LLIGA DE CAMPIONS (SEMIFINAL ANADA)
Madrid 0 – Barça 2 (Messi 2)
El millor del partit: Messi i Puyol.
El pitjor del partit: Àlves.
La Crònica ___________________________________________
Mentre uns es dediquen a llençar merda, el nostre equip va sortir a jugar amb gran part de jugadors de la Pedrera al gran Bernabeu, amb un estil i amb unes idees ben clares. Jo no dic que l’argument que utilitzen els blancs no sigui vàlid, ans al contrari. Cadascú pot jugar com li doni la gana. El que crec és que el 5-0 de la primera volta va fer escagassar Mou i considera que l’única manera de plantar cara al Barça és tancar-se –quasi sense sortir al contraatac- i esperar el desgast del rival a la segona part per rebentar-lo amb atacants. Crec que en això hi ha dos problemes: un, que juguen amb una agressivitat extrema i dos que els blancs tenen suficients jugadors per fer un altre plantejament. Si jo fos seguidor del Madrid em doldria veure Benzema, Adebay, Kakà... a la banqueta i un plantejament raquític com el que van fer. Però, això són agulles d’un altre paller. Ja s’ho faran! Jo em sento ORGULLOSISSIM del meu equip, del meu entrenador i dels meus seguidors que són els del Barça!
Nosaltres vam fixar la defensa amb el millor defensa corregidor del món: Puyol. Àlves quasi bé no va pujar de manera que poder dir que vam jugar amb quatre defensors fixos. I ben bé que ens va anar ja que només ens van xutar una vegada. El Madrid va cedir la pilota, igual que en els enfrontaments anteriors, esperant l’errada per poder contraatacar. Van recular i es van dedicar a destruir el que fèiem. S’ha de reconèixer que a la primera part ens va costar però sabíem que quedava molta estona; fins i tot comptant amb la tornada. El nostre mig camp va continuar amb certes imprecisions perilloses tot i així ens vam saber recuperar. Al davant Villa va fer un bon partit. Messi va dinamitar la defensa blanca i Pedro no va fer massa cosa, seguint la línia dels darrers temps. Així, una entrada criminal de Pepe va fer que el Madrid es quedés amb 10 jugadors de manera que començava un nou partit. Ja era hora que algú tingués els pebrots suficients per expulsar aquest individu. A partir d’allà el Barça va acabar de cansar el rival fixant Villa i Pedro als extrems per obrir el camp i ficant Messi pel mig. Va donar entrada a Afellay que en fresc va superar diverses Marcelo. En una d’elles va fer una centrada que va suposar el primer gol de Messi (0-1). Al Tubo, on estàvem en família amb Lluís, el Martí i Jo, es va desfermar l’eufòria. Però quan Messi va arreplegar aquella pilota a mig camp, va començar a regatejar blanc i va aconseguir batre Casillas per segona vegada, ja si que quasi que embogint abraçant-nos i fent-nos fotos.
No hi ha res sentenciat del tot però hem fet una gran passa endavant. Ara cal fer un bon partit de tornada per acabar de tapar boques. Mentrestant els cecs segueixen venent fum a la seva gent. Allà ells amb les seves mentides. La gent de seny –fins i tot el propi Cris- és conscient que el seu equip podria fer molt més. Mentre nosaltres seguim fent el que sabem fer: jugar al toc i provar de ser millors que els altres. Visca el BAAAAAAAAAAARÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇA! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada