TEXT: Iblama
FOTOS: Josefina Martí, Iblama, Magdalena, i Rosita Llorens
Ara ja és definitiu; la Festa Major de Porrera marca l’arribada del bon temps, la consolidació de la calor –tot i que cada any ens obsequia amb algun xàfec- i l’aproximació de les Festes al carrer. Com cada any sempre trobo algun moment per recordar, per pensar en gent que hi ha no hi és i que trobo en falta. És un cap de setmana en el que sempre ve de gust compartir estones amb la gent de tota la vida i amb la família. També ve de gust passar el vespre o la nit compartint xerrades assegut al sofà de casa i evidentment participar dels actes que han estat preparats.
DISSABTE 070411
Ens vam llevar amb els núvols a l’esquena. Es començava a tapar. Vam tenir la sensació que d’un moment a un altre començaria a ploure i –com diem per aquí- hauríem de córrer. Vam esmorzar –com no pot ser d’una altra manera- coca de Porrera de sucre i ou, amb un bon got de llet amb cafè. I vam tirar avall, cap al Casal. A la part de fora, a tocar de les escoles, s’havien muntat els inflables per a la canalla; fa goig veure’ls gaudir d’aquella manera. A l’interior del Casal es feien tot tipus de tallers amb diferents materials: màscares, pintures, jocs... De moment el temps aguantava. No ens va faltar la cita tradicional amb el Bar de la plaça i la nostra cerveseta. Després ens van recollir el Pep, la Mònica i el Joanet i ens en anar a dinar a la Morera, al Balcó del Priorat. Excel·lent! De primer em vaig cruspir una crep amb espinacs amb beixamel per sobre i de segon un entrecot brutal al roquefort. És molt recomanable! Mentrestant, a Porrera, a la zona dels rentadors, els diferents grups de gent van anar enllestint les respectives paelles i se les van menjar a l’interior del recinte dels antics rentadors. La sorpresa va arribar al final amb els braços de gitano de crema gegants vinguts directament des d’Ulldemolins.
Mentrestant, nosaltres encara vam tenir temps de donar un tomet per la Morera del Monstant. Un altre dels indrets que segur que són un reflex del paradís. Vaig passar pel davant de cal Miró no van néixer alguns avantpassats meus. Sempre que pujo a la Morera la veritat és que tinc un sentiment molt especial. Al meu cor hi té un raconet reservat! La llàstima és que el temps va anar empitjorant, així que vam decidir tornar a Porrera passant però per Scaladei i Torroja. I així vam arribar a Porrera per seguir una el cercavila geganter que acabava d’iniciar-se. Em quedo, aquest any, amb la plantada que es va fer a la plaça de Missa. Fa molt goig la plaça quan l’espai que ocupen habitualment els cotxes aparcats de qualsevol manera és ocupat per persones i per gegants que gaudeixen de la festa. Com és habitual, cada colla va fer la corresponent ballada de lluïment. La Colla de Porrera ens va obsequiar amb una cançó típica que a més és ballada pels participants al bell mig de la plaça. Poc a poc, els gegants van tornar a baixar pels costeruts carrers fent cap al Cafè: zona típica d’habituallament pels grallers i els geganters. La rua va anar seguint però de sobte va començar a ploure just en el moment que els gegants entraven a la plaça Carretera per fer les ballades finals que al final no es van poder fer. Van tenir els temps justet per desar o posar a aixopluc els gegants. Els participants van ser obsequiats amb un berenar al Casal. Nosaltres mentrestant vam saber què es mullar-se de valent pujant carrers amunt per tornar a casa.
Un dels actes més emotius de la Festa va fer-se al vespres. Ens vam reunir al casal per retre un sentit homenatge a l’Orquestra Lira. Una orquestra que va néixer a Porrera els anys cinquanta i que va fer les delícies dels porrerans durant molts anys.
A les primeres fileres hi havia membres de la pròpia orquestra així com familiars de gent que ja és morta. Per tots ells hi va haver un bon reconeixement. Primer de tot es va passar un muntatge amb diferents fotos amb l’orquestra i amb diferents festes fetes al poble. Després es va procedir a l’entrega de recordatoris per als assistent i antics membres. Finalment, es van ballar algunes peces que l’orquestra en algun racó va tocar. El moment més pintoresc el vam viure amb el poema que va llegir l’Enric de Cal Bosc; tot un artista!. Al final, per acabar-ho d’amenitzar, hi va haver un pica-pica per a tothom!
A les 21:30 hores la gent de nou es va retrobar al Casal per sopar i després hi va haver el ball habitual. La nit s’ha tancat amb el Dj Pepe’s i amb un xàfec i tempestes espectaculars.
DIUMENGE 080411
Rarament, el dia s’ha aixecat radiant. És més, es pot dir que ha fet calor! Puntualment a les 10 hores, hem fet cap a Maspujols. Allà la colla del poble ha organitzat la trobada de gegants 2011. Al camp de futbol, sota un bon teulat, ens hem cuit la llonganissa, la cansalada i la botifarra que ens donat. Hem sucat el pa amb tomaca i de postres hem menjat avellanetes i cafès. Un esmorzar ben esplèndid! Calia agafar forces! Abans de començar la trobada encara hem tingut temps de pujar fins a la part alta del poble per visitar l’ermita de Sant Francesc, des d’on es domina una bona vista del pla fins el mar. Hem passat per l’església on celebraven l’eucaristia major i hem fet cap finalment a la plantada a l’entrar al poble. Les colles s’han arrenglerat a la part dreta del carrer i en total n’hi havia 9. Fa goig poder veure els gegants amb els seus vestits diferents i amb les seves mides diferents. Llavors, al so de les gralles i els timbals, hem anat pujant pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l’Església. Allà cada colla ens ha ofert el seu ball típic. Un ball conjunt, sota una forta calor, ha posat el punt i final a la trobada mentre es feien entrega dels típics records! S’ha de reconèixer que l’Espantall, amb la seva enorme tita pixanera, ha fet les delícies dels més petits. De fet algun d’ells ha acabat ben xop!
Al migdia hem tornat a Porrera on amb mons pares hem gaudit d’una bona favatada, i després d’una merescuda migdiada! I fins l’any vinent! Salute! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada