LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS

BARÇA CAMPIÓ DE LA COPA D’EUROPA 2011

Barça 3 (Pedro, Messi i Villa) – Manchester 1

El millor: el bany després del quart d’hora i fins al final

El pitjor: no poder veure Puyol en aquesta final

El vídeo del partit

La crònica ____________________________________________

Al final en Pep ens va sorprendre amb l’entrada d’Abi i la sortida de Puyol. La jugada li va sortir perfecta i és que el jugador francès va jugar de conya i a més va aguantar bé. Valdés, com a Roma, ens va salvar al principi del partit. Van ser els millors moments del ManU. Tot i així tampoc van ser capaços de crear un gran perill. Tenia la sensació com si esperéssim el seu cansament. Com sempre en el moment en el que el nostre mig camp va començar a carburar vam esborrar el rival. Vull destacar els grans moviments tàctics que va fer en Pep. Endarrerir Xavi, fer caure Messi a la banda esquerra i canviar les posicions de Villa i Pedrillo. Van fer parar boig Fergusson i els vermells. De fet no la van rascar quan nosaltres en la vam posar a tocar i tocar. Quins dos extrems: el Madrid van venir a rebentar-nos i ho van quasi aconseguir, en canvi el Man ens va voler jugar i ens el vam menjar. No poden pretendre plantar-nos cara amb un noi a tocar dels quaranta a mig camp. Aquest Man està faltat d’experiència i brega.

Als tres quarts Xavi va veure la desmarcada de Pedrillo i el va assistir magníficament trencant l’embolcall defensiu dels vermells. Pedro amb un xut ras i amb efecte batia un altre quarenton Van der Sar (1-0). L’alegria va durar poc però ja que els red’s van aprofitar un contraatac amb una pilota perduda a mig camp per fer el gol de l’empat Rooney amb una paret i un bon xut. Una arribada clara i un gol. Pels culés experimentats va ser una galleda d’aigua bullent llençada sobre les nostres parts. Els fantasmes del passat tornaven! Però noi aquests fantasmes en Pep els ha foragitat. Ara tots hi creuen i així ho van demostrar, lluny d’entristir-nos vam començar a remenar-la, a fer parets en curt, a buscar les desmarcades, a pressionar de valent... a fer la gran sardana, el gran rondo. I veies com els rivals poc a poc anaven abaixant els braços. Van arribar les oportunitats però no en vam fer cap. Així va arribar el descans. De poca cosa va servir pels reds ja que nosaltres vam continuar amb la mateixa dinàmica de control i creació d’oportunitats claríssimes. Fins que al final Messi amb un xut de fora l’àrea mig botant va fer el segon (2-1). El marcador feia justícia i l’alegria es desbordava a Londres i a Colldejou. A partir d’allà vam torejar el Manchester de mala manera. Feia una mica estrany veure com aquests jugadors que només havien encaixat dos gols en Xampions ara eren humiliats. Anaven darrere de la pilota, com quan jugaves al pilla-pilla i mai podies agafar a la persona perquè corria més que tu. El compte golejador el va tancar, tal com jo havia pronosticat, Villa amb un golarro estelar també de fora l’àrea i amb un efecte de fora cap a dins (3-1). Llavors vam deixar de prémer l’accelerador per esperar el final.

*Foto: Martí

La contra _____________________________________________________

Dir que estem assistint al millor equip de la història. En Pep ens ha donat uns valors que hem sabut administrar i dur a la màxima expressió. Som un equip, un gran equip que es basa en la pedrera i que parteix de l’escola del toc, el rondo i la filigrana que no especulem i que ens agrada pressionar.

Hem guanyat la nostra quarta copa d’Europa i és molt injust només tenir-ne quatre ja que per les nostres plantilles han passat els millors jugadors del món. De totes maneres tot queda redimit amb el que ens fan viure aquestes jugadors i aquest cos tècnic. És imprescindible que com s’ha fet en el dia d’avui en les celebracions tots tinguin igual protagonisme. I que gran que ha estat Piqué dient que no ens droguem, no ens tirem, i no comprem els àrbitres sinó que juguem i guanyem perquè som millors. Hem quedo amb les paraules d’un gat vell del futbol com és en Sir Alex Ferghuson dient que mai havia vist un equip com aquell; i mira que l’home és l’entrenador amb més experiència del món. Per alguna cosa serà! Doncs bé, aquesta victòria és especialment gratificant per tapar la bocassa de tots aquells individus que ens han estat intentant desestabilitzar-nos llençant merda sobre el nostre equip. La rutllana-sardana final de les celebracions crec que és ben significativa, estem units i som un exemple per tothom i ningú no ens destruirà amb comentaris. Evidentment, algú ens guanyarà i si ho fan només serà perquè ho hauran fet millor que nosaltres. En aquest cas només caldrà felicitar-los i punt. De moment però la Temporada 2010-2011 passarà a la història perquè el Barça ha ampliat el seu palmarès amb la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la Xampions. Tommmmmmmmmmma moreno! Ara blancs a gastar 100 milions més. Gasteu, gasteu que els millors som nosaltres!!! Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca el vi! Iblama