DIJOUS 020911 – PRIMER DIA D’AVELLANA 2011
Vam pujar a Porrera per començar la campanya 2011. Ens va fer un dia esplèndid, calorós... per moments fins i tot sufocant. El cert és que, malgrat la meva ignorància, em sembla que no n’hi ha massa. De totes maneres és la mateixa comèdia de cada any. Tothom diu que no hi ha avellana i que la paguen malament i bla, bla, bla... i a l’hora de la veritat tothom les plega encara que sigui a marxes forçades. Doncs bé, a la part baixa la cosa no estava malament i a diferència d’altres anys no vam trobar masses forats. Ja ho veurem! El més provable és que a mesura que tirem amunt la cosa anirà a menys! Què hi farem! A la nit estava rebentat; això ho fa el fet de no entrenar-me sovint!
DIVENDRES 030911 – ACÚSTICA FIGUERES: MANEL FUENTES, JARABE DE PALO I LAX’N
Vaig anar a buscar la Xell a Montbrió i d’allà vam agafar la variant direcció a Barcelona. Vam aturar-nos a l’àrea de Vilafranca a la zona de pic-nic. Vam treure uns entrepanets variats, coses per picar, beguda etc i vam dinar com un senyors mentre veiem com els núvols avançàvem de sud a nord. Semblava que anaven darrere nostre. I és que les perspectives no eren les més optimistes, quasi totes les cadenes anunciaven pluges arreu.
A tocar de les 17 hores vam arribar a Figueres. Vam aparcar el cotxe i vam fer cap a l’Hotel la Barretina; un lloc recomanable de veritat. Està molt ben situat (a tocar de la Rambla), les habitacions estan bé i tenen aire condicionat i s’hi menja de collons! http://www.hostallabarretina.com/
Vam canviar-nos i vam sortir a donar un tomet. Els carrers estaven atapeïts de gent i s’hi respirava arreu l’ambient de les grans ocasions. Si callaves i escoltaves només senties música més a prop o més lluny. La zona comercial de la ciutat no té res que envejar a la de les grans ciutats. Hi ha tot tipus de botigues amb tot tipus de productes i qualitats. Et pots trobar botigues de disseny, botigues antigues, antiquaris, botigues de joguines etc Aquest és un dels encants de la ciutat però el veritable atractiu és el Teatre-Museu Dalí; una cita ineludible fets amants del surrealisme i de Dalí.
L’Acústica de Figueres enguany ha fet 10 anys. Felicitats! http://festivalacustica.cat/
El primer escenari que vam anar va ser el de l’Ajuntament. Allà assajaven la Beth i l’Elena Gadel. Paral·lelament, a la Rambla, Manel Fuentes i Pau Donés afinaven la veu i els instruments. Toni Beiro va inaugurar els concerts del divendres amb un rock’n’roll fresc. Un dels plats estrella va tenir lloc a l’Ajuntament. Miquel del Roig va fer un concert brutal amb la plaça plena i la gent entregada, repassant temes d’actualitat amb lletres picants i provocatives. Tal com diuen d’ell és un cantautot, ho canta tot! Agafa canós famoses i hi posa lletra en català. Al final fins i tot ens va oferir un repertori sui generis de les millors cançons dels grups famosos catalans del moment: Manel, Amics de les Arts... així com cançons d’altre grups mítics com Sopa, Els Pets... A la plaça Josep Pla Joanjo Bosk va cantar amb una gran energia poemes variats. Arribava l’hora d’anar a sopar; plat combinadet ràpid i tornem-hi. Vam escoltar els “calmadets” temes de la Beth, la qual mostrava una panxeta una mica sospitosa; sembla que estava embarassada. S’ha de reconèixer que té una veu preciosa però els seus temes són per ser escoltats assegudet assaborint un bon beure. No espereu gens d’acció! A punt d’acabar els Antilópez van oferir el seu espectacle provocadors a l’escenariet de la plaça de les Patates. Si tens ganes de riure una estona i enfotrete’n de tot valen molt la pena! Per fi arribava l’hora de la veritat: primer el concert del Manel Fuentes versionant el Bruce i altre temes de fama internacional. En segon lloc Lax i finalment el de Jarabe de Palo. Els Lax ens van oferir un concert acústic repassant temes moderns i antics, que feien temps que no tocaven amb adaptacions per al format acústic. A la plaça de l’Ajuntament no hi cabia hi una agulla. La gent va quedar molt satisfeta. Posteriorment, en Pau Donés va aparèixer a l’escenari de la Rambla amb un noi tocant la bateria (Alex) i la Carmen tocant el baix. Ens van presentar el seu nou disc ¿Y ahora que hacemos? Altrament, els moments estel·lars els vam viure amb el Bonito, Depende, la Flaca etc Amb els Jarabe em passa una cosa rara i és que sembla que toquin sempre el mateix. Totes les cançons semblen iguales; sembla que només pugin una octava i canviïn les lletres .
Jarabe de Palo
Lax'n'Busto
Manel Fuentes
Joanjo Bosk
Beth
Antilópez
Assaig Elena Gadel i Beth
Toni Beiro
Assaig Jarabe
Miquel del Roig
DISSABTE 030911 – CADAQUÉS, PORT LLIGAT, CAP DE CREUS I ACÚSTICA: PASTORA I SIDONIE
Un bon entrepà i un cafè amb llet ens vam fer passar tots els mals. Ràpidament ens vam posar en ruta, camí de Cadaqués. De moment el dia era ben maco. Anar a Cadaqués sempre és especial. Per una persona que vingui a Catalunya es recomanable que li porteu; quedarà captivada pel seu encant, els seus raconets, la seva blancor, la seva blavor, la seva gent i el seu menjar. Ho té tot per enamorar al viatger! Ja quan estàs a punt d’arribar-hi des de la carretera de Roses la veus a la dreta. Veus com el campanar s’alça majestuós per sobre de la munió de casetes blanquetes amb finestrals i portes blaves. Darrere el mar i les seves minúscules barquetes. Un bon català no es pot morir sense haver estat a Cadaqués i a Montserrat. Aquesta vegada vam seguir per la part esquerra del poblet fins arribar a la cala Ros. Pots aparcar tranquil·lament. La cala és petiteta i s’hi alternen la sorra i pedretes però ets pots banyar fàcilment. La vista és impressionant ja que al fons esquivant barquetes s’alcen el campanar i les albines casetes.
Refrescats vam arribar-nos a Port Lligat. Un dels raconets més tranquils de la Costa Brava, en l’enrevessat Cap de Creus. No en va Dalí hi va situar la seva residència per temporades. T’ho miris com t’ho miris i des de la perspectiva que l’observis és un paratge únic. Al fons es començaven a veure uns torrenters perillosament foscos.
Vam continuar una miqueta més amunt fins arribar al Cap de Creus, a la zona del Far, on si allargues una mica la vista més enllà de Llança, es fusionen Catalunya i França. Des del mateix Far val la pena mirar cap a Cadaqués. Veus com a l’igual que braços els sortints del cap s’endinsen al mar. Allà, cada raconet és aprofitat perquè hi hagi una caleta pràcticament paradisíaca, provablement accessible només per mar. Si dones un tomet pels voltants pots contemplar el desgast que ha patit el terreny a base d’erosió tant de l’aigua com del vent. La gent, a base d’anys, damunt de les roques i els sortints, ha anat col·locant pedres en forma de fita que donen a l’entorn un toc màgic. Si tens una estona seu al bar del far i deix passar una bona estona mentre el sol va caient.
Vam tornar a Figueres, ens vam canviar i vam començar la ronda de concertillos. Ens va interessar escoltar l’Elena Gadel. El cert és que la seva música és altament captivadora. Ens va presentar el nou cd Tocant Fusta, barrejant de manera brillant contrabaix, la guitarra i la seva bonica veu. En molts moments semblava un fado portuguès! De sobte va començar a ploure. A nosaltres ens va agafar ben a prop de la fira de menjars del Món, aquesta oportunitat brillantment feta a la plaça de Catalunya, a aixopluc. Acte seguit, aprofitant l’aturada momentània de la pluja, vam retornar a la Barretina per sopar. Quina gran elecció. De primer vam triar Amanida de patates amb allioli i Pastís de carn a la roquefort. De segon hamburgueses casolanes amb formatge. Al·lucinant! Ben sopats doncs vam acudir a la Rambla per escoltar Pastora. El fet és que el concert es va demorar una bona estona però va ser brutal. Ens va presentar els temes del seu nou treball Un viaje en noria i la veritat és que va sorprendre molt als assistents. El seu directe és potentíssim i la Dolo té una energia envejable que es contagia; no para de saltar i ballar i de canviar-se de vestit constantment. No deix a ningú indiferent. Poc després vam anar a l’Ajuntament on tocaven els Sidonie. El cert és que em pensava que hi hauria més gent. Millor; vam ser espectadors excepcionals i vam poder gaudir de les seves cançons amb més força i passió. Ens van presentar el seu nou cd El fluido Garcia i El incendio. El plat fort va arribar al final de la primera part i a la segona amb els seus grans èxits. Tenen un directe brutal, replet de frescor i energia contagiosa!
La nit la vam acabar escoltant alguna cançó dels Antònia Font; diríem que no són sants de la meva devoció. Les seves lletres no em diuen res, els seus ritmes encara! Ah, i per acabar, una mica de pluja per refrescar l’ambient, però res d’aiguats ni pluges torrencials.
Cadaqués
Port Lligat
Cap de Creus
Elena Gadel
Pastora
Sidonie
Antònia Font
DIUMENGE 050911 – DIADA DE LA BARONIA D’ESCORNALBOU
Ens vam llevar a Figueres amb un dia molt ennuvolat; semblava que patiríem pluja. Vam esmorzar i ens vam posar en carretera. A tocar de les 12:45 hores vam fer cap al Castell-Monestir d’Escornalbou; un dels monuments més importants del Baix Camp.
http://bescornalbou.blogspot.com/
HISTÒRIA
Les primeres notícies estan datades de 1153. El 1162 el rei Alfons I conquereix aquestes terres als sarraïns. En diferents documents es parla d’una àmplia baronia i que l’església de dedicada a sant Miquel era la seu d’una canònica portada per agustinians fins el 1574. El conjunt va passar a mans dels frares franciscans fins l’any 1835, l’any de les desamortitzacions amb les que algunes terres eclesiàstiques passaven a mans de l’Estat. El 1843 adquirí la finca John Bidgman.
Ja al segle XX, Eduard Toda va adquirir el recinte i el va restaurar. Poc a poc hi va anar ajuntant objectes ceràmics, gravats, col·leccions i va erigir una enorme biblioteca.
Actualment, el conjunt compta amb una església romànica de dedicada a Sant Miquel (segles XII-XIII), les restes del claustre i la sala capitular i la vivenda d’Eduard Toda; clar exemple de casa senyorial de principis de 1900. A dalt de tot de la muntanyeta del davant hi ha l’ermita dedicada a santa Bàrbara, des d’on es pot veure el conjunt d’Escornalbou i una vista impressionant de tot el camp de Tarragona.
ELS POBLES DE LA BARONIA
Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, Colldejou, l'Argentera, Vilanova d'Escornalbou, Duesaigües i Riudecanyes, a mes de diferents llocs habitats com Mas Damià, Mas Munté, Vilamanya, La Trilla, Mas de la Palomera, l'Arbocet formaven part de la Baronia o en pertanyien.
LA FESTA
Cada any es reuneixen persones vinculades als diferents pobles per celebrar la Diada de la Baronia. Enguany ens vam trobar a la plaça, a tocar de la una, els gegants de Colldejou, de Vilanova d’Escornalbou, de Duesaigües i els capgrossos de Riudecanyes per fer una ballada conjunta. Cada colla ens va oferir un ball i a l’uníson els gegants van ballar plegats. Mentrestant, al pla de l’entrada, s’estava preparant la paella pels assistents. Després de la ballada se’ns va oferir un petit refrigeri per qui ho volgués a base de patates, fruits secs i olives i tot tipus de begudes. Calia refrescar-nos una miqueta! Poc a poc la gent va anar baixant cap a la carpa habilitada per dinar. A quarts de tres, els representats del càtering van dir que els assistents podien començar a recollir els plats. L’organització aconsellava que cadascú es portés els coberts i els plats de casa però els mateixos del càtering si no en tenien te’n donaven. A sota el cobert ens vam asseure per colles i per pobles i cadascuna de les colles era ben lliure de portar els menjars que es volguessin per acompanyar la paella marinera, la qual, per cert, estava la mar de bona. De postres síndria i qui ho volgués cafès i tallats!
Havent dinat vam tenir una estona per relaxar-nos una miqueta. Feia un dia esplèndid. Bufava una mica de vent –a vegades fort- però agraït. Després va venir l’hora de cantar i ballar sardanes. El plat final va ser un petit concert de música dixie per acabar d’amenitzar la tarda. I res, mentre acabàvem de recollir, ens vam acomiadar fins al proper any! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada