APARTATS

12 de set. 2011

CAP DE SETMANA DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 08-110911

DIJOUS I DIVENDRES 08-090911 – TROS, SOPARET I ESTELADA

Dos bons dies dedicats a l’avellana. A la part baixa mira encara dóna gust plegar-les malgrat la calor. Lamentablement, mentre tires muntanya amunt la cosa es complica i cada vegada se’n veuen menys. En aquesta zona es veu que les pluges no han estat les adequades. Ha fet un temps massa extrem i no ha plogut. Això ha fet que els pobres arbres s’assequin d’una manera que no havia vist mai. Fins i tot molts d’ells s’han mort. Penso que no serà un bon any. Ara és quan te’n recordes de tot el treball que has anat fent al llarg de l’any perquè la terra estigui a punt per rebre la collita, esporgant, replanant, cremant rama, abonant... Ara és quan penso en el pobre pagès que realment en viu de la terra. És desesperant!

A la nit, a l’arribar a Colldejou, vam anar a sopar amb la Cris i el Joan a l’hotelet. Entrepans de formatge, llangonissa i cega, truita amb patates, unes braves i vinet. Excel·lent!

La nit va acabar amb emoció. Vam arribar a Lo Corral a tocar de la una de la matinada. Vam pujar a la segona planta, vam obrir les finestres de dalt de tot i ens vam posar a estudiar al situació. El meu amic Oriol Perelló em va regalar una bandera estelada de 6 metres quadrats. Calia preparar bé com la col·locaríem. Vam passar una corda i en ella hi vam passar també la bandera. Llavors va arribar el moment més difícil: penjar la bandera al carrer. La vam deixar anar façana avall i la vam tensar. Quina passada! Va quedar de conya al bell mig de la façana, entre balcó i balcó i essent visible des de qualsevol punt del poble i dels voltants. Brutal! Com a bons catalans estem tips que ens insultin, ens prenguin els diners i ens vulguin retallar fins i tot la nostra llengua. INDEPENDÈNCIA JA! Polítics comprometeu-vos, no hi cap més camí: INDEPENDÈNCIA.

Vull remarcar que diversa gent del poble ens ha vingut a felicitar per haver col·locat una bandera tan maca. Em va fer especial il·lusió que gent gran s’emocionés al veure-la, fins i tot amb llàgrimes als ulls. Buffff! Pell de gallina, tu!





DISSABTE 100911 – HORT, PLATGETA I PREPARATIUS

Em vaig llevar sobresaltat per un soroll que no identificava. A la nit s’havia girat vent i la bandera voleiava aixecant-se i abaixant-se fent un sorollot estrany. Em vaig desvetllar i vaig decidir que me n’anava a l’hort aprofitant la fresqueta. Vaig arribar i vam obrir el reg. Estava força ennuvolat, tot i així hi havia una humitat enganxifosa. Primer de tot, collir les darreres tomaquetes, després prendre’m amb calma agafar el munt de bajoquetes que hi havia. Llavors va venir la part més feixuga. Vaig endinsar-me en les tomaqueres per arreglar-les bé. Vaig treure les canyes que ja no feien servei i vaig refer-ne l’estructura. El sol començava a emprenyar i tota mena de bitxos se m’enganxaven per tot arreu. Abans de marxar regar ben regats els calçot acabats de plantar. Quina calor!

Com a premi vam anar a banyar-nos a la Pixerota. Tot i que que feia una mica d’onatge vam estar de conya. Vam preparar el dineret i vam fer una bona becaineta; les següents hores amb la diada seran intenses. Ja al vespre vam anar preparant les taules i els elements necessaris per l’esmorzar de les bitlles. Després de sopar, a les noves escoles, vam preparar les bosses individuals amb l’embotit per l’endemà.

DIUMENGE 110911 – DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, 18ENA TIRADA DE BITLLES A COLLDEJOU I PAELLA POPULAR, TROBADA DE MANOTES A SALOU.

El dia s’ha llevat esplèndid, tan sols alguns nuvolats –per ajudar a fer millors fotos- feien de tan en tant la guitza.

18ena TIRADA DE BITLLES DE COLLDEJOU

Puntualment, a les 07:00 del matí els membres de la colla de bitlles de Colldejou han anat traslladant tot el parament a l’àrea de lleure, on estava previst l’esmorzar de tots els participants. Com sempre els més matiners, a tocar de les 8:00 hores, ja s’arremolinaven als voltants de les instal·lacions. Cap a les 8:30 hores s’han fet entrega dels tiquets i després de les cues -sempre una mica nervioses i desordenades- tothom ha pogut esmorzar un bon pa amb tomàquet amb embotit (1 tall de cada: xoriço normal i vermell, pernil salat i formatge), cafès i coca de poma. Acte seguit s’han acabat d’arranjar les pistes i s’ha procedit al començament de la 18ena Tirada de Bitlles de Colldejou. Les colles participants han estat les d’Horta, Bot, Xerta, Montbrió, La Fatarella, Rasquera, Cambrils, Pinell, Pratdip, Benissanet, Corbera, Reus, Mont-roig, Vandellòs, Alforja, l’Hospitalet, Miami, Masboquera, Tivissa i Colldejou. La tirada, sota un sol de justícia, s’ha allargat fins a tocar de les dues amb els desempats i tirades lliures. Els guanyadors han estat: en primer lloc Cambrils (18), Rasquera (17), Miami (15), Reus (15), Pinell (15). Destacant també el premi individual que aconseguit el Marc Barrera a nivell individual. Abans de cloure l’acte l’Alcalde de Colldejou (Marcel) ha fet entrega dels diferents premis ala participants, ja sigui individualment com per equips.








PAELLA POPULAR DE LA DIADA

Mentre a l’Àrea de Lleure es feia la Tirada de Bitlles, a les antigues Escoles ara reconvertides en centre d’entitats, es començaven a fer els preparatius per a la paella. Primer de tot netejar el peix i fer bullir el brou amb el peix en unes grans olles que es tenen. Coincidint amb l’acabament de les bitlles es va treure la gran paella al porxo es va obrir el foc i hi van tirar els calamars tallats. Després hi van afegir l’arròs en cru i posteriorment el brou de peix. Evidentment les mides la Madalena, la Montse i la Maria del Carme i els Sussos ja les tenen preses de tantes i tantes paelles i fideuàs amb les que ens han deleitat en altres ocasions. A partir d’aquí només cal esperar que el suc es vagi bevent i anar corregint de sal. El toc final consisteix en col·locar per sobre les bèsties en pota. Tapem i au, agafar la paella entre quatre persones, pujar-la per les escales del frontó i deixar-la a punt a l’entrada del Casal per ser servida. Fem plats, no sense haver fet abans la foto de rigor amb les tres excepcionals cuineres del poble. Anem repartint els plats per les taules i les cent trenta i escaig persones ja poden dinar. A les taules hi havia repartides amanides amb tomàquet, ceba i enciam (preparades per l’Associació de Dones i el Centre Cultural), a part de tot tipus de begudes. De postres gelat i fins i tot, per acabar-ho de rematar, cafès, tallats, cigalons... I vinga, a allargar la sobre taula parlant dels temes d’actualitat com de l’empat del Barça a Anoeta, les enèssimes vexacions d’Espanya contra Catalunya en temes de llengua, la situació de crisi internacional ect ect ect I sobretot que volem una Catalunya Lliure sense més històries rares, sense que ens prenguin els calers i sense que haguem d’aguantar més imposicions. Sens dubte el millor moment del dinar! És d’aquells moments en el que et sents a gust i que aturaries el temps.

Evidentment, no vam abandonar la sala del Casal sense deixar-la immaculada.






TROBADA DE MANOTES DE SALOU

Vam tenir temps de fer una petita becaina i dutxar-nos breument, ja que havíem de fer cap a Salou. A les 19 hores s’iniciava el cercavila al passeig de Jaume I. La plantada dels diferents elements Manotes va ser a tocar de la font lluminosa amb el dia que anava caient. Nosaltres vam baixar amb els grallers i timbalers de la Mola i l’Espantall que lluïa una bonica estelada a la seva esquera en commemoració de la Diada. Curiosament, el passeig està encarat d’una manera que a mesura que avances en direcció contrària al fons sobresurten majestuoses la Mola mi la Serra de Llaberia per entre les palmeres del interminable passeig.

Ahir ens vam trobar amb dues curiositats. De sobte se’ns va acostar una noia amb el seu company (joves) i un nen petit que duien als braços. Se’m van acostar i em van demanar si es podien fer una foto amb l’Espantall. Evidentment, vaig dir que si! Es van col·locar i els hi vaig fer la foto. El curiós del cas és que llavors vam encetar una conversa la mar de divertida amb la noia i ens va explicar per relaxar el seu fill li ha de posar fotos o buscar al youtube vídeos en els que hi surti l’Espantall. Jejejeje La segona gran curiositat és recurrent sempre que tornem per Salou. El passeig està ple de gent. Segurament, és la trobada en la que hi deu haver més gent. Doncs és realment gratificant veure com s’ho passen els estrangers. Tu t’acostes amb l’Espantall perquè el vegin bé, se’l miren i quan estan distrets els ruixes amb la pixona. Primer no entenen que ha passat, plou? Però quan veuen que els has mullat amb un enorme penis esclaten a riure i embogeixen. Com sempre, sempre solem trobar algun senyor que s’emprenya perquè li mulles la camisa d’anar a missa els diumenges. Sempre reps algun que altre insult d’algun ximple de la comunitat veïna a la nostra però per norma general la gent s’ho passa de conya. També és altament divertit quan hi ha gent que es fot a córrer pensant-se que no els atraparàs i tu els vas darrere mullant-los encara més. Brutal! És una descàrrega d’adrenalina impagable. Segur que si ho féssim més sovint em trauria algun quilet de sobre amb més facilitat. Ostres, ahir fins i tot una dona es va amorrar al penis de l’Espantall i el va mig agafar preguntant-me: -<>- Mare meva! Li vaig haver de prendre de les mans perquè premia fins i tot el botó per beure.

Vam passar per davant del monument de Jaume I i vam arribar fins a tocar del Nàutic. Allà vam entrar a la nova plaça que han fet a mà esquerra on antigament hi havia la fira amb les atraccions. Actualment hi ha fet una plaça ampla amb una mena de graderies i amb unes fonts la mar de boniques que van canviant les figures que fan. Allà vam plantar les “bèsties” i vam descansar una estona. Llavors va arribar un dels moments emotius de la trobada. Les colles amb els grallers van fer una rotllana i van tocar els segadors. La pell se’t posava de gallina perquè molta gent al mateix temps cantava. Genial! Hi va haver uns sentits aplaudiments! Molta gent de fora no sabia de què anava el tema i ens van preguntar que eren les banderes estelades que duien els gegants i que què tocàvem. Els ho vam explicar i ho van entendre!

I res vam tornar passeig amunt aquest cop tocant i ballant i remullant a la gent fins a tornar a arribar a la font Lluminosa. La trobada s’havia acabat i amb ella gran part de la il·lusió de l’estiu. Com cada any la trobada de Salou marca una mica el final de l’estiu i la tornada al cole. Doncs res a afrontar amb alegria el començament del curs. Un gran colofó amb una gran diada i a un dia carregat però esplèndid! Visca Catalunya Lliure! Iblama