CASSOLADA AL MERCADAL 280911
Ahir a partir de les 20 hores ens vam reunir al Mercadal un grup de persones en representació de la societat per fer evident el nostre enuig i el nostre desacord amb la política de retallades i les mesures que s’han pres fins ara davant la crisi, fent una bona cassolada.
La sensació general és que els governs estan prenent unes mesures que van en contra dels drets que com a ciutadans hem anat adquirint en els darrers anys. Precisament, un dels puntals de la nostra democràcia –la sanitat- ara es veu retallada de manera dràstica. Només poso un exemple que em toca de manera directa. Si sóc a Colldejou i tinc una emergència mèdica m’han d’atendre o a Reus o a Cambrils, quan abans et podien atendre a Mont-roig. S’han tancat plantes senceres als hospitals, s’han posposat operacions, s’ha reduït el personal mèdic... Lamentable! En canvi, quan es parla de penalitzar les rendes més altes llavors estem davant d’un tema tabú. Indignat has de tragar-te per la tv com fan programes on hi surt gent malgastant de qualsevol manera diners que moltes persones no veurem en la vida. Això és just?
A nivell laboral, els sindicats, més venuts que mai, han pactat amb el govern central un sistema de contractes súper precaris afavorint sempre l’empresari i en conseqüència desafavorint el treballador. Per si la cosa no estava prou difícil ara ens trobem que un empresari pot fer fora a un treballador sense masses explicacions, només justificant-ho a causa de la davallada econòmica. De manera que les llistes d’atur van en augment i lluny de generar treball ens trobem cada vegada més aturats i més saturats. Quines mesures reals han pres els nostres governs? On s’ha sentit dir que es generen llocs de treball? On se sent a dir que s’incentiva a la gent perquè accepti les ofertes de treball que hi ha? És que és molt gros. Malgrat la mala situació hi ha un munt de casos de persones –el sistema els ho permet- que s’han quedat a l’atur i que prefereixen cobrar tot el que puguin de l’atur (fins al màxim) abans que buscar ofertes de treball; això no passa en cap lloc més del món. Qui ho denuncia això? Tampoc passa que les grans fortunes permeten que siguin desviades a paradisos fiscals de manera que no se’n pot treure res.
Hi ha tantes coses que s’estan fent malament que esgarrifa. Sents eminències del món de l’economia i et donen a entendre que els governs miren cap a una altra banda. Malgrat tot a la gent encara li costa molt llençar-se al carrer de manera massiva i protestar per tot el que s’està fent. Hem d’adonar-nos-en que aquesta crisi ens afecta a tots, des de l’empresari més important, al polític, a la petita i mitjana empresa a la classe treballadora passant pels pensionistes. És necessari que els que tenen més aportin molt més del que fins ara han aportat i es necessita al mateix temps generar lloc de treball, si més no repartir-lo. Segurament, tal com diuen l’Arcadi Oliveres i Santiago Niño el que ha de fer la societat és reinventar-se, tornar a començar de nou. Aquest cicle està tancat i necessitem generar nous treballs i noves motivacions, segurament repartint més el treball i els beneficis que se n’obtenen i assumint que probablement no tothom podrà treballar i que per aquestes persones -que també viuen- se’ls hi ha de buscar una solució en forma d’ajudes.
El lema de la manifestació d’ahir era La lluita és al carrer. Cap a la vaga general. Contra les retallades laborals i socials, defensem els nostres drets. Ahir potser no hi va haver massa gent al carrer però hem de lluitar perquè cada vegada siguem més (pares, avis, fills) els que pacíficament fem sentir la nostra veu en contra del que estan fent. Tots ens hem de llençar al carrer perquè ens tinguin en compte, ja que sinó ho fem evident les retallades que han començat pels sous, continuaran amb les pensions, els serveis públics, l’habitatge ect El proper dia per unir-nos al carrer serà els proper dia 15 d’octubre. Fem que sigui un clam! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada