CLOWNIA FESTIVAL A SANT JOAN DE LES ABADESSES 01-050514

PONT MAIG DE 2014

DIJOUS 010514. 

ROCABRUNA-BEGET-CAMPRODON-SANT JOAN DE LES ABADESSES.

Ens vam llevar d’hora i amb les maletes ja fetes ens vam posar camí del Clownia. En poc més de dues hores i amb un cd amb les cançons dels grups que sonarien al festival, ens vam plantar a Sant Joan de les Abadesses. Ja veies que el cap de setmana seria especial! Vam presentar-nos a la Pensió Janpere 

on ens va rebre la seva propietària. Després de 60 anys oberts tanquen per jubilació i aquest va ser el darrer cap de setmana amb la fonda oberta. Va donar-nos la nostra habitació, vam deixar l’equipatge i vam anar a donar un tomet pel poble. Com que era a tocar del migdia –i l’estómac ens ho demanava- preferírem dinar d’hora per aprofitar millor la tarda. I si vam fer un menú amb l’Insomni; va quedar ben clar que havíem de menjar carn de la terra. I amb la tarda complicant-se ens vam posar en ruta per arribar-nos a Beget; un dels llocs més bonics de Catalunya. Vas pujant per la Serra de Senyers a redós de la Vall de Bianya i en pic arribes dalt tens uns descens vertiginós en un entorn de compte de fades. Els camps en aquesta època primaveral estan ufanosos igual que els boscos, on entre els arbres més foscos de fulla perenne hi sobresurten en verd clar els de fulla caduca. I en aquest context, com en una estampa ideal, vaques i cavalls pasturen tranquils.

Llàstima que el temps es complicà!

Vas descendint per una carreterona estretona i plena de revolts. El primer llogarret que et trobes és ROCABRUNA. Per un costat el castell i per l’altre a dalt de tot d’un turonet l’esglesiola romànica de sant Feliu (segle XI) amb el cementiri ben a prop. La carretera travessa per enmig de casones amb un estil rural ben clar ben restaurades i conservant tot l’encant farcides amb mil detalls.

Al final de tot del descens arribes a BEGET. Pots deixar el cotxe en un aparcament a dalt de tot del poble i des d’allà tens una vista excepcional amb el poble altiu que s’aixeca als teus peus. El travessen el riu Lierca i la riera de Beget (que és com un riu també). El símbol del poble és el campanar romànic llombard de l’església de sant Cristòfor (segles XII-XIII). El seu interior és impressionant. Gràcies a la tasca dels seus vilatans es va poder evitar que es cremés el retaule de l’alta, on un crist en majestat de fusta hi sobresurt al bell mig amb una alçada de dos metres. Recorda molt la Majestat de Batlló. Seguint avall vam arribar a la plaça, des d’on pots observar tranquil·lament l’absis de l’església. Ben a tocar i seguint l’estructura circular de la plaça un conjunt de cases meticulosament restaurades l’envolten. Dóna gust arribar a un poble sense cotxes. Els primers en respectar-ho són els seus habitants. Hi pots accedir per carregar i descarregar però després has deixar el cotxe als pàrquing habilitats.

Des d’allà passes per un pont que travessa el riu i fas cap a la plaça major. A la part esquerra hi tens el carrer amb la torre del rellotge. Des de la plaça el poble s’allarga cap a la part baixa aprofitant les l’espai que deixen els dos rierols que l’envolten. La part de baix és única. Amb cases amb fustes amb portes i finestres decorades amb tot tipus de materials agrícoles recordant un passat rural no molt llunyà. Qualsevol parcel·la –per petita que sigui- és aprofitada per posar-hi un hortet. En tot aquest context l’aigua ocupa un paper cabdal ja sigui personificada en el riu, en fonts diverses i en forma de pluja. Si; al final ens vam mullar però vam aprofitar el pataquet d’aigua que va caure per asseure’ns a l’aixopluc d’una gran balconada de fusta per captar el que l’entorn ens volgués transmetre. Van ser uns moments màgics.

Aprofitant una escletxa, vam agafar el cotxe i van ascendir fins a CAMPRODON travessat pel Ter i el Ritort. Vam deixar el cotxe just a tocar de l’església de santa Maria (documentada ja al 1017). Just al darrere hi sobressurt l’antic Monestir de sant Pere avui en restauració i consagrat el 904 pel albergar una ordre monàstica a la vall. Des d’allà accedeixes al centre de la vila. Els carrerons estan plens de botigues on hi destaquen dos productes: l’embotit de tota mena (secallona, fuet i botifarra especialment) i les galetes ja símbol del poble. Al final de tot, just després que els dos rius es trobin s’alça el pont vell del segle XII. Si el mires bé tot i que la forma és en arcada té un fort pendent de pujada i un altre de baixada. Era una de les antigues vies d’accés al recinte emmurallat de Camprodon, del que encara se’n conserva la porta d’accés. D’aquesta part interior hi sobresurten els carrerons estrets antics i la torre del rellotge. Amb una vista privilegiada del pont vam fer una crep de xocolata a Can Prodon.

Quasi de nit i amb la pluja que no parava vam tornar a Sant Joan. Ens vam canviar i vam anar a picar alguna cosa a ca la Nati. L’ambient era com el de les grans ocasions. Estava tot ple de jovent ansiosos per l’endemà. Allà mateix vam sopar i a més vam assistir a un concertillo de versions animat.

DIVENDRES 020514. POLSERA CLOWNIA-OGASSA-CONCERTS POBLE (BONOBOS I 9SON)- RECINTE CLOWNIA TARDA (PALLASSOS SENSE FRONTERES I CESK FREIXAS)- RECINTE CLOWNIA NIT (CATARRES, BUHOS I LA TROBA).

Sota un dia esplèndid el primer pas va ser anar a buscar les polseres per accedir al recinte de Clownia a la tarda. Ja de bon matí els carrers i les places de Sant Joan s’anaren omplint de gent. La zona de la ruta del Ferro (a tocar del Clownia Festival) bullia de moviment. Un munt de joves –i no tant joves- que arribaven a peu, en bus, en cotxe o com fos, amb les motxilles i les tendes al coll a punt per accedir a la zona d’acampada i aconseguir les polseres. Després d’uns minuts de cua ja ens vam fer amb les polseres groguetes del Festival.

D’allà mateix ens vam arribar a OGASSA un entorn amb un passat bàsicament miner que es divideix en vuit poblacions repartides per les serres de Cavallera i Conivella. La història de l’entorn es ben curiosa. Amb el monestir de sant Joan de les Abadesses quan ja hi havia homes només, la idea era constituir parròquies. Així aixecaven una església –d’estil romànic per l’època- que no estigues separada en més d’una hora de camí. Al voltant s’hi van anar agrupant cases. Així sabies que d’un lloc de poblament a un altre no hi havia més que una hora de camí. Nosaltres vam arribar-nos a les esglesioles de sant Martí d’Ogassa (segle XI) i sant Martí de Surroca (segle XII). Les vistes que tens resseguint la pista d’accés són impressionants. En un dia clar com el que vam trobar es veia fins i tot Montserrat.
 

Sant Martí Ogassa

 

 

 

 

Sant Martí Surroca

Noi però teníem ganes de música. Així que vam tornar a baixar fins sant Joan i vam anar a l’escenari de la plaça Major on van donar per inaugurat el Clownia Festival. El primer dels concerts el van fer els BONOBOS que ens van presentar el seu primer cd Animalànima. És un disc que té molt bona pinta; vés que no siguin el grup revelació de l’estiu. 

A la plaça hi podies veure tot tipus de públic. Cridava l’atenció però els pares amb nenes i nens petits amb ganes de gresca. Ens van oferir un concert ple d’energia. Les seves cançons són alegres i positives i la seva joventut la veritat és que s’encomana. Recorda l’estil de la Fundación Toni Manero. 

Posteriorment, va arribar el torn de 9SON, un grup novell de rumba catalana que també versiona alguns clàssics com cançons de Juan Luis Guerra. Ens van presentar el seu primer disc també Obert.

Després de dinar i de descansar una estoneta vam pujar fins al recinte Clownia. S’ha d’aplaudir l’organització. Al recinte hi havia tres grans espais. Per un costat l’escenari Àgora cobert amb una gran carpa de circ. Després hi havia l’escenari i als voltants parades en representació dels grups, especialment de Txarango. Finalment, hi havia una zona només habilitada per fer tallers diversos relacionats amb el Circ: plat, equilibri, pintar... I al bell mig una carpa per protegir una mica del sol amb tauletes i cadires. Els laterals eres ocupats per barres amb menjar i beguda i estands com els de la Creu Roja, Metges sense fronteres etc Arran de les pluges dels dies anteriors van haver de superposar terra damunt de l’enorme fangar que s’havia fet.

El festival tenia moneda pròpia el Clown. Equivalia a un euro.

A l’Agora vam presenciar l’espectacle que ens van oferir els Pallassos sense fronteres tot esperant el primer gran concert que ens va oferir en CESK FREIXAS. A part de posar-nos la pell de gallina amb les seves paraules reivindicatives de la terra i de denúncia contra les injustícies socials, ens va cantar els seus clàssics i ens va avançar algun tema del seu nou disc Protesta. Com sempre la gent es va entregar a les seves paraules. El recinte estava ple de gent dels diferents grups i algun que altre famosillo. Els membres de Txarango es van deixar veure una bona estona.

Entremig vam tornar a baixar al poble i vam sopar a la Pensió Janpere. El menú va ser excel·lent: Rissoto al funghi i amanida de formatge de cabra, Truita de patata i hamburgueses casolanes, Formatge amb codonyat.

De nou vam tornar a pujar al Recinte Clownia. El primers en tocar foren ELS CATARRES. Estan a punt d’acabar la Gira del Postals i la veritat és que vam gaudir amb ells, sobretot repassant els temes que ja els han dut a la fama. 

En segon lloc van tocar els BUHOS que ens van acostar al seu cd Natura Salvatge. A diferència d’altres vegades en aquesta ocasió vam poder sentir més les seves cançons més que no pas versions que fan a mode d’orquestra. Tot i així la part final va ser una mena festa final amb versions de tot tipus sempre canyeres. Van anar bé per fer pair el sopar. 

La nit la vam tancar amb tot un clàssic de la rumba i el mestissatge: LA TROBA KUNG FU, dels que vull destacar el cd Santa Alegria. L’acordió ja és un símbol de la seva música. A aquelles hores de la nit la veritat és que el fred era ben present i va ser la única pega.

DISSABTE  030514. POBLE (CIRC I DEUDEVEU)-VISITA GUIADA MONESTIR DE LES ABADESSES I SANT JOAN-RECINTE CLOWNIA (ITACA BAND, TXARANGO I STROMBERS).

Va costar llevar-nos realment; ja no tenim edat per segons què! Però bé... vam esmorzar un bon entrepà i vam anar a la plaça. Cal dir que els comerços de Sant Joan es van bolcar amb el festival amb tot tipus d’ofertes gastronòmiques i de beguda. Els aparadors del centre eren un constant homenatge al grup Txarango, dels quals fins a tres membres hi estan arrelats. 

Ja a la plaça vam presenciar un espectacle de Circ amb moments impagables de trucs i malabarismes. El recinte porxat es va anar omplint. La gent tenia ganes d’escoltar un dels grups corals revelació de Catalunya sortit del programa Oh happy day de TV3. Va costar que comencés. La veritat és que a la plaça hi començava a haver els primers símptomes de cansament. Veies molt jovent amb cares de son mig recolzant-se per on podien i adormint-se alguns i algunes.  Finalment va arribar l’hora dels DEUDEVEU i la veritat és que ens van fer sentir tot tipus de sentiments amb les cançons que van cantar: Quan tot s’enlaira de Txarango, Dirty Dancing, cançons de Queen, clàssics dels 70... Molt recomanable! Ens van presentar la gira i el cd Junts.

Al centre de sant Joan es va inaugurar les jornades de la Fira de sant Isidre. A la plaça de l’església hi van posar el mercat d’artesania amb tot tipus de paradetes vinculades amb productes fets a mà o de la terra. Tant hi podies trobar embotit, com coques, treballs d’artesania etc Els carrers del poble estaven plens de jovent que no parava de sortir dels comerços amb menjar i molt de veure. Era curiós veure la gent pujant pel pont vell amb packs de llaunes de cervesa al coll. Es devien exhaurir les existències d’alcohol. Tot i així la gent en tot moment va guardar una actitud respectuosa i tranquil·la, almenys al poble.

Un bon plat combinat per dinar, una estoneta de descans i cap al Palau de l’Abadia. Allà a les 16:30 h va sortir una visita guiada pel Monestir i el centre del poble. El va fundar Guifré el Pilós, al qual va donar la seva filla Emma que va acabar-se essent Abadessa de l’ordre benedictina. Fins a sis abadesses de nom curiós (Adelaida, Ranlo, Fredeburga, Ingilberga) hi hagué però unes falses acusacions de part de Bernat de Tallaferro feren que passés a ser governat per un abat i hi hagués homes. La llegenda situa el comte Arnau al bell mig, es diu que baixava de les muntanyes per relacionar-se amb les monges. 

 

Vam accedir al claustre conservat amb els seus arcs i la font al centre. És un claustre gòtic curiós ja que no té porta d’entrada. Hi has d’entrar saltant un muret. En un dels laterals s’hi conserva una àliga que antigament es feia sortir pels estrets carrers tipus gegant. Posteriorment, entres a la curiosa església dedicada a sant Joan. En contrasta la part de l’absis amb la part de la nau per la diferència en les proporcions. La zona absidial és exageradament gran respecte la zona de la nau central. Al centre de la nau central s’hi conserva la joia del recinte: el conjunt escultòric del Davallament en fusta. Al cap del sant Crist hi van descobrir una porteta que contenia una hòstia consagrada incorrupta que es va convertir en centre de beneració pels fidels. El conjunt es coneix com El Sant Misteri. En un lateral s’hi conserva un marbre en honor a la primera Abadessa Emma.

A tocar del monestir de l’abadia. Mentre que les monges vivien en comunitat i juntes, l’abat tenia el seu palau propi. Avui és un edifici multicultural ben bonic. En destaca el petit pati de l’entrada i un munt de sales polivalents al damunt. En una d’elles hi ha una exposició de maquetes d’esglésies romàniques. A dalt hi ha un bust dedicat al poeta Joan Maragall. La seva família de petit tenia una casa al centre el poble on hi estaven de tant en tant. Ja de gran el poeta va tornar a la casa per buscar la inspiració de nou. I aquí a sant Joan va escriure dos dels seus poemes més famosos La vaca cega i el comte Arnau. Aquest darrer el va escriure inspirant-se al mateix palau de l’abat.

 

D’allà vam donar un tomet per la plaça major porxada del poble i vam resseguir els carrerons estrets del centre, visualitzant les espitlleres de defensa que encara es conserven, repassant els principals portals de les cases i intuint el camí que marcava la muralla antiga. De SANT JOAN DE LES ABADESSES en vull destacar altres racons a part dels que hem dit. L’antiga església de sant Pol que les ganes de recuperar el romànic van deixar sense parets laterals. Té una bonica portalada coronada amb un fris ben conservat amb el Crist al centre. Continuant carrer avall acabes fent cap al pont Vell d’estil gòtic i símbol del poble. Just a tocar del Monestir a baix al rierol hi ha l’antic molí petit i al costat de la plaça major l’esglesiola de sant Joan de la Infermeria.

Vam fer una pausa després de la visita i vam berenar una bona coca de sucre a l’esplanada del Monestir. Calia fer front a la nit gran del Clownia. Després de fer unes cervesetes vam pujar pel camí del Clownia fins al recinte. Hi havia una gentada! A les nou va començar l’actuació dels ITACA BAND que ens van venir a presentar el seu Rema. La veu del cantant és tan diferent de tot el que hagis pogut sentir i els seus ritmes són trepidants.

Foren l’avantsala de l’actuació estrella del certamen: TXARANGO. Ens van presentar el seu nou disc Som riu. Impressionant! Què dir! Vam tenir la sort de poder assistir al Palau de la Música al final de la gira anterior i ara teníem l’oportunitat de seguir el primer concert de la nova gira. La veritat és que al recinte hi havia gent més jove i més gran, nassos vermells al nas, samarretes blaves, amb pallassos... l’ambient era maco! L’atmosfera que han sabut crear és única, igual que l’optimisme i les ganes de festa i passar-s’ho bé als seus concerts. El Músic de carrer va començar a fer bellugar les cames de la gent ansiosa. I així van anar enllaçant cançons del primer disc amb les dels segon, amb una força, un optimisme i una emoció que es contagia; i repeteixo: sigui quina sigui l’edat! A l’Alguer i companyia se’ls veia emocionats. Tocaven al seu poble i havien fet realitat el somni de fer-ho en un festival en el que s’hi havia vinculat tot el poble. Cap al final de l’actuació per evitar l’allau de gent vam anar a demanar una pizza volcànica a la pizzeria que hi havia al recinte. Noi no vam poder deixar de seguir el ritme i bellugar-nos ni menjant ni asseguts. En totes les actuacions dos personatges caracteritzats com a clowns van anar presentant-se als actes i als concerts: el pregoner i el senyor Mediterrani (cap gros). El final de l’actuació amb la foto final i els agraïment va ser emotiu. Es dona el cas que en la zona en la que es va muntar el festival fins feia poc hi pasturaven unes vaques. Doncs bé les van haver de traslladar de prat i just en aquest impàs va néixer un vedell al qual han posat per nom Clownia. Un bonic record!

Després va ser el torn dels STROMBERS on ens van presentar els 10 anys de festa il·legal, el seu darrer treball en directe. 

Per cert... i enmig de totes les actuacions a la carpa Agora en Dj OGT ens va anar fusionant cançons d’aquí i d’allà de manera magnífica perquè no es perdés el fil de la festa.

Cansats, amb fred i mal d’esquena (ja no tenim edat) vam descendir per la via clownia i vam travessar per darrera vegada el pont vell en direcció a la fonda Janpere. Vam dormir ben plans!

DIUMENGE 040514. COMIAT JANPERE-FIRA SANT ISIDRE A SANT JOAN-RIPOLL.

Ens vam llevar com vam poder i vam fer les maletes. Vam anar a esmorzar i ens vam acomiadar de la fonda Janpere amb una gran recança ja que es jubilen. Amb els millors desitjos per ells després de seixanta anys d’estar oberts. Ja s’ho mereixen! Amb tot al cotxe, vam acabar de donar un tomet pels voltants del monestir on feien la Fira en Honor a sant Isidre. Al passeig tractors antics i moderns amb el mercat. A tocar de l’església de sant Pol el mercat d’Artesania i darrere les escoles tot un tancat amb animals diversos com cavalls, ponis, vadells, vaques, bous...

Després d’un cap de setmana molt especial vam enfilar la carretera de Ripoll acomiadant-nos de Sant Joan de les Abadesses i del Clownia. De veritat que amb una gran recança!

Vam fer una aturadeta a RIPOLL. Donar una volta per un dels centre més importants de Catalunya sempre va bé. El Monestir i els carrerons del centre sempre són agraïts. Precisament al centre feien la 52en concurs de colles sardanistes i la veritat és que em vaig quedar impressionat per la forta professionalitat dels competidors. Al so de la cobla diferents colles competien per veure quina era la millor. I entremig grans rotllanes no tant professionals van resseguir els passos de la música. Feia posar la pell de gallina.

I de Ripoll cap a casa amb el Cd amb les músiques del Clownia sonant amb els Bonobos, Strombers, Itaca Band, la Troba, els Catarres, Cesk Freixas, els Buhos i els grans Txarango.

REFLEXIÓ FINAL

En aquest món que vivim, amb el problemes i maldecaps que tenim, recomano molt ferventment que ens deixem caure per les places dels pobles on s’ofereix música de tota mena. La música és la banda sonora de la nostra vida i per tant va la mar de bé envoltar-te de músiques positives, alegres i amb fons per intentar prendre’t les coses d’una altra manera. La música ens ajuda a estar més alegres i positius i en aquest sentit tenim un munt de grups actualment a Catalunya d’una enorme qualitat que ens poden alegrar la vida i amb la nostra llengua. Molts d’aquests grups han penjat els seus cd a la xarxa perquè ens els hem puguem descarregar i aprendre’ls. El moment de màgia i plenitud arriba als concerts. Sabent-nos les lletres podem gaudir d’estones molt agradables. Siguem música! I en aquest sentit Txarango ha obert un camí de lluita, positivitat, germanor, unitat i progrés que val molt la pena.

Vull agrair a la gent de Txarango per oferir-nos aquest festival, a tota la gent de sant Joan de les Abadesses per haver conservat el seu patrimoni i haver-se bolcat en el Clownia. Ha estat un èxit. Ara només dir que fins l’any vinent! Gràcies.

I finalment, merci al Pere, el Roger, l’Adrià i la Clau per haver-me permès descobrir aquests grups nous!