22 de febr. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 15-210216.



Semana 15-210216
Hem arribat al cap de setmana i aquest ha estat marcat per una notícia tràgica amb implicació de gent del nostre entorn. Un accident entre una moto i una furgoneta amb un xoc frontal ha segat la vida d’un noi de 55 i ha deixat molt mal ferit el company Josep Maria. Per sort se’n sortirà; costarà però se’n sortirà! Una vegada més la mort ha passat a prop per recordar-nos que algun dia no passarà de llarg i que ens igualarà a tots. A la família de Montbrió tot el meu suport i el més sentit condol i tots els ànims Natàlia i Josep Maria; ens teniu al vostre costat pel que calgui i més en aquests moments tristos i feixucs. 

La veritat és que des de que vaig tenir notícia del tràgic accident he reflexionat molt. Les estones a l’hort m’han fet pensar en el que som i en el que ens depara la vida. Ens passem la vida pensant en què farem demà i què serem. I la realitat és molt capritxosa, si; ja que no et deix veure si hi podrem arribar o no. Així més que mai tinc ben clar que “carpe diem” i que la resta són collonades. A fer tot el que es pugui, a fer amics i a gaudir el màxim. El nostre destí està escrit no sé on, però està escrit i res hi podem fer per evitar-lo o canviar-lo. El que hagi de passar, passarà inevitablement!

La resta de dies, a nivell nacional, ha estat marcat una vegada més per les discussions, retrets i negociacions entre els partits que en teoria volen formar govern a Espanya. No s’acaba d’entendre les postures d’alguns. Tal com ha dit el Monedero de Podemos sembla que el PSOE jugui a marejar la perdiu amb el tema, quan en realitat el que vol és un pacte a tres amb el PP i C’s. El tema català confabularà el bàndol constitucionalista per fer un front comú per arraconar els intents separatistes dels catalans i el fet de deixar fer un referèndum. Tal com també ha apuntat el Rufian, tot és una estratègia. Aquestes declaracions les ha fetes a tv3 el mateix dia que han autoritzat al Tardà (ERC) i el Fernàndez (CUP) a visitar l’Arnaldo Otegui, deu dies abans que el deixin anar. Les declaracions que han fet al respecte han estat molt contundent referint-se a la seva detenció de terrorisme d’Estat. I és que les mans allargassades de l’Estat es noten per tot arreu. Si tenim en compte el Cas Noos no cal patir per la Infanta que està ben protegida. El que fou comptable desvincula Cristina de Borbó de les activitats de Nóos. Antonio Tejeiro afirma haver vist a la infanta en només dues ocasions. La infanta segueix anant a declarar però amb joies i amb roba i complements cars. Matas assumeix la seva culpabilitat i apunta a Urdangarín com a intermediari. Ah, i per tancar les intrigues de la família real hem hagut de veure com l’antic borbó era entrevistat de la tv francesa. Perles: Franco el va impressionar molt, va estar entre dues aigües: el seu pare i Franco. Deixar de ser Rei va suposar un alliberament. Ara troba a faltar el seu germà al que va matar de jovenet per error. Costa realment creure com una entrevista gestionada per TVE sigui passada abans a França que a Espanya.

Segueix la bona sintonia entre la gent d’ERC i CDC, ja que han acordat unitat de vot en el debat d’investidura de Sánchez. Votaran no! Tres dies després d’haver presenciat com en Rato anava a declarar i era increpat per un grup de persones pel tema de les preferents. S’ha acordat que Bankia tornarà els diners als seus accionistes sense anar a judici. I jo em pregunto per la  pobra gent que tenia els seus estalvis a Bankia. Per què no es fan càrrec d’ells? Abans són els bancs. Quin fàstic! Ah, i una notícia que no s’ha sentit massa: un grup d’euro parlamentaris denuncia que el fitxatge de Bale es va pagar amb l’ajut de bancs rescatats, és a dir, amb diner públic. Quin escàndol! Aquí no se salva ningú tu. Tenien un tinglado muntat on hi xupaven molts i molt. El nom de “Florentimo” comença a esllanguir-se. I per si no teníem prou d’estafes diverses una de nova: la de Vitaldent. L'estafa pot acostar-se als 10 milions d'euros. La cadena de clíniques dentals exigia pagaments en negre als franquiciats. Hi ha 13 detinguts, entre els quals, l'amo de l'empresa, i cotxes de luxe i fins i tot un avió decomissats. Com ja s’ha dit altres vegades, no et poden donar duros a quatre pessetes. Tot són modes: immobiliàries, perruqueries, botigues de “compro oro”. Per alguna raó serà que darrerament s’han obert un munt de negocis relacionats amb les dents. En aquesta societat res és fa perquè si. No era normal que aquestes grans franquícies t’oferissin els seus productes i els seus serveis molt més econòmics que els dels dentistes de tota la vida. Més val conegut que savi per conèixer!

Catalunya ha viscut entre tres aigües podríem dir: el comiat a Muriel Casals, la suspensió del Departament d’Exteriors de Catalunya i la no desconvocatòria de la vaga del transport públic de Barcelona. La polèmica va saltar en la gala d’entrega de premis Ciutat de Barcelona. Dolors Miquel poetessa va parafrasejar el parenostre. Ella va dir que era un cant a la maternitat però el cert és que Alberto Fernàndez Díaz va abandonar la sala i molta gent entre la que m’incloc s’ha sentit contrariada. Jorge Fernández Díaz, el ministre en funcions, va dir que volia que s’apliqués el codi penal. Realment, l’escrit no és encertat, fins i tot m’atreveixo a dir que és nefast però d’aquí a voler criminalitzar-ho com en el cas dels titellaires de Madrid, hi ha un món. Cal una reflexió ben profunda en qualsevol cas. És vol trencar amb tot i es vol fer un nou art i a vegades es confon la innovació amb la falta de respecte i això no és així. Ara si no fas una obra de teatre amb sexe explícit, insults, violència... no és “vàlid”. En moltes facetes de l’art passa. Un dia d’aquesta setmana parlaven d’una exposició interactiva amb unes mantis religioses que interactuaven en una sala d’exposicions. Ja ho va dir Aristòtil que tot està inventat i que la originalitat d’allò que es fa romàs en la manera diferent en la que s’interpreta i es fa. Els temes són els de sempre: amor, desamor, odi... Com dic cal una reflexió una mica més enllà!

La pèrdua de la Muriel Casals ha marcat gran part de la setmana, ja que se li han retut diferents homenatges sentits; des del record al mateix Polònia, que per cert celebra deu anys en antena, al més emotiu: col·locar una rosa blanca en la butaca que ocupava al Parlament. Més de 2000 persones la van homenatjar a Sabadell mentre que el Camp Nou va deixar una cadira buida en el seu record. Una figura que per sempre més romandrà lligada al procés sobiranista català. Tal com va dir el president Puigdemont em va agradar molt veure com tota la classe política catalana en bloc –sense excepcions- alabaven la figura de la Muriel. I seguint en el parlament i amb el president, recordar la suspensió per part del TC del Departament d’Exteriors de Catalunya. Mai havien treballat tant ràpid! La Generalitat diu que seguirà endavant. Carles Puigdemont està acostumant al Parlament a frases originals. Aquest dimecres, en el marc d'una pregunta de Xavier García Albiol sobre la suspensió de les competències de Departament d'Exteriors, el president de la Generalitat va parafrasejae Gerard Piqué afirmant: “Gracias Tribunal Constitucional, contigo empezó todo”. La frase la va dir el jugador blaugrana en la celebració d'un títol recordant la festa d'aniversari de Cristiano Ronaldo amb un cantant. Sembla que definitivament, nosaltres anem a la nostra d’una vegada per totes, passant de les promeses que ens puguin fer. Ja n’estem farts! Per cert; ara cal vetllar una mica més encara pel català, ja que s’ha sabut que ens les proves d’advocacia se l’ha exclòs una vegada més! Una altre menyspreu contra la nostra maltractada de per se llengua. Menys mal que no tot són males notícies; hem sabut que naixerà Capital Books, un nou segell de narrativa comercial en català. Campanades favorables que de nou sonen com les campanes en la nit de Girona. El nou alcalde, ara que en Puigdemont ja no hi és, ha trobat un filó legal per tornar a fer sonar les campanes de nit de la catedral. Veurem com reacciona l’establiment hoteler denunciant!

Primer gran tinglado per l’Alcaldessa Colau. Si no hi ha un canvi in extremis de darreríssima hora, han estat incapaços de desconvocar la vaga del transport públic de Barcelona, a les portes de Mobile Congres. En un dels certàmens més importants de la ciutat aquesta convocatòria és una gerra d’aigua gèlida. Ara que semblava que la Colau –la reina de les reinvindicacions i de les causes perdudes- estava en el lloc de major decisió de la ciutat, resulta doncs que ara és quan pitjor es negocia. No s’acaba d’entendre. Com sempre la que en sortirà perjudicada serà la ciutat. Fa gràcia veure que Barcelona es vulgui declarar “en guerra” contra l’ús dels vehicles privats quan ni ella mateixa sap fer una gestió adequada del transport públic. En la inauguració del Mobile Congres el rei ha reiterat la importància de treballar plegats i bla, bla, bla, mentre que Puigdemont ha evitat referències al procés. Estratègia? Passant?

Pel que es veu la denúncia feta darrerament dels abusos en l’Escola Maristes de Sans ha obert la caixa de Pandora. Arreu estan sortint a la llum noves denúncies d’altres abusos. La gent sembla haver perdut la por a denunciar aquesta xacra. Ni oblit, ni perdó! Haurien de fer una llista dels malparits que han abusat i ensenyar-nos a tots la seva cara perquè escarmentin. 

A nivell Internacional mal, mal i mal; trasbals de darrera hora. Hi hagut més de 140 morts en atacs contra minories religioses a Homs i Damasc en diversos atemptats. Mentrestant, a Michigan un pistoler ha matat a sis persones en un tiroteig a l’atzar. Encara no en tenen prou amb el tema de les armes als EUA? És indignant! 

L’entrevista i posterior concert del grup Eagles of Death Metal. Posava la pell de gallina veure’l aquell noi encara amb la por al cos relatant els atacs terroristes de la sala Bataclan. El grup actuarà a París tres mesos després, la setmana que s’ha imputat a Sarkozy pel finançament il·legal de la campanya de 2012. Tant de bo sigui un signe de tancar una ferida que costarà molt de cicatritzar. Precisament entorn al terrorisme va la següent informació una mica estranya. S’ha encetat una guerra judicial entre Appel i l’FBI per les funcions de privacitat de l’Iphone. L'empresa ha defensat que no pot accedir a les dades dels seus telèfons mòbils i un tribunal els hi ha dit que ajuden a piratejar el dispositiu d'un sospitós de terrorisme. Mare meva, quines discussions! 

En qualsevol el cas, el món segueix a la seva en les seves polítiques. Els americans segueixen donant suport al Trump; terrible. Mentre que una altra xacra com en Jep Bush s’ha retirat. Un de menys tu! Menys mal que encara que es prenen mesures amb seny; els EUA han tornat a fer vols comercials amb l’Havana. Mentrestant, a l’altra part del món, que sembla més l’altra part de l’univers, l’Iran manté el veto a les dones a assistir a una prova del mundial de volei platja. Al temps que Rússia ha negat haver comès crims de guerra al nord de Síria. No s’ho creuen ni ells. Com moltes coses en aquest maleït món mai se sabrà. La lluita en aquell racó del planeta sembla anar en un altre sentit. El petroli barat ha esquerdat l’OPEP. L’Aràbia Saudita, Rússia, Veneçuela i Qatar han decidit limitar la producció de cru per mirar d’apujar-ne el preu en una decisió presa al marge de nou països que formen part del lobi petrolier. Veurem com acaba. El fet està en que els consumidors podem posar gasolina supero 95 per menys d’un euro.

A nivell més local m’he mogut en la indignació per tres notícies que m’han sorprès. Primer, en veure anunciat per Reus una iniciativa del Mas Sedó. En ella es convoca a les dones a una gala sopar per celebrar el dia de la dona treballadora. La veritat és que veient la foto de la iniciativa sembla que facin més una crida a “mis samarreta mullada” que a una altra cosa. Em sorprenen aquesta mena de reclams. Més que celebracions i crides per fer dinars absurds el que hem de fer és vetllar per la paritat i per una societat més equilibrada a nivell de sexes. 

En segon terme, amb el cas de la Cooperativa de Cambrils. És evident que algú ha fotut mà a la caixa i no s’aclareixen les responsabilitats. Ara es demana una recapitalització per part dels propis socis, quan són ells en la seva immensa majoria els que s’han vist perjudicats. És una vergonya! La pobra gent no ho vist clar i ha demanat que directament els advocats passin a ser els seus representats. Alguna mà negra deuen veure!
La tercera fa referència al Reus Deportiu de futbol. Fa quatre mesos que no paga els seus jugadors i ells segueixen jugant per l’afició i els socis. Un enorme aplaudiment pels jugadors i una enorme xiulada pels representants del club.

En un altre ordre de notícies hem sabut que tres metges del cas Traiber es desentenen de les pròtesis defectuoses. El jutge de Reus que duu el cas Innova investiga 47 metges de 23 centres mèdics de Catalunya i 13 treballadors de Traiber per les comissions que hauria pagat l’empresa de manera “habitual”. Millor desentendre’s i marejar la perdiu! Altrament s’ha sabut que el programa de gestió alimentària recupera 6 tones d'aliments per a famílies sense recursos. Set dies que passaran a la història perquè un forn de Nulles ha ideat croissants de calçot. La imatge certament no convida massa a menjar-se’ls!