ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 08-140116

Ha mort la Muriel Casals als 70 anys d’edat. Fa unes setmanes va ser atropellada per un ciclista a Barcelona. Una de les icones del procés cap a la independència, junt amb la Carme Forcadell, ens deix tristament. El procés queda orfe d’una de les figures clau, en el seu cas vinculada  a Òmnium. En el record sempre hi quedaran les trobades, les manifestacions, les xerrades... aquella cara amable i tranquil·la, ferma però en els seus posicionaments. Els comentaris generals que ha fet la classe política catalana s’han mogut en aquest sentit. Independentment de les discrepàncies polítiques era una persona que escoltava i que defensava fermament els seus posicionaments; i sempre amb respecte per cert. A Francesc Màcia el coneixien com l’avi i a la Muriel amb aquell cabellet blanc sempre  la recordaré carinyosament com l’àvia. Salvant les distàncies, així com en el millor moment del Barça ens va deixar en Tito Vilanova, en un dels moments clau per la independència de Catalunya, ens deixa una de les seves lideresses. Descansi en Pau.

El text havia de començar així però les circumstàncies han fet que la mort de la Muriel ocasioni aquest canvi.

Vam tenir Carnaval a Colldejou... i passada per aigua. Ves tu que just quan començava la festa es va posar a ploure i ens vam remullar, escurçant la rua i la festa a la plaça. Plegats vam sopar al Bar i després deixàrem córrer la matinada entre ballaruques i discussions diverses. Tal com va dir sa majestat en el pregó de Carnaval, per moltes merdes que ens passin, al final hem de tenir els nostres moments per gaudir de la vida, que les coses ja són prou complicades. I és que a nivell nacional, ens han avorrit fins a la sacietat amb trobades lletges i inútils entre els líders dels dos partits espanyols més votats. La setmana en la que Rosa Díaz ha plegat de UPyD i en la que la gran Esperanza Aguirre deix el PP davant la sorpresa de tothom, han seguit amb les declaracions del cas Noos i han aforat Rita Barberà barroerament. La història recordarà també el gest llest –i despistat aparentment- que va tenir en Rajoy vers Sànchez. Aquest va voler donar-li la mà davant de la premsa i l’altre li va refusar o no el va veure. Dit tot això, sembla mentida que cap periodista del munt que allà hi havia i dels caps de protocol, ningú els avisés. Mai se sabrà! La imatge va ser lletja! En qualsevol cas, sembla que els hi ha quedat ben clar que sense Catalunya –una vegada més- no se’n sortiran. Assenyadament, s’ha rectificat i s’ha tret a Podemos del galliner; un acte de justícia al ser una de les forces més votades. Per molt que s’entesti el Senyor Fernàndez Díaz a intentar desestabilitzar encara que sigui amb mentides i manipulacions, el cert és que representen a molta gent. Fent gala del seu cinisme habitual, Fernández Díaz es va atrevir a dir que ETA desitjava un govern de PSOE i PODEMOS. Sap bé que sempre va bé utilitzar ETA per acabar de decantat el vot de certs sectors. Sempre la por! Però molts ja no tenim por Sr. Fernàndez Díaz, per molt que empresoni titelIaires –sort que els han deixat en llibertat- amenaci etc Per això ja fa dies que hem sortit de l’armari i anem a la nostra. No parlareu no que heu fet una gestió nefasta econòmica, que heu destruir treball i que heu rescatat abans els bancs i no a les persones. Més val fer entrar ETA en campanya! Patètic! I és que la crisi es mundial senyors, per molt que es faci Espanya no es una gran potència mundial que decideixi. Espanya va a remolc de les potències que realment tallen el bacallà en la banca, en el petroli... Així ens hem trobat que l’IBEX ha anat fluctuant. Hi ha por per una frenada en l’economia mundial, inestabilitat en els preus del petroli i la situació de la banca. I com dic Espanya n’ha patit les conseqüències, al mateix temps que Europa li picava la cresta per no haver acomplert l’objectiu de dèficit.

Em segueix sorprenent a nivell internacional el fet que un paio com en Donald Trump segueixi tenint suport en els territoris en els que es fan primàries. Com pot ser que la gent, per molt de dreta que sigui, es fixi amb aquest individu. Fot fàstic! Però bé, en un país en el que les esquerres sempre han ocupat un lloc secundari en els organismes de decisió, tampoc estranya tant. Mentrestant, l’Obama ha anat fixant els fronts que té oberts estabilitzant-los una mica. Acords amb el UK per espiar Israel, acord per enviar més tropes a l’Afganistan i pacte amb Putin per lluitar contra els Talibans. Guerra, guerra i guerra! Ja n’hi ha prou! Què aporta al món aquesta gran nació americana, a part de la coca cola, el mc Donals etc? M’agradaria que algú m’ho expliqués.  Molta declaració dels drets humans i molt parlar de pau i tot el que vulguis però són els primers en creure’s els justiciers del món i a donar lliçons de com s’han de fer les coses. I no seré tant ruc de reconèixer que en diversos àmbits són pioners però en altres no.  S’han preguntat mai però que potser ningú els vol en aquest sentit? Mentrestant, Corea del Nord executa el cap de l’Estat Major per corrupció i envia míssils... Aquí cadascú a la seva! A veure qui la té més llarga!

A casa nostra, mentrestant apareixen nous casos de virus Zika i declaraven Jordi Pujol i Marta Ferrussola a l’Audiència Nacional de Madrid i es reafirmaven en el relat que simplement es va gestionar l’herència del pare dels Pujol, el tema tristament estel·lar ha estat el cas dels Maristes de Sans. Han sortit nous testimonis d’abusos sexuals comesos fins i tot per altres professors (10 denúncies). En una d’elles es diu que un noi fou violat més de 50 vegades durant 6 anys. Hi ha molta més gent malalta de la que ens pensem. És una xacra que cal combatre amb fermesa i sense pietat. Com ja he dit altres vegades si volem un país nou, Catalunya, també el volem amb unes bones lleis més justes sobretot de prevenció d’aquesta veritable xacra. No podem tolerar que un violador es passegi per les nostres escoles impunement i segueixi fent de monitor fins i tot en casals. També vull unes noves lleis per combatre les estafes, perseguir els corruptes i en un altre ordre de coses perquè puguem gestionar les nostres pròpies infraestructures. És indecent l’estat en el que es troba la xarxa de ferrocarril gestionada per ADIF arreu de Catalunya. Aquesta setmana un incendi en una estació abandonada de Barcelona va ocasionar retards de fins a tres hores. I per si encara no n’hi havia prou encara ve el responsable d’ADIF dient que la responsabilitat és de Catalunya. Són mesquins! Tal com ha dit en Puigdemont “sense independència hi ha decadència”; ara falta encara acabar de convèncer més gent amb dades clares i contundents com aquesta. L’Estat, lluny d’acontentar els catalans amb tot el que paguem, encara els encabronen més amb tots aquests temes. Molts, senyor Iceta, ja no volem una reforma de la Constitució, aquesta via ja va quedar esgotada quan ens van tombar el nostre estatut. Desperteu-vos els que creieu en aquest Estat espanyol, sense independència Catalunya continuarà estancada, no avançarem mai i en gran manera és perquè els diners que generem no són gestionats per nosaltres i no són invertits en les nostres necessitats. Tal com ha dit en Romeva, Catalunya no necessita intermediaris al món. Hem de ser nosaltres mateixos que ens hem de representar si volem una millor gestió.

A nivell local, quatre notícies dignes de ser comentades. En primer lloc,  hem pogut constatar que a Reus hi ha hagut un 12,4% menys de delictes i faltes el 2015.  Es de justícia felicitar a tots aquells que han vetllat per aconseguir-ho. En segon lloc, que es redueixen les inversions i que L'Aeroport de Reus tanca el gener amb un 37% de passatgers menys. Dada patètica. Quan es van voler potenciar els aeroports de Reus i Girona, la idea era donar precisament a aquests territoris un nou impuls. Doncs bé, després d’uns anys en els que ambdós van funcionar correctíssimament, en un moment donat hi va posar cullerada Barcelona i es va acabar la llum per Reus i Girona. Molts dels vols que s’havien ofertat van ser progressivament eliminats i passaven a ofertar-se de des Barcelona. Aquesta mala gestió ha fet que un aeroport com el de Reus se’n vegi molt perjudicat. Gestió lamentable!

En tercer lloc, que la compravenda d'habitatges augmenta un 6,23% durant el 2015 a la demarcació. És evident que els preus en el sector immobiliari han baixat; per això es parlava de bombolla immobiliària, precisament perquè aquesta bombolla un dia esclataria. La sensació -crec però- és que no han baixat tot el que es preveia. Tot i així la gent s’ha animat a comprar habitatges. Bona senyal! EI en quart lloc, que els Mossos d’Esquadra eviten el matrimoni forçat de tres adolescents del Baix Camp i la Ribera d'Ebre. Una vergonya més, com si no s’haguessin superat les incoherències i injustícies de temps passats.

I bé, que baixen les temperatures i que els nostres sòls s’han pogut remullar després de no ploure pràcticament des de novembre. Ara, encara és capaç de fotre el fred que no ha fet durant aquesta tardor i hivern.