A dos quarts de tres ja érem al parc de sant Jordi a punt per sortir en comitiva. Fins a 10 busos, per cert molt moderns, vam sortir de Reus. Al voltant d’unes 600 persones ens vam desplaçar a la capital. Ens van deixar a Balmes 13, a tocar de la Catalunya; ja es veia que seríem molta gent. Vam anar trencant fins al passeig de Gràcia. Entre la gentada molta premsa; cridava especialment l’atenció el munt de premsa internacional enviada expressament per cobrir tot el que succeeix a Catalunya. Sort en tenim d’ells ja que han estat molt més fidels a la realitat que no pas la premsa manipulada i manipuladora afí al règim. Prop dels sets de premsa, gent famosa, polítics i artistes com en Mas, l’alcalde de Tortosa, el Domènech o el Juanjo Puigcorbé entre altres. Voluntaris repartien uns papers allargassats amb el lema ‘llibertat’ i missatges dirigits a Europa ‘save Europe’ o ‘help Catalonia’. Així mateix es repartien papers amb les cares dels Jordis sobre fons blanc. La creativitat de la gent es va veure ben reflectida en multitud de pancartes i cartells casolans fets a mà a casa. Eren quarts de cinc i Gràcia ja estava plena esperant l’arrencada dels actes. Dues capçaleres hi va haver. Una de les institucions i l’altra la de la classe política. En aquesta hi eren la presidenta Forcadell i el president Puigdemont, així com polítics de tot l’arc parlamentari menys els farsants del PP-C’soe. Com sempre els parlaments van arrencar tard es veu que per un problema tècnic amb la llum. Els nous presidents d’Òmnium i l’ANC van agafar el torn de la paraula. I bé, parlaments sentits amb mots de Benedetti i sobretot llegint els textos que ja havien deixat escrits els Jordis preveient els fets. Com sempre hi va haver un moment de pell de gallina. Aquest va ser quan la Maria del Mar Bonet va interpretar el tema ‘Que volen aquesta gent? L’emoció va inundar el passeig. Quedarà per a la història la cara desencaixada del Xavier Domènech corpresa. Un altre dels moments de pell de gallina va venir quan es va fer el silenci i des de la capçalera es van aixecar les mans enlaire fins a dalt de tot de la punta dels Jardinets. Entremig helicòpters de la policia espanyola sobrevolant la concentració més baixos del que és normal a mode de provocació. La gent els va premiar amb xiulades i salutacions al seu nivell, però sobretot aixecant els papers al cel perquè s’assabentessin del que reclamem: que volem l’alliberament de Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart. Que hi hagi presos política a Espanya és una xacra en ple segle XXI. I que aquest govern no hagi estat capaç de dialogar més enllà de la violència, les amenaces i les mentides. El poble català està més unit que mai i això es nota als carrers i en la vida. Acceptem la discrepància i la diferència; el que no acceptem es la imposició, la mentida, la injustícia, l’empresonament de gent innocent, la violència i la coacció. Per això allà ens tindran les vegades que faci falta.
Passats els discursos, la mani va arrencar lentament cap a la Gran Via on es dissolia. En total més de tres hores i 450.000 persones segons la Guàrdia Urbana per reclamar justícia i llibertat. Amb paciència i units ho aconseguirem!
GALERIA D'IMATGES _______________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada