M’ha tocat ser en una Mesa electoral i avanço una estona la secció del blog ja que veig que plegarem tard!
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
Per les urnes plenes en les eleccions al Congrés i al Senat. A Espanya crec que guanyarà el PSOE. Per molt que l’arc parlamentari estigui fragmentat això segueix anant de 2: o el PP o el PSOE. Aquests dies en els que els socialistes han estat al govern, els ha anat molt bé per demostrar com les coses es poden fer d’una altra manera més enllà de l’estridència del PP. Han estat igual de contundents però amb bones paraules i bona cara i amb aparent netedat. Ensenyat això al poble han cessat tot dient-los: heus ací el que heu de votar si no voleu la radicalitat de les males maneres al govern. Ells són ‘ladrones de guante blanco’. Ho han sabut fer molt ben fet i la gent ha captat el missatge. Aniquilarem Catalunya des de rialla a la boca però contundentment, amb les armes que té l’Estat. Creuen que tenen molts arguments abans de l’amenaça, l’insult i la porra. Han estat llestos. Han deixat la berborrea de l’insult, els menyspreu i la mentida pels dels PPCSVox, i no només perquè es retratin sinó perquè els obrin de manera ndirecta les portes del votant indecís, amb allò de: ‘si no ens votes ja saps el que hi haurà a l’altra banda’. I més encara diré; governaran amb el suport de bascos i catalans que és com està pactat des de la transició. Pacte que van trencar els del PP.
Pel que fa Catalunya la sensació que tinc és que guanyarà el Puigdemont, més que res perquè s’han mantingut més ferms amb lo del dret a decidir, la desobediència civil i el fet de plantar cara a l’Estat i no descartar la uniteralitat. S’han configurat unes llistes que no m’agraden massa tot i que no deixo de reconèixer que arreu hi ha grans valors com tots els presos polítics des de l’Oriol Jonqueras al Jordi Sànchez passant pel Rull o el Romeva, la Laura Borràs, el Dante Fachín o el Jaume Assens.
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? En una jornada una mica atípica hem celebrat el Sant Jordi a Reus. Molts coles feien festa i ha caigut just després de la Mona. Tot així s’han venut els milions de roses previstos, tot i que s’ha fet anar de cul a les floristeries de Catalunya entre aquests festa i la setmana santa. A Reus una matinal molt més concorreguda que altres anys i una tarda més fluixa. Totalment en contra que els partits polítics aprofitin la Diada per fer campanya com si fossin una entitat més. Que els posin fora de la festa. Em fot fàstig el pasteleig que suposa haver d’encaixar mans amb els candidats. El colofó se l’ha endut la parada de Vox que ha tingut just al davant una protesta silenciosa anti feixista. Ja a la tarda sardanes, contacontes i castells. Enguany ha estat un goig veure la façana de la Casa Navas engalanada de roses vermelles. Moltes ventes de llibres polítics com el Gonzalo Boye ‘Y ahí lo dejo’, el Rafael Nadal amb ‘El fill de l’Italià’ o ‘Lo mejor de ir es volver’ de l’Albert Espinosa’. Se’ns dubte un gran dia i a Catalunya un gran dia per mostrar el teu amor vers la persona que estimes. La mateixa setmana que celebrem la festa de la Patrona de Catalunya: la Mare de Déu de Montserrat. El meu prec perquè mai ens abandoni en la nostra senda.
EL PERSONATGE. ‘L’única manera de predir el futur és organitzar-se i fer que allò que vols passi’ (Gramsi). El 27/04/1937 el règim de Mussolini assassinava Antonio Gramsi un pensador tristament massa desconegut. Doncs no estaria de més que s’estudiés al Batxillerat i a les facultats amb més èmfasi. Essencialment el que ens ve a dir que l’Estat és com una mena de gran pop que controla les nostres vides des de molts diversos àmbits. I la representació de nosaltres la fa el partit. El que s’ha d’aconseguir és que les classes obreres siguin conscients que tot depèn d’elles. Si es conformen, es conformen; si es rebel·len, es rebel·len. Aquesta és la clau! La clau la té al poble; és qui té el poder real. Creiem-nos-ho i fem una societat més digna, més justa i més lliure!
L’EFEMÈRIDE. 28/04/1938. La República ordenà la mobilització de la lleva del 1941, és a dir, aquells nascuts el 1920 o el 1921 eren cridats a files; se la conegué com la lleva del biberó. Els van enganyar com a xinos. Primers els assignaren tasques auxiliars però a l'agost els enviaren al front de l'Ebre. Pobra canalla! Marcats per sempre més per una barbàrie en la que no havien d’haver participat. Cada vegada en queden menys testimonis directes. Que serveixi de lliçó i mai més haguem de testimoniar res semblant. A veure si d’una vegada per totes la força de les armes queda aparcada per sempre i es vençuda per la força de la paraula i el diàleg.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana marcada per les conseqüències del pas de diversos fronts que només han deixat pluja bruta en forma de fang en la majoria de territoris i destrosses arran de mar pel temporal marítim. El fang ha ocasionat que cotxes, terres i plantes o arbres quedin ben bruts. Puntualment, els registres a Catalunya han estat una mica dignes. Majoritàriament poca cosa. A mesura que ha anat avançant la setmana el temps ha acabat estabilitzant-se!
Com sempre els més pobres són els més perjudicats en tot. El canvi climàtic farà que en els propers anys les temperatures encara augmentin més i per tant ells encara en surtin més perjudicats, ja que en els seus territoris les condicions seran més extremes.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Dues notícies que han fet bullir les xarxes aquesta setmana. La primera és el transfuguisme de gent del PP cap a C’S. Silvia Clemente o Àngel Garrido han estat els dos noms més sonats. Sobretot aquest darrer ja que ve de presidir la comunitat de Madrid. Dues coses crec que passen. La primera és que veuen que Casado és un boig, que no s’ha fet net i que està acabant amb el PP al voler apropar-lo a Vox. La segona, és que l’Ibex segueix ferm darrere de C’s i tots els peixos grossos els hi segueixes la petjada.
La segona notícia viral ha estat el desvetllament de secrets de Pablo Iglesias de la mà d’Eduardo Inda després del robatori del mòbil d’una col·laboradora. Les clavegueres de l’estat van fer el possible per desestabilitzar Podemos i el seu líder i pel que es veu hi van tenir molt a veure els del duo PPSOE. Des del diari ‘Público’ fins i tot han denunciat que va ser la policia qui va entregar els informes a l’Inda perquè ho esbombés.
-QUE N’APRENGUIN! ‘Qui és l’Amo?’ és una campanya que aterra a Espanya procedent de França. Amb ella es vol canviar la manera de produir i de remunerar el productor. I és el consumidor qui estableix com vol que sigui el producte que desitja i quin ha de ser el preu que en pagarà. Entre tots es decideix el tipus de producte que es vol i s’estableixen uns preus que afavoreixen tant el productor com el comprador. El primer perquè fa saber realment el que li costa a ell fer el producte, per quant li surt a compte vendre’l i el segon perquè sap realment d’on ve el producte i que li dóna al seu productor per tenir-lo. A França ja fa un temps que funciona amb determinats productes com ous, amanides, patates o pizzes i es vol estendre ja a l’oli, la mel o els ous.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Absolt Sandro Rossell per falta de proves. I qui ha dimitit? Ningú. I a qui cessaran per inútil? A ningú! Aquest és el sistema tancat i corromput judicial espanyol. La instructora Lamela és la que va permetre que en Sandro s’hagi hagut de passar 2 anys a la presó de manera preventiva. L’advocat Molins ha dit que es conforma amb que el poder espanyol revisi lo de la presó preventiva però jo crec que no n’hi ha prou. Que els hi reclamin fins al darrer cèntim que els pertoca i sobretot que deixin tot el que puguin la Injustícia espanyola amb el cul a l’aire. El que han fet amb el Sandro Rosell, amb els nois d’Alatasu i amb els presos polítics no té perdó.
-ESCLAUS DE LES DADES. Una dada que fa posar els pèls de punta tot i que ha millorat segons apunta l’Enquesta de la població activa: ‘El número de hogares con todos sus miembros en paro aumenta en 35.900 en el primer trimestre del año’ (ABC). A Espanya, 10.526.800 són les llars en les que treballen tots els membres de la família. Mentrestant, 1.089.400 de les llars tenen tots els membres aturats. Ara que estan en campanya electoral i ens acalenten el cap amb 50.000 xorrades, qui ens parla d’aquest drama? Qui proposa mesures de creació de treball? Anirem a lo de sempre: el totxo i l’estacionalitat de feines relacionades amb el sector terciari a l’estiu, ponts i setmana santa i per abastir en la campanya de nadal. És evident que no es fa prou!
-DURUS A QUATRE PESSETES. Dues notícies que demostren que malgrat tot, els grans lobbies empresarials d’arreu segueixen guanyant diners. ‘Facebook gana un 51% menos lastrado por una posible sanción’ (ElMundo) però, malgrat tot, han guanyat fins a 2178 milions d’euros tu i això que estan tot en crisi i estan a l’espera de la sanció que els imposarà els EUA. Però és que l’any 2018 havien guanyat fins a 4471 milions. Han perdut si, però segueixen obtenint unes morterades brutals i tot a la nostra esquena, amb les nostres converses i amb les nostres tonteries. I compte, Microsoft no es queda enrere: ‘Microsoft obtuvo unos beneficios de 26.053 millones de dólares en los primeros nueves meses de su ejercicio fiscal 2019’ (ElMundo). I tot gràcies a la reforma fiscal que va fer el Trump amb la que ha rebaixat l’aprovisionament pels impostos. O sigui; afavorir els més poderosos essencialment.
-EL PROCÉS. Judici. Acaben els testimonis proposat per l’acusació. Hem començat la setmana confirmant que la gent que va dimitir o va cessar sempre van treballar per arribar a un acord i que es van voler desvincular del govern quan van veure que la cosa anava malament. El Mediador dels Mossos ha desmuntat la versió de la secretària judicial; la que segons ell va sortir pel terrat perquè li va donar la gana. Segons Batlle cap intromissió política haurien permès els Mossos. El pacte nacional pel referèndum no va rebre diner públic segons l’Ignasi Elena. Lloveras diu que l’AMI no va tenir res a veure amb el referèndum a nivell de gestió i celebració. Els d’Unipost declaren que només es van fer pressupostos, per tant allunyen la causa de la malversació. Per tant, fins dijous un seguit de declaracions que han anat bé a la defensa més que no pas a les acusacions. Altrament, lo millor de setmana ha arribat amb les declaracions del David Fernàndez. Quina llàstima que valors com ell no estiguin fent política activa. Ha defensat a ultrança la desobediència que van exercir els més de 2 milions de persones amb paraules clares i contundents.
L'Audiència ordena investigar si les càrregues a Barcelona l'1-O van ser desproporcionades desobeint el TSJC. A veure si d’una vegada per totes s’obre una investigació a gran escala, que superi tribunals regionals ja que per molt que els cossos diguin que no, és evident que les càrregues van ser del tot desproporcionades. Quan es vegin els vídeos les proves seran irrefutables.
-TIP DELS IUESEIS. ‘7.819 abusadors de menors apareixen als “arxius de la perversió”, uns documents fets pels Boy Scouts d’Amèrica on es llisten els voluntaris que han rebut denúncies per abusos. Un advocat de Nova York demana a les víctimes que ho denunciïn’ (324). Clar que si! No pot ser que aquests desgraciats es quedin impunes pel mal que hagin pogut fer. Fot la pell de gallina. Des dels anys 40, que es va crear l’entitat, més de 12.000 persones haurien patit abusos de part de monitors. A dins de l’organització estremeix aquest descobriment quasi 8000 fills de puta van abusar de persones innocents que anaven de campaments. Ara l’advocat especialitzat Jeff Anderson ha recomanat que les denúncies es facin efectives per destapar i aturar aquesta xacra.
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. L’Ajuntament de Reus ha decidit de manera totalment indigna repartir llanternes entre les persones que pateixen pobresa energètica. Estic totalment d’acord amb la PAH que considera que és una burla als ciutadans. El que haurien de fer és vetllar de manera contundent perquè els lladres de les elèctriques no puguin, sota cap concepte, tallar la llum de les persones més vulnerables sobretot ara que encara fa fred. I segon terme; haurien de perseguir amb tota la contundència els que il•legalment punxen l’energia dels altres. Tot i que l’Ajuntament ha dit que és una mesura momentània per evitar l’ús d’espelmes, crec que podrien ser efectius d’aquesta altra manera. Ja em diran que poden aconseguir amb 12 llanternes en una ciutat tan gran com la nostra.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Fa quinze dies, la Conferencia episcopal va fer unes declaracions en les que deia que el dret a l’autodeterminació no era moralment acceptable. El diumenge de Pasqua, el Bisbe de Solsona Xavier Novell va respondre aquestes paraules dient que ells estan per respectar totes les opinions polítiques. O sigui que els hi fot a la cara que el gurú dels capellans espanyols dictamini el que sent religiós espanyol no s’ha de votar. Doncs molt ben fet Bisbe Novell; ja no només per plantar-los cara sinó per defensar intrínsecament el dret a decidir. Amb aquesta església, més enllà del que diguin les èlits de dalt i l’església espanyola filla i hereva del franquisme si que hi crec. Faltaria més que des la C.E. ens haguessin de dir el que és moral o no, quan ells són els primers fastigosos a fer-nos anar per la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada