CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:31). BARÇA 2 - ATLÉTICO 0.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 31.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Suàrez i Messi) – ATLÉTICO DE MADRID 0.

3. ‘EL ENTORNO’. La cavernada madrilenya per evitar parlar de la vergonyant primera derrota de Zidane contra el València, s’ha passat la setmana discutint si el gol de falta de Messi era d’ell o no. Evidentment, la caverna ha dit que no i que era gol en pròpia, com el Diario Marca, que ha acabat rectificant davant la pressió mediàtica de pretendre fer veure que la seva intenció era tirar fora.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ?  33 gols suma Messi, consolidant-se al capdavant del Pichichi. Des de la temporada 2006-07, és el gol 29 marcat als ‘colchoneros’. Els 92.453 espectadors que han anat al camp han presenciat com li entregaven el trofeu a millor jugador del mes de març.
Tres dades pírriques que donen fe del que és l’Átletico: 36% de possessió, 401 passis donats i 2 tristos xuts a porta. Així volen guanyar una lliga?
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (poca feina i ben resolta). Defensa: Alba (quasi marcant; amo de l’atac esquerre), Piqué (líder, tot i que amb menys problemes dels previstos), Lenglet (corrector) i Roberto (més per ajudar mig camp). Mig: Busi (millorat, bé tallant), Arthur (cervellet i pausa), Raki (regular i gran catalitzador). Davant: Messi (en un altre món), Suàrez (bregador i golejador) i Coutinho (molt millor).
Partit on el Barça tenia clar que no havia de desesperar-se. Calia anar cansant-los amb paciència per acabar rematant el rival. La clau ha estat l’ordre i la disciplina sobretot al darrere, el control al mig i la màgia al davant (‘a lo que surja’). Ha donat sensació de ser un xic ‘amarrategui’ però vist el resultat, res a dir. És en aquests partits quan s’ha demostrar la solidesa per guanyar un títol i el Barça així ho ha fet.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Em quedo amb la regularitat de Messi, els gols i sobretot el compromís amb una manera de fer i ser. És el millor del món!
-‘ERES MUY MALO’. Ahir potser el que es va veure més apagat fou Roberto. Busi va fregar el suspens però va saber sobreposar-se! En general bé!
-L’INDULTAT. Suàrez. Va tornar a marcar el gol que obria la llauna. De nou decisiu i ja en suma 20.
7. EL RIVAL. En la seva línia. 4-4-2. Molt d’ordre, molt posicionament, ajudes en defensa, defensa endarrerida, búsqueda de contraatac i misèria i companyia. Crec que Simeone ha caducat ja. Què li ha aportat aquesta manera de fer? Res! Al final has de tenir quelcom més que marqui la diferència i tenir els pebrots de jugar-te-la des del minut 1, no al 70. Estic segur que tenen equip de sobres per proposar alguna cosa millor que ser un etern quasi campió. Falta ambició i un entrenador amb una altra visió! Per cert; Oblak és un porteràs!
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. En línies generals ha dirigit bé el partit. Tornem a estar amb una d’aquelles coses que et marquen: l’expulsió directa de Costa per algo que suposadament ha dit. No ho trobo just. Amb una groga màxim n’hi hauria hagut prou per una indisciplina així.
9. LA VEU DEL SOCI. La gent al camp ja ha cridat ‘campeones, campeones’. Curiós sentir com en el mateix camp es crida ‘independència’ i ‘llibertat presos polítics’ i ‘campeones’. Doncs això, que ens veiem campions de Lliga.
10. A LA CAVERNA. Queden en joc 21 punts i portem una avantatge d’11 punts amb l’Atlético i 13 a un dels pitjors Real Madrid de la història, un equip que pateix per guanyar el Huesca i ahir l’Eibar (que té un equip interessant, no s’oblidi).