APARTATS

7 d’abr. 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE L’01-070419

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per les protestes de Salou a les quals em sumo. Volen desmatellar la línia que passa per la vila, quan el que haurien d’haver fet fa segles és soterrar-la. Amb aquesta mesura tots aquests pobles quedaran incomunicats. Vot a favor d’un tramvia o similar que els connecti.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Aquesta setmana ha estat Sant Plató. Tant de bo li féssim cas i a l’hora de prendre decisions féssim anar més la raó; el coco. En definitiva, que penséssim més i millor. Segur que a l’hora d’actuar veuríem que hem pres les millors decisions!
Dia de la salut. Fot especialment aquest dia haver de comprovar que tot i que Espanya és dels llocs on millor es menja, també és dels llocs on hi ha més agressions a metges i infermers o personal vinculat. Quina vergonya!

-EL PERSONATGE.  Vull recordar la periodista i traductora Irene Polo, just quan aquest dia 3 ha fet anys de la seva mort. Com tantes i tants, fou un persona a la que la guerra civil trencà la seva carrera i la seva vida. Va ser de les primeres dones que exercí aquesta professió en una Espanya i una Catalunya en transformació. Entre els fets que va cobrir, li va tocar fer l’empresonament del govern de la Generalitat l’any 1934. A part, els seus articles són un viu retrat d’una societat que ara queda molt lluny i a la vegada a prop. Era capaç de fer un article criticant la postura del govern vers els més necessitats o ser la primera en comentar l’arribada del pantaló femení. A partir del 36 anirà a Buenos Aires amb la companyia Xirgu, on també visqué de la traducció. Ja no tornaria més, ja que el franquisme l’hauria apressat. Amb 32 anys acabava amb la seva vida a l’exili lluny de la seva terra. Lluitadora, dona, escriptora, exiliada... Per ella!

-L’EFEMÈRIDE. Un 3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals a Espanya. Fixem-nos que no va ser fins 4 anys després de la mort del dictador que els ajuntaments van poder exercitar-se democràticament. Curiosament, les forces d’esquerra van treure molts regidors per un pacte entre els socialistes i els comunistes, tot i imposar-se majoritàriament l’UCD del Suàrez. El PSOE començava a tenir una força que el catapultaria a la primera línia de la política espanyola. Es començava a bastir un sistema amb un estat que tenia molt clars quins eren els poders intocables. És començava a bastir una manera de fer amb llums i ombres. Una transició cap a no se sap on, perquè vist com estem avui, no sé què hem avançat. Seguim tenint un rei inútil que no serveix per covar ni per pondre, una separació de poders si més no estranya, uns partits polítics que juguen a tenir un poder limitat en forma i maneres, ja que darrere implacable és l’ens Estat qui fa i desfà segons aquells vells criteris dictats per la vella escola franquista. Aquell 1979 molts van creure que les coses canviaven!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana seré molt crític amb els dos espais de temps de Catalunya. Ni la Mònica Usart del grup Godó ni el Tomàs Molina a Tv3 han encertat un borrall de la previsió de pluja a Catalunya al començament de la setmana. Ja em diran per a què serveix fer una previsió si ni s’hi acosten. És molt trist! A finals de setmana ja han afinat més! I si, al final han tornat les pluges -tot i que no en forma de llevantada- i les nevades que permetran allargar la temporada.

Ens han arribat unes imatges d’una tromba marina a Malàisia que ens ha posat la pell de gallina. Afortunadament, no hi hagut víctimes mortals. Es veuen edificis altíssims que són travessats per mànegues d’aigua impressionants. Té mèrit haver-ho pogut gravar amb sang freda.

La tarda de dimecres el terra ha tremolat una mica amb un terratrèmol d’escala 4,2 a l’Urgell. Pel que es veu s’ha sentit fins i tot a Cambrils. Serà que alguna cosa s’està despertant?

Han trobat una balena morta i embarassada a Sardenya. La dada espantosa és que duia en el seu interior 22 quilos de plàstic.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Mentre l’entorn de la Rita Barberà i del PP segueixen generant corrupció dia rere dia, hem hagut de sentir com en un míting el Casado deia que eren ‘el único partido límpio’. No en va tenir prou amb l’esbandida ‘fatxil’ que es van donar tots plegats a Casa de l’Osborne que necessiten llençar i generar més i més mentides en vistes que no veuen clars els resultats. Sort encara en tenim que hi ha algú mínimament capaç de denunciar tota la farsa que suposen descobert qui són PP, PSOE -tristament en moltes coses- i C’S: fills de la corrupció i les clavegueres de l’Estat, silenciadors de corrupteles, franquistes encoberts (en molts sectors com en l’exèrcit), traficants d’influències, prevaricadors, malversadors i recentment aplicadors del 155. I ‘todo por España’ clar! Bravo per la campanya de Madrid, on els de Podem s’han atrevit a projectar en un edifici totes aquestes vergonyes. Més que res que la gent se n’adoni de la classe de gent els pot acabar governant.

-QUE N’APRENGUIN! Aquí hi estem per respectar els drets i les llibertats de les persones. Si una persona decideix lliurement morir i l’altra dignament l’ajuda a fer-ho, quin crim ha comés? És el cas de l'Ángel Hernández i la seva dona, María José Carrasco, a qui va ajudar a morir. Ni cap llei ni cap persona és ningú per imposar-se al que ells lliurement han parlat i han decidit fer. Per tant; tot el suport! I aplaudeixo llargament que diferents grups polítics diguin que estudiaran despenalitzar-ho. Primer som les persones en tot i per tot! Totalment a favor de la despenalització de l’eutanàsia! És més, si mai m’hi trobo atendré el que em digui el cor, no la llei!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. Darrera sessió de control al Parlament i darrera sessió vergonyosa de l’eix de la mala educació i el quinquisme dels del PPC’s. Mentre els Comuns i el PSC han exposat les seves discrepàncies amb educació, l’Alejandro Fernàndez ha optat per la mentida i la manipulació i l’Arrimadas directament per la provocació a partir de la mentida. Poso la transcripció sencera extreta del Diari de la Generalitat del que ha dit aquest fracassat del Fernàndez perquè n’hi ha per llogar-hi cadires. Qualsevol persona que llegeixi això mai més ha de posar en dubte el seu vot. ‘¿Por qué el nacionalismo catalán jamás ha apostado por el corredor del Mediterráneo? Mire, ni en los planes de infraestructuras, cuando se pactó con Felipe González, ni con Aznar ni con Zapatero: siempre priorizaron, en sus planificaciones, lo que llamaban el eix ferroviari transversal, que tenía que dar servicio a Iberpotash, que tenía que dar servicio a los polígonos del Baix Llobregat, toda vez el polígono industrial de Tarragona ya tenía un sistema interno ferroviario potente. Pero había una razón de fondo por la que nunca apostaron por el corredor del Mediterráneo, y es que lo pedían los valencianos. Y ustedes no querían que las mercancías subieran hacia arriba desde Valencia. (Remor de veus.) ¡Y eso es así, caballeros! ...todo cambia, y es así –y es así–, en el año 2012, porque ustedes querían proteccionismo, solo poder mover las mercancías dentro de Cataluña. Cambia en el año 2012, y cambia en el año 2012 porque sacan ustedes la teoría del agravio. Y con la teoría del agravio lo que acaban diciendo es que hay un problema de financiación, que hay un problema de infraestructuras, cuando en realidad fíjese si ustedes han boicoteado históricamente el corredor del Mediterráneo que la única cosa, o de las pocas sensatas que tuvo el Gobierno tripartito en Cataluña durante siete años fue una buena política territorial, una buena planificación que no pudieron ejecutar –que sí que incluía el corredor del Mediterráneo. Lo primero que hace en el año 2010 Artur Mas es cargársela. Por lo tanto, si somos absolutamente rigurosos, ustedes están montando sobre falacias su estrategia política del agravio. Nunca han apostado por una Cataluña libre de peajes, nunca han apostado por el corredor del Mediterráneo y nunca apostaron por un pacto fiscal que rompiera la teoría del peix al cove...’.

La segona xacra ha vingut en la intervenció de la ‘barbie tonteta’. Incapaç d’aguantar un sol argument de manera solida, ha tornat a treure els articles de Torra escrits fa uns anys per manipular -com sempre- i dir que el President els havia insultat en seu parlamentària a ells; fet que es mentida. El Borrell diu que l’escupen mentre que la Inés diu que la insulten. En els articles si, però mai al Parlament. Doncs bé, el vice president Josep Costa -en aquell moment màxima autoritat- li ha cridat l’atenció. Llavors ha sortit l’’Epi-Espejo’ a plantar-li cara, faltant-li al respecte, com si estigués al pati de la guarderia.

Ja a la tarda, en el debat de ‘la Vanguardia’ dels Candidats a Madrid, la Laura Borràs ha tornat a deixar retratada aquesta ‘basura’ de personatge de l’Arrimadas. Li ha dit que li falta comprensió lectora ja que en una frase del manifest ‘koiné’ ho manipula al seu interès saltant-se el subjecte. L’única defensa de la doñita Inés ha estat dir: “lo ve como es supremacista?”. De nou, únic recurs: davant la vergonya defensar-se recórrent a l’insult. Patètica! Com també l’altra ‘alliçonadora’ Caye que s’ha apuntat al carro dels taronges per desqualificar amb mentides el nacionalisme que no és el seu. Mira si arriba lluny la seva burreria que ha dit que fins i tot el Montilla era ‘dolent’ perquè també era nacionalista. Entremig la Batet ha vingut a tocar el violí mentre es ‘disparaven’ entre ells. Mentre l’Asens, en un discurs massa sovint entre dues aigües, ha estat un dels més moderats.

-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Casi un 30 por ciento de los españoles sigue sin tener decidido a quién votará’ (ABC). Normal, especialment quan mires a la dreta, on hi ha tres partits que proposen el mateix o molt semblant. L’extrem de radicalitat que demostren crec que fa que molta gent, que potser els votaria en condicions normals, dubti del que faran. Més al mig -i potser avui en dia els més moderats- hi tenim el PSOE. Estic segur que molta gent es planteja votar-los només pel fet de ser més moderats i diferents del tripartit de la dreta. Una mica més a l’esquerra hi tenim els de Podem. Després hi ha els partits nacionalistes que segur que passi el que passi seran decisius. Com a català jo tinc molt clar que hem de votar un partit català i que no tingui per damunt la pressió d’una mare o un pare que al final el farà passar pel tub segons els interessos de país. En un altre ordre de coses hem sabut que el 41,5% dels espanyols estaria per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya (font ABC). Curiós si més no!

-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Un cártel multinacional amañó 275 contratos de Adif por 1.100 millones y con un sobreprecio del 20%’ (ElMundo). Un nou escàndol relacionat amb l’empresa pública depenent de l’Estat Espanyol. S’ha descobert que durant 14 anys van signar aquests contractes de manera fraudulenta sobre els que hi aplicaven un 20% més sobre el preu, per damunt del que valien per electrificar i electromecanitzar els AVES. Empreses com Siemens, Eym (OHL), Semi (ACS), Inabensa, Abengoa, Alstom, Elecnor i Cobra hi consten. I què passarà, doncs res? Potser ni ho veurem als grans mitjans espanyols ja que l’escàndol és en majúscules i afecta tòtems espanyols i madrilenys com el FlorenTIMO Pérez o Felipe Benjumea entre altres ‘pajarus’. Allò de la llei; ells tenen la seva llei i a la resta en afecta una altra llei que a ells els immunitza de tot. Ja ho hem vist també amb el Villarejo i el miserable del Fernández Diaz i les cloaques brutes de l’estat. Com dic; els uns ‘campan a sus anchas’ i els altres han d’anar amb el cul apretadet’.

-EL PROCÉS. Judici del Procés. 8a setmana. Declaracions de la Policia Nacional. Han marcat la desconfiança vers els Mossos i han reiterat les situacions que han qualificat de violentes, especialment la del Roger Español, A qui acusen de 5 agressions.

Ferran López. En la línia del Major Trapero ha dit que els Mossos van estar pel mandat judicial. La novetat ha estat declarar que Puigdemont hauria proclamat la independència si hi havia violència. Davant les contradiccions mostrades entre les declaracions de De los Cobos i els Mossos, l’advocat Melero ha demanat un cara a cara. Seria brutal!

‘El independentismo es egoismo’ Cayo Lara (IU). S’ha preguntat: -si se va Cataluña, ¿con que van a pagar el PER? Dit amb altres paraules: se’ls hi acaba el xollo de viure a l’esquena del treball de Catalunya. Nosaltres treballem i generem i allà baix, obviant la bona gent i els bons treballadors que hi ha, hi ha un fart de gent que viu de les subvencions i les ajudes que els hi donen amb el nostre esforç. Amb aquestes paraules aquest home acaba de desmuntar una vegada més la merda d’estructura que té l’Espanya de les comunitats autònomes o del ‘cafè per a tots’. Molts catalans ja n’estem farts de ser cornuts i haver de pagar el beure. Almenys tinguessin paraules amables vers nosaltres. Doncs no!

-TIP DELS IUESEIS. Els demòcrates, opositors al Trump, no estan per tirar gaires coets. Recentment, unes actituds inapropiades fetes de part de Joe Biden pretenen deixar el candidat en mala posició El que està darrere de l’Obama, ara es veu esquitxat per aquestes situacions de sobrebrepassament vers dues noies, l’Amy Lappos i Lucy Flores. El tema està però que les acusacions són una mica tèrboles. Es veu que li va voler fer un petó al cap a una, acostar els nassos tipus ‘carinyós’ i a l’altra donar-li una abraçada tipus ‘apreton’ intimidatori. Segons ell, ‘algo’ típic en mítings. En unes imatges que han transcendit es veu la incomoditat de les noies, mentre ell les toqueteja. No n’hi ha prou en sortir i dir que canviarà les seves maneres ja que els temps canvien. Més respecte!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Escàndol a C’s de Reus. Els 4 regidors han estats expulsats del partit. Pel que es veu volien donar-se de baixa (2 ja ho havien fet) perquè havien denunciat irregularitats d’un alt càrrec i no se’ls hi havia fet cas! Si és així, tot el suport a aquestes 4 persones. Pel que es veu, ara a C’s els hi va posar mediàtics al capdavant de les llistes i prescindir de la gent que ha picat pedra des de baix tots aquests anys! Va bé que comencin a haver-hi les primeres mostres que els taronges són una cortina de fum que més enllà d’anar en contra de tot allò que faci tuf a Catalunya poca cosa més saben fer.

M’agrada que l’Ajuntament de la ciutat es mostri contundent amb l’incivisme. Han aixecat fins a 244 actes a persones per beure alcohol al carrer i 239 per pixar. Ara queda obrir-ne pels qui es droguen en ple carrer al Barri del Carme (bàsicament porros) i anar a sac amb els que permeten defecar i pixar els gossos a la via i a les voreres.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Gran entrevista del Jordi Èvole al Papa Francisco. L’he seguit atentament i la veritat és que és un home que captiva. Desprèn una força brutal. Darrere d’algunes preguntes hem vist un home com qualsevol altre crític amb els murs i els líders que els aixequen com per exemple els EUA o contra Espanya per posar elements tallants a dalt de tot de la tanca o perquè no deix salpar l’Open Arms o perquè, com la seva Argentina, encara hi segueixen havent víctimes mortes a les cunetes. M’ha agradat molt la manera que ha tingut d’analitzar el periodisme, dient que ha de fugir de la desinformació i la imparcialitat. M’ha agradat que vetlli pels Rohinyes i de totes aquelles minories silenciades al món, pels qui menys tenen, com els sense sostre que fan vida a ben a prop del Vaticà. L’hem vist riure amb una rialla franca parlant de Messi i amb experiències de quan no era Papa. No obstant hi ha temes amb els que ha mostrat unes contradiccions que l’allunyen del poble. Ha dit que la culpa que les esglésies es quedin buides és dels capellans ja que no saben arribar amb missatges clars als seus feligresos. Ja no és això Papa, és que ningú entén ni molts dels missatges que defenseu ni molt menys la cúpula de mando de dalt de tot (que quan se l’ha criticat ha fet enrabiar-lo una mica). Amb el tema de l’homosexualitat no ha estat fi. Han vingut a dir que quan els pares detecten ‘rareses’ que duguin a la persona al psicòleg. Tampoc m’ha convençut del tot com s’han de resoldre els abusos en l’església. No val només dir que s’han posat en marxa nous mecanismes i que s’han de denunciar totes agressions. En algun moment, ha semblat que volia dir que abans això es tapava i que calia destapar-ho. No m’ha agradat que no es posicionés amb Franco; amb les víctimes si però amb el botxí no. Lamentable! Finalment, dir que reconeix la Prostitució com una feina.