APARTATS

14 d’abr. 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 08-140419

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Primeres escoles catalanes que retiren llibres amb tints sexistes. Entre ells ‘la Caputxeta vermella’ o ‘la llegenda de sant Jordi’. A favor que els que els expliquin i els que els editin n’evitin cap actitud sexista però no m’agrada que es foragitin llibres d’aquesta manera. No ‘cremem’ llibres; parlem-ne, assenyalem-ne els que no està bé i millorem-los!


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Diumenge de Rams. Hem pujat fins a sant Martí de Canigó en un dia molt agradable. Ens han ofert una completa visita guiada per les instal•lacions monàstiques. A les 11h del matí, a l’esplanada del recinte, la comunitat benedictina ha procedit a beneir els rams d’olivera, alzina i llorer. Llavors en processó hem pujat per accedir per la majestuosa porta del campanar. Ja a dins a l’església hem acompanyat la comunitat en la missa. Un recinte que transpira una energia enorme te’l miris per on te’l miris. No és estrany que Jacint Verdaguer anés a inspirar-se per escriure un dels seus poemes més cèlebres: Canigó.

-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ha mort la Neus Català als 103 anys. La història la recordarà com una de les supervivents de l’holocaust nazi. Va ser apressada al camp d’extermini de Rabensbruk, però en va sobreviure i no només això, va voler dignificar fins a darrer moment els noms de les companyes que van conviure amb ella. Cada vegada que un il•lús jove aixeca el braç fent lloances feixistes, nazis o franquistes se’ls hi hauria de clavar uns bona espasa al cor. La societat no pot oblidar gent com ella. Almenys hem sabut que aquesta guiametenca de naixement ha mort tranquil•la envoltada dels seus. Descansi en pau!

-L’EFEMÈRIDE. Tal dia com un 11/04/1931 moria Teresa Claramunt. Llegint la seva lluita m’ha vingut al cap la meva àvia Rosa Borrás, la qual tota la vida va treballar de qualsevol manera en una sedera. Aquesta lluitadora va sortir del ram del tèxtil també. Fou una defensora a ultrança dels drets i les llibertats de la dona treballadora. El 1833 va participar de la Vaga de les 7 setmanes. Què reclamaven? La jornada de 7 hores. El 1892 va fundar la primera societat feminista ‘Sociedad autónoma de mujeres de Barcelona’. Era una persona incòmoda per a l’establisment de l’època. Les bombes del Liceu i els Processos de Montjuïc van ser dos puntals en la seva vida. Fou arrestada i brutalment colpejada, fet que li va provocar seqüeles per tota la vida, provocant-li una paràlisi progressiva fins la mort. Però no en van tenir prou aquells malparits; la van desterrar d’Espanya 2 anys. Però ella va seguir denunciant al menyspreu per la dona i la classe treballadora en mítings o xerrades. De nou fou empresonada en la Setmana Tràgica; calien caps de turc. La història volgué que fos enterrada el mateix dia que es feia efectiva La República. Aquestes són les persones que la història ni les escoles no haurien d’oblidar.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Pluges benvingudíssimes de vespre, el dilluns i el dimarts, amb tempesta inclosa fruit de les temperatures elevades dels dies i la carregamenta atmosfèrica. En molts punts de la geografia catalana han caigut pedregades amb una intensitat considerable, capaces de deixar el terra emblanquinat i fins i tot d’entorpir la circulació. Aquesta setmana, amb les previsions millor precisades, els meteoròlegs semblaven viure en l’excitació pel final de la monotonia meteorològica. Amb l’inici de les vacances de setmana santa, reobertura d’estacions d’esquí i bon temps. Curiós; platges plenes a llevant i pistes d’esquí al Pirineu.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Detenen Julien Assange. La diplomàcia ha funcionat. L’Ecuador li ha retirat l’asil i la policia britànica l’ha detingut per entregar-lo als EUA i que el jutgin per revelació de secrets. Allà l’esperen per acusar-lo de conspiració. Podria ser fins i tot condemnat a mort. Heus ací la barbaritat d’un cas que fa molta pudor. Una persona que ha fet present al món les corrupteles i la màfia que està estesa per tot arreu i que després de passar 7 anys en un confinament, veurem què li espera. Una vergonya que ha fet bullir les xarxes. Una vergonya que el món no encaixi amb valentia aquests casos. Que entreguin abans el que ha fet públic les barbaritats que molts fan, abans de posar-se a perseguir a tota aquesta mala gent, demostra que gran part del món és una merda.

-QUE N’APRENGUIN! Una sentència que farà repensar a més d’un. Un tribunal del Brasil ha condemnat dos germans a haver de passar manutenció a una nena que genèticament és seva. Resulta que els ‘espaviladets’ es feien passar l’un per l’altre i l’altre per un. Van deixar embarassada una noia que ara ha donat a llum a una nena que refusen ambdós. Fetes les proves genètiques no s’ha pogut determinar exactament quin dels dos és el pare. Doncs au; sentència salomònica: a pagar els dos. Està clar que un dels dos menteix! Igual que va mentir el metge holandès Jan Karbaat. Pel que es veu podria tenir 71 fills seus escampats pel món. El molt cabró, mort ja el 2017, tenia una clínica de reproducció i hi fotia semen del seu. De cobrar res, res, però almenys han volgut esbombar la identitat de l’infractor. Clar que si!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. Mentre van omplint-se la boca amb noves tonteries els del PP (la penúltima dir que Sànchez prefereix tenir les mans tacades de sang o grogues que blanques), s’ha destapat que les clavegueres de l’Estat del PP van fer un forta campanya contra Pablo Iglésias. Primer, coaccionant polítics veneçolans perquè aportessin proves documentals falses de finançament de Podemos. Tot provinent de les brutes mans del Fernàndez Diaz que llavors estava a interior. I just ara s’ha destapat que van estar controlant les càmeres des seguretat de la casa del Pablo Iglésias manipulant-les i jaquejant-les per treure el màxim d’informació del líder. Els qui en teoria havien de vetllar per la seva seguretat provablement l’hagin estat deixant al descobert. Com podem anar bé? La darrera de Casado: dir que entre tots hem votat el rei i que si guanya serà president de Castella i Lleó; potser que vagi deixant l’alcohol!

-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Les execucions per pena de mort arriben al mínim de l'última dècada: 690 el 2018’ (324). Aquesta és una controvèrsia que massa sovint no sé cap a on s’ha de decantar. Per una banda parlar de pena de mort em posa els pels de punta, per molt mal que s’hagi pogut fer. Altrament penso; però i si això passés amb un membre de la meva família? és a dir? que el matessin. Què voldria llavors pel culpable? Aquell ja acusat es pot passar uns anys a la presó i al cap del temps pot sortir en llibertat. Mentrestant, a la família d’aquí van coartar la companyia de l’ésser estimat; quin consol li queda? Com dic se’m fa difícil determinar-me.

-DURUS A QUATRE PESSETES. En un nou acte d’injustícia proletària, Nissan ha fet saber que acomiadarà 600 treballadors de les plantes de Catalunya. 600 famílies que veuran com els seus ingressos queden escapçats. Una vegada més els lobbis de poder fan el que els hi surt dels ous i ni les administracions estatals ni d’aquí no fan una merda per aturar-ho. On és el Pablo Iglésias aquí? Així com en totes les mogudes laborals del nord d’Espanya sempre hi ha estat, on és la solidaritats amb els treballadors catalans? On és l’Arrimadas i la Toledo? I si; on ets Torra i tota la resta? Ah; i la pressió asfixiant dels sindicats? No hi ha dret! No podem permetre que aquestes grans multinacionals facin els que els roti! Prou precarietat i prou injustícia laboral! Això és una reculada als vuitanta! Prou!

-EL PROCÉS. Ex comandaments d’Scotland Yard neguen la violència en tot el procés català. En l’informe, que va ser demanat pel Jordi Cuixart, reiteren la manca de proves i l’actuació perillosa de la policia. En qualsevol cas, el Marchena va refusar-los considerant que la poli d’aquí era la que s’havia trobat amb el ‘meollo’ i és la que va haver d’actuar i són els que s’han de creure! No he entès mai com un jutge pot passar d’una prova que li aportin. Penós!

Moviments i declaracions dins dels partits sobiranistes. La sensació és que hi ha una certa divisió en com s’han de fer les coses; normal! I tot crec que va de lideratges. Uns veuen el Puigdemont com el cap a la vista i els altres veuen el Jonqueras, tot i ser a la presó. Està clar que per Convergència és l’únic enter que li queda i o estàs amb ell o malament (i en aquest sentit hi comença a haver les primeres discrepàncies). En aquesta lluita pel lideratge ha quedat clar que la Pascal és una segundona. Ella no ho accepta i diu que proposa fer una alternativa a Puigdemont, amb qui s’ha ajuntat el Comín (ex ERC) i de qui sembla estar a prop el Fachín. La veritat és que en aquest moment això no va lideratges. El poble el que reclama és unitat arreu per ser més forts i aglutinar quanta més gent millor. Jo apostaria per una única força ben plural, o si més no comptar amb pactes que vagin més enllà de les eleccions entre totes aquelles forces i tendències que vulguin alguna cosa millor per Catalunya.

Han obert un nou procés contra el cor de Catalunya amb el processament dels caps de Catalunya Ràdio i TV3. Tota la cavernada fastizoide les volen veure tancades però no podran. No podran posar-nos els seus ‘Nodos’ a la nostra ràdio i la nostra televisió. Ni per molt que ens espiïn, com van fer amb el President Puigdemont o ens vulguin empresonar, nosaltres seguirem.
La Fiscalia ha dit que no entrarà a acusar el coronel Baena per escriure darrere el perfil de ‘Tàcito’ carregant contra l’independentisme. La seva ideologia no influïa en la redacció dels informes del Procés, diuen. Perquè et caiguin els collons a terra. Jutges propers al PP, guàrdies civils que menteixen flagrantment, que fan informes contra la ideologia amb la que estan en contra, acusadors populars que estan a punt d’entrar al Parlamento... Tela, tela, tela!

Judici Procés. Setmana en contra dels Mossos. Amb proves poc contundents, han seguit anant en contra del cos policial català i per demostrar -burdament- la violència. Els de Vox s’han cobert de glòria, amb cagades com les de preguntar si hi havia llaços grocs quan els presos polítics van ser després. Quina baixa qualitat nano! Per acabar la setmana, nova violació de drets dels presos polítics que són candidats al no deixar-los fer campanya almenys des de dins.

-TIP DELS IUESEIS. Escàndol amb majúscules al país de les oportunitats. Felicity Huffman junt amb altres pares, entrenadors i universitaris van rebre sonades xifres per fer entrar a fills de ‘pijillus’ a les universitats americanes més importants com Georgetown, Yale, Stanford o UCLA. Ella mateixa s’ha declarat culpable d’aquest frau. Això és el que passa amb els qui tenen poder. Paguen, ordenen i triomfen! Com sempre tot està marcat per ser classes socials diferents i tenir oportunitats diferents. Clar, no tothom es pot permetre el luxe de pagar 25 milions de dòlars per prestar aquest serveix fraudulent. Prou de capitalisme i abús de poder!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Reformes al Carrer alt de sant Pere. Està molt bé que la ciutat vagi remodelant la part més antiga dels seus carrers i està molt bé que s’aposti per eixamplar els vorals. El que no hi ha dret és que eliminin la zona d’aparcament al·legant que ja en tenen prou amb els pàrquings soterrats de pagament que hi ha a la zona. No tothom es pot permetre, com els pijillus que hi ha a l’ajuntament i els que ho permeten, de pagar per deixar el cotxe cada vegada que va a casa. Estan arrasant un barri eliminant quasi totes les zones -que ja eren justes- per aparcar. No hi ha dret! On és aquí l’oposició plantant cara? Molt malament!

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Ha començat la setmana santa cristiana. Enguany és un any especialment trist per diverses raons. La primera toca ben d’a prop a casa nostra. Es confirma el fart d’abusos comesos en el si de l’església. Ni hi ha perdó possible ni setmana santa que ho pugui apaivagar. La segona és la constatació que l’església cada dia que passa s’està fent més petita. Un mateix capellà porta diferents pobles. Llavors, en vistes que de la poca gent que va a les celebracions i en vistes que no donen -o no volen donar a l’abast- han optat per fer una sola celebració en un dels pobles, pretenent que la gent és traslladi de poble. I finalment, coincidint amb la campanya electoral, estic segur que veurem candidats de tots els colors participar en processons i actes de tota mena perquè vegin el seu sacrifici i la seva devoció, quan molts d’ells són una colla de cara dures.