-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? A Colldejou, coincidint amb el diumenge de Pasqua, hem celebrat la Diada de Sant Jordi. Hem muntat la paradeta a la plaça, com ja és costum. Hi hem posat els llibres organitzats amb les seccions de juvenil, infantil, castellà, català i variat. Les roses, que s’han venut totes i el darrer número de Lo Collet (número 80). També hem pogut gaudir de les obres que els autors locals Lolita i Ismael de la mà del Mestre Anton Rofes ens han exposat al costat de la paradeta. Al final, tot i les previsions una mica negatives, el temps ha aguantat i hem pogut mantenir la taula fins a l’hora de dinar. I com que coincidia amb el dia de Pasqua doncs hem anat a buscar i a entregar les Mones i els ous de Pasqua per a menjar-nos-les dilluns, en una de les celebracions més boniques de les nostres contrades. Padrines i padrins i fillolles i fillols, filloles i fillols i Padrines i Padrins. Mones i ous. I enguany amb llibres, roses i Lo Collet.
-EL PERSONATGE. He llegit aquestes dues notícies i vull tenir un record per Charles Darwin, que just aquest 19 d’abril ha fet anys que va morir el 1882. ‘Reapareixen les llúdrigues al Besos 40 anys després’; ‘La causa de la mort de l’última tortuga gegant d’aigua dolça quan intentaven inseminar-la és, de moment, un misteri. Se n’ha congelat teixit ovàric per mirar de salvar l'espècie en el futur’. Seguim obsessionats amb perpetuar les espècies quan potser ens hauríem de plantejar que l’espècie s’estanca ja que no suporta l’evolució. I jo em pregunto: no ens va dir Darwin que només sobrevivien els que millor s’adaptaven al medi? No estem anant contra natura amb molts temes?
-L’EFEMÈRIDE. 20 anys de la sèrie ‘Plats bruts’. Ha passat el temps i la veritat és que seguim gaudint d’aquella frescor i això té molt mèrit i més en els temps que corren. Un bon context, uns personatges totalment estereotipats, amb contradiccions de tota mena, amb un punt d’humor controlat i amb tocs d’amor xocants. En definitiva, una sèrie capaç de barrejar l’histrionisme de ‘la Trinca’ o ‘les Teresines’ i temes del dia a dia com a ‘Poble Nou’. En els dies que corren s’agraeix que puguis passar una bona estona. L’Emma, la Carbonell, el López, el David el Ramon i la Mercedes constituïen el bloc dur de les històries que transcorrien entre el bar, la ràdio i sobretot el pis de l’Eixample. 73 capítols i un milió de share en alguns capítols en donen fe de l’èxit. Amb la merda que solen fer a la tv me n’alegro de tenir la possibilitat de recuperar-los quan vulgui.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana santa amb de tot tu. Boires, vent, pluges, sol, núvols... tot ben repartit arreu del territori. Ens han tornat a posar la mel als llavis amb una suposada llevantada que el vent provinent de dalt ha dissipat. Situació de llevant estranya amb el temporal traslladant-se al sud d’Espanya, fins i tot amb pedregades a Sevilla. A partir de dijous, la ventolera ha estat descomunal a casa nostra. Cops de 90 km/h que han desgraciat uns dies de calma i pau. Temporal coster brutal amb onades de molta alçada! A mitjans de setmana, les orenetes que des de fa unes setmanes tomben per casa, semblaven desconcertades sortint i entrant del niu i amb aquestes oscil·lacions de temperatura.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. L’incendi de la Catedral de Notre Dame de París ha estat una de les notícies més seguides i comentades dels darrers temps. S’ha pogut seguir en temps real fins i tot com s’esfondrava el sostre amb la caiguda de l’enorme agulla. Curiós que dos edificis tan emblemàtics com el Liceu a Barcelona i Notre Dame, hagin hagut de passar per aquesta desgràcia. Curiós que tots dos eren edificis vells i ara, aprofitant el foc, seran remodelats parcial o totalment.
-QUE N’APRENGUIN! Vull dedicar aquest espai a la gent que es dedica al ‘plogging’; una nova disciplina que consisteix en córrer o anar a caminar amb un bossa per dipositar-hi les deixalles que et trobes pel camí. En temps d’invasió de domingueros que corren, van en bici, moto i el que sigui i que passen per tot arreu i ho embruten tot (no vull fer generalitzacions però hi ha molt poca conscienciació) aquesta és realment és una gran iniciativa! Entre tots no només hauríem de fer córrer la veu per ocupar llocs bonics sinó que hauríem de conscienciar a la gent perquè quan va a la muntanya o a llocs protegits tinguin més civisme i ajudin a mantenir-ho en condicions.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb els atemptats contra gent innocent d’Sri Lanka. De moment ja es computen 207 morts i més de 450 ferits en uns atacs que hi hagut contra esglésies catòliques i protestants i hotels de luxe. Condemnar completament qualsevol atac indiscriminat contra el que sigui i contra qui sigui. No tenen perdó els que ho han comès. Pel que es veu, alguns suïcides hi hagut i tot i que no s’han reivindicat els atacs se sospita que grups radicals budistes haurien pogut ser els causants. Cap religió al món hauria de sentir-se orgullosa amb els fets. Esperem que la condemna sigui absoluta.
-ESCLAUS DE LES DADES. 42 persones mortes a les carreteres catalanes. És un 25% menys que en l’any anterior. Tot i la millora, les dades fan esgarrifar i si ho desglossem més, què tenim? 30 morts en cap de setmana i 15 majors de 65 anys; ‘finde’ i gent gran. Amb tot s’estan plantejant noves mesures per encara fer els cotxes més intel•ligents i així poder evitar possibles accidents. Els cotxes de nova generació duran sensors de tota mena i limitadors. Igualment es veu que plantegen que portin una caixa negra perquè es puguin precisar millor les causes dels accidents. Tot tendeix a la robotització. Llavors jo em pregunto: així s’acabaran els accidents definitivament? Jo crec que no, mentre darrere sempre hi hagi el factor humà imprevisible en un 100%. Només cito dues de les darreres infraccions que s’han comès més cridaneres: alletar un nadó i afaitar-se. Estem malalts!
-DURUS A QUATRE PESSETES. La falta d’inversions a la xarxa de Rodalies d’Adif en la línia sud (entre l’Ametlla i Cambrils) ha fet que aquesta passada nit i matinada 2500 usuaris es quedessin ‘tirats’ al voltant de 9 hores sense poder arribar als seus destins, com a gossos, sense cap explicació i sense cap atenció extra humana. La causa sembla ser que el vent. Una excusa que se suma a la infinitat d’irregularitats que la companyia i la línia no han estat capaços de resoldre des de fa una pila d’anys. Ara que tenim tota la púrria fent campanya potser ja van sent hora que es posin les piles i obliguin a donar un servei digne de trens. Aquesta és l’Espanya real amics unionistes! La que deix abandonada de la mà de déu una xarxa ferroviària gestionada per l’estat totalment obsoleta.
EL PROCÉS. La Junta Electoral sembla haver embogit segons la premsa espanyola. Primer, perquè ha autoritzat Jordi Sànchez a participar en dues rodes de premsa des de la presó. I la segona ja que ha autoritzat Oriol Junqueras i Raül Romeva a participar en actes electorals els dies 21 i 22 d'abril. Unes mesures que coarten una mica menys la llibertat dels candidats
Judici del procés. Novena setmana. Hem hagut de seguir aguantant testimonis malintencionats dels cossos policials. L’únic objectiu: que no caigui l’acusació per violència. Diversos agents han afirmat que l'ús de les porres era només per defensar-se; com si la gent anés organitzada darrere d’una consigna en contra d’ells. Mentrestant, el Marchena ha cridat a l’ordre a les defenses assegurant que no és un judici a la policia. Que no ataquin a la policia.
TIP DELS IUESEIS. ‘Trump endureix el bloqueig a Cuba i obre un nou conflicte amb Espanya i al UE. Els grups hotelers mallorquins com Melià o Iberostar són les grans víctimes col·laterals i ara afronten demandes milionàries a la justícia nord-americana’ (324). Tot lo bo que havia fet l’Obama aquest inútil s’ho ha anat carregant. I no només això sinó que està generant un odi contra els iueséis com feia anys que no es veia. Amb lo del proteccionisme, lluny de treure grans beneficis pels seus, el que li està suposant és que altres països responen amb un enduriment també dels preus vers ells. Els economistes afins al règim trumpià juren i perjuren que la situació és excel•lent quan la realitat és que el país, com molt apunten, voreja la recessió. Ara la darrera bogeria és voler desafiar la UE, la qual ja està esmolant els ganivets per endurir les mesures si se li gira el cap al de la tofa rossa.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Campanya electoral i promeses i propostes i cartells (amb majoria del trio del 155 penjats de moment a la ciutat) i avorriment -la veritat- de veure que seguim amb poques iniciatives per una ciutat que sembla saturada en molts aspectes. Ara si que deixen veure la cara, ara que venen eleccions s’avenen a escoltar les ‘súpliques’ dels ciutadans. Evidentment, que tinc clar el que no votaré. I evidentment el meu vot anirà en clau de país però de moment els més sensats han estat els de Podem, llàstima que en molts aspectes no deixen de tocar el violí. Mentrestant, la ciutat ha viscut com emmetzinada en els actes de setmana santa. A Reus la Processó de les Tres Gràcies amb el Crist de la Sang és el moment culminant d’un dies de desconnectar una mica i recollir-se.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Aquesta setmana vull parlar de Jesús. Per mi i per molts potser dels primers grans revolucionaris. Aquests dies que la penya se’l posa en boca per demostrar ser grans creients, vull expressar qui és Jesús per a mi. Per mi ell és el gran missatge, el gran canvi. Va tenir els collons de dir en veu alta per mi el gran lema de la humanitat, més enllà d’interpretacions i censures patrístiques. Abans que res, per mi ell és home i un home com els altres, com la resta. Capaç de fer veure als altres la força que tenim. Que si som cecs però creiem en nosaltres, podem veure-hi, que si som coixos i volem, caminarem. Primer per tant hem de creure en nosaltres mateixos i som legals i ens s’ajuden ens sentirem millor. I què collons hem vingut a fer a la terra? Doncs el bé. Cadascú a fer lo seu de la millor manera possible, sense putejar a ningú. Si ho fas així estàs en pau amb tu mateix. Això és ser feliç; res més. I tenir amics i companys i estimar i tenir a qui estimar i compartir. Aquest per mi aquest és el missatge net i transparent de Jesús i no tantes polles rares de pares, fills i esperits sants. Deixem-nos d’actuar per assolir un cel i totes aquestes mandangues. Estic segur que és més senzill!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada