ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 06-120519

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge de la setmana és per aquest senyor que en la vetlla del cadàver del líder socialista Rubalcaba ha fet una singular protesta llençant folis en blanc davant del fèretre, argumentant que volia parlar amb alguna autoritat. Ha estat acompanyat pel President Sànchez i l’Anna Pastor mentre el feien fora.

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Festa de sant Isidre. A Colldejou hem celebrat la tercera festa major del poble, junt amb la diada de la gent gran. Al matí, missa i processó en honor al sant. A mig camí benedicció dels camps perquè hi hagi bones collites i les pluges siguin generoses. No en va, no oblidem que Sant Isidre és el patró de l’agricultura. Al migdia dinar de germanor amb els més vells del poble i a la tarda ball amb ‘l’Orgue de gats’. A la mitja part coca de sucre i vi ranci i vi dolç per a tothom.

-EL PERSONATGE. Vull parlar del Miquel Iceta. Just ahir Gonzalo Bernardos el va qualificar com ‘el último nacionalista’ del PSC. Aquesta frase em va fer reflexionar una mica. De fet és veritat. Els de la vella guàrdia del PSC que se sentien catalanistes o bé han fotut el camp del partit o han patit transformacions rares (lobotomies polítiques). Això ens ve a dir que l’Iceta, pel que té previst per Catalunya el Sànchez, era una ‘mosca cojonera’. Així que han decidit fotre’l de president del Senat, també es diu que per evitar l’aplicació d’un nou 155 (jo ja no veig tan clar). El que si és cert és que és una persona carismàtica i polièdrica, capaç d’aparèixer ballant, fent performances o aixecant les masses com ‘una loca’. Al mateix temps sol tenir un discurs contundent però amable, sense faltar al respecte a ningú però posant els punts que creu que ha de posar damunt de les ís. De lo milloret del Parlament de Catalunya, més enllà de la baixa talla moral de PP i C’s. Una persona que un dia va apostar pel dret a decidir i que de sobte, amb la usurpació del PSC de mans del PSOE, va acabant sent considerat com una mena de teloner o flautista que anava tocant la melodia que des de Ferraz li deien que toqués. Una llàstima perdre’l per Catalunya i una llàstima que no pugi al carro del Sobiranisme. En la retina ens quedarà inesborrable aquella imatge d’ell fent-se fotos en la mani unionista amb el Millo, l’Arrimadas i l’Albiol.  La cara que fa l’Iceta no denota pas una gran alegria.

-L’EFEMÈRIDE. El 10 de maig de 1508 Miquel Àngel va signar el contracte per fer el fresc de la volta de la cèlebre Capella Sixtina. 4 anys després, acabava de pintar els més 500 metres quadrats de superfície amb les diverses escenes. Realment, quan fas la visita dels Museus Vaticans i acabes fent cap a la Capella Sixtina, tot accedint-hi per una porteta discreta lateral, et quedes meravellat. Miris on miris, a dreta, esquerra, dalt... tot és ple d’unes pintures excepcionals. El colofó se l’emporta la paret de darrere de l’altar amb escenes del Judici final. Però quan aixeques el cap enmig de la multitud cap al sostre i admires l’escena de la Creació el cor se’t para només de pensar com va poder executar aquesta meravella aquest geni.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana ja hem tingut temperatures d’estiu. A partir del dilluns l’ambient exterior s’ha anat escalfant, quedant les cases fresques. Nit amb mínimes de 16-18 graus donen fe que l’estiu és a la vora. De dia caloret i en alguns indrets calorada amb temperatures superiors als 27 graus. Sort que a la nit refresca una mica! En alguns indrets moltes nuvolades i ruixadets de vespre poc importants, incapaços de refrescar l’ambient. I per acabar la setmana, vent!

Unes imatges ens han colpit d’una tempesta de sorra a Austràlia. Es veu com el gran núvol de tempesta marró va acostant-se furient i acaba colgant la població. Uns segons angoixants per la força irreparable i imprevisible de la natura!
L’estat espanyol comptarà amb 669 banderes blaves a les seves platges. Està molt bé però és una llàstima que siguin 28 menys que l’any anterior.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat brutal el video del pastor youtuber asturià Nel Cañedo. L’home ha fet un vídeo, mentre va camí amunt, per denunciar que un jutge ha fet treure unes gallines d’un galliner del poble de Soto Cangas perquè molesten la gent d’una casa rural que ahi ha allà. En Nel, a qui dono tot el suport, s’acaba cagant amb el jutge, el propietari de la casa rural i la gent que ve a fer turisme rural com si estiguessin a l’urb. Prou hipocresia! I és que té tota la raó; volen anar al món rural a passar les vacances i per dos dies que hi són volen que la gent que hi viu i hi lluita dia a dia variï la seva manera de fer i ser obligant a fer coses com no tocar les campanes, clausurar galliners, granges, pretendre eliminar certes olors...

-QUE N’APRENGUIN! L’ANC ha guanyat les eleccions a la Cambra de Comerç. Els únics que han tingut interès en fer un canvi real en la Cambra han estat ells, presentant una candidatura potent que ha arrasat. Curiós que els de l’ANC, després que l’Assemblea que van fer diumenge passat fixessin un nou full de ruta per pressionar la classe política, va i guanyin les eleccions a la Cambra. D’aquesta manera, l’organisme que defensarà la petita i la mitjana empresa a Catalunya canviarà el signe i color polític per ser netament independentista. Ja està bé! En els darrers anys la direcció de la Cambra havia estat molt condescendent amb Espanya i els seus lobbis de poder i decisió. Fins ara l’Ibex podríem dir que era qui prenia les decisions més transcendents. Ara les decisions es prendran en clau catalana i sense haver de demanar permís a ningú més que a la nostra gent. Esperem que així sigui i pugui ser una eina més per projectar el nostre país i les seves empreses.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘karoshi’ és el terme que s’utilitza al Japó per designar les morts per excés de feina. Fins a 100 hores extres de feina al més per a jornades de 40 hores setmanals que fan que la vida es converteixi en un infern. La gent se suïcida ja que no suporta aquest estrès. És una vergonya haver d’arribar a aquests extrems. Primer de tot és la vida. Res es pot avantposar a la vida i menys el treball. Sé que són tòpics però noi és que és així. Hem de treballar per viure; res més! No hem de viure per treballar sinó ens acabem convertint en uns esclaus de la rutina. Vas perdent les ganes de fer coses i arriba un moment que ja no tens ganes de viure i la gent acaba posant fi a una vida asfixiant i sense sentit. Quina pena acabar així per un puto treball! Fem el possible per evitar-ho en nosaltres i en els que ens envolten!

-ESCLAUS DE LES DADES. Un estudi promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona conclou que menjar fruits secs en el primet tram de l’embaràs ajuda a tenir un millor desenvolupament neurològic de l’embrió. Doncs vinga, a promoure el sector de la fruita seca. Sabem que ajuda amb els colesterol i la salut en general i sabem ara que ajuda als nadons; doncs a què esperem a promoure’l? Amb els milers d’hectàrees de fruita seca esteses arreu del país per què no es potencia seriosament la producció pròpia i el consum d’aquests productes? Després te n’assabentes que diferent fruita seca prové de l’exterior del país i que la interior està més mal pagada. És una vergonya que s’hagi d’arribar a aquests extrems.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Vull fer pública una denúncia. Aquest diumenge a les 19h a l’anar a llençar les escombraries m’he trobat just davant de l’escola pública de Mont-roig dins del contenidor verd menjar precintat i envasat encara amb els seus plàstics i les reixetes de protecció, llençats vilment simplement per finalitzar la data de caducitat o perquè en el cas dels plàtans estaven una mica madurs. Verdures com pebrots, enciams petits, tomàquets, lots per fer caldo i fins i tot carn. Resulta que ben a la vora hi ha una gran superfície. Només mirant les etiquetes ja saps qui és el malparit que és capaç de llençar aquest menjar abans que donar-lo a gent necessitada. No en vull fer propaganda ni anomenar-lo. És un toc d’alerta a l’Ajuntament de Mont-roig perquè no toleri aquesta vergonya humana al seu municipi. I és una crida clara a la població perquè ens conscienciem molt més amb aquests temes. Mentre hi ha gent que no té ni un duro per menjar altres es dediquen a llençar-lo vilment. No tenen perdó!

-EL PROCÉS. Judici. Dilluns nefast per la declaració d’un cap de la Brimo. Per protegir el Forn, al final han deixat amb el cul a l’aire el Sànchez. La sensació? Cagada de les defenses citar aquest paio, al que el plumeret espanyolista se li veia ben clar. Penós haver de veure com el Marchena descarrega el seu cansament contra les defenses. La setmana que hem vist la cara d’en Joan ‘Bonanit’, ens han posat els pèls de punta amb els declaracions dels testimonis als que els hi va tocar el rebre en l’1 d’octubre. Una vergonya que mai es podrà perdonar!

Oficialment els presos polítics que han estat elegits hauran de prendre possessió del càrrec. Les actes s’hauran d’agafar presencialment. Veurem com ho resol el mateix Suprem (acompanyat de la justícia ordinària) que va acceptar que Puigdemont que els polítics exiliats podien ser candidats passant la mà per la cara a la Junta Electoral Central.

-TIP DELS IUESEIS. ‘L'Iran suspèn part de l'acord nuclear com a resposta a les pressions de Washington’ (324). Com ja he anat dient darrerament i més des de que hi ha aquest boig del Trump, els iueseis van bojos per aconseguir petroli i recursos fàcils. Han estat capaços d’estar al darrere del cop d’estat a Veneçuela i des de que es van inventar que hi havia armes de destrucció massiva en temps del Bush, no han deixat de tocar els collons a la zona del Golf pèrsic. Com dic la qüestió no és altra que dominar l’abastament petrolier. Doncs ara, des de fa un temps, estan tocant els ous a Iran i tot i que aquests tenen uns aliats potents, als del manicomi de Trump no els hi tremolarà el pols si per dominar la zona han de començar una guerra. L’acord que suposadament tenien per lluitar contra Estat islàmic sembla que només va ser una cortina de fum darrere de la que el petroli, la mare dels ous, treu el cap.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Coincidint quasi amb l’inici de la fira del Trapezi, amb la que la Reus es converteix en la capital mundial circ, ha començat la campanya electoral a dues setmanes dels comicis que decidiran el nou alcalde de la ciutat i dels minicipis d’arreu. Just la setmana que han transcendit tres notícies que denoten la bona praxis de la gent del camp. La primera que han començat les multes per beure al carrer a Reus. Ja era hora que es fessin efectives. Ara falta la lluita contra els amos que deixen fer les necessitats dels gossos al carrer. La segona és els Mossos han detingut una colla de cabrons que robaven cable de coure a la zona de Mont-roig. Pels que residim a la zona sabem de l’inconvenient que suposa quedar-se sobretot als poblets incomunicat. I la tercera és una iniciativa molt lloable. De manera voluntària 200 persones han ajudat en la neteja de les platja llarga de Salou.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. La setmana en la que es confirma la renuncia del Bisbe Jaume Pujol de Tarragona (al·legant l’edat, però tots sabem que darrere els escàndols d’abús sexual a la demarcació han fet molt de mal) i el nomenament del nou Bisbe Joan Planelles (a qui desitjo tota la sort en aquesta nova etapa), el diari ‘ElPaís’ confirma, a través de la Conferència episcopal Espanyola, que l’església espanyola ja no és que s’estigui quedant sense feligresos, és que s’està quedant sense vocacions. Això vol dir que cada vegada hi ha menys seminaristes, menys sacerdots i menys clergues. Quedem-nos només amb aquesta dada. Als anys 60 es comptava amb 8000 seminaristes, avui just se’n compten 236. De bona fe, l’entitat vol cridar a noves vocacions amb campanyes una mica il•lusòries; que has de sentir la vocació com si fos ‘algo’ màgic, un somni. En cap moment es plantegen mesures més dràstiques i normals com el final del celibat o que la dona pugui oficiar missa. Tristament el futur de l’església és una incògnita amb aquests ítems.