APARTATS

31 d’oct. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 5 (Messi 2, Villa 2 i Alves) - Sevilla 0
El millor del partit: tot.
El pitjor del partit: la sensació com si els àrbitres ens ajudessin.

La crònica __________________________________________________
El millor partit de la temporada sense cap mena de dubte. El Barça va sortir súper-endollat, no van caler ni tres minuts per marcar el primer gol. Messi després de diversos rebots va batre el dissortat porter sevillista (1-0). Abans d'aquest primer gol ja havíem xutat tres vegades a porteria. El Sevilla no va passar de mig camp. De fet vam fer una pressió tan gran que els jugadors blancs no eren capaços de fer ni tres passades seguides. Una mica més tard, Villa aconseguia el segon a cama canviada; es feia justícia i Villa tornava a marcar (2-0). La gent es va posar dempeus aplaudint el jugador asturià. La primera part es va anar esmorteint, només queda esmentar l'expulsió discutible de Konko, amb la que el Sevilla es quedava amb 10. Molts s'hi ha aferrat per justificar el fracàs sevillista, en un dia ideal perquè uns altres que van de blanc haguessin assolit més diferència al capdavant de la classificació. Però els que vam poder veure el partir tenim clar que el Sevilla encara que hagués jugat amb 20 ahir no hauria guanyat.
La segona part va iniciar amb el gol -no celebrat- d'Alves (3-0), culminant una passada errònia d'un jugador sevillista. El quart el va fer Messi (4-0) i el cinquè de nou Villa (5-0). En podien haver caigut molts més però ja podem donar-nos per satisfets. En aquesta oportunitat va tenir una alta efectivitat i si el Barça està així difícilment serà superat. Felicitats culés!
Com ja hem vist els equips rivals al Camp Nou venen a tancar-se i això suposa que no hi ha espais, de manera que l'equip ha de buscar solucions. Una d'elles és reestructurar les alineacions, resituant els jugadors. Així mentre que vam començar amb un 4-3-3, durant moltes fases del partir vam jugar amb un 3-4-3. Piqué s'obria a la banda i Alves passava ser l'extrem. És una bona manera de crear superioritat a les bandes i fer centrades per poder ser rematades. Un plantejament bo. Ara només falta buscar una solució per quan ens tapin millor les bandes i el centre; una tasca complicada. De totes maneres mentre siguem efectius podem estar tranquils! Iblama


27 d’oct. 2010

COPA DEL REI
ANADA Ceuta 0 - Barça 2 (Maxwel, Pedro)
El millor del partit: la seriositat de tot l'equip.
El pitjor: la lesió de Jeffren

La Crònica ___________________________________________________



Malgrat que el rival no tenia massa entitat (2ªB) el Barça ha fet un partit molt seriós, amb pressió, força, recuperació... sense deixar respirar el rival. Mira que hem sortit amb molts jugadors dels filial però crec que marxem de Ceuta amb bona nota. Més a la primera part que a la segona. Ha estat molt bona l'aportació dels dos centrals Bartra i Fontàs; quan sents parlar d'Henrique se't posa la pell de gallina. A mig camp Thiago, malgrat ser una mica passota, ha fet circular la pilota amb velocitat. I davant l'etern estancament de Bojan, tot i que avui crec que ha fet un partit molt digne, rematant i fent passades de mèrit sobretot. El primer gol precisament ha arribat després d'una bonica paret amb Max que ha acabat xutant creuat (0-1). Mentre que el segon ha estat producte d'una centrada passada de Max rematada per Pedro (0-2). Després hi ha hagut una xut al travesser de Bojan i poca cosa més a part de la lesió de Jeffren.
Un bon partit per veure els jugadors que tenen més números per ser al primer equip en breu. Jo ja donaria l'alternativa a Thiago i potser en partits a casa posaria Fontàs o Bartra; són boníssims! Iblama

25 d’oct. 2010

PEBRASSOS, AVELLANA, FESTA MAJOR DE COLLDEJOU I RAL·LI 22-241010

DIVENDRES 221010
Quina aigualera hi havia al mas! Terrible! Semblava com si hagués plogut. Clar per la terra suposo que deu ser una cosa magnífica ja que així sempre està humida. El temps ara si que és plenament tardorenc malgrat que al migdia vaig passar una miqueta de calor fins i tot.
Vaig atacar la zona alta i la zona del Malloll, amb unes avellanes de cul pla magnífiques! Enguany és un plaer plegar avellanes, són maques i n'hi ha força!
Els pobres avellaners ja comencen a perdre la fulla; s'acosta l'hivern! Què guai!
La millor part del dia va coincidir amb la cacera de pebrassos. En vaig trobar de tots els colors: petits, grans... Excel·lent! Sofregidets amb all i julivert són boníssims! Un cabàs titu! Buffff És excintat buscar-ne i trobar-ne clar. Al final vaig acabar de quatre grapes sobre el terra. Així es veuen millor els capets com treuen el cap. És excitant!




A la nit ben dutxat i empolainat vam fer cap al Casal per sopar plegats amb la resta de poble. Es donava el tret de sortida a les Festes de Sant Rafel 2010. Primer de tot vam sopar pa amb tomàquet amb embotit, olivetes, coques amb recapte i d'espinacs, i de postres coc ràpid fet per la Maseta i el Ric a mitges. Jejeje Boníssim! Per acabar un bon cafetó amb licors variats! La gent, que omplia la sala estava ansiosa perquè comencés el Bingo. Així que, al poc temps, es va iniciar el joc. Entre els guanyadors de premis la Noemi, el Ramon, la Maria o la Núria Cantona. Se'n va repartir força!






De matinada va començar la disco-mòbil que es va allargar fins ben entrada la nit -i el matí-.



DISSABTE 231010
L'endemà els llençols es van enganxar una mica massa. Malgrat tot encara vam poder veure la primera passada del ral·li pel poble, la processó i la segona passada al migdia.



La processó, després de la pertinent celebració eucarística, va tornar a permetre veure de nou la nova estructura de fusta per poder treure els sants de l'església. En aquesta oportunitat tocava a Sant Rafel, el qual va ser a dut a les espatlles pels pintorescos carrers del poble.



Del ral·lí comentar diverses coses. Primer que som uns privilegiats de poder veure passar el ral·li ben assegudets des del balcó de casa, mentre que hi ha gent que al poble va venir de Finlàndia. Increïble! Segon el domini aclaparador de Loeb respecte la resta; no té rival! I tercer l'incivisme de molts individus que van ser capaços fins i tot de fer fogueres als peus de la Mola, a part de deixar escampada la merda pel terme i ocupar les finques dels voltants!



Al migdia la Rosita ens va deleitar amb un dinar espectacular amb peix i carn variada i canalons, tu! Insuperable! Bravo! Llàstima que no hagi obert un bar abans!
I res deprés de fer una minsa migdiada vam fer cap al bar per veure el Barça com guanyava al Saragossa per 0-2. Els dels dies que el Bar està que peta. Acte seguit ball de tarda amb l'orquestra Eclipse, la qual ens va omplir el temps fins a l'hora de sopar amb un incansable repertori de música cubana i similars.



Havent sopar, vam tornar a fer cap al Casal per assistir al ball de nit. Les forces no van aguantar massa! Malgrat tot vam poder ballar diversos boleros i ranxeres. A la mitja part es va sortejar el pernil que va tocar al Joan Joglar.



DIUMENGE 241010
Al llarg de tot el dia el frontó és va omplir de canalla excitada i d'inflables. Els jocs van ser inacabables fins ben entrada la tarda. Iblama


Més fotos a

http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital/category/530/general/2010/10/25/festa-major-de-sant-rafel-2010-a-colldejou.-22-241010-i-ral-li-catalunya

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Saragossa 0 - Barça 2 (Messi)
El millor del partit: la solvència defensiva i la versatilitat en els canvis de posició dels jugadors.
El pitjor del partit: la manca de punteria de Villa.



La Crònica ________________________________________________________
El Saragossa tenia clar com tenia que sortir per plantar cara al Barça: pressió i rascar. Poc a poc van anar perdent intensitat i amb els canvis -sobre la marxa- que va fer en Pep vam poder tirar el partit endevant. Alves i Iniesta en van ser els dos exemples constants. Aquesta és una virtut que tenen els nostres jugadors; poder canviar de posició sense perdre un alt rendiment. Ambdós jugadors van fer un bon partit indepentment de missió puntual que els encomanaven. També va fer una bona aportació Piqué amb les seves -cada vegada més habituals- incorporacions a mig camp. Permet acumular un jugador més de passi al mig i això sempre multiplica la fluïdesa en el joc.
El primer gol el va fer Messi (0-1) gràcies a una jugada magistral de Villa que no només va arrossegar els defenses cap a ell sinó que a més va deixar l'argentí sol davant el porter. Vam necessitar set ocasions per fer el gol; masses. Si fóssim capaços de tenir més punteria els partits acabarien amb resultats d'escàndol. Al començament de la segona meitat van expulsar Ponzio per fotre un cop sense pilota a l'Àlves. Una vegada més notar la injustícia del futbol. Àlves, que va ser l'agredit, va ser xiulat fins al final de partit, com donant a entendre que ell havia fingit en l'expulsió. El món al revés!
Després d'una jugada emarbussada Messi hi posava llum amb un nou xut que suposava el segon gol i el final del partit pràcticament. Els aragonesos no van xutar a porta. Aprovat! Iblama

21 d’oct. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS
Barça 2 (Messi) - Copenhague 0
El millor del partit: els dos gols de Messi i Mascherano.
El pitjor del partit: els dubtes que genera l'equip en moments puntuals.



LA CRÒNICA ___________________________________________

-"El horno no está para bollos"-. Són masses els partits que les cames dels jugadors del Barça han aguantat fins ara: Mundial, Eurocopa, Competicions europees, africanes, americanes... I això vulguis o no produeix un desgast físic i mental. Si a això li sumes el fet que ja ha ho has guanyat tot i que els rivals comencen a tenir la lliço apresa ens trobem amb el que ens trobem: desconeccions, certa apatia, poca pressió, patir, resultats justets, mala sort...
Ahir el Barça va jugar una bona primera part i una desastrosa segona part. A la primera podia haver sentenciat ben aviat però la mala punteria no ho va permetre. Volen fer jugades fins a dins de la porteria, amb filigranes, regats, parets... quan tenim excel·lents xutadors que sembla que no gosin. Messi als 20 minuts va fumbre un xutàs que es va anar obrint cap a l'escaire dret (0-1). La llauna estava oberta i la sensació és que en caurien molts més, però noi, no va ser així. El rival va romandre igual i al veure que el Barça s'estancava va estirar una miqueta més les línies, fet que es va notar més a la segona part, la qual va ser molt ensopida. No anàvem tan fluids com a la primera i això es nota amb les passades laterals infructuoses. Després d'un primers minuts d'espera el Camp Nou va entrar en aquella fase del run run, coincidient amb els millors moments del rival, i van acabar demanant l'hora. Pels qui es van quedar el premi del darrer gol. Un gol de seguir la jugada en aquest cas de Messi. Va anar darrere la pilota i va acabar marcant el segon fàcilment (2-0). Iblama

19 d’oct. 2010

L'HIVERN COMENÇA A TREURE EL CAP!



El dia s'ha escurçat penosament. A tocar de les set ja es fa fosc! Fa fresqueta; bé als matins i a les nits fa fred, perquè enganyar-nos. És aquella època de l'any en la que t'encostipes; encara vas en màniga curta i simplement et poses alguna jaquetona; malgrat que el Molina ja ha avisat que podem treure la roba d'hivern. Fa fred! Fa fred i els carrers de Reus, al plegar de la feina, estan buits, no s'hi veuen masses ànimes; mentre fa unes setmanes la Plaça Prim i el carrer Monterols anaven plens. Les terrassetes exteriors semblen pobles fantasma; estan desocupades; i molts dels comerços ja han optat per treure-les. No ve de gust estar al carrer! A més a les nostres contrades fa aquest ventet tan amè! El cel el deixa ben destapat i clar. Pots veure la lluna brillant i ufanosa però et deix el cos d'una peça, petrificat ja que en multiplica la sensació de gelor. A casa s'agraeix la sopeta del vespre sigui del que sigui. Jo em quedo o amb la sopa de farigola o amb arròs amb avecrem amb formatge fos al damunt. Ah! I és aquella època on les menjades s'omplen de rovellons. Rovellonets a la brasa, amb all i julivert i pa torrat; mare meva.

I com no podia ser d'altra manera als pobles les xemeneies comencen a fumejar; les llars de foc ja s'han encès. I ve de gust posar-te a remenar el foc, les brases, afegir llenya, que cremi, i escalfar-te ben a la voreta; mirar-lo atentament com si en ell hi veiessis alguna cosa i perdre't en els teus pensaments... Bé de gust asseure't al sofà i acostar-lo al foquet i acostar-hi els peus freds amb els mitjons trets per a veure si s'escalfen. No hi ha temps. El temps comença a passar més lentament que no pas amb el bon temps. El rellotge sembla que sigui més generós a l'hivern. I a l'hora d'anar a dormir entres dins el nòrdic i t'arrupeixes i ens pocs minuts romàs calentet, tou i et comences a perdre en els teus somnis...

En la tardor hi ha tres moments que marquen el final de la calor i l'inici del fred: la festa major de Sant Rafel de Colldejou, la Castanyada i la Festa Major de Porrera. Passats aquests tres moments ja si que poses la mirada al Nadal i a possibles nevades. És quan l'hivern definitivament se'ns fa present. Iblama

18 d’oct. 2010

TROS, LLAGOSTINS, ROVELLONS, ANIVERSARIS I FIRA 15-171010

DIVENDRES 151010
Els temps ara ja ha canviat. Les nits i els matins són frescos. Durant el dia la temperatura ha baixat i ja no bé de gust anar amb màniga curt, ans al contari; s'agraeix una segona prendra de roba. Doncs bé aquest divendres no em vaig treure en cap moment el jersei llarg que portava; feia força fresca. Només estaves bé a dins el más o al solet.
Jo vaig plegar unes avellanes de cul pla precioses. Feia molt goig poder-les plegar! Al migdia, quasi bé a les quatre de la tarda, vam dinar plegats al maset, per tornar-hi un parell d'hores més abans d'anar al retiro.
El cert és que vaig acabar bastant reventat! I és que vaig aplicar la nova tècnica iblamenca de replanar amb els peus els avellaners que ja estaven plegats perquè no es perdi la basseta que té al voltant.



A la nit, ja havent arribar a Colldejou vam fer una bona llagostinada a la brasa. De moment a Lo Corral encara no hem hagut d'obrir cap estufa. La temperatura és bona dins de casa!
Com no vam veure uns episodis de Lost per acabar la nit al Bar.



DISSABTE 161010

Com aquell qui res vam anar caçar rovellons. Al matí mala collita però a la tarda em vaig recuperar tot endinsant-me en boscos amb una malesa espessa. Al final vaig fer un bon cabasset entre pebrassos i rovellons. En tenim per tota la setmana! Jejejeje



DIUMENGE 171010

Hem travessat mig Baix Camp i mig Priorat per fer cap al bonic poble del Lloar. Allà hem celebrat plegats els aniversaris de la Marta i la Neus, a la font. Hem estat de conya, tot i que al final el vent ens ha molestat una miqueta.
Primer hem preparat i cuit la carn a la brasa (que per cert ha costat de fer), mentre féiem una mica de pica-pica. Després ens l'hem cruspit com "jabalins". I finalment, el plat fort! Els diversos pastissos d'Aniversari. Més d'una s'ha aferrat més a la pasta que no pas a la carn; jejejeje. I és que tots estaven boníssims. I així fent-la petar i analizant les tafaneries del nostre voltant ha anat caient la tarda.




Hem acabat el dia a Reus, on gràcies a la gentilesa del Jordi hem anat a la Fira de Mostres. Era com una mica simbòlica ja que enguany és el darrer cop que es fa a l'Estació de tren. Les previsions diuen que el nou recinte estarà a punt. La veritat és que aquest emplaçament actual queda una mica curt i limitat.
Enguany de la fira hem quedo amb l'apartat de motos. M'ha agradat molt. N'hi havia moltes i variades i els preus de venda no estaven malament. La moto; aquell somni mai fet realitat! Igualment hem pogut observar els nous models de les principals marques. A l'interior estànds de tot tipus; de nens, depilacions, enciclopèdies i llibres, osmosi, seguros de cotxes, cases de mobles... Ah! i a l'entrada el senyor Niepce ens feia observar l'evolució de la Fra d'anys enrere, amb un reguitzell de fotos d'avui i de demà! Iblama

17 d’oct. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 2 (Iniesta i Puyol) - València 1

El millor del partit: la segona part, el resultat i Iniesta.
El pitjor del partit: la primera part.



De les pitjors primeres parts -sinó la pitjor- de l'Era Guardiola. Vam sortir apagats, passius, sense agressivitat, a la trun trun; aquell ja ho farem tan típic del final de l'Era Rijkaard. Passades laterals, poca tensió, cap mena de fluïdesa amb la pilota, lentitud. Vam caure en la teranyina valencianista. Al Barça li pots guanyar la partida de dues maneres i una constant. La constant és tenir sort i les dues maneres són o amb la tàtica Mou-Inter o amb la tàctica jugar a tocar i a veure qui és el millor. Si tenim el dia de cora els n'hi podem fotre un cabàs però si la sort ens gira la cara en pdem sortir malparats.
Ahir el València ens va tapar les bandes amb recolzaments ente dos jugadors i va acumular molta gent al mig; a la defensa i al mig. I davant amb que sigui a córrer. Amb aquests ingredients ens va tenir contra les cordes la primera part. Així vam arribar al descans amb 0-1; i sort!
A la segona part només va canviar una cosa: la implicació. Els jugadors van començar a posar en joc els automatismes als que ens tenen acostumats, guiats amb la batuta d'Iniesta. Fins que va arribar el gol del propi Iniesta després d'una paret magnífica a la frontal. 10 minuts més tard el segon, obra el Mirall Puyol. I no vam parar! Vam tenir infinitat d'ocasions i no les vam poder materialitzar. Malgrat tot aprovat pels pèls!1 Iblama




13 d’oct. 2010

TROS, PIZZA, PLUJA, GEGANTS, ROVELLONS I LOST 08-121010

DIVENDRES 081010


Sessió d'Avellana.
Ens va fer una calor digna d'estiu. Vaig anar a la part més penjada de la zona del Mallol. Una zona que aquest passat hivern hem recuperat una miqueta ja que estava força malament. Vam treure molta herba i vam fer bassetes; sort d'elles ja que sinó les avellanes tiren muntanya avall. En aquesta zona els avellaners no són massa grans però fan unes avellanes la mar de grosses. Com sempre els porcs senglars han deixat rastre al seu pas!



A la nit vam sopar pizzes del Teatret per encàrrec. Són boníssimes! Continuo pensant que són de les millors que he provat en la meva vida. La massa és primeta i el gust dels ingredients es multiplica al ser cuites en un forn de llenya. Aquesta vegada vam triar una pizza amb gambes, una amb anxoves i una altra de pernil salat. Ah! i vam celebrar el Sant del senyor Francisco Blanch.

DISSABTE 091010

L'endemà va ser un dia especial. Ens vam llevar i va anar al forn a buscar pa i coques del dia. Després vam anar al mercadet de la plaça Carretera, on cada dia hi ha més paradetes: 2 de fruita i verdura, 2 de roba, una de flors i una altra amb articles diversos. A mig matí vam gaudir d'un cafè amb llet al Cafè Antic.




Més tard ens vam trobar amb la Mònica i el Joanet i vam veure com arribaven tractors amb la verema, per seguir una mica el procés. El raïm passa per una màquina que el trinxa i n'aparta la raspa. En aquest cas sort en tenim de les màquines!
Vam anar a tombar pel poble, comentant les obres de la canalització del barranquill en el tram que desemboca al riu.


A la nit, després de sopar i mentre veiem una peli, es va posar a tronar i llampegar, i a ploure. Ens vam quedar sense llum i sense antena. Així que vam dedicar una bona estona a veure
l'espectacle de la pluja i a recollir l'aigua que entrava pel balcó. I és que va bufar un fort vent!


DIUMENGE 101010
Dia únic!
Ens vam aixecar amb la ressaca de la pluja i amb el cel encara ennuvolat i vam fer cap a Alcover, on, en el si de la Fira de Bandolers, hi havia la trobada de gegants.
Vam esmorzar en una nau nova -darrere de les escoles- pa amb tomàquet i tot tipus d'embotit, avellanes torrades, galetes i cafè amb llet. Cap a les 12h el cel es va tapar de nou i va fer un ramet mentre els gegants estaven plantats. Com cada any, les corredisses van ser constants; va ser un ramet només. El temps era or així que vam començar a desfilar. Vam passar per diversos carrers emblemàtics del nucli. On hi va haver més gent va ser davant dels portals d'entrada al casc antic i a la plaça de l'entrada al poble. La gent tenia ganes de gresca tu! Els mullaves i ningú deia res. Ens ho vam passar la mar de bé!
Finalment vam fer cap a la plaça de l'Ajuntament. Justet vam poder fer ballar unes quantes colles, no totes ja que llavors si que va caure un fort xàfec. La festa va quedar una mica deslluïda i sort que a la plaça hi ha porxos per resguardar-se de la pluja.
Per acabar els grallers van obsequiar-nos amb unes tocades finals abans de marxar. La tornada cap a casa va anar acompanyada d'un fort aiguat






DILLUNS 111010

Com que feia bo, vam anar a compara a Miami uns bons llagostins i musclos per fer-los a la parrilla. Al mateix temps, vam donar un tomet per la platja del nucli. Malgrat les pluges del dia anterior hi havia gent banyant-se i prenent el sol, i mira que la mar estava ben alterada. Feia goig veure les onades com xocaven contra les roques aixecant aquella blanca brumera.
A la tarda vam fer sessió de Lost! Està interessant el tema! I el dia el vam acabar al Xelico's!

DIMARTS 121010
Va ser com el dia de la ressaca final. Ens vam llevar tard però encara vam poder fer endressa i neteja de Lo Corral. Va ploure i encara ens quedava veure algun capítol de la Tercera Temporada! Ah, i vam penjar un quants quadres més! Jjejej Dia de "maruju".



El plat fort el vam tenir abans d'anar a dormir. Per sopar ens vam fer a la brasa -gràcies a la gentilesa de la Rosita i en Joan- uns rovellons excel'lents; els primers de la temporada! Amb aquel oliet i la picadeta de julivert i allllllllllllllllllllll. Mmmmmm! Iblama

5 d’oct. 2010

QUAN TOTHOM VOL QUE FACI BO, JO TINC GANES QUE NEVI!

AUTOR I FOTO: Iblama

No és que ara hagi descobert Amèrica; ja fa temps que en sóc conscient. No sé si ho dec portar als gens o és que m'he anat construint aquest edifici a base d'anys. Com més va més ganes tinc de fer el contrari del que fa la gent del meu entorn. I compte! hi ha moments que en lloc de tirar endavant tiro enrere. Ja sé que en molts moments visc de la idealització i la nostàlgia; no ho puc evitar! Més m'estimo pensar en moltes de les coses que he fet fins ara -i procurar per seguir fent-les- més que no pas fer càbales sobre el que seré i el que faré en un futur. He arribat a la conclusió que el demà se me'n fot! Estic aquí i amb el que tinc i amb la gent amb la que convisc estic de conya; fins que algú segur que ho espatllarà. Curiosament l'estadística "patillera" de la meva experiència em diu que quan un o una passa de la solteria a tenir parella o en la seva vida hi ha algun canvi tipus "tenir fills" tard o d'hora acaben transformant-se! I sempre acostuma a ser perquè la gent vol més i no es conforma amb el que té! I llavors és quan es produeix un canvi en les prioritats en la seva vida i passes a ser "RES".
La gent és diametralment diferent de mi; volen més i més i més. Jo m'he anat conformant amb el que la vida m'ha anat obsequian

t. I ho he rebut com un regal i els regals són per gaurdir-ne. Mira el que m'omple: veure un partit de futbol, passar hores davant l'ordinador fent el que em doni la gana, escriure, llegir tranquil, anar al mas i assaborir aquella pau, beure aigua de la mina, mirar el riu, estar amb els amics, fer el dinar, ajudar a la gent de repàs, estar amb mons pares i sogres, saber que hi ha una persona a la que estimo i fer-me evident que ella també m'estima, esperar el cap de setmana, no treballar el divendres, anar al corralet, anar al Racons i jugar amb la Negrita i el "Cachorro", fotre'm un bon dinar... I podria continuar amb milers de coses que segur que un altre veient-les es fotria les mans al cap i em diria que com pot ser que un paio de 35 anys faci aquestes bajanades. El que faig és que em menjo i paeixo la vida assaborint-ne els instants, els amics, les amistats, els nens, el futbol, una acampada, una xerrada... el que faci falta! I m'hi implico com si en allò m'hi anés la vida. Qui ho fa això? Primer perquè em sento feliç amb aquella persona i segon perquè m'omple fer feliç als que estan al meu voltant. La resta poc m'importa. M'importa un rave tenir diners o no! Faig el mínim per tenir de tot i em sento extraordinàriament recompensat. I veig que al meu voltant la gent fa viatges a països llunyans amb maletes buides per tornar amb les maletes plenes de roba de marca i farda... i després em diu que no arriben a final de mes o que no poden fer segons què. M'indigno veient que a repàs molts pares em demanen descomptes i acabo descobrint que el nen té PSP, plays i mòbils d'última generació. Que molts treballen un munt d'hores per tenir encara més i més calers per poder fer això i allò, i veus que no tenen temps ni per actualitzar la llibreta del banc.
I l'edat? l'altra hàndicap. Clar amb 33 anys ÉS OBLIGATORI segons les lleis establertes tenir casa, cotxe, anar a votar i tenir fills. Jo de moment RIEN DE RIEN. I com més va menys ganes. No en tinc cap intenció! Sóc immensament feliç per com sóc i pel que faig, per dues senzilles raons: perquè intento bàsicament ser feliç amb el que sigui i perquè intento no fer als altres el que no m'agradaria que em fessin a mi. I xec funciona! Si faig una cosa la faig perquè la sento no per obligació o perquè em toca fer-la. Segur que molts em critiquen a l'allunyar-me de la línia del correcte però ja et dic jo que continuaré sent com sóc a vegades potser desitjant que nevi quan tothom vol que faci bo, ja que aquesta és la fórmula que m'acosta a la felicitat.


4 d’oct. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 1 (Messi) - Mallorca 1
El millor del partit: Abidal i l'entrada de Nolito i Thiago.
El pitjor del partit: la lesió de Pedro, el camp i el resultat, clar.



La Crònica ____________________________________________________
Si el Barça no es capaç de marcar en els primers minuts pateix. Aquesta és una prova irrefutable! Tenim moltíssimes ocasions però no la fiquem a dins. A la mitja part el resultat d'avui podia haver estat de 3 o 4 gols de diferència, doncs no; resulta que el Mallorca ens ha empatat a ú abans d'acabar la primera part. Una primera part -tot s'ha de dir- en la que els culés han jugat molt i molt bé. El Mallorca ha anat reculant cap a la seva porteria. El Barça la remanava, centrava, feia parets... jugaven. I si ha marcat Messi el primer (1-o) però al llindà del primer temps ens han empatat. Un resultat totalment injust.
Al segon temps ens hem ensorrat. Laudrup ha fet uns canvis amb molta meditació traïent al davant Webo; un jugador que dona molta bé i tirant contraatacs letals contra la porteria de Valdés. A la segona part ens hem trenca. Hem tingut ansietat per fer el gol, i mira; hem empatat.
Thiago i sobretot Nolito ens han donat profunditat però noi, rien de rien! Al final empat i gràcies! Iblama

DE L'AVELLANA A L'AIXÀVEGA 2909, 01-021010


CAMPANYA AVELLANA 2010 ______________________



Hem passat dos dies esplèndits al mas plegant avellanes, amb bones temperatures i amb uns bons dinars. El dimecres carnnnnnnnnn a la brrrrrrasa i el divendres ensaladilla i popets! Mmmmm! Només per això ja paga la pena anar-hi! jejejeje! A més va pujar ma mare i va plegar avellanes. Vam collir pometes, vam anar a veure l'hort amb mon tiet i la vam fer petar una llarga estona, analitzant la situació actual o parlants dels maleïts porcs senglars que ho devasten tot.

LLANGOSTINADA ALS RACONS I BARRACONS A MONT-ROIG 011010 ___________________________________________



A la nit teníem sopar de gala als racons. Vam preparan un excel'lent sopar a base de gambes, llangostins, sépia i musclos. Tot cuinat pel Joan a la brasa. De veritat que canvia totalment de fer-ho fregit. Llunt i per sempre enterrades em sembla que quedaran les fritangues fastigoses que alguna que altra vegada hem menjat a la costa.
Amb l'estómac ben plè, a punt d'esclatar, vam fer cap a Mont-roig. Allà, al pavelló, es feien les Barraques. Les diferents entitats del poble tenien una barraca on venien la seva beguda i on podies informar-te del que feien. Al mig l'escenari on es van dur a terme els concerts tant dissabte com diumenge. Del divendres en destaco l'estimat Ariel Santamaria i els seus temes picantons sobre el país, la política i les dones. Per cert, molt mal acompanyat com sempre pel Pirata, el qual va fer una apologia de la droga.



ARRÒS A L'AIXÀVEGA I ANIVERSARI DE LA MÒNICA VALLVERDÚ; SENYORA DE SANGENÍS 021010 __________





Com sempre ve molt de gust anar a l'Aixàvega; un raconet del món preciós. Hi vam anar coincidint amb l'aniversari de la Mònica, i ho vam celebrar amb les Nenes de Reus. Per molt que tinguin fills per seguirant sent les nenes de Reus. El repte era fer una paella en honor a l'amfitriona. I si, malgrat, malgrat, malgrat... el Pep i jo, seguint la xuleta de la Tieta, la vam fer; i el cert és que tampoc va quedar tan malament; potser poca sal. I així vam arribar a les postres amb coca de Mont-ral i coc excel·lent que ens va preparar la Xell.
Més tard vam anar caminant fins a Mas Sistaré. Des d'allà es pot contemplar una vista bonica . A l'esquerra hi queda elevat Mont-ral i a la dreta l'Aixàvega.
Un dia dels d'abans, on vam estar bé i vam menjar bé! De conya! Iblama