APARTATS

26 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 20-260519

-DIA ELECTORAL. De nou 'la sort' ha volgut que fos de nou a la Mesa electoral 02 002 A de l'escola Baix Camp. Així que avanço l'hora de publicar l'article.

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. I més per aquesta iniciativa lloable: ‘Alumnes d'una escola de Guissona aprenen la cançó "Obriu Portes" de Txarango en llengua de signes per denunciar la indefensió dels sords’ (324). La foto va per ells, pels alumnes de 4art d’ESO, per denunciar al món la injustícia diària que pateixen les persones amb problemes auditius. S’han d’obrir més portes i més a aquells que tenen més dificultats.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Dia mundial de les abelles. Se celebra el 20 de maig coincidint amb el naixement del pioner de l’apicultura moderna l’eslovè Anton Jansa. La crida que hem de fer al món és especialment alarmant ja que cada dia hi ha menys exemplars entre unes coses i les altres. Animalets com el colibrí, els ratpenats, les papallones o les abelles són imprescindibles per pol•linitzar les plantes i permetre’n doncs la reproducció de les mateixes. Per tant la cadena és molt clara; si eliminem aquestes bestioles ens quedarem sense plantes. Siguem-ne més conscients. Si trobem un rusc d’abelles no l’eliminem de mala maner. Avisem un apicultor que en pugui treure profit!

-EL PERSONATGE. Eduard Punset. Ens ha deixat amb 82 anys després d’una llarga malaltia. Jo era dels apassionats que seguia aquelles entrevistes que feia a científics al programa ‘Redes’ de la 2. Aquest home és d’aquells que veies que vivia el que feia, que gaudia amb el que feia. Era atractivament didàctic. Més al gran públic hi va arribar del la mà del Buenafuente en una entrevista i sobretot per un ‘Convidat’ de l’Albert Om. Allà li va obrir les portes de casa seva. Vam descobrir que era una persona de carn i ossos que volia transcendir, amb un poder intel•lectual enorme, tot i saber que algun dia la mort el vindria a buscar.

-L’EFEMÈRIDE. Un 21 de maig de 1932, Amèlia Earthart es convertia en la primera dóna que travessava l’Atlàntic del Canadà a Irlanda. A més el mèrit fou fer-ho sola, com destaquen les cròniques de l’època. Avui 87 anys després hauríem d’estar parlant de la igualtat d’oportunitats de les que haurien de tenir vers l’home però no. Denunciar una vegada més la manca d’oportunitats i la desigualtat que pateixen les dones vers els home. No pot ser que en el segle XXI per fer el mateix es cobri diferent. Hem d’exigir  igualtat d’una vegada!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb monotonia meteorològica fins el divendres, amb un dijous digne de juny amb pics de calor al migdia sufocants. El divendres els ruixats s’han estès, deixant uns registres amb una trentena de litres ben repartits per les nostres comarques. Mentre TV3 ha parlat de ruixats esporàdics, TVE va pronosticar pluges constants i de nou l’han clavat. Després de nou vent, ambient net i a la calor de nou!

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘Me considero democrático pero tengo muy claro que con Franco no existiria bazofia como Podemos. Serían otros más en las cunetas, (tuit de Carlos Herrera). Aquest desgraciat no només s’atreveix a dir això sinó que en una entrevista al diari el Mundo ha afirmat el següent: ‘hay que perder el miedo a que te llamen facha’. Imbècils com l’Albert Boadella han sortit a les xarxes a donar-li suport. Per sort la xarxa és molt àmplia i es compten per majoria els que han criticat d’alguna manera o altra el que diu aquest desequilibrat. Però és que en la mateixa entrevista, com no podia ser d’una altra manera, ha sortit Catalunya. En la línia de José Borrell (PSOE) ha dit que per a Catalunya ell té una solució: "Hay solución para Cataluña, pero será lenta, lo que se tarde en exterminar el virus". Borrell deia que s’havia de desinfectar però és que aquest malparit parla directament d’exterminar’. I després ens diuen supremacistes als catalans. Si hi hagués un bri de coneixement aquest desgraciat no hauria de tornar a agafar un micròfon. On és aquí la fiscalia advertint-lo? On és la classe política espanyola tocant-li el crostó. Espanya segueix fent una mala olor que costarà molt de purificar. Catalunya ben units anem fent el nostre camí i deixem-los enrere a aquests impresentables!

-QUE N’APRENGUIN! De Teresa May. Va arribar a la presidència dels britànics i defensava la no sortida de la UE. Però el poble britànic va parlar a les urnes i va decidir sobiranament que volia sortir de la UE. De manera que ella va fer el possible per respectar el mandat del poble. Va treballar per assolir un pacte de sortida de la UE però no se’n va sortir. La causa essencial va ser el boicot que des de dins del seu propi partit i de la resta li van fer girant-li l’esquena. Teresa May doncs ha fracassat en el seu intent i ha fet el més sensat que podia fer: presentar la seva dimissió que es farà efectiva el proper 7 de juny. Ja m’agradaria a mi que tota la casposa i apoltronada classe política espanyola en prengués nota i dimitís i més sabent tota la merda que duen a les seves motxilles. Només a mode de recordatori: el PP és el partit més corrupte d’Europa i segueix donant lliçons.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. 200 persones fent fila per pujar col•lapsen el cim de l’Everest. La imatge és tan impactant com vergonyosa. Una filera llarguíssima de gent esperant poder accedir al cim. Balanç final del dia: a part del col•lapse, una contaminació irreparable, dos morts als que se n’hi han afegit dos més el cap de setmana. Al campament base més proper fins a 800 persones esperen el moment de poder accedir al cim. Ja n’hi ha prou de tonteries. Que en tanquin l’accés fins que la gent deixi de tenir aquests deliris. Ha fet molt de mal la televisió. Qualsevol tonto es pensa que és un ironman i que pot accedir a qualsevol lloc del món. Sembla que si no fas fites d’aquest estil acabaràs sent un xitxarel•lo. Més humans és el que hem de ser, més persones!

-ESCLAUS DE LES DADES. 30 són els anys que Àngeles Pérez de 78 duu ajudant els presos que surten de permís i no tenen res ni ningú a qui acudir. Lloable! No té en compte el que hagin pogut fer malament sinó que en el fons són persones i agraeixen la presència d’una altra persona al seu costat, almenys escoltant-te! Com ja he dit en nombroses ocasions falta que abans que res siguem més humans i més persones. Només així la societat anirà  millor. No ens falten alliçonadors i comentaristes de postal, ens falta un tracte més humà, conèixer-nos, apreciar-nos i estimar-nos, acceptar-nos i posar-nos en lloc de l’altre.

-DURUS A QUATRE PESSETES. El món del futbol no deix de generar una dinerada de la hòstia. La final de la Copa de Rei, que es fa a Sevilla, al Benito Villamarín (camp del Betis), suposarà uns ingressos de 22 milions d’euros per la ciutat. Igualment, Madrid, que acollirà la final de la Xampions (estadi Metropolitano, Atlético, recaptarà 62,5 milions d’euros. Places hoteleres esgotades, turisme i ganes de festa. I és que acollir 60.000 espectadors Sevilla i 90.000 el Wanda és un privilegi.

-EL PROCÉS. El que s’ha hagut de veure i sentir aquesta setmana amb la constitució del Congrés i el Senat és una vergonya. Els presos polítics només els han deixat sortir de la presó per anar a prendre possessió, custodiats com si fossin delinqüents comuns (tal com ha afirmat una pallassa de Vox), sense poder parlar amb els membres del propi partit, sense atendre els mitjans de comunicació, sense deixar-los menjar ni un trist entrepà, sense poder sortir de l’hemicicle. Quan encara no hi ha sentència ja se’ls ha tractat com a culpables, com si fossin terroristes. Menys mal que el Suprem ha tirat la patata calents de nou a la política perquè es voti si se’ls permet participar o no. Decisió que acabarà camuflant-se de decisió política. Els del trifachito ja s’han cuidat de tractar-los com a delinqüents comuns i de dir que s’han d’inhabilitar i que han vingut a destruir Espanya des de dins. El que no volen reconèixer és que han estat escollits lliurement pel poble català perquè els representin/defensin. El que els dol és que aquest serà un gran altaveu per denunciar davant d’Espanya el mal que l’estat ha fet a Catalunya. El que els dol és que temem que a Europa passarà el mateix i els surtin podran tenir un altaveu democràtic per denunciar les anomalies espanyoles.

La imatge i el so de la constitució del Congrés va ser penosa. Els de Vox i altres van fer tot el soroll que van poder per no deixar sentir el que deien els congressistes catalans escollits. La presidenta els hi va cridar l’atenció però res en comparació amb la cara de boig i passat de droga i desafiant del Rivera al pas dels presos polítics. Al final del ple, va gosar demanar la paraula, com el nen de la classe tontet que reclama l’atenció de la senyo. La nova presidenta del Congrés la Meritxell Batet el va deixar pentinat. Impresentable actitud de Vox i el Rivera retro alimentant-se entre ells. Segur que hi haurà unes sessions penoses!

Al final s’han suspès les actes dels parlamentaris presos. Ja es veia venir. Campanya feta perquè el Jonqueras i l’imdependentisme acabin sortint a Europa. Tot allò que suposi desmantellar Puigdemont sembla que ho duran a terme. De totes maneres, una vergonya més al descobert d’aquest país que censura abans els presos polítics que tot un govern corrupte -com el del PP-. No patiu però; no ens aturaran!

-TIP DELS IUESEIS. N’estan tan farts del Trump que fins i tot la Nancy Pelosi ha deixat entreveure que l’estat de salut del president no és el més millor per estar al capdavant d’un estat tan potent. Al que ell ha respost que ella és una boja, literalment i que ja fa temps que l’estava vigilant. És ben evident que als demòcrates un ‘impeachement’ o destitució del president els hi aniria molt bé. I és que de cada tres decisions que pren dues són errònies o si més no polèmiques. I ell no s’esvera per res ja; és massa frívol. Amb el tema de Huawei, l’escàndol que han muntat és per llogar-hi cadires. Milers de milions d’usuaris al món es quedaran sense poder actualitzar les aplicacions pel deliri comercial de boicot que ha iniciat contra mitja humanitat. I com sempre qui en sortirà més perjudicat? Tal com ho ha asseverat el FMI: els consumidors.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Tres notícies m’han cridat l’atenció aquesta setmana vinculades amb la ciutat de Reus. La primera que el divendres s’han activat els protocols per una maleta sospitosa a l’estació de Reus que ha resultat estar extraviada. La segona és que els Mossos han expedientat el ‘mosset’ que va denunciar el mecànic de Reus per negar-se-li a reparar el vehicle de la seva dona, una PN. El Jordi Perelló es va negar a reparar-li el cotxe com a protest per la repressió de l’1 octubre. I la tercera que està relacionada amb l’hospital sant Joan. Han hagut de tancar de tancar l’aigua sanitària per un brot de legionel•la. Ostres! És que cada vegada que surt l’hospital és per parlar-ne negativament!

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nova ofensiva d’Aragó contra Catalunya. L’església aragonesa, des del bisbat de Barbastre, ha iniciat un nou litigi amb el bisbat de Lleida per arrabassar un fart d’obres; fins a 111. Jo no dubto de la seva procedència, el que em fot fàstic és que els aragonesos deixessin perdre’s un patrimoni per no preocupar-se’n i que des de Catalunya, el rescatessin i restauressin amb els nostres diners. I ara que la feina està fets volen venir a prendre’ns-ho tot per gaudir-ho ells. En els documents hi consta que es venen les peces per poder-ne comprar de noves i restaurar les velles instal•lacions. No en vam tenir prou amb la vergonya de Sixena que ara n’haurem de viure una de nova. Per acabar les declaracions d’aquest paio que és el bisbet de Basbastre: ‘que son 111 obras para Cataluña que tiene muchísimas?’.


CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. FINAL COPA DEL REI. BARÇA 1 - VALÈNCIA 2.

1. COMPETICIÓ. Copa Rei. Final.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 1 (Messi) – VALÈNCIA 2.


3. ‘EL ENTORNO’. Massa dies sense res a fer i sense futbol. Per fi, un dels capitans Leo Messi ha donat la cara davant dels mitjans, després de l’eliminació vergonyant a Anfield. No pot ser que el Messies culer amb el que cobra i amb el que representa hagi estat callat tot aquest temps. 
Hi hagut aldarulls a Sevilla provocats per radicals del Barça. No n’aprenem! El club no pot deixar que la seva imatge es vegi negativitzada per aquests desgraciats. L’únic que va fer neteja seriosa va ser el Laporta.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? L’extrema calor que feia a Sevilla. Ha anat bé fer una aturadeta a cada part per hidratar-se una mica.
La sensació que he tingut és que hi havia més gent del València i no del Barça que del Barça. S’ha sentit menys la xiulada al borbó, tot i que s’ha sentit.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Cillessen (no ha aportat res). Defensa: Alba (‘ido’ i perdut), Piqué (motivat i regular), Lenglet (final de temporada irreconeixible) i Semedo (mal posicionat). Mig: Busi (el millor), Rakitic (creixent en el partit), Arthur (desorientat) i Sergi Roberto (quin final de temporada més nefast). Davant: Messi (massa sol) i Coutinho (massa regats; cansino).
Partit mal plantejat i a la vegada ben resolt a la segona part. Hem pretès jugar amb un doble pivot raríssim i irreconeixible per donar entrada a dos jugadors que no estaven al 100% (Arthur i Cou) i deixar a la banqueta Vidal i Malcom que ja duien uns partits a l’equip. De nou mitja part llençada per la borda. L’equip s’ha mostrat desorientat i sense ánima; psicològicament mort i enterrat.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Busi. Gran pivot avui. Al seu millor nivell!
-‘ERES MUY MALO’. Sergi Roberto. El noi està tan desorientat que avui fins i tot ha perdut pilotes absurdes.
-L’INDULTAT. Piqué. Ja no només per la regularitat sinó per l’entrega i les ganes que inculca i hi posa.
7. EL RIVAL. Un excel•lent equip de la mà de Marcelino Garcia Toral. Un equip jove, format amb les maneres del futbol del nord i d’Europa. Equip ben compensat des del darrere amb 4 defenses i 4 migcampistes que juguen ben junts. Bandes obertes, sortida ràpida de pilota i a córrer els dos del davant. Moltes felicitats per la copa i els 100 anys! Ben merescut!
8. LA MOVIOLA. Undiano Mallenco. S’ha retirat uns dels àrbitres espanyols més partidaris del ‘sigan sigan’. Un paio que permet un futbol massa violent i que clar, desafavoreix els interessos dels equips que la remenen. Avui podia haver expulsat un parell de jugadors però ha volgut marxar per la porta gran. Un bon àrbitre si no fos tan permissiu. Curiós que dues finals que ha xiulat al Barça les hagin perdudes.
9. LA VEU DEL SOCI. Al carrer noi! Quin final de temporada nano. Primer a Anfield, avui a Sevilla. El Bartomeu ha qualificat la temporada de molt bona. Home; bona i punt. Aprovat justet. Aquests dos partits han demostrat que no podem aspirar a res més amb aquesta plantilla i aquest entrenador. El plantejament que ha fet avui, després de tenir 15 dies per preparar el partit és lamentable. Valverde no té perdó i ha de ser cessat ja. El que no pot ser és que el mateix dia viatgin a Sevilla. Concentra’ls desgraciat, demostra algo diferent per motivar-los! Res de res! Rumiar i res!

10. A LA CAVERNA. Lo dels meus veïns madridistes avui és malaltís. Celebren la derrota del Barça quan no els hi va ni els hi ve. Només a modo de recordatori. El Madrid ha acabat a 19 punts del Barça i no ha assolit ni els 70 punts. Això si que és ridícul i espantós! No han aconseguit ni dos punts per jornada! Humiliant! Així que poques rialles!






19 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 13-190519

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per aquestes noies models de talles normals. Alguna cosa està canviant en el món de la moda. Poc a poc s’està promovent en el món femení l’ús de talles normals. Ja era hora que es comencin a trencar els prototipus de dóna al límit de l’anorèxia i es doni cabuda a tot tipus de talles.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Gegants als Horts Miró de Reus. Hem celebrat la primera trobada del Barri, aprofitant el bateig del gegantó Pau Miró. El gegant ret homenatge a uns dels propietaris dels Horts que es dedicaren a tasques agrícoles a principis del segle XX. Plantada, cercavila i ballada pel barri. I per acabar vermutada per a tothom i records de la trobada.

-EL PERSONATGE. Leo Messi. Ha rebut la creu de sant Jordi com a figura destacada en el nostre país. No hi ha dubte que és, ha estat i serà el millor jugador de la història del futbol i que mereix tots els premis que hi hagi en l’àmbit futbolístic sense cap mena de dubte. No obstant no acabo d’entendre que més enllà de l’àmbit professional, de la cultura, erudit... es puguin donar aquests premis. No és el primer esportista que el, ja ho sé; d’aquí d’alguna manera la meva petita queixa. Estic segur que hi ha persones molt més rellevants al nostre país. De fet els altres dos premiats -amb tots els respectes- la Núria Picas i la Trinca tampoc els acabo d’entendre massa. I reitero; això no vol dir que puguin ser molt importants en els seus ámbits.

-L’EFEMÈRIDE. Un 18 de maig de 1968 la facultat d’econòmiques de la Complutense s’omplia fins a la bandera per acollir el concert de Raimon. El hall va quedar petit. Fins a 6000 persones l’ompliren plantant cara a la policia i el règim de l’època. El poble espanyol començava de manera ferma a plantar cara a un sistema fastigós que feia ja 29 anys que reprimia la seva gent de manera impune. El 68 va ser l’avantsala de l’esclat del 69, on la primavera va posar de manifest que la dictadura i la manca de llibertats havien de tenir les hores comptades. La desgràcia va fer que Franco no la dinyés fins el 75. 7 anys d’agonia que serviren encara per endur-se molta gent per endavant. Avui, gran part d’aquesta suposada intel•lectualitat espanyola dorm tranquil•la i en silenci apoltronada i ben col•locada pels fills dels que suposadament havien de fer la transició democràtica. I com dic, romanen en silenci i passen de d’atacar les injustícies evidents d’un sistema podrit i corromput en molts aspectes.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana dividida en dues parts. Una primera marcada pel temps agradable i suau i un segona a partir de dijous a la matinada amb pluges molt ben pronosticades a Barcelona i Girona i no tant a Tarragona. Aquí sembla que ens deixin de la mà de Déu. Com que ja no me’n fio em miro amb major seguretat els pronòstics del TVE i habitualment són més encertats. Divendres des de TV3 pintaven que no podries sortir de casa. Doncs al Priorat, excepte a primera hora, el dia va aguantar amb plugetes minsíssimes puntuals. No obstant, les imatges dels telespectadors que envien a TV3 fotos han telegrafiat el canvi de temps.
Terratrèmol de 7,5 graus a Nova Guinea Papúa. Tot i les alarmes per tsunami, al final afortunadament no hi hagut danys ni víctimes.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Festival d’Eurovisió. Ningú el mira i tothom en fa mofa però tu, cada any es baten rècords d’audiències. I és que molta gent s’ho pren com un acte esportiu de rellevància. La gent fins i tot queda per sopar en família i mirar les actuacions plegats. Enguany han guanyat els Països Baixos amb una cançó força intimista de Duncan Laurence ‘Arcade’. En general hi ha hagut temes interessants com el de Suècia i merdes com la d’Itàlia. Com sempre Espanya ha fet el ridícul quedant dels últims, tot i que reconec que la cançó enganxava. De la resta, la desafinamenta de la Madonna i reivindicació d’Islàndia a favor de Palestina.

-QUE N’APRENGUIN! Els de Podemos han estat els primers de dir en veu alta el que tothom pensa: Inditex evadeix impostos. Una de les maneres que té de fer-ho és fent donacions desorbitants en la lluita contra el càncer. És ben evident que aquest ‘pájaro’ de l’Amancio Ortega necessita una rentada d’imatge. Ja va sent hora que Espanya prengui cartes en assumptes foscos de personatges com aquest. Que hi ha una casta política que es legitima en el poder any rere any és una evidència però que hi ha darrere unes elits econòmiques que viuen amb total impunitat i fan i desfan com els hi surt dels ous n’és una altra. Mai hi haurà prou igualtat fins que no s’acabi amb aquesta impunitat.

-UN TIP I L’OLLA PLENA.  ‘Un torero escandaliza a las redes tras limpiar las lágrimas de un toro que está a punto de ajusticiar’ (Público). Impresentable! No vull saber d’aquesta púrria de personal. Crucifiquen, fan tot tipus de mal als bells braus i encara tenen la puta barra d’enriure-se’n a la cara quan ja el té mig mort i eixugar-li les llàgrimes. Aquest paio és Morante de la Puebla i tots els que l’han aplaudit són uns desgraciats. Com es pot tolerar que maltractin i humiliïn aquests pobres i indefensos animals d’aquesta manera? La ràbia em surt pels ulls quan a més a la Castella de dalt prometen fer uns escola dedicada al toreig (promesa electoral del PP). Això si, els bojos de Vox tenen la barra de denunciar Pepet i Marieta per exhibicionisme en un concert a Castelló, per quedar-se quasi despullat el cantant com a número final de l’espectacle. Quina moral és aquesta que es predica en certs sectors d’Espanya?

-ESCLAUS DE LES DADES. Espanya és el tercer país més segur d’Europa, amb una taxa mitjana de 45,61 delictes per cada 1.000 habitants. La llàstima és que hi ha grans contrastos entre ciutats. Mentre que Gijon (27 delictes per cada 1000 habitants) és la més segura Barcelona és la més insegura (119 delictes per cada 1000 habitants). Una dada que en temps electoral potser s’hauria de tenir en compte. Curiós que en temps de la ‘maga’ Colau hagin augmentat els delictes. Potser és que el model que hi ha a la ciutat no és el més adequat. També crec que és just tenir en compte dos elements més. El primer és que el repunt ve coincidint amb la crisi. El segon és que Barcelona atrau i absorbeix molt turisme i amb ell una gentada descomunal diversa que venen a veure la ciutat i que són focus d’atenció fàcil de delinqüents.

-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Bayer haurà de pagar 1800 milions a una parella malalta de càncer que va usar l'herbicida de Montsanto. És la tercera sentència condemnatòria que afronta la multinacional’ (324). No n’hi ha prou amb això! El mal que han fet aquests assassins no es podrà pal·liar mai i a sobre hem d’aguantar que aquesta merda d’Unió Europea permeti utilitzar molts dels productes de la marca encara a hores d’ara. Afortunadament, diversos ajuntaments catalans han començat una creuada per eliminar-ne l’ús. I és que plantes i sòl poc o molt ho absorbeixen. Després nosaltres els ingerim, i què llavors? Aquesta pobra gent, va utilitzar RoundUp i els dos vam acabar amb càncer. Com en molts temes que ens toquen de ben a prop falta molta educació, implicació i activisme per poder començar de nou.

-EL PROCÉS. Judici. Les formes del Marchena semblen cada vegada més irrespectuoses. Mentre que amb els polis espanyols era molt condescendent permetent tot tipus d’apreciacions, aquesta setmana amb els testimonis no ho ha estat gens. Els ha tallat amb comentaris autoritaris i mal educats. Fins insinuen que el que ha dit al Benet Salellas (que millor que no formuli més preguntes) pot ser constitutiu d’anul·lació del judici a Strasburg, tal com ja va passar amb l’Otegui. No pot ser que un jutge en teoria imparcial faci comentaris d’aquest estil.  Per rematar-ho, diumenge ha transcendit que no deixarà fer cap comentari quan es passin els vídeos. Ja em diran per a servirà doncs. Entre aquest tribunal i la JEC (amb membres del tribunal) estan deixant ben evident que són jutge i part! Mira que no deixar participat el Puigdemont en un debat televisiu!

Mentrestant, la Fiscalia va afinant el seu deliri. Ara veu indicis d’organització criminal en els mandataris de TV3 per impulsar l’1-oct. Delirant!

-TIP DELS IUESEIS. Els empresaris americans comencen a estirar-se els cabells. Arran del veto americà a la Xina, les exportacions cap aquell país han patit un descens. Nou revés contra aquest personatge infame que es pensa que és una mena pare-policia del món. No són ningú ni ell ni els iueséis sinó estan en comunitat i en pau amb la resta del món. Des de que és a la Casa Blanca -per desgràcia- només ha estat capaç d’obrir conflictes i crear mals ‘rotllos’. Poc a poc, els trets li van sortint per la culata i com dic no se’n ressentirà ell, se’n ressentirà la gent que comercia amb aquests països. De moment és amb la Xina, veurem com acaba la situació amb Veneçuela, Iran i Europa. Suposo que ja deuen ser majoria els que se n’adonen que posar aquest fantotxe de president va ser una temeritat.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Passats tres dies, ha transcendit que es va declarar ‘prealerta d’emergència’ a Ascó II per haver-se quedat sense subministrament elèctric. És ridícul que amb el perill que suposa tenir-les en funcionament no es faci més per tancar les centrals nuclears d’una vegada i generar energia de manera més sostenible. És curiós ja que aquest problema ve després que el dimarts a la nit el sistema elèctric estigués a punt de caure a Espanya per una fallada en el subministrament, fet que va ocasionar que es paguessin preus desorbitats el kilowat com no s’havia vist mai.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El cardenal Konrad Krajewsk desafia la llei italiana i punxa l'electricitat en un edifici okupat de Roma en el que hi viuen 450 persones, de les quals 100 són nens. El cap de setmana ja va anar a repartir regals entre la canalla per almenys alegrar-los el dia. I és que han tingut la barra de tallar una setmana la llum a tot l’edifici. Aquesta és l’església que jo vull; la que està al costat del pobre i el protegeix, fins i tot de l’estat implacable i manipulador, capaç de perdonar-ho tot als rics, protegir les elèctriques i de criminalitzar els més desgraciats. Una mena de Francesc d’Assís a la moderna; ja està bé!


CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019 Lliga. Jornades 36, 37 i 38.

CELTA 2 – BARÇA 0.


Partit que hem jugat just abans de la semifinal de la Xampions enfront el Liverpool. Hem sortit amb un equip farcit de suplents i el Celta es jugava la vida. Resultat completament just. De nou Dembelé s’ha lesionat només començar. Notar el desori que ha suposat el fitxatge de Boateng que ni la rasca. M’ha estranyat molt que posés Arthur atès que darrerament ha tingut molèsties de pubis. Mala senyal de cara a Anfield. Dubto que el posi dos partits seguits aquest Valverde. I poca cosa més! Sensació de feina feta amb la lliga a la butxaca i anar a complir el més dignament possible. Per cert; passadís dels blavets al Barça; el primer dels 3 que ens hauran de fer fins a final de temporada.

BARÇA 2 (Vidal i Messi) – GETAFE 0.


Partit que ve després de l’eliminació de la Xampions per 4-0 del Barça. El camp mig buit, la gent indiferent... Un desori! Xiulets tímids per Coutinho, pitada més sonora contra Busquets. Bé, la constatació d’un final de cicle i d’un final d’una manera de fer. Valverde ens pot donar la regularitat per poder guanyar la lliga però amb la Xampions és una altra cosa. O competim a la Cruiyff amb la pilota com estendard i l’equip amb pressió forta i fent el camp petit o juguem a l’amarrategui-Valverde; fotre l’equip a defensar, separar les línies i esperar que Messi faci una genialitat. Valverde ha volgut fer una barreja i ha fracassat. De la mateixa manera que ens hem de plantejar que hi ha jugadors que necessiten un recanvi. Ni Messi ha celebrat el segon gol que li assegura el pichichi de la lliga amb 34 gols.

EIBAR 2 – BARÇA 2 (Messi 2).


Darrer partit de la lliga en el que la notícia més important és que Messi s’ha assegurat el pichichi com a màxim golejador de la lliga, assolint la fita de 36 gols. Caldrà esperar la setmana vinent per veure si aconsegueix la Bota d’Or. Pel que fa a l’equip, a 7 dies de la final de Copa, no gaires bones sensacions ha donat. Ens ha passat per sobre un Eibar hiper motivat, endollat, intens i que sabia com fer mal al Barça. L’Atlético quedarà a 11 punts i un Madrid vomitiu a 19. Quin final de lliga. L’Espanyol ha guanyat la setena posició i han confirmat el descens el Girona, el Huesca i el Rayo.

12 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 06-120519

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge de la setmana és per aquest senyor que en la vetlla del cadàver del líder socialista Rubalcaba ha fet una singular protesta llençant folis en blanc davant del fèretre, argumentant que volia parlar amb alguna autoritat. Ha estat acompanyat pel President Sànchez i l’Anna Pastor mentre el feien fora.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Festa de sant Isidre. A Colldejou hem celebrat la tercera festa major del poble, junt amb la diada de la gent gran. Al matí, missa i processó en honor al sant. A mig camí benedicció dels camps perquè hi hagi bones collites i les pluges siguin generoses. No en va, no oblidem que Sant Isidre és el patró de l’agricultura. Al migdia dinar de germanor amb els més vells del poble i a la tarda ball amb ‘l’Orgue de gats’. A la mitja part coca de sucre i vi ranci i vi dolç per a tothom.

-EL PERSONATGE. Vull parlar del Miquel Iceta. Just ahir Gonzalo Bernardos el va qualificar com ‘el último nacionalista’ del PSC. Aquesta frase em va fer reflexionar una mica. De fet és veritat. Els de la vella guàrdia del PSC que se sentien catalanistes o bé han fotut el camp del partit o han patit transformacions rares (lobotomies polítiques). Això ens ve a dir que l’Iceta, pel que té previst per Catalunya el Sànchez, era una ‘mosca cojonera’. Així que han decidit fotre’l de president del Senat, també es diu que per evitar l’aplicació d’un nou 155 (jo ja no veig tan clar). El que si és cert és que és una persona carismàtica i polièdrica, capaç d’aparèixer ballant, fent performances o aixecant les masses com ‘una loca’. Al mateix temps sol tenir un discurs contundent però amable, sense faltar al respecte a ningú però posant els punts que creu que ha de posar damunt de les ís. De lo milloret del Parlament de Catalunya, més enllà de la baixa talla moral de PP i C’s. Una persona que un dia va apostar pel dret a decidir i que de sobte, amb la usurpació del PSC de mans del PSOE, va acabant sent considerat com una mena de teloner o flautista que anava tocant la melodia que des de Ferraz li deien que toqués. Una llàstima perdre’l per Catalunya i una llàstima que no pugi al carro del Sobiranisme. En la retina ens quedarà inesborrable aquella imatge d’ell fent-se fotos en la mani unionista amb el Millo, l’Arrimadas i l’Albiol.  La cara que fa l’Iceta no denota pas una gran alegria.

-L’EFEMÈRIDE. El 10 de maig de 1508 Miquel Àngel va signar el contracte per fer el fresc de la volta de la cèlebre Capella Sixtina. 4 anys després, acabava de pintar els més 500 metres quadrats de superfície amb les diverses escenes. Realment, quan fas la visita dels Museus Vaticans i acabes fent cap a la Capella Sixtina, tot accedint-hi per una porteta discreta lateral, et quedes meravellat. Miris on miris, a dreta, esquerra, dalt... tot és ple d’unes pintures excepcionals. El colofó se l’emporta la paret de darrere de l’altar amb escenes del Judici final. Però quan aixeques el cap enmig de la multitud cap al sostre i admires l’escena de la Creació el cor se’t para només de pensar com va poder executar aquesta meravella aquest geni.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana ja hem tingut temperatures d’estiu. A partir del dilluns l’ambient exterior s’ha anat escalfant, quedant les cases fresques. Nit amb mínimes de 16-18 graus donen fe que l’estiu és a la vora. De dia caloret i en alguns indrets calorada amb temperatures superiors als 27 graus. Sort que a la nit refresca una mica! En alguns indrets moltes nuvolades i ruixadets de vespre poc importants, incapaços de refrescar l’ambient. I per acabar la setmana, vent!

Unes imatges ens han colpit d’una tempesta de sorra a Austràlia. Es veu com el gran núvol de tempesta marró va acostant-se furient i acaba colgant la població. Uns segons angoixants per la força irreparable i imprevisible de la natura!
L’estat espanyol comptarà amb 669 banderes blaves a les seves platges. Està molt bé però és una llàstima que siguin 28 menys que l’any anterior.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat brutal el video del pastor youtuber asturià Nel Cañedo. L’home ha fet un vídeo, mentre va camí amunt, per denunciar que un jutge ha fet treure unes gallines d’un galliner del poble de Soto Cangas perquè molesten la gent d’una casa rural que ahi ha allà. En Nel, a qui dono tot el suport, s’acaba cagant amb el jutge, el propietari de la casa rural i la gent que ve a fer turisme rural com si estiguessin a l’urb. Prou hipocresia! I és que té tota la raó; volen anar al món rural a passar les vacances i per dos dies que hi són volen que la gent que hi viu i hi lluita dia a dia variï la seva manera de fer i ser obligant a fer coses com no tocar les campanes, clausurar galliners, granges, pretendre eliminar certes olors...

-QUE N’APRENGUIN! L’ANC ha guanyat les eleccions a la Cambra de Comerç. Els únics que han tingut interès en fer un canvi real en la Cambra han estat ells, presentant una candidatura potent que ha arrasat. Curiós que els de l’ANC, després que l’Assemblea que van fer diumenge passat fixessin un nou full de ruta per pressionar la classe política, va i guanyin les eleccions a la Cambra. D’aquesta manera, l’organisme que defensarà la petita i la mitjana empresa a Catalunya canviarà el signe i color polític per ser netament independentista. Ja està bé! En els darrers anys la direcció de la Cambra havia estat molt condescendent amb Espanya i els seus lobbis de poder i decisió. Fins ara l’Ibex podríem dir que era qui prenia les decisions més transcendents. Ara les decisions es prendran en clau catalana i sense haver de demanar permís a ningú més que a la nostra gent. Esperem que així sigui i pugui ser una eina més per projectar el nostre país i les seves empreses.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘karoshi’ és el terme que s’utilitza al Japó per designar les morts per excés de feina. Fins a 100 hores extres de feina al més per a jornades de 40 hores setmanals que fan que la vida es converteixi en un infern. La gent se suïcida ja que no suporta aquest estrès. És una vergonya haver d’arribar a aquests extrems. Primer de tot és la vida. Res es pot avantposar a la vida i menys el treball. Sé que són tòpics però noi és que és així. Hem de treballar per viure; res més! No hem de viure per treballar sinó ens acabem convertint en uns esclaus de la rutina. Vas perdent les ganes de fer coses i arriba un moment que ja no tens ganes de viure i la gent acaba posant fi a una vida asfixiant i sense sentit. Quina pena acabar així per un puto treball! Fem el possible per evitar-ho en nosaltres i en els que ens envolten!

-ESCLAUS DE LES DADES. Un estudi promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona conclou que menjar fruits secs en el primet tram de l’embaràs ajuda a tenir un millor desenvolupament neurològic de l’embrió. Doncs vinga, a promoure el sector de la fruita seca. Sabem que ajuda amb els colesterol i la salut en general i sabem ara que ajuda als nadons; doncs a què esperem a promoure’l? Amb els milers d’hectàrees de fruita seca esteses arreu del país per què no es potencia seriosament la producció pròpia i el consum d’aquests productes? Després te n’assabentes que diferent fruita seca prové de l’exterior del país i que la interior està més mal pagada. És una vergonya que s’hagi d’arribar a aquests extrems.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Vull fer pública una denúncia. Aquest diumenge a les 19h a l’anar a llençar les escombraries m’he trobat just davant de l’escola pública de Mont-roig dins del contenidor verd menjar precintat i envasat encara amb els seus plàstics i les reixetes de protecció, llençats vilment simplement per finalitzar la data de caducitat o perquè en el cas dels plàtans estaven una mica madurs. Verdures com pebrots, enciams petits, tomàquets, lots per fer caldo i fins i tot carn. Resulta que ben a la vora hi ha una gran superfície. Només mirant les etiquetes ja saps qui és el malparit que és capaç de llençar aquest menjar abans que donar-lo a gent necessitada. No en vull fer propaganda ni anomenar-lo. És un toc d’alerta a l’Ajuntament de Mont-roig perquè no toleri aquesta vergonya humana al seu municipi. I és una crida clara a la població perquè ens conscienciem molt més amb aquests temes. Mentre hi ha gent que no té ni un duro per menjar altres es dediquen a llençar-lo vilment. No tenen perdó!

-EL PROCÉS. Judici. Dilluns nefast per la declaració d’un cap de la Brimo. Per protegir el Forn, al final han deixat amb el cul a l’aire el Sànchez. La sensació? Cagada de les defenses citar aquest paio, al que el plumeret espanyolista se li veia ben clar. Penós haver de veure com el Marchena descarrega el seu cansament contra les defenses. La setmana que hem vist la cara d’en Joan ‘Bonanit’, ens han posat els pèls de punta amb els declaracions dels testimonis als que els hi va tocar el rebre en l’1 d’octubre. Una vergonya que mai es podrà perdonar!

Oficialment els presos polítics que han estat elegits hauran de prendre possessió del càrrec. Les actes s’hauran d’agafar presencialment. Veurem com ho resol el mateix Suprem (acompanyat de la justícia ordinària) que va acceptar que Puigdemont que els polítics exiliats podien ser candidats passant la mà per la cara a la Junta Electoral Central.

-TIP DELS IUESEIS. ‘L'Iran suspèn part de l'acord nuclear com a resposta a les pressions de Washington’ (324). Com ja he anat dient darrerament i més des de que hi ha aquest boig del Trump, els iueseis van bojos per aconseguir petroli i recursos fàcils. Han estat capaços d’estar al darrere del cop d’estat a Veneçuela i des de que es van inventar que hi havia armes de destrucció massiva en temps del Bush, no han deixat de tocar els collons a la zona del Golf pèrsic. Com dic la qüestió no és altra que dominar l’abastament petrolier. Doncs ara, des de fa un temps, estan tocant els ous a Iran i tot i que aquests tenen uns aliats potents, als del manicomi de Trump no els hi tremolarà el pols si per dominar la zona han de començar una guerra. L’acord que suposadament tenien per lluitar contra Estat islàmic sembla que només va ser una cortina de fum darrere de la que el petroli, la mare dels ous, treu el cap.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Coincidint quasi amb l’inici de la fira del Trapezi, amb la que la Reus es converteix en la capital mundial circ, ha començat la campanya electoral a dues setmanes dels comicis que decidiran el nou alcalde de la ciutat i dels minicipis d’arreu. Just la setmana que han transcendit tres notícies que denoten la bona praxis de la gent del camp. La primera que han començat les multes per beure al carrer a Reus. Ja era hora que es fessin efectives. Ara falta la lluita contra els amos que deixen fer les necessitats dels gossos al carrer. La segona és els Mossos han detingut una colla de cabrons que robaven cable de coure a la zona de Mont-roig. Pels que residim a la zona sabem de l’inconvenient que suposa quedar-se sobretot als poblets incomunicat. I la tercera és una iniciativa molt lloable. De manera voluntària 200 persones han ajudat en la neteja de les platja llarga de Salou.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. La setmana en la que es confirma la renuncia del Bisbe Jaume Pujol de Tarragona (al·legant l’edat, però tots sabem que darrere els escàndols d’abús sexual a la demarcació han fet molt de mal) i el nomenament del nou Bisbe Joan Planelles (a qui desitjo tota la sort en aquesta nova etapa), el diari ‘ElPaís’ confirma, a través de la Conferència episcopal Espanyola, que l’església espanyola ja no és que s’estigui quedant sense feligresos, és que s’està quedant sense vocacions. Això vol dir que cada vegada hi ha menys seminaristes, menys sacerdots i menys clergues. Quedem-nos només amb aquesta dada. Als anys 60 es comptava amb 8000 seminaristes, avui just se’n compten 236. De bona fe, l’entitat vol cridar a noves vocacions amb campanyes una mica il•lusòries; que has de sentir la vocació com si fos ‘algo’ màgic, un somni. En cap moment es plantegen mesures més dràstiques i normals com el final del celibat o que la dona pugui oficiar missa. Tristament el futur de l’església és una incògnita amb aquests ítems.


8 de maig 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES TEMPORADA 2018-2019. XAMPIONS. SEMIFINALS: BARÇA 3 – LIVERPOOL 4.

A l’anada BARÇA 3 (Suàrez i Messi 2 – LIVERPOOL 0.


El Barça ha fet un partit digne d’equip gran d’Europa. Sense floritures, amb ofici, efectivitat i sort ens ha sortit un partit d’anada rodó, més que res pel resultat; que al final podia haver estat més gran encara si no hagués estat per les errades davant de la porteria. Hem tingut els dos elements diferencials que fan un equip gran. A la porteria Ter Steguen ha fet un partidàs, salvant les tres que podien haver estat gol. I davant Messi ha fet un d’aquells gols de falta que sortiran als anals del futbol. En aquest mateix sentit no podem oblidar el gran gol que obria la llauna de Suàrez. Un 3-0 que deix sense premi injustament un Liverpool que és un dels millors equips d’Europa i que en moltes fases del partit ens han passat la mà per la cara, especialment pel que fa al físic i en algunes zones per velocitat. Curiós observar uns elements que demostren la grandesa de l’equip britànic: ens han guanyat en possessió amb un 53%, han fet més passades (551) i ens han empatat en efectivitat (83%) i han fet 4 xuts a porta per 5 nosaltres. Però els gols els ha posat Messi en el tram final. Ara bé; qui ningú es confiï a la tornada ja que ens poden passar la mà per la cara de nou, si tenen un dia inspirat. L’objectiu és anar allà a fer un gol i si pot ser guanyar. El prestigi que això donaria seria brutal! Suposaria arribar a la final per la porta gran!

A la tornada LIVERPOOL 4 – BARÇA 0.


Ni gran, ni porta, ni res. Un Barça en la línia de Valverde, més que en la de Cruiyff, s’ha cagat i ha llençat una nova final per la borda. Hem jugat massa culats i només els 10 minuts finals hem tingut la pilota, tot i que de manera infructuosa. S’ha girat la truita i avui als reds els hi ha entrat tot el que no va entrar a Barcelona. No hem tingut la possessió ja que hem optat per deixar el control i la precisió a la banqueta. No pots prescindir d’Arthur en un partit que demanava control i serenitat. També hem perdut la precisió i hem lamentat el gol no va fer Dembelé al darrer minut a casa. Gran Liverpool per contra. S’ho han cregut i ho han aconseguit merescudament. Felicitats! Només hem queda que em reafirmo en tot el que anat dient en contra de Valverde. Mai serà un entrenador competitiu a Europa, almenys amb el Barça i amb els jugadors i maneres de ser seves aplicades sobre un equip que vol alegria i gols i no defensar dins de l’àrea com una cagons. Valverde dimissió! Falta un entrenador amb personalitat! A veure si serveix d’una vegada que vegin que Roberto no és lateral.

7 de maig 2019

FESTA MAJOR DE SANT JOAN DE LA CIRERETA DE PORRERA 03-050519


A Porrera, el primer cap de setmana de maig, se celebra la festa major petita de sant Joan de la Cirereta. De cireres encara poques a la zona, tot i que hem pogut gaudir d’un bon cap de setmana. A més, el cel ha semblat obrir-se només començar la tarda de divendres; un bon presagi! I un bon fons per fer fotos amb el sol recuperant terreny als núvols.  



La festa ha començat divendres amb el tast de carinyenes de la plaça de l’església de la mà dels cellers del poble amb carinyenes, pica-poca i bona música d’acompanyament. El fet que de tenir dificultats per trobar aparcament dóna fe de la gentada que s’ha acostat a la vila. Quin goig feia la plaça plena de gent degustant l’or del Priorat.



Després l’electro guateque als rentadors amb dj’s locals ha agafat el protagonisme fins ben entrada la matinada. Quin bon planter de dj’ té Porrera.


Dissabte, amb més fresqueta, matinal dedicada a la canalla amb el taller de circ i l’activitat d’orientació. Nosaltres hem optat per arribar-nos a la veïna Falset per apropar-nos a la Fira del Vi. A l’esplanada de la Cooperativa hem fet el vermutet acompanyats de la música del grup ‘Animal’.




Quin espectacle és passar per la carretera vella que uneix els dos vells nuclis. Fins a la part més alta ceps i ceps, vinya i més vinya, i més bancals i més vi. La vista de Porrera des de les Sentius és espectacular.


Ja al migdia, de nou a Porrera, els rentadors han acollit una nova edició de les paelles populars organitzada per la penya blaugrana. Cada colla del poble es prepara la paella al seu gust per menjar-se-la plegats a tocar dels vells rentadors. Segons diuen els entesos la clau és coure-la amb foc al terra.





Havent dinat, els gegants han agafat tot el protagonisme. A la plaça carretera, al so de les gralles i els timbals han dansat La Garranxa i Lo Molló amb lo Tossal i amb un nou company: el drac; que justament ha estat inaugurat per a l’ocasió.








Amb el sol caient, al camp de futbol, el Porrera i l’Hospitalet han jugat el partit de la jornada. Admirable contemplar una vegada més l’afició imparable de la Unió Esportiva Porrera. Al final empat injust vist els mèrits fets. La vista del poble al fons mentre els jugadors lluiten per fer un gol és molt xula.



Al vespret, als rentadors hem assistit a l’espectacle ‘Mil cent un estels’; la mar de bonic. Rondalles, musiqueta i lletres encisadores la mar de boniques. I per acabar uns garrotins improvisats.


Hem sopat a la Cooperativa; un lloc molt recomanable i de peregrinació obliglatòria si vas per Porrera. Pots assaborir l’essència de la terra amb bon menjar i grans vins.




Sopats, al Casal,  el grup ‘Fènix’ ens ha fet una repassada de temes d’anys enrere. La nit ha estat finiquitada amb la disco mòbil del Dj Pepes. Retrobament amb els amics, xerrades i expectació interminable pels records d’altres èpoques.





Finalment, en un diumenge ventós però radiant, ens hem trobat a la plaça de l’església. Primer per assistir a la missa en honor a sant Joan de la cirereta. Com mana la tradició a sant Joan se li posen unes cireres agafades de la mà. La missa s’ha acabat cantant els ‘Goigs de Porrera’.



Ja a l’exterior, del que provenia un xivarri immens hem pogut flipar amb els castells que ens han ofert les colles dels Xiquets de Tarragona i la colla de Cornudella. M’ha agradat molt poder fer fotos des de diverses perspectives. La més espectacular enguany des de dalt de tot del campanar. El que es veu des d’aquella aquella talaia és impressionant. Acabada l’actuació castellera, a la plaça de l’Ajuntament s’ha pogut fer una reeixida vermutada popular.







Dinar de festa major a les cases i a les 17h recreació pels carrers de Porrera. Amb textos del llibre ‘Lliure poble de Porrera’ s’han teatralitzat diversos enfrontaments de finals del XIX. Com sempre, la Constitució hi ha estat pel mig. Els borbons han acabat arrasant el poble tot i la resistència heroica de la seva gent.









La festa major s’ha acabat amb el concert de Jazz al Casal, amb la Ars Sax Band. Música excepcional!



Tres dies super xulos i intensos! I quatre anys que han dut a Porrera una manera de fer diferent de fer les coses que s’ha notat en tots els àmbits. Agrair l’esforç i la valentia de totes aquelles i tots aquells que ho heu fet possible! 



Visca Lo Lliure Poble de Porrera!