Uns dies que ens han anat molt bé per desconnectar una mica del dia dia!
080422 RIUDECANYES-BENASC
A les 16:30h vaig recollir la Xell al Cole i ens vam posar en ruta. En cap moment vam trobar gaires cues, ni massa problemes. Lleida, Graus i comences l’ascens lent cap a la part més alta de la muntanya. Només en el tram final trobàrem una retenció en el Congost de Ventamillo, on pel que es veu estan a punt d’acabar una obra faraònica per millorar la carretera.
Eren les 20h quan fèiem entrada a la plaça ‘del corzo’ de Benasc. En poc minuts érem davant de la porta de Casa Damián del Baile, la que seria la nostra casa a Benasc. Havíem escollit l’apartament de dalt de tot: Albà 2. Així que amb l’ascensor amunt hi férem cap. És un apartament sota teulada preciós, tot enfustat i amb els raconets molt ben aprofitats. Guaites a l’esquerra i s’avista Cerler, cap baix direcció al Sud i la dreta una de les finestrones de teulada dóna a una enorme paret de muntanya aixecant-se a l’altra banda del riu Essera. L’apartament tenia la següent distribució. Puges per 12 escales de fusta i fas cap a una estança amb dos espais. A l’esquerra la cuina i la rests menjador i sala d’estar. Al fons hi ha una finestra amb tres cares. Dues són les habitacions, una amb un llit de matrimoni i l’altra amb dos llits. Ambdues tenen guaiten a l’exterior amb sengles finestres. Al costat de la cuina hi ha un bany complert (estada del 8-13: 747 euros). Despeses menjar en general 80€.
Vàrem desfer les maletes i ens vam situar mentre preparàvem el sopar. Havent sopat i ja una mica recompostos vam voler donar un tomet per la majestuosa vila. Podríem dir que quasi bé estàvem sols. Molt poca afluència aquest divendres de Rams.
090422 CAMINADA
Com sol ser habitual ens vam llevar d’hora. Bon esmorzar i a fer una mica de caminada. Aquesta era la idea inicial tot i que al final vam acabar fent dues circulars precioses d’uns 11 quilòmetres. Vam baixar al tocar del riu Essera seguint el camí de Ribera fins al bell poble d’Anciles. Vas passant pel centre més antic i no deixes de veure cases amb majestuosos portals de cases edificades entre els segles XVI i XVIII. El raconet més bonic de la vila és al voltant de l’església de Sant Pere. Pots voltejar-la per l’antiquíssim cementiri de làpides de pedra. Si tens una mica d’estona és ideal asseure’t en un banc que hi dóna al davant i escoltar els moixonets com canten. Primer dia i dia quasi d’estiu!
Des d’allà ens vam endinsar pel camí del Barranc de Someres. És una ruta circular que transcorre per les antigues sendes empedrades que servien per arribar a les terres dels veïns. Hi ha un pas entre sengles marges de pedres enormes amb molsa aferrada i tot tipus d’herbetes que comencen a trure el caparró. És un espai realment encantador. I de tant de tant et vas trobant petits rierols que baixen de la muntanya i que has de traspassar.
Al cap d’una estona d’ascens el camí va iniciar el descens fins a Anciles. A la tornada vam decidir fer-la per la carretera que uneix aquests vila i Benasc pel marge dret de l’Essera (pujant, esquerra de baixada).
Després de dinar vam decidir descobrir amb major profunditat i de dia la vila de Benasc. Així que la vam recórrer resseguint els carrers i contemplant des del Palaus dels Comtes de Ribagorça, la Casa Juste amb la majestuosa torre quadrada. Un dels llocs més bonics és el pont medieval que travessa l’Essera i que ha hagut de ser reconstruït en diverses ocasions per sengles riuades. El racó amb l’església de Sant Damián i les portalades majestuoses de Benasc imposen.
Després de veure una exposició dels 50 anys de l’estació d’esquí de Cerler, a quarts de vuit ens vam afegir a la gran festa que van fer els membres de l’escola de la Ball a l’auditori. Els mestres i els alumnes que la composen van fer un espectacle amb música en directe repassant els grans temes de soul, jazz i blues de tots els temps. Una delícia ser testimoni de com es compaginaven mestres i alumnes tocant i cantant.
100422 DIUMENGE DE RAMS
Després d’esmorzar vam baixar fins al poble d’Erieste. Com que pots aparcar a tocar d’ell, el primer que vam fer va ser fer-nos unes interessants fotos al pantà de Linsoles. Impacta veure’n la quasi immobilitat de les seves aigües i és que constantment hi entra aigua des dels rierols dels voltants que baixen ufanosos de les muntanyes.
Al poble s’hi viu un carnaval molt especial. Tenen una figura similar a la del Carnestoltes, don Gerundio al que fan circular damunt d’un burro per finalment ser cremat per purgar els mals del poble. També l’acompanyen dues altres figures cabdals l’os i l’heura com mana la tradició d’aquí. A les parets del poble hi ha diversos panells que en recorden la història. Són dibuixos fets per nens que dignifiquen la història i les tradicions de la vall de Benasc.
Al centre de la vila s’hi aixeca l’església de sant Fèlix. La vista des del petitó cementiri és excepcional. De l’interior en vull destacar, a part de ser una acollidora esglesiola romànica, la pintura de damunt de l’altar de Déu en majestat. Eren les 12h i ens pensàvem que beneirien el ram però una veïna ens van dir que no venia el capellà aquell dia. Total que vam decidir que tornàvem a Benasc a esperar la benedicció de les 13h.
La benedicció del ram
I si; la gent va anar arribant lentament a la plaça de l’església de Benasc. N’hi havia amb palmes, llorer o olivera... El Mossèn va llegir la lectura i va procedir a la benedicció del ram. La imatge de les muntanyes al fons, amb l’església i la gent fou realment bonica. Una de les benediccions de rams més especial dels darrers anys. A part del lloc hi tingué molt a veure el missatge clar i sense retòriques del capellà.
Després vam baixar a fer el vermut a peu de carretera al Restaurant la Brasa (2 de patates, olives i 3 birres, 12 euros).
Vam passar el pont i vam fer cap al Rincón del Foc per gaudir del dinar de diumenge de Rams. De primers caragols i llenties i de segon entrecot i mandonguilles amb salsa d’ametlla. De postres arròs amb llet i pastís de formatge. Molt recomanable (39,50€).
Ja a la tarda vam agafar el cotxe fins als Llanos del Hospital. Pots arribar fins a l’hospederia. Vam donar un tomet per la zona tot deixant que les darreres estones de sol acaronessin les nostres cares. No cal dir que és un lloc imponent. Vam travessar el Riu Essera per anar a l’altra banda i pujar fins al Barranc de les Gorgutes per on baixa l’aigua de manera salvatge. A les parts més altes encara hi havia força neu. L’espectacle es veu coronat a l’observar els dos pics més alts la Maladeta i l’Aneto.
De tornada a casa, cerveseta i sopar. Apunt final: patírem i gaudírem amb la victòria in extremis del Barça contra el Llevant per 2-3.
110422 RUTA DE POBLETS DE LA VALL DE BENASC
MONESTIR GUAYENTE
És baixant a mà dreta i actualment alberga l’escola d’hosteleria. La vista des d’allà és agradable!
Una mica més avall ens vam desviar a l’esquerra per una carreterona artística que va enfilant-se i que et porta a 4 poblets ben bonics: Eresué, Ramastué, Liri i Arasan.
ERESUÉ
Terra de falles. Hi havia un mural en una de les parets que ens ho recorda. Just al davant entràrem per una porteta al preciós cementiri ben cuidat i ple de floretes. Des d’allà pots observar la part posterior de l’Església romànica de Sant Joan Baptista. Jo no havia vist mai un absis d’estil llombard a la part de baix acabat a la part alta en forma de triangle. En un lateral hi ha la porta d’entrada la qual conté unes cares al fris i el crismó a sobre i al final el campanar quadrat. Un altre mural et permet esbrinar que abans el poble vivia dels ramats i de la pastura.
RAMASTUÉ
El poble es troba a 1420 metres d’altitud. Ens van cridar l’atenció, a part de les vistes, la Casa Caseta en la que l’artesà Juan Lamora va realitzar unes talles de fusta que ressegueixen el contorn dels finestrals. A la part baixa hi tenim l’Església de Santa Eulàlia, l’entorn de la qual sembla que recentment estan arranjant.
LIRI
A partir d’allà la carretera comença el descens fins a la vila de Liri. La vista des de la carretera venint des de Ramastué és espectacular. L’església de Sant Martí sobresurt per damunt de les cases aixecada en un promontori. Al seu voltant es nota molt la separació entre la part nova amb apartaments i casetes i la part vella amb cases més velles i alguna derruïda.
ARASÁN
El darrer tram ens porta a Arasán un poblet ben pintoresc i diferent de la resta ja que el to de les pedres és més vermellós. En destaca l’església de l’Assumpció a la part dreta. Al seu voltant hi ha prats dedicats a la pastura, que en aquesta època comencen a agafar el color verdet. De camí hi ha un parell de granges amb vaques. El més bonic però ho vam trobar baixant cap a Castejon de Sos. En un revolt hi descobrírem les Cascades de Liri una preciositat. L’aigua va baixant barranc avall per un estret fondo i sinuós.
CASTEJÓN DE SOS
És un poble de pas venint de Catalunya, del Pont de Suert. Baixant diríem que la part antiga et queda a la dreta i la nova a l’esquerra, zona més residencial. Com que ja eren les 13h vam buscar lloc per dinar i la veritat és que va ser un gran encert. Ho vam fer a l’Hotel Pirineos. Vam fer a la terrasseta el menú del dia per 13 euros (total 26 euros). De primers ‘Ensalada de Cerler’ i ‘Acelgas con sofrito’ i de segons ‘Rollitos de ternera en salsa’ i ‘Conejo al ajillo’ (la millor carn estofada que he menjat mai). Per postres arròs amb llet i fruita. De 10!
Per fer baixar el dinar vam donar un tomet per la part vella. En destaquen diferents raconets interessants. El més gran és al voltant de l’església de Sant Sebastià. La porta està decorada amb un collage de zinc fet per Santiago Herranz i que simbolitza els 5 elements de la portalada: la fletxa, l’àmfora, l’arc, l’arpa i l’estrella. Just al costat hi ha una meravellosa casa amb un patí obert preciós. Més avall val la pena contemplar la Casa Riu i la Casa Cubera amb el torreó.
EL RUN
Així vam baixar fins el poble del Run. A l’interior del mateix hi ha una esglesiola la mar de bonica amb una espadanya i dues campanes. És l’Església de Sant Aventí. Als afores hi ha una font ufanosa de la que hi surten fins a 8 brolladors d’aigua fresca. Des d’allà surt un caminoi que vam agafar fins arribar a l’Ermita de la Verge de Gràcia, una joia del romànic de la vall. Impressionen l’absis a l’estil llombard i el campanar d’un sol pis amb obertures a l’exterior. Sobta veure com a algú algun dia se li va acudir pintar la pedra de blanc.
CONGOSTO DE VENTAMILLO
Des d’allà mateix ens vam endinsar al Congost pel que passa el riu Essera. És senzillament impressionant. Les muntanyes realment et cauen a sobre. Són parets altes i estretes.
CHÍA
De tots els pobles potser que sigui el que té menys encant, això si amb bones vistes. La part més bonica es l’entorn de l’Església de Sant Vicens i el cementiri antic.
VILLANOVA
És una vila curiosa que es troba a la riba esquerra pujant de l’Essera. I dic curiosa perquè té dues esglesioles romàniques precioses com a dos centinelles: l’Església de Sant Pere i l’Església de Santa Maria. Ambdues conserven els seus absis d’estil llombard. Quan vam arribar en un dels prats laterals hi havia un pastor vellet observant la pastura de les seves ovelles. Una imatge idíl·lica amb els cims de les muntanyes nevades al fons.
SAHÚN
Aquest va ser la darrera vila i la veritat és que potser és la més maca. Nosaltres vam accedir-hi pel la part dreta que toca més a Benasc. Hi ha una escultura preciosa de ferro dedicada a les falles. De fet tota la vila respira falles. Hi ha lones penjades de les façanes amb inscripcions de la tradició en patués, el dialecte de la vall. Pel que es veu encara el parlen unes 2500 persoml fons hi ha un raconet increïble als peus de la muntanya per on baixen les aigües del Barranc Cambra.
Ja a l’interior del poble hi sobresurt l’Església de Sant Llorenç. La portalada és súper curiosa ja que alberga 5 curioses cares repartides en tota l’extensió. Repartits pel poble hi ha diversos murals per recordar les tradicions del poble. Entre elles les falles, la jota i la creença en l’ésser fantàstic dels boscos ‘diapllerons’. Hi ha diversos arcs de pas i moltes portalades folrades amb pedres rectes en forma rectangular blanca.
ESTACIÓ CERLER-AMPRIU
Des d’allà, amb el dia esllanguint, vam canviar de vessant per arribar a la frontera natural amb Catalunya a l’estació d’esquí de Cerler a l’Ampriu que just ara fa 50 anys. Així que vam pujar fins al 1919 metres. Allà si que hi h neu i la gent encara hi esquia i és que fa 10 dies encara va nevar de manera que es va poder allargar la temporada. Ja de tornada fins al poble de Cerler ens vam aturar a contemplar l’espectacle de les muntanyes i els cims majestuosos de l’altra banda de la vall, amb al Parc Natural de Possets i la Maladeta.
CERLER
La darrera parada la vam fer a la vila de Cerler, als peus de l’inici de la pista d’esquí. La part antiga és força interessant. Es conserven algunes cases senyorials com la Casa Cornel. En una de les puntes hi sobresurt l’Església de Sant Llorenç del que en destaca el campanar de dos pisos.
120422 PLUJA I BENASC
Tal com van apuntar els pronòstics a partir de les 5h va començar a ploure, així que optarem per no moure’ns de l’apartament magnífic descansant, llegint, escrivint i contemplant des de les finestres del menjador i les habitacions la vall mirant cap al Sud i la vall cap a Castella i França. Un gran espectacle. Vam testimoniar com tímidament algunes orenetes començaven a sobrevolar les teulades benasqueses.
A mig matí vam baixar a l’Avinguda de França a Cal Barrabés (botiga especialitzada de muntanya) per mirar-me unes botes com déu mana. Ens atengueren increïblement; uns autèntics professionals. Acte seguit, paraigua en mà, vam anar a comprar en botigues del casc antic productes típics. Uns imants de record de la vila, paté de ‘corzo’, sidra d’Erieste, formatge de Cerler i vi de Barbastre. Tot ho tenen en aquests magnífica vall. I cap a fer el dinar i dinar. El primer tram de la tarda fou el pitjor. Després hi ha hagué una treva que vam aprofitar per donar una darrera volta per aquesta bonica vila.
Abans de sopar vam anar a la taverna més antiga de Benasc, la taverna Rabason.
Per sopar vam encomanar dues pizzes a la Pizzeria La Tea (30€). Bon comiat!
130422 LA TORNADA
Amb una mica de recança hem fet les maletes i ens n’hem anat de Benasc cap a casa. Plovia a bots i barrals i durant tot el trajecte no ha parat de caure aigua.
Hem fet una aturadeta a Sopeira, a la zona del Monestir de Santa Maria d’Alaó d’estil romànic llombard. És un lloc preciós a tocar de l’embassament de Sopeira. Deu ser una zona molt fèrtil de manera que no és raro que hi hagi uns hortets ben a la vora.
...
