29 d’Agost de 2019. Al programa del Clapés hi ha el Mago Fèlix i li pregunten per com li anirà la temporada al Barça. El pèndol, després de donar moltes voltes, sembla no posicionar-se; no ho veu clar. Diu que la Xampions no i la lligaaaaaaa... Temporada en blanc! La Lliga pel Madrid i la Xampions pel Bayern. És just? Globalment si! Els alemanys ens han passat per sobre mentre que els blancs, obviant les ajudetes típiques -ara amb Var incorporat-, han estat superiors en els dos duels culers-merengues.
I de qui ha estat la culpa? La culpa no ha estat de ningú més que la cúpula de decisió que no ha vist o no ha volgut veure que l’equip s’ha fet massa gran d’edat i ja no donem per més. Els equips més joves ens han passat la mà per la cara. I no només això; ens deixen un llegat que serà difícil de revertir; un club trencat, sense cohesió, sense un projecte clar, sense líders i amb els que ho podrien ser amagant-se. Recordo el final del ‘Dream Team’. En aquell fatídic partit on el Milan ens en va clavar 4-0. Va suposar el final del millor equip dels 90 i de la pitjor manera possible. Anys més tard es va homenatjar aquell equip com el millor de la història i a més va guanyar el títol més preuat, cosa que per exemple l’excelsa ‘Quinta del Buitre’ mai faria. I la final de Sevilla? Mare meva; quina patacada. No cal allargar tant els cicles; això és llei de vida. Han passat Schuster, Eto’o, Ronaldo, Ronie, Romanio, Rivaldo, Mardona, Archibald...
i després d’ells el Barça de nou ha fet bones gestions i se n’ha sortit. De les cendres de Venables en va néixer el Dream Team i de les cendres del Dream Team va venir l’equip de Riijkard i el Sextet de Guardiola i els títols de Luís Enrique. Ara hem d’arreplegar les cendres d’aquesta meravella d’equips, fer un bon homenatge i fer saba nova. I quina ha de ser la recepta? Molt clara: base de la pedrera, jugadors amb adn Barça, joventut, amplitud de banqueta i tres o quatre estrelles que marquin la diferència. I què passat amb Messi? Doncs que per tot és Déu. Se li ha permès tot i mai se li ha retret res; així ja ho va ‘denunciar’ Guardiola, qui va preferir marxar en vista a dos ímputs crec: n’estava fart d’egos i de Messis i veia que la directiva feia més cas a l’argentí que a ell. No obstant, no podem obviar que ho ha donat quasi tot per l’equip, ens ha fet gaudir sobretot a aquells que posen en una balança si treure’s l’abonament del Liceu o el carnet de soci del Barça. Amb ell també però l’equip quasi sempre juga amb 10 quan defensa. Un rol que els entrenadors bons van saber tapar i sanejar fent multiplicar els altres jugadors, començant a defensar des de la davantera i alliberant-lo a ell. El hàndicap és que no sabem acomiadar bé els nostres jugadors i això és una pena. Ha estar el golejador més gran de la història! Homenatjar-lo cada dia si convé però si es pot vendre seria un ímput pel club brutal. I sobretot; eleccions i fer fora aquesta colla d’inútils que han fet aquesta mala gestió aquests darrers anys i que han ‘desanimat’ el Barça.
La solució és Koeman? Si és capaç de fer cau i net si. Culerada: ens venen uns anys de creixement i probablement de patiment abans no consolidem una bona base.
