APARTATS

28 de juny 2011

DE L'HORT A LA FESTA MAJOR PETITA DE SANT PERE 270611

MATÍ A L’HORT D’EN RIC

El calor ja rebenta tots els pronòstics. En pic surt el sol ja pots fer el que vulguis que en aquesta habitació no s’hi pots dormir per molta son que tinguis. Així que un bon cafè i cap a l’hort! Arribava d’hora, tot ben preparat i a l’hora d’anar a aparcar vaig tocar una pedra que no es veia i bommm, va i punxo la roda. Vés cap a Mont-roig –sort de l’Isra i el Miquel Àngel- i perd mig matí. Afortunadament però encara ho vaig poder arreglar relativament de pressa i a les 11:30h tornava a ser a l’Hortet. Bufava una briseta la mar d’agradable tot i així en cap moment em vaig treure el barret del cap. Em vaig dedicar a fer una mica d’herba, que amb aquest temps surt com boja, però essencialment a arranjar les tomaqueres. Algunes d’elles ja fan un metre d’alçada i les tomaques ja són ben maques. La major part d’elles estan ben sanes tot i així n’hi ha alguna que no fa massa bona cara.

A partir de les 13h va pujar el Ric i vam enllestir la feina amb molta més rapidesa. Vam collir un munt de bajoques tan de planes com de rodones. Per cert que bé que es camuflen entre les fulles i les tijes les bajoques. També vam comprovar que alguna d’elles tenia pugó; aquestes les vam deixar; esperem que se les vagin menjant i no emprenyin les del volant. Igualment vam collir cogombres i carabassonets, alguns rabes i alguna patateta que sobresortia a la superfície, enciams, escaroles i ruca.

Amb una solejada impressionant, passades les 15h vam plegat. Va arribar a casa i tal com diu la dita de l’hort a la taula. Hem vaig prepara unes mongetes tendres bullides amb patatetes de l’hort, tot ben acompanyat d’un rajet d’oli d’oliva de Mont-roig. Estava boníssim! De segon unes amburgueses amb enciam i cebollí de l’hortet. Buffffff! Què bo que estava tot plegat!

TARDA TOMBANT PER REUS

Mentre el sol anava caient pels carrers del centre es va fer el seguici petit de la festa major. Mentrestant el canó anava fotent “batagassus” arreu. Vam donar un tomet i en aquestes quan érem a la Plaça del Prim es va sentir un rebombori immens que baixava del carrer de sant Joan. La gent va anar corrent cap allà. Eren els membres de l’equip de futbol del Reus Deportiu que han ascendit a segona divisió B després de molts anys. Anaven en un bus descapotable i tenien unes ganes de festa... Van baixar fins al Prim i allà es van fer una de les fotos de la jornada. Van voler pujar a dalt de l’estàtua però al final van desistir en l’intent. No és tan fàcil! Al costat hi havia un escenari muntat amb una cobla per fer una ballada de sardanes. El cert és que la coble va començar a tocar tot i que no sentia massa pels crits eufòrics de jugadors i afeccionats. Malgrat tot alguns “puritans” de la sardana van formar una rotllana per poder ballar! Cal reconèixer que en tot moment en els càntics dels jugadors del Reus hi havia el record per en Jordi Pitarque, jugador que va morir aquest mateix any d’un atac de cor. Des d’aquí llanço la següent iniciativa: que el camp del Reus passi a dir-se Estadi Jordi Pitarque. A tu també va dedicat aquest ascens!

Finalment, vam anar a fer unes cervesetes fresquestes a les Peixateries. Allà vam coincidir amb l’actuació de diferents seccions de dansa de Reus. Vam estar ben entretinguts! Iblama








27 de juny 2011

BARRQUES 4ART DIA I CORPUS 24 I 250611

ELS FETS __________________________________________________

DISSABTE 250611

Sempre ve de gust llevar-se una mica més tard després d’una nit intensa barraquiliana. Així doncs que ens vam aixecar i vam anar a donar un tomet pel mercadet i la fira d’Antiquaris. Allà sempre hi pots trobar coses que no busques. Curiós! Donar un tomet amb una temperatura súper agradable pel casc antic ve molt i molt de gust també!

La tarda va ser realment intensa. La primera etapa la vam fer al Mercadal. Feien la Diada Castellera de Reus i la veritat és que els castells que ens van oferir van ser molt interessants. Veure com les torres s’aixequen i com l’anxaneta corona els castells realment fa posar la pell de gallina. Ahir en la trobada hi va haver alguna que altra caiguda però les construccions que es van fer van impressionar els assistents. Ahir a Reus trobaves gent per tot arreu i és que els reusencs participem i molt de les nostres festes. A continuació, si pujaves carrer Monterols amunt i seguies el ritme de la música et trobaves el correbars. Enguany hi havia el Bou de Reus, acompanyat d’un brutal grup d’animació, els nans bombers i tancaven la comitiva els gegants de Porrera. Com anys enrere els van tornar a convidar per fer aquest acte. La veritat és que era un espectacle molt digne. Aquesta va ser la segona etapa. La tercera va ser anar a escoltar una estoneta l’orquestra Meravella a la Llibertat. Ens vam asseure al Diporto, com a bons reusencs jubilats, i ens vam beure les respectives cerveses mentre veiem el magnífic espectacle que ens oferien. La quarta etapa la vam acabar menjant xufles i coca i bevent vermut als Jardins de la Casa Rull on van fer les Varietés de Sant Pericu. Un espectacle en el que s’hi alternen diferents números músicoteatrals. Recomanable anar-hi ben d’hora per poder seure bé! Per fi va arribar la cinquena etapa. Aquesta es va centrar en el Mercadal, on de nou recuperaven els Bous de Foc. Van encendre els bous amb diferents focs i van anar ballant al ritme de la música mentre algun que altre valent els retava al bell mig de la plaça. Amb aquest acte es recupera una vella tradició que pel que es veu estava molt arrelada a les nostre contrades. La gran diferència suposo que està en que abans els nous devien ser reals i ara estan fets amb diferents materials resistents al foc. Llavors va arribar el moment millor de la nit; el moment d’anar a sopar. Vam anar a la Tagliatella i Mare de Déu què bo que estava! Com sempre pasta i pizza. Per llepar-se els dits, ah i tot ben acompanyat d’un vi de Cornudella. Fou la sisena etapa i la nit encara no s’havia acabat. La setena i darrera etapa fou l’anada a Barrraques en el seu quart i darrer dia. Brams va estar estel·lar. Van fer un concert ple de força, reivindicació i energia. La resta mira, no va valdre massa la pena. Ens vam acomiadar de Barraques amb el tradicional entrepà. Què bons que estan!

DIUMENGE 250611

Reconec que he tingut una mica de ressaca però a l’hora m’he llevat. Avui ens trobar amb la família de Tarragona als Racons. Hem dinat plegat primer uns canalons amb arròs i verduretes i de segon un fricandó de llom boníssim. Els postres han estat un escàndol. Eren tant variats que a les 18h encara repetíem. Com sempre la sobretaula el millor de tot plegat. És el moment de poder xerrar tranquil·lament, de recordar moments passats, parlar una mica de la carrera professional... Sempre ve molt de gust parlar amb la Coia i el Xúlio.

Posteriorment, hem baixat cap a Reus i hem assistit a la processó de Corpus. Aquesta vegada l’hem vist des dels porxos de la casa Navàs; un lloc que et permet veure la profunditat del carrer Monterols i al mateix temps veure la plaça amb tota la gentada. Com sempre alguna que altra senyora gran se’t fot al davant però mira, avui encara ha estat prou tranquil·la la cosa. Obren el seguici els nanos, seguits dels gegantons i els gegants, l’àliga, els estands de la ciutat, el conjunt de nens i nenes que enguany han fet la comunió, el cor i el sant Sagrari sota pali. És un d’aquells moments certament emocionants. Poc a poc han sortit de sant Pere sota el repic de les campanes per més tard tornar-hi. Els gegants però, quan el reliquiari ha tornat a l’església, han tornat al Mercadal amb els nanos, la mulassa i l’àliga fer oferir-nos diversos balls. Com ja veieu dos dies viscuts intensament! Iblama


GALERIA DE FOTOS _________________________________________

Dissabte









Diumenge











25 de juny 2011

DIA DE SANT JOAN 240611

DINAR DE SANT JOAN

Pels qui tenim la sort de tenir un Joan a la família –o dos com és el cas- és un dia especial com sant Josep per exemple. Doncs bé, vam dinar a Colldejou i vam celebrar una mica el sant Joan amb els dos Joans Gayas de la família amb un bon dinar amb peix i cava a dojo! Felicitats!

TARDA AMB EL JOAN I EL GERARD

Després de fer una bona migdiada ens vam trobar a Tarragona amb el Joan i el Gerard; dels pocs companys de batalles que conservo de l’etapa a la facu de Lletres. Aquesta vegada el Gerard ens va permetre descobrir un entorn molt especial a tocar de la rabassada: la zona del Cossís. A tocar del mar –una mica esvalotat per cert- i amb un cel ben blau vam passar la tarda explicant-nos batalletes i tocant la guitarra. L’etapa universitària la veritat és que no va ser massa especial. Recordo diferents persones amb les que vaig intimar una mica més però va costar. Com sempre quan més ben rotllo hi havia la gent va anar acabant la carrera. Doncs bé d’aquesta època dues de les persones més especials –per pràcticament no dir les úniques- foren el Joan i el Gerard. Amb ells, tot i pertànyer a carreres diferents, vam compartir moltes hores. Evidentment, seria injust que m’oblidés de la Carme i les Mòniques però amb ells dos les tardes i les nits es feien curtes a vegades. Sempre venia de gust anar a dinar a cal Boada o perdre’s per algun tuguri dels voltants per cruspir-se un entrepà amb unes olives. I si podia ser acompanyat millor que millor. Com sempre la vida però ens ha separat una mica, tanmateix sempre que podem ens veiem encara que sigui una estoneta per demostrar-nos que ens estimem i que no ens oblidem.

Vam acabar la tarda acabar de fent-la petar després d’un refrescant bany a la caleta del Cossís. Fins aviat amics!

BARRAQUES 03 DIA

Vam arribar al Parc de la festa i la veritat és que l’ambient estava una mica desangelat. Potser era massa aviat. Sort que després la cosa es va animar i de quina manera! Ens vam trobar amb els companys i vam assistir junts al Concertillo dels Txipiaité Band, un grup esperem que amb futur en l’ambient del reggae. Posteriorment, encara amb un ambient gèlid vam anar sopar a la Barraca del Casal Marxista de Joves, un bon entrepà de llom i bacó amb formatge amb patates fregides i cervesetaaaaa fresquetaaaa! Poc a poc l’esplanada de barraques es va omplir de manera espectacular. Mentrestant a l’escenari principal es va anar preparant la Gossa Sorda que ens va oferir un concentarro intensíssim amb músiques ska i sempre amb aquella veu inconfusible i la gralla característica. Per acabar la nit, els Bongo Botrako van acabar de xuclar-nos totes les forces que ens quedaven. Quina força que tenen i quina energia! No paren! Iblama













Bongo Botrako


la Gossa Sorda

Txipiaité Band

24 de juny 2011

CORPUS, SANT JOAN I BARRAQUES 02 230611

CORPUS

De bon matí els gegants de la ciutat ja s’han passejat pels nostres carrers. Els tocs de campana puntuals han alertat els despistats que alguna cosa passava: era Corpus. Un dijous de Corpus una mica atípic però intens.

La tarda ha estat molt especial. Abans de dinar he passat pel Mercadal. Queia una solana! L’ajuntament estava obert així que, aprofitant que era l’hora de dinar, m’he esmunyit cap dins. A dins hi havia una d’aquelles postals que des de ben menut m’han acompanyat; els gegants expectants a banda i banda esperaven la tarda. T’ho miris com t’ho miris són preciosos. No hi ha dubte que són els més macos d’arreu. En aquell moment, com he dit, no hi havia gent així que m’ho he pres amb calma. A la part de dins hi havia les bèsties i la resta de gegants.

Amb el sol caient els gegants els han plantat a la banda de Sant Pere. Com sempre els més petits s’hi ha acostat, els uns amb por, els altres amb respectes però tots admirats per la màgia que any rere any donen als nostres carrers. Poc després s’ha donat el tret de sortida. La plaça s’ha anat omplint de gent i els gegants des del centre de la mateixa han ballat una bona estona. A la part de l’ajuntament s’havia format una cua per passar a recollir la coca en cireres típica del Corpus. Ja ho diu la cançó: mengem coca amb cireres mentre els gegants ballen. Abans de marxar he anat a veure al Castell, a l’entrada vella de Sant Pere, l’ou com balla.







SANT JOAN

Als voltants de les 19:30h he arribat a Colldejou i hem acabat de preparar els paraments pel sopar. A les 21:30h a la zona de l’Era s’ha encès la foguera de sant Joan. Les muntanyes estaven una mica tapades per la boira i amb el fum de l’encesa el paisatge ha agafat un to vermellós i groguenc que donava a tot plegat un toc de misteri. Poc a poc la gent s’ha anat animant i han anat pujant cap a la foguera. Com sempre el Joanet ens ha ofert una sessió de coets grossos essent l’enveja dels més menuts, que de totes maneres s’ha de dir que no han parat ni un moment de tirar coets arreu. Al fons, si miraves cap a mar, veies coets com s’encenien fins allà on t’allargava la vista, igual que les fogueres. És una nit màgica! Te la miris com te la miris té un punt de misteri que la fa diferent i especial. El foc t’emmetzina, fa que te’l quedis mirant com va consumint al ritme que la calentoreta va en augment. Les flames, si pots dedicar-hi un moment, et fan pensar –almenys a mi- en altres moments. Potser per això es fa el foc per passar pàgina i cremar el que ens ha anat passant en els darrers temps. És un bon moment per purificar-te i començar de nou.

A tocar de les 22:00h hem anat fent cap al Frontó. Era l’hora de sopar. De fet ja hi havia una cua formada arran de la taula de repartiment. Així, entre algun que altre crit i algun que altre nervi típic de les cues i els nervis dels més grans, s’han anat repartint les coques en recapte, el pollastre o el conill i el parament. Al final, com sempre, malgrat els nervis tothom acaba sopant i fins i tot repetint el que es vulgui, tal com un any més ha succeït. Bé, de postres gelat i com no podia ser d’una altra manera la coca de sant Joan i cava. Ah, i cafès i licors! Així anant fent fins que al voltant de la mitja nit ha començat el ball. Primer uns pasodobles, unes ranxeres, uns valsos... i després anar pujant el nivell. La gent ha omplert la pista; hi havia ganes de ballar i ganes de festa. Així s’ha arribat a la mitja part del ball!









BARRAQUES 02 230611

Molts hem aprofitat per anar tirant cap a Reus; tocaven barraques i de veritat que han estat molt bé. Hem arribat i tocava la Troba. Els seus ritmes et rebenten l’esquelet i quasi bé que et fan ballar les cames soles. No se ben bé perquè però han tocat una bona estona. Allà ens hem trobat amb els Israel’s i hem estat una estona plegats. Després hem estat una estona parlant i fent una cerveseta amb el Dav. Quan ell ha marxat m’ha entrat una gana galopant, així que he anat a demanar el típic entrepà de Barraques: entrepà de formatge. Boníssim! Llavors mentre “ressopava” han començat l’Orquestra Allioli, que ve a ser un estil de la Mitjanit. Ha estat prou bé, però m’ha donat la sensació que molta gent estava cansada i marxava. De fet en un obrir i tancar d’ulls s’han fet les 4:00h del matí, així que com diuen més val una retirada a temps i així ho he fet!

A tothom molt bona entrada a l’estiu! Iblama