Parlar de Carnaval fins ara era una cosa i a ben segur que a partir d’ara en serà una altra. I és que des de la nostra estada a Solsona crec que he descobert una manera de celebrar el Carnaval diferent; tradicional, més lluny de la globalització, de poble i familiar. Jo vull aquest Carnaval! Ha estat un goig poder gaudir-ne!
DIVENDRES 170223 - ARRIBADA I REVETLLES
Hem arribat a Solsona amb el dia perdent-se en l’horitzó. A la plaça de sant Roc ens ha rebut la Maria de Cal Rellotger. Hem tingut molta sort ja que hem trobat allà mateix una aparcament pel vehicle pels tres dies. És una zona blava més adequada per a la gent que la de les grans ciutats, que només busca recaptar. Pots estar dues hores estacionat gratuïtament. Des d’allà hem pujat plegats fins a la plaça de Sant Joan, una de les més emblemàtiques de la vila.
Hem estat allotjats doncs a l’apartament Tic Tac de Cal Rellotger, una autèntica meravella. Hem tingut molta sort de poder allotjar-nos-hi. És un apartament preciós, pràctic i decorat amb molt de gust on els emblemes són els rellotges de peu que acompanyen els apartaments. La vista des d’allà és increïble. Per davant tres balconades que donen a la plaça i per darrere una terrasseta que dóna a la muntanya, ideal per esmorzar i fer el vermut amb el solet acaronant-ne la cara.
Hem desfet ràpidament les maletes i ens hem instal•lat a la casa momentàniament i és que els actes del Carnaval no han parat des de primera hora de la tarda. Quina festa més bonica. El franquisme la va prohibir però la gent de Solsona se les va ingeniar per camuflar-ho de festa major, salvar la censura i recuperar la festa. I avui en dia és una icona i és viscuda com una autèntica festa major.
A sota a casa nostra ja hi havia música posada, una música que podríem dir que quasi sense interrupcions -només les hores més fosques de la matinada- ha sonat a tot drap. Així hem donat un tomb pel centre.
Hem arribat quan la gent del centenar de comparses de Solsona començava a preparar els focs per sopar a la plaça Major, sota l’amenització musical de Joan Altarriba. La brasa i el fum han estat els grans protagonistes. Els finestrals de damunt de les porxades velles estaven engalanats amb els lemes i penons de cada grup. Era evident que hi havia ganes de gresca.
Hem donat un tomb pel centre per copsar ben bé el gran treball que han fet els solsonencs engalanant els carrers
Alguns dels noms dels carrers estaven canviats seguint la disbauxa del Carnaval. Una currada impressionant. En els carrers guarnit n’hi havia per tots els colors; crítica als polítics, a la gestió de les escombraries, a les pixarades al carrer, dedicada a la gent traspassada recentment... Igualment, molts aparadors de comerços estaven decorats amb lo més màgic de Solsona: els seus gegants, el seu gran emblema.
La festa a la plaça de Sant Joan s’ha activat poc després de les 19:15h. Des d’un petit escenari que hi havia muntat a la part baixa hi ha hagut música fins ben bé les 4h de la matinada, amb Dj’s i música en directe. L’acte estava organitzat per la comparsa Viskiends i han anat passant per l’escenari: Galtons, Lo Cal Quinto i Xaos. Després de sopar hem baixat a la plaça a fer uns beures i compartir el gran ambient que s’hi vivia amb la gent. Uns dels beuratges que hem provat és un xupito de pixarada de ruc, una combinació alcohòlica realment explosiva.
Sota de la Torre Lo Pau de Pons ha ofert les seves cançons satíriques. L'hem saludat des del record de quan va venir a Colldejou i sembla que ens ha reconegut, almenys ens ha saludat efusivament.
DISSABTE 180223 - MATA-RUC, BALLADA NOCTURNA I PENJADA DEL RUC
He dormit poc, si. M’han calgut taps a les orelles i quan la música s’havia acabat ha arribat el torn dels equips de neteja que ho han deixat tot immaculat.
El matí l’hem dedicat a tombar per aquesta bonica vila de quasi 9000 habitants. No cal dir que el seu nucli antic desprèn una força enorme. A mi em tenen el cor robat tres punts de Solsona: la plaça Major, la plaça de la Catedral i la plaça de Sant Joan. Així mateix són molt autèntics la torre de les hores, els portals i les fonts. M’encanta entrar pel portal i resseguir el carrer Llobera (únic). Cal anar sempre ben atent mirant amunt ja que algunes cases tenen a les seves teulades els caps de biga acabats en forma de carotes de fusta. N’hi ha al Llobera i a la plaça Sant Joan. Ha estat divertit resseguit les engalanades i els canvis de noms de carrers i places.
La Catedral és un dels llocs amb major bellesa de Solsona. Està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i les seves dimensions ja denoten la importància de la Seu durant molts segles.
Hem fet el vermut al terradet que dona de cara a muntanya mentre preparàvem el dinar. Abans havíem anat a comprar una mica. Quina carn nano; única. Hem comprat un pa i caques de ruc (trossos de donut de xocolata) al forn Camps i al Llobet les botifarres de Carnaval amb truita de patata i carn variada. No cal dir que una pertinent becaina ens ha fet recuperar una bona estona de son, tot i que la música no ha parat de sonar ni un instant.
La tarda es presentava llarga i intensa i així ha estat. Els actes han començat a les 16h a la plaça del Camp amb el ball a càrrec de Joan Vilardeny. Allà hi havia una fira enorme dividida en dos sectors. Al passeig amb productes artesanals i al pàrquing amb atraccions.
Llavors hem conegut el Mata-Ruc d’Honor que era l’actor Lluís Marco. A la portalada que dóna al Camp han inaugurat el monument, coronat amb una ruqueta la mar de simpàtica, que ha anat essent itinerant tombant per diferents punts del poble.
Tot passejant hem aprofitat per anar a visitar la casa dels Gegants. Allà hi tenen tots els elements del seguici festiu. Els 4 gegants clàssics, més els Bojos, el Mocós, el Xut, la Geganteta, el Tòfol-Nano, la Draca, els Nans, el Comte de l’Assaltu i l’Olímpic. I tomet pel centre, que aquella hora bullia d'ambient!
Pel carrer hem pogut observar l'enginy en algunes de les disfresses que hem vist.
En quasi totes les pastisseries del centre s'oferien productes relacionats amb el Carnaval, a banda de les cagarades de ruc també hem vist uns pastissos molt suggerents.
Al voltant de les 19h ha començat l’anada de les autoritats i els gegants. Nosaltres els hem enganxat a la plaça de l’Ajuntament, en el trajecte cap a la plaça del Camp. Ha estat la primera vegada que hem vist els gegants del Carnaval. Per primer cop hem sentit la cançó composada especialment per ells: ‘el Bufi’. Així els hem vist en moviment i ha estat molt especial. Foten unes garrotades ben maques amb els braços i mans flexibles que tenen. Són molt especials la Boja i sobretot el Toful Nanu, aquest darrer perquè fum uns cops de peu impressionants. La gent quan giravolten s’acotxen a terra per no rebre sobretot a la cara. És imponent!
Posteriorment, al Camp hem assistit a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Solsona: la rua de Carnaval en si. Aquest ha estat el moment més carnavalero amb gent disfressada més convencionalment i amb carrosses. Lo més semblant amb el que estem acostumats a veure a Reus.
Ens esperaven dos del moments més grans de la Carnaval de Solsona: la proclamació del Mata-ruc d’honor, la bramada i els ballets dels elements festius. I per acabar la penjada del ruc a la Torre del Rellotge. El cert és que la plaça Major bullia. Feia goig veure la gent entregada en família, cadascú amb la cassaca de la seva germandat, esperant els grans moments de la festa. En Lluís Marco ha fet el discurs com a Mata-ruc d’honor. Llavors ha estat el torn de la Bramada oficial (imitar els brams d’un ruc).
I finalment han arribat els ballets de tots els elements festius. Un per un han anat passant per dins de la rotllana que la gent havia fet al centre de la plaça, cadascú amb la seva dansa personalitzada. Hi ha hagut tres instants molt especials: el ball del Tòful, el de l’Olímpic i els balls dels Bojos (sobretot el de la boja amb la seva enorme pitrera mòbil). Ara, res en comparació com l’eufòria final viscuda amb tots els gegants dansant al so del ‘Bufi’. Realment emociona! És un goig que aquestes danses i aquestes tradicions s’hagin conservat i se segueixin fent. Són el patrimoni més potent de tot un poble!
En plena nit ha estat el torn de penjar el ruc. Els carrers estrets a tocar de la Torre del rellotge s’han atapeït de gent. Missió impossible veure-ho d’a prop. En qualsevol cas hem notat l’eufòria de la gent i sobretot l’enorme pixarada amb la que ens ha obsequiat la bèstia. La llegenda explica que van voler pujar a la torre un ruc amb una corriola perquè es mengés unes herbes. La bèstia mentre agonitzava escanyada en ser pujada, va acabar pixant-se damunt dels presents. Doncs bé, així ha estat. Penjat el ruc, amb un castell de focs il•luminant la nit solsonina el ruc ens ha batejat ben bé a tots els presents.
De tornada a Cal Rellotger ha quedat clar que la nit seria llarga, per això a la tarda ja ens havíem previngut i ens havíem comprat uns taps de cera en una farmàcia per intentar dormir encara que fos a estones. A les 2h de la matinada m’he assegut una estona a la butaca encarada a la plaça de Sant Joan. Feia molt de goig veure tota aquella multitud passant-s’ho teta i com a teló de fons aquesta preciosa plaça de Sant Joan amb la Torre del rellotge al fons.
DIUMENGE 190223 - BALLADA DE DIA
Ens hem aixecat tard. La tirada més llarga de son l’he feta de 8-10h, després de la traca que han tirat a la plaça Major que ha donat el tret de sortida a un nou ball. Esmorzaret a la terrasseta!
A partir de les 11h de nou el Bufi ha tornat a sonar pels carrers del casc antic. El ball/desfilada ha baixat fins a la plaça major. Aquest cop els hem vist just a la pujada del castell abans d’entrar a la plaça. Darrere els acompanyaven totes les autoritats del Carnaval i la música de nou era tocada per la magnífica orquestra ‘Patinfanjàs’, que ha estat tocant en totes les actuacions.
Ja a la plaça s’ha procedit a pronunciar els diferents discursos de les autoritats presents. Llavors un per un s’han tornat a reproduir tots els balls dels gegants per tancar la matinal amb una ballada conjunta preciosa i de pell de gallina al mig de la plaça. Una plaça molt més plena que en la nit anterior.
Hem dinat a Cal Poldo Xic; una experiència molt bona. Feien un menú per 27,50€. Et porten 4 primers a mode de degustació: carpaccio de vedella, caneló de pollastre, coca d’escalivada i rissoto de bolets. Llavors hem triat de segons salmó amb crema de xampinyons i secret de porc. De postres pastís de xocolata i gelat. Molt recomanable!
Un senyor m'ha advertit que aquestes lletres que hi ha al menjador les va pronunciar Josep Maria de Segarra en la seva estada a Solsona.
Ens ha desvetllat de la migdiada el so de la música que s’anava acostant. Una nova sorpresa; la rua carnavalera ha passat per sota casa nostra. Primer hi anaven els gegants i després dues comparses disfressades.
Abans de sopar hem tombat per la vila ja en un silenci que presagiava el final de la festa, si més no al centre. Aquesta darrera nit no hi havia cap música a la plaça de Sant Joan, és més; a les hores punta s'ha sentit el ruc bramar des la torre.
DILLUNS 200223 - CARNAVAL INFANTIL
La festa ha arribat al final, per nosaltres almenys. Al matí hem tingut temps per anar a presenciar la rua infantil al Camp.
Temps de fer les maletes i xino xano hem agafat la carretera cap a Guissona i lentament hem anat tirant fins a casa.
Marxàvem tristos perquè arribava l’estada al final però amb les piles ben carregades, contents d’haver participat en una festa patrimoni del món. Gràcies Solsona!
