APARTATS
- Actualitat (179)
- Al Camp (62)
- Colldejou (34)
- Concerts (69)
- Cròniques Futboleres (426)
- Els punts sobre les is (172)
- Festes (119)
- Futbol (267)
- Literatura (23)
- Motius gastronòmics. (18)
- Música (7)
- Noces (7)
- Opinió (43)
- Poesia (5)
- Porrera (24)
- Sortides (67)
- Tradicions (11)
VISITES
31 de març 2009
EL DOMINI DELS BANCS
-"Penso que les institucions bancàries són més perilloses per les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per combatre. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs, privaran la gent de tota possessió; primer, per mitjà de la inflació; i després per la recessió. Fins que arribarà un dia que els fills es despertaran sense casa ni sotre; damunt de la terra que els seus pares van conquerir"-.
Thomas Jefferson 1802.
Deixant de banda que parla dels yueseis i del patriotisme típic dels americans diu una veritat com un temple. Ara que estem en temps de crisi queda ben palès. Si els bancs s'ensorren la societat s'ensorra. Els Estats no són res més que una tropa de governants en mans dels que tenen diners. Si els diners es generen i circulen cap problema. Però en el moment que els bancs tanquen l'aixeta del líquid els estats no hi poden fer res. Al documental "Fin del letargo" queda ben clar, amb proves ben evidents i testimonis ben contrastats, que el món està dominat més que pels estats per les grans multinacionals del món i els bancs; en definitiva, els qui remenen els calers. Iblama
PAGAR PER LLEGIR
30 de març 2009
REUNIONS I MENJARS
13-16h Festa de la Clotxa.
Cap a la una i mitja va començar a arribar gent. Vam repartir el mig pa de pagès, amb la ceba, la tomaca, els alls, la llangonissa i l'arengada -que cadascú es feia a la brasa-. Als voltants de les dues ja tothom estava assegut a la taula del casal menjant-se la Clotxa. Recordem que era un menjar que els pagesos s'emportaven antigament per anar al camp a treballar i passar el dia. Finalment, va haver-hi postres i cafè. Magnífic!
Acte seguit me'n vaig anar a encendre el foc del corral i vaig fer una bona becaina.
23 de març 2009
TROBADA DE GEGANTS DE LA SERRAVELLA A ULLASTRELL
Al final només vam poder predre l'Espantall i la Fumada; representació suficient! Vam anar tentinejant fins a Mont-roig i d'allà fins a Reus per agafar l'autopista. El cert és que més d'un va anar fent becaines. Altres vam apofitar el dia per posar-nos al dia políticament i socialment parlant.
Al cap de dues hores arribàvem a Ullastrell. Un poble d'uns 1400 habitants situat a la part dreta de Montserrat, entre Martorell i Terrassa. Ens convidaven a la festa de la Serralavella. Una setmana sencera, amb diferents actes, dedicats a la vella i al temps de la Quaresma. Precisament, la geganta del poble és la Serralavella. L'altre és el magnífic déu Dionís; el seu ball embriagat s'encomana.
A l'arribar vam muntar la Fumada i després de donar una breu volteta per la fira de productes de la Quaresma, vam anar a parar a una pista coberta on vam procedir a esmorzar un pa amb tomaca amb productes de la terra: bull, butifarra, catalana, fuet... S'em fa la boca aigua només de pensar-hi! I de postres una bona xocalata calenta amb melindros.
Cap als vols de les 11:30 va començar la rua gegantera, sota un solet que ja recorva que la primavera era entre nosaltres. Durant dues hores vam donar tombs pels carrers irregulars del poble, passant fins i tot per dins de la fira. El nostre Espantall va deleitar els més petits i molts altres grans. Va convertir-se en un dels atractitus. Per cert, fer notar que ningú dels que contemplaven la rua es va quiexar. Fet notable! N'hauran d'aprendre els rudes "toricos" que estiuegen a Salou. Abans de plegar vam fer un ball per colla i un ball final entre tots.
Cap a les 14:30 vam asseure'ns de nou a la zona de la pista preparats pel dinar. Ens van preparar unn bon aperitiu i de segon plat ens vam fumbre una llangonissa amb mongetes per llepar-s'hi els dits. De postres crema.
I bé! sense masses preàmbuls vam tonar a pujar a l'autocar per tornar a casa nostra. La tornada va ser un drama! la música de fons era una barraja de crits dels més petits barrejats amb els roncs de la majoria.
A l'alçada del peatge de Martorell vam dirigir a la Muntanya de Montserrat la darrera mirada. Havia estat un dia magnífic. Ens ho havíem passar molt bé. Els grallers vam fer una bona actuació i vam poder fer arribar les nostres tradicions a través dels nostres gegants a aquella bona gent d'Ullastrell. Només cal dir-los que gràcies i que fins aviat! Iblama
LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES
19 de març 2009
OPINIÓ; EL PAPA MINA LES CAMPANYES CONTRA LA SIDA
CÀRREGUES POLICIALS I ESTUDIANTS ANTI BOLONYA
Pertanyem a Europa i la veritat en moltes ocasions me n'arrepenteixo de pertanyer-hi. Moltes mesures que s'aproven no tenen el consens necessari ni se'ns donen les explicacions sucifients als veritables afectats; els ciutadans: la constitució europea, el prohibir les festes de foc, el pla de Bolonya... I hi ha molta gent que s'informa per les seves víes i intenta, amb les seves limitacions, fer-ho evident a la resta. I aquesta resta moltes vegades ens posen en el dubte a l'hora de pensar i actuar. Fins i tot molts professors han donat suport a la protesta. El dilema és evident; o ens enganyen ells o ens prenen el pèl els polítics. El cert és que com més va menys confíem en la classe política.
16 de març 2009
CALÇOTADA ALS RACONS
Ara potser si que serà l'última. Aquest any no em puc queixar!
Ens va fer un dia explèndit. Bufava una lleu brisa però era suportable.
A la una vam arribar als racons. Vam acabar de coure la carn; els calçots ja els havien cuit abans la Rosita, en Joan i l Xell.
Entre ditades al pot de la salsa vam preparar un petit aperitiu, mentre arribàven la família de la Cristina. Tots plegats, al porxo, entre sol i ombra, vam fer el vermut.
Acte seguit vam asseure'ns a la taula dins de la casa i vam procedir a pelar, sucar i menjar els calçots. Eren molts gustosos i de mida no massa gran. Ideals! Acte seguit la carn! Buffff! I finalment, el tortell de nata i el braç de gitano. Per cert! la Cristina va fer els anys. Així que li va tocar bufar les espelmes corresponents! No direm la xifra; jeje!
Després de dinar vam anar a donar un tomb pels voltants i vam poder veure la destrossa del temporal de vent de fa unes setmanes. Fa fredat!
I així vam anar passant la tarda, jugant amb l'Úrsula a futbol, emprenyant al "cachorro" i escoltant alguna que altra batalleta dels presents. Això si! a mida que es feia fosc la gent s'anava acostant més a la llar de foc! Iblama