APARTATS

12 de nov. 2019

ELECCIONS AL CONGRÉS I AL SENAT 101119




Vull parlar de com he vist les eleccions a partir d’aquests 10 punts.



1) Mal assessorament de Sànchez. Jo crec que ha estat mal aconsellat en tot moment; ell no és així. Li han dit que convoqués eleccions i que es consolidaria; cagada pastoret. Li han dit que fotés canya a Catalunya per esgarrapar votants a la dreta i cagada pastoret 2. Si; guanya les eleccions però pírricament. Falta honradesa i ser més coherent amb el que passa i això de jugar a dues bandes és contraproduent. No pots està fotent canya a Catalunya quan hi estàs/hauràs de parlar/negociar en breu.

2) Destrucció de C’s. Ni gossos, ni llambordes, ni Arrimadas, ni res. Ha estat l’hòstia més gran que s’ha fotut un partit. Va tenir el seu moment i no va voler pactar amb Sànchez per la rebequeria del seu líder. La dimissió de l’amo del gos Lucas (que gran) és el colofó a un final per a una gran mentida com la que va ser i és ciudagramos. L’únic a que van venir és a generar odi a Catalunya i a vendre fum a Espanya. La gran alegria de 2019; la dimissió d’aquest farsant. Només li reconec un mèrit: ser l’únic que ha perdut eleccions i ha estat coherent plegant. 

3) Moderació i paternalisme de Casado. Molt ben assessorat! S’ha deixat barba i ha moderat el seu discurs, conscient que l’enemic a batre era el socialisme, una vegada el funeral de C’s estava previst per uns dies. Sabedor que el seu enemic/company de futurs governs és/serà Vox no s’hi ha posat. I han fotut la pressió mínima contra Sànchez, conscient que hi pot haver un gran pacte d’estat entre els dos per governar.

4) Les diverses Espanyes volen ser escoltades. Fins a 17 partits han concorregut a les eleccions i molts d’ells d’àmbit territorial perquè volen tinguts en compte. Si es cregués en una Espanya plural, tots ells haurien de servir per formar governs plurals. Estic segur que el dia que s’accepti la pluralitat d’Espanya i no la unitat a ultrança, tot anirà molt millor.

5) L’independentisme es consolida i puja. Lluny de fer un pas enrere cada vegada són més els que volen segregar-se d’Espanya; normal! Cap partit constitucionalista ha donat una resposta raonable per Catalunya. No hi ha cap projecte més enllà del ‘café para todos’ i la ‘unidazzz de la patria’ i la força de la porra, i els jutjats... i el bla bla de sempre. I com reaccionen els catalans? Consolidant i eixamplant la base! Del 39% s’ha passat a un 42%. 

6) Por a Vox. Només des de Podem i des de Catalunya s’ha plantat cara veritablement al feixisme de Vox. Ni la premsa ni la gent els hi para els peus i deixen que el seu discurs xenòfob, masclista i anti immigració pugui ser dit amb tota impunitat. Han posat a la presó a la Carme Forcadell per haver deixat discutir sobre la independència al Parlament i en canvi deixen que aquests populistes diguin lliurement coses semblants als temps dels totalitarismes. Tenen por a Vox i l’han blanquejat i ara entrarà a les institucions. La bèstia cada vegada és més gran i costarà més aturar-la.

7) Irrupció de la CUP. Han obtingut representació i ja tinc ganes de veure com foten canya; el que saben fer millor. I lo bo del cas és que no han restat molts vots al Sobiranisme sinó que n’han esgarrapat sembla ser a Podemos i el PSC.

8) L’Ibex vol el PPSOE. Així com abans volia el PSOEC’s ara vol el PPSOE, és a dir; recuperar els vells monòlits polítics de la Restauració; el que els hi dóna més estabilitat a ells. La resta els hi importa una merda. Si els dos grans van a una la resta no hi té res a fer.

9) Errejon treu vots a Podemos. La sensatesa! La gent no ha perdonat no arribar a un acord amb el Sànchez al preu que fos per aturar les dretes. La sensació que tinc és una mica de cansament del lideratge. L’Errejon ha dut una frescor que no té hores d’ara Podemos.

10) Desafecció de la gent. Normal! La gent n’està farta d’haver d’aguantar aquesta classe política inoperant, incapaç de pactar i dialogar. La sensació que tinc és que la desafecció ha dut a dues vies: no votar o votar els més radicals i allunyats de la casta política, per això ha pujat Vox, tot i que crec que mai passarà per davant del PP.

11 de nov. 2019

FESTA MAJOR DE PORRERA 08-101119


Menys fulles als arbres que altres anys, més fred, fins i tot pluja i molt vent però moltes ganes de festa i companyia és el que ens ha deparat la festa major de Sant Francesc d’Assís de Porrera. Tres dies amb diferents actes per fer poble i mantenir ben vives les nostres tradicions i la nostra cultura. I tot amb un comú denominador: aquest vi excel•lent que ens dóna aquesta adusta terra.


Deixo unes ratlles de com he viscut jo la festa major!

DIVENDRES 081119
Arribar a Porrera ja de bon matí per anar una estoneta al Mas i comprovar que tot està ben a punt per la festa. Desfer la maleta, treure la roba i posar la senyera al balcó ben d’hora. 


Ja al vespre, de nit, a l’Ajuntament compartírem una estona agradable amb el gran Antoni Bassas; l’encarregat de fer el pregó de la festa major. Després d’unes boniques paraules del nou Alcalde Joan Carles Garcia (tenint un sentit record pels exiliats i presos, en especial pel veí Josep Rull i la seva veïna família), va ser el moment d’aquest gran comunicador. Ens va deixar embadalits explicant-nos com arribà a Porrera i què hi ha anat descobrint amb aquests anys.













Acabat el pregó, la plaça de missa copsà el protagonisme. Primer amb la tronada que donava per començada la festa major i després amb el Correfoc, dut a terme pels diables de Garcia. Quins moments, quan fan les figures de foc a les places de l’Església i Carretera i sobretot al Pont Vell.







Estoneta per sopar i preparar-se per una de les nits més maques que recordo dels darrers temps. Si, fa peresa sortir però és que divendres va valdre moltíssim la pena. De fet el Casal estava a petar i més després d’aquesta bona iniciativa de no fer pagar taquilla per entrar als espectacles. Primer fou el torn dels Versió.cat i després dels Mano’s Rock. Amb ells vam repassar tot tipus de versions de molts grups. Una gran nit i en família i amb amics!


DISSABTE 091119
Va costar una mica llevar-se, la veritat! Benvinguts siguin aquests matins ennuvolats si la nit anterior t’ho has passat bé. Esmorzar i cap a la Plaça Carretera a assaborir aquesta meravella de vins locals de casa nostra. Enguany les parades de vins van ser col•locades a l’Avinguda i la plaça va quedar més pels menjars i per menjar. D’aquí precisament a destacar la paella, la sípia amb mandonguilles i els cigrons. Dels vins enguany, pel que fa als blancs, per mi el millor ‘El coster blanc’ i dels negres me’n quedo amb tres: el ‘Dempeus’, el ‘Ferré i Bobet 2016’ i ‘Vi de vila’. Ambientasso a la plaça i més amb el grupet ‘La Fil•loxera’ que no va parar de tocar temes interessants.
















I des de les 14h fins passades les 21h, Porrera va acollir la sisena edició de l'Elektro guateque. Unes sessions de djs locals brutals! Val molt la pena! 





Dinar de festa major amb les famílies amb les estufes escalfant els menjadors i és que la sensació de fred era notòria. Bon dinar i coca de Porrera i vi dolç de cal Pla de postres. I anècdotes varies amb la carabassa gegant del Jordi!



I ja tornava a ser fosc. Ens vam desplaçar als Rentadors per assistir al certamen ‘Terra i cultura’ organitzat pel Lluís Llach dins del festival Terrer, que ens duu diferents artistes a diferents localitzacions rurals de casa nostra. A Porrera, vam tenir l’honor d’escoltar el David Carabén (Mishima) en solitari. 







Futbol, sopar i una mica de tertúlia amb els amics i cap al ball. Si a la tarda l’Orquesta Venus va fer un bon concert, a la nit va fer un bon recital de temes que van tenir ben engrescats els assistents. I pluja per acabar la nit!





DIUMENGE 101119
La irresponsabilitat del govern socialista espanyol, va fer que el dia gran de la festa major coincidís amb unes absurdes eleccions. Així que l’Ajuntament va romandre tot el dia obert perquè la gent pogués votar.


A quarts de deu, el protagonisme el prengueren La Garranxa, Lo Molló i Lo Tossal, els grallers i timbalers i les coques a lloms dels burrets que les van traslladar. Començava un dels actes més bonics i tradicionals de la festa: el repartiment de coques. Petits i grans, vestits de catalans, amb la companyia dels gegants, reparteixen coques de sucre per les cases del poble. Hi hagué dues aturades ben reeixides al Cafè Antic i a dalt als Olivers amb porrons, galetes i xuxes variades per aixecar el cansament dels participants. En acabar, xocolatada a la plaça de l’Abadia.



























Temps justet per canviar-te una mica i anar a l’església i assistir a la missa major en honor al patró de la vila Sant Francesc d’Assís. A dins es viu un altre dels moments més sentits. Primer amb les ofrenes que la canalla presenta al mossèn; fruits variats de la tardor. I després amb la ballada a dins de l’església per part dels gegants; posa la pell de gallina!














Amb la missa acabada, el protagonisme es repartí entre les dos places més boniques del poble; la de l’1 d’octubre, on es repartia el vermut per a tothom i la de l’església, on la cobla principal de Tarragona ens oferí un toc de sardanes imponent. Al mig de la plaça es feren diferents rotllanes precioses tot dansant.










Procedírem doncs al darrer dels dinars i a una migdiada ben merescuda després d’una matinal ben moguda. Després, fer les maletes i enfilar el camí de casa amb la motxilla i les piles ben carregades.

Agrair la feina a totes les persones que ho han fet possible! 

Visca Porrera!