APARTATS

30 de gen. 2019

COMPETICIÓ: Copa del Rei. Quarts de final. SEVILLA 3 - BARÇA 6.


RESULTAT: SEVILLA 3 – BARÇA 6 (Coutinho 2, Rakitic, Roberto, Suàrez i Messi).


A l’anada vam fer una primera part justeta però una segona nefasta i el Sevilla ens va passar per sobre. A part de criticar Valverde -que també-, aquesta vegada l’actitud dels jugadors va ser lamentable. Errades incomprensibles fruit dels nervis i la manca de titularitat i un adormiment i passivitat digne de les pitjors etapes del Barça en temps de Rijkaard. Els jugadors semblen donar per perduda la Copa a l’espera de victòries en Lliga i Xampions. La realitat ens indica però que s’ha de mantenir uns regularitat en el joc en totes les competicions en les que s’estigui, sinó venen naufragis com el del Pizjuan. Així i tot no m’ha semblat un bon fitxatge el de Boateng. Sap a què ve i quin serà el seu rol. Pinta bones maneres jugant d’esquena a la porteria. Veig el Barça capaç de remuntar!


A la tornada ens hem posat les piles i hem ajuntat totes les virtuts per fer efectiva la remuntada. Així si! Millor partit de la temporada, sent segurs de darrere endavant, tenint la pilota i de manera global controlant els temps del partit. Gran partit de Cillessen, que fins i tot ha aturat un penal -en res queda l’error del gol del Sevilla- i gran partit de Coutinho. Em quedo amb la solidaritat de Messi en deixar-li xutar el penal, per seguir creixent. Hem fet sis gols i n’hem pogut fer molts més i no haver hagut d’estar patint fins el cinquè gol. Ens hem merescut passar molt més que ells. Partit xulíssim de veure pels afeccionats pel trencament del mateix en fases del mateix. Segur que a l’entrenador, que uns vegada més ha fet els canvis tard, ha estat un suplici. Era de preveure que el Barça en ficaria alguna dins.

27 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:21). GIRONA 0 - BARÇA 2.


1. COMPETICIÓ. Jornada 21.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. GIRONA 0 - BARÇA 2 (Semedo i Messi).


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la humiliació de l’anada de la copa del Rei. 2-0 contra el Sevilla i aquesta vegada no ha estat culpa de l’entrenador. L’actitud que van tenir els jugadors, sobretot a la segona part, va ser lamentable. Corroborat després amb les declaracions dels jugadors ja posant la tireta abans de la ferida. Es veuen fora i poc els importa ja que consideren que hi ha competicions més importants.
Bon debut de Boateng i bones expectatives amb De Jong. Com en temps del Nuñez, per tapar les desgràcies, fitxatge i avall.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Tot venut a Girona des de feia dies. Aquest era aquell partit que deien que s’havia de jugar a Miami (‘catxondeo’ a la grada). Ambient de gala i rebuda amistosa primer i hostil després a mesura que el partit transcorria. Al minut 17:14 a l’uníson hem cantat per la independència i la llibertat dels presos polítics.
18è gol de Messi que encapçala el Pichichi i primer gol de Semedo a la Lliga amb el Barça. 8è triomf seguit a la Lliga de Valverde. Cinquena groga de Busi que no podrà jugar contra el València.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Ter (exigit). Defensa: Alba (associatiu), Piqué (salvador sota pals), Lenglet (una mica accelerat) i Semedo (golejador i mal acompanyat en defensa). Mig: Busi (boia), Vidal (avui superat i precipitat), Raki (clarivident) i Coutinho (estable i menys imprecís en el passi) Davant: Messi (lliure i golejador), Suàrez (assistent i fallon).
Hem fet uns 20 primers minuts acceptables, després el Girona ens ha aconseguit plantar cara sobretot per les ganes que hi han posat defensant-se cos a cos i amb pressió alta. Ja a la segona part, amb l’expulsió dels gironins, el Barça ha anat imposant-se fins el segon gol de Messi que ha finiquitat el matx.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. La sensació global de partit em fa pensar en Arthur com la clau de l’estabilització de l’equip, que ha entrat a la segona part i que és imprescindible en aquest equip.
-‘ERES MUY MALO’. Avui he vist especialment desconcertat Lenglet. Targeta ràpida i perill tot el partit fins que Valverde l’ha canviat.q
-L’INDULTAT. Coutinho. El vull indultar ja que ha anat més de cara i no ha perdut temps en fer les passades.
7. EL RIVAL. Grandíssim Girona! De la mà d’Eusebio estan trobant una estabilitat que no es veu reflectida però en els resultats. Juguen amb tres centrals, dos carrilers, tres al mig i dos al davant. Entre ells Pere Pons, Granell i Stuani són jugadorassos. Avui han optat per un marcatge home a home per tot el camp. Ocupen la part mitjana de la classificació i semblen estabilitzats. Fan molta patxoca!
8. LA MOVIOLA. Gonzàlez Fuertes. El primer gol ha estat revisat per Var, així com un possible penal a Stuani. Res de res! Expulsió correcta del central Espinosa gironí. Messi ha acabat desquiciat per les múltiples mircrofaltes que li feien a cada escomesa culer. Hi ha un penal de Pere Pons que no han donat.
9. LA VEU DEL SOCI. Guanyem però no convencem a ningú en la Lliga. Som conscients que en qualsevol moment podem decidir un partit amb la qualitat dels jugadors que tenim, però a la que l’equip no connecta amb els de dalt estem morts.
El soci està indignat amb l’actitud que va tenir l’equip contra el Sevilla. O es competeix sempre o estem perduts.
10. A LA CAVERNA. El Barça roman primer amb 49 punts, seguit de l’Atlético de Madrid a 5. El Madrid ha guanyat a can Pericu de Cornellà, on només els hi faltava que els hi posessin l’himne. Els blancs romanen a 10 punts. 4art és el Sevilla amb 36 i 5è serà l’Alabès. Una jornada que a priori semblava que podia ser perjudicial per la culerada. Al final tot segueix igual!





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 21-270119

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per la vaga de taxistes. El punt més lamentable s’ha donat a Madrid on han atropellat un taxista. La tensió entre les VTC i el taxi crec que no s’acabaran aquí. Atacs dels uns als altres i dels altres als uns i un fet inqüestionable: els hi va el pa i les inversions fetes per anys. Per tant aniran a per totes.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 24 de gener és el dia internacional de l’Educació. Doncs bé encara queden molts països i moltes persones que no poden rebre ensenyança. Aquestes pagarien per poder ser ‘educades’. Mentrestant, als països desenvolupats ens trobem que una gran quantitat de noies i nois opta per deixar els estudis. Massa sovint trobem que molts ja ni esperen a tenir els estudis mínims. I és una pena! Un símbol que el país alguna cosa malament està fent. I és que a més aquestes persones no encaixen enlloc ni tampoc ningú les vol. Al final acaben caient en feies de merda que t’anul·len com a persona. Un dia com avui m’agradaria recordar als polítics que qualsevol inversió i dedicació superior a la que avui es destina a l’educació benvingudíssima seria. I més en el context social en el que vivim, en el que els pares i la família semblen fugir de l’educació bàsica que haurien de donar a casa. Aquesta hauria de ser la primera; doncs en molts casos ni existeix.

EL PERSONATGE. Avui en plural: Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Els dos són dues estrelles mundials del futbol, els dos han estat els dos millors jugadors de la Lliga, els dos han estat els màxims golejadors, els dos són els més premiats... Els dos van estafar a Hisenda i és igual com; sabent-ho o sense saber-ho! I els dos personatges han rebut una sanció; l’argentí exemplar i exagerada i el portuguès light i perdonant-li gran part de la multa estipulada. M’agradaria saber quina justícia és aquesta; doncs l’espanyola amic! La que deix en llibertat la Manada 1 i 2, la que empresona gent innocent per deixar votar, la que perdona la casa real, la família Franco o la que tolera que el franquisme campi indemne per Espanya I mentrestant, ve el portuguès a Madrid, havent-se declarat culpable, i la premsa només està preocupada per saber si tornarà al Madrid c.f. En canvi, al Messi el volien veure a la presó i entre reixes! Com volen que creguem en aquesta justícia?

L’EFEMÈRIDE. 22/01/1905 a sant Petersburg la gent que es va concentrar davant del palau d’hivern del tsar per entregar-li un plec de demandes essencialment laborals i socials, va ser brutalment reprimida per l’exèrcit rus atenent les ordres del mateix tsar. Començava la Revolució Russa, ja no hi havia volta enrere. Centenars d’innocents van morir injustament per simplement reclamar més justícia social. El tsar va seguir a la seva i el poble va crear llavors el govern paral·lel, el govern dels soviets; el poble acabava d’agafar el poder. El canvi a Rússia es feia realitat. Un temps després, apresaren el tsar i la seva família i els mataren. Estic segur que el poble mai va perdonar que el seu ‘Pare’ no escoltés les demandes dels seus ‘fills’.

LA METEO/ESPAI TERRA. Nevada, a mitjans de setmana, forta a les cotes altes del Pirineu, pre Pririneu i una miqueta menys als Ports. Benvingudes siguin! Micona de pluja i poca cosa més. Ventades brutals de nou i caiguda de les temperatures; fred de valent, nano! De les previsions fetes una vegada més, més encert des de fora de Catalunya que de dins Catalunya. A més ben dit, nova patinada dels meteos de TV3 ja que a RAC 1 també ho van pintar menor. En canvi, al Cantàbric fins i tot hi ha hagut morts per inundacions i boires espesses. Llocs en els que ja hi plou sovint força però de manera regular i que no estan acostumats als patacs d’aigua com al Mediterrani. Sort en tenim dels embassaments per controlar el creixement de les aigües i és que l’Ebre ha augmentat el seu cabal arran de les pluges del nord de la Península. I per acabar la setmana retorn de les ventoleres a casa nostra, amb atenció per desperfectes de part dels bombers en diferents punts.

Dues brutals imatges aquesta setmana. La primera les de l’eclipsi de lluna de dilluns i la segona les catarates del Niagra totalment gelades per les baixes temperatures.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat la primera gran notícia d’aquest 2019. La premsa i les xarxes han bullit frenètiques esperant el desenllaç; unes vegades informant i unes altres especulant, convertint el fet en un patètic escenari mediàtic. Per desgràcia s’ha acabat confirmant la notícia que tots pensàvem: el Julen és mort! Algú es podia pensar que un nen amb edat tan prompte es podia salvar caient per un pou de 70 metres? Després de dues setmanes de treballs i dificultats immenses, han aconseguit arribar al cos sense vida d’aquest pobre nen, amb un túnel paral·lel. L’autòpsia ha corroborat que va ser una mort el mateix dia per politraumatismes. Entre cometes diré que ‘menys mal’ pobret sinó allà dins el patiment encara hagués estat més agònic. I ara a depurar responsabilitats!

QUE N’APRENGUIN! ‘Càritas de Barcelona ha atès 1,5 milions persones en els seus 75 anys de vida’ (ElPuntAvui). Un exemple a seguir de solidaritat i altruisme i mira si en fa d’anys. Per aplaudir sempre aquestes iniciatives que vetllen per fer més digna de persones a les que la vida ha tractat amb massa injustícia. Benvinguda sigui tota aquella entitat que més enllà dels governs es presti a ajudar a les persones. Sort que en el si de l’església no està tot perdut! Brindo per aquests 75 anys de bona feina!

 UN TIP I L’OLLA PLENA. No hi manera noi; l’esquerra sempre acaba apunyalant-se i traint-se, quan hauria d’estar més unida que mai per fer front a la dreta de sempre. Ells si que ens saben. Se fan forts, de cara a l’opinió pública almenys, per imposar la seva llei i desbancar l’esquerra. Ja fa dies que observem atònits com els Podems-Comuns, Marees... van desintegrant-se. Des del Dante Fachin, passant pel Domènech. I aquesta setmana passada hem tingut el més fort dels plats. L’Errejon abandona Podem per anar amb la Carmena a Madrid. Si de per si el PSOE està ple de personatges una mica turbulents com poden ser el Borrel i estranys com el Marlasca, ara només falta que es desmembri Podem i acabi de desestabilitzar l’esquerra. I amb això no vull dir que tingui raó l’Iglesias i culpabilitzi l’Errejon. S’haurien d’asseure tots plegats junt amb aquells partits que vulguin combatre la dreta i anar junts perquè els altres no ocupin les administracions i aniquilin lo bo que s’ha fet en democràcia.

ESCLAUS DE LES DADES. Oxfam Intermón ha alerta de l'augment de les desigualtats al món, especialment a Espanya. Ha donat unes dades esgarrifoses. Els rics cada vegada són més i més rics, al mateix temps que cada vegada hi ha més pobres. Aquestes famílies es calcula que tardaran 120 anys en sortir de la pobresa. I per si no n’hi hagués prou, a més l’esperança de vida és més curta en els pobres que en els rics; fins a 11 anys. I si per desgràcia vius al carrer l’esperança de vida pot escurça-se 20 anys. Evidentment, són dades que haurien de fer reflexionar els governants ja que afecta -i negativament- una gran part de la població. El concepte ‘justícia social’ hauria de ser una prioritat per a tothom.

DURUS A QUATRE PESSETES. La pitjor crisi del sector del cítric a Espanya en 25 anys. Amb mandarines i taronges que venen del nord de l’Àfrica a preus baixíssims, la gent les compra i distribueix aquí ja que té més marge de benefici. Això ha fet que el sector d’aquí s’ensorri ja que no es ven el producte. És una vergonya! S’està deixant caure el sector primari des de la fruita seca al cítric i Espanya se’n pot ressentir ja que encara és força agrícola, ramadera, pescadora i explotadora forestal. Una mica seria la tesi que defensava fa un temps el professor Sala i Martin, en el sentit que era millor traspassar diners del primari al secundari. Segons aquesta tesi, als països els hi surt més a compte dur de fora fruita i verdura que no pas fer-la aquí. I que la gent es dediqui a treballar i a fer créixer el sector industrial. La realitat no és altra però que no es genera més feina en el secundari i que pel que fa al primari s’opta abans pel de for que pel d’aquí. Estan ensorrant el primari i a mitjà termini això serà un problema ja que la gent abandonarà el camp i la massa forestal es multiplicarà amb tot el que comporta de mala gestió i riscos.

EL PROCÉS. ‘Puigdemont lleva la Mesa del Parlament al TC por retirarle el voto delegado. El expresidente de la Generalitat denuncia que la decisión vulneró sus derechos fundamentales’ (ElPeriódico). De manera ben diferent s’ha interpretat aquest pas des d’Españistan i des de Catalunya. Des de la cavernada espanyolista es considera que és una traïció dels convergents a ERC ja que la denúncia és contra el president Torrent i la Mesa per haver vulnerat els seus drets. Tot el dia de dimarts han estat fotent la vara amb el tema. El seu objectiu no és altre que trencar l’independentisme. En canvi, des del PDeCat és fer un pas més per esgotar totes les vies nacionals abans d’encetar la via europea. Des d’ERC, s’ha dit que no se’ls va comunicar i que ho respecten. Nova crisi de govern o esgotament de passos? Sigui el que sigui com que no podrem saber-ho del cert més val callar a veure que passa. Confiar per confiar, més m’estimo confiar en els meus que en els de fora tot i la inestabilitat que almenys des de fora demostren.

Reprodueixo les declaracions d’un dels Ministres més malparit del govern de Sànchez: José Borrell. M’estalviaré de dir-li tot el que el sento. ‘Moltes de les imatges que es van propagar aquells dies sobre l'actitud violenta de la policia en realitat eren "fakes", eren imatges que es corresponien a actuacions que s'havien desenvolupat al Xile de Pinochet, o quan es presentava a la policia espanyola qui realment estava actuant era la policia autonòmica reprimint manifestacions de bombers que reclamaven augments de sou. Els famosos 1.000 ferits dels incidents que es van produir durant el referèndum il·legal a Catalunya, que després a l'hora de la veritat només 2 van ingressar a l'hospital".

Neix la Crida per la República, l’anomenada ‘llista del president’. Jo ja la veritat és que parlant amb la gent noto una certa desorientació. Sigles noves, partits que es fonen... Noi, mareja! Em fa l’efecte que tots plegats haurien de fer cas al que la gent reclama que és unitat abans, durant i després de les eleccions que puguin venir.

TIP DELS IUESEIS. Com no podia ser d’una altra manera, allò que toca o allà on posa el nas el Trumf fa pudor a merda i a deliri. Ahir va aixecar-se en sec per donar suport a un cop d’estat en contra de Maduro a Veneçuela, reconeixent com a cap de govern el líder de l’oposició Juan Guiadó. Lentament altres països han anat posicionant-se a favor i en contra. Està clar que les coses no s’han fet el 100% correctes a Veneçuela però abans que creure i posar-me al costat del Tump escolto i veig amb una certa preocupació el que ha denunciat el Maduro; que hi ha una conxorxa ianqui, i no ve d’avui, per tornar a tenir poder a l’Amèrica no americana. Significatives les paraules de l’Evo Morales en aquest sentit; que resistiran a les imposicions ianquis. L’exèrcit també ha dit que no reconeixen la nova situació. A España els hi han faltat cametes al Rivera i el Casado per exigir al Sànchez que el reconeguin. Ai dreta cagona! Al final han optat per una decisió similar a la de la UE. Que convoquin eleccions ja? Com si tinguessin potestat d’imposar res! Ai Trump! Com si no tingués feina a casa seva! Els treballadors públics americans s’han concentrat amb un plat a la mà per reclamar que s’acabi el shutdown mentre que la Nancy Pelosi ha vetat el discurs del president a la Unió fins que no aixequi la paralització del país, que diuen que s’aixecarà en breu, 35 dies després.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Per fi ha transcendit que un grup d’inversió americà ha comprat el Reus Deportiu de futbol. Lo fort és que el l’enredada que els hi ha fotut l’Oliver és de l’alçada del campanar ja que el deute que arrossega l’entitat és el doble del que ell els ha havia dit; frega els 9 milions d’euros. Sona molt bé tot el que s’ha insinuat que volen fer: galeries comercials, ampliar el camp... Molt bonic tot plegat, massa bonic; tant que em costa de creure!

Els nous propietaris americans del Reus han denunciat que el desgraciat -fins i tot per això- Oliver només els va informar del 50% dels mals del club. Vaja, vaja! Quin personatge aquest Oliver. Quins collons! Pel que fa a l’equip es queda amb quadre ja que la majoria de jugadors que quedaven del primer equip han decidit marxar. Gràcies jugadors -ironia-. Trobo que va tenir molt mèrit el que vau aguantar sense cobrar, però nano, ara que les coses estan en camí d’arreglar-se heu demostrar molt poca estima, més que res amb la gent que us ha donat suport cada setmana a casa i a fora. És ara on havíeu d’haver demostrat que éreu d’una pasta diferent. Molt trist!

Aquest divendres el president Torra, que suspèn segons la valoració dels catalans -tot i que aproven la gestió- ha visitat Reus per estar amb les Àvies i Avis que més d’un any després segueixen reunint-se a la Mercadal i s’ha manifestat amb ells.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Per un article publicat el 2013 per la nova consellera d’igualtat Rocío Ruiz, en el que critica les processons de setmana santa a les que qualifica de ‘rancio populismo’, Vox n’ha demanat el cessament immediat. És una evidència que Andalusia i Espanya són cristianes i que en molts llocs es viuen les processons amb molta intensitat i fervor. Però noi, que no en puguis fer una crítica! Tela! Aquests de Vox el que volen és que es faci la seva com ells ordenin i pensin. La llibertat d’expressió se la passen per allà. On és aquí l’església defensant la llibertat d’expressar-se? Jo sóc creient i hi ha moltes coses del cristianisme que no comparteixo, com per exemple que tu durant l’any puguis ser un fill de puta i perquè vagis a una processó a redimir-te obtinguis el perdó. Això no! Crec en el manteniment d’una coherència d’actuació al llarg de la vida, fent el bé clar! També refuso frontalment tota la riquesa dels alts càrrecs eclesiàstics... Però jo crec que això ja va més enllà. Els de Vox volen debilitar PP i C’s per aglutinar el seu vot i per fer-ho són capaços de tot.


20 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:20). BARÇA 3 - LEGANÉS 1.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 20.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 3 (Dembelé, Suàrez i Messi) – LEGANÉS 1.


3. ‘EL ENTORNO’. Després del partit de copa i la suposada alineació indeguda de Chumi, la Federació ha acabat desestimant el recurs del Llevant per ser fora de termini. Una cadena de cagades de les quals el que facin els altres no depèn de nosaltres, però de les decisions que prenen si. Llavors entenc que hi hauria d’haver dimissions a can Barça per la mala gestió feta. Parlant del sorteig, hem sabut que ens enfrontarem al Sevilla; màxima exigència!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 17è gol de Messi que en suma ja 25 i queda com a màxim golejador europeu, 14è de Suàrez i 7è de Dembelé. Els tres davanters marquen!
Horari de merda pel partit, un diumenge a les 20:45h que deix al camp 50.000 espectadors, la pitjor entrada de la temporada. Fins i tot Busi s’ha queixat per l’horari, tot i que ha demanat més ajuda del partit.
Per fi s’ha vist un Valverde cagant-se amb tot a la banqueta, suposo perquè l’àrbitre ha allargat el partit 7 minuts.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb matisos. Ter (gran amb els peus). Defensa: Alba (entesa brutal amb Messi), Piqué (al tall, seriós), Veermalen (ben posicionat i ràpid) i S. Roberto (bona entesa amb Dembelé). Mig: Busi (rítmic), Arthur (lluminós), Aleñà (graduat). Davant: Coutinho (mig, mig), Suàrez (descarregador) i Demebelé (brutal).
Equip inèdit que ha donat una primera part bona i una segona que, fins l’entrada de Messi, s’ha engrisat. Pèrdues de pilotes amb imprecisions rares en el Barça i poques ocasions, a part de manca de velocitat amb el moviment de pilota. Hem tingut mala sortida de la pilota i això ens ha llastat, tot i que hem fet 70% de possessió. Una badada i un gol!
Dos centrals, dos laterals molt avançats, Busi al mig amb dos mitges puntes, amb l’ajuda de Cou. Davant dos clars.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Dembelé. El millor de la temporada. Gol, regat, velocitat, decisió, passis i jerarquia. Ha sabut guanyar l’espai. Pas endavant brutal!
-‘ERES MUY MALO’. Coutinho. És el que ha desentonat més. No li surten les coses. Fins i tot ha marxat cap cot. Paciència!
-L’INDULTAT. Messi. Ha entrat i en mitja hora ha revolucionat l’equip. Xuts, passis i gol. És el millor.
7. EL RIVAL. Gran Pelegrino, gran entrenador. 5-4-1 treballadíssim. Tres centrals i dos carrilers per banda, quatre al mig potents i un davant. Equip que sap crear problemes al Barça. Han optat per la verticalitat i buscar contres veloces. S’han carregat massa aviat de targes i no han pogut pressionar tant fort. A la segona part han avançat l’equip i ens han creat molts problemes.
8. LA MOVIOLA. De Burgos Bengoechea. Dos de VAR. Encerta amb un possible penal a Suàrez que no era. Concedeix un gol al mateix jugador amb polèmica. L’Uruguaià toca la pilota i després colpeja el porter. Ben suggerit pel VAR perquè era una jugada dubtosa. Amb aquesta jugada es dóna a entendre que molta gent parla sense saber el reglament. M’ha faltat només que el propi àrbitre demanés veure-ho i decidir. Al final, ha descomptat 7 minuts.
9. LA VEU DEL SOCI. Encara recordem la mala tarda que ens van donar en el sisè partit de lliga al seu camp, on vam perdre justament per 2-1. Avui han tornat a causar-nos problemes seriosos i és que Pelegrino sap molt bé com combatre’ns.
Com hem xalat amb Dembelé. L’hem vist líder i amb ganes. El camp ha fet aquell ‘run, run’ de les ocasions que saben que passarà algo bo. Es diferent del ronroneig que provoca el pobre Cou. Aquest noi no està bé. Se l’ha d’ajudar perquè el necessitem.
Sembla que lo de Dembelé és un esquinç només. Esperem!
En sentirem a parlar de la jugada polèmica del partit. A Madrid segur que ja esmolen les eines!
10. A LA CAVERNA. Jornada planera per a tots els rivals culers però amb la victòria culer mantenim les distàncies de 5 i 10 punts amb els principals rivals. El Madrid va guanyar clarament al Sevilla i l’Atlético al Huesca. Per tant la classificació queda amb em Barça primer amb 46, segon l’Atlético a 5 punts, sense perdre pistonada, tercer és el Madrid amb 36 punts, a 10. Quart el Sevilla que sembla una mica desinflat amb 33 punts i cinquè queda l’Alabès amb 32 punts.





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 14-200119

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Lamentablement, la imatge va pel pou en el que va caure el nen Yulen. Poc més de 25 centímetres de diàmetre i una profunditat de 100 metres que esgarrifen. Terrible! Realment si en surt viu una setmana després serà un miracle. Preguem perquè sigui així!


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Setmana dels barbuts i sant Antoni dels rucs. Moltes viles han celebrat aquest patró amb les primeres benediccions d’animals i la sortida pels carrers dels Tres tombs o l’Encamisada a Falset.

Nosaltres hem passat el cap de setmana a Terres de Lleida per celebrar l’aniversari de la Xell. Hem estat a Arbeca, la Pobla de Cèrvoles i a la 56ena Fira de l’oli de les Borges Blanques. Concerts, bon menjar, boira, fred, oli, vi, concerts... bon ambient i sobretot desconnexió del dia a dia. Felicitats per aquests 42 anyets!

EL PERSONATGE. Teresa May. Tot i que ella des de sempre s’havia mostrat en contra del Brexit, al sortir elegida, va haver de deixar enrere el que pensava per tirar endavant la demanda del poble anglès, que havia decidit sortir d’Europa. Ha estat una llarga negociació amb la UE, però és que al propi Parlament anglès hi hagut una dura i àrdua discussió. Al final, no li han acceptat la proposta de sortida i li han interposat una moció de censura, que davant la sorpresa, ha guanyat per poc ella. Això vol dir que ella segueix al capdavant del govern. Ara, haurà de buscar un nou pacte que haurà de sotmetre al seu Parlament, optar per un nou referèndum o quedar-se dins de l’UE. A la nova Margaret Teacher li queden dies i dies de duresa parlamentària; què dur que és el Parlament Anglès. No en va sons els pares del parlamentarisme!

L’EFEMÈRIDE. Un 17 de gener de 1939 apareixia a Tarragona el ‘Diario Español’. Un diari que naixia com altaveu del Règim franquista. Va ser una clara mostra de la repressió a la que van estar sotmesos els que no combregaven amb la dictadura. Doncs bé, aquest diari és l’actual ‘Diari de Tarragona’; el diari de capçalera de les tarragonines i els tarragonins. Tot el boicot per aquesta publicació que encara surt incansable i que segueix deixant que entre els seus col•laboradors hi hagi gent de l’opus i d’ideari fastizoide. Igual que ha passat amb Espanya hi segueixen havent ítems que fan pensar que la transició va ser una pantomima.

LA METEO/ESPAI TERRA. ‘La setmana dels barbuts, és setmana d’esternuts’. Setmana més freda de l’any; en teoria i déu ni do. Dilluns el vent ha encalmat després de molts dies tocant els pebrots. Davant tants dies de monotonia -no plou des de la darrera setmana de novembre en molts punts- a tots els canals s’entesten a pronosticar una onada de fred polar que diuen que s’acosta. Just aquesta setmana s’han vist dos fenòmens molt repetits: arcs lumínics i cels rogents (però ni de pluja ni de vent). En alguns punts de la Catalunya central han caigut pluges feblíssimes.

Segons el Ministeri d’agricultura, pesca i Alimentació, el 2018 ha estat l’any amb menys incendis del segle. El total d’àrees forestals cremades és de 25.162. Coincideix amb que ha estat un dels anys més humit i plujós dels darrers temps, situant-nos en uns índex més propers als anys 60. Dues grans notícies doncs: que plogui i que no hi hagi tants incendis.

Tempesta d’arena a Egipte i allaus a Àustria i Suïssa. Ostres tu! Són unes imatges espectaculars. La tempesta s’acosta a la població i l’acaba cobrint en vermell. En unes altres imatges, es veu com l’exèrcit provoca un allau suposadament controlat, quan tenen el temps justet d’aixoplugar-se de la brutalitat amb la que la neu baixa.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Els socialistes han presentat els pressupostos de l’estat i les reaccions de la premsa catalana i espanyola han estat tan diferents que sembla que siguin de premses de dos països que viuen a les antípodes. Veiem-ne algunes. A Espanya; ABC: ‘el golpismo tiene premio’, el MUNDO: ‘Sànchez riega de millones el separatismo y ofrece aún más’, la RAZÓN: ‘Un si del soberanismo a cambio de 2.251 millones’. A Catalunya; ARA: ‘més inversió sense arribar a complir amb l’Estatut’, ELPERIÓDICO: ‘L’inversió puja un 52% i s’acosta a l’Estatut’, EL PUNT AVUI: ‘els comptes de Sànchez no compleixen ni l’Estatut’. Alguna de les dues bandes manipulen o les dues diuen mitges veritats. Intentaré ser el més equànim possible. Sànchez necessita el suport dels partits indepes, cert. Per això han augmentat els diners que han donat en inversió a Catalunya. No és gens menys cert però que aquests diners estan per sota del que marca l’Estatut; norma aprovada i avalada des d’Espanya i que s’incompleix any rere any. La vergonya és que les portades de Madrid són tendencioses per escombrar cap a casa seva. Per acontentar la parròquia del PPC’s-VOX, necessitada de carnassa vers l’enemic comú a batre: Catalunya. I quan dic Catalunya és tota Catalunya; la que va des de la de la Dolors Montserrat a la del Rivera també. I és que Espanya segueix sense donar uns diners que per llei pertoquen a Catalunya i en perjudiquen a tots els ciutadans. M’agradaria saber on és aquell òrgan periodístic, en teoria aïllat del partidisme, que en teoria ha de vetllar per l’equanimitat del que s’informa. O és que ja tot s’hi val? Crec que si! Massa sovint, des de la premsa, els poders i la judicatura semblen cada vegada més a prop dels postulats de propaganda que va posar en funcionament Goebbels: Simplificació (enemic únic), Contagi, Transposició, Exageració, Vulgarització, Orquestració, Renovació, Verosimilitud, Silenciació, Transfusió i Unanimitat. Quina pena!

QUE N’APRENGUIN! ‘Una escola bressol pot denegar la matrícula a un nen no vacunat, segons una sentència’ (324). Darrerament, des de que el ‘perroflautisme’ i el ‘neopijisme hippy’ s’han posat de moda, moltes coses han canviat. Està canviant el model d’escola, tendint al model aquest amb el que estic completament en contra d’Escola 21. Volen canviar el model alimentari i que tots acabem sent com els homos sapiens i deixem de menjar carn. I en tercer lloc, es mostren en contra de vacunar els fills. Clar; pot passar que en una classe hi hagi infants vacunats i previnguts i altres que passin i no hi estiguin amb el risc que això suposa per la resta. Si és una qüestió de salut pública, per què es juga amb aquestes coses? Trobo ben fet que es s’adaptin protocols a les escoles per evitar contagis.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Curiós que dos dels territoris que més reben i menys aporten a Espanya hagin fet declaracions en contra de Catalunya, de les que més apoeta i menys rep. En la presa de possessió andalusa, Moreno Bonilla ha promès bel·ligerància activa contra aquells que volen ‘suposadament’ trencar Espanya. Aquest desgraciat, que serà president gràcies al feixisme, comença bé ja al primer dia de posar en boca Catalunya. En segon lloc, curiosa la petició de l’Assemblea d’Extremadura que ha demanat que apliquin el 155 a Catalunya. Per rematar-ho un dels grans miserables de la història d’Espanya ha obert de nou la boca i com ja era d’esperar s’ha posat a la seva bruta boca Catalunya. Aznar: “¿Cuánto hay que esperar para que se desarticule el golpe de Estado en Catalunya?”. Bé, ja ho veiem! Tots se’n recorden de Catalunya per a mal, ara que han vist que tenim els ous de fotre el camp i acabar amb el xiringuito que els seus pares els hi van deixar ben lligat. Que es preocupin dels seus problemes que en tenen molts i mal resolts des de fa anys. Ja m’agradarà veure com Andalusia acaba amb la camama dels pirmis i el clientelisme. Extremadura que es preocupi de retenir la gent que vol marxar fastiguejada ja que no hi cap mena de futur. I l’Aznar! No en va tenir prou amb liderar el moment més corrupte de la història d’Espanya?No en va tenir prou de fotre’ns en una guerra? Va home va! On és la justícia en aquest país? Ves al casal d’avis a jugar al dòmino amb la Botella i l’Agag i el Correa... Desgraciats, deixeu de posar-vos en la vostra bruta boca Catalunya! Prou!

ESCLAUS DE LES DADES. "Cada vez que veo que para conquistar a los catalanes les están dando dinero, me pone negra. Porque precisamente no es la comunidad que más lo necesita. Si acaso es la comunidad que más gasta en tonterías"; Carmen Maura a El Mundo. Em pensava que era una tia amb accés a la cultura però no. Surt a la palestra i segueix la mateixa cantarella de la manipulació i la mentida que podien haver seguit els de C’s, el PP o Vox. Lamentable com una persona liberal i suposadament moderna pugui arribar a pensar així. Curiós que el món de la cultura i la reivindicació (Ana Belen i marit, Bardems, artistes, cantants...) callin com a putes amb el que es va viure a Catalunya abans que defensar votar i la democràcia. Poca autocrítica! A veure només de les fonts que els nodreixen de la mentida. Pocs n’hi ha com el Willy Toledo amb pebrots de qüestionar el sistema.

DURUS A QUATRE PESSETES. Vaga convocada pels taxistes en contra de les mesures adoptades per la Generalitat per frenar/controlar les VTC. Doncs bé, els taxistes han ocupat la ciutat i l’han col•lapsada, passant a la violència directa contra els conductors de l’altra empresa rival. Aquestes VTC els hi estan fotent la feina i amb unes condicions diferents de les que tenen els taxistes, aquestes darreres molt més estrictes. Veig una difícil solució a una situació totalment injusta. El que queda clar és que aquesta gent a per totes i això no exclou la violència.

EL PROCÉS. ‘En llibertat els 16 detinguts per presumptes desordres públics en el tall de les vies de l'AVE a Girona Entre ells hi ha els alcaldes de Verges i Celrà, el nebot del president Torra i un fotoperiodista’ (Ara). Aquesta és la mà estesa de Sànchez? Detenir a gent per protestar. De fet, el nivell que ens ve és el que titlla les concentracions de l’exterior del Parlament andalús de ‘kale borroka’ o terrorisme. Amb aquest relat fals i amb la llei mordassa al poder criminalitzaran la societat. No és el camí! L’endemà ja han sortit les primeres veus on en denuncia la mala praxis duta a terme. La Generalitat ha dit que es querellarà contra la Nacional per les detencions i és que no queda clar que hi pugui haver una ordre judicial que ho ordenés.

Hem sabut els escrits de les acusacions dels líders del Procés empresonats. Dos puntals: no acusar-se mútuament de res i malgrat que cadascú tindrà la seva defensa seguir la línia argumental que no es tractava més que d’una discussió política. I respecte al judici, el dijous hem sabut d’un comunicat conjunt en el que es demanen al Suprem l’alliberament dels presos durant el judici. El signen els ex presidents de la Generalitat com Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont i els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert i el síndic de greuges Rafael Ribó. Mentrestant, la campanya #joacuso personal s’ha posat en marxa, al mateix temps que diferents nous actes s’han fet a les presons per donar escalf als presos.
En la seva visita a Estrasburg, Sànchez ha fet una mica el ridícul en ser interpel·lat per Catalunya per diputats europeus, que han defensat que els presos catalans són presos polítics. Ni ell ni el Borrell han estat a l’alçada per donar una resposta a la demanda dels diputats, els quals demanaven que fessin alguna cosa per alliberar-los. Molt donar lliçons de democràcia i llibertats, família i nens i valors europeus i de parlar dels problemes que tenen els altres (com el Brexit) però Espanya segueix sense fer autocrítica del malament que s’han fet les coses. Fins i tot el grec Varufakis diu que el govern fa poc si encara hi ha presos polítcs! Em quedo amb les afirmacions lamentables que ha proferit un dels representants de la part més obscura d’Espanya, i de la que ja s’ha demostrat que Europa n’és plenament conscient. Carlos Iturgaiz (PPE): ‘Vull rebutjar que es pengin cartells de presumptes delinqüents empresonats. Vostè és president gràcies als colpistes catalans, pro-etarres batasunos i chavistes de Podemos. És president gràcies a la gasòfia de la política espanyola.’

TIP DELS IUESEIS. El cuiner asturià José Andrés ha obert un menjador solidari a pocs metres de la Casa Blanca per donar de menjar els funcionaris que no poden treballar des de fa quasi un mes pels deliris de boig del Trumf. El xef, que té la nacionalitat americana, fins i tot ha tingut el valor de donar un toc d’atenció al president i als congressistes, en el sentit que així no es fan les coses. Mentrestant, el president ha fet un oferta a l’oposició per acabar amb l’aturada i seguir amb el deliri del mur. Evidentment, l’oposició ha dit que no.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Definitivament, han apartat el Reus de la lliga de futbol. Han suspès tots els partits que havien de jugar els roig i negres fins que no se solucioni la situació de deute. El president segueix dient que està al caure la venda del club però ja ningú se’l creu. Una vergonya i una llàstima haver acabat d’aquesta manera pel club, per la ciutat i per la província.

Ja tenim la grip aquí i l’hospital Sant Joan de Reus ha posat una trentena de llits més per atendre a possibles casos. Esperem no haver de lamentar aquelles imatges de gent als passadissos de l’hospital atesos de qualsevol manera.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Siete religiosos españoles imputados en la gran causa de pederastia en Chile. El Papa abre un proceso penal en el Vaticano contra los maristas chilenos, que desembolsaron partidas millonarias para silenciar a sus víctimas’ (elPais). No hi ha dret el que han fet aquesta mala gent amb la pobra canalla indefensa i innocent. No haurien de tenir el perdó ni del Papa, ni de l’església ni de la societat. No només han de ser empresonats i multats eclesiàsticament, és una xacra que afecta la societat en general.

Escàndol a Montserrat. El 1998 hi va haver uns tocaments de part d’un monjo. Pel que es veu la víctima primer no ho va voler denunciar. El 2004 va trucar a la porta del monestir per demanar-los ajuda econòmica. Van arribar a un acord en el que mare i fill rebien 8600 euros. Recentment, amb el monjo ja mort, el noi ha reobert la polèmica i ho ha denunciat als mitjans. Per molt que es digui que Espanya és dels països en el que menys abusos hi ha, s’ha de fer justícia per eliminar aquesta xacra.

17 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2018-1019. COPA (SETZENS). LLEVANT 2 - BARÇA 4.

COMPETICIÓ: Copa del Rei. 16ens.
RESULTAT: LLEVANT 2 – BARÇA 4 (Coutinho, Demebelé 2 i Messi.


Partit d’anada que ha servit a Valverde per demostrar a la directiva que no hi ha planter per afrontar amb cara i ulls els reptes d’una temporada; fet amb el que no estic d’acord. Ha posat una defensa inèdita que mai havia jugat junta i la veritat és que ha estat un desastre. Els ha costat molt cohesionar-se i entendre’s. No ens han marcat més gols perquè mira. Només s’ha salvat Murillo. Molt malament Valverde! Després a la segona part ha posat alguna de les ‘vaques sagrades’ que tenia a la banqueta i l’equip s’ha compensat millor. A destacar l’aportació del malaguanyat Denis que avui havia d’haver estat titular indiscutible. Hem fet un golet, que és el que toca, i a esperar la tornada amb els titulars. En termes generals, Dembelé ha fet un partit força regular assumint el rol de davanter centre. Té una gambada increïble! Si no hi ha un daltabaix passarem l’eliminatòria. Ara si sortim a especular ens podem trobar eliminats en menys que canta un gall. I és que amb aquest equip no les tinc totes. Flirteja massa amb el conformisme i la mediocritat.


A la tornada ens hem deixat de collonades i invents i hem sortit a per totes i hem passat la mà per la cara del Llevant, fent un dels partits més seriosos de la temporada. L’equip ha sortit amb paciència però a l’atac. Hem ajuntat bé les línies, ens hem ajudat, l’hem bellugat ràpid i hem creat un munt d’ocasions. Hem fet tres gols i en podíem haver fet més. Molt bona connexió dels de mig camp i sobretot dels de davant, amb un bon Cou i una gran connexió amb Dembelé i Messi. En defensa, bon partit de Murillo al costat de Lenglet. Classificats i a l’espera de què passarà amb el cas Chumi. El Diari ‘el Mundo’ ha destapat una notícia que no ha quedat clara del tot i és l’alineació indeguda del jugador. Haurem de veure què passa demà, si ens desqualifiquen o avancem a la següent ronda. Em temo que faran ulls grossos i no passarà res. Si acaba passant l’error tindria unes conseqüències brutals.

13 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LIGA (J:19). BARÇA 3 - EIBAR 0.

1. COMPETICIÓ. Jornada 19.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA  3 (Suàrez 2 i Messi) – EIBAR 0.


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la derrota contra el Llevant a la copa. El problema no és la derrota. El problema és que Valverde va cremar la pedrera d’una sola tacada. Els va fotre tots junts al darrere i els va cremar. Està bé introduir canvis però no d’aquesta manera. Que diferent hauria estat anar donant entrada a jugadors progressivament; doncs no! Ara ja té l’excusa per demanar fitxatges. Bon debut de Murillo per cert!
Ens desfem d’una vegada de Munir. Lamentar l’actitud que ha tingut amb el Barça. Podent marxar elegantment marxa com un miserable.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Vull citar unes dades que quedaran per la història i l’estadística. Els 400 gols en lliga de Leo Messi, superant tots els rècords. A més, suma 17 gols en la lliga. Així mateix Suàrez suma 14 gols. Amb tot el Barça és oficialment campió d’hivern.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2 amb matisos. Ter (espectador). Defensa: Alba (aprovat), Piqué (capità), Lenglet (matricula d’honor) i Roberto (més defensiu que altres vegades). Mig: Busi (boia), Arthur (Xavi), Raki (més espès) i Coutinho (el millor). Davant: Messi (desapercebut), Suàrez (killer).
Primera part grisa. Ens han tapat bé i no ens han deixat jugar fins el 2-0. Ha estat clau la velocitat en la circulació de la pilota i jugar al primer toc. Ha estat lo millor de l’equip. Ser verticals i deixar-nos de collonades. També ha estat bé que enviessin pilotes llargues a l’espai per córrer i sorprendre el rival. Bon Arthur fent de Xavi amb una mena de doble pivot amb Busi i dues mitges puntes; Cou, brillant, Raki, perdut. Davant ben oberts Suàrez i Messi lliure tenint tendència a la dreta.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Coutinho. Ha estat ambiciós, ràpid i màgic. Així si! És el que se li exigeix!
-‘ERES MUY MALO’. Avui el més fluixet ha estat Rakitic. Ha estat molt vigilat i se l’ha notat incòmode.
-L’INDULTAT. Lenglet. Gran partit en defensa al tall, anticipant-se i donant seguretat en defensa.
7. EL RIVAL. Equip molt ben treballat de darrere cap endavant, on falla més. Mendilibar ha bastit un bon equip. Han jugat amb un 4-1-4-1, amb pressió alta i sense refusar la pilota. Pugen molt els carrilers i això afavoreix centrades i assistències a l’àrea, on tenen les més grans mancances. A l’esquerra hi juga Cucurella, un jugador de la pedrer culer que està creixent dia a dia.
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Com sempre criteris estranys. Dues targes grogues per protestar i en canvi no ha penalitzat entrades arriscades. No ha xiulat un penal a Cou; ha encertat.
9. LA VEU DEL SOCI. Ens va doldre molt com Valverde va gestionar la copa dijous. És evident que no hi té una gran confiança en el planter. La sensació que em va quedar és que volia justificar fitxatges i més amb la tonteria de Umtiti al darrere. Davant ens quedem amb un davanter centre sol; i què? Guardiola va fer jugar Messi de 9 i la va liar parda. I sinó hauríem d’utilitzar la polivalència dels jugadors i mirar cap a la pedrera. De res serveix ara fitxar a correcuita. Un suggeriment: Stuani.
Per cert, primeres queixes del Madrid per arbitratges i, curiosament, en la copa, va i els hi xiulen un penal que no era. Sempre s’acaba igual això!
10. A LA CAVERNA. L’Atlético ha guanyat una mica in extremis al Llevant i ens ha pressionat posant-se a dos punts. Al final però queden a 5 segons amb la nostra victòria. Tercer és el Sevilla que ha perdut contra el Bilbao, quedant a 10 punts del Barça. Quart ve el Madrid que ha guanyat al Betis. L’alabés ha cedit un empat contra el Girona i queda cinquè. Amb tot  campions d’hivern, sumant 43 punts. L’any passat a aquestes alçades portàvem 51 punts. Un mostra més que la lliga d’enguany és molt competitiva. Amb tot, l’únic que ens segueix l’estela és l’Atlético de Madrid.




ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 07-130119

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Són travestis del III reich. Mentre Hitler es dedicava a exterminar es calcula que entre 5000 i 15000 homosexuals, es veu que soldats i generals d’amagat flirtejaven amb ells. Martin Demman ha descobert que en molts arxius personals fotogràfics hi surten fotos de l’estil; homes vestits de dona exhibint-se.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Doncs mira celebro els 90 anys de Tintín. Dels primers còmics que vaig tenir junt amb ‘l’Asterix’ i que més va marcar la meva infància. Tenir aquells llibres a la mà, comprats a Barcelona -una fita llavors- em van fer estimar el món d’aquest intrèpid reporter. Però és que no era ell sol; els personatges que l’envoltaven eren molt curiosos: la personalitat del Capità Hadock, l’enginy del Tornasol o l’istrionisme dels Dupond i la companyia incansable del Milú. Hergé va aconseguir bastir uns mons diferents, atractius i únics, no exempts de polèmica (com l’aventura al Congo o a els Soviets). Hi va haver un Nadal que va ser màgic! El Nadal en el que van passar per TV3 els dibuixos de ‘Lucky Luck’, ‘Asterix’ i sobretot ‘Tintín’. Recordo haver heretat les cintes de vídeo de part del meu tiet Lluís, mirant-les fins a l’extenuació. I resulta que no és l’únic; ‘Popeye’ també fa 90 anys. Curiós veure un paio musculat menjant espinacs! Eren altres temps!

EL PERSONATGE. En els temps de merda que corren, amb l’auge de Vox, que vol retallar tants drets i vol escapçar la llei de violència de gènere, vull recordar Simone de Beauvoir, ara que tot just fa 111 del seu naixement. ‘No oblideu mai que només és necessària una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre amatents tota la vida’. Són tan necessàries pensadores com ella! Quin tàndem que feien amb la seva parella J.P.Sartre (existencialistes els dos). Jo la vaig descobrir a la facultat quan vaig triar fer un treball d’antropologia en el que parlava del paper de les de les dones a les societats pre industrials. A les meves mans, hi vaig tenir aquesta obra seva ‘Le deuxieme sexe’, on es considera que es va inaugurar el feminisme. Reivindiquem-la!

L’EFEMÈRIDE. Un 9 de gener de 1863 s'inauguraren 7 quilòmetres del metro de Londres. Aquest fou el primer ferrocarril subterrani del món i va funcionar inicialment amb locomotores de vapor. D’ell se’n van dir pestes, fins i tot que era una indignitat que hi hagués un transport públic que anés per sota terra. Val la pena rescatar imatges de l’època per comprovar com les galeries estaven fetes a pic i pala. A casa nostra, el Metro de Barcelona no s'inaugurà fins el 1924. Fou el "Gran Metro" (actual L3), entre Lesseps i Pl. Catalunya.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb una primera part monòtona després de Nadal, amb mitja Europa afectada per un temporal de neu que a casa nostra ens ha dut benvingudes nevades al Pirineu. I és que des del mes de novembre que no nevava una mica amb força. A veure si així s’anima una mica més el sector, que s’ha estancat una mica. Mentrestant, als extrems del país, el vent ha estat el protagonista. A l’Hospitalet s’ha registrat un cop de vent de 127 Km. Igualment, a l’interior les gebrades han estat constants. Boira doncs gebradora que en molts casos ha deixat imatges impressionats! A partir de dimecres les temperatures han caigut en picat del pre litoral amunt, amb nevades al Pirineu necessàries després de tants dies sense neu. I per acabar la setmana més vent i més potent als extrems.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. D’on ve el que mengem? És la pregunta amb la que ens han fet reaccionar aquesta setmana. Mentre la pagesia ha de tancar portes i el sector primari cada vegada es deix més de racó, ens han demostrat que en part el que mengem ve de lluny i no se’n saben ben bé les ‘merdes’ que hi poden posar. Les terres de cultiu i d’horta han reculat de manera alarmant essencialment per edificar. S’ha abandonat el sector primari i és que els distribuïdors han optat per dur producte de fora abans que el de casa. El que no és normal és que la bajoca per exemple es dugui del Marroc o que la carn vingui d’Argentina.

El segon apartat és que no sabem que ens foten als productes que ens venen ja sigui per aconseguir uns productes en teoria més sans i perquè es conservin millor.

QUE N’APRENGUIN! Un exemple de superació és el de la Noe Gaya. Va patir un accident de trànsit que la va deixar en cadira de rodes i amb una afectació total en la parla i la mobilitat. Doncs bé, aquesta heroïna ha escrit autobiogràficament ‘El camí de la Papallona’. A més ha anat dissenyant i pintant sobre pedres papallones. Avui s’ha fet la primera ascensió als Cinc Cims. S’ha pujat amb més de mil pedres solidàries fetes per ella per a poder ajudar a finançar el primer conte de l’autora, la qual, amb l’ajuda de voluntaris, ha fet el primer cim de la creu de l’Aragall. Té mèrit el que aquesta persona i totes les que al seu voltant l’ajuden en la seva lluita.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Estic completament desconcertat ja que ha estat una setmana tristament violenta. Una agressió homòfoba al metro de Barcelona, un pare de 20 anys -ja em diran com un pot ser pare amb aquesta edat- ha apallissat un nadó de dos mesosa, una filla que ha matat a apunyalades i ha degollat la seva mare, una nova víctima de violència de gènere a Fuengirola, tirotejos, agressions sexuals en grup a València tipus manada, maltractaments al Vendrell i a ciutat Vella... És molt trist! La societat sembla cada vegada més violenta i paradoxalment, aquests fets totalment execrables han coincidit amb l’auge de l’extrema dreta capaç de ridiculitzar la violència de gènere, voler fer fora els immigrants i arraconar el col•lectiu LGTBI.

ESCLAUS DE LES DADES. 65,5. És l’edat de jubilació que vol posar el govern espanyol. És una aberració! En comptes de vetllar per crear ocupació i que aquesta sigui digna, ens trobem que és al revés; el que volen és allargar l’edat dels que treballen. No volen veure que una persona quan arriba aquesta edat ja no aguanta com aguantava anys enrere, ni rendeix com rendia. Segur que alguns casos hi ha, però no és la majoria. Evidentment, també depèn molt de la feina i del grau de compromís i implicació que hi tinguis. Jo crec que els trets haurien d’anar més per eliminar primer l’atur a zero si convé, fins i tot obligant a acceptar feines que estiguin relacionades pel que t’has preparat. No pot ser que hi hagi gent sobrada rebutjant feines. Per tant proposo un control més estricte de l’atur i de les baixes. Igualment, fa falta trobar feinetes -de moment- per aquest jovent que està acabant estudis, es conforma amb un sou -de moment- normalet i té moltes ganes d’aprendre. Llavors és el moment de fer-ho. Tot plegat per no allargar l’agonia d’una gent que passats els seixanta haurien d’estar per fer altres coses. Per exemple exercir de tutor de jovent per ensenyar-los la feina que ells fan i l’experiència que ells tenen. S’ha deixat perdre el concepte ‘aprenent’; t’ensenyaven, aprenies i cobraves una remuneració.

DURUS A QUATRE PESSETES. Els malparits de Solvia i el Banc Sabadell van fotre una porta blindada en un pis perquè no l’ocupessin quan a dins hi havia tres menors que es van passar 12 hores tancats a dins del pis. Primer vull criticar la mare. Què collons feien tres  menors sols en un pis mentre ella treballava? Què fot ella seguint treballant quan sabia de la notícia? Després vull aixecar un crit de guerra contra aquests malparits del Sabadell i de la majoria de bancs. Van ser ells qui ens van fotre en la crisi i nosaltres qui els vam rescatar de la mateixa. Com poden cometre aquesta atrocitat amb els més vulnerables? No tenen collons d’anar a precintar el Bernabeu (fet de pelotazos) o un centre il•legal on treballa gent en condicions infrahumanes per Inditex. Sort que l’ajuntament de la Colau (per aplaudir) ha mediat i es podran quedar al pis pagant un lloguer social.

EL PROCÉS. Entrega del premi Josep Pla. El guanyador Marc Artigau va fer una defensa/denúncia dels presos polítics davant la que Manuel Valls es va indignar perquè cap autoritat de les que hi havia presents prenia cap mesura. Molt bé ‘mesiu’. El donador de lliçons ja torna a donar-ne una de nova. I la llibertat d’expressió (‘liberté’ saps) que tant defensava la teva ‘patrí’ on és? Duus sang de dinamitador ciudadano. Què bé que vas quedar davant la teva parròquia eh ‘mesiu’! Faltaria més que tu ni ningú ens possessiu els límits del que s’ha de dir i el que no. Si aquesta és la línia que vens a marcar ja te’n pots tornar a la teva ‘patrí’, mira com estan de revoltats els armilles. Fas més falta allà home! Ah, no! Que d’allà vas fotre el camp per potes de lo bé que ho vas fer, és veritat! Ara cal anar a emmerdar Catalunya, demagog barato!

Si tira endavant aquesta notícia pot ser una altra bomba contra Espanya: ‘Demanen anul·lar la causa del jutjat 13 contra el procés per haver-la "atorgat a dit’ (324). Els dos únics jutjats en els que no podia tocar la causa eren el 9 i el 13 ja que estaven ficats en causes relacionades amb el ‘procés’. Curiosament, en el 13 hi havia el jutge ja finat Ramírez Suñer, afí al PP i a l’estat. Pel que es veu va ser atorgat a. dit per anar contra el processisme. Entre les proves s’adjunta una carta en la que el Lesmes (màxima autoritat judicial) agraeix la tasca feta per la pàtria espanyola pel jutge abans que morís. L’escàndol és descomunal. Si es demostra s’hauria de retirar la causa de l’Audiència i el Suprem. La degana dels jutges Mercè Caso diu que el recurs és un error ja que s’escullen per sorteig. Per si o per no, l’acceptació de 63 nous jutges a Barcelona s’ha fet a Madrid amb el borbó i el Lesmes fent els discursets de sempre sense cap autocrítica i passant-se la mà per l’esqueneta.

Dues notícies que ens venen a demostrar la qualitat del país al que estem lligats. Aquí tenim la primera: ‘El juez archiva las querellas contra los Mossos por espionaje a políticos y líderes constitucionalistas’ (Diario.es). Per tant, res de res! Va ser una falsa acusació de tota la ‘caverna ciudadanos’. El tema està en qui ha sortit a rectificar i demanar perdó de ‘la taronjada’ després de tot el rebombori que van causar? Si, exacte; ningú! I ara ve la segona: ‘El Supremo estudia si la directora de la cárcel prevaricó con su permiso a Rull’ (elConfidencial). Et ve a veure el teu fill, cau, es queda inconscient, no et reconeix i permeten que el pare el vagi a veure. I ara volen buscar les pessigolles a la directora de la presó. Què no som persones abans de tot? Sou miserables! No teniu perdó! Tot el suport família Rull.

Ada Colau ha anat a veure els presos polítics a Lledoners. La idea m’agrada. El que no m’ha agradat és que n’hagi volgut fer política ja que s’acosten les eleccions fent veure que són un ajuntament exemplar. Si precisament estem on estem és perquè els colacaus no deixeu de tocar el violí. Sigueu valents i tirem pel dret!

TIP DELS IUESEIS. Au, que ja has passat a la història desgraciat! Ja ha superat el temps de tancament de l’administració americana: 21 dies. I el tio entestat en que si convé tirarà de l’’emergència nacional’ per fer el mur de la indecència. Quina tristesa! La història el recordarà per tantes merdes que ha fet, que vaja! La setmana que també hem sabut que ja no és el polític més ric dels iueséis, i és que darrerament s’ha venut gran part del seu patrimoni amb les trampetes habituals, delegant en els fills o creant empreses pantalla. I ara proposa la seva filla per presidir el FMI. Per vomitar! Ja no és un problema solament dels iueséis, sinó que és un tema endèmic del capitalisme que afavoreix que hi hagi una classe absolutament rica i una classe treballadora que treballa per l’altra a canvi d’un sou de merda si tenim en consideració les morterades que guanyen aquests desgraciats. A ell li pot relliscar tot, tal com ho demostra. Fins i tot li rellisca que l’FBI l’hagués investigat per tota la trama russa. Es sospitava que el Trump treballava per Rússia (què fort!). Han de ser els americans els que l’han de fotre fora. Fora!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Ha transcendit que Àngel Pérez està interessat en la compra del Reus Deportiu de futbol. És un empresari local, vinculat al món de les gestories, i es faria càrrec del deute i els sous dels jugadors. A veure si és veritat i no és una estratagema més de l’Oliver per fer temps o ja no se ben bé què!

Les Àvies i els Avis de Reus han aconseguit reunir 1000 signatures auto inculpant-se per l’1-O. Mira si en fa de dies que dura la seva reivindicació. Elles i ells segueixen ferms en la seva intenció de denunciar l’injust empresonament de les preses i presos polítics. Fins i tot, TV3 s’ha interessat en les seves reivindicacions. Aquesta setmana han sortit al ‘Tot és mou’ de la cadena. Per aplaudir que aquesta gent, amb tot el que duen a la seva esquena, segueixin amb la reivindicació. Tant de bo els més jovents es conscienciessin de la força que té la reivindicació. 

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Els monjos de Poblet consideren que les acusacions als presos polítics no es corresponen amb la realitat. La Germandat també ha mostrat la seva preocupació per l'auge de l'extrema dreta’ (324). I els hi han caigut de pals que no vegis; un símptoma més de la llibertat d’expressió de la que Espanya fa gala. Que la colla de la ‘Conferencia episcopal’ puguin alabar a Franco i criticar Catalunya és vàlid, ara, que algú desautoritzi els ‘jefassus’ i tingui un pensament diferent, això no és perquè ens han fanatitzat. Ja no és d’avui que l’església catalana ha vist les coses d’una altra manera a l’espanyola. De la mateixa manera que les coses des de 600 quilòmetres de distància se solen veure diferents. Aquí seguim vivint igual que sempre, parlant amb els nostres veïns parlin la llengua que parlin i siguin d’on siguin. Tal com han volgut desmuntar els monjos mateixos no hi ha cap fractura, cosa que a la Meseta, s’entesten a dir una i altra vegada i sense cap prova. Igualment, passa amb l’extrema dreta. Mentre aquí els volem aïllar a Andalusia per exemple hi pacten.

7 de gen. 2019

NADAL 2018

La veritat és que han estat uns dies sobretot per descansar i desconnectar una mica. Evidentment, reunir-nos amb la família i els amics i compartir taula m’encanta. Menjar i beure! Però tot i que ho intento ja no hi ha aquella màgia de quan era petit. Bons moments, si! Nostàlgia de temps passats, també! Aquest darrer tram d’any ha estat ñ dur i em conformo amb que ens haguem pogut retrobar totes i tots. La resta, de cor ho dic, tant de bo desaparegués del mapa per sempre més. Odio profundament aquesta voràgine de propaganda i de comprar com a ‘locus’. Del black Friday dels collons fins al 7 de gener. De propaganda a tota hora. De gastar, gastar... i cap sentiment! Això no és Nadal ni res. Estem imbecilitzant més la canalla del que ja de per si ho està amb regals i més regals la majoria inútils.
Una miqueta de repassada dels actes en els que d’alguna manera he participat.



081218 FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. D’alguna manera el Nadal va començar per a nosaltres aquest dia ja que vam baixar les caixes de l’altell amb les figures i tota l’ornamentació nadalenca, i després d’anar al camp a recollir elements diversos decoratius procedírem a muntar el pessebre. Primer a Colldejou i l’endemà a Reus. És d’aquells moments que visc amb una especial alegria!



161218 DIA DE LA MARATÓ. Al matí vam fer una excursió resseguint la ruta per on Gaudí diuen que es va inspirar: la Desenrocada. I en els ulls de Gaudí hi van instal•lar el nostre pessebre.


211218 SOPAR COLLA REUS. Darrer dia de treball abans de començar les vacances de Nadal. Costipera descomunal però ganes de retrobar els Amics al Flaps. Passar una estoneta junts, menjar-nos unes estupendes pizzes i fer unes copes mentre repassem fragments de vida que hem compartit.



221218 SORTEIG ‘LOTERIA NAVIDAD’. Poca cosa hem rascat. Només en participacions. La més destacada amb el número 95.077 de la revista Lo Collet. Aquest, any per altre, toca; és un xollo.


241218 NIT DE NADAL. Al matí vam arribar-nos al pessebre de sorra de la Pineda. Una obra la mar de bonica per la qual val molt la pena passejar-s’hi ben a la vora una estoneta. Quins artistes!








Havent dinat vam anar fins al Jardiland on vam adquirir dos periquitos nous per mons pares. I és que just uns dies abans s’havia mort el verdet. Ja a la tarda, a mons pares els hi vam portar un sopar del Catering Pere. Uns canelons de marisc i lluç al forn. Amb ells, els pericus van fer cap per primera vegada a casa seva.




A les vuit fèiem cap a Colldejou. Cadires amunt i cap a ca la Lurdes i cal Anton; és que fórem una gentada. Sopàrem plegats amb la família de cal Tomás en un pica pica molt ben calculat.
Havent sopat, el tió va prendre el protagonisme. La canalla el va fer cagar fins a cinc vegades, fins que la fusta va dir prou amb una cagada final de fruita. La taula s’omplí amb les joguines de grans i petits, ben etiquetades amb els noms dels receptors. Després torrons, cava i neules!





La nit i la matinada ens van caure al Casal, posant música enllaunada, bevent cervesa i jugant al Risk.




251218 DIA DE NADAL. I el tió també va ser cagat a casa nostra.


En un dia net i clar, vam baixar a Reus, ens vam arreglar i a donar un tomet aprofitant el bon solet. La Mercadal estava a tope. I a dinar! Vam fer cap al Batan per dinar plegats amb mons pares. Aperitiu i de menú: sopa de galets amb pilotes i canalons. Excel•lent! De postres torrons i neules i molt de cava.





Abans però vam veure els bells retaules de l’interior de sant Pere i els que fan a l’exterior i al voltant de la Prioral.










Sense massa dilació vam anar cap a casa ja que calia preparar el dinar de l’endemà. Per si o per no jo ja vaig deixar parada la taula aquella mateixa nit.

261218 SANT ESTEVE. Doncs si, vam dinar a casa. Vermutillo lleuger, tenint en compte que ja era el tercer dia de menjar. I per dinar crema de marisc i cassoleta de peix amb rovellons de la temporada. De postres dolços variats i licoret variat. I celebrar que, malgrat les dificultats d’aquests darrers temps entre accidents i operacions, vam poder brindar una i diverses vegades plegats.







291218 PESSEBRE DELS ESTELS A CASTELLÓ (VANDELLÒS). Arribar encara de dia, amb aquella llum rogenca a les roques de la muntanya i el poblet recuperat dalt del turonet a punt, amb aquella màgia i una gentada fent cua per entrar fa molt de goig. Durant 4 jornades, el Pessebre dels Estels ha obert les seves portes i ja en van 21 edicions. L’encant és veure com al poblet, abandonat fa un temps i recuperat amb els anys, s’hi recupera la vida amb certàmens com aquest o el Rustic fest. A cada casa es rememoren oficis alguns ja perduts o oblidats, volent explicar a la gent tècniques que per la immensa majoria es desconeixen; com fer sabó, remeis casolans, preparar infusions, filar, arregalar botes, treballar les arnes, fusteria, barberia... Els quadres humans es representen en cases que han anat recuperant lentament teulades, sostres i parets. A més hi podem trobar escenes del pessebre com l’anunciació, els pastors o el naixement. Tot sota la gran arcada aixecant-se al cel i que n’és el gran símbol. Abans de marxar, en una gran carpa als afores, berenes un bon tall de pernil i pa, i de record pots adquirir alguns dels productes relacionats amb el pessebre i el poble. Els diners recaptats van per seguir amb la reconstrucció de Castelló.

















301218 PESSEBRE VIVENT DE PORRERA (PRIORAT). Vint-i-quatre anys després, el poble de Porrera ha tornat a lluir amb el pessebre vivent. Enguany les escenes s’han repartit pel carrer de la Font de Dalt. Trossos de carrer i cases s’han reconvertit per escenificar el naixement, l’infern, l’anunciació o els reis, des del cor del poble anant en direcció a Torroja. És pura màgia com les cases recuperen un toc que les fa especials. I és que a Porrera hi ha cases precioses, que encara testimonien un passat ben maco. Vells cellers, pous, baixos, escales, magatzems, coves, corrals... que queden dignificats amb les diferents representacions que s’hi fan. El plat fort quedava pel final. Allà on s’acaba el poble, la part més espectacular del pessebre amb la font, animalets diversos, els pastors, l’anunciació i els reis. Per acabar cal adquirir l’excel•lent vi del pessebre o anar a fer una begudeta calenta al bar. Els beneficis de les vendes del mercat, el forn i les botigues aniran destinats a l’Associació club Vaixell de Tarragona. Per molts anys Porrera!





















311218 CAP D’ANY A COLLDEJOU. Tot s’acaba! Quan arriben aquestes dates tinc ganes ja d’acabar l’any i començar una etapa nova. Doncs bé, per celebrar-ho vam anar a sopar a ca la Madalena i el Joan. De primer entrant de marisc, amb llagostins, escamarlans, caragols i cloïsses amb unes salses brutals. I de segon fricandó de vedella amb bolets. Aquelarre de pastes i pastissos de postres i a esperar les 00h. Cap a tres quarts vam anar cap a la plaça, on ja hi havia gent. Es va repartir cava i raïm per a tothom i de sobte, van tocar els quarts i les hores al vell rellotge del campanar. Per primera vegada en molts anys em vaig menjar el raïm com mana la tradició; gra per campanada. Els moments posteriors són els millors. Abraçades amb la gent, salutacions i els nostres millors desitjos. I d’allà a acabar de recollir i cap al bar a deixar que la matinada i els gin tònics ens ennuvolessin. Bon any 2019 per a tothom!














010119 PRIMER DIA DE L’ANY. Llevar-se amb el concert de Viena i amb el cap mica ennuvolat. Almax i Gelocatil; la recepta. Arreglar-se, sortir al carrer i veure que fa un dia radiant. Un dia que molts aprofiten per pujar a la Mola. Calia baixar cap a Reus però ja que els fillols venen a complir la cita de cada any amb el tió. Vam dinar plegats sopa de galets i pollastre. I a fer cagar el tió petits i grans. La il•lusió de la canalla és incomparable!









020119 ENTREGA DELS REIS AL PAU. Com mana la tradició, el padrí ha fet entrega del reis al fillol, i aquesta vegada una miqueta més avançat ja que així podrà tenir uns dies més per gaudir-ne. Berenar reeixit a base de delicatessen de xocolata i d’aquelles converses que trobes en falta fer més sovint.



050118 NIT DE REIS. Un any més ses Majestats feren cap a la capital del Baix Camp. Una munió de canalla il•lusionada i ansiosa els esperava. A partir de les 19h els carrers del centre s’ompliren de gent. Lentament, les carrosses, els patges, els grups i els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar baixaren fins a la Mercadal. Enguany els veiérem davant del Bon Mar al Raval. Tres novetats: la rua va ser més lluïda, es van llençar caramels tous i la comitiva i el rei negre eren africans.
















Cerveseta i a buscar els reis del Batan, a casa de mons pares, amb sopar (caldet i entremès) i tortell de reis inclòs.






La nit la vam acabar al Despertaferro de revetlla fent uns gintònics. La nit va ser curta!


060118 DIA DE REIS. Ens hem llevat i ses majestats ja ens havien deixat els regals de casa sota de l’arbre. Reis encertats!


El darrer dels dinars de Nadal l’hem fet a casa de la Rosa i el Joan. Ell avui doblement celebra, ja que a més fa l’aniversari; 71 anys! Per molts anys! Recull de regals del Sardà, aperitiu, caldet i vedella estofada amb rovellons de Colldejou. Torrons, tortell, cava i sobretot la companyia de la família; el més important del Nadal.






070118 L’ENDEMÀ. Doncs mira; encara ha estat un dia amb màgia. Primer hem anat a buscar un lot de tres vermuts que ens havia tocat a Cal Baró. Moltes gràcies!


Després hem anat a fer unes birres i braves a la Mercadal, amb el sol apqretant com ai fos el mes de maig.


Finalment, hem dinat a ca la Victòria per acomiadar les festes. Un bon final!