APARTATS

29 de jul. 2013

VERGONYES EN CADENA



Com pot ser que una línia per on pots anar a 200 km/h en sec hi hagi un tomb que et faci baixar a 80 km/h?
Com pot ser que el president d'Adif digui que amb un altre sistema de seguretat l'accident s'hauria evitat?
Com pot ser que un conductor que ha d'anar a 80 vagi a 200?
Com pot ser que el govern digui que no té responsabilitat?
Com pot ser que hi hagi gent que afirmi que l'accident hauria d'haver passat a Catalunya?
Una VERGONYA!

28 de jul. 2013

TROBADA DE GEGANTS DE RIUDECANYES 280713

Trobada de Gegants de Riudecanyes 280713
Tot i que el dia s’ha llevat una mica ennuvolat al final el cel ha lluït un blau lluminós i la calor ha anat fent acte de presència. Les diferents colles ens hem anat retrobant a la zona del Parc de les Glaneres. A l’edifici de l’Heura ens han ofert un excel·lent esmorzar –i més en els temps que corren- a base de pa, llangonissa i cansalada. Cadascú s’ho ha cuinat al gust i ens ho hem anat cruspint a l’interior de l’edifici. A les dotze passades les colles han fet la plantada a la plaça de l’Església. Hi ha participat les Colles de Vilanova d’Escornalbou, sant Antoni de Montbrió, la de Botarell, la de Vinyols, la de Colldejou, Duesaigües, Vinyols, el gegantó japonès, les colònies de Montbrió, Cambrils i els capgrossos de Riudecanyes. 















Finalment, s’ha donat el tret de sortida i hem anat serpentejant pels carrers del dilluns, el diumenge... anant passant pels diversos dies de la setmana. Després de baixar per la costa de les Escoles, hem fet una breu aturada-plantada davant de la Cooperativa per recuperar una mica les forces. Llavors hem tornat a pujar per tot passant per davant de l’Ajuntament arribar de nou a la plaça de l’Església. Allà cada colla ha ballat al bell mig de la plaça. El senyor alcalde ens ha ofert unes paraules i s’ha procedit al sorteig d’un pernil, un xoriço i ampolles de vi. Finalment, els gegants s’han arremolinat al bell mig de la plaça per tancar la trobada ballant conjuntament, deixant a les nostres retines una bonica imatge per al record.


DIUMENGES DE JULIOL D'ANIVERSARIS

Diumenges d’Aniversaris
La Bisbal 130713 – Adela 1, Joan 3 i Manel 5 anys
Vam arribar sota una caloreta passable i vam anar a fer un refresc al Bar de la Piscina. Després vam dinar plegat un bons entrats a mode de vermut amb gambetes, musclos, pop..., amanida d’alfàbrega de primer i fruits secs i ternasco de segon. A l’hora dels postres tres pastelets personalitzats van fer les delícies de l’Adeleta, el Joan i el Manel. La tarda la vam escurçar jugant a bàsquet i obrint els respectius regals. Em sembla que la gran triomfadora de la tarda va ser la Vitxeta de Reus, la nova amigueta del Joanet.


Mont-roig 280713 – Joan 34 anys i Rosa i Joan 41 anys de casats
Hem matat tres “pájarus ” d’un tret i ho hem celebrat conjuntament al Restaurant el Figarró de Mont-roig. De primer hem fet unes amanides; jo he triat la de formatge de cabra. Els segons ja han estat més variats: xurrasco, bacallà... jo he optat per pebrots del piquillo farcits de botifarra negra i crema de bolets. De postres els clàssics crema catalana, préssecs i mató amb mel. Cafès i cava per celebrar les dues efemèrides.

Per molts anys als tres.





TROS: patatines 250713 i HORTS D'EN RIC: el matí de les cols i les confessions 260713

Tros: arrencar “patatines”, regar les flors, avaluar avellaners i omplir aigua 250713
Amb una calor ben maca ens vam acostar al maset per arrencar el projecte de plantar patates. Dic projecte o prova perquè realment no va ser res més que això i vist els resultats em dono per satisfet. Vaig sembrar 10 culs de patata que anaven tirades per casa i que s’havien grillat. Dels deu nou van arrelar i tot i fer-ho massa tard i amb l’escassetat d’aigua que implica el secà encara n’hem collit per un parell de menjades.
Els avellaners ja tenen les avellanes ben maques i les fulles comencen a blanquejar una mica.
En un altre ordre de coses i en un altre miracle de la natura i gràcies a l’enginyeria agrícola dels nostres avantpassats, vam poder refrescar-nos i beure una impagable aigua de la mina.




Horts d’en Ric: primeríssimes tomaques, plantant porros i tot tipus de cols 260713
Aprofitant la fresqueta matinal van anar a l’hort. Vam arranjar diverses zones en les que hi havíem fet sembra per eliminar males herbes. Encara és una mica aviat però ja vam poder collir les primeres tomaquetes, uns cogombres, enciams i una bossa de bajoques. L’hort està impressionant. Abans de marxar vam plantar cols de Brusel·les, Bròcoli, Col llombarda, col híbrida i bròquils en un bancal i porros en un altre.

Quina gran teràpia és l’hort. Un moment de pau també on pot xerrar amb el teu company.





22 de jul. 2013

HORTS D’EN RIC JULIOL 2013




Aquestes darreres setmanes hem acabat d’arrancar el que quedava de l’hivern per deixar bancals lliures per altres elements. Les últimes pluges acompanyades d’una pujava de les temperatures ha fet que les tomaqueres, les bajoqueres, les carabassoneres i les cogombreres tinguin un aspecte excepcional i facin uns fruits ben macos –tot i que encara no hem collit tomaques encara-. Les plantes es veuen ben sanes encara que hem hagut d’ensulfatar-ho una mica amb aigua i sabó pel pugó i amb òxid cuprós per prevenir l’aranya roja.








Ara toca lligar les tomaqueres i mantenir a ratlla les incessants herbetes que surten arreu. Va bé sota de les plantes deixar una cobertora amb herba seca perquè no hi toqui massa el sol i rebrotin les plantes.
Dues grans sorpreses. Una que les cigroneres ja tenen cigrons i els enciams; estem tenint un molt bon resultat aquesta temporada. No puc acabar sense oblidar-me de les exquisides bajoques que ja hem collit i hem menjat i de la darrera novetat: l’alfàbrega. Ha donat un gran resultat. A esperar una mica més i a seguir lligant tomqueres. Iblama

PETITES REFLEXIONS


PAROLE, PAROLE, PAROLE


Sovint se’ns omple la boca amb milers de paraules buides... parole, parole! Que si això, que si allò! Es vol donar la imatge de ser el més obert o oberta i acceptar-ho tot i tal i qual. A l’hora de la veritat te n’adones però que per la boca mora el peix. Al final resulta ser que aquestes persones són de pensament únic i no accepten res més que no sigui el seu sentir. Iblama

15 de jul. 2013

PETITES REFLEXIONS

EN PIC PASSA SANT PERE S'HA ACABAT L'ESTIU


Ja fa uns anys que així ho he viscut a la meva pell. Fins sant Pere -i durant- tens aquella il·lusió tant diferent de la resta que et fa viure aquests moments amb una màgia diferent, tinguis l'edat que tinguis. I és un fet que el temps passa súper ràpid d'aquí endavant. No te n'adones i de sobte et plantes al mes de setembre, havent d'oblidar-se de cop de la festa, del no temps, de les vacances. Per això doncs que a viure l'estiu que són dos dies! Iblama