APARTATS

27 de febr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. SEVILLA 0 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 25.

-ALINEACIÓ. 3-5-2 Porteria: Ter. Defensa: Mingueza, Piqué, Lenglet. Mig camp: Dest, Busi, de Jong, Pedri i Alba. Davantera: Messi i Dembelé.

-MARCADOR: SEVILLA 0 - BARÇA 2 (Dembelé i Messi).


2. EL TITULAR: ‘Gran Barça’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 13 partits sense perdre en Lliga! Messi suma 19 gols i es consolida al Pichichi.

4. LES CLAUS. Koeman i el seu equip han llegit molt bé la manera de jugar que té el Sevilla per contrarestar-la i l’equip l’ha dut a terme a la perfecció. El sevillistes han tardat una hora a xutar a porta. I com el hem contrarestat? Doncs acumulant 5 homes al mig socorrent als tres habituals. Això ha alliberat Dembelé i sobretot Messi que s’han dedicat a atacar (tot i que en moments puntuals també han ajudat en la recuperació). Aquesta acumulació ha permès que no deixéssim córrer els blancs. Quan la tenien ells nosaltres podíem tenir uns tres homes damunt dels seus. Això els ha forçat a precipitar-se. En defensa no hem estat massa exigits, més que res perquè no els hem deixat crear perill. Hem jugat la banda doncs amb carrilers i això els ha descol•locat ja que al marcar-los alliberava més el mig nostre atacant. Gran disciplina tàctica i gran esforç dels jugadors. És molt difícil fer dos gols a un dels millors equip d’Europa defensivament parlant.

5. LA CARA I LA CREU. La Cara és per l’entrenador pel plantejament i l’equip per la resposta. La creu, per dir alguna cosa; les lesions d’Araujo i sobretot Pedri.

6. EL RIVAL. Avui ha perdut la batalla. Lopetegui no ha sabut en cap moment contrarestar l’estratègia de Koeman. Han anat sempre darrera de la pilota i han rebut molt d’atac en contra. Avui podien haver sortit escaldats del Pizjuan. A la segona part han fet canvis i han canviat una mica la dinàmica tot i que el Barça els ha tingut força acorralats a la seva àrea. Han encaixat dos gols i podien haver estat dos més. Així i tot admirable la defensa que tenen. És un dels millors no només d’Espanya sinó d’Europa. 

7. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Ha estat impecable. Els sevillistes es queixen que haurien d’haver expulsat a Messi. A mi el que m’estranya és que amb 20 faltes que han comès i amb l’agressivitat que juguen no hagin estat ells els expulsats. Gran partit doncs d’aquest àrbitre!

8. LA VEU DEL SOCI. Contentíssim! Si! El Barça més seriós dels darrers anys. Orgullós de l’equip i de Koeman. Dels partits que fan afició. Ens hem adaptat a l’equip rival per contrarestar-los! Molt bé! Gran feinada! Així si que estem orgullosos de ser culers passi el que passi. Així podem aspirar a tot! Amb aquesta seriositat almenys el soci no és queixarà!









25 de febr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 3 - ELCHE 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: 

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 Porteria: Ter. Defensa: Mingueza, Piqué, Umtiti i Alba. Mig camp; doble pivot amb Pianic i DeJong i tres per davant: Pedri, Trincao i Braith. Davantera: Messi.

-MARCADOR: BARÇA 3 (Messi 2, Alba) – ELCHE 0.



2. EL TITULAR: ‘Tristor’

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 22 anys seguits en els que  l’Elche perd contra el Barça. Des de 1978 que cap jugador fa un gol als blaugranes. Messi es consolida com a Pichichi amb 18 gols.

4. LES CLAUS. Primera part per anar a dormir. Partit lent, tediós, avorrit i sense ocasions. Bé si, les del rival! Amb el doble pivot Dejong no pot perdre tant la posició i no pot jugar amb tanta alegria, de manera que acabem jugant un futbol molt previsible i fàcil de ser defensat. L’únic indultat de la primera part Trincao. A la segona part, Koeman ha entès els canvis que havia de fer per tornar a un Barça més natural amb un 4-3-3. Messi s’ha posat l’equip a l’esquema i l’ha fet rutllar al seu so. L’equip ha fet així una segona part acceptable!

5. LA CARA I LA CREU. La creu per Pianic. No ha ajudat a millorar en res a Busi; i mira que Busi juga ben justet. També ha fallat moltes passades. La cara per la regularitat de Pedri. Com ja hem dit altres cops és del poc salvable.

6. EL RIVAL. Ha tingut les seves opcions a la primera part, però no ha culminat bé les jugades. A la segona, quan nosaltres hem decidit jugar a futbol, els hem anat empetint; han abaixat els braços. El seu entrenador Fran Escribà tenia clar que faria rotacions i les ha fet. Aquesta lliga no és la seva; patiran per conservar la categoria! Tenen un porteràs: Edgar Badia!

7. LA MOVIOLA. Diaz de Mera. Inadvertit!

8. LA VEU DEL SOCI. Decebedora primera part. Mira que el noi de Barça TV intentava posar-hi ganes però ha estat infumable. Molt pitjor que l’altre dia. Menys mal que a la segona part ens hem dignat a jugar a futbol. Ganes de tenir president i que hi posi collons i saba nova. Encarem ara unes jornades decisives, amb enfrontaments directes entre els de dalt. Veurem la que ens caurà; la veritat és que tinc poca confiança.









24 de febr. 2021

BALANÇ TEMPORADA HORTIFRUTICOLA 2020

PORRERA 


Obstacles. 

El temporal Glòria va malmetre el camí general, de manera que en el primer tram de l’any només vam poder arribar fins a tres quarts del camí amb el cotxe. La inoperància de l’ajuntament d’Alforja va fer que fins tres mesos més tard no s’arrangés el ferm. Al nostre tram de camí va córrer l’aigua i va descarnar molts trossos del camí, emportant-se la terra. El mig del barranc per on passem travessant el riu va quedar inutilitzat. Per tant, primer de tot va caler habilitar el camí a pic i pala per reomplir els forats i encara avui 26 de desembre segueixo tirant-hi terra nova per fer-lo més practicable! L’aiguat va fer que una animalada de terra baixés comellà avall. La terra que l’aiguat del 1994 ens va manllevar, el Glòria ens la retornat. Zones que havien quedat buidades enguany s’han omplert. De fet la presa del veí igual que Lo pantano van quedar ben plens de terra. A la primavera les màquines van acabar traient-la. 

El segon gran obstacle va ser el confinament per la covid-19. Des del 14 de març fins al juny en teoria no es podia sortir de casa. Paper en mà i gràcies a la DUN vaig poder anar-hi diversos dies per avançar feina.







Arranjament i tancaments.

La meva obsessió era tancar la part del Mallol més propera al mas. Ens van caler tres paquets de mallasso i no se quantes barnilles de ferro per dur a terme aquesta obra de dificultat elevada, si atenem que hi ha trams amb pendents de més del 20%. Aquesta feina ja ens va dur uns quants dies. De la mateixa manera va caler constantment repassar els altres trams de tanca i és que ha fet uns cops de vent bestials en diverses tongades, capaços de fotre a terra palets o emportar-se trams de tanca. Entre juny i juliol vàrem ensulfatar pel diabló i la veritat és que s’ha notat, tot i que en algunes zones el forat és inevitable. 

Coincidint amb el confinament vaig poder fer fins tres passades d’herbicida, tot i que alguns trams va caler fer-los a mà ja que l’herba estava ben crescuda. Amb el Mallol tancat, la següent feina va ser replanar i arreglar tots els marges caiguts. No cal dir que la tanca l’hem hagut de repassar diversos cops i és que el jabalins no s’aturen. Ells van provant amb el morro i si poden entren. De la mateixa manera he fet sengles passades de desbrossadora a dalt de tot als Rogles i al tram final del Mallol, a la part fonda.




Barraca trastos. 

Darrere del mas, a tocar del Corral hi teníem diversos trastos llençats per allà. Doncs bé, amb palets vam muntar una mini barraca per posar-hi una mica d’ordre. Ara s’hi poden guardar més i millor materials que no cal que estiguin al corral o al mas.


La mina. 

En termes generals sempre hi ha hagut aigua. Només és als mesos de major calor que s’asseca momentàniament, tot i que no del tot. Enguany la màxima baixada va ser d’uns dos pams. Moment que vam aprofitar per buidar-la i netejar-la de cara a les pluges de la tardor. Enguany doncs l’hem buidat dues vegades. Hem pogut gaudir de l’aigua d’aquesta meravella de terra. 


Hort. 

No vam poder tenir massa cura de les faves, els pèsols i els alls. En termes generals, podem parlar d’una collita normal, no excepcional. La veritat és que d’aigua no n’hi va faltar amb el temporal Glòria. La millor collita va ser la de faves. En total en vàrem collir fins a 5 vegades. De pèsols no n’hi va haver pas tants i el que passa cada any és que arran de la calor les plantes es tornen blanques i acaben fent un polsim i tot que les mata. Pel que fa als alls en vam acabar collint un 60% dels que sembràrem. Molt se’ls va notar massa aigualits i van acabar podrint-se. Ja de cara al 2021 hem sembrat de nou faves, alls i pèsols coincidint amb la lluna de desembre.





Collita.





Fruita seca.

Avellana. Excepcional. Hem acabat fent 480 quilos d’avellana; com feia anys que no es veia. I no en tinc cap dubte; el tancament de part de la finca ha estat la clau. Quan més tanques més plegues! Dues ham estat les millors varietats: la negreta i el culplà. 




Ametlla. Desastrosa. Hi va haver una mala pol·linització i la collita no ha estat bona. A destacar però que els ametllers de la llenca han produït per primera vegada. I a què s’ha degut? Doncs a dos ametllers pol·linitzadors que gràcies al Pep vam posar. Amb el que hem collit ma mare va fer encara dues tandes de panellets.

Fruits diversos.

Raïm. Desastrós. Va agafar míldiu per l’excés de pluja. Collita 0. De res va servir l’ensofrada que hi vam fer. 






Caquis. No hi ha hagut gran collita. Mitjana baixa podríem dir, quan l’any anterior havia estat molt bona.

Codonys. Mai fallen. Collita normal. El problema és que les ventades els han fer caure a terra i molts s’han acabat fent malbé.



Bolets i rovellons. Collita tardana i de menys a més. La terra de licorella és una meravella. De bolets sobretot se n’han trobat d’alzina: fredolics i carlets. He passat enguany de plegar apagallums i pebrassos ja que el festival de rovellons ha estat grarificant. Tres elements a destacar: que surten entre els líquens, que surten sota les alzines (cosa que m’encurioseix) i tercera; mai surten al mateix lloc exactament. Un regal de la natura, Déu i l’Univers a qui vull agrair. Braseta i amb el fred a menjar rovellonets.



COLLDEJOU


L’HORT. Enguany vam decidir que no tiraríem fem ja que els tres anys anteriors si que n’hi havíem tirat. Vam intentar ampliar l’hort per la banda del poble ocupant -amb permís- la finqueta del costat. Més que res perquè en aquesta finca hi tocava més el sol. Llàstima de temps perdut desbrossant i arranjant la zona perquè a l’hora de la veritat vam ser amenaçats que ens tallarien l’aigua si la fèiem arribar allà. Coses de la gent gran! Deliris de boig! En fi! Vam poder coure els calçots de la calçotada que vam fer i poca cosa més. Mentrestant, a l’hort hi havia calçots, faves, pèsols i algunes coliflors i bròquils que ens vam acabar en poc temps. Ben passat el motocultor, crestalls fets, canvis d’alguns tubs... Només calia esperar que el sol aixequés l’angle i toqués la finca. I això no passà fins ben entrat el març i l’abril. Què va passar llavors? Doncs que ens va agafar el confinament primer. Des del 12 de març que no ens mogut de Colldejou i vulguis o no s’ha hagut de notar. De tots els anys que jo recordo la veritat ha estat l’any que més a ratlla hem tingut per exemple l’herba. Pels vols de sant Josep vam sembrar les patates en un dels laterals, a tocar de la tanca i al juliol hem tingut una gran collita que ens ha durat fins a la tardor. No va ser fins el mes de maig que vam fer la plantada general. 5 tires de tomaqueres, pebrots del padró, italià i morro, albergínies blanques rodones i negres llarguetes, tira sencera amb enciams i cebes, 3 tires esgraonades en el temps de bajoca perona, una tira a mitges entre carabassons i tomaques fosques, tira de sembra amb ruca i pastanagues i tira de cogombres. Amb tot, el temporal Glòria, que s’ha de dir que aquí no va afectar tant, ens va perjudicar molt les tomaqueres. Vam haver de fer una esporgada d’emergència i posteriors ensulfatades. Gràcies a déu la collita va acabar sent bona, no excepcional. De fet en general es pot dir que no ha estat abundant. Al fer les bajoques esgraonades n’hem anat tenint. De pebrots bé, excepte els que són en teoria per escalivar que no ens creixen. Hem xalat amb els italians i els padrons, hem tingut cogombrets bastant repartits en el temps, igual que carabassons. Aquests però a la que noten inestabilitat en el temps s’extingeixen. L’Albert i el Joan ens van donar sacs vells de tela. Els vam posar escampats al terra per frenar l’herba, la qual ens ha fet anar de corcoll. Una altra de les tasques més feixuga és la neteja del marge entre horts així com la tanca que ens separa del barrancó. Un barrancó que s’ha passat més de mig any baixant maquet seguint la canalització que vam fer.Al fons, a tocar de la barraca vam arranjar una nova jardinera en la que els lliris d’aigua han arrelat molt bé. Els geranis allà plantats segueixen el seu ritme.































EL TROS

Aquesta ha estat la gran novetat. El Ric ha agafat el tros del Casalta; és molt maco! Consta de bassa i una barraqueta i una enorme primera parada on hi feien hort i hi tenien una mica de vinya. Sota hi havia fruiters com cirerers, caquis i kiwis i sota i al lateral avellaners. El contorn es completava amb olivers i ametllers. Doncs bé, el confinament el vam dedicar a recuperar aquesta vella terra. El primer pas va ser netejar la bassa i reparar-ne els crivells que hi pogués haver. Amb la bassa neta la vam omplir i poc a poc hi vam afegir peixos de diferents procedències i de diferents colors (perquè netegin l’aigua). I així, amb el bon temps, arribaren els primers banys. Després vingué el tancament de la finca. Teníem clar que si no es feia bé res hi havia  fer. Vam baixar el motocultor de l’hort i vam llaurar la terra. Al poc temps vam comprovar que era molt bona. Què li faltava? Una bona femtada! Fem de les cabres del Marcel amunt doncs. Així més endavant hi plantàrem els primers cultius així una mica experimentals: carabasses de tot tipus, tomaqueres grogues i normals, calçots (amb els que al desembre ja hem fet les primeres calçotades), enciams i cebes, coliflors i quan va tocar faves i pèsols. De la mateixa manera vam alliberar de rames els grans avellaners i a l’estiu es van poder plegar les avellanes. Quasi dos-cents quilos de negreta magnífiques. 

Amb l’allargament del confinament vam dedicar a esporgar els olivers i els pocs ametllers que hi havia al perímetre. Una feina que mai havia fet i que és molt laboriosa i entretinguda. No pots deixar cap rama que tiri cap amunt.

L’altre gran pas va ser aixecar un galliner per tenir gallines. Vam fer un primer que feia d’uns tres metres quadrats. Ara en tenim un altre que abarca aquests tres metres del vell com habitacle amb ponedores amb finestres i tot. Davant té un pati d’uns 18 metres quadrats. Actualment hi ha 7 bestietes: 3 gallines grans (dos de rosses i una ratllada) i 4 quiques (1 gall i 3 quiquetes). Coincidint amb el fred sembla que s’han animat a pondre més. Ara haurem de vetllar per l’aïllament del local.

Ara estem trencant-nos les banyes en com tenir un rec adequat ja que faltava una mica de pressió a l’aigua per arribar en bones condicions a totes les parts del tros. De moment hem posat en el punt més alt dos bidons que s’omplen amb una bomba que funciona amb energia solar. I així i tot seguim fent peoves.

El Ricard s’ha encarregat de netejar tota la marjalada vella d’heura. Ara fa un goig que enamora veure aquelles pedres centenàries ben apilades. Al marge de dalt hem plantejat fer unes jardineres naturals a tocar del mur on posar-hi les carxoferes que estorvaven el pas al mig de la parada. La Lu vol habilitar una zona per posar-hi plantes que produeixin fruits exòtics.

Planta compostatge. L’hem feta amb palets i l’hem tapada amb una lona. El nostre objectiu és tenir el nostre propi compost natural. De moment hi anem llençant restes orgàniques, herbes, cendra... Anirem veient-ne la transformació.

Ha estat un goig fer diversos dinars ja sobre el terreny mateix aprofitant el bon temps sobretot tardorà i de començament de l’hivern. Poder collir els teus propis calçots, netejar-nos, cuinar-los i assaborir-los a la mateixa finca en companyia de la Lu, la Xell i el Ricard no té preu!