APARTATS

28 d’oct. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:10). BARÇA 5 - REAL MADRID 1.


1. COMPETICIÓ. LIiga. Jornada 10.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 5 (Coutinho, Suàrez 3 i Vidal).


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana una mica estranya de clàssic. S’ha parlat més de Lopetegui i del seu possible substitut, de la baixa de Messi i dels embats de la Xampions que no pas del partit. Valverde, recordant el cap de porc que es va llençar contra Figo, ens va fer voler veure en la prèvia que en un derbi tot és possible. Mentrestant, la premsa de Madrid feia una punyent roda de premsa a Lopetegui.
A destacar el refús de la FIFA a jugar a Miami el Girona-Barça.
S’ha preparat un mega mosaic a tot el camp que llegia ‘We color football’. Espectacular.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Des de fa 41 anys que cap entrenador espanyol del Madrid guanya al Camp Nou. Es perllonga ‘la ratxa’. L’afició ha cantat un cruel ‘Julen quedate’.
Gran efectivitat culer avui. Hem xutat 8 cops a porta i hem fet 5 gols. Ells 4 i n’han fet 1. Ah, i dos pals; un per cada!
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Ter (poc exigit i impotent en el gol) Defensa: Alba (de deu), Piqué (motivadíssim), Lenglet (ben posat, al tall) i Roberto (vertical i assistent). Mig: Arthur (impossible prende-li la pilota), Busi (líder) Rakitic (bon peó). Davant: Coutinho (més extrem que tocant), Suàrez (apoteòsic) i Rafinha (reforç del mig).
Hem mantingut la base de l’equip i les maneres de l’Ínter i hem jugat una bona hora. Mitja hora -quasi- l’hem regalat. A la primera part: intensitat, coordinació, pressió avançada, combinació i 2 gols. Per mi, la clau ha estat de nou tenir molts migcampistes i a prop, entre 4 i 6 jugadors. A la segona part ens han posat 5 tios al mig i ens han passat la mà per la cara. Valverde ha fet bé els canvis, tot i que un pèl tard.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Suàrez. Per la lluita, la perseverança i el hat trick avui.
-‘ERES MUY MALO’. Rafinha potser ha estat el que ha passat més desapercebut. M’ha agradar l’ajuda al mig.
-L’INDULTAT. Sergi Roberto. Força regular i assistent.
7. EL RIVAL. Primera part indigna per un rival tan gran com el Madrid. Han jugat, fins la lesió de Varane, amb un 4-4-2, aculat, amarrategui, sense ànima, deixant espais i imprecís en la passada. Després ha passat a jugar amb un 3-5-2 i durant 20 minuts ens han passat la mà per la cara igualant-nos quasi la possessió. Han merescut empatar llavors però el futbol els hi tornat la jugada d’altres temps i el Barça ha fet el 3. El partit aquí s’ha acabat. Penso que tenen uns grans jugadors però que l’entrenador no els sap posar compensadament.
8. LA MOVIOLA. Sànchez Martínez. Impecable. Ha hagut de demanar el VAR en el penal de Suàrez que evidentment era. Ben assistit a les bandes. S’ha fet respectar!
9. LA VEU DEL SOCI. Com a molat veure madridistes com el Tomàs Roncero desesperant-se davant la piconadora culer. Nova maneta Roncero. Com de necessari és el VAR per fer justícia; ‘ahí lo dejo’. Bona primera part del Barça. Solvent! Però lamentables primers 20 minuts! Després que fessin el gol, els bons culers ens hem cagat asseguts al sofà. Hem vist un mal Barça; aquelles ‘pájares’ que tenim, però mira, al final hem guanyat amb apoteosi final inclosa amb els tres gols a la segona part i entre ells el primer del Vidal. Les cares de desolació dels jugadors al final denoten que la cosa no s’aguanta. Fins i tot Casemiro ha fet unes declaracions que no fan més que afegir llenya al foc. Ha dit que és imperdonable el que està fent l’equip.
10. A LA CAVERNA. El Barça queda líder en solitari amb 21 punts, seguit de l’Alabès 20, Atlètico 19 i l’Espanyol amb 18. Capdavant de la lliga apretadet. El Madrid queda 9è amb 14 punts. Au home! No diré res més! Doncs que crec que la cara de Don Floren indica que en breu ‘agur’ a Lopetegui. Aquest noi serà la viva mostra que ‘la avaricia rompe el saco’. Era seleccionador brillant i ara està a punt de ser abocat per un precipici.





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 22-281018.

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES


Angelo Ciocca, que és diputat de la Lliga, a la cara de la UE s’ha tret la sabata de marca italiana i l’ha estampat damunt dels papers que el Comissari els hi havia entregat. La UE ha refusat els pressupostos italians. És un desafiament amb tota regla a una UE massa preocupada la prima de risc, els PIBS i els deutes abans que no pas les persones. La pregunta que em faig: volem pertànyer a aquests Europa?

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Un any de la votació al Parlament i de la Proclamació de la República Catalana. Aquell 27 d’Octubre vam anar Barcelona i proclamàrem la República. Aquell dia va ser màgic! La gent estava alegre i tenia unes ganes enormes de fer el pas, plorar, emocionar-se i celebrar-ho. I començar una etapa nova allunyats d’una vegada per totes d’aquest estat caduc i cec, del qual molts vam desconnectar amb el discurs del borbonot el dia 3. Nosaltres vam proclamar-la. Per molt que ens diguin per darrera, nosaltres ho vam fer. Els polítics van estar a l’alçada? Van fer el que el poble els hi va demanar i tot i que es diu que ens van enganyar i no van fer res, ho estan pagant amb la presó i l’exili. Per ser que no van fer res, deu no do el càstig. Vist lo vist només faltava publicar-ho al DOG i fer-ho efectiu. Vergonyós que des de la Generalitat no s’hagi promogut una commemoració gran més enllà de quatre paraules del Torra.

EL PERSONATGE. Pablo Casado. Quin personatge noi. Fill dels pares més corruptes de la història (del PP),  tot i que ell amb tota la cara dura pregona que són el partit més nèrT- ha entrat en la política espanyola ell i el seu equip com ‘elefantes a una cacharreria’. Ja quan feia de tertulià a la Sexta el veies com el típic imbecilet de la classe que ve a xinxar i després s’amaga com una rata amb aquella rialla de desequilibrat. Però com que tenia bons ‘pares’ va anar ascendint i creixent també oxigenant-se amb la seva manera de fer i les formes: manipulant el seu currículum amb màsters obtinguts de manera estranya per exemple. Sempre emmirallant-se en el seu ‘papà’ polític l’Aznar. Abans de ser president dels blaus es va cobrir de glòria amenaçant Carles Puigdemont dient-li que acabaria com Lluís Companys. I si; dono la raó al Tardà: si pogués ens afusellaria. Van saber llavors que caminaria per damunt d’aquesta corda fina que els de Ciudagramos cada dia tensen i tensen. Ja sent el president del PP, sense més arguments, ha patalejat com un nen de mamella pel fet que els han fotut fora de Moncloa amb una moció de censura, recolzada per l’independentisme (això és el que els hi cou). Tot els hi ha vingut bé. No s’ha estat de res el tal Casado. Ha anat a Europa a desacreditar Espanya, davant les esbufegades de desesperació de la Merkel. I això sempre; tenint dins de la seva bruta boca Catalunya. La mateixa estratègia buida i patètica dels taronges. Cap més argument que anar en contra de Catalunya i afilar al màxim els ganivets per retallar l’espai que els ha guanyat C’s. Amb tot, aquest dimecres, s’ha acabat de cobrir de glòria i ha fet còmplice al president Pedro Sànchez del suposat ‘cop d’estat’ que segueixen dient que s’està perpetrant a Catalunya. Li ha dit ‘colpista’ al Sànchez. Amb la no rectificació, els socialistes han trencat relacions amb ell. El fill polític de l’Aznar comença a igualar el nivell d’imbecilitat i inutilitat que el seu antecessor Mpuntorajoy va deixar en herència. Estic segur que aquest ‘personatget’ la història d’Espanya el recordarà de la mateixa manera que recorden reis espanyols curts com ‘el hechizado’. Li veig un curt recorregut; afortunadament! Les darreres dades del CIS d’aquesta setmana situen el PP com a tercera força a tocar de Podemos.

L’EFEMÈRIDE. El 22 d’octubre de 1882 es va posar la primera pedra de la línia ferroviària de Canfranc a l’Aragó, en temps del rei Alfons XII. Però no va ser fins el 1928 que es va posar en funcionament, pel que es veu més per la pressió popular que no pas per la seva viabilitat real. 3 anys més tard hi va haver un incendi que va mig destruir la meravellosa estació. Els moments de major trànsit vingueren amb la Segona Guerra Mundial i el trasllat de mercaderies de Portugal a Suïssa (1931-1945). De 1954 a 1959 serví per dur producte de l’horta valenciana a França. A partir de 1962 es començà a donar major importància a les línies d’Irun i Portbou ja que en elles es podia fer el canvi de vies a l’ample europeu. Finalment, el descarrilament d’un tren, va fer que la línia quedés en l’oblit i en desús.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana anticiclònica, amb temperatures suaus (matins i nits fresques) fet que ha provocat bancs de boira i mullenes matinals persistents. Dijous hem gaudit d’una espectacular lluna plena que ens ha portat un canvi de temps de cara al cap de setmana. Divendres hem passat calor i a partir de llavors, el temporal de fred s’ha fet present, fent baixar les temperatures entre 8-10 graus. Davallada, fred i primeres nevades al Pirineu i el Montseny. Ben pronosticat des de TV3.
Alegria perquè les darreres pluges han reanimat els embassaments del sud com els d’Ulldecona, Riudecanyes, Guiamets i sobretot Siurana, el qual ja ha passat del 15%.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. @polientes1612 és un comissari de la policia de Navarra (Daniel Rodríguez López) que va crear aquest compte des d’on insultar l’esquerra i l’independentisme. Abans que el cessessin, en gest que honora el govern i al Ministre Marlasca, aquesta rata ha plegat. Ara que es fixin amb el tal Baena que és el que dur el cas del Procés. Amb un compte fals ‘Tacito’ d’amagat ha volgut desacreditar l’independentisme. Un tio que ha de parlar de tu davant del jutge aportant proves i resulta que ja d’entrada et desqualifica o menteix.

QUE N’APRENGUIN! Segons les darreres dades del PIB del segon trimestre de 2018, Catalunya ha crescut un 3,1% mentre que el total d’Espanya ho ha fet un 2,5%. Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta. d’Espanya. En indústria Catalunya creix més, en construcció i agricultura creix més Espanya. Però és que hi ha un munt d’empreses que han fixat invertir més en Catalunya. Noms com Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft , Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian. La tendència fa que a la resta d’Espanya un gruix molt important d’empreses estigui fent fallida; alguns noms: Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Día, Coopbox. Aquesta dinàmica respon a la diferència d’objectius d’ambdues. Mentre que aquí s’ha apostat per la inversió i la petita i mitjana empresa i les exportacions, a allà s’ha optat per afavorir elèctriques, bancs i constructores. O el que és el mateix: la minoria de senyorets riquets  de sempre, optant abans per l’endeutament que per pagar les pensions per exemple abans que buscar uns solució de llarg recorregut. Total; que tants elements negres i tants fantasmes i apocalipsis i res de res. Catalunya està fent bé algunes transicions cap a nous models com per exemple en el sector turístic, apostant per un turisme de major qualitat. El mateix està passant amb la logística que es veurà potenciada, igual que l’automoció amb el corredor acabat. No tinguem cap dubte que si fóssim independents seríem -això si amb temps- un estat fort. I fixeu-vos que hem deixo congressos, tecnologia o  infraestructures.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Com ja vaig pronosticar la setmana anterior el tema de les despeses de les hipoteques no quedaria com dictava la sentència que les haurien de pagar els bancs. I mireu! El més sorprenent és que hi ha fotut mà un dels poders de l’Estat per afavorir un dels seus fills. El poder judicial, per mitjà del Tribunal Suprem, ha deixat en suspens la sentència. Amb tot han deixat al descobert la falta de transparència de l’Estat, el qual davant d’una clara amenaça pels seus interessos de casta de poder, és capaç de fer desaparèixer fins i tor la separació de poders. Ara a Espanya alguns sectors se’n fan creus però a Catalunya amb el procés ja vam veure del que són capaços. Espanya desperta’t! Tenim un problema de sistema: el sistema del 78. Està ancorat en les velles estructures de poder, és caduc i elitista. És qüestió de la gent canviar-lo. La querella de Podemos és un bon començament! Després de la mort de Franco ho van deixar ‘todo bien atado’. La dualitat del PPSOE assegura el manteniment d’un sistema de ‘cunyadisme’ amb temes cabdals. La mostra la tenim amb la fabricació d’armes per l’Aràbia Saudí. Poc importa que es matin persones innocents amb elles. Abans de tot hi ha ells llocs de treball de la ‘gran cunyada’ d’Espanya: Andalusia. A ells, per llei, se’ls ha de tenir contents i complaguts com sigui amb AVES, infraestructures gratis, Pirmis i el que faci falta com tolerar-los ‘l’a por ellos’. Són els gran garants del sistema corrupte del 78. Un altre exemple de pota intocable és no molestar els feixistes que campen lliures pel carrer fent el que volen amb tota impunitat com alguns del PP, VoX i la FFF i l ultra dreta.. És el cas de Pedro Chaparro. Hauria de ser a la presó per haver assaltat la Blanquerna per exemple o per amenaces al Jordi Borràs i en canvi li van aplaçant l’entrada a la presó. Pel sistema la veritable amenaça són els sobiranistes, per això els mantenen en presó sense sentència.

ESCLAUS DE LES DADES. ‘Un 20 per cent de les mares soles pateixen trastorns d'ansietat i depressió’ (324.cat). La solitud és molt traïdora. Ja ho diu la dita; la vida compartida és molt millor. Avui en dia, ens trobem cada vegada més, sense entrar en les raons, que hi ha més famílies monoparentals amb nens o gent gran al seu càrrec. I no només això sinó que és un sector molt vulnerable, ja que el risc d’exclusió social és més evident. La societat ha de fer molt més sinó ens trobarem que serà un problema que s’agreujarà amb els anys.

DURUS A QUATRE PESSETES. La setmana que hem vist entrar a la presó Rodrigo Rato atenem aquesta informació donada per la Fundació BBVA i l’IVIE: ‘Atajar la corrupción sumaría más de 10.000 millones al PIB de España cada año’ (ElPaís). La veritat és que és una xifra increïble. Això vol dir que es podrien ingressar aquests diners i que es podrien reinvertir en la mateixa societat.

EL PROCÉS. Reunions a Lledoners i Waterloo. Des de la distància la veritat és que desconcerta una mica sense saber-ne més. El Pablo Iglesias ha vingut aquí per parlar amb Jonqueras i per telèfon amb el Puigdemont. Es pot interpretar en dos sentits: negociar molles per via estatutària a canvi d’un referèndum a la llarga o simplement venir a parlar de recolzar els pressupostos per mantenir a ratlla la dreta. Em decanto més per aquesta segona via. I noi, d’Espanya no ens hem podem fiar. Pel que fa a la reunió de Waterloo per constituir el Consell de la República, estic totalment d’acord amb la CUP; prou teatre i més efectivitat. De totes maneres està bé intentar donar imatge d’unitat entre Puigdemonts i Jonaquerians  i entitats, tot i que no som rucs i sabem que la tensió el latent. En aquesta línia de deixar passar el temps suposo que fins al judici pels presos, hem sabut que Lluís Llach presidirà el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Civil i Social per al debat constituent. Converses i diàleg social; res de redactar una constitució catalana. Fer veure que es fa però no es fa del tot. Desconcertant! Està que ara per ara l’objectiu no és altre que fer temps alliberar els presos polítics.
El TS tanca la instrucció del Procés i obre judici als 18 encausat que no són a l’exili, rebutjant tots els escrits d’al•legació de les defenses. Un gran exemple si. Cada vegada hi ha més veus en contra de les causes de que se’ls acusa però ells a la seva en aquesta deriva d’un tribunal només a la defensa de les elits neofranquistes avui representades per molts PPC’s i cada vegada més pels nous tarats de VOX. Uns prova més per demostrar la deriva tribunal ha estat les formes usades en la revisió del cas de les despeses de les hipoteques. Doncs resulta que un familiar del Lesmes és poderós dins del Santander. Espanya desperta’t!

TIP DELS IUESEIS. Setmana tensíssima als iueseis amb uns paquets bomba envits a suposats opositors a Trump, el qual, lluny de condemnar-ho sense excuses, encara s’hi ha recreat dient que era culpa de la premsa. N’han rebut gent com l’Obama, la Clinton o el Robert de Niro. El dijous al vespre hem sabut n’han agafat el suposat autor. Un tarat que ja estava fitxat i que duia a la furgoneta les cares dels agredits en dianes, al costat de panflets i imatges de lloança a Trump. Ni allà, ni aquí, ni enlloc es pot permetre això

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. El govern de Reus relativitza la problemàtica de les ocupacions. Clar com que no les patiu! Què fàcil que és així! Doncs no senyors. No tot s’hi val. Si un pis o casa és del banc ho trobo malament que s’ocupi, atès que l’administració no ha fet res per posar-hi un cert ordre. El que no està bé és que s’opti per l’ocupació de qualsevol pis que vegin buit i que els hi vingui de ‘capritxet’. I tot és culpa vostra; des de l’ajuntament, a la generalitat, governs, europa (tots en minúscula per inútils). Sou vosaltres els que heu permès que els lloguers estiguin pels núvols, els que permeteu l’especulació immobiliària i els que poc feu davant una ocupació. Per tant poseu-vos les piles d’una vegada i feu les coses bé. A la nostra ciutat hi ha un munt de pisos que són dels bancs, doncs feu lleis que permetin ser entregats sota lloguers humans a persones que els necessitin, garantiu una vivenda digna per a tothom, legisleu en contra de l’especulació i quan tot això estigui fet lluiteu contra l’ocupació il•legal.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Segons un estudi fet per Pew Research Center, el cristianisme creix als Estats Units com decreix a Espanya. Aquí les secularitzacions cada vegada van més en augment. I és que a casa nostra per desgràcia l’estament religiós ha fet i fa molt mal. Sense anar més lluny amb l’oposició a treure a Franco del Valle de los Caídos o el consentiment perquè el posin a la Catedral de la Almudena. A part d’un missatge que és difícilment compartible, la gent amb una mica de cultura veu com l’ombra del franquisme segueix sent molt allargada. Cada vegada que hi ha hagut un govern de la dreta rància i retrograda s’ha subvencionat el xiringuito de la Conferència Episcopal i s’han condecorat santes o se’ls hi ha atribuït miracles com la sortida de la crisi. Per tot, aquella gent que no vol tenir una guia de la que no es pot fiar, n’acaba renegant.

25 d’oct. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. XAMPIONS (J:3). BARÇA 2 - ÍNTER 0.

1. COMPETICIÓ.  Xampions. Jornada 3.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Rafinha i Alba) – ÍNTER 0.


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la reflexió que ha fet en veu alta en Bertomeu. Si noi, esperem que t’hagi quedat clar que la directiva està per plantejar temes seriosos, no pamplines. A part dos debats més hi hagut. El primer si cal fitxar al mercat d’hivern. Jo crec que no; en casos així és quan s’ha de donar oportunitats als jugadors de la pedrera. I segon, qui substituirà Messi. La lògica indicava que havia de ser Dembelé i a la segona part donar alternatives. Doncs no ha estat així. Ha deixat el francès a la banqueta d’entrada. I és que després de la demora en el canvi de Messi que han destapat les càmeres, junt amb els regats inútils que va fer, em fa l’efecte que Valverde porta una empipada monumental amb ell.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? ‘Benvenutti nella republica catalana’. Aquesta era la pancarta que penjava de la graderia. Escrita en italià perquè tota Itàlia se’n faci ressò. Al costat la ja tradicional lona amb el ‘Freedom’. 
28 partits sense perdre a casa del Barça en la Xampions. Quedem a una victòria d’igualar el rècord. El darrer partit que vam perdre va ser amb Guardiola contra el Bayern. 
La gran atracció de la vesprada ha estat veure les reaccions de Messi i el seu fill a primera línia de la graderia amb el braç en cabestrell. 
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Ter (necessari). Defensa: Alba (motoret incansable), Piqué (líder), Lenglet (rematador), Roberto (entenimentat) Mig: Arthur (cervell), Busi (comodí), Raki (enllaç), Rafinha (al lloc) i Coutinho (massa caient al mig). Davant: Suàrez (gladiador).
La clau ha estat col•locar fins a sis homes de mig del camp, piloteros i de toc que s’han ajudat en curt per crear perill, recuperant la precisió excel•lent en la passada (90%) i amb una posició de pilota del 68%. Línies ben juntetes i pressió per ofegar la sortida de la pilota (més ben feta a la primera part). Davant, un tio fix a dalt amb la posició inamovible permetent la combinació i la desmarcada. Gran pressió i anticipació en totes les posicions que ens ha permès recuperar moltes pilotes i ben amunt. Pot ser que hagi estat el Barça més ben compensat. La clau: la intensitat!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Arthur. Avui jugant més enrere per treure la pilota, tenint la cuirassa de Busi. Consolidant-se!
-‘ERES MUY MALO’. Coutinho. Ha volgut agafar la responsabilitat i no li ha sortit res. Li ha faltat profunditat. Lo millor el xut.
-L’INDULTAT. Rafinha. Ha fet de Messi, ha ajudat al mig a banda canviada i ha fet gol. 
7. EL RIVAL. Acovardit. A la primera part ens els hem menjat amb patates en tots els aspectes. A la segona han tirat endavant i l’equip s’ha estirat més, creant ocasions. Mereixien algun gol! 4-4-2 clàssic al que manca un tio talentós per treure la pilota del darrere. Això els encalla i els hi fa perdre molt temps.
8. LA MOVIOLA. Ovidiu Hategan. Ratllant la perfecció. Cap error! Felicitats!
9. LA VEU DEL SOCI. La lesió de Messi ens va deixar doblegats. La passivitat i mal partit de Dembelé preocupats. La no titularitat d’avui, descol•locats. Amb tot avui el Barça ha convençut. La gent necessita que els jugadors els hi donin arguments per confiar en ells. I avui així ha estat. Ara aniria bé donar una mica de continuïtat a aquesta base d’equip en els partits que venen, el proper d’ells el Madrid. No ens confiem perquè quan aquests equips grans estan ferits, un partit com el diumenge pot ser un punt d’inflexió per anar endarrere o endavant. I no ens enganyem; el Madrid és molt gran!
10. A LA CAVERNA. Quedem líders en solitari a la Xampions amb 9 punts, seguits de l’Inter (6 punts) i el Totenham i el PSV amb 1. Com ja havia dit, eren els altres els que ens havien de témer. Tenim un peu i mig a les rondes. Bona primera fase del Barça.





21 d’oct. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:9). BARÇA 4 - SEVILLA 2.


1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 9.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 4 (Coutinho, Messi, Suàrez i Rakitic) – Sevilla 2.


3. ‘EL ENTORNO’. Dies de merda amb partits de seleccions inútils que només serveixen per cansar i lesionar els jugadors que hi van. 
Assemblea de socis penosa abans de començar el partit, on s’ha demostrat que la gent no està per la labor d’aprovar collonades com tocar l’escut i esbojarramentes com hiper endeutar-se. 
Homenatge a Montserrat Caballé. La seva filas emocionada ha presidit el palco.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Abans de començar el partit Saviola ha entregat el trofeu a millor jugador del mes de setembre a Messi, després el Camp Nou ha guardat un minut de silenci per les víctimes dels aiguats i per la mort de Vicenç Martínez Alama, ex jugador culer.
Tercer gol de Cou a la Lliga, lesió de Messi al colze que el tindrà 3 setmanes de baixa, perdent-se fins a sis partits. Davallada en la precisió en les passades del Barça. Hem superat el 70%, per sota del que l’equip sol fer.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Ter (sublim). Defensa: Alba (exigit), Piqué (aprovat), Lenglet (complidor) i Semedo (perdent posició). Mig: Busi (una mica perdut), Artur (motoret), Raki (imprecís), Davant: Cou (ofegat), Messi (líder fins la lesió), Suárez (millor sense pilota) i Dembelé (bullit).
Un Barça que segueix generant desconfiança tot i el resultat. En línies generals bon partit però amb símptomes que en qualsevol moment un bon equip te la pot liar. Tornem a moure banqueta massa tard. El mig camp el teníem perdut. Fins i tot ahir vam perdre massa pilotes. Sort en tenim del resultat i de tornar a ser líders.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Ter Stegen. Ha fet dues tandes de parades decisives. En els gols res a fer!
-‘ERES MUY MALO’. Dembelé. Es perd en absurditats: regats inútils, individualitats. Li venen uns dies de responsabilitats sense Messi. Veurem!
-L’INDULTAT. Suàrez. Li valoro l’esforç que sempre fa sense pilota i avui pel gol.
7. EL RIVAL. Bon equip ahir eclipsat pel dos a zero en menys d’un quart d’hora i les aturades de partit per lesions. El fet de perdre la posició els hi ha costat car. El cert és que mereixien més. Machín ha donat una competitivitat diferent a l’equip tot i que amb alguns desajustaments entre la defensa i el mig. Com sempre serà un dels equips a tenir en compte en la lliga. El contratac, l’exquisidesa de toc i la velocitat són les seves grans virtuts.
8. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Cap complicació. Va ajudar-se del VAR en el gol de Cou per fora de joc inexistent i va xiular un penal clar a Suàrez.
9. LA VEU DEL SOCI. Xiulets al camp amb la tonteria de Dembelé i l’atontament genètic de l’entrenador. Un dia més ha tardat massa a reforçar el mig del camp. No estem contents i a més, com solem fer, amb la lesió de Messi ho donem ja tot per perdut, quan les estadístiques ens solen ser favorables quan l’argentí no hi és.
10. A LA CAVERNA. En la classificació sorpressot amb l’Alabès i l’Espanyol que ha quedat segon amb sevillans i atléticos ben posicionats. El Madrid acumula 5 partits sense guanyar. La gent està perdent la paciència. Li costarà molt a l’entrenador revertir aquesta situació. I l’afició no té paciència. Es pensaven que ho guanyarien tot sense el Cris i mira. Com mola veure com perden!





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 15-211018


UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.


Matança més mortífera que la de Columbine en un institut de Crimea . Un estudiant de 18 anys, hauria preparat un artefacte explosiu, va agafar l'escopeta i va anar per últim cop al seu institut, deixant una vintena de morts i 44 persones hospitalitzats.

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Dia del càncer de mama. Més que una celebració és una reivindicació i un reconeixement per a totes aquelles persones que hi lluiten. Cal estar molt atents i compte; els metges alerten que els homes també el poden patir. I en qualsevol cas, el que hem de transmetre és que una bona prevenció és primordial per avançar-se a un possible càncer. Així que a ser previsors i més superada la franja dels quaranta! I en qualsevol cas, llaç al pit en solidaritat.

EL PERSONATGE. Vull recordar una gran actriu: Rita Haywort. Just aquest 17 d’octubre fa cent anys del seu naixement. Ocu amb el seu nom real: Margarita Carmen Cansino. Va ser una dona nordamericana que va marcar l’escena filmogràfica dels anys 40, ja no només per la seva bellesa excepcional sinó per atrevir-se a ballar o cantar si feia falta. Encara avui quan remires els films en els que participà, segueix traspuant una força descomunal. L’any 1946 rodà junt amb Gleen Ford una de es icones de la història del cine negre: ‘Gilda’. La peli serà recordada per la bufetada que li va fotre el Gleen i que, pel que s’explica, no va ser de mentida. Entre les millors cintes en les que fou protagonista en vull destacar cinc: ‘Només els àngels tenen ales’ de 1939, ‘Sis destins’ de 1942, ‘La dama de Shangai’ de 1947, ‘Salomé’ de 1953 i  ‘Taules separades’ de 1958. Lo curiós del cas és que mai va ser nominada als Òscar; uns premis que crec sincerament que estan sobrevalorats. Un dia va dir: -‘jo em conformaria amb que la mort fos un descans, com dormir’-. La pobra va morir després de ser consumida per l’alcohol i finalment l’alzheimer. Totalment recomanable recuperar algun dels seus films!

L’EFEMÈRIDE. El 19 d’octubre de 1968, ara fa 50 anys, als Jocs de Mèxic al podi dels 200 metres va passar el següent. Els atletes Tommie Smith i John Carlos, amb mitjons negres i descalços, van aixecar els braços al cel amb el puny tancat amb un guant negre a la mà. Tommie va aixecar el braç dret amb el que es coneix com a ‘blackpower’. Carlos l’esquerre per reivindicar la unitat del poble negre. Tot plegat després de recollir les medalles d’or i bronze. Al costat, el guanyador de la plata Peter Norman també va secundar la protesta. És un gest de solidaritat amb l’Amèrica negra, farts de la discriminació que patien dia a dia. El Comitè no només els va sancionar sinó que els va apartar. Avui a les lligues americanes de futbol americà i bàsquet hi continua havent mostres de suport cap al poble negre. Han passat els anys però moltes coses no han canviat, tristament.

LA METEO/ESPAI TERRA. Començament de setmana marcat per les conseqüències dels aiguats que van caure a casa nostra, primer al Camp de Tarragona i després cap al nord. Ja a França fins i tot hi va haver morts. Pel que es veu la borrasca va recargolar-se per ser encara més violenta a la zona de l’Aude. S’han comptabilitzat onze morts. Els temps s’ha anat recuperant a casa nostra, però, en vistes d’una nova llevantada de cara a dijous i divendres hem vist com els meteoròlegs de TV3 feien uns mica el ridícul. Al migdia del dimarts s’expulsaven les responsabilitats i a la nit el Molina havia de mullar-se si o si. Noves previsions, afirmen que la tendència serà haver de patir més fenòmens extrems en els propers anys: calorades, fredorades, tempestes violentes...
Així hem arribat a la matinada del dijous i el divendres. Una gota freda brutal ha afectat València deixant registres d’aigua amb més de 250 litres. A casa nostra, l’afectació més gran ha estat a les Terres de l’Ebre. Més a tocar, pluges ben caigudes, constants amb crescudes de rieres i torrents secs. Finalment, la gota s’ha traslladat al sud de la Península amb registres esfereïdors de quasi 400 litres i un bomber mort. Fot por veure la natura tant desbocada!

TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La gran polèmica de la setmana s’ha donat a ‘Operacion Triunfo’ de TVE. Un alumne s’ha cagat en Falange Española i una de les professores Noemi Galera ha dit que en això coincidien i que ella també s’hi cagava. Els hi han faltat cametes als de TVE per sortir a demanar disculpes a FE, tot dient que prendran mesures contra la presentadora. Quan toquen alguns dels actuals o vells poders de l’estat ve que corren. Per haver-se cagat amb els catalans i l’independentisme, haver desitjat la mort de més catalans ens els atemptats de Barcelona, per amenaçar Puigdemont que acabaria com Companys, per tractar-nos de terroristes, colpistes, nazis... Res! Ningú s’ha afanyat a demanar una disculpa. Així que Noemí Galera, tot i que aquests tipus de programes no són sant de la meva devoció, aplaudeixo la valentia que has tingut des de dins dels seus propis mitjans manipulats, per cagar-te en un partit com aquest. Tot el meu suport!
C’s i SCC han volgut crear una nova polèmica amb un gag del Polònia, on parodiaven una família que rebutjava ser escolaritzada en català. Pur fum i pura mentida i manipulació com sempre. El programa es fics amb tothom i ‘no deja títere con cabeza’ sigui del signe que sigui. En el mateix programa es va ridiculitzar el Torra i van sortir Companys i Macià en un gag on l’avi oferia un pack de paintball al l’afusellat. No manipuleu més desgraciats! No aconseguireu tancat TV3 podrits manipuladors. Menys lliçons i més donar la cara per exemple a l’hora de passar un control -el Rivera- que s’ha saltat.

QUE N’APRENGUIN! La Filosofia i la Història de l Filosofia tornaran a ser obligatòries a BAT. Si en va fer de mal aquest ingent desgraciat ministre J.I.Wert. A part de voler ‘españolizar a los catalanes’ va promoure la LOMCE; una llei educativa feta amb el cul per aquest cateto i ignorant i aprovada per tota la cleca vassalla del seu partit. El que havíeu d’haver fer era consultar els docents. Ells us haurien fet veure la importància de sengles assignatures. I per què? Doncs perquè ensenyen a pensar i a tenir capacitat crítica per posar en dubte moltes coses, com la vostra voluntat de tenir quants més burros millor. Però clar al govern de la ignorància això no li interessava. A ells ja els hi va bé la submissió i el si bwana. Les lleis educatives haurien de ser pactes estatals per total majoria revisables per fer petits retocs però no per ser modificats cada 4 anys segons qui governi.

UN TIP I L’OLLA PLENA. És que noi, no hi ha manera! Quina setmaneta ens han donat els del PP. La veda la va obrir la  deutora (l’empresa familiar de Dolors Montserrat, Montserrat Operador Logístic SL, deu a hisenda un total de 4.314.090 euros, segons el llistat de deutors publicat per l’Agència Tributària fa unes setmanes) Dolors Montserrat al Congrés amb una rèplica al govern lamentable. Va fer un discurs ple de falsedats, esbiaixat, inconnex, amb interrupcions i vague que va deixar estranyats els de l’oposició i els seus. Va recordar els grans moments del més gran dels inútils que ha tingut Espanya com a president: MpuntoRajoy. La seva mare, una diputada educada i gens provocadora, que va tenir el Parlament català fins no fa massa, no se’n deu sentir massa orgullosa. Però és que no n’han tingut prou en vessar-la al Congrés. L’ex ministra Tejerina, en la pre campanya de les eleccions andaluses, ha afirmat que els nens andalusos van dos cursos per enrere respecte als nens de Castella i Lleó (volent dir que tenen més nivell ja que hi han invertit més calers). Al migdia de dijous, un personatge més que del guinyol que no pas de la política, Teodoro Garcia ha afirmat que a Andalusia s’inverteix més en putes que en educació. Lo curiós del cas és Diari el Plural.es ha destapat que els que si que s’han gastat els calers en drogues, alcohol, orgies i putes han estat els del PP. Més de 140.000 euros pels 32.000 -igualment de fastigosos, compte- dels PSOE’s. El tema està en que davant de la teva pròpia merda que t’ofega el millor el llençar la merda als altres per despistar. Munten una gran bola gràcies a la premsa afí que tenen i així ‘lo seu’ queda en un segon pla. Amb l’independentisme han tapat tota la corrupció del seu Partit Podrit. Ah! I com a premi va i el Pedro Sànchez col•loca la Soraia SS en el Consell d’Estat. PdeCat i ERC i catalans; prenguem-ne nota si us plau! No oblideu que va ser ella la que va ordenar les càrregues de l’1-oct.

ESCLAUS DE LES DADES. 1500 cabres i 100 ovelles han inundat Madrid en la festa de la Transhumància. 600 són els anys de tradició a la capital que omplen emblemàtics carrers i places com la calle de Alcalà o el Paseo del Prado, per on transcorre la Cañada Real. Aquest pas es va establir per un acord fet entre los Hombres buenos de la Mesta i los procuradores de la Villa. Acord en el que s’establia el dret de pas el 02 de març de 1418 perquè els ramats tinguessin accés a millors pastures.

DURUS A QUATRE PESSETES. Una -ara si justa- sentència del Tribunal Suprem diu que han de ser els bancs els que s’han de fer càrrec de les despeses hipotecaries i no pas els clients. Així es calcula que des de 2015, es podrà deduir una mitjana de 3.000 euros per hipoteca. De fer els bancs estan cagats i les borses els han durament penalitzat amb fortes baixades. I és que es temem lo pitjor: un munt de gent fent cua perquè els hi abonin aquesta quantitat. Ja era hora que es penalitzés d’una vegada a banca. De totes maneres estic segur que no es quedaran de braços creuats i buscaran la manera de fotre’ns els calers amb alguna martingala.

EL PROCÉS. Aquest dimarts 16 d’octubre hem tornat a sortir al carrer per reivindicar l’alliberament dels Jordis. Ja fa un any que estan en presó, sotmesos a un sever i tendenciós càstig de part de l’Estat. Fins i tot el Tribunal dels Drets Humans i Amnistia Internacional han coincidit que és una aberració mantenir-los-hi. LLIBERTAT JA!
Destitucions arbitràries del govern espanyol per haver mostrat suposats signes de favoritisme vers l’independentisme. El darrer ha estat el cònsol honorari de Grècia a Barcelona per "greuges a la bandera d'Espanya". Pel que es veu va participar en una manifestació indepe. El primer fou Xavier Vinyals, cònsol de Letònia, a qui van acusar, tot i que ell ho va negar, d'haver penjat una estelada a l'edifici consular. Després van venir la destitució del cònsol búlgar i polèmic exfutbolista Hristo Stóixkov i la del cònsol honorari de les Filipines, Jordi Puig, per una foto feta durant l'aturada del 3 d'octubre del 2017. L'últim, abans del de Grècia, va ser Albert Ginjaume, cònsol honorari de Finlàndia fins al febrer d'aquest any. Així és com abandera la llibertat d’expressió l’estat espanyol. La gent creu que aquí hi ha llibertat i comproven que en molts temes no n’hi ha pas.
El Consell General del Poder Judicial ha vetat la participació de la directora general de Justícia Montse Muñoz a una videoconferència per negar-se a treure's el llaç groc ja que al·leguen que sinó no hauria estat imparcial. Ocu; per parlar de les clàusules sòl!
Per fi google ha inclòs el català entre les 40 llengües de l’assistent.
Conferència de Torra a Ginebra on ha demanat mediació internacional. En sortir ha hagut d’aguantar com tres malparits cridaven ‘viva España’, ‘Viva Franco’ i es cagaven en sa mare i els seus morts.
‘El defensor del poble manté que algunes denúncies per adoctrinament a les escoles catalanes són molt inconcretes’ (324). Doncs com totes les acusacions que han fet a l’independentisme, inconcrecions o directament mentides. No es fan enrere en res. Ara queda acreditar-ho bé i tapar les boques de tota aquesta conxorxa contra Catalunya.
Pablo Iglesias ha anat a visitar a Oriol Jonqueras a la presó i a la resta de presos polítics de Lledoners. El missatge és molt clar: hi ha una situació d’anomalia judicial amb aquestes persones preses i si això no es reverteix res de suport als pressupostos. Tot el suport! El líder de Podemos també ha parlat per telèfon amb el Puigdemont per establir ponts de diàleg.
Escissió a En Comú. La gent sobiranista ha fet un manifest on declara que no se sent representada. Crisi als Colacaus, sobretot després de la marxa de Domènech.

TIP DELS IUESEIS. Els mals de cap d’aquesta setmana ha estat tres: Mèxic, Moscou i l’Aràbia Saudí. Amb Mèxic el focus de la ira del Trump han estat els milers de persones procedents d’Hondures, el Salvador i Guatemala que han volgut entrar els iueséis. ‘El boig’ ha amenaçat el país amb el tancament de les fronteres, tot i que després en un míting ha alabat les forces mexicanes ja que diu que fan un feina bona. És delirant! La segona polèmica ha estat tocar els ous Moscou. Els ha acusat de no respectar un pacte nuclear i han dit que els iueseis se’n retiren. Evidentment els russos l’han amenaçat! Finalment, ens han volgut vendre que s’ha aclarit l’assassinat de Jamal Khashoggi. Evidentment, la gent no és idiota i no crec que es conformin amb les explicacions sibilines de que el van matar a cops per una discussió. Aquest paio el van eliminar i el van esquarterar per no deixar-ne rastre i perquè era un espia.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Al petit poble de Colldejou (Baix Camp) hem celebrat la festivitat de sant Rafel; la festa de la collita. Després d’uns dies de pluja intensa hem pogut treure en processó el nostre patró pels carrers del poble. Dos dies amb actes diversos com balls, sopars i actuacions que fan que ens trobem i passem una bona estona plegats.
A Riudoms hem participat de la primera Festa Major del Baix Camp organitzada pel Consell Comarcal. Paradetes per degustar els menjars típics de cada poble i informació del mateix i una trobada de les entitats i grups festius de cada ha marcat aquest diumenge calorós. A la plaça de l’església s’hi han pogut veure des de gegants, nanos, corals, diables, bastoners o batucades.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Aquest cap de setmana hem anat a la celebració eucarística a Colldejou i hem constatat que l’església s’està quedant extremadament buida i tristament envellida. Les persones més joves érem nosaltres amb 42 anys. Ja ni t’explico els més grans l’edat que tenien. I és que és una evidència que no se saben guanyar el jovent. Un llenguatge massa estrany i un missatge massa metafísic no ajuden gens. Doncs bé, mireu quins notícia. Treuen al mercat Jesucrist Go. L’objectiu és crear un equip personal d’evangelització que pots anar trobant. Beats, personatges bíblics, sants... que pots anar caçant pel carrer. Ai senyor!


14 d’oct. 2018

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 08-141018

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Coronen 18 cims per demanar la llibertat de presos i exiliats. Fins a 17.500 persones hi han participat.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? ‘Dia de la Hispanidad’ que ha costat a ‘todos los españoles’ uns 600.000 euros. Jo no he celebrat res! Des de que Espanya ‘estima’ tant els catalans, res a celebrar. I menys de la manera que ho celebren traient els tancs i l’exèrcit per vanagloriar-se de la suposada força que tenen. Que els hi expliquin l’estima que els hi tenen els pobles americans que van arrasar. Tal com he llegit en un tuit brutal, seria molt millor que fessin desfilar ments pensants i gent honorable; la força de les eminències i no la força de les armes. Però bé, tota la castellanada ha romàs eufòrica amb el seu rei i la seva família. Cap crítica! Aplaudiments! La bronca se l’ha emportat el Pedro Sánchez. La gent, en la immensa majoria patriotilles pererillociutadanils pseudofatxilles, li ha reclamat eleccions. Al matí a Barcelona, Espanya ha aconseguit reunir 60.000 persones pagades d’arreu per clamar en favor de l’unionisme. Repassem algunes de les prendes que han cantat: “Visca Espanya", "Jo soc espanyol", "Ni oblit ni perdó, molt temps de presó” i "Puigdemont, a la presó”. A la tarda la típica manifestació d’ultres ha aconseguit reunir 150 malalts. I com sempre increpacions i intents d’agressió contra TV3; bellíssimes persones. Com poden seguir permetent que aquesta xusma es manifesti? Dos lemes clau amb els que no cal dir més paraules:  "Espanya ni es vota ni es negocia: es defensa" o “Espanya és cristiana, no musulmana”. Banderes pre constitucionals, crema d’estelades... La creme de la creme! Lamentable! Contra aquesta púrria no llençaran la nacional i la civil per aporrejar-los. Vergonya de país!

EL PERSONATGE. En els 110 anys del naixement de Mercè Rodoreda vull tenir un record per ella i per la magnífica novel•la que va escriure: ‘La plaça del diamant’. En ella hi veiem expressat amb una il•lusió i a la vegada amb una cruesa inusuals les vides del Quimet i la Natàlia, que podien haver estat perfectament els meus avis. Amb ells, amb el llibre ens podem acostar a l’etapa la República, la Guerra Civil i el franquisme. Aquella gent ho va perdre tot perquè el món i Europa així ho van voler. Tenien una societat justa i democràtica i entre el feixisme i el nazisme se la van carregar. És mitjançant els personatges com anem veient com van viure aquell pas del temps. Avui doncs, l’apartat del personatge va no només per la Mercè Rodoreda sinó per tota aquella gent que va haver de patir les conseqüències d’aquesta barbàrie. Tant de bo que tots els que van fer mal mai puguin descansar en pau.

L’EFEMÈRIDE. Fa 69 anys que naixia la República Democràtica Alemanya. Es van prendre algunes mesures transcendents. Repassem-ne algunes. Atur per sota el 2%, Accés a vivenda garantit, Avenç en la socialització de les tasques domèstiques, Educació i serveis mèdics gratuïts o Pensió digna assegurada. Potser aniria bé que en prenguéssim nota perquè noi la nostra societat espanyola tant vanagloriada pel ministre Borrell (en comparació amb Bèlgica, vers qui diu que som més avançats), no acompleix ni la meitat d’aquests manaments.

LA METEO/ESPAI TERRA. Catalunya i sobretot les Balears s’han vist escombrades per una llevantada impressionant que ni els mateixos meteoròlegs s’esperaven. Si a Barcelona, amb 95 litres, es va crear el caos el matí del dimarts, al Camp de Tarragona fou entre la matinada del dimecres i la tarda posterior. Els registres foren molt significatius: Tarragona 187 litres, Reus 154 o Vinyols 123. A la capital del Tarragonès s’ha testimoniat com es rescataven dues noies que anaven en moto i que havien estat arrossegades per la corrent. La desgràcia més gran ha succeït a Mallorca no obstant, on s’han hagut de lamentar 13 morts segurament, ja que no troben un nen. El centre de la pluja ha estat a Sant Llorenç des Cardassar amb 257 litres caiguts en unes 5 hores. Els aiguats al mediterrani solen ser cíclics. Encara recordem els del 1994 i que van afectar poblacions com Porrera amb 475 litres caiguts. Noi; i la tendència sembla que serà aquesta. El canvi climàtic ens condueix cap aquí. Cap de setmana de calor, tu i a l’espera de dos ex huracans que acabaran passant ven a la vora. En concret el Leslie, el Michael no ens afectarà. Els homes del temps, de per si ‘fallons’ es tornen ‘locus’ en els pronòstics. Diumenge al matí de nou han previst malament aiguats al camp de Tarragona, amb 82 litres a l’Albiol per exemple.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Primeres declaracions de Lluís Pascual després de plegar del Lliure. Sense entrar en el tema de les denúncies públiques que es van fer contra ell, em vull centrar en aquestes paraules: -"Ens han fet creure (-referint-se als polítics independentistes-) que el carrer era la força, no em sembla que sigui just. Això es pot fer una vegada, però no constantment perquè és segrestar a la gent al carrer i produeix una tensió"-. Mira noi, a mi no m’ha agitat ningú ni m’ha segrestat ningú. Tinc 42 anys i ja tinc suficient criteri per pensar el que em doni la gana lluny del que puguin fer i dir els polítics. I si m’he fet indepe, és perquè tinc tot un seguit d’arguments que així m’ho han fet sentir, quan no ho era. I noi, si tu, com a membre d’aquesta burgesia pastelera, més dedicat a fer barretades i genuflexions a la casta espanyolista des del Real o allà on sigui, més t’estimes defensar l’unionisme allà tu; és el teu problema. Però no pretenguis que tots combreguem amb les mateixes hòsties consagrades amb les que tu i els teus amiguets casposos heu decidit combregar.

QUE N’APRENGUIN! Aquest és el projecte de la setmana. Alvaro Insenser, Roger Vendrell i Iliamite Bonfil aprofitaran el mig milió d’armilles d’antics refugiats per reciclar-les i elaborar dos nous productes, un clauer i una màrfega que permetran no només reduir els residus sinó recaptar diners per la causa dels refugiats. Benvingudes siguin totes aquestes iniciatives!

UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb el PP, C’s i PSOE. La imbecilitat d’alguns dels seus representants sembla no tenir límits. El primer d’ells és Pablo Casado. Aquesta setmana s’ha lluït, primer dient que farà tot el possible perquè el PSOE no apugi els salaris a 900 euros. I segon, a Màlaga, en un míting, entenc que ple de catetos i ignorants (ja que a part de no dir res encara l’han aplaudit) ha parlat de la Hispanitat com la fita més gran de la Humanitat junt amb la romanització. A mitja setmana, en la compareixença de Cascos al Congrés, la hiper ventilada Beatriz Escudero ha insultat Gabriel Rufian dient-li imbècil perquè ell ha tingut la valentia de dir-li a la cara que era una ‘palmera’ d’aquest miserable membre del govern més corrupte de la història d’Espanya. Mentrestant, amb l’Arrimadas -segons diuen per la xarxa- prenia posicions per ser la candidata del partit a les eleccions andaluses, ha agafat el protagonisme el Carrizosa. No en va tenir prou amb lo de ‘el puñetero castell’. En un entrevista a Catalunya ràdio, el mitjà públic que ells diuen que està manipulat per l’independentisme, ha tingut la cara dura d’afirmar que Sànchez hauria de parlar amb l’Arrimadas com a líder més votada de Catalunya i no amb el Torra. Obvia les eleccions que va guanyar el Mas i va governar el tripartit. Com els hi crema que són l’oposició i que no tenen res a fer tot i la barbaritat de calers que es van gastar. I finalment, anem a pel PSOE. El ministret Borrell, després de justificar la no invitació al tercer Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM) de Barcelona del president Torra perquè no la ‘liés’ i després de qualificar d’’espectacle’ el que succeeix al Parlament, s’ha sabut que va treure informació privilegiada d’Abengoa, va fer un dineral i per això el va multar el CNMW. Per acabar de rematar aquest brou de ‘desacatus’, la Ministra Calvo ha dit, davant l’estupor de la gent de mig món, que a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat.

ESCLAUS DE LES DADES. –‘Un de cada tres docents s'autocensura a l'aula arran de la situació política a Catalunya. Una enquesta de la Fundació Jaume Bofill xifra en un més d'un 26% les famílies que creuen que l'actualitat política i social no s'ha d'abordar a classe’- (Reusdigital.com). És una dada que com a docent m’alarma. Els mestres i els professors haurien de poder debatre en una aula de qualsevol tema amb respecte. M’imagino però que arran de les imputacions injustes per haver parlat de les càrregues de l’1-oct als docents de la Seu, ara s’ho pensen dues vegades. Aquesta és la llibertat d’expressió que tenim a Espanya, on l’ultra dreta pot manifestar-se lliurement amb cants feixistes i en canvi arresten rapers, tuitaires, actors per cagar-se amb l’església o renegar del rei.

DURUS A QUATRE PESSETES. Acord entre el PSOE i Podemos per aprovar els pressupostos de l’Estat. Entre les mesures en les que estan d’acord situar el salari mínim en els 900 euros, igualar els permisos de maternitat i paternitat, destinar més diners al pla estatal de la vivenda (amb major protecció pels inquilins i regulant els preus els ajuntaments) millores en la dependència, llei de transició energètica, llei de violències sexuals, acord per beques i reducció de les taxes universitàries, reforma de la llei electoral i pujada de l’impost del patrimoni de l’1% a les rendes superiors als 10 milions. Si fan cas mínimament de Podem ja m’està bé. És de lo més democràtic que hi ha en aquesta Espanya caduca i decimonònica, on se segueixen absolent delinqüents com el net de Franco tot i haver atropellat dos agents, es condecora i segueix brindant la PN amb el torturador Billy el niño o s’absol el doctor Vela, traficant de persones. En qualsevol cas, és una alegria no haver d’aguantar les serps verinoses del PPC’s almenys al govern.

EL PROCÉS. Ens podran dir el que vulguin però la imatge que ha donat el Sobiranisme aquesta setmana al Parlament ha estat indigna i ja no només perquè no ens hem posat d’acord en l’estratègia a seguir. El que més em dol es veure com les serps ciudadanes guanyaven la votació per la nostra inutilitat i imposaven la seva llei. Ens seguim discutint entre nosaltres quan ells tenen clara l’estratègia de la porra i la llei a mida a la mà. No hi ha res a fer amb aquest estat. Ens passem el dia donant ultimàtums per a què? Estic absolutament decebut amb els polítics que hi ha avui al capdavant de la Generalitat. No em donen confiança, ni seguretat i el més trist; crec que no són sincers amb nosaltres. Si aquesta legislatura era de paripé fins a l’espera de la sentència, que ho diguin clar i potser així els hi farem cas. Hi ha molts polítics que temen la repressió de l’Estat però no oblidem que ja es va colpejar i humiliar el poble i la gent és capaç de tot. Units cap cos policial ni judicial ens podria derrotar. Així que feu el favor de ser clars amb el poble. Teniu un mandat molt clar. Sinó ves que el poble no se us giri en contra.
De les poques coses positives. A petició de Podem el Parlament ha reprovat el rei i ha demanat l'abolició de la monarquia, que defineix com una "institució caduca i antidemocràtica". Molt bé gent d’En Comú. Ara el que cal és trobar més punts que ens permetin anar de la mà en més temes.

TIP DELS IUESEIS. Des del que el Trump va accedir a la presidència, dues han estat les dones en denunciar que havien mantingut relacions sexuals amb ell. La seva dona Melània, davant de la premsa ha volgut demostrar que ella passa i que té altres obligacions com ser primera dama i mare. El cert però és que si de cara a la premsa volen marejar la perdiu, en diferents actes públics hem pogut veure gestos i moviments que denoten un cert malestar d’ella vers ell. És evident que una imatge val més que mil paraules. I ell a la seva, tot i que a vegades queda més que retratat. Per exemple fent una amenaceta de pixarrí a l’Aràbia Saudí per haver possiblement assassinat un periodista. Tots sabem que les relacions entre els dos no es trencaran. Hi ha massa interessos pel mig.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. –‘El Consell Comarcal del Priorat reclama a la CHE 'l'eliminació o reducció' de la concessió del Siurana al pantà de Riudecanyes’- (Reusdigital.com). Tot el meu suport i de molta altra gent que hem vist com per acontentar la pagesia rica de per si del camp, es carregaven el riu Siurana i tot el que representa pel territori. Ja n’hi ha prou. Heu fotut l’aigua del riu i heu destrossat un entorn que era preciós. Aquest començament d’estiu vam estar al pantà de Siurana i estava sec. L’administració és còmplice d’haver convertit en una riera seca el curs del riu Siurana. Lluitem per la seva recuperació!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. –‘El Papa Francisco sobre el aborto terapéutico: “Es como contratar a un sicario’- (El País). Quins collons que té! Quina pena haver de sentir-lo ahir al migdia; quasi que m’ennuego. Tota la credibilitat que tenia a la merda. Tot i no ser un gran aperturista, l’home havia mostrat tenir alguns gestos interessants essencialment unint i rescabalant els abusos de l’església. Però noi, les declaracions d’ahir són imperdonables per un ésser humà. Aquestes són les maneres de fer i pensar que m’allunyen de l’església cristiana, que no de Jesús i Déu. Si l’església està més per acontentar els fanàtics radicals del seu catecisme abans que escoltar i recolzar les persones, malament. Jesús en va ser un exemple ben clar. Ell s’acostava a lladres, putes, desvalguts, rics, pobres... no feia distincions. Però per damunt de tot Ell s’acostava a la persona, a l’ànima que ho necessitava. Tractar així l’avortament i criminalitzar-lo d’aquesta manera no és res més que humiliar i no voler posar-se al costat de les persones que prenen la decisió de fer-ho. Si abans estem per la cúria que per les persones papa Vergoglio malament anem. Amb les declaracions fetes segur que les esglésies una mica més buides quedaran.

8 d’oct. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:8). VALÈNCIA 1 - BARÇA 1.


1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 8.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.   VALÈNCIA 1 - BARÇA 1 (Messi).


3. ‘EL ENTORNO’. Nova convocatòria amb Espanya. Només han convocat Busi; per nosaltres millor. Però deixa entreveure la mala maror entre Luis Enrique i Alba, i no m’estranyaria que amb altres jugadors. Mentrestant, la caverna mediàtica no ha deixat d’especular amb la suposada violació que va presumptament cometre Cristiano Ronaldo.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? M’ha semblat veure un Mestalla més apagat que altres vegades, tot i que cap al final del partit hem hagut de sentir allò de ‘l’a por ellos’. Si era per encoratjar el seu equip té un passi, si era per fer mofa del que va passar a Catalunya se’n poden anar a la merda.
4 partit consecutius sense guanyar del Barça, tot i que l’encontre algunes dades interessants ens deix. Per exemple 991 passades del Barça amb un 90% d’efectivitat i un 76% de possessió infructuosa.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Hem sortit amb Ter (complidor), Semedo (de menys a més), Piqué (desentonat) i Alba (tapat) en defensa. Al mig, amb Busi (massa sol), Rakitic (l’han fet córrer massa), Arthur (notable). Davantera, amb Cou (massa pel mig), Messi (decisiu i cansat) i Suàrez (infructuós). Primer minut desconcertant amb una cadena d’errors desgraciats que ens ha costat un gol massa matiner. Una bona resta de primera part amb un bon joc, amb tots els ímputs bons de l’equip com toc, ajudes i combinacions. Hem anat de més a menys però i les forces ens han anat fallant fins acabar caminant durant la major part del partit. Ens hem anat bellugant menys i hem caigut massa al centre de la seva defensa. L’entrenador, en la seva apatia habitual, no ha estat capaç de bellugar la banqueta fins el minut 80, i per fer uns canvis de merda que no han aportat res.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Em segueixo quedant amb Arthur. És l’únic que està aportant una cosa diferent.
-‘ERES MUY MALO’. El Piqué no està trobant el to adequat de forma i la defensa se’n ressent.
-L’INDULTAT. Messi pel gol. Tot i que no ha rendit ni la meitat de Londres.
7. EL RIVAL. 4-4-2. Equip molt ben muntat per defensar bé des de darrere. Els hi falla una mica el mig del camp a l’hora de construir i gol davant si volen plantar cara a la lliga. Tenen tot un conjunt de jugadors força interessants com Rodrigo, Gayà, Guedes o Soler.
8. LA MOVIOLA. Gonzàlez Gonzàlez. 2 possibles penals a Suàrez. Almenys un d’ells podia haver estat xiulat. Ha estat massa estrany amb les targetes, tot i que ha tingut un partit força net.
9. LA VEU DEL SOCI. Setmana que hem viscut del desànim del cap de setmana amb l’empat a la lliga a l’exhibició a Londres. És desconcertant ja que pensem que no sempre els jugadors ho donen tot quan juguen i no sempre l’entrenador dóna el millor de si. Amb l’actitud de la Xampions tot es pot perdonar, amb la de la lliga no. Doncs avui hem tingut una primera part força bona i una segona de toc en horitzontal infructuós. Tal com va dir Valverde, si no som regulars en la lliga no guanyarem res.
10. A LA CAVERNA. Barça i Madrid semblen haver entrat en una crisi preocupant de resultats, cosa que en la lliga els hi ha fet perdre el lideratge. Queda primer el Sevilla de Machín amb 16 punts, seguit de Barça i Atlético amb 15 punts. A partir d’allà venen tres equips amb 14 punts: Madrid, Espanyol (que ha aconseguit una brillant victòria) i l’equip revelació, l’Alabès. La lliga s’apreta i és que des de la posició 8ena a la 1ers hi ha solament 4 punts de diferència. Finalment, dir que el Girona queda 15è amb 9 punts.





7 d’oct. 2018

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE L'1-070918

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.


Concurs de castells a la Tarraco Arena de Tarragona. Impressiona veure qualsevol de les colles que hi participa; per mi el resultat és el de menys. Em quedo amb les imatges impagables de la plaça sencera amb els colors de cada colla i amb l’esperit que transmeten al món: coordinació, coratge, força, equip, sentiment... i cap al cel! En qualsevol cas, la Vella de Valls ha destronat 18 anys després els Castellers de Vilafranca. La diferència ha estat un 4 de 9 sense folre. Vint-i-set anys de castells a casa nostra. Per molts anys!

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 1 any del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Hi va haver urnes, vam votar i vam guanyar. I com va respondre Espanya? Pegant-nos, gasejant-nos, humiliant-nos, posant a la presó injustament els nostres líders i obligant a l’exili a altres i aplicant un 155 per prendre’ns la poca capacitat de decisió de la que disposem. Per rematar-ho el dia 3 aquest infame borbonot lluny de demanar perdó encara s’hi va recrear. Aquells dos dies ens van vexar com a poble. Ni oblidarem, ni perdonarem. Aquell dia el fet de ser català i defensar la democràcia i la llibertat ens va fer estar més units i perdre la por davant la barbàrie i el neofeixisme de l’estat. Aquells dies, molts vam desconnectar d’Espanya; -compte de l’Estat-, d’un poder, una premsa, un rei i una classe política que no ens representen per a res; no de la gent! Aquell dia vam empoderar-nos per ser República i prendre les nostres pròpies decisions.  Vam decidir que no donaríem ni un pas enrere, per molt que ens vinguin amb ofertes -segur que irrisòries- com altres vegades. Ja no ho acceptem. Per molt que ara hi hagi una aproximació, només és parlar de més molles, de recuperar un estatut que vam aprovar i ells mateixos van retallar. No, no ho volem això. Ah, i PSOE; som sabedors que sota de la pell d’ovelleta suposadament dialogant i ha la pell del 155. Si, vosaltres vau ser còmplices de la judicialització d’un tema merament polític. Vosaltres en vau ser còmplices des del moment que vau donar suport als neofeixistes del PPC’s.
El meu reconeixement a tots aquella gent que va fer possible el referèndum.

EL PERSONATGE. Dues morts sonades aquesta setmana: Charles Aznavour i Montserrat Caballé.
Charles Aznavour ha estat una de les veus de la cançó francesa més emblemàtiques i més sentides a casa nostra per les generacions més velles; els nostres pares i sobretot els nostres avis. I és que va treure fins a 8 discos cantats en castellà per arribar a més gent encara. Té molt mèrit morir en actiu amb 94 anys. Té molt mèrit una carrera dedicada a la cançó i haver venut 200 milions de discos, amb un estil i una veu fàcilment identificable, a cavall de la cançó popular, la chanson française i el jazz. Jo el vaig redescobrir amb una col•laboració que va fer amb en Patrick Bruel ‘Entre deux’ el 2002. De la seva dilatada carrera musical en són temes patrimoni de la humanitat: ‘la Boheme’, ‘Hier encore’, ‘Emmenez-moi’, ‘Je m’ voyais deja’, ‘Mes emmerdes’, ‘les Comedienns’, ‘Mourir d’aimer’, ‘Comme ils disent’, ‘la Terre meurt, ‘Non, je n’ai rien oublier’. Totalment recomanable!
La gran diva espanyola de l’òpera Montserrat Caballé ens ha deixat als 85 anys. No deixaré de reconèixer el talent innat que tenia en la seva veu, malgrat que en òpera sempre he tingut una predilecció per les veus masculines, com per exemple la del Pavarotti. En qualsevol cas, arreu del món ha deixat palès el seu talent sola o amb altres cantants. Per mi un dels grans moments va ser l’actuació conjunta amb el Freddy Mercuri amb el tema ‘Barcelona’ en el context dels Jocs Olímpics. Per ella aquest raconet! Em quedo amb aquesta frase: -"Potser no ens hauríem de morir mai; però, de totes maneres, diu que no ens morim. L'esperit continua vivint"-. Tindrem els arxius de vídeo i àudio per recordar aquests grans genis. Llàstima que en els darrers temps va menysprear el moviment sobiranista català, fotent-se’n de la Via Catalana. Pots no compartir-ho però no dir-ne falsedats com fa la caverna espanyolista. Us deixo amb la portada de l’ABC només: ‘Adiós a una voz española de leyenda’. Situada queda!

L’EFEMÈRIDE. L’1 d’Octubre de 1931 les Corts Republicanes atorgaven el dret a vot a les dones. En les primeres primeres eleccions que van poder participar foren les de 1933. Els primers en fer-ho possible foren els neozelandesos el 1893, Anglaterra els seguí el 1917. Es feia així justícia a una justa reivindicació. En aquest sentit vull treure una mica de l’oblit una dona que va mantenir una lluita constant per aconseguir que la dona fos respectada arreu. Es tracta de Clara Campoamor; Precisament diputada espanyola en el període 31-33. La desgràcia del feixisme de la mà de Franco, va fer que hagués d’exiliar-se poc després de començar la guerra civil. En els temps que corren, en aquesta Espanya caduca i més decimonònica que no pas moderna, em quedo amb aquesta frase d’ella: -‘República, república siempre, la forma de gobierno más conforme con la evolución natural de los pueblos’. Tant de bo a Espanya hi hagués més gent actualment amb la claredat d’idees d’aquesta gran dona.

LA METEO/ESPAI TERRA. Els morts en el terratrèmol d’Indonèsia ja superen els mil. Hi ha hagut noves rèpliques de terratrèmols tot i que de menor intensitat. Les imatges de l’abans i el després posen la pell de gallina. Les imatges de la de devastació esgarrifen. Carrers plens de cadàvers tristament tapats amb lones. Màquines que s’afanen a cavar fosses per enterrar-los. Massa càstig per una pobra gent de per si colpejada per la misèria i la desgràcia. Però la terra no s’atura. Nou sisme, aquesta vegada a Haiti. A mig diumenge es parla de desenes de morts ja! Ostres i a Portugal incendis que han fet evacuar a centenars de persones. Mare meva!
A casa nostra, setmana anticlònica amb vent i davallada de les temperatures, amb força contrast tèrmic entre el dia i la nit. Amb aparició de boira a les valls i amb inversió tèrmica en alguns punts. A nivell de previsió de cara als propers dies, poc mullar-se i ja veurem. La setmana finalitza amb les primeres nevades al Pirineu i algunes pluges però sobretot amb una ventolera important freda a casa nostra que ha fet adonar-nos -ara si- que ja som a la tardor. Pels cultius no anirà massa bé tanta sequedat i fred de cop; ostres i pels bolets menys.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘Segons les dades publicades per l’Oficina de Justificació de Difusió La Vanguardia i El Periódico no sumen, junts, ni 50.000 exemplars diaris venuts’ (La República). Les dades parlen per si soles i és que cada vegada queden menys mitjans independents i que no ballin al so del que s’imposa des de Madrid. Són diaris catalans que han acabat fotent molta canya al Procés, massa sovint donant cova a l’unionisme i menyspreant el moviment sobiranista. En aquest mateix sentit, a destacar també el canvi de registre del Jordi Basté i els matins. Com més va més crític s’és amb el Procés i tot el que fan i representa.

QUE N’APRENGUIN! Aquest dia 6 d’octubre va ser el dia de la Paràlisi Cerebral. L’entitat ASPACE (Associacions d’ Atenció a Persones amb Paràlisis Cerebral) ha promogut una campanya reivindicant la importància en l’afectivitat i la sexualitat en aquestes persones. És un crit a deixar enrere tabús! És un crit de fer-nos veure a tots plegats que són persones amb unes necessitats com qualsevol altra.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Aquesta setmana han transcendit tres notícies que demostren que l’estat espanyol és merda. La primera: un jutge menysprea una dona víctima de violència domèstica tractant-la de ‘bitxo’ i ‘filla de puta’. Segona: l’antropòloga Neus Roig ens ha tornat a destapar una de les xacres del sistema espanyol amb el llibre ‘No llores que vas a ser feliz’: la usurpació de fills a mares de classe baixa i posterior venda a famílies riques. La tercera va lligada amb la lluita que mantenen els dos partits de la dreta rància espanyola per demostrar qui és més fatxa. Volen il•legalitzar la CUP. Evidentment, no ho permetrem!

ESCLAUS DE LES DADES. L’entitat ‘Jubilados y pensionistas’ ha presentat el següent i vergonyant estudi comparant Alemanya i Espanya per veure on seria millor que es fessin retallades. Alemanya té 81.702.329 milions d’habitants i 150.000 polítics. Això vol dir que surt a un polític per cada 554 ciutadans. Espanya té 47.190.493 milions d’habitants i 445.568 polítics, de manera que toca un polític per cada 106 ciutadans. A part de tenir una corona inútil, dues cambres de debat com són el Congrés i el Senat i un exèrcit absolutament innecessari havent-hi la UE. Doncs mireu; sabeu que proposa el govern? Apujar els impostos per poder pagar les pensions. I no seria millor retallar els salaris de tots aquesta colla de vividors polítics abans? No hi ha dret!

DURUS A QUATRE PESSETES. L’empresa Perpetual Guardian, de Nova Zelanda, va assajar durant dos mesos. I dit així, no és estrany que l'experiència fos valorada positivament pel 78% dels treballadors, que se sentien més capaços de conciliar la seva vida laboral i personal. Al cap i a la fi el que és veritablement important és quan es treballa rendir, no hi ha més. Si el rendiment és alt i bo és igual les hores i els dies que treballis. Com més va més es miren els resultats i no pas les hores que s’hi dediquen. Menys hores, justícia en els cobraments, treballador content i bon rendiment cada van més de la mà. Ara falten emprenedors i empreses que tinguin els pebrots per adaptar-s’hi. El binomi treballar més, millor rendiment és fals!

EL PROCÉS. Setmana de la trista efemèride de l’1 d’Octubre, que lluny de fer-nos estar més units que mai, ha demostrat que la nostra classe política no ho està i més després de la nova negativa de deixar en llibertat els presos polítics. Menys mal que al final han sortit i han dit que aniran junts amb el tema dels parlamentaris que no poden votar. Espavileu-vos perquè sinó la gent us passarà per sobre.
Referent a l’1-oct dues notícies. La primera fa referència al que el govern espanyol va fer amb el Banc Sabadell i la Caixa segons una notícia de l’’Ara’. Va retirar-los els diners de les empreses públiques com Renfe, Adif... i això va provocar un efecte dominó que va fer que altres empreses fessin el mateix. Mesquins! Llavors les entitats, en un acte de covardia van canviar les seus. Igualment aquest borbó del FVI va fer gestions perquè grans empreses com la SEAT marxessin de casa mostra.
La segona fa referència al ‘salvador’ Iceta. Pel que es veu va demanar a la Soraia que aturés la violència sinó ell aniria a votar. Està bé com a gest, però no n’hi ha prou. Si volies ser solidari amb els que vam votar calia que en massa el PSC anés a votar.
Hem assistit al debat de política general. Vull destacar tres discursos i rèpliques per la potència i dos numerets dels de sempre. Tot i que no és sant de la meva devoció m’agrada el discurs pausat i literari que sol fer el Quim Torra, el qual ha acabat per posar una data límit al govern espanyol perquè convoqui un referèndum acordat. Em quedo però amb en Miquel Iceta i amb el Sergi Cebrià però. El socialista, que és una llàstima que estigui lligat de mans i peus pel PSOE, en tres frases va humiliar la ‘bàrbie de la mesquinesa’; per emmarcar la rèplica que va dedicar a l’Arrimadas. En Sebrià ens va marcar un camí d’il•lusió però també de paciència, fet que contrasta amb la rapidesa que li exigeix l’ANC -que no Òmnium- i el carrer. Podem, amb el discurs situat entre dues aigües de sempre, denoten clarament la sensació de tenir uns escons perduts i més amb la marxa del Domènec. I en darrer terme va arribar l’hora del circ i els pallassos; l’hora del tot el que heu fet, feu i fareu està malament, l’hora d’enarbolar la bandereta de l’Imperi junt amb els seus poders que tot sempre ho fan bé. Si les paraules de la perversa Arrimadas foren interessades i plenes de mentides i sense cap prova, com el fet de dir que estan marxant catalans de Catalunya, les del ‘tontet’ del PP, aquest tal Fernàndez, que per a més inri és de Tarragona, van fregar el límit de la vergonya i l’autoritarisme d’altres temps. Per anar a dir tantes merdes més valdria que es quedessin a casa. Quina poca categoria donen al Parlament manipuladors com l’Arrimadas, la Levy, el Fernández, l’Espejo o l’Albiol. Quin baixesa!
Per cert. Avui diumenge a Barcelona s’han reunit la friolera xifra de 1.000 persones a la sant Jaume per defensar la unitat d’Espanya però sobretot per fer un bany de masses al més gran dels mesquins, el Rivera (més banderes que persones). Aquesta és la majoria real silenciosa que moveu a Catalunya quan no convoqueu a espanyols que vinguin de fora amb el viatge i el dinar pagat. Per primera vegada no ho hagut incidents; ja era hora. Més tard SCC ha fet un acte per celebrar la mani unionista de fa un any. Fa molt de mal als ulls veure-hi gent del PSC que no saben ni el que han de dir com el Salvador Illa per quatre vots.

TIP DELS IUESEIS. Aquestes són les declaracions fetes per Trump i recollides pel diari ‘el País’: ‘Estas gritonas de los ascensores son profesionales a sueldo que solo quieren que los senadores den mala imagen’. Així s’ha referit a les dones en la campanya Anti Metoo que ha estat fent aquesta setmana als iueseis. És tant aberrant! No hi ha dret que aquest boig estigui al capdavant d’un govern tant important. Recordem que aquesta iniciativa del Metoo va sorgir fa un any per defensar les noies víctimes de violència masclista. Com pot fer-ne mofa? Així, frivolitzant temes d’extrema gravetat és quan se’ls treu rellevància i passen a ser normals. De fet, als iueseis, un dels temes més mal tancats és el tema de les armes. No cal explicar-ne les conseqüències en forma de víctimes que té. Malgrat la pressió popular el mal s’ha acabat imposant. Han ratificat Brett Kanavaugh amb 50 vots a favor i 48 en contra. El colofó a una legislatura per emmarcar; de president un boig i com a nou jutge del Suprem, un violador!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Polèmica a Reus amb Ciudadanos i l’ús del castellà a l’escola Marià Fortuny. Amb la seva burreria habitual, han tergiversat un comunicat destinat a la comunitat musulmana per convertir-lo en un atac i menyspreu -inexistent- a la llengua del ‘imperio’. L’escola proposava a les famílies que si ningú entenia la llengua que vingués algú que l’entengués. En el seu deliri han decidit dur-ho al Parlament i al Congrés.
Hem ‘celebrat’ l’any del Referèndum amb una marxa de torxes fins a la comissaria de la PN de la vigilia de l’1-Oct. Ja el dia 1, hem donat suport a la marxa diària dels Avis al mati a la Mercadal i a la tarda ens hem sumant a la gran concentració des dels centres de votació i escoles, a la Mercadal on hi hagut l’acte central i la manifestació que ha recorregut els carrers del centre. Mai oblidarem aquella gran jornada!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Fins i tot en l’organització i el pensament de l’església som diferents entre Catalunya i la resta d’Espanya. Abans de l’1 d’Octubre més de 300 capellans i diverses entitats religioses catalanes es van posicionar al costat de la Conferència episcopal Tarraconense perquè demanessin al govern poder votar. Mentrestant, capellans i bisbes de la Conferencia episcopal espanyola resaven i demanaven per la unitat d’Espanya. Havent ja votat i després de les porres i la violència utilitzada contra nosaltres, es va saber que molts centres de culte van servir per votar, per fer-hi les votacions o amagar les urnes. En declaracions al diari ‘el País’ el capellà Jesús Calm de les Planes d’Hòstoles ha dit que l’església és dels fidels i de ningú més.

4 d’oct. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. XAMPIONS (J:2). TOTTENHAM 2 - BARÇA 4

1. COMPETICIÓ. Xampions. Jornada 2.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. TOTTENHAM  2 – BARÇA 4 (Coutinho, Rakitic, Messi 2).


3. ‘EL ENTORNO’. D’aquelles setmanes fosques que només esperes que arribi un nou partit per poder desfer la mala ratxa de partits dolents i mals resultats. A la prèvia hem vist com es ‘piropejaven’ mestre i alumne (Valverde i Pochetino). Ambdós van coincidir a l’Espanyol de Barcelona, llavors. Pel que es veu Valverde no el va fer jugar massa. I bé, amb la premsa tenint poca feina, hem vist com preguntaven al Pochetino si seria mai entrenador del Barça. Ell ha dit que no! Lògic; ho puc entendre. El seu passat està lligat als periquitos; cap polèmica.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? El mal estat de la gespa del nou Wembley. Es veu que hi van fer un campionat de boxa al bell mig i van malmetre la gespa amb en ring.
Dos pals més per a la història i de Messi, que suma 5 gols en dos partits. En canvi, Suàrez segueix amb la mala ratxa de 3 anys sense marcar en Xampions fora.
Amb el quart gol la gent ha abandonat el camp en massa. Pitjor que a Barcelona.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Avui si que us aplaudiré. Hem sortit amb Ter (clau amb els peus), Alba (decisiu per banda), Piqué (multiplicat), Lenglet (ben posat) i Semedo (innecessari) en defensa. Mig per Busi (puntal), Arthur (motor), Raki (peó dreta necessari) i Coutinho (màgia per l’esquerra). Davant a la mitja punta lliure Messi (estel·lar) i Suàrez (bregador). La sensació és que hem jugat amb un 4-4-2 i sovint amb un 4-5-1 i la veritat és que ens els hem menjat. Resultat curt pels mèrits fets. Ens hem ajudat al mig amb passis curts i hem estat capaços de crear molt de perill. Molt bé l’equip tirant-se endavant per fer-los-hi el camp petit.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Arthur. Ha aportat aquell temple que aportava Xavi temps enrere, per pausar i regular l’equip.
-‘ERES MUY MALO’. Semedo. Noi, massa responsabilitat. No se la pot jugar d’aquesta manera.
-L’INDULTAT. Messi. Dos pals i dos gols. Avui líder i decisiu.
7. EL RIVAL. La veritat és que ens els hem menjat amb patates. Només han tingut uns 10 minuts de rauxa, que acompanyats de la badada en el primer gol i la cagada en el segon els ha tornat a posar en el partit. Em quedo amb dos jugadorassos: Keane i Moura. També s’ha de dir que tenen molts lesionats. Han començat amb un 4-2-3-1 per acabar jugant amb un 4-4-2, on si ets una mica ràpid i intel•ligent els hi agafes l’esquena i els hi generes molt perill.
8. LA MOVIOLA. Felix Zwayer ha fer un  bon partit dialogant amb els jugadors en tot moment. Criticables les excessives lleis d’avantatge que donen. Ben assistit a les bandes.
9. LA VEU DEL SOCI. Partit de trempera. Ens han fet vibrar com en vells partits de Xampions amb grans equips. Així si! Corria el minut 88 i Messi estava ajudant en la defensa d’una pilota. La sensació des de fora és que els canvis ham arribat massa tard i els jugadors estaven força fusos. Avui hauria estat just donar minuts al Denis.
10. A LA CAVERNA. Encapçalem el grup amb 6 punts de 6, empatats amb l’Inter que sembla que serà el rival a batre. Els altre dos sumen 0 punts; mala peça al teler tenen. El Real Madrid ahir va tornar a perdre. Van bé aquells també.





2 d’oct. 2018

PRIMER ANIVERSARI DEL REFERÉNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA 011018


COLLDEJOU 300918



A la plaça Sitjar hem tingut un record pel Referèndum i hem retut un especial homenatge a la gent que el va fer possible, sota la presidència de l’urna del poble. Primer es penjà de l’Ajuntament la pancarta ‘Republiquem’ de l’AMI i després es procedí a la lectura de la carta enviada per Jordi Cuixart i el manifest conjunt reivindicatiu i de record.



Les paraules de l’alcalde van fer evident en el record que Colldejou fou una de les meses que no es van poder carregar malgrat el boicot informàtic i on un munt de gent de la nostra contrada va poder exercir el seu dret a vot, gràcies al cens universal.



No hi ha dubte que aquell dia Colldejou va donar una lliçó no només de perseverança i compromís amb la democràcia i la llibertat. L’esperit que va sobrevolar i unir les nostres ànimes hauria de perviure per sempre més. Els ‘Segadors’ va tancar l’acte.



Un honor!


REUS

300918



Ja de nit férem cap a la Mercadal per participar en la marxa de torxes. Amb les pancartes a punt i alguna que altra urna ben present, s’encengueren les torxes.







Prèviament, s’havia quedat per anar a encartellar la ciutat; és clau que la gent no oblidi com ens va tractar l’1 d’Octubre la policia nacional i la guàrdia civil (en minúscules perquè no han tingut ni la mínima decència de demanar perdó). Vam pujar carrer Monterols amunt i Llovera fins a la Llbertat, a tocar de la comissaria dels nacionals. Allà es van enganxar enganxines als voltants i es van llençar avions de paper contra la porta, on als peus s’hi va posar una de les urnes.




Ben a la vora, entre els manifestants hi havia un individu dels seus gravant en vídeo. Unes imatges que després han estat utilitzades per parlar d’’asedio’ i un reguitzell de mentides més. Al tuiter han bloquejat tots els comentaris que poguessin ser de signe contrari al seu i s’ha convertit en un plany per res i una confabulació més contra els que pensen diferent del règim. Val a dir que a la vora hi havia Mossos i en cap moment van bellugar ni un dit; senyal que de ‘asedio’ res. Més mentides i més conxorxa de la caverna feixista del règim.





011018


Ens hem llevat amb vent, una mica de fred però sota un dia radiant. A quarts de dotze hem anat a sumar-nos a la manifestació que cada dia fan les àvies i avis per la República a la Mercadal. En total, comptades amb els dits, érem 435 persones, tot i que a mesura que ens acostàvem al migdia n’érem moltes més. Hem donat els tres tombs habituals a la plaça arribant a ajuntar-se el cap i la cua de la marxa. A tocar de la casa Navàs s’hi ha situat un individu vestit amb la samarreta d’Espanya per provocar la bona gent. Lo bo del cas és que tothom l’ha ignorat. Al final ha marxat cap al Pallol resignat. Allà no hi pintava res i menys en aquest dia. Si un indepe ho fes en una mani dels ‘rojigualdos’ segur que marxaria cap a casa calent.








A la tarda, la gent s’ha retrobat a les escoles/centres de votació Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Vila-seca, Baix Camp, Joan Rebull i Teresa Miquel. Des d’allà s’han iniciat diferents marxes que han acabat confluint a la Mercadal. 





Allà, retrobats tots, s’ha fet l’acte central amb una plaça plena a vessar. Reconeixement a tota aquella gent que ho va permetre fer, reconeixement als centres participatius, als que se’ls hi ha entregat una placa commemorativa i reconeixement, als ara ja no tan anònims, com els amos del gimnàs o del taller que es van negar a atendre els bàrbars dels cossos policials, bombers i advocats. Moments de flor d pell i més amb els ‘Segadors’. 

















Lectura del manifest, record pels atacs a Mont-roig i a la mani, la qual ha resseguit en sortir el mateix tram de l’any passat. Així que, passant pel carrer Jesús hem fet cap al raval, per on hem passat per davant del mega protegit Hotel Gaudí, plaça Catalunya, Doctor Robert i plaça Llibertat. La caserna de la PN estava més protegida amb tanques  i un cordó policial i antiavalots a punt. La petició del poble ben clara: ‘en comptes de comissària volem una biblioteca’. Poc a poc, la manifestació s’ha anat dissolent.






Lamentar i condemnar tots els actes de violència que hi pugui haver hagut enlloc.
Des d’aquell 1 d’octubre que no som els mateixos. Les imatges d’aquell dia amb animals pegant, arrossegant, estirant dels cabells de mans de la indigna policia nacional i la guàrdia civil, passant per damunt dels Mossos, per voler tancar les escoles electorals, no ho oblidarem mai. Ja ho va dir algun general d’infaust record: Barcelona calia bombardejar-la cada 50 anys! Ara enlloc de bombes, porres! No totes les ordres han d’acatar-se i menys aquests. Si haguessin tingut un bri de dignitat s’hi haurien negat. Ells amb violència van tancar 92 centres, els Mossos 140 sense cap violentació. Com s’ha vist diuen a dins una ràbia injustificada que van calmar contra el poble indefens que només volia votar. Són fills d’un odi que les mares demoníaques del règim del PPSOEC’S han inculcat a tota aquesta turba cateta i ignorant que se’ls escolta i se’ls creu a ulls clucs. Després d’estar mantenint tot un país com aquest i essent tractats com una colònia, encara hem d’aguantar que ens ‘premiïn’ amb cops, violència gratuïta, presó, exili, represàlies... Molts ja hem desconnectat d’un país corrupte des de la corona als poders de l’estat, hereu d’una dictadura feixista -que perdura-, violent, ‘embustero’, de l’’a por ellos’ als que són diferents d’ells, en el que no hi ha separació de poders i on el ‘poder’ ‘lo tiene todo atado y bien atado’.  Si noi; no oblidarem, ni perdonarem!