APARTATS

28 d’ag. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:2). VALLADOLID 0 - BARÇA 1.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 2.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  VALLADOLID – BARÇA 1 (Dembelé).


3. ‘EL ENTORNO’. Dies de run, run amb els constants rumors del final del mercat de fitxatges, més que res per una imprescindible operació sortida de determinats jugadors com Alcàcer, Rafinha... Almenys sembla haver-se superat el temor a la marxa de Rakitic. Per mi un dels puntals de l’actual equip. Dies de valoració del VAR positivament parlant ja que es fa justícia amb el que succeeix en el camp. Aprofitant unes declaracions de Vidal, s’ha fet safareig -poca feina- especulant que dues Xampions del Madrid els hi haurien de ser birlades. Ganes d’omplir diaris!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? El camp. Ha estat una vergonya comprovar com el nou Pucela presentava una gespa lamentable. Una indignitat per un equip de primera. Pel que es veu, la pròpia federació els hi ha obert un expedient. A part de no afavorir l’espectacle, el risc de lesió es ben evident en aquestes circumstàncies. Per aplaudir els 300 partits de Piqué! El seu lideratge a l’eix de la defensa és indiscutible!
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Vàrem sortir amb Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Umtiti, Jordi Alba; Rakitic, Busquets, Coutinho (Malcom, 83’), Messi, Luis Suárez (Munir, 91’) y Dembélé (Arturo Vidal, 75’). Vist el bon resultat de la segona part de l’Alabès, Valverde va repetir posicionament i estratègia amb Roberto al lateral i Coutinho a l’esquerra. Vam tenir la pilota però noi, era com jugar en una platja. Evidentment, el mal estat del camp va perjudicar enormement el joc de toc culer. Amb alguns moments intensos en els que es va ofegar els ratllats, el major rodament dels castellans va fer que en algun moment patíssim amb arribades en tromba al contraatac. Lluny de pressionar ben amunt i anar a pel segon clarament, vam optar per moure la pilota i adormir el partit. Error, ja que ells es van veure capaços de poder empatar. Un cert equilibri de nou el vam trobar amb l’entrada de Vidal i el punx de Malcom a la punta (que quasi marca). El mig del camp massa sovint es poc contundent.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Alba. Ha fet un partit completíssim defensant i pujant a l’atac per la banda.
-‘ERES MUY MALO’: avui els números els podríem repartir entre Messi i el desaparegut Suàrez. L’argentí s’ha vist incòmode damunt del patatal castellà. L’uruguaià segueix en la seva línia de bons moviments però espessor dins de l’àrea.
-L’INDULTAT. Indulto a Dembelé pel gol i els conseqüents 3 punts al sac i sobretot perquè sembla més ficat en l’equip. La sensació és que es va sentint més important.
7. EL RIVAL. Equip que acaba de pujar a primera i que de la mà de Sergio Gonzàlez ha agafat aquell caràcter del tècnic. Porteràs, molt bon treball en defensa, contundència i nous fitxatges al davant fets amb cordura que li donaran aquell punx que li manca. És una constant en aquests equips acabar de tenir gent decisiva al davant. Al final és on es decideixen els partits.
8. LA MOVIOLA. Decisiva en el partit amb sengles gols ben anul·lats (un cada equip) per fores de joc que l’àrbitre De Burgos Bengoechea en directe no ha vist i el VAR si.
9. LA VEU DEL SOCI. Hem d’estar contents ja que portem 6 punts de 6 possibles i més per haver jugat en aquest camp malmès. Contents també amb la confirmació de Rakitic que es queda i amb el ressorgir de Dembelé. No obstant, tot i que acabem de començar, falta acabar de convèncer. En un partit com el d’ahir, tot i el patatal que era, el Barça ha de mirat endavant i anar a pel segon i el tercer i deixar-se de punyetes. I en referència al mal estat del camp, subscric totalment les paraules de Piqué. No podem vendre una lliga fora amb aquesta merda de camps a dins!
10. A LA CAVERNA. Madrid i Barça es mantenen a dalt de tot amb dues victòries. Els segueixen amb 4 punts. Els blancs van acabar asfixiant a un Girona intens a la primera part i mort a la segona. Mala peça tenen al teler ja que a més li venen uns partits de màxima exigència amb rivals de molta entitat. Pel que fa als blancs, moltes crítiques però mira sense fer massa soroll guanyen. Sembla que alliberats de Cristiano, Bale i Benzemà estan agafant major protagonisme. Pinta bé l’Espanyol de Rubi.





21 d’ag. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2018-2019. LLIGA (J:1) BARÇA 3 - ALABÈS 0.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 1.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 3 (Messi 2 i Coutinho) – Alabès 0.


3. ‘EL ENTORNO’. De les pitjors entrades que es recorden al Camp Nou. Una mitja entrada i poca cosa més per rebre el primer rival de la temporada. I és que mentre els horaris només mirin pels interessos de les teles i no pas pels interessos dels clubs no hi ha res a fer. A més, la gent encara està més per anar a la platja que al camp. En la roda de premsa posterior Valverde ‘ha flipat’ una mica amb el que segueix sent capaç de fer Messi. Ambient una mica enrarit amb els insistents rumors que Rakitic pugui deixar el Barça per una suculenta xifra oferta pel PSG. Jo la veritat; és molt bo i és nostre. Jo no el vendria!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? El Barça, dels peus de Messi, amb una falta brillantment xutada, aconsegueix el gol 6000. Just han passat 9 anys des de que ell mateix aconseguí el gol 5000. Debuts d’Arthur i Arturo Vidal amb normalitat. El Barça va oferir la Supercopa a la seva afició i l’equip d’Abelardo els hi va fer el passadís; un gest que els honora.
En un altre ordre de coses. No m’agrada la deriva que està agafant la lliga. Jugar a Tànger la final de la Supercopa no deix de ser una ocurrència extravagant d’una directiva que només pensa pels calers. Si la proposta l’hagués fet el Barça segur que les crítiques haurien plogut. Amb tant espanyols que són i se’n van a jugar a Tànger. I no només això sinó que volen que altres partits de la lliga es juguin a l’estranger.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Vam sortir amb un 4-4-2 ferm al darrere i amb 4 migcampistes que va evidenciar dues coses. No passar angúnies a la nostra porteria i que no arribessin pilotes clares als de davant. Malgrat tot Messi i Dembelé si que s’acostaren més a la porteria però sense efectivitat de cara a barraca. A la segona part, amb Cou al camp, la fluïdesa va anar en augment i les ocasions de gol també foren moltes més. Era qüestió de temps marcar; pels vols dels seixanta minuts.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. De justícia es donar el premi a Messi. Dos pals i dos gols, a part d’assistir als seus companys.
-‘ERES MUY MALO’. Suàrez. Li costa molt començar els campionats. Crec que va sent hora d’asseure’l i jugar davant amb Dembelé i Messi, i a la banda Malcom. Estaria bé provar-ho almenys!
-L’INDULTAT. Coutinho. A part del gol ha donat verticalitat i risc a l’equip. És un jugador diferent.
7. EL RIVAL. De mans d’Abelardo s’ha fet un equip contundent al darrere i ordenat que sap sortir veloç endavant. Ara els hi falta la contundència de fer gols per acabar de ser competitius.
8. LA MOVIOLA. Sànchez Martínez. Cap problema. Els jugadors li han posat fàcil.
9. LA VEU DEL SOCI. Comencen la lliga amb il•lusió amb la Supercopa a la butxaca i un discurs de Messi al Gamper engrescador. Veiem que s’han fet fitxatges i que semblen encertats. Pel meu gust faltaria un altre lateral per tenir una alternativa a Semedo i alliberar Roberto d’aquesta posició. A diferència de l’any passat es palpa il•lusió.
10. A LA CAVERNA. 7 equips han aconseguit els 3 punts en aquesta primera jornada, entre ells Madrid,  Sevilla, Barça, Bilbao i Reial Societat. Pel que al Barça, nova temporada guanyant en la primera jornada i ja en van 10. Me’n deixo dos a banda. El Llevant que ja va acabar molt bé la temporada passada i l’Osca que, pujant de segona, ha aconseguit els tres punts. En els partits de dilluns sengles empats. Emoció assegurada!

6 d’ag. 2018

VENÈCIA I CREUER PER LES ILLES GREGUES 3006-080718


1.L’ITINERARI: VENÈCIA-BARI-CORFÚ-SANTORINI-MIKONOS-NAVEGACIÓ-DUVROVNIK.


2.CREUER: Costa Deliziosa; habitació 8304  Premium amb balcó i tarifa Piu gusto.


3.AGÈNCIA DE GESTIÓ: Viatges Mestres de Reus. Agrair a la Mònica la feina feta. Gran encert especialment en tota l’estada a Venècia i els trasllats. Al barco bé al triar el camarot i la tarifa. Agència de proximitat! Molt recomanable! Per cert; felicitats pels 25 anys!


4.COMPANYIA DE VOL: Vueling. A nivell d’espai dins de la cabina, comoditat i temperatura molt millor que Ryanair. A l’anada cues i cues per poder embarcar i mala organització i caos en les cues. Retard en el vol!


5.A VENÈCIA.
5.1.ELS TRASLLATS. De l’aeroport a la ciutat i de la ciutat al port ens van dur en Taxi aquàtic; brillant! Ja que ja tens el passeig sobre les aigües del mar venecià i pots contemplar de primera mà sant Marc. En el segon tram puges un tros pel gran canal fins arribar al port, on veus la petitesa de la llanxa en la que arribes i la grandesa dels vaixells que fan els creuers. En canvi, a la tornada vam anar en Taxi terrestre del port a l’aeroport. Quasi mitja hora de trajecte que es pot fer en diferents mitjans de transport.




5.2.L’ALLOTJAMENT: Hotel Kette. Ideal. Dos carrers per darrere de la plaça de sant Marc. Bones instal•lacions (habitació d’estil clàssic emmoquetat i vistes a un canal) bon tracte i bon esmorzar.



5.3.MENJAR I BEURE. Vam dinar a la plaçoleta de sant Michele un lloc encantador al Ae Rasse. Aproximació al món de la pasta i la llegum i segons de carn i peix. Menú (40€, entre els dos). A la tarda birra i bossa de patates i asseure’s en un embarcador mentre el sol il•luminava l’illa de la Giudeca i l’església de sant Giorgio. Seguint recomanacions d’internet, sopar a la zona de l’església de sant Giorgio il greci al Crazy Bar. Un clàssic: amanida, pasta, pizza i birra a tocar dels canals (uns 30€, 2 persones). De postres un gelat italià de camí de Rialto. Quatre boles, 4€ però un plaer sensorial i de gust en la nit.




5.4.QUÈ VISITAR? Si a Roma hi ha esglésies; Venècia no es queda curta, fins a 50 se’n poden veure. Vam visitar indubtablement la meravella de sant Marc. Els seus mosaics de sostre i cúpules et deixen embadalit així com el terra entesselat i ple d’irregularitats de la nau. Altres esglésies que vam veure són la Chiesa sant Moise o santa Maria del Giglio. Imprescindible és la plaça de sant Marc -amb l’església- i l’imponent Campanille independent de 99 metres. Fixar-se, en un dels laterals, a dalt de tot en la torre de l’orologgio (rellotge). A tocar de mar el pont dels Sospirs i a mig Gran canal el majestuós i atapeït de gent Pont de Rialto i les seves arcades. Perdut entre carrerons el teatre de la Fenice és una visita obligada
.

























5.5.IMPRESCINDIBLE. Anar a tots aquests llocs a darrera hora del dia, veure’ls il•luminats de nit però sobretot llevar-te a les 5 de la matinada i passejar-te llavors si pels carrers desèrtics de la ciutat i assaborir-los només amb els àvids fotògrafs caçadors d’imatges impossibles durant el dia, ja que són llocs massificadíssims. Venècia en aquell impàs de la nit i el dia et deix un record inesborrable, sembla presa d’una altra vida. En el silenci de l’alba, només trencat pels crits dels gavians i les gavines la magnitud de la ciutat es fa més evident.




6.EL CREUER.
6.1.EL CAMAROT I LA MODALITAT PREMIUM. Estàvem a la planta 8, en un camarot amb balcó amb vistes al mar, amb dues cadires i una tauleta. Habitacle ampli amb un dos llits grans ajuntats comodíssims, un sofà i una tauleta interiors i un ampli tocador amb nevereta i televisió a sobre amb un gran mirall. Al fons dos amplis armaris per deixar-hi la roba i just davant un wc complert, amb neteja i canvi de tovalloles diari. A l’haver-nos casat, ens van rebre amb una ampolla de cava, canapès i una cistella de fruita diària. Aquests modalitat permet demanar l’esmorzar a l’habitació. Pots triar un menú continental ampli i variat; és un plaer poder esmorzar en la tranquil•litat del matí especialment els dies que has de llevar-te d’hora per les excursions. Pel que et convingui tens una persona assignada.




6.2. LA TARIFA PIU GUSTO. Genial! Pots prendre el que vulguis i quan vulguis. De les begudes més cares, tipus cocteleria, tens una ampli ventall entre el que escollir. Cerveses, aigües, cafès i còctels exclusius dels que em que em quedo amb el Costa Sky amb rom i suc de banana, suau i amb aquell punt just d’alcohol.


6.3. ELS MENJARS. Pels esmorzars vam oscil·lar entre el Buffet, més complert i variat, i el tipus continental a l’habitació. Per dinar ens vam decantar pel Bufffet de la planta 9 amb una varietat increïble de productes. Hi ha un primer estand amb entrants: pizzes, focaccia, amanides, embotits i varietat de formatges. Un segon estand amb primers: pastes de tot tipus, verdura, llegum... Un tercer estand compta amb el tall; tot tipus de carns i peixos guisats i a la planxa i acompanyaments variats. Hi ha un estand extra a tocar de la piscina que conté unes menges de més anar de pressa, tipus hamburgueses , frankfurts, patates fregides... I finalment, si encara no has petat, un darrer estand amb varietat de postres. A l’hora de sopar teníem assignat el Restaurant Albatros a la tercera planta. T’assignen una taula (246) que nosaltres vam compartir exitosament amb el David, la Conxi, el Jose Luis i l’Olga. Moments per comentar el dia i fotre’ns unes rialles. Al restaurant cada dia et subministren un menú amb plats segons on el vaixell estigui més a prop. Hi tens Antipasti, primer plat, segon plat, insalata, formaggi i postres. Pagant mes pots tenir plats extres però el cert és que estan treballats i amb els del menú normal en tens de sobres.





6.4. LES EXCURSIONS (PASSPERTOUR). Vam ser dels primers només pujar de contractar-les. Per 149€ en pots escollir 5. Nosaltres vam triar les següents. A la parada de Bari visitar els Trulli d’Alberobello. A Corfú tomb per l’illa des de Paleocrastistza a l’illa Raton i visita guiada per la ciutat. A Santorini guiada per Oia i Fira. A Mikonos platja blava turquesa, monestir i guiada per la ciutat. I finalment a Duvrovnik guiada per la ciutat. Val la pena. Et convoquen i et criden segons l’excursió escollida, t’acrediten, et baixen del barco i et pugen a un bus exclusiu des d’on amb guia propi comença l’itinerari. Fas l’excursió, tens temps lliure i et tornen al barco. La millor manera de no tenir ensurts!


6.5. LES INSTAL•LACIONS. Dignes d’una ciutat. Tens bars i llocs on estar amb diferents ambients. Hi ha dues piscines una a proa i l’altra a popa i jacuzzis. Les piscines són una mica petites realment. A la coberta hi ha repartides diferents dutxes per si vols refrescar-te al prendre el sol i és que hi ha hamaques per tot arreu. Hi ha el teatre Duse, immens. Sala de jocs i apostes, biblioteca, església, gimnàs, termes i diferents restaurants. No t’ho acabes!







6.7. EL SERVEI I DIARI D’A BORD. Et fan sentir especial realment. En tot moment estan per tu tot i que a vegades la comunicació no és del tot fluïda. Al compte et descompten 10 euros per persona i dia en propines. A la taula del restaurant també tens una mena de cambrer responsable de la teva taula.
Cada vespre, a la cistelleta que hi ha al costat de la porta, et deixen del Diari d’a bord. Allà hi consten totes les indicacions del que es farà al llarg del matí, el migdia i la nit. És la guia del barco. En diferents punts es pot consultar també.



6 8. LA MÚSICA, LES ACTIVITATS, ELS ESPECTACLES, LES FESTES TEMÀTIQUES I EL SERVEI DE FOTOGRAFIA. De lo millor del creuer. A tota hora del dia hi ha activitats per a tots els gustos a dins i a fora. El que més ens va agradar són els espectacles musicals al teatre Duse a les 20h veu en directe i els diferents ambients musicals en directe també repartits per les sales d’oci. Són moments que venen molt de gust mentre prens alguna cosa i esperes el sopar. Cada nit tens una festa temàtica exclusiva. T’aconsellen una vestimenta adient cada vespre però tampoc passa res vagis com vagis. Un dia informal, un altre blanc, un altre vermell, elegant, dur un color de la bandera d’Itàlia... Tres moments molt especials. La festa blanca on la piscina es va convertir en una discoteca gegant a l’aire lliure amb gogos inclosos, el sopar de gala on es van celebrar els 70 anys del creuer i la festa italana amb música italiana a la sala de ball.
Dos dies ens va convidar en exclusiva el capità Muzic. En un, en un cóctel al teatre per celebrar amb totes les altres parelles que s’havien casat o feien anys de casats i on el capità va testimoniar la renovació dels vots. I un segon cóctel on vam ser triats per acomiadar-nos del capità en nom de les famílies de parla espanyola.
Pel que fa al servei de fotografia ho tenen molt ben organitzat. Es de que entres fins al darrer moment uns fotògrafs estan fent-te fotos si vols clar. N’hi ha algunes d’elles que són exclusives i al final les acabes adquirint. Hi ha packs amb ofertes. El darrer dels dies fas una tria i te les emportes per tenir un record en paper.





6.9.SENSACIONS. immillorables! Han estat 8 dies diferents i molt bons. Hem tingut un temps impecable. Quatre nuvolets la nit de navegació i una ventada en la travessa de Duvrovnik a Venècia. Cap sensació de mareig, tot i que a mesura que baixaves plantes al vaixell el moviment es notava més. A Mikonos, cosa que ja és típica, fa un vent imparable a totes hores, fet que dóna un toc diferent a l’illa. Les sensacions precisament amb aquestes dues illes del sud és que hi ha un paisatge una mica desangelat. Santorini és de terra volcànica i sense massa vegetació igual que Mikonos En canvi sorprenent Croàcia; és més mediterrània . Al Sud realment la calor i la xafogor es noten. Respecte a això, les excursions de tarda són una mica dures pels solanos que cauen.


6.10 COM HO VAM VIURE?
DIA 1 EMBARCAR A VENÈCIA I NAVEGACIÓ FINS A BARI. Identificats del dret i del revés vam fer cap a la planta 9 del vaixell directament a dinar. Buffet i taula amb vistes sobre el ports i al fons Venècia i les seves torres majestuoses. Contractació de les excursions al pont 2 i en acabar férem cap al camarot 8304. Allà ens esperava el detall de benvinguda pel nostre casament. Apartes la cortina de la balconada i als teus peus aquell blau inigualable. Sense massa temps més per fer res que desfer les maletes cap a fer el simulacre al pont 2. Poc després el barco va començar a moure’s. Ens posàvem a navegar i el primer dels grans regals fou passar a tocar de sant Marc, el pont dels Sospirs i els canals i carrerons pels que ens havíem passejat la nit abans. La coberta estava plena veient aquell espectacle. Que immens que es veu el vaixell des de dalt de tot amb la gran xemeneia i la coberta en la que fins i tot hi ha un circuit marcat a terra per caminar o córrer junt a una mini pista amb una cistella. Acomiadats de Venècia, ens vam posar els banyadors per banyar-nos a la piscina de popa. Brindis de benvinguda a la nostra terrasseta amb el cava, els canapès i la cistella de fruita que cada dia ens renovaren. Ens canviàrem pel  sopar. Tenia clar que les postes a alta mar serien impagables així que cerveseta en mà en testimoniàrem la primera en una vesprada placidíssima. Foren sis postes precioses, cadascuna diferent i cadascuna amb uns referents propis; quins grans regals! Vestits de vermell i negre de manera informal com marcava el ‘Diario di bordo’, férem cap al Restaurant Albatros de la tercera planta. Allà vam conèixer per primera vegada les parelles amb les que compartiríem la taula de sopar tots aquests dies: la Conxi i el David d’Alacant i l’Olga i el Jose Luis de Barcelona. Igualment, coneguérem el Jeefry el nostre amable i trempat assistent de taula. En acabar Nit llatina al pont 2.
















DIA 2. BARI- TRULLI D’ALBEROBELLO. Ens vam llevar encara a alta mar ja que ens trucaren a la porta per dur-nos l’esmorzar a l’habitació. Esmorzar continental completíssim a la terrasseta de cara al mar. Després ens van convocar per informar-nos dels funcionament del vaixell en espanyol i donar-nos uns consells. Després banyador, banyet i cap a coberta a prendre el sol; vam quedar negres, com agafa aquell sol nano!  Vermutet i a dinar d’hora i és que a les 14h arribàvem a Bari i a dos quarts de quatre, acreditats (C 8), baixàvem del barco. Per primera vegada tocàvem terra i la veritat és que impressiona te’l miris per on te’l miris. A la terminal ens esperava el bus 8 amb una guia molt amable. Tres quarts d’hora després férem cap a Alberobello a la Pulla. Ja només arribar ens obsequiaren amb una degustació del plat típic de la zona: carn, pasta i vi en un espai molt bonic a l’entrada del poble; una vella osteria. Males hores! D’allà ascens per fer cap a la part dreta del poble on hi ha les cases més velles, anomenades Trulli. Són cases de pedra que acaben amb una cúpula empedrada també coronats amb pinacles. En una d’elles una amable senyora ens va deixar entrar per veure’n el seu interior. Un rebedor, menjador-sala força gran al bell mig, en un lateral una cuineta petitona al fons l’habitació principal de matrimoni i a continuació el wc corrent una cortina. I on dormien els nens? Doncs a la cúpula dels trullos i hi accedien amb una escala. És curiós d’entrar-hi! Vam tombar per la part dreta del poble des d’on hi ha un mirador des de que es veu perfectament l’altra banda, on hi vam anar després. Aquesta part potser és més bonica ja que hi ha comerços escampats arreu, motius florals, els símbols místics dibuixats ens les cúpules i sobretot perquè a dalt de tot del turó l’església de sant Antonio a l’estil trullo et deix bocabadat amb la seva immensa cúpula. Temps lliure, bus amb tornada per una banda més verda i bonica, tomet amb bus per la ciutat i barco. Vermutet a la balconada abans el vaixell no marxés; impagable! Quin plaer poder gaudir de la segona posta des de la coberta amb musiqueta de fons. A la nit calia anar informals, així que vam escollir anar de negre per anar a sopar. Ben sopats presenciarem alguna actuació amb the ‘ Voice of the Sea’ per acabar la nit relaxant-nos i assaborint un bon combinat amb el duo Fiesta al Bar Alcazar. Què bé es dorm quan en tens ganes! Mentrestant el capità Muzic va posar rumb cap a Corfú!





















DIA 3. CORFÚ. Descansats ens llevàrem amb les primeres clarors del dia. Aquell matí vam esmorzar al buffet; mare meva, com un dinar. Ja a terra, ningú podia esperar-se el fet de tenir un ‘autobusero’ amant dels ral•lis, el C 34. Primer amb la guia vam pujar fins a Kanoni, a dalt de tot de la muntanya. A la dreta l’inversemblant aeroport; te’l miris com te’l miris sembla impossible que hi puguin aterrar i sortir vols. I a l’esquerra la badia Raton amb aquell blau fos en el blanc de l’esglesiola. De nou, vam baixar fins a la ciutat a tocar de la vella fortificació. Des d’allà vam endinsar-nos pels carrerons. Realment és una ciutat majestuosa amb les seves arcades per restar a aixopluc del sol. A mesura que t’endinses al barri vell,  els carrers s’empetiteixen. Entres com en una mena de gran basar a l’estil turc amb centenars de botigones i milers de productes, roba penjada arreu, cuir... es fa difícil de veure el cel! A les cases portalades i detalls que poden recordar ciutats com Cagliari o l’Alguer. Detalls com vespes col•locades estratègicament que fan que et fixis en infinitud d’instagrams. I noi; per primera vegada esglésies ortodoxes que acaben de donar un toc especial a la vila. En elles es guarda un respectuós silenci. En elles cal encendre-hi la típica espelma en senyal de respecte. Són molt boniques! A partir de llavors va començar el ral•li. Havíem d’anar fins a Paleocastristsa i s’havia fet una mica tard. El conductor del bus no va dubtar a anar com un ‘loco’ per una carreterona plena de tombs infumable. La vall es realment preciosa. Les muntanyes són impressionants i entre la vegetació de pins hi destaquen xiprers immensos. Al cap de mitja hora, per fi férem cap a la badia, amb unes ganes boges de baixar i que ens toqués una mica l’aire. De fet ens va tocar la calor! Feia una estovor enorme! Quin mar mare meva! Blau turquesa, illetes a la vora; paradisíac tot plegat! L’esglesiola petitona que hi ha és molt bonica. A la vora del migdia vam tornar al barco; hi havia gana. Així que sense més dilació cap al buffet. Mare de Déu! Quin menjar! Quina migdiada Maria! Llevar-se, fer el ronso i cap a bavor a veure la tercera posta del creuer mentre ‘cervesetejàvem’. Calia anar vestits elegants; doncs elegants i cap al teatre Duse per flipar, còctel en mà, de l’espectacle ‘Rock the boat’. Havent sopat la Revival Party (música dels 70) ens va fer de nou dormir ben plans.







































DIA 4. SANTORINI. Hi vam arribar a migdia, just quan acabàvem de dinar. Així que vam dedicar el matí a la lectura i a escoltar música a coberta ajaguts en una hamaca. Des del primer moment ja vam notar que el sol escalfava moltíssim; aquesta calor del sud és intensa i altament enganxosa. Doncs bé el vaixell va aturar-se enmig del gran cràter marí que hi ha als peus de Santorini, que ens queda emergint del mar a la nostra dreta. Amb l’etiqueta C 24 ens van conduir fins a un desembarcador que hi ha més enllà connectat amb la carretera serpentejant que ascendeix lentament fins a la part alta de l’illa. A dalt tot canvia, no la negror de la terra volcànica i la poca vegetació que hi ha. Sobta veure com hi ha vinya plantada arran de terra, ben aixoplugada. Al llarg del recorregut la guia ens va fer cinc cèntim de lloc on érem. Així vam aproximar-nos al poble d’Oia i Fira. La veritat és que la icona són les cases, les esglesioles i els terrats d’Oia. Des de dalt el cel té un blau increïble i el blanc de les construccions allà encara en destaca més. Tombaries i tombaries pels impecables carrerons i deixaries perdre les hores extasiat amb aquest espectacle visual que suposa el poble. En molts raconets petits banys a l’aire lliure et fan somniar en nit relaxant-te de cara a la immensitat del mar. Després ens van dur fins a Fira on vam disposar d’una estona lliure per tombar i deixar-nos seduir pels centenars de productes que hi ha a la venda. En el bullici veus pintors, artistes... gent que vol reflectir en el seu art aquesta meravella. Fins que fas cap al penya segat des d’on observes en la grandària de la mare mar el vaixell ancorat. Des  d’un dels laterals en surt un caminoi empedrat dret per on pugen i baixen burrets traslladant gent. Per a major comoditat recomano baixar amb la cistella. En cinc minuts ets baix a l’embarcador. Allà agafàrem el barquet que de nou ens duria al vaixell. Que de gust va venir anar a la piscina de bavor i fe un banyet i és que no hi havia massa gent. Cerveseta, jacuzzi... mentre no vam salpar! Dutxeta després, vestimenta informal i gaudir de la millor de les postes per estribor. La llum que il•luminava Oia i Fira i que deixava com suspesa en el món l’illa. Entre les roques dels illots propers la rodona vermellosa cremant fins a darrera hora es va anar perdent fins a no quedar-ne ni rastre en l’horitzó. N’hi va haver per tirar milers de fotos mentre el chill out del bar t’acaba de posar en l’ambient. D’aquells instants en els que et passa tota una vida per dins de la teva ment i malgrat algunes merdes te n’adones de l’afortunat que ets de tenir una persona meravellosa al teu costat i una família immensa. Així que es van encendre els llums del vaixell vam baixar cap baix per acabar d’escoltar musiqueta abans de sopar. Després amb el Trío Incoming al piano Bar Excite van cremar les darreres engrunes d’un dels dies més màgics del creuer.























DIA 5. MYKONOS. Acreditats al Duse amb l’etiqueta C 41 i després d’haver gaudit d’un nou esmorzar a la terrasseta de l’habitació, vam baixar a la mítica illa de Mikonos. Feia una ventolera típica segons diuen però força molesta, sobretot en els espais més oberts. Amb una de les guies més esbojarrades que vam tenir, d’aquelles que allarguen les nits, primer de tot vam tombar una mica per l’illa per conèixer algun dels secrets que hi ha al darrere; com per exemple que no hi ha aigua potable i que l’han de dur en vaixells des de Grècia. No és una terra tan agressiva com la de Santorini però poca vegetació en ella hi ha. La primera aturada la vàrem fer en una platja típica amb blau súper net i transparent. Després férem una breu aturada en el monestir ortodox de Panagia per finalment fer cap a la nucli que dóna el nom a l’illa. Realment la ciutat és molt bonica i està conservada de manera impecable. Vam accedir-hi per port vell i des d’allà vàrem fer un recorregut guiat pel laberíntics i estrets carrers tan característics. A causa del vent l’aigua s’aixecava i en el xoc amb les parets de protecció esquitxava els que s’atrevien apropar-s’hi. Per cert; els ignorants que duien gorra van patir lo seu per no extravia-la. Des d’allà vam fer cap la zona coneguda com la petita Venècia, on les cases literalment estan penjades damunt del mar i on infinitat de restaurants ofereixen taules gairebé dins de l’aigua. A dalt de tot del monticle ja divisàvem els famosos molins de Mikonos, els quals van funcionar abastament aprofitant aquesta energia renovable i rica en altres temps; avui només són icona. La vista des de dalt impressiona, amb el poble als peus i el vaixell traient el nas per sobre de tot. Una de les característiques curioses és que les cúpules de les esglésies alternen el blau i el vermell. De retorn al barco, vàrem ser dels primers en pujar al buffet i dinar. La idea era descansar una bona estona ja que ens esperava una jornada de vespre i nit intenses. Descansats, dutxeta i cap al teatre Duse. Allà estàvem convidats a un coctail per les parelles de lluna de mel amb el capità Tihomir Muzic. Primera foto de rigor amb el capità, renovació dels nostres vots matrimonials sota el seu testimoniatge i brindis final de celebració. Prendre alguna cosa ràpida i tornar a canviar-nos per anar de blanc. Abans de sopar nova posta impagable. Sopar que costarà temps oblidar ja que vam estar súper a gust i cap a la Notte Bianca a la piscina Lido Azzurro blue. Amb aquests mega festa amb dj’s, música, gogos i animadors i els centenars de persones que hi van assistir-hi vam tenir clara finalment la magnitud del transatlàntic. Es va aprofitar la festa per celebrar el 70è aniversari del creuer amb un mega pastís per a tothom.






























DIA 6. NAVEGACIÓ. Arribàvem així a la tongada més llarga de navegació des de Mikonos fins a Dubrovnik. Mes d’un dia sencer dalt del barco sense tocar terra. I noi no ens vam avorrir gens. Dia de sol, coberta, bany, espectacles, còctels, fotos i festa. Després d’una matinal de ‘lagarteo’ al sol del Mediterrani la tarda va ser molt intensa. Primer perquè el capità ens va escollir per ser els representants espanyols de les paraules darreres d’agraïment i comiat en un còctel exclusiu on vam haver d’assistir de gala. Allà ens van fer la segona de les fotos exclusives amb el capità Muzic. Copeta i nou espectacle al teatre Duse Sapori d’Itàlia amb Kevin i Verlene. La gresca es va allargar amb el sopar i sobretot després amb la ‘Notte in maschera’ amb Dj Simone. Una festa al bar central amb moltes ganes de gresca, bon ambient i bona música.


























DIA 7. DUVROVNIK. I arriba aquell ment que comences a veure que s’acabava;  i et comences a sentir una mica estrany! Al port de Duvrovnik hi arribàrem ben d’hora. A quarts de vuit ja teníem el penúltim dels esmorzars damunt de la petita tauleta de la balconada; quedava encara per assaborir. I és que nano; que bonic és Duvrovnik. Amb el bus 18 vam pujar fins dalt de tot d’una penya per veure una magnífica vista de la vila emmurallada. La veritat és que vam tenir un dels millors guies i les explicacions que ens va donar en primera persona encara avui posen la pell de gallina. I és que per desgràcia el país va viure una cruenta guerra que ho va destrossar tot. A part dels milers de morts es va voler malmetre tot el que es va poder amb la guerra acabada. Quina pena que l’ésser humà pugui ser així de mesquí! Ells mai es van rendir. El lema de la ciutat fou i és «La liberté ne se vend pas même pour tout l'or du monde». Doncs bé ens vam aproximar a la ciutat per excel•lència de Joc de trons; una meravella. No en va, va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Gràcies a això es va poder reconstruir pedra a pedra. Porta de Pile monumental d’entrada des de muntanya i visita de dos dels convents més emblemàtics de la vila: el franciscà i el dominic per començar amb la font d’Onofrio rodona i els brocals amb les seves cares i al fons la gran avinguda Stradun amb el campanar al final. Endinsar-te per carrerons i contemplar els terres enllosats, els vells portals i les balconades majestuoses que avui tornen a lluir, l’església ortodoxa fins arribar al mercat de Gunduliceva bullint d’ambient. Al final de tot trobes la part més bonica de la vila. En un dels laterals la majestuosa catedral, seguida de l’imponent edifici que alberga el Museu de la ciutat, l’ajuntament i el Palau Sponza. En la plaça l’estàtua de Rotllan. Al fons el petit port vell des d’on la vista de les muralles és impactant. Sense cap mena de dubte que hi tornarem! Per tornar al vaixell vam haver de fer una estona de cua. Arribar-hi i a dinar! Havíem fet gana. Darrer dinar de buffet i a més comptant amb la bona companyia dels amics de la taula de sopar, assaborit encara amb més passió! Descans pertinent i a fer la maleta, mentre el barco partia i mar i blau; i aquella recança i aquella sensació de buit de saber que el final era proper. Vam assaborir bé tots aquests instants finals abans que la nit caigués. Vestimenta: verd, blanc i vermell en honor als colors de la bandera d’Itàlia i cap a coberta, cerveseta en mà. Calia omplir-se bé d’aquesta darrera meravella de posta de sol enmig d’una ventolera increïble. L’única vegada que d’alguna manera el vaixell es va moure una miqueta, suposem que perquè el vaixell va anar en diagonal de Duvrovnik a Venècia. Còctel Costa Sky abans de sopar i Espectacle Gente di mare al teatre. Va posar una mica la pell de gallina el darrer dels sopars al veure com tota la tripulació del vaixell s’acomiadava de nosaltres. Per darrer cop vam anar a sopar a l’Albatros amb els salats companys de taula. Riures, anècdotes... bons moments! I gran menjar. La nit la finalitzàrem fent els darrers còctels mentre presenciàvem l‘Italian bye bye party’. Els passadissos plens de maletes a tocar de les portes per ser carregades indicaven la proximitat del final. Vam dormir d’una tirada!



































DIA 8. VENÈCIA. Em vaig voler llevar el darrer dels dies a trenc d’alba. Em vaig asseure a la bonica terrassa per assaborir aquell ambient mig salabrós i acontentar la vista amb aquella blavor infinita. Puntualment, els nois del servei ens van dur l’esmorzar a l’habitació. Volíem impregnar-nos del màxim de sensacions abans de partir i ho vam fer. A les 8h abandonàrem la que havia estar casa nostra per uns dies. Motxilla al coll vam tancar amb aquell clac típic la pesenta porta del camarot. No podíem badar, calia anar a coberta ja que el vaixell estava entrant a Venècia. Aquest seria el darrer dels regals. Asseguts en una de les hamaques recorreguérem els llocs més emblemàtics de la ciutat amb els amics Conxi i David. En poc més de mitja hora tornàvem a estar amarrats al port que ens havia vist partir. Teatre Duse i ordre de sortida. Escales avall i porta. Tornàvem a ser a terra. Va costar aguantar l’emoció de veritat davant d’aquella meravella de la enginyeria naval. Abans d’entrar a la terminal vaig voler dedicar-li una darrera mirada, situant la nostra terrasseta damunt del bot 16. Recollida de maletes i trasllat a l’aeroport en taxi privat. Entrepans, facturació i vol amb una mica de retard amb la companyia de l’Olga i el Jose Luis. Horeta i mitja de vol plàcid i arribada apoteòsica Barcelona passant per davant de la ciutat. En aquell moment ja tens ganes d’arribar a casa. Recollida d’equipatges i comiat emotiu dels companys. Ha estat un plaer estar amb la Conxi, l’Olga, el Jose i David. Recollida del cotxe i cap a casa. Viatge en silenci; a la ment ben presents aquests meravellosos dies.
Passat quasi un mes encara hem llevo de matinada i em venen ganes d’obrir el balcó i tornar a veure el mar en aquella magnificència.