APARTATS

23 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. ALABÈS 0 - BARÇA 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 21.

ALABÈS 0 - BARÇA 1 (Dejong).



2. EL TITULAR: ‘Gol, tres punts i més a prop de la Xampions’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Primera part per oblidar. 45 minuts caminant, amb possessió inútil, joc cap als laterals, sense profunditat ni amb Alba ni amb Dest, sense mobilitat al davant i sense 1 contra 1 (només Abde). Realment desesperant, per apagar la tele i anar a dormir. Xavi, a diferència d’altres dies, l’he vist més passiu, potser és que ja s’està contagiant del tedi i l’avorriment.

-Segona part amb una mica de més de profunditat avançant més la posició d’Alba i amb alguna ocasió més per estrenar el marcador però noi; una espessor indigna per aquest equip, amb un DeJong ‘fallon’ el Luuk lent, un Pedri ‘enredant-se’ i un Ferran desaparegut. Els canvis han donat un mini retoc al Barça i en una jugada a l’espai, trencant les línies, hem fet un gol que val tres punts de la mà de Dejong.

RIVAL.

4. LA CARA I LA CREU. De creus avui en posaria moltes però em quedo amb Dest. Ha fet un partit horripilant! La cara li dono a Abde, per ser l’únic que per banda aporta alguna cosa diferent!

5. LA MOVIOLA. Figueroa Vázquez. A la primera part ha aturat un contraatac després d’una falta quan el Barça s’escapava de l’escomesa alabesa. També ha xiulat unes noves mans contra nosaltres per fer-s’ho mirar. Sort que no ha tingut transcendència. El gol del Barça ha estat ben concedit!

6. PER RECORDAR. 101 anys de l’Alabès! El Barça du encaixats amb Xavi 7 gols a pilota aturada.

7. LA VEU DEL SOCI. Lo millor del dia, a part del 7-0  del Barça femení en front de l’Atlético de Madrid, ha estat la ‘mantejada’ que han fet a la Virgínia les jugadores dels dos equips. Títol de Supercopa i gran imatge humana d’aquestes heroïnes.

Avui també esment de la victòria magistral del Barça de bàsquet a camp del Madrid.










21 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. COPA: BILBAO 3 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Copa. Vuitens de final.

BILBAO 3 – 2 BARÇA (Ferran Torres, Pedri).



2. EL TITULAR: ‘Al carrer! Fora de la copa també i justament’!

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Primera part on ens hem vist superats per la forta pressió que ha fet l’Atleti. No hem trobat la forma de treure la pilota. No n’hi hagut prou fent recular a Busi per ajudar en la construcció. L’obsessió d’obrir el camp fa que despoblem l’equip al mig i no puguem construir joc i això ens mata. Xavi ha volgut mantenir els atacants de nou sent inferiors al mig, cosa que ells han aprofitat per robar pilotes ben amunt i crear molt de perill amb Williams sobretot. En un moment de baixó dels bilbaïns però hem tingut l’única ocasió i l’hem fotut a dins de la mà de Ferran.

-Segona part amb un Barça amb millor compensació amb l’entrada de Nico per Abde a mig camp, tot i que no s’ha convertit en generació de moltes ocasions. Això si; avui hem estat efectius. La segona ocasió clara en el descompte l’hem ficat dins. Vist els mèrits d’ambdós no ha estat massa just. No obstant hem forçat la pròrroga.

-A la pròrroga més de lo mateix. No hem tingut intensitat. A més les lesions de jugadors clau ens han llastat: Ansu i Pedri. Després del gol de penal ells s’han tancat i darrere molt ordenadament i a deixar passar el temps. Al final s’ha fet justícia i han passat!

RIVAL. La intensitat és la seva gran virtut. Et pressionen a tot el camp fent-te’l petit. Costa molt poder construir molt i fer futbol. Posen 4 jugadors davant obstaculitzant la sortida de pilota. Ajunten bé les línies i pressionen fins a l’extenuació el rival. Ajudats per l’afició es fan molt forts. Gran partit de Muniaín i Nico. 

4. LA CARA I LA CREU. Partidàs de Piqué. Ens ha salvat en defensa. Partit lamentable d’Alba ja que ha estat incapaç de frenar Williams. No entenc com ha pogut acabar el partit. 

5. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Hauria d’haver tret a la primera part 2 targetes als lleons pel joc brusc que han exhibit. Com ja he dit altres vegades beneficia el joc brut. Ha perdonat targes a Piqué i Busi també. En les mans d’Alba és penal. Encert!

6. PER RECORDAR. Partit típic de Copa. Són dels que fan afició. Fot molt de goig veure jugar el Bilbao i l’afició que té al darrere. Tant de bo la guanyin! Per cert; primer gol de Torres!

7. LA VEU DEL SOCI. Avui que era un partit per Dembelé doncs au! Ja se’n pot anar a la merda! No val la pena esperar més! Al carrer! I mira que em sap greu ja que és un jugador únic! Tot el suport a la directiva!




12 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 2 - MADRID 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Supercopa. Semifinal

BARÇA 2 (Luuk i Ansu) – MADRID 3.



2. EL TITULAR: ‘Així si; orgullosos de l’equip’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Una primera part on m’ha semblat veure un Barça amb construccions lentes i previsibles. L’únic perill l’hem creat amb centrades al Luuk; en una d’elles ha vingut el gol (de rebot). He vist les línies molt separades i ells han sabut trobar sempre la superioritat sobretot a mig camp; allà sempre han estat superiors. Si allà els deixem pensar armen contractats letals com en el gol. M’ha semblat inútil posar el Ferran quan crec que hauria anat millor un jugador més de reforç al mig. 

-Globalment, a la segona part hem dominat però ens dos moments de fuetada ens han creat ocasions molts clares i ens han fet dos gols. Hem aconseguit empatar en l’1-1 i en el 2-2 i hem forçat la pròrroga però amb el tercer ja no hem pogut. Un nou error de precipitació per voler córrer massa. Cagada al mig camp, recuperació i gol. El Xavi ha posat tota l’artilleria disponible i hem jugat prou bé, avançant l’equip al màxim, creant fins a 8 ocasions clares però no n’hi ha hagut prou. M’ha agradat la posició avançada de Memphis per darrere del davanter, així com la tornada d’Ansu i sobretot la de Pedri. Il•lusiona! A nivell global m’ha semblat que arribàvem millor físicament que els blancs. 

-A la pròrroga ens l’hem jugat més amb defensa de tres i en una cagada i ens l’han ficat. El partit s’ha trencat i durant molts moments hem estat superiors però no hem estat capaços de fer gol almenys de l’empat. No puc acceptar que Busi hagi jugat la pròrroga i tot; juguem amb 10.

RIVAL. Equipàs dels grans. No te l’acabes. La toquen, pressionen, es defensen molt bé i corren. Quan corren són letals amb Vinicius. Han sabut posar entre línies els seus jugadors. Amb el guà de Modric han posat pilotes als espais que ens han desarbolat sobretot quan no hem finalitzat les jugades nostres en atac. Gran Ancelotti ja que sap furgar en les mancances dels rivals. No els hi importa ser dominats ja que saben que quan fallem els seus llebrers Vinicius i Benzemà ens ‘la poden liar ben parda’. A la segona part amb el canvi de Vazquez ha acabat d’apuntalar l’equip per fer-lo més resistent. Tenen moments de ‘baixó’ sobretot quan els pressiones ben amunt. Llavors els pots vèncer. Si no els deixes respirar els pots vèncer!

4. LA CARA I LA CREU. La cara per Dejong. Lamentable actitud. No ha fet res bé i ha alentit l’equip. Per contra creu per Pedri. Ha aportar alegria, verticalitat i passi. Li falten minuts!

5. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Arbitratge de ‘sigan sigan’ que sempre afavoreix el rival més agressiu. Podia haver tret més targetes també a jugadors del Barça però no ha volgut ser massa estricte. En general bon partit!

6. PER RECORDAR. Una dada aplastant: Benzema i Vinicius porten més gols sols que tot el Barça junt. Hem de millorar molt i podem!

7. LA VEU DEL SOCI. Bon partit del Barça i en molts moments molt bo. Veiem una Barça reconeixible i tot i la derrota almenys marxo content. Avui orgull de l’equip. Avui, tot i una primera part crec que mal plantejada, hem posat els ‘trumfos’ damunt de la taula per demostrar que en breu hi tornarem a ser. Com dic content amb l’equip! Ara falta acabar d’apuntalar-ho i tenir més ofici en diversos moments, cosa que el Madrid sap fer!




8 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. GRANADA 1 - BARÇA 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 20.

GRANADA 1 - BARÇA 1 (Luuk).



2. EL TITULAR: ‘Ens birlen dos punts amb un gol mal anul•lat al Barça’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Primera part contemplativa i lenta amb poques
desmarcades. Hem caigut a la seva trampa -com sempre- i ens han fer anar a caure al mig. No hem tingut gaire profunditat i ens hem mogut poc. L’equip ha estat massa estàtic. Ara n’hem tingut una, amb centrada des de l’esquerra, i el Luuk l’ha ficat a dins. Incomprensiblement el gol ha estat anul•lat per un fora de joc d’una jugada anterior.

-A la segona part ens ha costat déu i ajuda arribar a l’àrea. Només les centrades laterals ens han permès generar perill i en una d’elles el Luuk ha fet el gol a centrada d’Alves; avui els millors. Després Xavi s’ha equivocat en els canvis traient sobretot el Luuk i el jugador que millor podia haver jugat amb espais (Dembelé) amb el Granada bolcat. L’expulsió absurda de Gavi i la lesió dd l’Èric ens han acabat d’enterrar i ens han empatat.

RIVAL. Rival competitiu que ha mantingut la cara en tot moment al partit. Hi han cregut i han sabut fer molt bé els canvis, jugant-se-la amb tota l’artilleria possible en atac. Així ens han empatat. Han jugat molt ordenats des del darrere. Robert Moreno ha fet una gran feina. El fan un equip difícil de superar si no és amb pilota aturada o centrades laterals o xuts de fora. Han aconseguit marcar molt bé Dembelé. Han merescut el gol per l’ímpetu que hi han posat!

4. LA CARA I LA CREU. La cara és per Alves. Ha fet un bon partit! La creu és per Dembelé. Avui partit lamentable. Xavi el podia havia haver provat a l’altra banda.

5. LA MOVIOLA. González Fuertes. Lamentable ell i el Var. Ens birlen un gol per un fora de joc posicional de la jugada precedent. Ens han cosit a targetes i ha permès un joc enfangat per part seva. L’expulsió de Gavi és justa!

6. PER RECORDAR. Portem ja tres partits en els que ens marquen en el tram final o en el descompte. Així no anem en lloc!

7. LA VEU DEL SOCI. Partit de nou decebedor. Veus coses interessants però també veus coses lamentables. Cagades com les de Ter amb el peu (tot i les aturades que ha fet decisives) o la cagada en el gol de Piqué destarotant tota la defensa són imperdonables. Jugadors com Busi no poden jugar 90 minuts. El Xavi no ha sabut llegir bé el partit. Al final ens han passat per sobre perquè han creat superioritat al mig del camp i al davant. La derrota pot ser que sigui demèrit nostre -en part de l’equip tècnic- però també hi té mèrit el rival!

Per mi lo de menys és la classificació! Així no anem enlloc!



6 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. LINARES 1 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Copa. 16ens final.

LINARES 1 - BARÇA 2 (Dembelé i Jutglar).



2. EL TITULAR: ‘Remuntada amb les vaques sagrades’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-La primera part ha estat ben ordenada i hem estat prou bé. Tres centrals i dos carrilers amb el debut d’Alves. N’hem tingut dues però no les hem fet i ells han fet un gol al 18 que ens ha trastocat.

-Els canvis a la segona part en les posicions en les que l’entrenador ha considerat que hi havia més mancances han permès veure un Barça amb major potència però sense massa joc. Ens hem precipitat massa. Amb l’ajuda del porter Dembelé ha fet el primer i al 70 Jutglar ha donat la volta. Patiment fins al final ja que no hem estat del tot cohesionats, amb un gol anul•lat a ells i un pal.

RIVAL. Crescut davant el Barça. Sabien de les seves forces que no eren altres que tenir molt d’ordre, concentració, aguantar i si podia ser fer un gol. A més han estat força agressius. Carnicer ha amargat la vida per la seva banda a Dembelé sobretot. Han fet el seu gol i han aguantat prou bé per ser un equip inferior. El seu entrenador ha sabut llegir molt bé les debilitats culers, posant jugadors entre la línia de la defensa i el mig nostre que ens han destarotat. Bon paper!

4. LA CARA I LA CREU. Ens mata seguir fallant massa gols. Bé en els passis (820) i en la possessió (quasi 90%) malament en la finalització (24 ocasions i 7 a porta).

5. LA MOVIOLA. Cuadra Fernández. Laxe en les targes, bon partit. Ben anul·lat el gol d’ells

6. PER RECORDAR. Debut d’Alves de nou amb el Barça. Bones sensacions!

7. LA VEU DEL SOCI. M’agrada molt aquest format de copa. És molt interessant enfrontar-se amb equips inferiors a casa seva. Hi ha major competitivitat i a partit únic. Afavoreix l’emoció i dones vidilla a clubs inferiors.

Em quedo amb la reflexió que va fer Bordalàs. Com pot el Barça fitxar amb aquesta alegria amb els problemes econòmics que tenim? Ens falten explicacions de la directiva. Ens falta transparència!



2 de gen. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. MALLORCA 0 - BARÇA 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga  Jornada 19.

MALLORCA 0 - BARÇA 1 (Luuk Dejong).



2. EL TITULAR: ‘Tres punts suats i ben defensats’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Primera part a un bon nivell del Barça tot i sortir amb una alineació ben estranya per culpa de tot plegat. Avui que teníem davanter centre clàssic li hem donat bones assistències per banda. Hem tingut la pilota i això ha permès durant 35 minuts acular el rival. Just quan aquest s’ha estirat una mica més ha arribat el nostre gol. M’ha agradat la posició de Dejong fent de Busi i m’han semblat molt curioses dues coses: primer la posició d’Araújo fent de lateral amb defensa de 4 i segon, el fet que Piqué xutés una falta directa (prou ben executada).

-A la segona part, fins a la lesió de Nico, hem estat prou bé. Després l’equip s’ha descompensat una mica amb l’entrada dels més joves i ens hem conformat en resistir com fos. Aturada magistral de Ter Steguen al tram final celebrada com un gol! Pel que teníem donem-ho per bo!

RIVAL. Ha patit durant els primers 35 minuts degut a la bona pressió i alta possessió del Barça. Llavors s’han estirat i han aconseguit xutar a porta, tot i que sense gran perill. He vist un equip fluixet i dèbil i amb un porter (Reina) molt ‘fallon’. Ja a la segona part hi han posat més ímpetu que futbol i han aconseguit anivellar una mica més el partit. Provablement han merescut empatar!

4. LA CARA I LA CREU. Avui és de justícia que el millor sigui Luuk DeJong pel gol i els dos pals, un d’ells en un remat brutal de tisora. La creu avui li dono a Jutglar ja que en cap moment ha sabut jugar la profunditat així com als debutants; no han estat a l’alçada (normal).

5. LA MOVIOLA. Mateu Lahoz. Els jugadors a la primera part li han posat molt fàcil. Tampoc hi ha hagut jugades conflictives dignes de polèmica. Sovint hauria de xiular alguna falta més. A la segona, amb l’ímpetu vermelló, ha hagut de treure’ls targetes. Araújo en mereixia una.

6. PER RECORDAR. 50 partits de Riqui Puig i debuts de Sanz i Pedrola.

7. LA VEU DEL SOCI. Ensopegades del Madrid, el Betis i la Reial Societat que ens permeten retallar alguns punts amb els equips del capdavant de la classificació.

Debat sobre Dembelé. Xavi ha de sortir i dir si és essencial en el seu projecte sinó a cagar a la via. Si és essencial que es pagui el que sigui! La pregunta que jo em faig és? Hi ha algú tant o més decisiu per banda que ell? Per altra part també penso que amb el poc que ha jugat ja podria tenir el detall de no exigir tant al club.

Respecte a la suspensió del partit. Doncs jo l’hauria suspès sigui l’equip que sigui amb les baixes que tenien ambdós equips.

Avui partit d’aguantar! Fa un temps l’hauríem perdut!









21 de des. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. SEVILLA 1 - BARÇA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 18.

SEVILLA 1 - BARÇA 1 (Araújo).


2. EL TITULAR: ‘Creixent’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

-Bona primera part del Barça en un dels camps més difícils de la lliga. Hem fet uns bons 45 minuts. Les claus? Tirar l’equip ben amunt i no deixar respirar el Sevilla. No hem creat molt de perill però la sensació és que teníem el partit controlat, fins que en una jugada d’estratègia error en la marca d’Abde i gol del Papu a pilota aturada. Totalment injust pel joc fet. Sort que al minut 44 hem marcat el gol de l’empat per posar més justícia al marcador. Hem merescut molt més! M’ha encantat que Jotglar les ‘enxufi’ sense pensar-s’ho dues vegades.

-A la segona part no hem pogut marcar tot i que hem creat 8 ocasions més. En qualsevol cas l’equip ha mantingut una línia i un nivell del que no ha baixat. No hem sabut aprofitar que ells s’han quedat amb 10.

Provablement hagi estar el partit més complert de Xavi i amb un rival exigent. Hem merescut la victòria. Llàstima que crec que hem fet el canvi de Luuk massa tard. Des de l’expulsió ells havien renunciat a l’atac.

RIVAL. S’ha vist superat, en la primera part, sobretot pel fet que Alba s’ha convertit en el quart jugador de mig camp, donant-nos superioritat allà. Lopetegui s’ho ha rumiat i ha baixat la posició d’Ocampos per ajudar el mig del camp i la defensa convertint aquests en els millors minuts del Sevilla. El gol és fruit del seu joc d’estratègia molt ben treballat! A la segona part han avançat les línies però l’expulsió de Kundé els ha fet renunciar a la victòria. Tot i que avui ha demostrat ser un inconscient em quedo amb Kundé.

4. LA CARA I LA CREU. Per mi el millor del partit ha estat Busquets. Amb les ajudes de Gavi i Dejong i amb la posició més avançada suma. El pitjor avui per mi entre Dembelé i Abde tot i que pels galons em quedo amb el francès.

5. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. A la primera part anul·la justament un gol al Sevilla per fora de joc. Li treu una targeta a Busi que vaja! Expulsa correctament Kundé i ha tret targetes rigoroses a Gavi i Busi.

6. PER RECORDAR. 15 rematades a porta  la primera part. Potser és mera estadística però superem les ocasions del Madrid l’altre dia amb 14 la darrera jornada

7. LA VEU DEL SOCI. Content amb la primera part del Barça. M’ha encantat veure Xavi dirigint l’equip des de la banda com un jugador més mantenint l’equip tensionat i mullant-se sota la pluja. Koeman no hauria sortit de la banqueta per no mullar-se. Llàstima no haver marcat un altre gol. Estem en línia ascendent i per mi això és lo millor.















19 de des. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 3 - ELX 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 17.

BARÇA 3 (Jutglà, Gavi i Nico) – Elx 2.



2. EL TITULAR: ‘Fuetada de la Masia’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

Una primera part ben jugada per l’equip blaugrana i amb una diferència i és que hem fet dos gols. La pressió alta ha permès ofegar el rival. Podríem dir que no els hem deixat jugar. Lo més bonic és que els tres jugadors més rellevants són nous valors de la Masia i joves. Igual han estat els millors minuts de l’era Xavi. La sensació ha estat que els jugadors han estès el que havien de fer. Aprovat!

A la segona part desastre i suspens. Hem perdut la posició i no hem sabut defensar pilotes llargues. A la que ens han fet els canvis ens hem perdut i en han ‘destarotat’, permetent que el rival pogués reconstruir i posar-se al partit amb dos gols en poc temps que han empatat el partit. De nou desajustaments en defensa incomprensibles. Sort però que l’equip s’ho ha cregut i Nico ha fet el tercer gol. No sumar avui hauria estat irreversible. De la mateixa manera que critico la defensa critico el porter; Ter Stegen no és decisiu i se’l veu descol•locat i lent.

RIVAL. Tot i que és un rival fluixet ha mostrat dues cares. La de la primera on la por i la manca de concentració els ha fet encaixar dos gols i el de la segona: fort, efectiu, lluitadors i persistent. Han fer avançar l’equip una passa, han estudiat i fet molt bé els canvis i sabent que Alba estava justet, han atacat per la seva banda buscant-li l’esquena. Un any més me’n recordo del porteràs que tenen: Edgar Badia (costa oblidar del gran paper que feu al desaparegut Reus).

4. LA CARA I LA CREU. La cara per Gavi claríssimament. Ell sol ‘aguanta’ l’equip. Li falta tenir una mica més de complicitat al voltant per acabar de contagiar l’energia que desprèn. La creu li podria donar a Dejong, avui canviat però ja que hi sóc li dono a Ter Stegen. Darrerament no n’atura ni una.

5. LA MOVIOLA. Alberola Rojas. En el gol de Jutglà encert per poquet. En la jugada del tercer gol encert tot i que segons com t’ho miris sembla fora de joc.

6. PER RECORDAR. Debut i gol de Jotglà. L’elx feia 43 anys que no marcava al Camp  Nou i ja en fa 47 que no treu un bon resultat.

7. LA VEU DEL SOCI. Il•lusió i a vegada decepció per aquests ‘alfes’ i ‘omegues’ amb els que ens trobem. Evidentment que som un equip en construcció i evidentment que som un equip jove però crec que podem fer una mica més per assolir una regularitat que ens portarà a victòries amb major solvència.





15 de des. 2021

GALÍCIA 0312-081221

Feia molts anys que tenia ganes de trepitjar aquesta meravellosa terra galega. Una terra a la que per alguna raó misteriosa em sento lligat. Sempre he pensat que en una altra vida devia viure per aquí i és que els ambients grisos i plujosos sempre m’han atret. És la terra d’escriptors com Valle-Inclan, Torrente Ballester, Emilia Pardo Bazan, Rosalia de Castro o Camilo José Cela i amb ells, amb les seves lectures m’havia creat un imaginari que per fi s’ha fet realitat. És una terra màgica com l’Empordà, just a l’altre extrem de la Península. És el bressol de músics que m’agraden com Hevia, Luar de Lubre o Carlos Núñez. Terra de mar, terra de muntanya, terra de bon beure i bon menjar. En fi, que me la sento molt endins aquesta pàtria. Tenen la seva llengua, la seva història i la seva cultura i se’n senten molt orgullosos. 

Han estat un dies doncs de pura màgia amb el colofó final de poder ser testimoni d’una de les cerimònies més maques d’Espanya: el botafumeiro. Tant de bo l’apòstol Santiago ens beneeixi a tots i puguem ungits afrontar amb més força totes les merdes del dia a dia. Sense cap mena de dubte que de forces n’hem agafat!

Aquí us presento una explicació de com ho hem fet!

.......

TRANSPORT.

VOL. Vueling. Amb la pandèmia aquests lladres no ens van voler tornar els diners i el crèdit de vol ens caducava aquest desembre, de manera que vam agafar el vol amb ells. Ens avisen amb dos dies d’antel•lació que ens canviaven l’horari de la sortida pel covid. El vol bé! Descontent però amb la gestió. Costa molt resoldre un dubte amb ells! 500 euros.



COTXE. Fiat 500 amb la companyia Rentalcars i l’assegurança amb LEASYS. Aquesta vegada hem fet el contracte del cotxe i reserva amb Rentalcars (204,76€) i amb LEASYS hem contractat. l’assegurança a tot risc 93,70€).


PÀRQUING AENA. Reserves amb antelació i el deixes en una plaça. Tens accés directe al aeroport i pagues a la tornada segons l’estada. A nosaltres en ha costat 73 euros.

ESTANÇA. A Santiago de Compostela als apartaments Catedral Suites. Apartament genial amb vistes a les torres de la Catedral de Santiago des del menjador. L’estança ens va tocar en la quarts planta amb ascensor. Genial! Menjador i cuina oberta amb una habitació amb wc complert inclòs. Dues coses a millorar: la comoditat del llit i el wc massa a sobre de la pica. Molt bona atenció de part de l’Anxo. Preu total: 422€.




El cotxe l’hem tingut al Pàrquing Sant Clemente. Els cinc dies per 50 euros. Aparcar és impossible. Per proximitat i preu és el millor. Surts de l’apartament i travesses el parc del davant i t’hi plantes en 5 minuts. Dues aturades a gasolineres: 70 euros

Total: 1413 euros entre dues persones. Amb 4 menjades fora de casa, les compres al super, regals, extres: 1600 euros (entre dos).

........

3/12 BARCELONA-SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA. Retencions clàssiques en la sortida d’un pont com aquest i més a conseqüència d’un col•lapse circulatori provocat per un accident entre dos camions. Sort que hem marxat d’hora. 

A l’aeroport en poc més de 10 minuts hem passat el control policial. Cap problema en l’accés i el vol. Hem tardat més a l’anada que a la tornada (1h 40 i 1h 25). L’anada, al ser de dia, ha estat més bonic ja que hem gaudit amb les nevades de mitja Espanya nord. 


A la volta hem tornat de nit. I hem marxat de Santiago igual que vam arribar; amb pluja.

A l’aeroport ens ha recollit un noi i ens ha dut a l’empresa de cotxes de lloguer LEASYS. Allà ens han donat un Fiat 500 que ha estat el nostre company de viatge aquests 5 dies. I cap a Santiago!

En poc més de vint minuts hem arribat a la ciutat coincidint amb la sortida de les classes de la canalla i el final de la jornada de treball, de manera que hi havia força trànsit.

Lo primer que hem fet és buscar i trobar el nostre apartament Catedral Suites. Ens hem quedat meravellats amb la vista que tenia de les torres de la catedral de Santiago. Hem anat a comprar i hem fet el primer àpat a l’apartament. 

Ja al vespre hem fet la primera caminadeta per la vila. A la plaça de l’Obradoiro hem vist un cert moviment i és que estaven a punt d’encendre els llums de nadal. I si, hem estat testimonis de la primera encesa. Ha estat emocionant! Amb la pluja sent la protagonista hem volgut perdre’ns una estona pels principals carrers del casc antic. Per primer cop hem començat a copsar la màgia del bressol de l’apòstol.








Sopar a casa i capítol de ‘Succession’ abans d’anar a dormir.

4/12 NOIA, RIANXO, VILANOVA D’AROUSA, CAMBADOS, PONTEVEDRA I VIGO.

NOIA. Ens hem llevat d’hora i ens hem posat en camí cap a les Ries Baixes. El primer poble escollit ha estat Noia. Es diu que va ser fundar per descendents de Noé. En vull destacar la meravellosa portalada de l’Església de Sant Martiño ben a la vora de la Ria Estrella. Té només una torre. L’altra està inconclusa. Es parla d’una maledicció. De fet es veu que el director Claudio Guerín rodava una peli va voler reconstruir la torre amb cartró i se li va ensorrar en ple rodatge, perdent-t’hi la vida. Donant una volta pels carrers de la vila vella, te n’adones de la importància que devia tenir la ciutat anys enrere, en temps de l’edat mitjana, on els ‘pazos’ eren els protagonistes. 





RIANXO. De baixada ens hem aturat a Rianxo la vila de l’escriptor Castelao. D’aquí en surt la cançó ‘Rianxeira’, dedicada a totes les persones que van haver de marxar d’aquesta terra. A la façana marítima hi tenen un moment dedicat a les dones que van haver de marxar. A l’interior de la vila  hi tenim l’Església de Santa Calumba alçada en una plaça mig imponent pel seu passat gloriós i mig decadent ja que els edificis més vells denoten una cert decadentisme atractiu. Abans de marxar del poble he volgut comprar l’única novel•la que va escriure Castelao en gallec: ‘Os dos de sempre’ escrita el 1934.





VILANOVA D’AROUSA. A l’hora de dinar hem fet cap a Vilanova, on va néixer l’escriptor Valle-Inclan. L’autor de l’esperpent i de ‘Luces de Bohemia’ té dedicada una casa museu on va viure. Per 3,5 euros pots entrar-hi i el cert és que no et deixarà indiferent. Hi ha tres parts: una dedicada a la seva obra i les primeres edicions publicades. Una segona amb una recreació de les estances on va viure i finalment el jardí, un espai realment únic i cuidat de manera impecable.








Hem dinat al ‘Meson O Timon’. Menú: musclos a la marinera, gambes a la planxa, calamars amb ceba i pebrot. Excel•lent i a tocar de l’aigua.



CAMBADOS. És una vila preciosa de la que se’n tenen notícies ja el 1421. És la capital del vi blanc, de la varietat ‘albariño’. A part d’albergar el parador ocupant l’antic Pazo de Bazán ben a tocar l’aigua, ens hem deixat perdre per dos espais únics: l’Església Sant Bieito i el Pazo de Pefiñans. Del primer m’encanta veure les escultures en forma de persona que la custodien. Del segon edifici només puc dir que tot ell és patrimoni. I és que se’n té notícia des de 1457. Sobta veure el munt de cares esculpides a la façana. Et transporta a altres vides, a altres temps!








PONTEVEDRA. Es una de la ciutats que més ens han sorprès sobretot per la majestuositat dels seus edificis i les grans places que alberga després de Santiago. La llegenda diu que fou fundada per Teucro, un dels herois de la Guerra de Troia. Hem pujat des de baix al Riu Lérez a la zona del mercat fins a la plaça de la Peregrina. A aquelles hores de la tarda encara se sentia una potent olor a peix penetrant. A mesura que t’acostes a la part antiga et trobes edificis més majestuosos  El primer d’ells és l’església de Sant Bartolomé. La façana és imponent i els contraforts laterals també. La plaça de la Verdura i fins la Rua Sarmiento, on hi ha una altra escultura dedicada a Valle-Inclan aquesta vegada de peu. D’allà val la pena pujar cara amunt fins a trobar-te en la confluència de la Praza Estrella, Herreria (on hi ha el Convent i l’església de Sant Francesc) i la Praza Peregrina, on hi ha la brutal església de La Peregrina (església circular amb una impressionant façana i interior). Pels carrers et trobes un munt de comerços i botigues.


















VIGO. Amb el dia acabant-se hem arribat a Vigo (Vicum, en llatí). La idea era ben clara: contemplar les llums més famoses d’Espanya i el cert és que és tot una animalada de llum, color i soroll. El centre neuràlgic es troba resseguint el Carrer Garcia Barbon. Tallen el trànsit de l’artèria principal i a gaudir de l’espectacle. Els carrers del voltant també s’engalanen. A mesura que puges ninots de neu gegants, un arbre de llum, llums de tots els colors damunt dels caps i una immensa roda de llum que gira i que s’encén i s’apaga i que s’emporta la palma de l’espectacle. Passes pel davant del Teatro a fundación de Vigo i fins a la Praza Porta do sol. Val la pena! Dins dels despropòsits de la ciutat d’allà en amunt el carrer està obert per unes obres. Ja dedicats a donar una volteta més enllà de les aglomeracions descobreixes un Vigo majestuós i al que caldrà dedicar-hi més temps una altra ocasió. Hem pogut passar ben a la vora de dues esglésies emblemàtiques de la ciutat, la de Santiago i sobretot la Concatedral de Vigo.






5/12 BETANZOS, LA CORUNYA i LUGO.

BETANZOS. Entre la Ría de Betanzos i el Riu Mendo s’hi aixeca la vila declarada d’interès el 1970. Una vila que per mi sempre ha anat lligada a Paco Buyo (ex porter del Real Madrid dels 90) i a Xulio Ricardo Trigo (escriptor excel•lent a qui per sort he conegut). Amb el temps plujós hem accedit des de baix pel portal al carrer Ferreiros. Des d’allà hem fet cap a l’espai que acull l’església gòtica de Santa María do Azogue (amb una bonica portalada) i l’església de Sant Francesc, a tocar del Mercat. El poble va enfilant-se amunt fins a ser coronat per la part més alta a la bella Praza de la Constitución. Allà diversos edificis antics i bells et criden l’atenció. Al fons hi sobresurt l’església de Santiago, la portalada de la qual es deixarà bocabadat. Baixant un nivell mirant cap a l’est et trobes el conjunt de l’església del convent de Sant Domingo a la Praza de Galícia, en una plaça enorme que la rodeja. De tornada a la part baixa unes barques prop del Passeig de la Galera i un conjunt d’orrios reconstruïts et faran estar una bona estona buscant captar la millor instantània del conjunt.












 

LA CORUNYA. Uns quilòmetres més amunt tens A Corunya, una altra de les urbs de Galícia. La primera parada l’hem feta a la punta Robaleira on hi ha la imponent Torre d’Hèrcules. És un far d’origen romà imponent i realment és un dels símbols de la ciutat. En aquella zona per primera vegada hem notat la força i la potència del vent i de l’Atlàntic. Feia fredat com l’aigua xocava contra les roques. De fet era l’inici d’un temporal que estaria amb nosaltres la resta de dies.

Com totes les ciutats grans té aquell nosequè que per una banda té la fa ‘inapamable’ però per l’altra, al no ser una ciutat molt gran, et permet fer-hi una aproximació en poques hores per tenir-ne una idea. La imatge icònica és a la part del port. Allà els blocs d’edificis han conservat els finestrals i galeries oberts al mar que els protegeixen del mal temps. La façana marítima l’acabaràs recordant segur. D’aquí li ve el sobrenom de ‘la cidade de cristal’.

Llavors val la pena endinsar-se pel casc antic del que en destaco quatre llocs imprescindibles: la Praza de Maria Pita i l’església de Sant Jordi a tocar i més enllà la Colegiata de santa Maria del Camp i l’església de Santiago. La més vella.












Per dinar hem triat el restaurant Xestal i el cert és que no ens ha defraudat. Hem escollit fer una mariscada amb bou de mar, gambes, musclos, percebes, escopinyes, llagostins, cranc i un bon albarinyo. Genial!


LUGO. Hi hem arribat plovent a sac per l’autovia. Per moments una mica infernal i tot. Hem deixat el cotxe en un pàrquing i paraigua en mà ens en enfilat a la muralla romana de Lugo, patrimoni de la humanitat i certament única al món. Des de dalt no només pots veure com la ciutat va anar creixent dins del seu nucli sinó que pots acabar de copsar la magnificència de la construcció.

Ja a baix és molt interessant deixar-se perdre pels carrerons de l’intramurs i si esperes l’encesa dels llums a tocar se les 18h encara més. Dels diferents punts d’interès que hem vist en vull destacar aquests: la Praza de Campo (enmig del nucli antic), la Catedral de santa Maria (imponent), l’església de sant Pere (petitona però amb un retaule preciós), la Praza Maior (la plaça més gran i majestuosa) i la Praza de Santo Domingo (amb el monument dedicat a la fundació de la ciutat).













6/12 SANTIAGO, PONTE MACEIRAS, MUXIA.

SANTIAGO. Amb el dia mig passat per aigua hem intentat donar un tomet per la ciutat per descobrir alguns dels racons encara no vistos. Avui ens hem mogut pels voltants de la Catedral, per la Praza Prateria i la Praza de Quintana. Just aquí hem entrat per darrere a la Catedral, pel deambulatori. Al posar-nos just al davant de l’altar hem quedat bocabadats ja que hem pogut contemplat un dels altars més magnífics que hem vist mai. Al mig hi ha Sant Jaume que està secundat sota pali amb una protecció d’or aguantada per uns àngels enormes. Pel que fa a l’església, què dir? Doncs que és un dels recintes cristians de major envergadura, a cavall entre el romànic i el gòtic. La planta és de creu llatina i als laterals hi ha capelles dedicades a diverses santes i sants. N’hi ha una dedicada a la Moreneta. A les parets el símbol de Déu que és alfa i omega, principi i final! Pel lateral dret hem baixat a venerar les restes de Santiago. Al final de l’església no oblidar que hi ha ‘el pórtico de la gloria’, una joia escultòrica única al món. Al sortir plovia! De manera que hem baixat fins a la plaça de l’Obradoiro i ens hem aixoplugat en un pas cobert entre el Palau Xelmírez i l’Hostal Reyes Católicos. Allà un ‘gaitero’ ens ha amenitzat l’estada. La següent parada ha estat al Mercat d’Abastos, un dels llocs amb més vida de la ciutat. És un lloc on es poden comprar tot tipus de productes i on es poden fer de les millors tapes de la vila. Una miqueta més enllà hi ha unna església ben curiosa, la de Sant Fiz de Solovio, més que res perquè a la portalada hi ha representat el naixement de Jesús amb els reis i tot. A l’interior hi ha un dels pessebre més grana i més bonics que mai he vist. Des d’allà hem fet cap a la facultat d’història passant per la Praza Mazarelos. Imponents llocs amb escultures magnífiques a la plaça i coronant l’edifici facultatiu. Hem comprat dos numerets de la loteria de Nadal a veure si sona la campana. I Cap a casa tu! Ha tornat a ploure de manera més insistent, així que cap a l’apartament, vermutet i dinar.












PONTE MACEIRAS. De camí a Muxia ens hem aturat en aquest bonic poblet declarat fa uns anys ‘pueblo con encanto de España’. A part d’un entorn preciós amb boscos de roures envoltant-lo, lo xulu bé quan entres al poble, ja que hi ha una combinació mig de grandiositat i decadència a la vegada. Només entrar hi trobem orrios enmig de cases mig caigudes. Tires avall fins que fas cap a la llera del riu Tambre que baixa ufanós. En aquest punt a l’esquerra hi ha la capella dedicada a Sant Brais, al fons el Pazo de Balandron i a la dreta el pont que travessa el riu. Un poblet d’interior que en temps de tardor amb les fulles caient i la molsa ocupant tot els espais possibles fa un goig que enamora. En molts punts s’hi poden veure hortènsies ben ufanoses als laterals.










 

MUXIA. Hi hem arribat en un moment òptim de la tarda i és que el vent ha escampat els núvols i ens ha permès gaudir d’un espectacle únic a la punta de Muxia. Allà el Santuari de la Verge de la Barca, ben a tocar del penya-segat, amb el far en un lateral i el Far del Cap Vilan al fons mig enterbolit per la broma del mar, realment et permeten veure un espectacle únic. I és que l’oceà Altàntic enmig d’un temporal de magnitud ú impressiona el més pintat. De la vila en si poca a cosa a dir, és més el paisatge marítim el que és magnífic.







7/12 BRANDOMIL. FISTERRA, CORCUBIÓN.

BRANDOMIL. Es creu que aquesta zona durant l’Imperi Romà es coneixia com la regió de Claudionerium. El cert és que el Pont -diuen que mal dit romà- damunt del riu Xallas és preciós. Al voltant s’hi respira una pau només alterada pel brogit de l’aigua del riu.



FISTERRA. Cal arribar-se a la punta de Fisterra on el far indica el punt més allunyat de la península mirant cap a l’oest. No cal dir que el vent en aquest punt és incessant i molest en dies de temporal. Per sort hem tingut una escletxa de bon temps i hi hem pogut passejar tranquil•lament, just en el moment en el que el sol començava a baixar en l’horitzó. Amb raó els antics el van anomenar finisterre; de final de la terra. S’hi aixeca un edifici que conté un far que s’aixeca sobre el mar fins a 138 metres. Curiosament és el punt més proper a Amèrica i s’erigí el 1853. És un far essencial per a la navegació. La llum arriba als 65 km i és una clara advertència dels perills que amaga la Costa da morte.







Del poble en si, està bé baixant del cap, aturar-se a l’església de Santa Maria das Areas i si està obert entrar en el cementiri que és en un dels laterals. Al fons veus el mar en ell grans pesquers feinejant a altamar. 




Hem baixat fins a la façana marítima per observar a la punta el Castell de Sant Anton així com l’skyline amb les cases amb finestrals a tocar de port.

CORCUBIÓN. Val la pena aturar-se en aquests vila marinera per observar els seus ‘orrios’ entre mig de les cases. La majoria estan molt ben conservats. Sobta veure’n algun amb unes dimensions més grans de les normals. S’aixequen sobre unes plataformes de pedra en forma de rovelló (valgui la comparació). Tenen forma rectangular i presenten una porteta lateral a la part llarga. Les parets són de pedra i tenen obertures per deixar els productes que s’hi vulguin assecar, tals com panotxes. El sostre sol ser enfustat i està coronat per creus i puntes de pedra. De la part vella de la vila en destaquen cases de pedra culminades amb aquests grans finestrals a les parts altes sobretot. Al centre del poble vell hi ha l’Església de Sant Marc.

Hi ha una anècdota curiosa vinculada a la vila. L’any 1961 don Juan de Borbon -que havia de ser rei d’Espanya però no li ho permeté Franco- va fer cap a la vila arrastrat per la marea camí d’Anglaterra. La gent el va rebre com a rei, desafiant l’autoritat franquista. Fins i tot l’home va dinar i va participar de diversos actes. Al final però es va haver d’amagar per por a la represàlia del dictador. L’endemà va salpar a bord del ‘Saltillo’.








SANTIAGO. A mesura que ens hem acostat a la ciutat de l’apòstol de nou la pluja ens ha sorprès. Tanmateix, aparcat ja el cotxe, hem volgut acomiadar-nos de la vista nocturna del centre i i degustant el boníssim 'pulpo a feria' a la Taverna  do Bispo.


No cal dir que l’Obradoiro ens segueix deixant sense respiració de dia però sobretot de nit.





8/12 SANTIAGO (BOTAFUMEIRO I COMIAT).

El dia de la Immaculada Santiago es vesteix de gala per celebrar aquesta festivitat. Ben d’hora hem anat cap a la Catedral per buscar un bon lloc i és que aquest és un dels assenyalats al calendari ja que abans de la missa del ‘pelegrino’ fan anar el botafumeiro. Primer processó resseguint les naus de l’església i després el moment màgic. Entre tres persones deslliguen la corda i omplen d’encens el recipient. Llavors l’aixequen lentament i quan ha agafat l’alçada suficient el fan anar de banda a banda  dels braços de la creu de la planta al so dels instruments. És un moment increïble!






Acabat l’acte hem sortit per la porta que dóna a la plaça de la Immaculada justament. Des d’allà, amb la pluja tornant a fer acte de presència hem volgut recórrer per darrera vegada els carrers de la capital. Sort en tenen dels centenars de llocs aixoplugats a redós de les arcades sotan de les cases. Són autèntics passadissos tapats que et permeten no mullar-te.















Ja a l’hora de dinar hem triat fer-ho a la cafeteria Rúa bella. Allà la Xell ha fet el menú amb crema de verdures i espaguetis al pesto. Jo m’he decantat per escollir dos plats de la casa: l’amanida i l’hamburguesa Rúa Bella. Excel•lent! 



Hem fet una bona sobretaula mentre veiem com el sol deixava entreveure una ullada al carrer. El sol s’ha anat escolant al carrer amb les teulades encara gotejant. Aquests ha estat una de les darreres imatges de la vila. Després un altre aiguat s’ha volgut acomiadar de nosaltres abans d’arribar a l’aeroport.