APARTATS

17 de set. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 3 - ELX 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT.

-TEMPORADA: 2022-2023

    -COMPETICIÓ: lliga. Jornada 6 .

    -RESULTAT: BARÇA 3 (Lewan 2 i Depay) – ELX 0.


2. EL TITULAR: ‘Partit de costellada’.

3. L’ANÀLISI.

    -LA CARA I LA CREU.

Home. M’he de rendir amb Lewandowski. Dos gols més al sac. Però és que és que són els moviments, les desmarcades, el lideratge... i els gols, clar. Avui també vull valorar el golàs de Depay. Per mi és millor q Torres mil vegades. La creu la dono avui a Dembele. Només una jugada i intents vacus.

            -LES CLAUS DEL PARTIT.

La clau ha estat sobretot l’expulsió del jugador de l’Elx -tot sigui dit justa-. Ha acabat de desequilibrar el partit, tot i que Francisco ha sabut tornar a muntar un equip digne amb 10. M’ha agradat la intensitat amb la que ha jugat el Barça, tot i que la circulació de la pilots ha estat feixuga. M’han agradat les combinacions en curt recolzant-de d’esquena a la porteria i obrint a les bandes per assistir. En defensa pau absoluta. Gran diferència respecte a la Xampions de molts equips que ens podem trobar a la lliga espanyola.

    -EL JUGADOR TOP.

Em té el cor robat l’Edgar Badia, ex porter dels Reus. Grandiós porter!

    -LA MOVIOLA.

Muñiz Ruiz. Ha expulsat correctament Gonzalo però no ha expulsat Kessie, que s’ho mereixia per ruc. Ha repetit l’acció fins a tres vegades. Als 30 minuts ja l’hauria canviat. Gol ben anul•lat al Barça.

4. LA CRÍTICA.

    -LA VEU DEL SOCI.

Hi ha molta diferència entre els equips de dalt i mig de la lliga espanyola i els de baix de tot. I si ho compares amb els equips forts de la Xampions doncs més.

Haurien d’aclarir que passa amb l’Ansu. La sensació és que al no operar-se patirà per estar al 100%..


13 de set. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES 22-23. BAYERN 2 - BARÇA 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 


-TEMPORADA: 2022-2023

    -COMPETICIÓ: Xampions. Lligueta.

    -RESULTAT: BAYERN 2 – BARÇA 0.




2. EL TITULAR: ‘Bona primera part. Bany d’humilitat a la segona’.

3. L’ANÀLISI.

    -LA CARA I LA CREU. 

La cara li dono a Pedri. Malgrat que no ha tingut sort, ho ha seguit provant una i altra vegada. La creu li dono a Busi. En partits tan exigents juguem amb 10. Quan els hi ha donat per córrer ha quedat anul•lat.

    -LES CLAUS DEL PARTIT.

La clau ha estat no haver estat capaços de marcar. Hem arribat tantes vegades com ells però no hem fer cap gol. Hem jugat una gran primera part, amb ordre defensiu, sense complicar-nos la vida a mig camp i corrent endavant per arribar amb força efectius al davant i crear perill. Lo millor ha estat la pressió ben amunt que hem fet i que ha impedit jugar al Bayern. A la segona part, les forces ens han mancat, hem deixat de pressionar i ens han passat per sobre durant 25 minuts. Cap lideratge ni al camp ni a la banqueta. Mentre ells el primer canvi a mig camp ha arribat just després de començar la segona part, nosaltres no hem renovat l’equip fins el 2-0. Només hem tingut 10 minuts bons, en els que amb una mica de sort més podríem haver empatat. Avui no era el dia!

Per cert; al meu entendre cagada important en el gol de córner. A l’àrea petita aquestes pilotes han de ser dels porters. En la comparativa entre Noier i Ter Stegen, ha quedat clar que amb els peus és millor amb els peus. Sota pals hi veig un empat tècnic.

I gran partit de Marcos Alonso, que se m'oblidava. Crec que pot ser el nou Abidal i ajudar a compensar millor la defensa.

    -EL JUGADOR TOP.

Tres jugadorassos té el Bayern. Darrere impressiona Davies. Al mig hem quedaria amb Kimmich i davant amb Musiala.

    -LA MOVIOLA. 

Danny Makkelie. Fastigosament europeu i casolà. Permet el joc fort superant sovint els límits del reglament. Ho permet! A més, a la primera part no ha xiulat un penal a Dembele claríssim. Així mateix ha deixat de xiular un munt de faltes evidents a favor nostre.

4. LA CRÍTICA.

    -LA VEU DEL SOCI. 

Ens anirà bé un partit així per baixar els fums dels més eixelebrats. Estem construint un equip nou i ens falta temps i acabar d’encaixar les peces. I ens cal prendre una decisió clara a mig camp. De la mateixa manera que hem tret de l’equip titular per als grans partits Piqué i Alba, hem de treure Busquets. Amb partits de gran exigència defensiva com aquest en defensa quan hem de córrer juguem amb 10. Xavi l’ha mantingut 80 minuts damunt del camp, quan a la mitja part ja no podia amb l’ànima seva degut al bon esforç fet.

Bona imatge del Barça a la primera part. Cal treballar millor la forma física i cal també que fem més canvis podent-ne fer 5 en partits de tanta exigència física.


















11 de set. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES 22-23. CADIS 0 - BARÇA 4

 1. LES DADES DEL PARTIT. 


-TEMPORADA: 2022-2023

    -COMPETICIÓ: lliga. Jornada 5.

    -RESULTAT: CADIS 0 - BARÇA 4 (Dejong, Lewan, Ansu i Dembele).




2. EL TITULAR: ‘Rotacions necessàries però el pla B no ha acabat de funcionar’ .

3. L’ANÀLISI.

    -LA CARA I LA CREU. 

La cara li dono a Gavi avui el més fiable a mig camp tot i que globalment Raphina ha estat a un bon nivell. La creu en canvi per un altre del mig Busi. L’han marcat molt a sobre i no ha estat còmode i ha estat lent.

    -LES CLAUS DEL PARTIT.

El Cadis ha sortit fort i ha exigit a un Barça poc cohesionat. Haurien pogut marcar però l’ocasió més clara ha estat un xut al pal de Raphina. Ells ens han aguantat quasi una hora. He vist falta d’entesa normal en defensa amb Bellerín i al davant amb el trident Raphina, Memphis i Ferran. 

Els canvis amb l’entrada de Lewan i Pedri han estat claus. Han donat més força i més lògica a l’equip. En 35 minuts hem jugat millor que en els 55 restants. 

Debuts positius de Bellerín i Marcos que ens aportaran alçada i un ‘savoir faire’ diferent a l’equip. I més ‘banquillo’.

Tornem a mantenir la porteria a zero i sumem 15 gols en 5 partits.

    -EL JUGADOR TOP.

Per mi el millor d’ells és Rubèn Alcaraz. És un jugador migcampista català que pinta molt bones maneres. 

    -LA MOVIOLA. 

Del Cerro Grande. Tinc la convicció que podia haver xiulat dos penals, un per barba. En el joc prou bé. I dir que ha estat bé en el fet de parar el partir perquè s’atengués a la grada el seguidor amb problemes cardíacs.

4. LA CRÍTICA.

    -LA VEU DEL SOCI. 

M’agrada sobretot el fitxatge de Marcos Alonso ja que aportarà alçada en defensa i això sovint ens permetria jugar amb tres defenses més posicionals, com quan hi era Abidal 

Em cau la baba amb Lewandoski. Quin gran fitxatge. Em recorda els inicis al Barça d’Etoo o Villa.

Així com l'any passat ens van fer la pasqua els groguets, enguany la cosa pinta malament. Tenen una estadística molt dolenta. Dels 5 partits, 0 punts, 0 gols. 










7 de set. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES 22-23. BARÇA 5 - VIKTORIA PILSEN 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 


-TEMPORADA: 2022-2023

    -COMPETICIÓ: Xampions. Lligueta

    -RESULTAT: BARÇA 5 (Kessie, Lewandowski 3, Torres) – VICTÒRIA PILSEN 1.



2. EL TITULAR: ‘Patxanga al Camp Nou i tres primers punts a la Xampions’ 

3. L’ANÀLISI.

    -LA CARA I LA CREU. 

La cara li dono a Dembelé, tot que valoro i molt els golassos i l’efectivitat de Lewandowski. La creu a mitges en defensa per Roberto i sobretot Alba, que s’ha mirat com ens feien el gol. En defensa debiliten l’equip.

    -LES CLAUS DEL PARTIT.

-Una primera part marcada per l’efectivitat de Lewadowski i l’espectacle de Dembelé quasi cada vegada que provava de fer una jugada per la banda. Els polonesos ens han exigit cada vegada que tiraven una pilota en llarg. Han tingut dues aproximacions. Una que ha suposat un fals penal i una altra que ha suposat el seu gol, en un error de marca d’Alba. Hem sortit prou endollats però ens hem anat confiant i hem acabat caminant. Cada vegada que hem pitjat l’accelerador els hem superat clarament. El mig camp en defensa l’he trobat fluix. Era pilota als de davant i a creae perill.

A la segona part ens hem mostrat més superiors. Hem fet dos gols més per segellar una victòria per golejada. Ha arribat el relleu de certs jugadors. Han entrat Piqué, Memphis i Torre. Són jugador que cal que se sentin l’equip seu. Globalment hem acabat donant una bona talla durant tot el partit. En global, bones dades de possessió, precisió, ocasions i passis. Segur que no és un partit que es recordarà gaire però en general hem fet un bon partit.

    -EL JUGADOR TOP.

Lewandowski pel hat trick i per ‘enxufar-les’ sense miraments. Brutal!

    -LA MOVIOLA. 

Lawrence Viser. Bon arbitratge i bon Var ja que han anul·lats un gol per agressió sobre Christensen i ha tret tarja al jugador rival; encert! S’ha menjat alguna targeta més i alguna falta però ha fet un bon partit.

4. LA CRÍTICA.

    -LA VEU DEL SOCI. 

Segueixo pensant que aquesta lligueta és una presa de pèl. L’emoció dels partits un contra un s’ha perdut. Falta competitivitat i sobren equips ‘espàrrings’.

Sembla que ens haurem de jugar la classifició amb el Bayern que ha guanyat 0-2.










4 de set. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES 22-23. SEVILLA 0 -BARÇA 3

 1. LES DADES DEL PARTIT.

-TEMPORADA: 2022-2023

    -COMPETICIÓ: lliga. Jornada 4.

    -RESULTAT: SEVILLA 0 - BARÇA 3 (Raphina, Lewan i Eric).


2. EL TITULAR:

Victòria contundent contra uns dels grans de la lliga espanyola.

3. L’ANÀLISI.

    -LA CARA I LA CREU.

La cara és per Koundé. Ha fet un bon partit al lateral, en defensa i assistint fins a dues vegades en atac. La creu és per Pedri. Avui ha estat ben tapat i no ha pogut pas brillar.

    -LES CLAUS DEL PARTIT.

Hem sabut aguantar l’escomesa inicial del Sevilla amb l’ajuda de Ter i una mica de sort. Hem anat una mica perduts i ells han sortit amb molta força. 21 minuts en els que ens han superat, tot i que no han aconseguit obrir el marcador. Amb el gol de Raphina s’han despenjat del partir. Amb 50 minuts hem sentenciat el matx amb un 0-3 que podia haver estat més gran encara.

A destacar la verticalitat de l'equip i l’inici de temporada d’Éric Garcia, avui marcant molt bé el fora de joc. També per les dues mans de Ter que donen una altra cara al partit. També m’ha encantat l’endollamenta de Dembelé i la dinàmica dels 90 minuts de Raphina. Pel que fa a Araujo m’encanta les correccions que fa en defensa per esmenar el que els altres no poden acabar de fer, tot i que ha començat 'fallon'. Posa la pell de gallina veure com Lewan ho remata tot. L’acompanya el gol però jo valoro molt també la part tàctica amb els moviments, les desmarcades, les ajudes en desmarcada i el gol. Moviments de decàleg de davanter. És un líder i enamora! I una darrera clau: la porteria la seguim mantenint-la a zero. Només amb un gol encaixat Contra la Reial Societat en 4 partits.

    -EL JUGADOR TOP.

M’encanta En Nesiry. És un jugador top.

    -LA MOVIOLA.

Mateu Lahoz. Ha anul•lat un gol al Sevilla bé. En la seva línia. Deixa jugar massa i les patades i el joc dur s’imposen, afavorint els equips que van forts.

4. LA CRÍTICA.

    -LA VEU DEL SOCI.

Aquest Barça fa trempar, tot i que reconec que ens han passat per sobre en els primers 21 minuts. Fa goig pensar en el que pot arribar a ser aquest equip.

M’ha sabut greu marxa d’Aubameyang. Era un bon nano!

Em fa l’efecte que aquesta lliga és cosa de dos: Madrid i Barça.


28 d’ag. 2022

CRÒNIQUES FUTBOLERES 22-23. BARÇA 4 -VALLADOLID 0


1. LES DADES DEL PARTIT.
-TEMPORADA: 2022-2023
    -COMPETICIÓ: lliga. Jornada 3.
    -RESULTAT: BARÇA 4 (Lewandowski 2, Pedri i Sergi Roberto) – VALLADOLID 0.



2. EL TITULAR: Tres punts per anar creixent.
3. L’ANÀLISI.
    -LA CARA I LA CREU.
La cara li dono avui a Raphina. Ha fet una bona hora de joc sobretot a la primera part, desbordant i assistint. Tot i que sóc ben conscient que Lewandowski ha fet un partit fregant ls perfecció. Aquest jugador és ideal pel Barça. Si segueix a aquest nivell s’inflarà a fer gols. La creu li dono avui no la dono a ningú. Tots els jugadors han donat la talla avui.
    -LES CLAUS DEL PARTIT.
Primera part. Hem estat molt superiors obrint el camp per les bandes amb Raphina i Dembele. El brasiler ha fet una bona primera part amb les seves incursions tot i els dos o tres jugadors amb els que el rival ens volia tapar. Xavi els ha canviat de banda i llavors ha estat més decisiu Dembele. Hem fet massa tocs a l’hora de fer circulat la pilota i això ha permès que ells encara es poguessin defensar prou bé. En defensa es pot dir que pràcticament hem jugat amb fos defenses ja que els laterals Kounde i Balde han jugat a la par amb els extrems per superar les ajudes dels vallisoletans. Bones combinacions i els 1 contra 1 justos per desarbolar la defensa. En conjunt bona primera part culer.
A la segona part hem sortit més relaxats i ha costat crear perill. El gol de Lewan ha segellat el partit. Ells amb els canvis han donat una nova cara al partit i han pogut crear ocasions de perill alliberats suposo de la pressió del Camp Nou, acumulant 4 jugadors més amunt.
En termes generals hem fet un bon partit en defensa. Araujo, Eric, Kounde i Balde s’han entès bé. I com sempre Ter Stegen ha aturat la que havia d’aturar. 26 ocasions creades en 90 minuts donen pistes de la superioritat blaugrana. Hem agraït la presència de Busi alliberant el mig del camp.
    -EL JUGADOR TOP.
No sé com no el posa de titular Pacheta: Roque Mesa. En tots els equips que l’he vist jugar els ha fet jugar millot sempre. A la segona part, amb la seva entrada, han compensat millor el mig del camp i han creat més perill.
    -LA MOVIOLA.
De Burgos Bengoechea. A la primera part cap complicació més enllà d’unes mans dins de l’àrea que podien haver suposat un penal a favor nostre. A la segona part ha sabut aturar amb targes les entrades perilloses dels rivals.
4. LA CRÍTICA.
    -LA VEU DEL SOCI.
És il•lusionant aquest equip. Caldrà que vagin agafant els rols més que els pertoquen. Globalment l’equip es va entenent tot i que encara hi ha mancances com fer millor la pressió, tirar l’equip més endavant i jugar més equip i més ràpid. Avui la sensació és que no hem hagut de forçar massa la màquina per vèncer aquest equip de pucelà acabat d’ascendir a primera.

22 d’ag. 2022

VACANCES A L’OCCITÀNIA DEL 2407-010822

 




Feia temps que pensava en fer estada per aquesta zona. Tenia en ment l’eix Saint Cirq Lapopie, Rocamadour i Conques. La regió del Quercy de la mà de ‘Les carnets de Julie’ m’havia enamorat. És terra de bona carn, bon vi, bon formatge i bon pa. D’artesans, d’ateliers, d’artistes... De rius grans i frondosos com el Lot i d’altres més humils però igualment bonics com el Cele. De pobles mil·lenaris. D’una arquitectura -la ‘quercynoise’- molt particular, amb teulades acabades amb molta punxa ja siguin vermelles o de pissarra. Amb cases que s’engrandeixen amunt com de cara al cel. És terra de molins i de gra. És terra de pedra seca, de tòfona, vaques, cabres i animals salvatges (cabirols, llebres, conills...).

La terra d’Oc és germana de la catalana, no en va, molts occitans van fer cap a la nostra. L’occità i el català tenen tantes semblances... Són terres amb molta història, amb diversos ordres religiosos imperants al llarg del temps. De fet és una terra molt religiosa, només cal veure lo impecables que estan els seus llocs de culte. És terra també de pas, de pelegrinatge. És terra amb molta història i molta prehistòria. El subsòl amaga vida de milers d’anys dels nostres avantpassats.

Realment, ens hem sentit a casa! La sortida i la posta de sol que aquests darrers 7 dies hem testimoniat des de la finestrona de casa romandran per sempre a la nostra retina.



Heus ací un resum dels recorreguts que hem fet per aquestes valls.

240722 COLLDEJOU-CIRQ LAPOPIE

Hem volgut evitar grans aglomeracions de manera que hem pujat pel túnel del Cadí i Puigcerdà on hem dinat. Ha estat una aturada de mig camí. Voreges Andorra i després de passar pel túnel de Puymorens fas cap ja a França. La següent etapa és Toulouse on ens ha fet una calor increïble (40 graus). Al cap d’una estona deixes les carreteres amples per endinsar-te al món d’Occitània; carretera sense línies on hi solen passar bé dos cotxes i en les que no pots passar de 70-80 km/h. Aquests darrers 100 km se’ns han fet una mica pesats i més atenent la caiguda de sol. A l’haver-hi molts arbres a tocar t’enlluernes sovint i no vas tranquil. 




Finalment, allà a les 20h hem arribat a aquesta meravella de poble que és Saint Cirq Lapopie. Allà ens ha rebut la Marie dels apartaments ‘Charme et jardin’. Ens ha obert el nostre apartament; el de més amunt. A la part de dalt dóna a un preciós jardí que s’obre a la muntanya i on a ben segur que hi farem molta vida. La part de baix en sengles finestrones tenim una vista privilegiada del poble de Saint Cirq. L’apartament és un espai únic ample sota de la teulada aguantat per una encavallada de fusta triangular preciosa. En una punta la cuina-menjador i en l’altra l’habitació. Una meravella! Hem escollit molt bé!





250722 TOUR PER POBLES DE L’AVEYRON

Lugagnhac. És terra de trufes, de fet hi ha molts cartells que així ho indiquen i és que el tipus d’arbre que hi ha (roure especialment) i el clima segur que hi ajuden. Només arribar-hi et trobes el vell Molí fora del poble. Ja a l’interior, les cases es dispersen al voltant de l’església de Saint Pierre es Lens. A tocar camps llaurats amb paques de palla acabant d’asscar-se.








Caylus. Interessant pujar per la Rue Droite (plena d’edificis medievals) fins al plaça de la Mairie (ajuntament) on hi ha un ‘Halle’ o edifici per albergar el mercat setmanal de la vila. A la part alta de la vila hi ha el castell, avui particular. A baix hi ha l’església de sant Joan Baptista. A l’interior, en un dels laterals, hi ha una talla impressionant moderna de fusta de Crist. A l’exterior presents un campanar alt ben visible d’arreu. El centre conserva l’encant medieval d’altres temps.











Chateau de Cas. Va ser edificat el segle IX i al XII hi va haver templers. Hi ha visita guiada a les tardes a l’estiu. Nosaltres hem aprofitat que estava tot obert i hem donat un tomet pel recinte. A part de la fortalesa són interessants el jardí i la capella romànica.







Saint Antonin Noble-Val. És un vila destacada de França. Cal resseguir l’eix que va des la plaça dem Mercat, l’ajuntament vell i l’església. La plaça de l’Halle té un recinte cobert pel mercat. Va ser construït el 1814 pel poble precisament per tenir un cobert en dies de venda. A tocar hi tenim l’antic edifici de l’ajuntament ‘Maison romaine’. Presenta un campanar altíssim i a la façana hi ha una columna treballada amb les figures d’Adam i Eva i l’arbre amb la fruita prohibida. Una mica més enllà l’església de saint Antonin remata un centre ple de comerços interessants. Aquests era una vila que es dedicava a tintar la pell. A la part baixa encara s’hi pot resseguir un interessant circuit de basses des d’on es duia a terme aquest treball.











Varen. És especialment interessant tombar els voltants de la plaça de la font. Des d’allà pots copsar tres monuments essencials: el castell amb part de la porta d’entrada a l’antiga murada, l’Església de Sant Pierre i al començament la font romana amb el monument als caiguts en la primera guerra mundial. Allà, en un banquet d’un parc, amb aquesta vista excepcional de la població hem dinat i hem descansat una estoneta.








Najac. Hem deixat el cotxe a la part alta del poble, que és des d’on obtens les millors vistes de la vila amb el castell al fons aixecant-se a l’altra banda damunt d’un promontori. És interessant la Plaça de Fauburg amb les cases típiques a banda i banda, i sobretot baixar per la Rue du Barriou (millors vistes castell). Vas baixant i a mig camí et trobes la fontana històrica. A tocar del riu Aveyron hi ha l’antic molí. Una vila realment de pel•lícula. De fet l’any 2006 es va presentar el film documental ‘Ici Najac, a vous la terre’ de J.H. Meunier. Vist el tràiler m’ha fet recordar ‘Alcarràs’. A veure si la puc aconseguir.










Villefranche-de-Rouergue. Hem voltat des del pont que travessa el riu Aveyron tot pujant fins a la Plaça de Notre Dame amb l’increïble campanar del mateix recinte. Impressionen les arcades que tanquen la plaça així com els edificis monumentals amb estil occità que voregen el casc més antic. Entremig hi pots trobar edificis singulars que han recobert portalades, balcons o finestres amb frisos de pedra blanca preciosos.












Villeneuve. El centre neuràlgic és la Plaça de Conques amb l’ajuntament i la Rue Pavee que et porta fins a l’Església del Sant Sepulcre. Si vols tranquil•litat i estar quasi bé sol ves-hi un dilluns, ja que la majoria de botigues tanquen. Pots entrar al recinte antic per les portes amb torres que en cara es conserven. Arcs de mig punt i cases d’origen medieval t’esperen en aquest bonic nucli creat als voltant del segle XII i XIV per albergar l’augment de població de l’època.








260722 TOMET PER SAINT CIRQ LAPOPIE I CAHORS.

Saint Cirq Lapopie. No cal dir que llevar-se i obrir la finestra per contemplar com la vila de Saint Cirq es desperta als teus peus és un privilegi. Avui l’hem volgut visitar amb major profunditat. Hem baixat fins a la porta de Rocamadour (gran lloc per fer fotos panoràmiques). Pujant des de la part baixa, la vila se’t va fent gran al teu davant amb les cases amb les teulades ben punxegudes mirant el cel a l’estil occità amb maons vermells, bigues entrecreuades i pedra blanca. Destaquen 5 punts imponents. La vista sobre el riu Lot, el Museu Rignault (que hem visitat i adquirit dos llibres d’André Breton: ‘Nadia’ i ‘l’amor fou’) l’església de Sant Quirc i Santa Julieta amb la torre imponent, la plaça major i la zona de l’antic castell, el punt més elevat de la vila. La vista des de baix al riu no es gens menys despreciable. La volten camps de panís que són regats per les aigües del Lot. Val anar a l’altra banda del riu i pujar una mica. La vila et quedarà exuberant davant teu i damunt el Lot enfilant-se muntanya amunt.

























Cahors. Ha estat espectacular apropar-se al imponent pont que travessa el riu Lot (el Valentré) en el meandre que allà descriu. Al seu voltant la vila conserva encara una part medieval força atractiva tot i que no al nivell d’altres viles millor conservades. Val la pena això si passejar per la Plaça monumental de la vila dedicada al fill il·lustre Gambeta amb el teatre. Així mateix, al cor del casc antic, s’aixeca la Catedral de sant Etienne. L’interior impressiona. Hi ha pintures mig esborrades damunt de la portalada principal. Igualment els vitralls de l’absis valen molt la pena. La joia però és el claustre gòtic i la portalada lateral per on s’entra. En ella hi ha un absis picat a la pedra amb capitells i cares per tot arreu. Preciós!


























270722 DE ROCAMADOUR A CONQUES

Saint Martin de Vers. Quan ja enfiles cap a Rocamadour et trobes aquesta bonica vila. Pel que es veu aquesta ha estat una terra de templers i hospitalers i zona de pas del Camí de Sant Jaume. Només arribar, ens hem trobat una pintora amb la seva model posant i essent pintada, en un silenci del matí que es podia tallar. A part de l’església monumental, presenta diferents torres de defensa repartides pel nucli imponents. Sobta el vertigen que provoca alguna de les teulades extremadament punxegudes.











Rocamadour. Hem tingut la sort d’arribar-hi per la carretera de just al davant, de manera que hem immortalitzat la millor de les vistes de la vila. El conjunt té tres escenaris. El poble a baix de tot, l’abadia al mig i a dalt de tot el castell. És aquí dalt que hem deixat el cotxe i des d’allà hem optat per comprar el pack d’ascensors per baixar -i pujar sobretot- als diferents nivells. Així en primer terme hem fet cap al recinte de culte a la Mare de Déu negra del segle XII. La zona barreja estils. Realment sembla que estiguis dins d’una fortalesa. Tot ell construït amb pedra blanca i amb gran part del recinte excavat a la roca. Després hem baixat per unes altíssimes escales al poble, per tombar per la zona comercial tot travessant les tres portes que tenia la vila. Finalment, hem tornar a accedir a la part més alta de totes, a la zona del chateau per mitjà del funicular picat a la pedra. A dalt, si vols pagat uns quants euros més, et permeten donar una volta pels ‘ramparts’ (muralles).























Cardaillac. Un altre d’aquells pobles amb encant de França pels que val la pena desviar una mica el trajecte marcat per passejar-s’hi una estoneta de camí a Figeac. Pel que es veu d’aquesta zona van partir molts emigrants occitants cap al Vallès (a Catalunya) deixant-ne petja en el cognom ‘Cardellac’. De la seva silueta en destaquen tres majestuoses torres, dues quadrades (la de més afora és la Tour de Sagnes) i altes i una tercera rodona. Al costat de la més alta s’hi aixeca l’església de Julien. Resseguint la silueta de les cases et pots imaginar la població emmurallada.










Figeac. Finalment hem arribat aquest gran centre medieval important amb quasi 10.000 habitants a tocar del riu Cele. La part més antiga és un veritable museu a l’aire lliure d’arcs de mig punt i edificis medievals en la seva majoria ben conservats. Vull destacar tres espais imponents: la plaça de le Halle, amb el recinte del mercat a la part central, la plaça Champolion i l’església de Sant Salvador. Hi tornarem dissabte per copsar l’ambient del Mercat que s’hi fa.



























Conques. Guau! Només em surt aquesta expressió quan penso en aquests vila. És preciosa i única al món. Hem baixat des de la part alta per la rue Gonzague Florens. Hem fet cap a la part de l’absis de l’Abadia de Sainte Foy amb els seus dos campanars immensos aixecant-se al cel. Hem baixat fins a l’esplanada del l’abadia per contemplar la meravella de portalada amb representacions bíbliques. Una de les més maques i més ben conservades a França junt amb la Moissac i altres. Ja a dins et quedes bocabadat amb l’interior. És un recinte enorme amb planta de creu llatina i d’estil romànic occità. Si tens una mica de temps val la pena voltar pels seus carrers i observar les cases que tanquen les teulades amb pissarra negra. Una joia tot plegat! Un veritable museu a l’aire lliure. Quan hi hem anat nosaltres a la tarda ja no hi havia tanta gent. En moments de màxima afluència segur que és angoixant. Al marxar passa per la part alta. La vista des d’allà del poble enmig de l’encreuament de les valls és una delícia.


















280722 CAMÍ DE SIRGA I POBLETS DEL LOT

Ens hem llevat ben d’hora amb una temperatura agraïdament fresqueta per enfilar des de dalt de tot de la vila de Saint Cirq el GR-36 que ressegueix el camí de Sirga a tocar del riu Lot. Una distància de 4 quilòmetres plana, sense cap dificultat que es fa en poc més d’una hora. Durant un quilòmetre és com si penetressis a l’interior de la roca i és que antigament aquest riu servia per traslladar mercaderia des de Bordeux. Total que en aquest tram calia estirar amb animals els pesants barcos de càrrega des de la llera. Total que van picar a la roca aquest pas. A banda i banda roures i arbres diversos plens de molsa en els seus troncs que fan de l’espectacle natural un record inesborrable. 
















El final del trajecte és a Bouziès, un poblet encantador i silenciós pel que val la pena deambular una estoneta. 











De tornada a Saint Cirq hem tornat pel tram llarg. Fas cap a la casa d’André Breton. Hem pujat fins a dalt de tot del poble, a la punta més alt, al castell. No cal dir que la vista des d’allà és esplèndida. Avui ha estat un plaer dinar a casa i fer una bona migdiada.


A la tarda, després de comprar quatre coses, hem pujat per la carreterona que serpenteja la llera dreta del Lot. És molt bonic. La carretera va arran dels enormes penya-segats que envolten el riu, al voltant del qual s’eixamplen amb tota la seva lluminositat camps de panís, gira-sols i sembrat. Tot plegat dóna una força al conjunt encomiable. Hem recorregut els pobles següents: Crégols, Cénevières (amb el chateau i tot), Calvignac i Limonge en Quercy. Excepte Limogne els altres són petits i tenen exemples d’arquitectura rural en les seves cases. Solen ser poblets una mica dispersos dels que en destaca el castell, l’església força monumental i de campanar acabat en punxa i que els envolta un paisatge ben verd gràcies a la influència del riu Lot. Per desgràcia enguany, degut a la sequera que patim, molts arbres entornen ja en marrons, cosa rara per l’època que som.

                                                                          Crégols






Cenevieres et Chateau



                                                                          Calvignac











Limogne en Quercy




Un plaer, cada vespre a l’arribar a casa, poder estar una estona a les hamaques i contemplar Sant Circ de fons i sopar a la fresqueta al jardí.






290722 RUTA QUERCY SUD OUEST

Castelnau-Montratier. En ruta ens hi hem aturat per fer un cafè. En destaquen les cases amb els porxos a la part baixa decorades amb molt de gust. De fet, la vila és una mena de museu a l’aire lliure ja que les parets dels carrers estan plenes d’obres d’art pintades sobre paper. Són impressionants la plaça de la Mairie (ajuntament) i la superba església amb el campanar cobert amb una enorme cúpula verda.












Montcuq. Ens ha agafat la pluja en aquesta localitat. No obstant, les clarianes s’han acabat imposant i hem gaudit d’una passejada pels seus carrers. Val la pena avistar la vila des d’un punt ben alt per veure la grandesa de la mateixa amb la imponent torre de defensa del castell. La part antiga està molt ben cuidada des de la Marie fins a l’església de Sant Hilari. És la terra del Quercy blanc.

















Lauzete. Encaramat a dalt d’un turó, és una altra vila de les més belles de França. Pots pujar per un carrer (Gran Rue) i baixar per l’altre (Rue de la Mairie) que hi va paral•lel fina a la plaça des Cornieres, on les cases porxades s’hi aixequen amb l’església imponent de Sant Bartolomé. De les cases en vull destacar la pedra blanquíssima que les decora, en un seguit d’arcs de mig punt en portalades i finestrals únic. I lo cuidat que està en general tot el poble.


















Moissac. Un dels llocs que volia visitar abans de morir-me. Avui sóc feliç! Em va tocar estudiar la portalada de l’Abadia de Saint Pierre de Moissac a la selec i després amb els anys he pogut explicar-ho als meus alumnes. Avui ha estat un privilegi resseguir l’estela d’un altre temps plasmat en aquesta portalada inigualable amb el Déu en majestat a la part central i el cel per una banda i l’infern sota devorant-ho tot. Realment fas una entrada apoteòsica a l’església. De l’interior en sobresurt la pintura d’estil llombard de les parets i sobretot l’altar de pedra blanca. De l’Abadia em quedo sobretot amb la influència romànica en la portalada l’entrada i el claustre. Per a més orgull ens han donat un escrit explicatori en català, tu! És corprenedor resseguir aquests capitells del claustre del segle XII. Hi ha tanta història dins d’aquest monument. Pel camí et trobes pelegrins que fan ruta de Sant Jaume.

























Puy l’Eveque. A la riba del Lot el poble s’aixeca preciós amb les seves torres i les seves fortificacions. La vista arran d’aigua és captivadora. Val la pena anar-hi a la tarda ja que el sol li dóna al conjunt una força insuperable. És imprescindible voltar per la part vella de la vila on se’t farà evident el passat medieval. Amb raó és una de les viles més boniques de França. Ja que hi ets puja fins dalt de tot on hi ha la majestuosa església l’abatial de San Saveur amb el cementiri al costat.


















300722 PASSEJANT ENTRE EL LOT I EL CELE

La del riu Cele és una vall més petitona però amb uns accidents geogràfics i unes viles precioses. Primer però hem volgut arribar-nos al mercat de Figeac. De camí ens hem aturat a dos poblets preciosos: Larganol i Capdenac. 

Larganol és a tocar del riu Lot. Encara guarda aquella força de ser una vila potentíssima. Després de l’església de Saint Pierre es Liens pots recorre els portals d’accés a la vila closa fins al Castell. Des de la part alta, la vila encara agafa més força si copses les torres de defensa. El fet que sigui tan a la vora del riu Lot fa que encara fos més vulnerable. Realment mirada des de baix penses que segur que devia estar ben defensada.












Capdenac és una altra vila patrimoni de França. Des de dalt tens una vista brutal de l’entorn amb els camps grocs llaurats ja a aquestes alçades. La part antiga, a la que hi hem accedit des del portal del carrer Peyroleire, val la pena, sobretot la que toca més a la torre-castell i a l’església de Joan Baptista. Al costat de la qual hi ha un jardí medieval molt interesant. De fet és una vila molt compromesa amb la natura. Hi ha un munt d’hotels d’insectes perquè es reprodueixin i fecundin bé les flors de l’entorn. No en va, és una terra de producció de mel.















Figeac. Els dissabtes hi fan mercat i la veritat és que és molt interessant anar-hi. És un mercat enorme que ocupa tota la part antiga i hi pots trobar de tot: roba, verdura, esmoladors, carn, formatge... La part més bonica és de ‘le Halle’ a la plaça Champolion. Des d’allà per un carreró hem fet cap a la plaça de les escriptures, una joia en la que val la pena dedicar-hi una estona.

Faycelles. Se’ns ha fer l’hora de dinar de manera que hem seguit una mica la ruta prevista. De camí, guiant-nos per les indicacions dels pobles, hem descobert aquest amb tres estrelles. Allà hem dinat aprofitant que uns núvols tapaven una mica el sol. Després hem donat un tomet per un dels ‘villages’ petits més bonics que ens hem trobat. És terra de pedra seca i de cases d’estil ‘quercynoise’ que s’aixequen al voltant de l’església de Notre Dame de la Nativitat, amb un dels interiors més bonics i més ben conservats.










Així hem entrat de ple a la vall del riu Cele i hem vist quatre pobles: Espagnac-Sainte Eulalie, Corn, Saint-Sulpice i Marsillach sur Cele. Espagnac i Marsillach provablement siguin els més bonics. Ambdós van aixecar-se als peus de centres religiosos. El primer al voltant d’un Priorat i d’una Abadia el segon. Els pobles s’hi van anar aixecant ben a tocar. La bellesa d’Espagnac és incomparable i més tenint en compte que queda com a suspès a tocar del riu Cele. La vista des del pont; imperdible! De Marsillach em va impressionar molt veure l’església antiga de l’Abadia de Sant Pierre en ruïnes sense sostre mirant directament al cel. De Corn paga la pena la vista des de la carretera mateix. Hi ha un verger preciós amb flors que enamora. Finalment, val la pena pujar fins a Saint Sulpice a la part de les cases adossades a la roca. Des d’allà la vista de l’església amb el poble resseguint primer la baixada i de nou la pujada a la muntanya colpeixen.

                                                             Espagnac-Sainte Eulalie












                                                                               
                                                                          Corn

                                                                    Saint Sulpice





                                                                     Marsillach











De tornada ens hem deixat perdre per Saint Cirq i els seus carrers enamoradissos, mentre el sol acabava d’esquitxar les teulades vermelles i led façanes amb els darrers esquitxos de dia.

310722 GROTTE DU PECH MERLE

Hem deixat dos dels plats forts de la zona pel darrer dia. El primer ha estat el descens a la prehistòria a la cova de Pech Merle. Hem baixat a les entranyes de la terra per descobrir una cova prehistòrica única, no només per la seva immensitat (mes de 4 km dels que se’n recorre 1) sinó per la grandesa d’alguna de les seves sales per les pintures d’animals com mamuts, búfals i braus i sobretot per l’estampació de mans humanes a les parets de la mateixa cova (sistema negatiu). Sobta com l’artista aprofitava el relleu de les roques per moldejar-hi les seves figures. També és impressionant observar representacions de formes humanes.





De tornada ens hem aturat a Cabrerets per comprar pa i caminar una mica per la vila. A la part alta hi ha l’església de Saint Pierre i el castell (avui privat). Als seus peus, a tocar del riu hi pots observar cases que s’enfonsen a la roca.







Amb una calorada de nou asfixiant hem decidit que ens banyàvem. Així que hem anat fins a l’altra llera del Lot a Cregols i ens hem remullat a les aigües tèbies del riu.




Al migdia hem dinat a casa i hem descansat. A la tarda hem fet el comiat de Saint Cirq pujant des de la part baixa fins a l’alta del poble. Un orgull de vila. Una tria excepcional per haver passat aquests dies de pau i serenor.