APARTATS

17 d’oct. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 3 - VALÈNCIA 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT.

Lliga. Jornada 8.

BARÇA 3 (Ansu, Depay de penal i Coutinho) – VALÈNCIA 1.

2. EL TITULAR: ‘Ansu il•lusiona’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

-El públic ens ha fet creure en la remuntada. El públic ha cregut en l’equip i ens ha ajudat molt!

-La velocitat en la circulació de la pilota.

-Hem sigut precisos en les passades, fet que ha propiciat que perdéssim poques pilotes.

-Bona pressió i combinacions letals, tot i que en alguna jugada es denota una certa falta d’entesa.

-Ter Stegen ha parat les dificultats amb les que s’ha trobat.

-La posició de Dest en l’extrem li permet desbordar amb menys risc i al mateix temps permet una millor protecció del lateral dret.

-El canvi de Mingueza a la segona part ha donat estabilitat a la defensa. 

-L’entrada de Coutinho ha donat major control amb la pilota al davant i una mica de pausa. A part que ha fet el gol de la sentència! Bon partit!

-Tenir un punt de sort, quan altres vegades no l’hem tinguda.

NO M’HA AGRADAT.

-La manca de coordinació en defensa entre els laterals i els centrals. Allà ens han fet molt de mal.

-L’acceleració massa embravida de Gavi. Una tarja et condiciona tot el partit.

-El canvi d’Ansu quan era l’únic que proposava encarar i desafiar el rival.

RIVAL.

-Un equip molt competitiu!

-Bona defensa amb els dos centrals i dos bons carrilers.

-Lo pitjor el fet que ha d’organitzar el joc de l’equip des de la defensa. Foten massa jugadors dalt i no hi ha connexió.

-Bona lectura de Bordalàs fent jugar amb enorme mobilitat entre el central i el lateral Guedes.

-M’encanten tres jugadors: sobretot Gayà i en segon terme Soler i Diakaby.

4. LA CARA I LA CREU.  

Avui la cara li dono a Ansu per les ganes i el fet de marcar la diferència. La creu que ens ha fet dèbils li dono a la manca de treball entre els centrals i els laterals a l’hora de defensar.

5. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Ens ha tret dues targetes prou ràpid a Gavi i Busi i en canvi no ha aplicat el mateix criteri a ells. El penal era claríssim per molt que els de la retransmissió encara hi posaven pros.

6. PER RECORDAR. Primer partit des de l’inici de la pandèmia amb aforament total. A veure si poc a poc la gent recupera la ilu per veure l’equip.

Debut del Kun. Amor a primera vista de la gent! A veure si tenim un altre factor per il•lusionar-nos més!

7. LA VEU DEL SOCI. En conjunt quedem contents amb el partit que ha fet el Barça tot i constatar que per moments seguim mostrant una debilitat que ens fa vulnerables en defensa. La sensació és que tenim millor equip de meitat per amunt que per avall.

Respecte a l’encreuament d’acusacions entre el Bartu i el Laporta poca cosa a dir; que ho denunciïn i a passar comptes.










14 d’oct. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: VOCACIÓ DE POLI DE TRÀNSIT!

 


És un dilluns qualsevol en hora punta! Surto del pàrquing de casa al carrer de Gornals. Enfilo Güell i Mercader i em trobo l’embús habitual de les darreres setmanes a causa de l’eliminació d’un carril que et permetia girar a l’esquerra per anar direcció Riudoms. Es crea tal embut que els cotxes fan filera i aquesta pot arribar perfectament al Vapor Vell. Sembla estrany la colla d’inútils de Reus Mobilitat que fan que la ciutat cada dia sigui més caòtica! Doncs bé; arribo a un pas de peatons i faig el gest d’aturar-me perquè pugui passar un senyor esprimatxat que duu unes ulleres de sol – a lo poli americà-. A la mà esquerra hi subjecta una bossa de la compra. La meva sorpresa és que és ell qui s’atura abans de traspassar el pas pintat a terra i amb la mà que té lliure comença a fer-me gestos ostentosos de que passi i passi ràpid. Lo bo del cas, mentre veig que fa anar els llavis i segur que diu alguna cosa que no aconsegueixo entendre, és que es gira cap al carrer del costat -Passeig Prim- i fa aturar al que puja i té preferència. Total; que em dóna pas a mi mentre atura el trànsit preferent. Encara no dono crèdit! Amb una decisió i una rapidesa inaudita deixa la bossa al terra i amb l’altra mà agraeix el meu gest. Total que passo mentre observo que el conductor de l’altre cotxe es posa un dit al front fent el gest aquell de: ‘estàs boig’ dirigit a l’improvisat poli regulador del trànsit! Vés que aquests jubilats, sovint avorrits i sense gaires motivacions igual servirien per posar una mica d’ordre al món circulatori de les ciutats! Entre polis, comentaristes de banc i avaluadors d’obres vés s saber si no podrien fer un bon paper! 

3 d’oct. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. ATLÉTICO 2 - BARÇA 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 7.

ATLÉTICO DE MADRID 2 - BARÇA 0.


2. EL TITULAR: ‘Naufragi al Metropolitano’

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

-Hem mantingut l’equip estable i amb dos dels nostres ítems: tenint la possessió (70%) i no fallar massa en les passades (precisió 89%).

-Millor compensació del mig camp amb Nico i Gavi ajudant Busi.

-La rampellada que ens mostra Ansu i que fa que l’equip agafi un altre to.

NO M’HA AGRADAT.

-Ter Stegen encaixa quasi cada xut que rep. 

-Potser ens hem d’anar plantejant que Piqué no està tampoc a l’alçada de les circumstàncies.

-Fallem massa davant de porteria.

-Hem fallat avui en defensa perdent la posició del central Araujo i Mingueza per voler defensar a mig camp.

-Canvis que no entén ningú: Lenglet per Dest i Roberto per Nico.

-Seguim sense profunditat.

-Juguem amb 10. Busi cada dia que passa  més gran se li fa haver de defensar havent d’anar darrere de la pilota.

-No m’agraden els marcatges individuals que sovint veig. Si et marxa el jugador encara i es queda sol per fer gol plàcidament.

RIVAL.

-A lo seu! És un equip que et dóna un rendiment brutal, amb 4 tios davant (comptant suplents i tot: Suàrez, Joao, Correa i Griezmann) capaços de generar tot tipus de perill. 

-Mola la dupla Suàrez i Joao. Són una combinació ideal!

-Banqueta llarga que permet tenir frescor i que les coses no canviïn substancialment en el marcador.

-Saben guardar molt bé l’àrea i saben que arribaran a l’altra, així que cal afanar-se a combinar ràpid i rematar bé perquè tindran poques oportunitats.

-Candidat a la lliga per la regularitat que demostren.

-Em quedo amb Simeone. Capaç de guiar l’equip, a més és capaç d’animar l’afició perquè doni més suport a l’equip.

4. LA CARA I LA CREU. 

La cara avui li torno a donar a Gavi per aportar alguna cosa diferent. La creu li dono a Busquets. En aquest equip resta sobretot en defensa i amb equips exigents físicament.

5. LA MOVIOLA. Soto Grado. Cap problema.

6. PER RECORDAR. 11 gols en 7 partits a favor i 7 en contra. Pobre bagatge!

7. LA VEU DEL SOCI. Desolador i més escoltant la roda de premsa de Koeman i més si diu que sent el suport de la directiva, i és que penso que ja ha donat prou arguments per demostrar que és incapaç de revertir aquesta situació. Estem en aquell moment que es necessita aire fresc ja que aquest es nota massa enrarit.





29 de set. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BENFICA 3 - BARÇA 0

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Xampions. Lligueta

BENFICA 3 - BARÇA 0.


2. EL TITULAR: ‘L’ombra negra de Lisboa enterra el Barça i Koeman’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

-Malgrat el gol no hem perdut la cara al partit a la primera part.

-La pressió ben amunt. Els hem obligat a tenir males sortides.

-El canvi als 30 minuts de Piqué. Irresponsable! Quasi que l’expulsen. Tot i que això ha implicat retrassar DeJong a la posició de central constructiu i això ens ha mermat el mig del camp.

NO M’HA AGRADAT.

-Despropòsits en els gols. L’Èric no entra al jugador rival, el deix entrar a l’àrea, xuta i marca. 

-Mal partit de Ter Stegen. Falla en el gol i fa una sortida perduda a mig del camp.

-No hem xutat a porta en tot el partit. Que algú em digui que aporta Luuk deJong.

-No hem tingut gens de profunditat. Roberto ha tornat a fer un partit per oblidar, quan Mingueza venia de fer un bon partit. Dest ho ha intentat però avui no ha sigut profund.

-A la mitja part calia retocar les peces per afrontar millor la segona part. Koeman no ha mogut fitxa i després ha pretès que els joves arreglessin el partit. 

-Hem encaixat de nou un gol massa aviat.

RIVAL.

-La primera que han tingut l’han fotut a dins. Després s’han vist superats pel Barça per la pressió en molts trams de la primera part.

-A la segona part han sabut llegir bé entre les nostres línies i han aprofitat les ocasions que han tingut combinant i rematant a plaer quasi.

-Han mantingut les ganes i el coratge durant tot el partit i al final el resultat és just.

-Bon contraatac. Surten ràpids per banda i desborden. 

-Solen acumular 4 efectius al davant que fan molt de mal. Dos per la banda i dos pel mig.

-Són millors en forma física i en ganes.

-Vull anomenar Grimaldo, un lateral esquerra que podria ser jugador del Barça avui i titular vist lo vist

4. LA CARA I LA CREU. 

La creu per Piqué. No ha estat en cap moment en el partit! La cara és per... (dubtes) potser DeJong perquè de central o al mig ha donat la cara intentant moure la pilota.

5. LA MOVIOLA. Orsato. Ens tornen a birlar un penal a Depay claríssim a la primera part. L’expulsió de l’Èric és massa rigorosa! En la resta encert!

6. PER RECORDAR. 100 partits de DeJong, un jugador que no ha acabat d’esclatar en tot aquest temps. Necessita fer un pas endavant.

7. LA VEU DEL SOCI. Decebedor. Koeman no pot ser més l’entrenador del Barça. Quan una cosa va bé no la toquis. Doncs no! Jugadors diferents a cada partit, retocs de  sistema i jugadors fora de la seva posició. Si et va funcionar un onze -exceptuant el Luuk- posa l’Ansu i mantingués l’estructura. Doncs no! De nou l’entrenador rival el Jorge Jesús en ha passat la mà per la cara fent de les nostres debilitats les seves virtuts. Per cert; el canvi de Mingueza lamentable al 90. Prou! Fa molta ràbia sentir Busquets al final dient que han tingut moltes ocasions; si no han xutat porta per favor!


28 de set. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: FRACÀS FESTA MAJOR MISERICÒRDIA 2021


Vull començar agraint la feinada feta per la gent del Seguici. Malgrat totes les restriccions ells han fet bé la seva feina. No puc dir el mateix de l’organització de la festa major de Reus. Van voler seguir més que al peu de la lletra el despropòsit de dictàmens del Procicat; resultat: una festa major sense pensar amb el gran gruix del poble, amb tots els ‘vips’ de Reus a primera fila (això no falla) i amb un munt d’actes sense gent. Es van posar a la venda invitacions i entrades des de Reus Cultura i quasi res va funcionar. Entrades duplicades, talls, cobrar de més i el més patètic: entrades ja venudes abans que anunciessin la seva venta per internet. Una gran majoria de reusenques i reusencs ens van quedar sense poder assistir a cap espectacle. Nosaltres vam poder agafar entrades per al Reggus i els concerts de Koeman i Terrasseta. Resultat: aforaments immensos per milers de persones i quatre gats a les cadires. La barra del Reggus va funcionar però la del concert de dissabte va ser de pena. Barra pels que tenien taula i pels de platea no. Una altra de les vergonyes va ser per adquirir les invitacions de ballada de l’àliga. Érem a punt just a les 16h, hora d’inici de la venta. Passat un minut ja s’havien exhaurit. Em pregunto: no era l’any idoni per fer el ball solemne a l’exterior? Els grans pensadors que tenim no ho van considerar així. Després amb la baixada del Seguici tampoc hi havia entrades i mitja graderia esta buida. Això si; com ja he dit abans tota la burgesia reusenca a primera filera i m’imagino que sense haver d’estar pendent d’adquirir una invitació per internet. Amb els Stay Homas es van cobrar diners de més per entrada (que després foren tornats). I per si no n’hi hagués prou també ens van donar invitacions amb duplicitat de número (que posteriorment van resoldre). Van crear un sistema on molts espavilats van adquirir entrades per dos espectacles al mateix temps; cagada. Calia capar el sistema! Tampoc és normal fer la traca final de Misericòrdia al Santuari i fer un concert al parc de la festa al mateix temps. Tant costa fer les coses bé? I més tenint en compte el potencial de la ciutat de Reus? Sense anar més lluny a Colldejou (150 habitants) aquest principi d’estiu vam organitzar dos concerts de l’Acordió diatònic i entre els dos dies més de 400 persones van assistir-hi apuntant-se abans.

Fem-s’ho mirar Reus!


26 de set. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 3 - LLEVANT 0.

1. LES DADES DEL PARTIT. 
Lliga. Jornada 6.
BARÇA 3 (Depay, Luuk i Ansu) – LEVANTE 0.



2. EL TITULAR: ‘La millor primera part de tota l’Era Koeman’
3. LES CLAUS DEL PARTIT.
BARÇA.
M’HA AGRADAT.
-Pressió ben amunt de l’equip que fa que hi hagi menys espais per combinar.
-Avui han optat per la pressió individual, home a home.
-Mobilitat dels de dalt que permet fer bones combinacions i pilotes a l’espai ben aprofitades.
-Doble pivot extraordinari amb Gavi i Nico que alliberen més Busi.
-Posició de mitja punta de Coutinho, movent-se segons vegi.
-Les pujades de Dest desbordant
-Fixació de tres elements en defensa: Piqué, Eric i Mingueza.
-L’efectivitat. 
-El retorn d’Ansu i amb gol. És l’esperança culer!
NO M’HA AGRADAT.
-Que no hem tancat el partit del tot!
RIVAL. 
-No l’hem deixat jugar degut a l’elevada pressió culer.
-Ham deixat massa espais darrere i els hi hem generat molt perill.
-No han xutat a porteria els primers 45 minuts. El primer xut no ha arribat fins al 68. 
-Em quedo amb Morales. 
4. LA CARA I LA CREU. La cara li dono a Gavi. Té un ‘desparpajo’ atípic per un xaval de 17 anys. Felicitats! La creu avui no la dono a ningú.
5. LA MOVIOLA. De Mera. Ha deixat jugar molt; massa pel meu gust ja que els llevantins van forts. Ens ha birlat un penal a Ansu.
6. PER RECORDAR. El Barça és el segon equip que més centra de la lliga. En concret fa 23 centrades per partit. Retorn amb gol d’Ansu des d’aquell fatídic més de novembre del 19. Primer gol de Luuk DeJong amb el Barça també!
7. LA VEU DEL SOCI. Aplaudiments de la gent que donen senyal que s’ho han passat bé; l’equip almenys els hi ha donat motius. I apoteosi amb el retorn i el gol d’Ansu. Ens feia falta una alegria així per acabar aquests ‘dies horribilis’. A afrontar la propera setmana que serà clau amb una certa confiança; Benfica i Atlético de Madrid.









24 de set. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. CADIZ 0 - BARÇA 0.


1. LES DADES DEL PARTIT. 
Lliga. Jornada 5.
CADIZ 0 - BARÇA 0.



2. EL TITULAR: ‘l’Àrbitre posa en bandeja el comiat de Koeman’.
3. LES CLAUS DEL PARTIT.
BARÇA.
M’HA AGRADAT.
-Hem tingut i bellugat millor la pilota que en altres partits gràcies a la mobilitat de Gavi.
-No hem passat grans ‘apuros’ en defensa.
-Bona entesa entre Gavi i DeJong, el qual avui si que ha fet un bon partit i ha estat injustament expulsat.
-Els millors moments els hem viscut amb passis curts i ajudes constants en curt i movent-nos per poder tenir opcions de passi.
-Clau Ter Stegen amb dues aturades brutals.
NO M’HA AGRADAT.
-La manca de mobilitat dels de davant.
-Demir ha ajudat a embossar l’equip cap al mig ja que no ha obert el camp.
-Sensació que el Luuk i el Depay s’estorben més que no pas s’entenen.
-Posem el Luuk perquè remati i no hi ha centrades des de la banda. Per fer-s’ho mirar Koeman!
-Ens costa molt xutar a porteria. Ens costa molt enganxar amb claredat els del mig i els de dalt. Hi ha massa separació entre aquestes dues línies.
-Pressionem amb desordre i sense massa coordinació entre els de davant i els del mig. Això denota poc treball en aquest aspecte.
-Al no tenir lateral esquerra sacrifiquem Dest allà i perd tota la màgia que podria aportar. Potser valdria la pena jugar amb tres defenses i deixar una banda per un extrem i la dreta per a Dest.
RIVAL. 
-Bon treball de la mà de l’Àlvaro Cervera. Equip ben muntat des del darrere, conscient de les seves limitacions, però que té per bandera les ajudes i el bon treball en equip.
-Bon bloc defensiu amb dues línies de 4 ben juntes i altruistes. 
-Em quedo amb Negredo. Té una qualitat encomiable!
4. LA CARA I LA CREU. La cara clarament és per Gavi. Per la mobilitat, la seriositat, la precisió i les ganes. La creu és per Luuk DeJong. Està perdut i mes aviat destorba. Li falta adaptació!
5. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Mediocre i malparit. Ens la té jurada al Barça. No n’ha tingut prou amb treure targes indiscriminadament als del Barça, que ha expulsat injustament DeJong i al final al Koeman i tot, quan el Barça estava jugant millor. Esperem que el fotin a la nevera unes quantes setmanes!
6. PER RECORDAR. Sempre me’n recordaré d’aquell dia. El Barça de Cruyff estava a punt de guanyar la lliga i el Cadis a casa amb Kiko li va fotre un 4 – 0 humiliant.
7. LA VEU DEL SOCI. Jo ja l’hauria destituït ahir al Koeman després del comunicat. Està acabat! No sap més que queixar-se i li costa molt llegir bé els partits i prendre les decisions adequades. Avui havia d’haver tret Demir a la mitja hora i és que no ha ajudat gens a obrir el camp. Ha fet que l’embut fos més considerable! A la segona part, quan millor estava el Barça va i treu Gavi, quan Busi s’estava arrossegant pel camp. Sembla que no té massa treball en la finalització de les jugades de cara a porteria. Lo millor que ha aportat és una certa solidesa defensiva però de mig en amunt està trencant un equip que necessita mig del camp (segona línia) més que davanters. Esperem que no li deixin menjar les castanyes i els panellets! Duu 1 any mig demostrant que no juga a res clar i que no treballa bé ni els partits ni els rivals. L’aplaudeixo només pel fet que confia en els xavals i que l’any passat va donar la cara pel club! La resta per oblidar!




21 de set. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. EL PROBLEMA DELS CICLES FORMATIUS


L’anterior conseller d’ensenyament era un inútil. El tal Bargalló va fer coses tan inútils com eliminar els exàmens de setembre, permetre que hi hagués un aprovat general l’any Covid i desvirtuar els cicles formatius. Tampoc va fer gran cosa per baixar el nombre d’alumnes per aula. Ara, el seu successor Cambray li està seguint els passos amb una imdignitat semblant, passant com sempre dels sindicats de mestres que constantment reclamen una millor organització del sistema, per exemple baixant les ratios. El darrer despropòsit no és altre que el fiasco als cicles formatius. No en teníem prou en que allò era una mena de calaix on hi anaven a parar tots aquells alumnes per seguir fent alguna cosa fins certa edat sinó que a més, enguany, no han sabut gestionar-ne l’augment de la demanda. I dius mira; al juny els va agafar amb els pixats al ventre. No van tenir prou temps. Però és que al setembre s’han trobat amb el mateix problema: un munt de joves s’han quedat sense plaça. La dada que jo tinc a les meves mans és molt significativa del que està succeint. De les 4 persones que jo tenia per fer Mòduls només ha entrat una noia a Horticultura i curiosament és l’única que venia de Bat. Dels altres tres, dos aniran a privats i el tercer farà un cicle que no té cap relació amb el que volia fer.

Senyor Cambray; faci el favor d’escoltar les persones que estan dins del sistema. Ajudi a millorar aquest sistema educatiu català que té moltes llacunes. I en el cas concret dels cicles creeu noves places i nous cursos ja perquè aquests joves, sovint amb dificultats, puguin tenir alguna cosa a la que aferrar-se per aprendre un ofici. I sobretot; no pretengueu que la gent hagi d’acudir a la privada ja que els temps que corren no són precisament gaire bons a nivell econòmic. Abans que res tingueu en compte a les persones!


20 de set. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 1 - GRANADA 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 5.

BARÇA 1 (Araujo) – GRANADA 1.


2. EL TITULAR: ‘L’ímpetu ens dóna 1 punt’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

-L’ímpetu de l’equip!

-Hem tingut la pilota -com sempre- però ens ha costat rematar molt (només 6 xuts a porta).

-Hem buscat la banda, sobretot la dreta, tot i que amb remats que no han fructificat.


NO M’HA AGRADAT.

-Ens fan el mateix gol de la temporada passada. Pilota al segon pal mal defensada, defenses superats i DeJong mirant-s’ho.

-El desordre final. Posar gent a dalt només crea confusió. Crec que tenim altres armes per no acabar així. Riki i Gavi només podien centrar pilotes.

-Nou error de plantejament de Koeman. Avui estic segur que podíem haver jugat amb tres defenses atenent el seu davanter de 36 anys (Molina).

-Errades davant de porteria imperdonables per jugadors d’elit com Luck de Jong o Araujo.

RIVAL.

-Mesquí i miserable de la mà de l’ex seleccionador Robert Moreno, però que tenen clar al que juguen: viure de lo mínim en atac que poden fer i perdre tot el temps possible amb un bloc defensiu juntet i ben enrere.

-Ordre defensiu ben treballat i a buscar pescar el poc que tindran. Avui han empatat del tot injustament.

-Els canvis els hi han donat major solidesa encara.

-Bon partit del porter Maximano, tot i les pèrdues fastigoses de temps.

-Em quedo amb el seu jugador Monchu.

4. LA CARA I LA CREU. 

Bon partit de Dest. Almenys ha buscat la profunditat per dreta i esquerra. En canvi, mal partit de DeJong. Quins mals començaments de temporada que té!

5. LA MOVIOLA. Jaime Latre. Penós. Ha deixat perdre tot el temps possible i això ha afavorit clarament el rival que no volia jugar a futbol. Al 85 ha tret tarja al porter per perdre temps. En el descompte ha estat molt injust ja que haurien d’haver estat més minuts.

6. PER RECORDAR. El debut com a titular -tot i que s’ha lesionat- de Balde, amb 17 anyets. No hem trobat a faltar en res Alba. 

7. LA VEU DEL SOCI. Si la setmana passada creia que Koeman no es menjaria els torrons, aquesta dic que potser no arriba ni a la castanyada. Tornem a jugar contra el Granada i ens deixem fer el mateix mal. Que no treballen els partits? Lo d’avui, això de treure Piqué de davanter i tot plegat ha estat un desordre digne d’equip de segona.  Ens falta ordre i tenir clar a que volem jugar i anar a per això passi el que passi. Avui entenc que era un partit per jugar amb tres al darrere, vist que ells només tenien un davanter. Decebedor Koeman! Una cosa li valoro si; que posi Balde i Demir o Gavi i no s’arronsi per la resta és pèssim!


14 de set. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 0 - BAYERN 3

 1.LES DADES DEL PARTIT. 

Xampions. Fase grups. Jornada primera.

BARÇA 0 – BAYERN 3.


2. EL TITULAR: ‘El Bayern escombra el Barça’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

-Defensivament a la primera part, aprovat. 

-Confiança en els joves.

-La sinceritat de Piqué dient que fan el que poden.

NO M’HA AGRADAT.

-Els dos laterals no estan a l’alçada. Roberto no és lateral i Alba està per mitja hora.

-El no saber llegir el partit i canviar-lo sobre la marxa, per equilibrar el mig del camp. Solem llençar una hora de partit.

-És inútil jugar amb dos al davant si no els hi arriben pilotes perquè no tenim migcampistes.

-Busi. Ja no pot més i menys amb poc efectius.

-Cap xut a porta entre els tres pals.

-A mercè del rival. Mentre nosaltres hem fet 100 km durant el partit ells n’han fet 124. Dada terrible!

RIVAL.

-Ferm candidat a la Xampions.

-Gran pressió ben amunt dels de davant i el mig.

-Ofega el rival avançant la defensa fins a mig camp

-Jugadors corpulents, disciplinats i que tenen clar al que juguen.

-Admirable l’esportivitat del Bayern aturant una jugada d’atac perquè Alba aparentment estava lesionat.

-M’ha encantat el lateral esquerra Davies.

4. LA CARA I LA CREU. 

La cara pels bons talls d’Araújo. La creu per Sergi Roberto. No n’ha rascat ni una i menys fora de la seva posició. Del Luk avui no es pot dir res perquè no l’ha rascat!

5. LA MOVIOLA. Michael Oliver. Impecable!

6. PER RECORDAR. Lewandowski. 98 gols en Xampions. Merescut aquest homenatge cap a ell.

7. LA VEU DEL SOCI. Decepció però amb resignació. La gent al final s’ha acabat divertint més amb una pilota a la grada llençada que amb el partit. La gent està desconnectada tot i que avui la seva acritud vers l’equip no ha estat negativa. Normal que xiulin a Roberto i Alba. Tinc la sensació que Koeman té l’espasa damunt del cap. O dóna mostres de resposta o no es menjarà els torrons.

L’única esperança està en recuperar lesionats per donar una altra vidilla. 


UNA LLANÇA A FAVOR DELS DOCENTS!



Ara que comença un nou curs vull recordar el paper heroic que fan els Docents. Durant 9 mesos no només ensenyen als fills dels pares sinó que els aguanten. I a més ho han de fer sovint amb unes condicions que no són les més adequades. Una classe amb més de 15 persones ja comença a ser ‘complicadeta’ de gestionar. Doncs imaginem classes de 30 o més persones; és de manicomi! Normal que no es pugui arribar a tothom! Normal que no es pugui donar una atenció més personalitzada. Però qui pensa amb els Docents? Qui emfatitza amb els Mestres? Entre tots els hem abandonat! Mentre la classe política i la societat giri la cara a l’ensenyament i l’aprenentatge estem perduts. Hem desautoritzat dues figures cabdals de la societat: els Metges i els Docents. Així com abans als pobles junt amb l’alcalde i el capellà eren les dues autoritats inqüestionables, avui en dia tot i tothom és qüestionable. S’ha perdut el respecte i aquí tothom es veu capacitat per dubtar de la professionalitat dels mateixos. I sembla que ens en comencem a adonar que ambdós són vitals. Els Metges salven vides i els Docents t’ajuden a preparar-te per la vida. El tema és que haurien de ser un complement al que els pares i la família ensenyen i acaben sent els que intenten redreçar el que els pares torcen o allà on no arriben. Doncs això; a veure si entre tots donem més suport a Mestres, professores i professors! Bona entrada de curs

7 de set. 2021

EN CONTRA DEL CELIBAT. PER UNA ESGLÉSIA MODERNA!



 ‘Xavier Novell, exbisbe de Solsona, nova vida: té nòvia, escriu novel·la eròtica’. 

Així titulava el Nacional aquesta notícia. No cal dir que impacta. Fa unes setmanes ja va transcendir que en Xavier deixava el Bisbat per motius personals. No entraré en la seva labor com a sacerdot, tot i que no m’estaré de dir que ha estat força lamentable volent curar ‘gais’, fent exorcismes, tractant l’avortament com un genocidi i traient de l’església noies en minifaldilla.  Per tots aquests fets ha rebut sonades crítiques de la gent, de companys sacerdots o de Sor Lucia Caram, que el tracta de desequilibrat mental per les seves derives. Em centraré en el fet que ha deixat l’església. Ja se sospitava per on podien anar els trets. Doncs que és persona abans que res i que s’ha enamorat i vol viure la vida al costat de la seva enamorada. Quin mal hi ha en això? Jo crec que cap. Mentre que al Bisbat es deuen estirar els cabells ja que ha trencat el celibat (viure sense casar-se i viure en la continència sexual) molts l’aplaudim. I seria bo que l’església en prengués bona nota. I és que; quin mal hi ha en defensar el missatge de Jesús i tenir parella i fills? Ell de moment, pel que es diu a les notícies, no ha deixat el sacerdoci. Serà que vol fer uns mesura de pressió perquè l’església rectifiqui i permeti capellans amb parella o casats? L’església està massa propera a l’edat mitjana. Estic segur que el sacerdoci es pot compaginar amb una vida normal i corrent en parella. Ni en tinc cap dubte que tindria més credibilitat i tot, ja que serien persones molt més de carn i ossos i no ‘tants esperits’ ni tants ‘sacrificis’ de la carn. Admirables són les decisions que han pres el Joan Enric Reverté (Padre Jony) o en Xavier Novell (ex bisbe de Solsona). Després de deixar el sacerdoci, viuen en parella i segueixen amb la seva labor d’ajudar als altres i segur que la seva fe en Jesús no s’ha perdut. I una altra cosa dic; potser l’església solventaria dos problemes que l’estan llastant darrerament: els abusos sexuals i el fet que altres persones puguin exercir el sacerdoci. Tombant una mica per esglésies d’arreu de què ens n’adonem? Que són 4 gats i la majoria és gent gran i persones de sexe femení. Quin problema hi hauria per exemple en que una dona del mateix poble o de la mateixa diòcesi pogués oficiar una celebració eucarística? O un home, clar? Doncs, tot i que el Papa Francesc ha fet alguns passos (acceptar 120 sacerdots -casats- al convertir-se al catolicisme) no s’està per la labor  I què va passant amb els feligresos? Doncs que dia a dia, entre els missatges cada vegada més confusos, els casos de pederàstia i l’anquilosament ideològic l’església s’està buidant progressivament.




31 d’ag. 2021

AL LÍMIT DE LA DELINQÜÈNCIA!


Arriba l’estiu, la calor, la piscina, la fresca dels vespres, les trobades a la plaça, les nits de cerveses a la terrassa del bar, la festa major... I amb tot arriben adolescents al poble i amb ells arriba molta alegria i molta energia i també -per desgràcia- mala educació i ganes de ‘gamberrejar’. Ja se sap que es beu i que es fuma; tota la vida s’ha fet. Alguns també acaronen les primeres experiències de sexe; fins aquí tot comprensible i normal! El que no és normal i no s’hauria de tolerar de cap manera és que hi hagi xusma que es dediqui a ‘xafar’ el poble. L’any passat es van xafar a pedrades faroles del baixar de la pista i es van fer pintades nazis a al zona dels rentadors. Un altre dia no se’ls hi va acudir més que fer una ‘cabanya’ -res anormal- i encendre un foc com a les acampades (amb el risc d’incendi que això comporta). Per cert; la runa de les barraques prové de la deixalleria d’on l’agafen amb tota impunitat. El vent ha fet que molt d’aquest material s’escampi pel trossos del voltant sobretot plàstics i materials volàtils.

Enguany s’han fet uns quants passos més. A part de llençar pedres a la pista des de dalt dels terrats dels equipaments esportius als quals escalen, han esbotzat la porta a patades d’un dels magatzems del poble. Un dia de matinada també vam observar com un individu es pixava a la porta del cotxe d’un amic. I lluny de refer la situació es va girar i va continuar ‘la feina’. De disculpa? Cap ni una! El colofó se la emportat la nova moda de merda, que no és altra que escalar la barana del parc infantil, accedir a la barana de la piscina i llençar-se allà dins de dalt de tot. Quants metres hi pot haver des de dalt? Dos, tres? A més no et pots donar impuls ja que justet t’hi caben els peus. I a més diríem que l’estat etílic és elevat. El que més m’emprenya és que els pares de les ‘prendes’ n’estan assabentats. Total impunitat i barra lliure al bandalisme! Ens omplim la boca que els pobles necessiten persones i bla, bla, bla... més val ser pocs que haver de suportar aquesta púrria! Per venir a fer això quedeu-vos a casa!


29 d’ag. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 2 - GETAFE 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 3.

BARÇA 2 (Roberto, Memphis) – GETAFE 1.



2. EL TITULAR: ‘7 de 9 punts i aturada per respirar’.

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

La posició de Busi en defensa per treure la pilota. Queden darrere tres: ell a la dreta, Araujo i Lenglet i els laterals s’incorporen a mig del camp.

M’ha agradat veure Nico i Gavi tot i que tampoc hauria passat res donant una mica més de dinamisme amb Riqui.

NO M’HA AGRADAT.

Més coses negatives que pas positives. Desencoratjador!

Som massa tous a mig camp. Si no tenim intensitat facilitem el joc rival.

M’ha semblat a la primera part que els de dalt i els del mig estaven massa separats i això permetia que ells juguessin tranquis entre línies.

El canvi de Griezmann per Mingueza, pel fet que posi un defensa. 

A la segona part no hem creat una clara ocasió fins al minut 39. No han arribat pilotes dalt de manera que de poc serveix posar-ne tres davant. Segueixo veient més important reforçar el mig amb un jugador més.

Encaixem massa gols! 

Massa dubtes genera aquest equip!

RIVAL.

Se li nota el toc de Michel de voler més la pilota. Han sabut llegit molt bé el partit uns 70 minuts, rectificant i millorant l’equip.

Pot ser que l’error sigui deixar molts espais que si són ben aprofitats poden fer-los molt de mal.

Han sabut llegir bé que la clau estava en fer circular Alenyà i Sandro entre línies i amb combinacions curtes ens han creat problemes. Amb els seus dos canvis crec que han perdut toc al mig.

Em quedo amb aquests dos jugadors: Alenyà i Sandro amb Adn Barça.

4. LA CARA I LA CREU. La creu li dono a Griezmann. Partit negre del francès que ha semblat més estorbar que aportar. La cara per l’únic que il•lusiona una mica: Memphis. 

5. LA MOVIOLA. Gonzàlez Fuertes. Li havia d’haver tret a Unal targeta groga per deixar anar el peu a Ter Stegen i a la segona part una altra a Timor per lesionar Roberto. S’ha equivocat amb merdetes, com faltes no xiulades. Ho ha tingut fàcil!

6. PER RECORDAR. Debut de Gavi amb 17 anys.

7. LA VEU DEL SOCI. Fa molta ràbia haver de sentir que Tele5 donarà el debut de Messi. Tot per l’audiència i per tocar els collons a la culerada! 

Es nota la gent trista. Estem perdent afició amb la marxa de Messi. Feina hi ha per omplir les places disponibles del camp actualment que són de 20.000.

És un Barça gris, sense ànima. Poques coses donen ànima a aquest equip. Koeman sembla que no acaba de trobar la tecla per fer funcionar aquests jugadors. I crec que tenim suficients jugadors per fer un equip amb dignitat, sobretot quan tinguem tots els disponibles!






24 d’ag. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. QUAN ES PERD LA VERGONYA!


Hem passat unes bones vacances a Menorca aquest estiu de 2021, a Ciutadella. Ens hem sentit com a casa per moltes raons però sobretot per l’acolliment fora humà de la seva gent i també, més enllà de la bellesa d’aquesta terra, perquè no ens ha calgut canviar de llengua durant els 11 dies que ‘hem estat illencs’. La veritat és que ens hem quedat parats de sentir -més del que ens pensàvem- parlar menorquí als carrers, les places i els comerços. Doncs bé; arribem i dues setmanes després sentim i llegim aquestes declaracions d’aquest inútil ignorant: Casado: "En Baleares no habláis catalán, habláis mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterenc". Sentir aquestes paraules prostituïdes i malintencionades sap greu però fa més mal com el públic assistent al míting (gent de ses illes suposadament) aplaudeix ferventment. S’ha perdut la vergonya definitivament en la política espanyola i és molt trist. I no només això; com que a la majoria els han manipulat des de les escoles i des de casa per anar en contra sobretot del que fa tuf a ‘catalan’ doncs s’hi recreen i ho avalen. Com a Filòleg Hispànic que sóc em cau la cara de vergonya de sentir aquestes barbaritats i de veure que ningú alça massa la veu per contrarestar-les. Ja els hi va bé la ‘caña contra Cataluña’. És com allò de l’’a por ellos’ tant tristament recordat. Realment s’han posat al nivell d’una professora miserable que vaig tenir a la URV que afirmava que el català era una dialecte del castellà. Quant odi que ens tenen! Vull felicitar el valor de la Presidenta Francina Armengol; de les poques que ha plantat cara a la mentida i falsedat que sovint ven el PP de Casado. Per aquesta mateixa regla de tres m’agradaria saber que en dirien tota la ‘fatxada’ si algú afirmés que el mexicà, el peruà o l’andalús no són castellà. Parem aquesta barbàrie sinó tard o d’hora se’ns menjaran i ganes no els hi falten!


22 d’ag. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BILBAO 1 - BARÇA 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada 2.

BILBAO 1 - BARÇA 1 (Depay).



2. EL TITULAR: ‘Anul•lats 65 minuts amb les armes de sempre’. Empat just!

3. LES CLAUS DEL PARTIT.

BARÇA.

M’HA AGRADAT.

El lideratge de nou de De Jong. Ell aporta fluïdesa a l’equip amb les seves conduccions. Al tram final ha s’ha erigit com a líder jugant més lliure i amb les ajudes pel mig de Griezmann.

Quan Busi i De Jong estan ben junts l’equip flueix millor. Pedri ha passat desapercebut però Roberto amb l’ajuda de Griezmann han ajudat a donar més llum.

Depay al mig de la davantera caient una mica a banda és letal. Ajuda a que els defenses hagin d’estar per ell i es generin espais que no hem aprofitat del tot. Ha fet un golàs! Pinta molt bé ja que és un jugador diferent!

NO M’HA AGRADAT.

Equip massa aculat durant gran part del partit, fet que ha permès al rival generar molt perill ja que recuperaven ben amunt.

No s’han fet bé les ajudes en defensa amb els laterals. Braith i Griezmann no han ajudat com l’altre dia (el francès si a la part final).

Hem tirat massa de pilota llarga al ‘tun tun’ de Neto. Pilotes perdudes i més atenent la major alçada dels seus jugadors.

RIVAL.

Pressió brutal que han estat capaços de fer ben bé 65 minuts. Han fet que Neto hagués de tenir molt protagonisme forçant-lo a cometre errors.

Han tapat bé la sortida de la pilota nostra negant-nos fluïdesa.

Molt de joc estratègic de la mà de Marcelino. Han tingut clar que ens havien d’agafar l’esquena dels defenses. 

En atac solen pujar força en bloc i saben replegar-se bé tot i que això comporta un alt desgast físic.

Partidàs de Williams. El sol ha fet anar de corcoll tota la nostra defensa exigint sobretot l’Eric.

4. LA CARA I LA CREU. 

La cara és per De Jong. En els moments més crítics s’ha posat l’equip a l’esquena exercint de líder i ha contagiat l’equip 

La cara és per Eric Garcia. Ha estat superat per Wiliams a l’espai i ha fallat en el gol d’ells. Queda molt!

5. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Ens ha anul•lat un gol per una dubtosa falta de Braith en el salt. A la lliga anglesa aquesta mai s’hauria xiulat. Ha expulsat correctament Eric Garcia.

6. PER RECORDAR. Debut amb 18 anys de Demir. Avui se l’ha notat nerviós però pinta que té una esquerra de luxe.

7. LA VEU DEL SOCI. Acabem el partit amb millors sensacions que durant el mateix. Ens hem sentit l’equip nostre els 25 minuts finals. La resta ens han tingut collats i no hem rutllat com equip. Mitjana anglesa: 3 punts de casa i 1 fora. Crec que el resultat és just! Ens queds molta feina per fer i un llarg camí per recórrer! 

Mola molt aquesta segona equipació lila.

Hem rebut una bona injecció de diners que faran que el club pugui començar a sanejar-se lentament. Confiarem en la bona gestió de Laporta!










17 d’ag. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!


Pregó festes de Gràcia. Xiulen l’alcaldessa Colau. Jordi Cuixart agafa el micro i recrimina a la gent el gest! Com si fos una mena de pare de família diu que el que hem de fer és unir i sumar i no desunir, i anar junts. I com se sent amb el poder i l’autoritat per fer aquestes afirmacions? Perquè es creu un líder i un interlocutor de tot un poble que té per meta la independència. I ve a dir que els xiulets venen donats perquè Espanya ens vol dividits. Però que dius Jordi Cuixart? És una pixada fora de test com una catedral. La gent xiula la Colau ja que n’està fins a dalt de tot de la seva política. Ella soleta i el seu equip de govern han pres mesures que han descontentat una part de la gent i per això la xiulen. D’això se n’hi diu llibertat d’expressió, la mateixa que tu exigeixes quan vols que et respectin la teva defensa de la llibertat del poble de Catalunya. Faltaria més que a les nostres places i als nostres barris no poguéssim expressar els nostres sentiments i emocions. Jo crec sincerament que aquest dia en concret Espanya poc hi tenia a dir i a fer. Espanya ataca amb les seves armes. Espanya amb els tribunals i la seva policia en té prou per tancar -injustament tot sigui dit- els líders del Procés independentista-. Espanya no anirà a promoure els xiulets contra la Colau i després contra tu a Gràcia. No cal recórrer a Espanya per voler destruir Catalunya. Molts dels líders que van conduir l’anomenat ‘Procés’ ens van enganyar com a Xinos. I sí, han passat tot aquests temps injustament a la presó però potser algun dia haurien de rendir comptes amb el poble de Catalunya.

De les poques coses que li queda a la gent i al poble és la sobirania personal de dir i expressar el que ens doni la gana i ni tu ni ningú ens coartareu aquest dret; un dels pocs que ens queda! Per tant visca la llibertat d’expressió que només ha de tenir per límit la xenofòbia, el racisme, el masclisme, el feixisme o el nazisme i tantes altres xacres ben vives per desgràcia avui en dia. De la mateixa manera que és lícit cremar una foto del borbonot perquè estem farts de la monarquia, és lícit xiular la Colau i a qui faci falta i si convé a tu també Jordi Cuixart.


15 d’ag. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES 21-22. BARÇA 4 - REIAL SOCIETAT 2


1. LES DADES DEL PARTIT. 

Lliga. Jornada: 1.

BARÇA 4 (Piqué, Braith 2 i Sergi Roberto) – REIAL SOCIETAT 2.


2. EL TITULAR: ’20 minuts esperançadors’

3. LES CLAUS DEL PARTIT. 

BARÇA. 

M’HA AGRADAT.

Bons primers 20-25 minuts del Barça amb tics d’equip sobretot en defensa, amb ajudes constants dels de dalt (dels extrems als defenses).

Interessant la dupla en defensa amb Eric Garcia i Piqué en teoria canviats de banda.

M’ha semblat que en defensa practiquem una mena de 4-5-1 i en estàtic un 4-3-3.

Canvis de posició constant dels de dalt -com en temps d’en Cruiyff- que potser despisten més que una altra cosa. Per mi lo millor veure Memphis al mig i Griezmann i Braith per banda.

M’encanta el debut de gent de la Pedrera. Cal temps per donar partits a tots aquests nois i Koeman segur que els hi donarà oportunitats.

M’ha encantat el protagonisme de Memphis i de Griezmann.

NO M'HA AGRADAT.

No m’han agradat gaire els passis en llarg de Neto.

Els canvis -lògics pel cansament- han destarotat l’equip.

RIVAL. 

Han sortit amb por i força perduts provablement al no tenir una referència clara en atac.

Bona segona part al restructurar l’equip i donar-hi més lògica.

Han fet un pas endavant i han pressionat més amunt. 

Des del moment que han tingut la pilota han estat més perillosos.

Han sabut trobar l’esquena de la nostra defensa.

Oyarzabal: ha fet un golàs! Quina esquerra i quina tenacitat!

4. LA CARA I LA CREU. 

Avui la cara li dono a Braithwaite per ser protagonista de dos gols i participar en un tercer. 

La creu. És aviat però no han aportat res ni Sergi Roberto al mig del camp ni el Royal al lateral.

5. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Partit fàcil en el que ha comès un error cabdal. Abans del gol del Barça, han fet una falta clara a un jugador de la Real. Ja a la segona part podia haver tret més targes. Pel que fa a la targeta a Nico la veritat és que es deu al nou reglament; la crítica va per aquesta nova regla incomprensible ja que s’ha emportat la pilota netament, tor i que entra fort.

6. PER RECORDAR. 100 partits de Griezmann. Avui ha fet un bon partit! Sembla que ha agafat un nou rol amb major protagonisme.

7. LA VEU DEL SOCI. Primer partit de la nova era post Messi i primer partit amb gent al camp després d’un any i mig. Quanta falta que fa el públic! Al minut 10 de la primera part han cantat ‘Messi’ i alguns -pocs- han xiulat. A la segona els crits de ‘Messi’ s’han vist ofegats amb crits de ‘Barça’. No hi ha millor resum possible! Primer el club i jugadors com Piqué i Sergi Roberto són un exemple del que és sentir un club (que consti que no és una crítica a Messi; s’ho mereix tot). Nous temps a Can Barça tot i que després dels canvis l’equip s’ha trencat i hem recuperat vells fantasmes de remuntades en contra. Avui no mereixíem perdre! 




11 d’ag. 2021

ELS PUNTS SOBRE LES IS. ADÉU MESSI!


ADÉU MESSI!

Un dia o altre havia d’arribar el dia en el que Messi s’acomiadaria del Barça. Realment les imatges de l’astre argentí plorant són corprenedores i ens que ens ha donat molt, moltíssim! I sí; ha estat el millor de la història. Als culers ens ha fet molt feliços! I per primera vegada en tot el temps que duu a Barcelona l’he vist persona en les seves declaracions. Ni ell ni el Laporta del tot no han aclarit res, l’únic que queda clar és que no seguirà en el club. Una vegada més les formes no són les més adequades. Només ha faltat que aquests darrers temps no hi ha pogut haver gent als camps per gaudir-lo amb directe. Per molt que el dia del comiat hi fos tothom, mig marxa per la porta del darrere. Es mereixia molt més. Per exemple un bon comiat, si convé una temporada anant jugant ja no només per acomiadar-se de la culerada sinó del món del futbol en general, tal com va fer l’Iniesta. Es mereixeria sortir a les espatlles de la gent, del camp i és que la seva quinta i ell han fet gran el Barça per consolidar-lo com un dels grans d’Europa. I és que aquí ho ha guanyat tot. No cal entrar en els trofeus aconseguits perquè per mi el més important és que mentre ell ha estat en forma ens ha permès somniar que tot era possible d’aconseguir. Així han arribat remuntades impossibles i èxits aplastants. Ell i els Xavi, Iniesta, Henry... ens han fet viure la màgia del futbol, com un altre dia ho feu en Ronaldinho, Romario, Maradona, Ronaldo, Rivaldo, Cruiyff o Kubala. Com un dia va dir el gran Jorge Valdano són jugadors de dibuixos animats i això a Barcelona és el que et fa escollir anar al futbol a treure’t l’abonament del Liceu. Ha estat un jugador tocat pels déus. La seva esquerra provablement serà irrepetible. I podem estar contents d’haver-la gaudit al nostre club i al nostre país.

La sensació que tinc, més enllà d’una mica de tristesa, és que en Koeman ha quedat més alliberat. Perd gol si, però guanya el fet de poder fer un sistema de joc amb onze components, cosa que amb Messi no succeïa. Amb ell al camp necessites muntar una mena d’estructura amb 9 jugadors per pal·liar les seves mancances defensives (que evidentment compensava amb golassos i màgia). Amb ell al camp calia un engranatge al seu voltant que amb els jugadors que hem tingut, no hem sabut fer bé del tot darrerament. Segur que l’edat de molts d’ells hi ha tingut molt a veure! Així han vingut derrotes humiliants davant de veritables ‘equips’ amb majúscules. Nosaltres rarament hem sabut ser un equip. Aquests darrers entrenadors mai han sabut bastir aquest equip entorn a Messi, del tot. Koeman perd Messi però guanyarà el fet de poder treballar molt millor l’equip; de crear un equip ben compensat! Veurem també com reacciona l’afició. Tinc la sensació que molts comencen a veure Laporta com el culpable de la situació i la culerada és molt histriònica. Ja em veig -si van maldades- allò de ‘Messi si, Laporta dimisión’. 



Venen temps complicats pel club. Haurem de passar uns quants anys amb el que tenim. Esperem que hi hagi una bona direcció tècnica que pugui assessorar bé i a tirar de pedrera que per això hi és. A eixugar el deute i a desprendre’ns de tots aquells jugadors que poc o res aporten. Cal fer un equip amb gent compromesa i està clar que amb mega campions de tot i amb gent d’edat massa avançada això no es podrà aconseguir. Cal saba nova i jove, i segur que molta paciència!

Dit tot això; mil gràcies Messi! Visca el Barça i Visca Catalunya! 

Ara més que mai a demostrar que som més que un club!


23 de jul. 2021

VIATGE A MENORCA 1-11/07/2021

Posta al far de Fornalutx

Després de dos anys sense poder agafar un avió, al final hem pogut agafar-ne un per viatjar a  Menorca. I ha estat un privilegi sortir des de Reus mateix. Uns dies que ens han anat molt bé per desconnectar de tot plegat una mica.

DADES TÈCNIQUES

VOL. Companyia Volotea. Hem agafat la tarifa Combo flex plus que et permet embarcar prioritàriament, facturar una maleta per persona i pujar a la cabina una maleta petita i una bossa de mà. A més, vam escollir seure amb espai ample i la veritat és que molt bé. Tot per 289,95€ euros ambdós vols. Després de canviar-nos el vol dues vegades d’horari al final l’avió a l’anada ha arribat amb retard i hem acabat sortint a l’hora prevista inicialment. A la tornada tot correcte!



ALLOTJAMENT. Ens hem allotjat a Casa Jaume en ple centre de Ciutadella, al casc antic. Dos carrers més enrere dels Porxos i l’església. Damunt mateix del port vell i amb aparcament garantit gratuït a la zona del port antic. És una casa amb planta baixa (menjador i cuina), tres habitacions (la millor la del mig) i un terrat amb vistes a la catedral preciós. Té un aire condicionat a la part alta i dos ventiladors grans de sostre que ajuden a repartir l’aire per tota la casa. 1535 euros per 11 dies. 










EL COTXE. Hem fet els tràmits amb Rentalcars que és un mitjancer. A Menorca el cotxe però te’l proporciona Budget (en el nostre cas). Tot i l’amabilitat un enredo més: ens han convidat a ampliar l’assegurança per si de cas. 300 euros més que se sumen als 500€ ja pagats. En fi; lamentable! El cotxe que ens han donat ha estat un Citroen C3 amb 1300 km. Brutal! Al final hem acabat fent 944 km. O sigui que hem tombat força.



L’IMPRESCINDIBLE

CALES. És el principal atractiu. N’hi ha més de 200 de manera que és inabastable. El denominador comú és una aigua cristal·lina i uns fons marins magnífics plens de vida de flora i fauna. Molt recomanable anar-hi amb unes bones ulleres i una càmera aquàtica. Hem vist cales de roca i terra. Jo em quedo amb les de roca ja que no t’embrutes tant. De roca vull anomenar les següents: Calescoves, Cala en Brut i la Planta llarga i Sa Farola de Ciutadella (on hi solen anar els autòctons). De sorra n’hem vist de tres maneres: vermella (Cala Pregonda), Sorra blanca (Cala en Porter) i de fosca (Es grau).


VILES. Sense cap mana de dubte la millor és Ciutadella (té tota l’essència del Mediterrani). En segon lloc Maó. Dels pobles d’interior ni Alaior, ni Ferreries, ni Es Mercadal tenen massa històries. Dels tres em quedo amb Es Mercadal. Dels pobles de costa està bé tombar per Fornells i Es Grau. Totes aquestes viles -excepte les grans- tenen el punt en comú que són pobles blancs i això fa que el contrast amb cel i mar sigui més gran encara i més bonic.


RESTES PRE-HISTÒRIQUES. POBLATS TALAIÒTICS No em cansaria de visitar-los. Tenen un nosequè que t’atrau! Potser aquest punt de misteri de no saber exactament que s’hi feia o quin concepte s’hi tenia. M’ha sorprès que encara no s’hagi fet una investigació a fons del seu ús i significat. Serà magnífic algun dia saber-ho. Curiosa també la semblança que presenten els poblats talaiòtics de Menorca amb els nuraghes de Sardenya. Segur que hi ha més lligams dels que ens pensem. Dels centenars que hi ha crec imprescindibles: Galmès, Trepucó, Talatí de Dalt i Torregrossa. NAVETES. La Naveta des Tudons. COVES. Cova dels Coloms.


FARS. Aquest és l’ordre que jo recomanaria visitar. Els dos primers amb posta de sol inclosa: Nati (el que té els voltants més bonics), Artrutx (per mi el més plàstic), Favaritx (el que està en una zona més agressiva) i Cavalleria (el més alt). Sa Farola (el de Ciutadella).


BARRANCS. Algendar (baixar per ell fins a l’alzina vella però pujar pel Pas d’en Revull) i Binigans (per accedir a la Cova dels Coloms i baixar fins a la cala).


PAISATGE. Essencialment de camps de cultiu ramader ben tancats amb murs de pedra. Un dels atractius són les portes de fusta que tanquen aquests camps closos. Sobta l’espai més verd sobretot a la zona dels barrancs. Als extrems la vegetació és més arbustiva.


MENJAR I BEURE. PEIX (a poder ser menjar una caldereta i peix amb una bona fritada I POMADA (Gin Xoriguer amb granissat de llimona). FORMATGE (de Maó i semicurat) I SOBRASSADA (de porc de la zona). Si pots anar a comprar al mercat de Ciutadella i cuinar-te carn de vedella ‘vermeia’ que diuen ells és excepcional.


L’ITINERARI

1/7/21 REUS-MENORCA (Maó)- CIUTADELLA.

Amb un dia una mica rúfol encara després de la pluja del matí anterior hem sortit de Reus. Les sensacions? Una mica estranyes la veritat. Por als controls per allò de la incertesa que alguna cosa has fet malament, tot el rotllo de les mesures de seguretat i higiene... El cert així mateix és que en pocs minuts hem passat els controls. Hem esmorzat tranquil•lament; entrepà exclusiu de casa: truita dels ous de les gallinetes i carabassó del tros! Ja a la sala d’espera hem esperat quasi una hora com si estiguéssim al sofà de casa. Impecable la terminal de Reus! A veure si els governs li donen la importància que es mereix!

En pocs menys d’una hora ens em plantat a l’aeroport de Maó. Darrere hem deixat la ciutat de Reus abans de perdre’ns entre els núvols i passar una horeta enmig del blau cel. Abans d’agafar la maleta facturada ens han fet la comprovació pel tema Covid. Et donen un paperet amb un símbol de bé i au, a trepitjar sòl menorquí. 

En tres quarts d’hora hem arribat a Ciutadella. A casa Jaume ens esperava el trempat Senyor Josep, l’amfitrió. Ens ha fet cinc cèntims de la casa i de què veure a l’illa.

Unes quantes compres per passar els propers dies i a tombar per Ciutadella; és una cucada. Estem a dos minuts caminant de la Catedral i del centre. Un privilegi la veritat! I és que tombar per aquests carrers de dia o de nit és talment un goig. Respiren una història barrejada de centenars d’anys impressionant. Perdre’s pel casc antic té aquella essència que t’acosta a Corfú, a l’Alguer o Palma. Els carrers són estrets i els més vells estan empedrats. Les cases que a banda i banda s’hi aixequen conserven un encant únic. Es busca tenir controlat fins el darrer dels detalls. La majoria de cases particulars sempre romanen obertes ja sigui la porta d’accés com les finestres laterals. I és que la gent sol fer vida a peu de carrer. De fet molts fins i tot podríem dir que fan vida al carrer sobretot quan el sol va perdent força. La majestuositat dels Palaus que encara s’hi conserven donen fe de la importància que la vila ha tingut. Pel que es veu a Ciutadella s’hi resguardaren la vella aristocràcia i la part més alta de l’església. El carrer dels arcs (Josep Maria Cuadrado), la plaça de Born, la Catedral, els palaus, la plaça del Mercat o la zona del port vell són senzillament impressionants.








Ja al vespre, quan el sol es perdia per la zona del far de Nati, nosaltres hem pujat al terradet per fer el vermut i sopar al mateix temps que els llums, entre les persecucions i els crits de les orenetes, agafaven el control de la vesprada.




2/7/21 NAVETA DELS TUDONS, POBLAT TORREGROSSA, BANYET CALA EN BRUT. TARDA: PEDRERA LITHICA I POSTA DE SOL A PUNTA ARTRUTX.

La primera nit sempre costa dormir. La pega és que l’endemà et lleves més tard; bé tampoc tant: a les vuit. En fi! Hem esmorzat i ens hem posat en camí. La primera aturada per recular fins a la Prehistòria l’hem feta a la Naveta dels Tudons. És una nau triangular similar a una piràmide (tot i que més petita) feta amb uns carreus enormes. Era un lloc per fer-hi enterraments. Tocar aquestes pedres et dona una energia enorme!




Llavors hem pujat una mica fins a les restes del Poblat de Torregrossa. Tot i que els anys i els treballs agrícoles n’han malmès força l’estructura sobta veure una tauleta preciosa i diversos edificis com navetes i aljubs. Sorprèn comprovar que dues civilitzacions tan aparentment allunyades com la menorquina antiga i l’egípcia tinguin dues maneres de construir tan semblant.


Amb una calor sufocant hem baixat fins a Cala en Brut. Per primera vegada hem comprovat el meravellós color d’aquestes aigües cristal·lines. Són dos penya-segats habilitats per al bany. La gent es llença al mar ja que és prou profund per no prendre mal. El mal avui el podríem haver pres amb les meduses; n’estava ple. Justament avui he pogut estrenar la meva càmera aquàtica. Les fotos i la gravacions són impressionants.




A mitja tarda ens hem arribat a un dels llocs més guapos de la zona: la Pedrera de S’Hostal. És un conjunt d’antigues pedreres d’on s’extreien els maons blancs tan típics de la zona (pedra de marés). Les dues principals són les dues finals o les del començament, depèn de com ho enfoquis. Si des de la part alta sorprèn veure la immensitat del recinte des de baix et corprèn la grandària. En una de elles hi ha un laberint pel que pots circular resseguint els carreus numerats blancs. En un lateral a la baixada hi ha una mena d’escultura immensa amb forma d’humanoide.



El dia hem pogut acabar-lo a la Punta d’Artrutx. Quina zona! És feréstega! Tot són penya-segats que s’aboquen al mar amb formes sinuoses erosionades per la força de l’aigua del mar i del vent. Hem pogut gaudir de la primera de les postes de la setmana. És un d’aquells moments que desprenen una força única! Fotre’t un parell de birres mentre ens acomiadem del dia i del sol; un plaer! 


Remat de nit amb soparet a caseta a base de gambes i musclos. Gelatto italià de postres en una de les gelateries més autèntiques de la vila. Amb la brisa de la nit, un tomet pels majestuosos carrers de Ciutadella ve la mar de gust.


3/7/21 POBLAT TALAIÒTIC VILA GALMÉS, MAÓ, CALA EN PORTER I COVA D’EN XOROI. 

Si ahir va fer calor avui més encara! Hem sortit d’hora per ser dels primers a entrar al Poblat de Torre d’en Galmés. Com se sentien les ‘xixarres’ cantar posseïdes. Provablement aquest sigui un dels exemples més ben conservat de poblat talaiòtic. Al llarg d’un recorregut que es fa en una hora pots fer-te una idea ben clara de com vivien els prehistòrics. Habitualment eren cases en forma circular, la part central de la qual quedava descoberta. La resta es tapava amb bigues de fusta d’arbres i branques i restes d’arbusts. El més impressionant però és que encara pots observar clarament les bigues que aixecaven amb pedres enormes per aguantar-hi després les estructures del teulat. Algunes d’elles a més comptaven amb ‘taules’; unes construccions en forma de ‘T’ que miren al cel. Com en un joc, els forats que ha fet l’erosió a les roques mil·lenàries et permeten jugar a buscar la imatge impossible. Hi ha sales amb columnes i sales sense columnes. També s’ha conservat la manera com recollien aigua amb un sistema de vasos comunicants i aljubs. Finalment, destacar les coves i les navetes destinades a fer de sepultures col·lectives. Imprescindible!  







Maó. Hi hem passat unes horetes i n’hem tingut suficient. Val molt la pena la vista des de damunt del moll des d’una mena de mirador que hi ha. Des d’allà en veus la grandiositat del port que es capaç de rebre vaixells enormes com el de Transmediterrània. A la part esquerra et queda altiva la silueta de la vila vella de Maó. Baixar per l’església del Carme i entrar al seu claustre és un enorme plaer pels sentits. Allà mateix a l’AfrikaMo hem començat fent un vermutet per acabar dinant un pollastre cuinat amb salses africanes brutal. Havent dinat hem seguit tombant pels carrers propers on l’edifici de l’Ajuntament i l’Església de Santa Maria en destaquen, igual que una mica més amunt el Portal de Sant Roc. Al voltant edificis que s’aixequen als carrers en una barreja de cultures per sobre les que es va imposar la britànica. Maó és la capital però l’atractiu i la fama el té Ciutadella.









Banyet a Cala d’en Porter. Estàvem altament acalorats de manera que hem decidit banyar-nos en aquesta cala de sorra blanca, la qual s’aixeca entre dos penya-segats ben alts. De fet l’accés des de les casetes dels voltants es fa a través de llargues i dretes escales que van guanyant alçada. Submergir-te en aquestes aigües és un plaer. Amb unes bones ulleres i aguantant una estoneta ets capaç de veure el fons marí amagat dels ulls normals de la gent. Un espectacle veure-hi la vida que hi ha!


Avui la jornada l’hem acabat a la Cova d’en Xoroi. Aquest nom es deu a un personatge de llegenda. Aquest home es veu que va arribar nàufrag i es va ajuntar amb una noia dels voltants, desapareixent dels ulls de tothom. Una nevada va delatar-ne les petjades i els van voler apressar a ell i als tres fills que tingueren. En veure’s acorralat es llençà al mar amb el fill gran i perdé la vida. Doncs bé; què dir de l’espai? És una meravella excavada a la roca damunt del mar. La discoteca que avui hi ha no deix de ser una aberració humana en un espai que es podria donar a la natura i al gaudi dels humans i no a l’especulació del món de l’espectacle, l’alcohol i la festa. En qualsevol cas un indret bonic que costa 12 euros amb beguda inclosa (misèria).





Hem tornat esgotats pel sol i amb una cremada considerable! Havent sopar ens hem atrevit a baixar al Port de Ciutadella. A tope de gent sense guardar cap distància i sense mascareta la majoria independentment de si estaven passejant, esperant sopar, sopant o prenent quelcom. Val la pena baixar pel lateral dret fins al principi del port per veure la preciosa vista de la ciutat aixecant-se damunt del trencall de mar.





4/7/21 TOMET MATINAL PER CIUTADELLA, FAR DE CIUTADELLA I BANYET A CALA SA FAROLA. PONT D'EN GIL I POSTA A PUNTA NATI. 

Llevar-se d’hora sempre va bé i si és en llocs molt massificats si vols obtenir bones fotos és vital. Així que, entre que no podia dormir i les ganes de fer fotos m’he llençat als carrers de Ciutadella a les 7h. I quin plaer nano. Encara m’he trobat algun ressacós que tornava de festa però ha valgut la pena recórrer els carrers en solitud i poder aturar-me amb tranquil·litat en aquells espais que més m’agraden de la vila com la catedral, el carrer porxat, el Mercat o les diferents esglésies del casc antic. Tot en aquell silenci i aquella pau de quan la gent encara en té per una estona per llevar-se.










El dia s’ha llevat una mica tapat però després d’esmorzar ens hem posat en camí cap a l’extrem final del cap de Ciutadella. Allà el Far ‘Sa farola’ i l’església de l’Assumpció saluden els barcos que constantment entren i surten del port antic. Davant mateix el castellet de Sant Nicolau roman impassible damunt del penya-segat. 




Una miqueta abans just en el tombar de la carretera hem descobert una caleta petitona però molt tranquil·la, almenys a primera hora. És de l’estil de Cala en Brut, és a dir; hi ha com unes plataformes de formigó fi amb escaletes per pujar i baixar. És un plaer banyar-s’hi! I és una passada ficar el cap dins de l’aigua per observar la vida marina que a dins hi ha. M’ha sorprès avistar-hi peixos i més endins eriçons de mar. El fons marí et dóna uns sorprenents matisos de colors canviants. Com mola bussejar i fer-ne fotos.




Ja a la tarda hem anat una mica més amunt de la Cala en Brut per descobrir el paisatge que envolta el Pont d’en Gil, una roca foradada enmig del penya-segat per on hi solen passar determinades barques. Un lloc ideal per carregar-se amb la posta de sol.


El dia l’hem acabat a Punta Nati. Has de deixar el cotxe en un pàrquing habilitat que hi ha a poc més d’un quilòmetre i mig. Cal anar-hi d’hora ja que hi sol anar-hi  molta gent. Pren unes cervesetes i alguna cosa per picar ja que val la pena ser-hi una bona estona. El sol va davallant lentament fins que es pon al mar a tocar de la punta. Amb una mica de sort alguna gavina apareixerà en mig de l’objectiu i podràs tenir un record memorable.



Les vistes del Far construït el 1912 són realment boniques. Una recarrega de piles per l’ànima impagable.

5/7/21 FORNELLS, ES MERCADAL, CALA BINIMEL•LA, CALA PREGONDA.

Avui hem tirat cap al nord i el centre de l’illa. La primera paradeta l’hem fet a Fornells. És un poblet de costa on el blanc domina les seves façanes. El vent que hi bufa fa que sigui un lloc ideal per fer esports de mar com surf o kayac. Del poble en si en podem destacar l’església de anat Antoni i a tocar de l’aigua les restes del castell des del que defensaven la vila dels pirates. Just davant de la població hi ha un illot conegut com l’illa de les sargantanes amb dos farets ben bonics. A la part alta de la muntanya la torre de vigia i de defensa domina l’indret. Val la pena ascendir-hi. Les vistes des d’allà del Far de Cavalleria i dels sortints i entrats de la terra impressionen.













Al migdia hem baixat fins a Es Mercadal un dels vuit municipis menorquins. Com que era l’hora de dinar hem buscat lloc. Hem trobat taula a Las Vegas on hem degustat un arròs caldós i raia al forn boníssims. Acabat el dinar hem conegut una mica el poble pujant des del carrer Major, passant per la Casa Consistorial i ascendint fins l’església de Sant Martí. La vista del Mont Toro és incomparable! Tot i ser un poblet d’interior conserva l’essència del blanc tan típica.









A la tarda les cales han estat les protagonistes. Aquesta zona es caracteritza per tenir la terra vermella. Primer ens hem banyat a Cala Biminel•la, on per banyar-te has de fer-ho millor amb sabates ja que les roques hi son ben presents. En sec però trobes un forat prou fondo on deixar-t’hi anar. És una zona de molta posidònia. El fons marí és riquíssim. Si camines una estoneta per la part esquerra trobes un forat enmig de la roca al terra que es comunica amb el mar. És una xulada!









En vint minuts caminant per un paratge de western arribes a una de les cales més boniques de l’illa: Cala Pregonda. Hi ha bona sorra tot i que la majoria de la zona de bany s’endinsa per entre les roques, un dels elements característics de l’indret. Al fons a la dreta l’altiu Far de Cavalleria mai et perd la mirada. Tota ella és una zona en recuperació tant pel que fa a la flora com a les dunes. Els espais per on pots passar estan ben delimitats. Ben a tocar els camps ben marcats per antics marges preparats per a la pastura del bestiar et sorprenen en una onada de pedra seca i herbes a aquestes alçades de l’any ben grogues i seques.







6/7/21 TOMET PER CIUTADELLA (ESGLÉSIA DE SANTA CLARA, CASA SAURA, ESGLÉSIA DEL ROSER, EL MERCAT ) I BANY A LA CALA DELS PLANS DE LA PLATJA GRAN (CADIRETA DEL BISBE). POBLAT TALAIÒTIC SON CATLAR I POSTA AL FAR D’ARTRUTX.

Qualsevol hora és bona per donar un tomet per Ciutadella amb la pausa que et dóna el fet de no haver de fer res concret. Amb el toc de les campanes hem accedit a l’església dedicada a Santa Clara. Després hem entrat a Can Saura. L’edifici en si és bonic a més però l’exposició sobre el concepte de la mort al llarg de la història ens ha agradat molt. Després hem entrat a l’església del Roser que actualment està habilitada com a sala d’exposicions. No només pots veure la grandesa del recinte sinó que pots compartir art en essència pura. En aquesta ocasió hem vist obres exposades de Marianela Gallardo. Les botigues amb coses de la llar ens han agradat molt també. És un estil diferent; fresc! Hem anat tombant fins que hem arribat al Mercat de Ciutadella, una joia ben viva a la plaça de la Llibertat. És una plaça porxada on sota dels porxos diferents bars i restaurants tenen taules. Al mig hi ha una caseta inaugurada el 1859 que alberga les parades de peix i just al davant, sota sengles arcs que alternen el verd i el blanc hi ha sobretot parades de carn. Tot plegat un gaudi pels sentits.










Anant a la deriva buscant un lloc on banyar-nos hem seguit els passos d’una senyora gran mallorquina i efectivament hem fet cap a Caleta de la Platja gran mínima de sorra a la punta de tot, però amb un munt de raconets des d’on poder accedir al mar des de damunt de les roques, amb escaletes habilitades: els Plans de la platja gran. És increïble seguir uns els peixos que circulen per dins del clar mar. Llavors ens hem assabentat que aquesta és la zona de bany de la gent de Ciutadella.



Després d’un bon dinar i un descanset merescut, hem baixat cal a la punta sud. En primer terme ens hem aturat al Poblat talaiòtic de Son Catlar, que és el que conserva un tram més gran de muralla. En termes generals podem afirmar que esta força malmès però a part de la murada, mola haver-hi anat amb el sol caient. Les vistes que et queden dels grans rocs amuntegats i les ombres que es projecten són apocalíptiques.





El dia l’hem acabat de la manera més màgica possible amb la posta de sol al Far d’Artruxt. Per sempre quedaran gravades a la retina aquestes imatges.





7/7/21 BARRANC D’ALGENDAR, FERRERIES, CALA GALDANA I BANYET ALS PLANS DE SA PLATJA GRAN. 

Ens hem llevat ben d’hora. El dia s’ha aixecat una mica núvol però noi el sol ha escalfat de valent. Gran elecció la feta doncs per començar el dia: el Barranc de l’Algendar. Agafes una carreterona a Ferreries i després empalmes a un caminoi que es va complicant tant que costa molt arribar al pàrquing habilitat. Baixes pel mateix camí ample per la part esquerra del barranc, a l’obaga. És sorprenent la vegetació espessa que hi ha enmig d’aquesta illa majoritàriament seca. A mesura que tires barranc avall la humitat va creixent fins que finalment sents com el riu brolla muntanya avall. Dues fontetes  donen testimoni de l’activitat de filtració de la terra. És especialment bonica la Font de les Penyes. Allà comences a tenir constància de la grandària gegantina de les parets de pedra. El camí que es ressegueix és el vell camí que unia Ferreries i Ciutadella. És el Camí reial. Encara es conserva en molts trams l’empedrat majestuós i els murs de pedra seca que el voregen. Quan travesses el riuet comença l’ascens. A mig camí a mà esquerra et sorprèn un racó preciós amb una alzina mil·lenària enorme. Nosaltres hem pujat fins al molí. Hem retrocedit per tornar per un indret tocat pels deus: el Pas de Revull. Des de baix no està indicat. Hi diu: ‘camino adoptado por protección civil’. És la bomba. T’enfiles literalment per les escletxes que l’erosió ha fet entre parets de no sé quants metres d’alçària. El camí zigzagueja amb escaletes o directament damunt de la roca mentre una banda sonora de moixons que no cessen en el seu cant se sent durant tot el trajecte. Acabes sortint al camí de baixada a uns 400 metres de l’aparcament.









Hem fet una aturada a Ferreries. Hem aparcat prop del forn Lluís Febrer on hem adquirir unes delícies de pa per matar el cuquet de la gana. Llavors des d’allà hem passat per la Font Nova per acabar a la plaça de l’església de sant Bartomeu on igualment hi ha l’ajuntament. La vista de la vila des de la carretera que puja d’Es migjorn gran és molt maca.




D’allà hem baixat a Cala Galdana conscients que era una mala hora (12h). I efectivament així ha estat; hi havia cua per accedir-hi i bufetades quasi per entrar al pàrquing. Total que hem optar per pujar fins a la zona de miradors de la part esquerra i certament ha valgut la pena. La vista de la Cala és molt xula. Suficient ja que és una platja com les que podem trobar a Salou amb tot tipus de serveis. Nosaltres hem optat per posar rumb cap a la nostra cala preferida (Replans de la platja gran)  just a mig camí de la Cala Degollador (quin nom) a la part sud de Ciutadella.


Dinats i descansats hem voltat per Ciutadella. El nostre objectiu era visitar la Casa Olivar que va viure el seu màxim esplendor entre el XVII i el XIX. És molt interessant accedir a les majestuoses estances d’aquest Palau que s’aixeca just al davant de la Catedral. Tot està ambientat d’una altra època però val la pensa endinsar-s’hi des de la part més baixa amb les cavalleries i el celler a la part més majestuosa amb el menjador o les habitacions. Si pot ser millor anar-hi cap al tard per veure’n els llums oberts.



Llavors hem fet cap a la Plaça Llibertat per sopar al Granaíno (Can Rafa) una bona fritada de peix i unes albergínies amb mel delicioses. El remat l’hem ficat al Port amb una bona pomada (gin menorquí i granissat de llimona).





8/7/21 POBLAT TALATÍ DE DALT, BINIBÈQUER BELL, SANT LLUÍS, ES CASTELL. POBLAT TREPUCÓ, CALA COVES, ALAIOR I SANTUARI MARE DE DÉU DE TORO.

Cada poblat talaiòtic que visitem ens impressiona amb alguna cosa. El de Talatí de dalt és sorprenent per dues raons. La primera és que hi una tauleta tombada damunt d’una altra en diagonal. L’altra és que pots entrar literalment dins de diverses cases i sentir com s’hi podia viure. Ser a dins et proporciona una sensació de pau única.  També hi ha coves que eren utilitzades per fer enterraments col·lectius.







Llavors hem acabat de baixar fins a baix de tot a Binibèquer Vell. És un poble que recorda qualsevol poble blanc de Grècia tipus Santorini. Va ser construït als anys 70 i la veritat és que han sabut crear un ambient amb molts raconets i detallets. Meravella el contrast entre el blanc i el blau del cel i del mar. Van la pena recórrer els seus laberíntics carrers sense presses.







De camí ens hem aturat a Sant Lluís. En detacaria la monumentalitat de l’exterior de l’església dedicada a sant Lluís sobretot que recorda aquells temples neoclàssics francesos. Pel que es veu fou erigida al Segle XVIII per a honorar el rei francès en l’ocupació de Menorca. Al final del carrer també han conservat un vell molí amb les seves aspes i combinant el blau o el blanc.


Ja a l’hora de dinar hem acabat de baixar fins a Es Castell, en concret a Cala Fonts; un espai bonic per tombar-hi i menjar. Nosaltres hem escollit Lalola i hem dinat prou bé a la vora del port, amb el blau als nostres peus.



Amb una calorada en augment de nou hem reculat fins al Poblat taliòtic de Trepucó. I noi; impressionant i amb alguna cosa diferent com la resta. En aquest cas perquè s’ha conservat el talaiot més gran i una de les taules de major alçada. Es visita ràpid i com dic val la pena donar-hi un tomet.




Llavors ha arribat el plat fort del dia. Ha calgut caminar una estoneta des del pàrquing fins a la cala però l’indret s’ho mereix. Calacoves és un lloc màgic t’ho miris per on t’ho miris. Arribes pel barranc i la cala es va engrandint a mesura que avances cap al davant i cap a la dreta. Són imprescindibles escarpins ja que tot és roca. A la part esquerra hi ha un munt de coves picades a la mateixa roca. És una immensa necròpolis prehistòrica. Alguns dels forats estan tapats per seguretat però encara en pots visitar diversos i el cert és que posen la pell de gallina. Pel que sembla als anys 70 les coves foren ocupades per hippis per viure-hi. No cal dir que la vista des de dins amb l’alçada i la cala al fons corprèn. Un lloc misteriós i a la vegada que et deix petja en l’esperit.







Alaior. És un altre dels pobles de l’interior de l’illa. És una vila que va pujant en alçada fins arribar al punt culminant de la part alta amb la Catedral de Santa Eulàlia que és imponent. Són interessants els carrers a tocar la mateixa ja que contenen edificis antics amb pedra del país. Cal destacar els elements de ferro que embelleixen balcons sobretot.




Finalment el dia l’hem acabat al Monte Toro, el punt més alt de l’illa. Hi ha el Santuari dedicat a Mare de Déu. La llegenda diu que van trobar la imatge després de seguir un toro. El recinte és molt bonic i les vistes sobretot de la zona de Ciutadella i Fornells són excepcionals.





9/7/21 ES GRAU, CAP FAVARITX.

Ens hem llevat tard la veritat, de manera que ens ha costat més temps arribar a lloc a l’altra punta de l’illa. Hem passat migdia a la zona d’Es Grau. I hem arribat i ens hem enamorat de la seva pau i de la seva tranquil•litat. Aquí el to predominant de la sorra de les cales és el gris, totalment diferent de la resta de zones de l’illa. El poble està dins el Parc Natural de l’Albufera i és que amb els anys s’ha generat un estany natural d’aigua salada interior. Després de passejar-nos pels seus carrerets buscant perspectives interessants del mar amb les barquetes ens hem banyat a la platja d’Es Grau. Poc després del migdia al Restaurant Tamarindos hem assaborit una paella marinera a tocar de l’aigua del mar. En una ombra que ens oferia les cases ens hem ajagut a tocar de la neta aigua per fer una bona migdiada. El sol però ha anat girant fins que ens ha cremat les cames. Nou banyet per refrescar-nos i Cap a Favaritx.







Pots arribar en cotxe a 2km del far. D’allà fins al final hi has d’anar a peu. El sol ha estat mortal però s’ho mereix. El far és imponent i l’entorn és realment lunar. Hi ha una vegetació acostumada a les condicions extremes. És una zona on la tramuntana és l’ama i senyora! Un lloc imprescindible que et desperta a la vegada una certa angoixa i un cert misteri. No hi ha ni una botiga ni bar a prop, de manera que cal anar ben preparat. La pedra dominant és fosca, com la nostra licorella o pissarra. La sensació és que el mar des d’aquí es veu més agressiu.








10/7/21 FAR DE CAVALLERIA, VOLTANTS I COVA DELS COLOMS.

Des d’Es Mercadal agafes una carreterona molt maca que inicialment serpenteja per camps de farratge a aquestes alçades ja secs, de manera que molts ramaders aprofiten per fer les paques de cara a l’hivern. És un espectacle veure els camps segats enfilant-se cap a les cases. En un moment determinat el paisatge canvia. De nou les roques fosques prenen el protagonisme entre els verds intensos dels arbustos. Comença l’ascens cap al Far de Cavalleria. La carretera puja però deix de serpentejar fins arribar a un pàrquing a tocar mateix del far. Allà a les 10h solen obrir-ne les portes i certament és tot un espectacle. El sol encara no pica del tot de manera que pots tombar una mica per la zona. El Far s’aixeca en blanc damunt d’un penya-segat de 94 metres d’alçada que far feredat. A sota el mar l’hem vist calmat i en pau! Es veu que era una zona de naufragis constants i el far es va construir per evitar-los el 1857. Però del tot no ho van aconseguir. De tornada pots fer fotos molts interessants als penya-segats imponents que l’envolten i a les cales que el voregen.





Des de punta de Cavalleria hem baixat quasi a l’altre extrem de l’illa a la zona de Mitjorn. Allà ens esperava la darrera etapa del nostre viatge per l’illa. I hem acabat igual que vam començar: amb un monument prehistòric. Així com el primer va ser la Naveta des Tudons el darrer ha estat la Cova dels Coloms. Sense cap mena de dubte és la cova més increïble que mai hagi vist. Has de deixar el cotxe al costat de cementiri de la vila i has de baixat per una carreterona seguint les indicacions de l’Hostal. Allà l’asfalt s’acaba i comença un camí pedregós però ample. Més avall a l’esquerra entres per una porta de ramader i el camí es converteix en corriol. Primer davalles i després ascendeixes per arribar a aquesta mena de catedral pre-històrica. Se’t talla la respiració quan hi accedeixes per la petita boca (en comparació amb el recinte de dins). Són 25 metres d’alçada per 110 de llargada i 15 d’ample. Es creu que es va fer servir de lloc d’enterrament post-talaiòtic. Una banya que s’hi va trobat s’ha datat del 406 a.C.. No cal dir res més!



Al migdia hem dinat a casa i a la tarda ens hem dedicat a anar de compres per Ciutadella. De la mateixa manera darreres fotos d’aquesta bonica vila que ens ha acollit aquests darrers 10 dies. I soparet al terrat per omplir-nos d’energia amb els darrers raig de sol del dia. 









De veritat que ha estat una estada excepcional! Piles carregades! Fins aviat!