APARTATS

30 de set. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:7). BARÇA 1 - BILBAO 1.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 7.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 1 (Munir) – BILBAO 1.


3. ‘EL ENTORNO’. Pancartes de Llibertat a la primera graderia, just dos dies abans de l’aniversari de l’1-O. Gran cridòria en el minut 17:14. Primer ‘independència’ després ‘llibertat presos polítics’ potser amb més intensitat encara. Màxima expectació amb l’absència d’Umtiti per lesió i sobretot amb el descans de Messi. 78.015 persones.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 150è partit de Ter Stegen amb el Barça, dels quals 62 els ha mantingut amb la porteria a 0. Suàrez sempre ha marcat contra el Bilbao; avui estadística trencada. Piqué ha fet de capità, després Busi i finalment Messi. Des de 2016 el Barça no encadenava tres partits seguits sense guanyar. Sumem dos punts de 9 possibles. Dos pals més per a les estadístiques.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Ter. Defensa: Semedo, Piqué, Lenglet, Alba; bon partit en general. Mig: Roberto (per Busi; perdut en defensa), Raki (galons), Vidal (creixent però lent encara). Davant: Cou (desequilibrant), Suàrez (el millor) i Dembelé (perdut). Primera part fluixa de l’equip especialment al mig del camp. Un dia més estem en inferioritat allà i ens han agafat l’esquena els cops que han volgut. Ens ha faltat intensitat, combinació i paciència bellugant la pilota. Primers 10 minuts brillants amb Cou de líder. Després ens hem diluït en l’apatia general. Segona part intensa; el que s’exigeix a l’equip, mirant endavant i intentant remuntar amb els millors damunt del camp i no deixant respirar el rival.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Suárez. Avui ha estat en tot; assistent, rematant i intens com sempre. Li ha faltat el gol.
-‘ERES MUY MALO’. Partit nefast en banda canviada de Dembelé. Porta unes jornades amagant-se, demostrant-se irregular, tot i que a la segona part ha estat millor.
-L’INDULTAT. Bons partits de Vidal al mig i Lenglet en defensa.
7. EL RIVAL. 4-2-3-1. Marca d’ú a ú que acaba deixant l’equip exhaust i pressió a dalt forta. Berizzo té molt clar com jugar al Barça. Ens han blocat el mig del camp amb cinc jugadors sabent que nosaltres no en posarem més de tres. Defensa ben apegada al mig i davantera pressionant fort a dalt. Es fa difícil superar aquestes línies però si es fa, cosa que el Barça ha fet alguna ocasió, ho han fet amb perill. Davant ho tenien clar; passada ràpida a l’espai per córrer agafant l’esquena als rivals. A la segona part no han tingut forces.
8. LA MOVIOLA. Jaime Latre. Minut primer i possible penal que no xiulen a Cou; encert. Fora de joc del Bilbao que no era i el gol ben donat, sense fora de joc. Ha anul•lat bé un gol al Barça. En general ha fet un bon arbitratge tot i que en alguns moments ha donat la sensació que era una mica esbiaixat en l’aplicació de la llei de l’avantatge.
9. LA VEU DEL SOCI. Primera part decebedora. No hi ha dret que en tres partits no aprenguem la lliçó. S’ha començat a sentir aquell run run al camp que denota que la paciència s’acaba. I pel que es veu a la directiva també en comencen a tenir els ous plens. Segueixo pensant que o reacció o fora.
10. A LA CAVERNA. Bé. A dalt tot continua igual. Barça i Madrid amb 14 punts, amb 13 el Sevilla, Atlético i Betis 12. Espanyol i Girons es mantenen il·lusionats amb sengles empats. Tot continua igual doncs! Lliga ben apretada. Els de darrere venen forts!




ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 24-300918


UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.


Imatge lamentable de l’acollida en comissaries dels Mossos d’aquests nens i adolescents que arriben a casa nostra sols i sense companyia (MENA). No podem estar pendents de les competències que dóna l’estat en aquesta matèria. Hem de tirar pel dret i donar així una bona acollida i en espais dignes a aquests pobra gent. Accions contundents ja!

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Part forta de les festes de Misericòrdia. Tarda d’elements festius el dilluns i nit de revetlles i festes en diferents punts de la ciutat i per a tots els gustos. Penosa l’afluència a la Ghetto; una festa de la que es podria prescindir. També patètica la senyalització de les sortides d’emergència. Quan ja estàvem a punt de sortir a la Llibertat ens van fer recular per l’Anton Borrell i de males maneres. Massa sovint hi ha xusma que perquè es pensa que duu una samarreta d’una empresa de seguretat t’ho pot dir tot. L’endemà missa a l’esplanada del Santuari, toc de cornetes i tambors, ofrena a la Mare de Déu de Misericòrdia i testimoniatge de la baixada del Seguici passeig avall. Tenen un mèrit enorme. Per acabar una reflexió; no seria millor fer tots aquests actes el dia abans i així poder tenir l’endemà per reposar?

EL PERSONATGE. Mort Carles Canut, un referent el món del teatre sobretot. En televisió darrerament el vam gaudir a ‘Plats bruts’ i ‘Lo Cartanyà’. La immensa majoria el recordarà per dos treballs molt especials. Fer de ‘Rafeques’ al ‘Vosté jutja’ i pels més futboleros de comentarista -perico de cor- comentant els dilluns la jornada futbolera a ‘La Barberia’ amb el Pito Abril, en temps del Dream Team. Una de les primeres tertúlies netes esportives que recordo a la 1, on ell amb aquell parlar entranyable de Lleida, sempre defensava el seu estimat Espanyol. Descansi en pau!

L’EFEMÈRIDE. El 23 de setembre de 1973 morí l’escriptor xilè Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, conegut sota el pseudònim de Pablo Neruda. La faceta menys coneguda d’ell és que fou polític i exercí de Senador i Diplomàtic. El poble el recordarà no obstant per haver escrit un dels poemaris més bells de la història de la poesia en llengua castellana: ‘Veinte poemas de amor i una canción desesperada’. En el poemari hi inclogué 20 experiències amoroses en edat adolescent i és que el recull fou escrit quan el poeta vorejava els 20 anys. Per mi el millor la cançó desesperada. A partir del record d’un antic amor el reviu en la nit -clar- melancòlicament, amb dolor, tristesa i desesperació sobretot perquè ja no el té. Per a la història, ens deixà una frase dedicada a les dictadures i els feixismes del món i ben presents a prop al Xile de l’època: ‘Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera’. En els temps que corren, especialment en terres de la pell de brau, venen com anell al dit. Els anhels de llibertat que ha expressat el poble català, sobretot arran de la violència exercida l’1-O, no els aturaran amb judicis i presons injustes, repressió i restringint les llibertats.

LA METEO/ESPAI TERRA. Ja tenim la tardor a casa nostra. Ha arribat amb una lleugera davallada de la humitat arreu. Després de molts mesos, el vent ha tornat a bufar a casa nostra però no amb la suficient força per refredar el mar i equilibrar les temperatures. I és que divendres hem tornat a superar els 30 graus. Amb el vent aturat, l’aigualera de la nit ha ajudat a humitejar en excés les fulles de certs arbres, com per exemple de la vinya. Cosa que ha fet avançar determinades veremes previstes per mitjans d’octubre.
El mediterrani est ha vist com ben a prop hi passava un huracà d’origen mediterrani anomenat Xenofont. Ha pujat del nord de l’Àfrica passant per les illes gregues, minorant entre Grècia i Turquia. Raríssim veure aquests fenòmens aquí.
Terratrèmol de 7,5 graus i tsunami amb onades de fins a 6 metres a Indonèsia. Unes 800 víctimes i unes imatges que ens han posat la pell de gallina. Es comenta que les senyals d’emergència potser no van alertar el suficient a la població.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat una vergonya haver de sentir l’Arrimadas lloant les forces i cossos policials espanyols arran de la manifestació de Jusapol a Barcelona. Un any després de les càrregues policials, han tingut la barra de venir a desfilar a nostra i  el conseller Buch els ho ha permès, atonyinant la gent antifeixista. Doblement menyspreats! Fa un any pels malparits que ens van venir a pegar perquè volíem votar i ahir per homenatjar-se ells mateixos a casa nostra pel que van fer. La xarxa ha bullit en dos sentits; primer per tenir la barra de  de venir aquí i dos per haver-ho permès! Lamentable!

QUE N’APRENGUIN! Hem d’aprendre que els poders de l’estatillo espanyol tenen ben clar a qui han de fer caure i a qui no. En aquest sentit, en una decisió vergonyant, el Suprem ha refusat investigar Casado pels cas dels màsters. En canvi, reconeix que hi ha hagut tractes de favor de la ‘Juan Carlos I’ cap a determinats individus. Aquest Casado la veritat és que no hauria ni d’obrir la boca, però com que se saben per sobre del bé i el mal, no callen; no fan cap autocrítica i a sobre exigeixen dimissions al PSOE -que jo també reclamo, tot sigui dit- i la convocatòria d’eleccions. Com a ciutadà lliure i legal fa molta ràbia veure’l donant lliçons a tothom quan aquest Pablo Casado és fill del partit més corrupte d’Europa. Per darrere segur que asseguts al bar a l’estil Zoido amb una copa d’orujo se’n foten dels espanyols i encara diuen ‘què n’aprenguin!’.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb aquest sistema brut que dia rere dia es deix entreveure, i on han tornat a pillar la Cèlia Villalobos comprant roba en temps en hores de feina, el PSOE de nou ha estat esquitxat. S’han filtrat unes converses del Villarejo i l’ara ministra Delgado, on se’n fot dels gais i frivolitza amb les dones. Després, a l’astronauta que va dur Espanya a l’univers, el Pedro Duque, que era l’orgull de l’Aznar anys enrere, se li ha destapat que deixava de pagar impostos de les seves possessions creant societats. Per higiene democràtica i resseguint les pròpies paraules pronunciades pel mateix president Pedro Sànchez, no els hi queda altra que cessar-los fulminantment. No hi pot haver ni un rastre de sospita sobre cap membre del govern si volen que es cregui en el socialisme.

ESCLAUS DE LES DADES. Una enquesta i un estudi. Segons el darrer CIS, el PSOE avantatja en 10 punts el PP. Tot el que sigui deixar més enrere la xusma del PPC’s millor la veritat. No és que els del PSOE siguin molt de fiar -almenys la vella escola de Guerra, González, Zapatero, Ibarra, Bono, Borrell...- però almenys donen una altra imatge.
Un estudi. Segons Ashish Sharma i Prashant Kumar, del Centre Global de Recerca en Aire Net (GCARE, per les sigles en anglès), de la Universitat de Surrey, els nens que van en cotxet tenen el 60% més de risc de contaminació. Mare meva! O vetllem més abaixar els contaminants o no quedarà ni l’apuntador.

DURUS A QUATRE PESSETES. L'euríbor fa pujar les hipoteques per primer cop des del 2014. Què ens ha de fer pensar això? Doncs que a Europa hi ha poc diner en circulació, per tant l’economia està estancada; no hi ha suficient moviment. Si ho centrem en Espanya ja fa dies que s’està alertant que de nou estem en una mena de bombolla que tard o d’hora esclatarà, en aquest cas a nivell de lloguers. Si tenim en compte els sous, els preus dels lloguers són desorbitats. Igualment, els preus de compra dels pisos s’estan mantenint a l’alça. I el que diem; si els sous ni les pensions no pugen la gent que fa: es queda amb el que té o compra-lloga en llocs més econòmics i no gasta tant. Mala peça tenim al teler. O es regulen els preus i s’equiparen als sous o venen temps de butxaques buides.

EL PROCÉS. De los Cobos diu que no hi haver càrregues i que hi va haver un ús de violència relatiu. Aquest home ha mentit en una de les dues declaracions que ha fet ja que ha dit el contrari del que va dir a l’altra. És indignant veure com aquests pilars de l’estat poden fer i dir el que vulguin sense més.
Cs es querellarà contra la mesa del Parlament i possiblement contra el lletrat major si el ple vota les suspensions. Com sempre, els de sempre a Espanya, mentre la seva líder defensava els ‘Xusmapol’, aquí amenaces i coaccions. No teniu vergonya!
Manuel Valls diu que el castellà està en perill a Catalunya. Entrevista amb el Basté i diu una cosa a Rac1. Va a la Cope i diu això. És un merdós! Ha deixat amb el cul a l’aire França i ara ve a deixar-se caure mort a casa nostra donant lliçons de catalanitat. Au va!
Gran notícia. L’Oriol Jonqueras es presentarà a les eleccions europees, i arrasarà, no en tinc cap dubte!

TIP DELS IUESEIS. Polèmica als EUA pel cas Kavanaugh. Ha declarat al Senat, tenint a la seva dona al costat, que ell és innocent d’unes acusacions de violació. La pobra víctima ha fet una declaració que ha posat la pell de gallina. El comitè dels Senat dona el vistiplau a Kavanaugh però demana una investigació exprés de l'FBI en una setmana. A l’imbècil del Trump li han faltat cames per sortir a la palestra a defensar la gran declaració del candidat. Vergonyós haver d’aguantar això!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Setmana amb protagonisme per Tarragona per dos motius. El primer pel fracàs, ara corroborat amb dades, dels Jocs del Mediterrani de principis de l’estiu. El segon per la polèmica encetada per la denúncia de Ciudadanos als versots llegits per santa Tecla.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El Papa expulsa del sacerdoci el cura xilè Fernando Karadima, condemnat per abusos sexuals. No n’hi ha prou, papa Francesc. Cal més mà dura i penes de presó exemplars per aquests sense ànima. Dins de l’església i fora penes de per vida. No poden tornar a veure la llum del sol aquests malparits.

27 de set. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:6). LEGANÉS 2 - BARÇA 1

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 6.
2. MARCADOR i GOLEJADORS: LEGANÉS 2 - BARÇA 1 (Coutinho).


3. ‘EL ENTORNO’. Indignació entre la culerada per ser el nostre equip la primera víctima del VAR arran de la mala interpretació que en va fer l’àrbitre de la suposada agressió de Lenglet. Per rematar-ho hem vist que li han ratificat un partit de sanció. Lamentable!
Al llarg d’aquests dies, una altra discussió ha estat damunt de la taula; si tenim banqueta i recanvis amb garanties per anar fent rotacions.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Sacada d’honor de l’actor Jesús Lago i ple a Butarque. Primer partit jugant de groc, que no ens ha dut precisament bona sort. Més números; Messi suma el seu partit 700 i el Barça trenca una ratxa sense perdre de 48 partit. La història el deixarà per darrere de Butragueño (50) i Iniesta (55) . I una darrera dada: al Barça mai li havia remuntat el cuer un partit.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb tres canvis puntuals. Ter (en els gols venut). Defensa: Roberto (bon partit; per Semedo), Piqué (lamentable), Umtiti (maleducat), Veermalen (descol•locat; per Alba). Mig: Busi (aclaparat), Rakitic (lògic), Cou (el millor). Davant: Dembelé (ofegat), Munir (bons moviments; per Suárez) i Messi (20 minuts ha jugat).
Primera part acceptable amb bons 18 minuts. Com sempre ha faltat el segon gol. Línies juntes, possessió i control. Desastre de segona part. En 68 segons l’equip ha encadenat dues cagades imperdonables i ha encaixat dos gols penosos. El més lamentable però ha estat veure Valverde amb les mans a la butxaca impotent sense saber que fer i cap mena de lideratge damunt del camp. Ah; i a la roda de premsa a tocar el violí. 7 gols encaixats en sis jornades. L’any passat foren en tota la temporada.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Coutinho. És l’únic que s’ha posat l’equip a l’esquena i ha donat la cara durant tot el partit. I a més ha marcat un golàs. Així aconsegueix el seu 12è gol des de que va arribar al Barça.
-‘ERES MUY MALO’. Piqué. Capaç de fer una bona primera part i fer el ridícul a la segona amb errors de posicionament i en la passada. Necessita uns dies de reflexió!
-L’INDULTAT. Rakitic. Entre ell i Cou han donat un cert sentit al partit. Li ha faltat mirar més endavant.
7. EL RIVAL. 5-4-1. Era molt evident el seu plantejament. Tancar-se i aprofitar alguna cursa de les que tindrien agafant la nostra esquena. I així ha estat. Ben tancats al darrere, amb tres centrals i el mig molt apegat a la defensa per avortar-nos el nostre joc de l’embut de caure sempre al mig. Ens han sabut tapar molt bé les bandes, amb ajudes de dos o tres jugadors. Han jugat amb una intensitat que ha esmorteït les nostres ‘ballarines’.
8. LA MOVIOLA. Undiano Mallenco. En la seva línia mesquina de deixar jugar, ha permès un joc força violent, afavorint el joc de la patada i la destrucció del Lega. Ha tingut la barra de descomptar solament 3 minuts amb el munt de temps que han perdut els ratllats.
9. LA VEU DEL SOCI. Ja es veia venir que l’equip no convencia amb el joc que feia. És la crònica d’una mort anunciada. El més trist però és veure l’entrenador vençut sense recursos. O reforcem el mig del camp amb un jugador més, més enllà de Messi, i juguem més juntets o ens passaran la mà per la cara qualsevol. Deixem-se de punyetes i tornem al 4-4-2 i potenciem lo bo que tenim. Necessitem un doble pivot, una ajuda per Busi, dos creadors que amb Messi poden ser tres i un davanter. Partit lamentable!
10. A LA CAVERNA. Sort que el Madrid també ha fet el ridícul tot i que amb un rival de major entitat com és el Sevilla. La classificació s’estreny més. Atlético i Alavés amb 11 punts i 10 Espanyol i Sevilla. El Girona queda amb 8 punts després de la derrota vers el Girona



26 de set. 2018

FESTES DE MISERICÒRDIA 2018


Coincidint amb les fuetades finals de l’estiu i l’arribada de la Tardor, les festes de la nostra patrona han tingut lloc, oblidades com sempre i eclipsades per les festes de les capitals catalanes més importants. I és que la pobra Misericòrdia queda eclipsada per santa Tecla i la Mercè. No obstant, les reusenques i els reusencs, hem pogut gaudir d’uns dies i d’uns actes on, de nou, la ciutat agafa un ànim diferent. És un goig veure carrers i places plenes de gent en els diferents actes organitzats. Jo us vull fer cinc cèntims dels moments que hem gaudit. 


El dissabte abans vam viure la trobada de gegants que després de la pluja es va poder celebrar, tot i que més tard d’hora, pels carrers de la nostra vila. Sobta veure aquelles grans figures dansant per la Prim quasi de nit; calia aprofitar la treva de la pluja. 







El segon momentàs - per mi el millor- va arribar amb el Concert a la plaça Llibertat de ‘SAU 30’. Una oportunitat única de reviure les cançons provablement d’un dels millors grups dels anys 90 de l’anomenat rock català. Amb les seves cançons visquérem grans instants en la nostra adolescència, que en el concert revisquérem i que ens emocionaren. Prèviament, havia tocat en Joan Masdéu, fent una repassada als seus grans èxits al llarg de la seva carrera.






Així assolírem el cap de setmana i el pont de la Misericòrdia. I és que al caure en dimarts la festivitat, molta gent va aprofitar per fer pont i sortir de la ciutat. Als carrers la veritat és que es va notar una mica. Doncs bé, el dilluns va ser nit de revetlla. Al vespre hi va haver la Ruta del Masclet pels carrers del centre, un dels actes amb major afluència de jovent. 










Havent sopat, es va poder assistir a les diferents festes que hi havia organitzades a la ciutat. Nosaltres veiérem l’Orquestra Nova Blanes la Llibertat i la Ghetto a la plaça Anton Borrell.




Així vam arribar a la Diada de la Mare de Déu de Misericòrdia. I cap al Santuari a peregrinar. Primer van fer la missa en el seu honor, concelebrada pel Senyor Bisbe Jaume Pujol i amb el cor de l’Orfeó reusenc. De les matinals a l’esplanada del Santuari més fresques que es recorden. 
Temps per anar a posar un ciri a la Verge i retre-li el nostre humil homenatge. Exhibició i ofrena floral de la banda de cornetes i tambors, i a esperar el  seguici. 







A partir de les 11h tots els elements del seguici van iniciar la baixada passeig avall. La vista des de dalt de la placeta de la rotonda del santuari és impressionant. Veus tots els elements sobreposant-se l’un darrera de l’altre, com en una ‘lluita’ per voler sortir a la foto. Mulassa, Drac, Lleó, Víbria, Basilisc, Gegants, Carrasclet, Àliga i els Xiquets de Reus al fons fent castells. Pell de gallina, la veritat. 


























Arribats tots ells a l’esplanada ens van oferir les seves figures i els seus balls, tot retent el seu particular homenatge a la nostra patrona que com diu la llegenda, va salvar la ciutat de la pesta. Per això Mare us cantem allò de:
‘Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor’