APARTATS

29 d’abr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - GRANADA 2.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 33.

-ALINEACIÓ. 3-5-1-1. Ter Stegen, Mingueza, Piqué, Umtiti, Roberto, Busi, Ilaix, DeJong, Alba, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Messi) – Granada 2.


2. EL TITULAR: ‘Ensorrats’

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Avui Busquets ha fet 12 passades de mèrit, 10 més de les que sol fer habitualment. El dia que Messi ha fet el 26è gol que li dóna una mitjana de 0’8 gols per partit 

4. LES CLAUS. No hem sabut tancar el partit com darrerament ens passa. Entres en aquella dinàmica del ‘ja ho farem’, passen els minuts i ens anem ensorrant en tot. Hi afegim que posem Umititi per Lenglet (que estava fent bons partits), no se per què ha posat Roberto de lateral (recordant vells temps de Valverde), quan era ideal Dest per obrir bé el camp per banda dreta i ser profund. A més no ha posat Demebelé fins al 70 (que és l’únic jugador capaç d’obrir una llauna defensiva com la del Granada). Desquiciant avui Koeman. Hem tornat a la boira de mesos enrere i això que es va omplir la boca que res de rotacions. Ens ha faltat rapidesa en la circulació i passis més filtrats. La mobilitat dels jugadors també ha brillat per la seva absència. El Granada ens ha tornat la pilota de la copa.

5. LA CARA I LA CREU. La creu és per Umtiti. Desesperant. El gol primer d’ells ve en una defensa embogida que fa sortint a sac a mig camp i deixant desguarnida la defensa. Al segon gol es mira el davanter que remata a plaer. Poca memòria deu tenir Koeman ja que a la copa ja la va cagar. La cara li dono a Busquets. Fins que les cames li han aguantat ha fet de tot; bons passis, posició, assistències, talls... Llàstima que sempre destaca massa l’equip pateix.

6. EL RIVAL. Ha jugat a lo seu i amb qualitat. Dels equips interessants de la lliga. Tenen un perfil clar. Defensa forta, molt d’ordre, mig defensiu i a córrer endavant amb dos bons rematadors, un per part (Soldado i Molina). Ens han sabut trobar l’esquena quan encara érem amb tres defenses. Han sabut esperar el seu moment i ser efectius. Dues arribades i dos gols, 184 passis i 18% de possessió. Els hi importa poc tenir la pilota ja que saben que quan la tenen han de ser ràpids i a córrer ja que tindran poques oportunitats per fer un gol. Mesquinesa d’equip petit però aplicat s la perfecció, fet que els fa ser de mitja taula en amunt.

7. LA MOVIOLA. González Fuertes. Invisible! Bon partit! 

8. LA VEU DEL SOCI. Koeman ens ha fet perdre la lliga avui posant suplentots quan va assegurar que no ho faria. No m’agrada que m’enganyin a la cara i menys d’aquesta manera. Almenys ha assumit la cagada en la roda de premsa posterior. Avui els jugadors no han estat a l’alçada de les circumstàncies. Ens podíem posar líders i acabem tercers i tot per un plantejament conservador de l’holandès que ha acabat expulsat. Queden 5 jornades però ja no depenem de nosaltres mateixos, tot i que la truita es pot girar en qualsevol moment. 

Aquest partit ens ha de fer veure definitivament de qui hem de prescindir l’any vinent. 










25 d’abr. 2021

CRÒNIQUES FURBOLERES. VILLAREAL 1 - BARÇA 2.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 32.

-ALINEACIÓ. 3-5-1-1. Ter Stegen, Mingueza, Piqué, Lenglet, Dest, Busi, Pedri, DeJong, Alba, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: VILLAREAL 1 - BARÇA 2 (Griezmann 2).



2. EL TITULAR: ‘Griezmann ajuda a posar pressió a l’Atlético’

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 25 gols de Messi i 11 de Griezmann. Unai Emery porta 25 no victòries de 27 contra el Barça. 

4. LES CLAUS. La primera part ha estat la clau. Hem estat molt seriosos i hem jugat al que sabem jugar. Pega: no hem sabut defensar prou bé l’espai i ens han creat problemes per allà amb Samu sobretot. Impressionant DeJong; posició, toc, saber on s’és en cada moment, arribada... Clau que estigui ell a mig camp! Tanmateix; si ens guanyen l’esquena estem morts i més amb línia de tres darrere. Hem pogut marcar primer però Asenjo s’ha lluït. A la segona part ens han fallat les forces i hem viscut perillosament de la renda feta a la primera. Amb 10 ells no ens hem sabut pogut rematar el partit. La sensació és que ens ha faltat alguna cosa més a mig del camp per tenir millor control i major potència sobretot a la segona part i així oxigenar millor l’equip, a part de l’entrada d’Ilaix.

5. LA CARA I LA CREU. La creu per Pedri. S’ha vist superat en tot moment i no ha estat còmode per poder dur a terme el seu joc. La cara és per Griezmann per fer el que se li exigeix; fer gols!

6. EL RIVAL. Són un dels millors equips de la lliga. Tenen un porteràs i saben donar sempre la cara amb arguments futbolístics. Al 65 els hi han expulsat Trigueros però no s’han ensorrat sinó que han donat la cara i han anat pel partit arriscant. Estan fent un  paperàs a Europa i tenen Gerard Moreno el màxim golejador espanyol. Avui han sabut buscar les pessigolles al Barça posant Samu entre els dos centrals i han creat molts problemes. De totes maneres no crec que hagin merescut la victòria contra el Barça. S’agraeix veure un equip atrevit i amb ganes com els groguets. Tots la sort a Europa!

7. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Encertat en tot, sobretot en l’expulsió. Totalment encertada!

8. LA VEU DEL SOCI. Hem patit noi si, però benvingut sigui el patiment si el final és feliç. Estem veient el naixement d’un nou Barça de la mà de DeJong. És un jugador que marcarà un abans i un després. També és normal que a la segona part les forces hagin fallat una mica. Hauria estat bé potser passar a defensa de 4 i posar un membre més al mig per tapar el seu mig del camp. 

Horrorós això d’haver de jugar partit dijous i diumenge. Una vergonya més que desafavoreix l’espectacle. 










23 d’abr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES: BARÇA 5 - GETAFE 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 31.

-ALINEACIÓ. 3-5-2: Ter, Mingueza, Piqué, Lenglet, Sergi Roberto, Busi, Pedri, DeJong, Alba, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 5 (Messi, pp, Araujo i Griezmann) – GETAFE 2.


2. EL TITULAR: A seguir il•lusionant!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Messi segueix liderant el Pichichi amb 25 gols.

4. LES CLAUS. Hem fet una bona primera part amb velocitat, ritme, ajudes i bona circulació de pilota i amb assistències magistrals des de la segona línia. Hem donat per tancat el partit i si ens descuidem ens empaten. No m’han agradat tots els canvis fets. Han desorientat i desguarnit l’equip. A la segona part hem baixat el ritme i els hem deixat ficar-se 10 minuts en el partit. Sort del gol d’Araujo per fer baixar una mica el sufflé.

5. LA CARA I LA CREU. La cara avui és per Busi. Ja fa uns quants partits que torna a brillar i avui s’ha lluït a més assistint en atac i mantenint el rumb de l’equip mentre no ens hem desorganitzat. La creu avui per Pedri. El mig del camp d’ells ha estat massa rocós per la seva brillantor, tot i que ha anat de menys a més.

6. EL RIVAL. Equip que juga una altra lliga. Lluitarà pel descens o de poc li anirà. De fet diumenge si que se la jugaran amb l’Osca. M’ha donat la sensació que s’han ‘desgetafeitzat’ una mica.  Han tingut poc la pilota (16% mitja part i 19% a la segona). Han pressionat molt amunt i ha costat molt que deixessin espais darrere ja que han acumulat fins a 6 efectius en defensa. 5 jugadors en línia, un per davant, 4 al mig i deixant davant només Angel. De fet no han xutat a porta. El gol d’ells ha vingut d’un rebot nostre. El nostre segon gol se l’han fet ells per una mala entesa. I el segon gol és de penal. Molt pobre bagatge sumats a 216 passis en 90 minuts. 

7. LA MOVIOLA. Figueroa Vàzquez. Ha estat massa exigent amb la targeta el minut 5 a Lenglet. Ha xiulat dos penals ben xiulats. Bon partit!

8. LA VEU DEL SOCI. S’ha emprenyat molt Koeman amb Mingueza i crec que no té massa raó. El noi, una mica frívol i atrevit, ha pagat els plats trencats d’un equip que s’ha carregat l’equip tècnic al donar el partit per finiquitat a la mitja part.

Passadís d’honor als campions de Copa! Partit que ve doncs després de la victòria en la Copa en un horari vergonyós!

Setmana de ridículs de la mà de Florentino Pérez i la nova lliga europea. Tot plegat ha estat un despropòsit poc seriós. Sort n’hem tingut que almenys el Barça va dir que ho sotmetria als vots dels socis. Així no!









17 d’abr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. FINAL COPA. BILBAO 0 - BARÇA 4

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: final de la copa.

-ALINEACIÓ. 3-5-2 amb Ter, Mingueza, Piqué, Lenglet, Busi, DeJong, Pedri, Alba, Dest, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BILBAO 0 - BARÇA 4 (Griezmann, Messi 2 i DeJong).



2. EL TITULAR: ‘Barça: Rei de Copes: 31’

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. El Barça es consolida com equip que ha fet més pals en tot Europa amb 30. Avui un de nou! 27 gols al Bilbao i 75 gols en la copa de Messi. D’onze finals n’hem guanyat 6. 6 finals perdudes seguides del Bilbao i 31 copa per a nosaltres! 

4. LES CLAUS. Bona primera part global. Ens hem sentit superiors i ho hem demostrat amb les nostres armes: amb possessió (83% a la primera part), precisió, toc, mobilitat, profunditat i entrades de la segona línia. El joc entre línies de Messi i DeJong, la clau! Com altres ocasions però ens ha faltat el gol en els 45 minuts primers. Hem sabut pressionar-los ben amunt i no els hem deixat respirar fins que cap a la mitja hora ells han ajuntat més les línies i ens han posat més dificultats. Hem jugat més per la dreta amb ajudes de Dest, Mingueza i DeJong. A la segona part hem obtingut els fruits. Hem fet els 4 gols i els hem passat per sobre justament i armes futbolístiques com dic; les nostres armes! Merescut total!

5. LA CARA I LA CREU. Partidàs de DeJong. S’ha multiplicat al mig del camp, tot i que Messi ha fet dos gols i Griezmann ha jugat molt bé! Em quedo però amb l’holandès. A destacar l’estabilitat que ha donat Piqué. La creu avui per Ter Stegen ja que ha estat rarament ‘fallon’ amb els peus

6. EL RIVAL. Ha fet una primera part irreconeixible. Demèrit enorme de Marcelino. Han jugat massa aculats en defensa, defensant dins de l’àrea i despoblant el mig camp. Han tingut les línies massa separades i no han tingut cap opció en atac ja que quasi bé no els hem deixat ni pensar (hem tapat bé la seva sortida de pilota) ni córrer els davanter (collant-los entre Mingueza i Piqué). A la mitja hora -aprox- han ajuntat les línies i han fet millors ajudes i ens han complicat una mica més el joc del Barça però cap sensació de perill en atac. De fet cap xut a porta en 90 minuts (fora si). La banda dreta ha estat un colador. A la mitja part, han fet el canvi de Muniain (l’únic que tenia una mica de criteri amb la pilota) per ajudar a les bandes, buscar un millor replegament i sortir al contraatac quan sorgís l’oportunitat. Però noi; no l’hem tingut! Anotar el partidàs del porter Unai Simon! En tot cas, ni crec que sigui culpa dels jugadors. No mereixen aquest entrenador ni Unai Emery. Tenen jugadors i pedrera per jugar millor i arguments futbolístics. Per ells va ser la Supercopa, per nosaltres la Copa!

7. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Arbitratge que no s’entén que buscava a la primera part. Hauria hagut de treure almenys tres targetes als bilbaïns i només n’ha tret una, amb entrades fortes i sense pilota. A la segona part la superioritat del Barça i el cansament del Bilbao ho han posat més fàcil.

8. LA VEU DEL SOCI. M’ha agradat molt veure els dos candidats a la presidència del Barça en les eleccions a la graderia. Bon detall de Laporta, que guanya el primer títol en la segona etapa!

Els jugadors culers duien un braçalet negre en honor a Josep Mussons, al Barça fins el 2000. De la quinta dels Nuñez, Casaus... només queda el Joan Gaspart.

M’ha entristit molt veure l’ànim decaigut dels jugadorassos del Bilbao. No mereixen aquest entrenador mediocre! Aupa Aleti!

Ens l’hem merescut per la final que hem jugat i per tots els partits que hem jugat en tota la conpetició Hem arriscat i hem guanyat! Hem xalat molt amb aquesta copa! Hem tornat a veure un Messi immens! Anem creixent! Felicitats Barça! 31 copes! Apostoflant! I ara a lluitar per la lliga!










11 d’abr. 2021

SETMANA SANTA A PRADES 26-310321

 



S’està molt bé a casa però no deixo de reconèixer que sortir sempre és un goig i un plaer i més després d’aquesta etapa dura que ens ha tocat viure. Ja feia un any que teníem pensat tombar per la zona de Prades. La pandèmia no ho va permetre. Així que vam decidir no cancel·lar la cita a l’espera de temps millors. I bé; un any després hem pogut gaudir del cap de setmana de Rams a la vila vermella. 


2603 Reus-Prades (Cal Llorenç). Vam sortir al voltant de les 17h de Reus i en poc més de tres quarts d’hora ens vam plantar a Prades. Calia trobar i entrar a Can Llorenç, a la muralla. Ens va tocar l’apartament Fra Boil. Una planta baixa amb saleta-menjador i cuina i wc. A dalt, pujant per unes escales de fusta accedies a l’habitació de matrimoni. Tomet de situació i unes compres de rigor al súper Maxi que vam tenir de referència. El pa el comprarem al forn de Mont-ral; únic. Pizzetes per sopar i a descansar de la llarga jornada setmanal.




2703 Prades (tomet, comprar, barbacoa). Capafonts a la tarda. En un matí quasi d’estiu, el poble va rebre una gentada impressionant. Caminants, reusencs, turistes, ‘domingueros’... tothom amb ganes de desconnectar per unes hores i uns dies. A migdia vam encendre el foc de la barbacoa que hi havia al patí comunitari de la casa. Mentre es feia la carn jugàrem una estoneta a ping pong. Pebrots i albergínia a la flama i carn a la brasa variada va ser el menú que vam degustar a la tauleta del nostre apartament a l’exterior del patí. Un bon Montsant va regar el nostre àpat. 









Després d’una consistent migdiadeta vam voler acabar el dia, encara amb hora vella, perdent-nos pels carrerons de Capafonts. La vista de dalt del coll amb el poble al fons és impagable. Així com a Prades hi domina la pedra vermella aquí la pedra de les parets es blanca i clara. El poble et regala racons de gran autenticitat i de molta història. La zona de major ambient, com no pot ser d’una altra manera, era a la vora de l’església de Santa Maria, que unes senyores engalanaven per a la benedicció dels rams de diumenge. En un raconet la vella font amb fos brocals deix anar encara una aigua fresca i agradable que reanima qualsevol ànima. 











Aquella mateixa nit el rellotge va haver de ser avançat 1 hora en el nou horari del bon temps.

2803 Prades (mati: visita guiada, benedicció rams, dinar a La Font. Tarda: caminada fins l’arbre monumental Perelloner cal Sistaré). El matí va ser ben intens. Des de l’oficina de turisme ens van oferir una visita guiada pels llocs més emblemàtics de la vila vermella de Prades. Així vam tombar per la plaça porxada de l’ajuntament i l’església dedicada a santa Maria i la mítica font (on antigament en raja cava), la plaça de la Pau o la dels Infants a tocar del Consistori vell i el castell, així com recórrer els diferents carrers, sempre amb el vermell dels carreus com a bandera. Igualment recorreguerem els diversos portals i la muralla en darrer terme, des d’on el pintor Joan Miró s’inspirà en la seva transició cap al cubisme en una efímera estampa que feu a la vila.









Als voltants de les 13h es procedí a la celebració de la Missa de Rams i la benedicció de les palmes, els palmons, les rames d’olivera i els llorers des de l’interior de l’església de santa Maria. Una de les capelles laterals alberga la figura de la  patrona de la vila, santa Florentina. És una església de base romànica força gran que va anar derivant cap al gòtic. És curiós com l’estructura inicial de costat romànica de la que se’n conserva la porta d’entrada, va ser ampliada per l’actual gòtica amb entrada per la plaça. Allà la façana adossada a la vella torre avui acabada amb campanar et tallen la respiració per la magnificència que respiren.







El remat final del migdia el férem al Restaurant La font de la plaça. Vermutet i dinar la mar de bé entre sol i sombra. Em van encantar els caragols a la normanda que em van servir i l’entrecot. Un nou tomet de rigor extramurs ens va fer baixar una millor el dinar abans d’abatre’ns en una migdiada reponedora i necessària.










A la tarda ens posàrem a peu de camí en direcció a Capafonts. A un parell de quilòmetres hi ha un arbre monumental preciós: el Perelloner de cal Sistaré. A banda i banda, camps cultivats amb herbei pels animals, camps d’avellaners i zones tofoneres amb alzines ben plantades. Un plaer veure la caiguda del dia lentament i amb aquella transformació de colors. El fred també es va notar. Ens vam assabentar que la nit anterior es vam assolir els -2.








2903 Prades (excursió Ermita de l’Abellera i Foradada). Tarda: La Febró. La Mussara. Farena. Dilluns ens va rebre amb un sol espatarrant. Ben esmorzats començarem a caminar seguint el vell senderó que et porta a l’Ermita de l’Abellera. Trams que circulen primer per sòl urbà i s’enfilen suaument per entremig de pedres vermelles i vells camins en alguns trams empedrats. En l’itinerari et trobes dues ermitones (sant Antoni i Sant Roc) ben boniques en les que val la pena detenir-s’hi una estoneta per respirar la pau que traspuen. 





De retorn a Prades vam passar per l’altra vessant, on et sorprèn i molt la roca foradada. En una acumulació vermellosa la natura hi ha moldejat un forat capritxós maquíssim. Des d’allà vam ascendir amunt resseguint un corriol que ens va dur a un camí més ample. En poca estona tornàvem a ser a Prades. entrant per l’est.



Després de dinar a la fresqueta de la terrasa-jardí i havent fet una bona migdiada, ens vam posar en camí de La Febró. La veritat és que és un poble que no té gaire encant, és més una qüestió de paisatge amb les muntanyes ben a la vora. La part més bonica s’aixeca al voltant de l’esglesiola de petit campanar dedicada a sant Esteve. És un campanar sense rellotge, el qual és a l’edifici de l’ajuntament.






Des d’allà vam ascendir fins al refugi de la Mussara per acabar traient el cap una estoneta al que fou el poble que s’alça sobre els 990 metres. Realment observar-ne les runes i comparar-ho amb fotos de les cases aixecades i amb gent posa la pell de gallina. En queda en peu l’esglesiola dedicada a sant Salvador (apuntalada) i al costat el llac natural que s’omple amb l’aigua de la pluja i d’on en surt el renom dels mussaranencs: ‘ranes’. El poble fou abandonat els anys 60. La vista des dels trencalls de la serra és impressionant de tot el Camp de Tarragona.







Des d’allà vam passar per l’Aixàvega, el Bosquet i Montral per fer cap a Farena. S’aixeca damunt d’un turó on a dalt de tot en destaca l’església de sant Andreu i el castell. Al voltant s’hi va aixecant una meravella de poble molt ben cuidat i molt ben conservat. Cada detallet és cuidat perquè t’emportis una bona impressió de la visita. En general nucli no hi pots accedir en cotxe. La gran majoria de les seves cases han estat restaurades conservant-ne l’essència i no trencant el conjunt. Un poblet ideal per pernoctar-hi i fer la infinitat d’excursions que el contornegen resseguint el Brugent.








3003 Prades (excursió Tossal Baltasana i Coves del Pere). Tarda: Vilanova de Prades i Vallclara. Només llevar-nos vam enfilar el camí ample que puja fins al Tossal. El camí es planer i va endinsant-se entre boscos de pi i alzina. A la part alta hi ha un bosc únic de roure reboll (impressionant). Talment sembla que estiguis al Pirineu. Els darrers dos-cents metres millor accedir-hi per un corriol lateral. És una pujada dura i en pendent pronunciat però que et duu directe al cim. Finalment, arribes al cim més alt del Camp a 1207 metres. La vista des d’allà no cal dir que és increïble. Des del cim queda més clara la posició privilegiada que ocupa la vila de Prades. Des d’allà vam seguir fins arribar a les Coves d’en Pere, un racó excepcional. Agafant un corriol vam fer cap a la vila vermella entrant per l’absis de l’església.










Ja a la tarda vam donar una volteta pels dos poblets de l’altra vessant: Vilanova de Prades i Vallclara. El primer no és massa bonic la veritat. El més interessant és veure la vista des de la carretera baixant des de Prades i imaginar-te la grandesa del mateix altres temps. Avui en dia hi ha moltes cases mig derruïdes i es nota la feina d’anar enderrocant-les per evitar danys majors. Als afores destaquen els camps perfectes d’avellaners. El color de la terra és molt semblant a la que toca al Montsant, és groga. En destaca l’església ben alta amb campanar de Sant Salvador, així com la multitud de pallisses del vessant de Prades.







Vam acabar de baixar fins a Vallclara una vila preciosa, ben guardada i ben restaurada. Per aplaudir la feina de les seves veïnes i veïns per haver deixat un poble ben bonic. El toc de bellesa li és donat també per aixecar-se al voltant del riu Milans. A part de portalades ben antigues en destacaria l’església de sant Joan Baptista i l’entorn de carrers i carrerons que en sorgeixen al voltant. La vista des de l’altra vessant de riu encanta també.










Ja de tornada a Prades vam fer un darrer sopar de comiat atès que l’endemà ja havíem de marxar. Em va emocionar donar un tomet enmig de la nit i el silenci per les places i els carrers majestuosos de la vila.



3103 Prades (recollida Mones). Albarca. Cornudella (dinar a la Fonda el Recó). Porrera. Carregat el cotxe i acomiadats de cal Llorenç ens quedaven dues feines. Comprar la carn a cal Marcelí per l’endemà cuinar-la a la brasa al mas i recollir les mones al forn de la plaça. De tots els dies potser aquest va ser el que menys gent vam veure tombant pels carrers i les places, suposo que a l’espera de la gran arribada a partir de dijous sant. Amb el cotxe de nou ben ple vam acomiadar-nos de la vila que tant bé ens ha acollit aquests dies.

La primera aturada la vam fer a Albarca, una vila meravellosa (tot i que és petitona) als peus del Montsant. Així com Prades és vermella, Albarca és groga com la terra de la serra que l’acull. Si puges fins a la zona on hi havia hagut l’antic castell tens la sensació que podries ser a Prades. El llogarret a partir d’allà s’allargassa passant per l’església de sant Vicenç i les cases que al seu tocar s’hi bastiren. Una vila i un entorn que recorden molt Siurana. De fet l’una i l’altre es miren i es veuen. Dos clars testimonis d’un passat comú musulmà.





A dinar havíem reservat a la Fonda el Recó de Cornudella. Cuina casolana magnífica per posar fi a una estada meravellosa. Havent dinat, tomet pel poble tot recorrent la plaça porxada i l’església immensa amb els dos campanars majestuosos.






Un recorregut entre vinyes ens va portar, després de superar les Marrades, a Porrera. Un paisatge idíl·lic treballat per aquests incansables lluitadors que es dediquen a la vinya.

A casa hi vam ser un parell de dies per estar una micona amb la família i ajudar a fer una mica més lleugera una vida que en els darrers temps s’ha tornat massa feixuga.