APARTATS

30 de març 2012

PUNT I FINAL i DOLORET! Continuació de Caiguda lliure. Onzena entrega!

Punt i final!
Ella, com cada matí es va llevar d’hora però aquell matí va ser diferent. En lloc de fer endreça com darrerament feia, posant a lloc tota la merda que ell deixava, aquesta vegada va entrar a l’habitació -on ell roncava sumit en un son profund- per fer les maletes. Va agafar tot el que amb els anys havia col•locat a la part dreta de l’armari: els pantalons, les faldilles, els jerseis, samarretes... i ho va posar dins de la maleta familiar que tenien. Al girar encara va tenir temps de llegir aquella nota que un temps enrere –semblava que havia passat una eternitat- ell li havia escrit per dir-li que l’estimava. Ni va plorar. Estava decidida en les seves intencions. Va passar per la biblioteca de casa i va agafar un parell de llibres que li havien agradat molt: els Pilars de la Terra de Ken Follet i el Codi Da Vinci de Dan Brown. Va entaforar els seus antics apunts de francès en una motxilla i es va preparar un cafè amb llet curt. Aquella nit no tornaria a casa. Va obrir l’ordinador i va crear un word i el va introduir en una carpeta que va anomenar “Una mirada al demà”. En ella hi deia.
La nostra relació no ha estat una relació modèlica, en sóc conscient; però jo sempre t’he estimat i he passat un munt de coses per alt per estar amb tu. I va i tu em pagues d’aquesta manera, amb la manera més mesquina traint l’amistat que ens ha unit aquests anys. Si, Isaac; el que més em dol és que hem deixat de ser amics i sense això ja no som res. Sé tot el que t’ha passat a l’empresa i se lo de la Paula. M’has traït per aquella puta i això no t’ho perdonaré mai. Ara confita’t els fills que mai tindrem. Ja no caldrà que passis pel jutjat. Queda’t amb la teva merda i ofega-t’hi. A mi m’has perdut per sempre! Coia

Per darrera vegada va passar pel vell passadís tot mirant les fotos que al llarg dels anys s’havien acumulat en ell de la Festa Major i del Seguici. Va obrir la porta, va posar la clau al pany i va baixar per l’ascensor acompanyada pel records del que durant molts anys havia estat el seu cau. En sortir al carrer va mirar carrer amunt i carrer avall i va baixar fins el pàrquing. Va posar la maleta i les dues bosses al portaequipatges del cotxe i va perdre’s Vapor Vell enllà.

Doloret

Boffff! Quin maldecap que tinc! Va pensar l’Isaac. A l’estirar-se va tornar a notar una punxada a prop de l’estómac i li van venir ganes de vomitar. Va mirar el rellotge: la una del migdia! -Em prendre una pastilla! Va caminar passadís avall. -Coi, hi ha el llit petit rebregat! Hi he dormit jo? Va entrar al despatx i va veure que la Nespresso estava engegada! -Deu haver estay ella. Collons, sempre se la deix engegada! En quina hora devia arribar ahir la molt... No m’ha dit res i ha marxat! Va aprofitar que la cafetera estava oberta i es va preparar un cafè carregadet i va entrar a la cuina. -Encara està així això? Es va beure el cafè i a la pica hi va apilar una tassa petita i plateret més. Va agafar el mòbil; cap trucada! Va marcar el número de la Coia. A l’acte va sentir aquella cançó dels Love of Lesbian com sonava al menjador (Donde solíamos gritar). -S’ha deixat el mòbil! Va pensar! No tenia massa gana. -Ara no sé si deurà venir a dinar! Es va dir. Com que darrerament es queda a la feina! Va, ja s’ho farà sinó que l’hagués pres!
Feia un dia radiant. Ni es va rentar la boca ni res i li feia peresa sortir! Va agafar una col que encara li quedava i la va coure amb una mica de patata, ceba i pastanaga. Avui no es faria tall! Al final però es va coure un tros de llangonissa de tombava per la nevera amb una tomaca amanida! Més plats acumulats a la pica de la cuina!
Amb la panxa ben plena se’n va anar a jaure al sofà; li faltava alguna cosa: la cervesa. Va tornar cap a la nevera i no en va trobar cap! -Cagun la puta! Ah, el vi! Va veure que l’ampolla era buida al damunt del taulell. No tenia res per beure! Va veure que a la cistella del menjar hi sobresortia el cap d’una ampolla de vermut empolsegada. La va agafar i se’n va fotre un lingotasso. Seguia notant un doloret al costat. Va posar l’Arucitys i va aguantar fins a les notícies de les 15:30h. Manifestacions, retallades, nova llei laboral... En els esports parlaven dels problemes al vestuari del Barça i que en Guardiola no renovaria segurament. I en el temps, res de res; l’anticicló seguia tocant els ous. Després va adormir-se! De sobte va llevar-se sobresaltat. El doloret li havia anat en augment i se sentia marejat. Va anar cap al wc i es va posar els dits a la boca. Res! Va notar que començava a suar i que tenia un mareget insuportable. -Què em passa? Es va dir. Va agafar el mòbil i de nou va trucar a la seva dona. De nou el mòbil va sonar a l’habitació del costat. -Merda! Què faig. On deu ser aquesta bruixa? Li va passar pel cap trucar a sons pares però ho va descartar. No volia alarmar-los. Una vegada que s’havia fet mal a la cama va optar per anar al Cap i el van atendre de conya. Així que es va posar una jaqueta i se’n va anar al Cap. Es notava la vista ennuvolada. Va accelerar el pas i quasi que l’atropellen al travessar el Carrer Riudoms. –Tarat! Van cridar els del cotxe! Va fer justet a arribar a les portes del Cap. Allà mateix va perdre el sentit! Va quedar fos en un plàcid son! Iblama



*Propera entrega: durant la setmana santa! Bones festessssssssss!

26 de març 2012

PRMER CAP DE SETMANA DE LA PRIMAVERA 23-250312

DIVENDRES 230312 - TROS (pluges, líquid i esporgar), SOPAR ALBERTS (Aires de Colldejou).
Afortunadament les pluges van fer acte de presència el dimecres. A la zona d'Alforja es van recollir 94 litres i al tros la pluja es va fer ben evident. El riu Cortiella al seu pas per Porrera baixava ben alegre amb una amplada d'uns tres metres i el "pantano" se sobreeixia.



Realment ha estat una aigua molt bona per les terres.
Ens vam dedicar a fer el líquid de l'herba per una part i a seguir amb l'esporgada per l'altra. A la zona de l'hort la mala notícia, ara que tenim aigua de sobres, és que els animals de nou en van fer de les seves. Van remenar les faveres i van arrencar els alls una altra vegada. Realment és una tasca ben infructuosa al no tenir una tanca de protecció.
És evident que les aigües han revingut ja que en qualsevol raconet veies com l'aigua corria. La mineta també se sobreeixia.
El pla del mas ja està arranjat per la nova temporada d'avellana.





Al vespre ens vam retrobar amb l'Albert i la Marta i vam sopar als Aires de Colldejou: entrepans de bacó amb fortmage i ceba i una parrillada de verdures. Tot amb un bon vinet, eh!



DISSABTE 240312 - HORTS D'EN RIC (escampant fem), ANIVERSARI  IOLANDA (Ginestar), ANIVERSARI RICARD (Colldejou) i MITJANIT (Montbrió).


Realment aquest ha estat un dels dies més complerts dels darrers temps.
Em vaig llevar d'hora i me'n vaig anar als Horts d'en Ric pensant-me que només hauria d'escampar una mica el fem però noi sempre hi ha sorpreses; i positives. Els freds de febrer ho van destruir quasi tot. Doncs bé, la natura és miraculosa i nen les cols han rebrotat junt amb uns tipus de cebes que havíem plantat. Així que va tocar trasplantar el que havia sobreviscut abans d'escampar el fem. Amb una caloreta agraïda el vaig anar escampant. Ara encara queden 12 crestalls per "afemar". Abans de marxar vaig apuntalar el tancament ja que estava una mica malmès.



 Per cert, els espinacs també van sobreviure i ara han rebrotat. Què macusssssssssssssssssss!


Al voltant de les 12h vam sortir rumb a Ginestar. Ens va fer un dia exultant. Si agafes la carretera que va d'Hospitalet fins a Móra, realment és tot un espectacle. Les muntanyes s'aixequen gegantines damunt els camps de conreu i hortets disseminats en qualsevol raconet que la terra permet. Primer puges però després, de Tivissa per avall, inicies un descens, amb oliveres i arbres fruiteres a banda i banda, fins a l'Ebre, que ens la seva pau transcorre. Milers de racons on perdre's amb una bona càmera!


Vam anar a la Baronia de Sendra a Ginestar a celebrar l'aniversari de la Iolan, que ens va obsequiar amb una brillant fideuà. S'estava de conya! Una de tantes vegades on estaria bé que el temps es detingués unes hores més entre jocs i verduleries divertides. Després de dinar la Iolan va bufar les espelmes del pastís. Un any més! Per molts anys que ho puguem seguir celebrant!








Sense temps per perdre, mentre la tarda començava a caure, vam tornar cap a Colldejou per acabar de passar la tarda amb en Ric en el seu també aniversari i amb la Montsant en el seu primer anyet de vida. Va ser una tarda vespre-nit molt especial; amb bon menjar, bon beure i bona companyia!



I la cosa no va acabar aquí. Després de sopar amb la companyia dels Ric's un pa amb tomàquet i arròs que havia sobrat de les paelles del migdia, se'n vam anar a tancar el dia a Montbrió a veure i sentir la Mitjanit. Allà ens vam trobar amb la Natàlia, el Marc, l'Adriana, la Maria i vam poder gaudir de les cançons i els pupurris que ens fan aquests genials musics. La gent com sempre estava eufòrica!






I res que entre "pitos i flautes" i canvis d'hora se'ns van fer les cinc de la matinada. Ja no estem per a masses curses nocturnes. Vam dormir ben plans!


DIUMENGE 250312 - CALÇOTADA AMB LA FAMÍLIA LORAS









El cap de setmana el vam tancar el diumenge a casa de la família Loras fent una calçotada. Ens va fer un dia d'estiu pràcticament i vam poder fer de tot. Jugar a futbol, prendre la fresca, menjar calçots i carn, bufar espelmes, xerrar, jugar... Va ser un dia ben complert i evidentment curt! Iblama

25 de març 2012

FUTBOL 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Mallorca 0 - Barça 2 (Messi i Piqué)
El millor: els canvis estratègics de l'equip tècnic, sobretot quan érem 10.
El pitjor: la gespa.
L'àrbitre. En línies generals correcte. Va expulsar malament a Thiago de totes maneres i va deixar el Barça amb 10 tota la segona part.


Com ho he vist? Partit pràctic. Com era d'esperar vam sortir amb una defensa de tres però ben aviat se'n vam adonar que la cosa no anava bé i que anàvem una mica massa de corcoll per les bandes. Fins que no vam marcar no vam acabar la manera de jugar amb tranquil·litat al Mallorca. Jo penso que els millors moments els vam tenir amb el clàssic 4-3-3, amb Messi enganxant i Pedro i Alexis davant. El gol ens va donar la pau que ens mancava. A la segona part vam començar amb mal peu amb l'expulsió de Thiago. Ells es van bolcar sobre la nostra porteria i tot i que no van crear un gran perill semblava que l'empat era imminent. En Pep va fer els canvis de conya i el plantejament va ser perfecte. Va acabar amb defensa de 4, donant entrada a Montonya, va fer un mig del camp amb 4 homes (Keita, Iniesta, Busi i Messi) i va deixar davant primer que es barallés Alexis i finalment Tello. Amb el segon de Piqué va quedar clar que ens emportàvem el partit. En definitiva; tres punts guanyats amb tota justícia en un camp complicat!. Felicitats! Iblama

21 de març 2012

CAIGUDA LLIURE! contiuació d'Un secret deix de ser un secret quan és cosa de dos! i Sospites! Desena entrega

Caiguda lliure!
Aquell vespre l’Isaac va arribar com sempre puntual a la Selva. Encara no havia arribat ningú. Assegut dins el cotxe va acabar de buidar la mica d’Aquàrius amb gin que s’havia preparat abans de marxar. Notava com el cap li ballava però se sentia amb ganes de fer un bon partit. Poc a poc els companys van anar arribant. Van notar que havia begut. Van fer els equips de manera aleatòria i es van posar a jugar. Ell sempre s’havia destacat per tenir un bon toc de pilota però aquell dia no estava per romanços. Ja només començar va fer una falta a un contrincant que va fer enfadar l’equip rival. El got però el va vessar un fort xut que va fer ben a prop de la porteria, amb la mala llet que va anar a impactar a la cara d’un noi que duia ulleres. Les ulleres se li van partir en dos trossos i se li va clavar un tros a la vora del nas. El pobre noi es va posar a cridar d’espant en veure la sang. Llavors el pare del noi que jugava en el mateix equip que l’Isaac en veure la ferida del seu fill es va encarar cap a l’Isaac tot enfurismat.
-Què estàs imbècil tu o què? Què no veus que és més dèbil que tu, animal! I li va fotre una empenta.
-Ehhhh, tranquil•let eh papi, si ve aquí és perquè és un més i si no li agrada que no vingui, el futbol és per homes, no per marietes. Va dir tot enfotent-se’n.
-Però que dius pallasso! I el va empènyer de nou fent-lo tremolar, fent-lo caure al terra!
Al terra se li va regirar l’estómac i sense temps per poder dir ni fer massa cosa més li va venir una glopada a la boca i va vomitar als peus del seu company.
-Però què fas? Ets un puto borratxo de merda!
Els jugadors que no havien atès al noiet es van acostar per posar pau al conflicte.
Pel cap de l’Isaac li va passar aixecar-se i llençar-se a sobre de l’Oriol i començar-li a fotre cops de puny. No estava en condicions! En prou feines es va posar en peu i es va eixugar amb el jersei les restes de la boca. Va agafar la seva motxilla i se’n va anar del recinte sense dir ni una paraula. Abans d’entrar al cotxe va notar una forta punxada al costat i va notar un regust fastigós que li pujava per la boca de l’estómac. De nou va sentir nàusees. Es va acostar a un arbre que hi havia i va vomitar de nou; era tot líquid! Es va sentir miserable!
Va pujar al cotxe i va marxar cap a casa tot passant per Almoster. Els seus pares hi tenien una caseta que havien comprat els avis amb els seus estalvis i que als anys vuitanta havien anat arreglant. Ara restava tancada. Els veïns del costat s’havien anat morint i ja no hi quedava ningú conegut...
Encara se’n recordava de la senyora Remei. Allà hi havia passat un estius molt avorrits, la veritat, ja que ell no hi tenia amics! En aquells anys vuitanta al poble no hi havia piscina així que es passava els matins amb l’avi Paco anant a un bosquet que hi havia més enllà del cementiri. Allà l’avi li va ensenyar a fer una barraca amb canyes a prop dels pins, mentre li explicava històries de la guerra i de la seva joventut. Al nen li agradava molt anar a comprar en un petita botigueta que hi havia al cor del poble. Allà hi tenien de tot! Altres dies, quan plovia, s’entretenien a buscar caragols o sinó sempre quedava el recurs de xutar una pilota. L’avi va ser el que el va introduir en el món de la pilota. Una de les coses que més por feien però que més atreien a l’Isaquet era entrar al cementiri. Hi solia anar amb l’Àvia Rosa i l’Avi Paco. Allà comentaven històries de gent que havien conegut i que estaven enterrades allà mateix, no sé si inventades o certes però el cert era que em feien  quedar embadalit i que me les creia. Amb les històries moltes nits li costava dormir ja que des de casa mateix es veia el cementiri.
Els dissabtes i els diumenges eren els dies més bonics ja que al matí amb els pares anàvem a la platja a Salou i pujàvem a dinar a Almoster tot havent comprat un pollastre a l’Ast a Reus. Altrament tot va canviar quan va conèixer altres nens del poble, però mai van acabar d’integrar-se en aquell món.
No se n’havia adonat que estava assegut a la porta de la casa! Al campanar van tocar les deu!
Al cap de mitja hora ja era a casa seva; a Reus. Va posar la clau al pany de baix però va veure que hi havia el de dalt i tot posat. Això volia dir que a dins no hi havia ningú, ja que per dins el pany de dalt no es podia tancar! Efectivament va entrar i a dins no hi va trobar ningú. Tot era al seu lloc, ben endreçat i net: mèrit de la seva dona. Va entrar al quartet petit i es va fixar en una de les fotos que hi tenia en la que estava radiant amb la Coia. Què bé que s’ho van passar en aquelles noces a Valls! Hi eren tots els amics! Es va anar traient la roba i es va afaitar mentre escoltava el podcast de la Segona Hora d’en Clapés. Va riure una mica amb les Ximpleries del Parada i del Felipe González, el senyor Marcel•lí i el senyor Bohigues. Va donar l’aigua i es va dutxar tot pensant en la pilotada que havia donat al fill de l’Oriol; seguia sense sentir-se culpable!
Va sortir de la dutxa i va mirar de nou el rellotge. Eren dos quarts de dotze tocats. Li estranyava que la seva dona no arribés. Segurament no recordava que havia anat al teatre o al cinema amb alguna de les seves estúpides amigues. Quin fàstic de paies! Fa quatre dies que eren unes solterones d’or i ara mira es pensen que perquè tenen home i fills i ja poden donar lliçons als altres, com si els altres fóssim inferiors. La mare que les va... Vestit de nou es va posar a fer-se una mica de sopar. Com sempre el sopar se l’havia de fer ell i ja n’estava fart. Ell volia el plat a taula quan arribava però cada nit s’ho havia de preparar ell. I el que més l’emprenyava és que fins i tot ara molts dies s’havia de fer el dinar, sobretot darrerament des de que l’havien fotut fora de la feina i és que la seva dona no venia tant.
Mentre preparava el sopar es va fotre una cervesa i una altra i una altra; fins a tres. Es va fer un caldo i de segon una amanida de tomàquets. A la nevera no hi havia cervesa així que va decidir que obria un Celler de Cal Pla i que se’l fotria sol. I, i tant que se’l va fotre. El cap li va començar a ballar a sobtadament i de nou el doloret al costat va sortir-li. Ho va deixar tot escampat a la cuina i se’n va anar al menjador. Es va ajaure al sofà i en menys de deu minuts va adormir-se amb mig got de vi a les mans. Precisament un cop fort contra el terra del vidre de la copa de vi el va desvetllar una estona més tard. El terra i el sofà van quedar esquitxats. Fent tentines es va aixecar i per sobre de l’ombro al girar, va mirar a l’interior de l’habitació. La Coia no hi era i quasi era la mitja nit. Va agafar el mòbil i la va trucar. Un truc, dos trucs, tres... res! Va saltar la veu aquella de merda de contestador dient que deixés un missatge de veu i que es transformaria en un missatge escrit! Va netejar com li va semblar el terra i el sofà i se’n va anar al llit a dormir la mona.
Dues hores més tard es va llevar sobresaltat per un malson i a més s’estava pixant. Va palpar al costat i va notar que la seva dona encara no havia arribat. Va posar-se les ulleres i va mirar l’hora: les dues i cinc. Es va llevar de mala manera i no va encertar a posar-se les sabatilles. Va picar amb el dit petit en un canto de la porta i es va cagar en tots els sants. Quan va haver evacuat l’orina va tornar a mirar l’hora i per primera vegada es va preocupar. Va agafar de nou el mòbil i va marcar el dos de l’assignació ràpida. Uns segons més tard tornava a sortir la veu de la dona aquella de la companyia. Es va preguntar que feia. Se’n recordava que el cotxe era al pàrquing, per tant ella no el tenia. Es va anar neguitejant, necessitava beure alguna cosa. Va anar a la nevera i es fotre un cul de vi ranci que tenia la Coia per cuinar. Seguia preguntant-se què feia! I de sobte va concloure que al no tenir cotxe no podia haver sortit de la ciutat, de manera que es va calmar. Es va dir a si mateix que devia haver anat a casa de sa mare. Com aquell qui res va tornar cap al llit i abans de tapar-se es va fer el darrer glop per escurar la botella. Es va fotre un rot sorollós i es va passar els llençols per damunt del cap. Un dia més s’havia acabat tot l’alcohol que hi havia al pis!

La Coia esmaperduda va caminar per la ciutat. Havia vist que el seu home l’havia trucat dues vegades però n’havia fet cas omís. De la Boca de la Mina se’n va anar al Pere Mata i va mirar per la porta enreixada de l’entrada i s’hi va estar una estona. Per davant seu van passar diversos cotxes que se la van mirar amb desconfiança. Allà va recordar-se de la seva tieta Fina. Ella s’havia passat mitja vida al pavelló 16bis des de que en la seva infància li havien fet una operació a l’orella que li havia afectat el cervell. Nosaltres érem la seva família però ella tenia clar que la seva família també ho eren els companys de pavelló que compartien les hores amb ella. Quan feia massa dies que era a casa se’n volia tornar amb els seus amics. Amb ell era feliç! Ara, veia la torre del pavelló dels distingits i es recordava d’ella.
Va seguir baixant per la carretera. Li havia entrat gana. D’allà se’n va anar al Sortidor, una gasolinera que era la Carretera d’Alcolea i que sabia que no tancava en tota la nit. Va entrar, va obrir una de les neveres i en va treure un sandwitx de truita de patata i una coca-cola. Va pagar i sense dir ni “mu” al venedor va sortir de la tenda per anar una altra vegada en direcció cap a Reus. Va passar per davant de les parcel•les i per davant de l’oficina dels mossos. Li van venir ganes d’entrar-hi i denunciar al seu home. D’allà va tirar cap a la dreta tot baixant per Països Catalans fins que va arribar al Parc del trenet i a Misericòrdia. Va asseure’s just en un lateral del Santuari. Des d’allà estant veia les lletres encara visibles a la porta on s’hi podia llegir Seminario Mercedario; el cole on l’Isaac havia estat intern. Li van venir moltes coses al cap. En aquell moment com li havia ensenyat la seva àvia Maria es va posar a resar a la Mare de Déu perquè li donés forces per afrontar aquell mal moment. Li van venir moltes coses al ap. Malgrat tot va concloure que calia  prendre una decisió i realment li van sortir forces no sé sap ben bé d’on per prendre-la. Va enfilar el passeig Misericòrdia amunt amb una ràbia al cor com mai no havia tingut. Els carrers eren buits i el silenci només era trencat pel motor d’algun cotxe que arribava a darrera hora a casa o pel soroll d’alguna sirena d’una ambulància que es perdia en la llunyania.
Va posar la clau al pany i no li va caler donar ni un tomb. Com sempre l’inútil del seu home no havia tancat amb clau. Va treure’s la jaqueta i la va deixar al rebedor mateix. Se sentia una forta olor a cervesa i a alcohol. Va entrar a la cuina per veure una mica d’aigua i va trobar-se amb tot aquell escampall. N’estava farta. Al menjador va identificar la taca de vi al terra i al sofà ben marcada. De fons la sintonia de totes les nits. L’Isaac estava ajagut al mig del llit amb aquella panxota peluda roncant com un animalot mig despullat. Quina ràbia que va sentir! En cap moment va tenir un sentiment de pena! Per primera vegada va fer fàstic. Se’n va anar a l’habitació petita i es va quedar adormida entre plors. Se sentia desgraciada! La seva decisió era ferma! Iblama

FUTBOL 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA 
Resultat: Barça 5 (Xavi, Messi 3 i Tello) - Granada 3
El millor: Cuenca.
El pitjor: Piqué.
L'Àrbitre: irregular. Ha birlat un penal a Alexis, unes mans dubtoses del Granada a dins de l'àrea i ha expulsat molt rigurosament a Alves.
Com ho he vist? He vist una bona primera part i un inici de la segona en relax. Si això ens ho fa un equip gran ens fa un descosit.


El Barça ha estat molt superior; per haver anat amb més gols de diferència a la primera part. Però noi no entren i a la segona part hem tingut els nostre moments de "pájara" i ells quasi sense voler ens han fet dos gols empatant-nos el matx; encara que injustament pels mèrits fets. Amb l'entrada d'Iniesa i Tello la màquina s'ha tornat a engranar i hem sabut començar de nou per sentenciar novament el partit. Messi amb un hat trick supera els gols de César; estem davant d'una llegenda viva! I a seguir lluitant!
I a cada gol un ganxet pintxo!
Ànims. Iblama

19 de març 2012

CAP DE SETMANA DE SANT JOSEP 16-190312

DIVENDRES - TROS (trasplantant i fent el líquid de l'herba) SOPAR I PLAY AMB ISRAELS 160312
Les diverses bestioles que tomben lliures per la muntanya ens han deixat sense la meitat de la collita d'alls, de manera que vam optar per trasplantar-los i posar-los junt amb les faveres i les pesoleres per evitar danys menors. Mestres vam fer una passada amb el líquid de l'herba per preveure la sortida de la mateixa. A la tarda, després de dinar uns bons cigrons amb llangonissa, em vaig dedicar a sembrar unes llavors de flors diverses. Finalment, vam acabar el dia vam acabar el dia esporgant les rames sobreres dels avellaners. Una jornada ben complerta!





A la nit vam quedar amb la Natàlia per anar a sopar a Can Llesques. S'ha de reconèixer que és un lloc on pots menjar bé, el problema és l'atenció; et tracten amb el cul. Que s'ho facin mirar!
Havent sopat vaig fer cap al Flaps on em vaig retrobar amb el Cordo, el Ramos i l'Isra i plegats se'n vam anar a casa d'aquest a fer unes plays. Pel camí, entre partida i partida, ens vam deixar dues ampolles genials de cava i un fart de rialles. Valoro ferventment aquests moments! Vam anar a dormir a les cinc!


DISSABTE - ANIVERSARIS ROSITA I CRIS I CONCERT TOQUEM FUSTA A RIUDOMS 170312
Ens vam reunir als Racons per celebrar el 63esè aniversari de la Rosita i el 39è de la Cris. Per celebrar-ho la Rosita i el Joan ens van obsequiar amb una llagostinada brutal: llagostins, sèpia, musclos... i sopa de peix. De postres vam assaborir les maduixes a la Sanabrana (banyades amb xocolata calenta) i vam bufar les espelmes de l'efemèride. Aquesta vegada el Cachorro i la Negrita es van haver de conformar amb peix per dinar. No es poden queixar.
Després de dinar vam poder gaudir amb la segona menjada de papilla per part del Cesc. El xavalet en comptes de plorar perquè en tenia massa plorava perquè li posessin més papilla a la boca. Tot un crack!






Després d'haver gaudit amb el Barça i d'haver sopat lleugerament, ens vam trobar amb la Natàlia a Riudoms. A la Calderera tocaven els Toquem Fusta amb el Marc Gibert http://www.toquemfusta.cat/. Allà ens van presentar les cançons del seu Disc Ara és l'hora. Des d'aquí us els recomano, especialment en directe; tenen una energia brutal. No us perdeu: Abraça'l fort  http://www.youtube.com/watch?v=nEiu9wxeciI, Ho podríem intentar http://www.youtube.com/watch?v=BlBcH12EmQ8&feature=related, La nova de l'altre cantó del bus http://www.youtube.com/watch?v=dPYrjTx46pw   i sobretot La Festa Major http://www.youtube.com/watch?v=QO0KbWKh6hA&feature=related. Molts ànims!







DIUMENGE - HORTS D'EN RIC (fems), CALÇOTADA I CRIDANT AL FLAPS 180312
A les 10 punt ens hem trobat amb en Ric davant de casa seva. Ell ja estava arreglant el cotxe per transportar els fems. D'allà hem fet un primer viatge a l'hort per agafar cabassos i els sacs per posar-ho. Hem anat fins a la granja del Marcel i amb la pala i l'aixada hem anat omplint-los de fem. Llavors des del camí a l'hort ens hems servit del carretó per dur-ho millor. En total hem fet tres viatges; hem agafat forces de cara a la calçotada de després. Abans de marxar hem ruixat bé l'únic crestall que ens queda. Ara caldrà fer uns viatgets més amb fem per nodrir bé la terra.








Després de reposar una estoneta hem baixat cap al Casal; allà l'Associació de Dones havia preparat la Calçotada popular. El cert és que ha estat una de les vegades en les que la sala estava més plena. S'han repartit calçots, un plat de carn amb llangonissa i dos talls de corder, una taronja de postres, natilles casolanes i cafès per a tothom. Recalcar que la salsa estava per llepar-s'hi els dits i que els calçots eren dolcets; igual que les natilles. Tot plegat un escàndol de bo! Felicitar a tota la gent que fa possible aquest acte!






La nit la vaig acabar fent-la petar una estona amb el Martí i el Víctor, celebrant com bojos el gol de Cazorla contra el Madrid en els darrers minuts. Quina evacuació de nervis, nen!
Foto típica de la peixera del Martí







DILLUNS - SANT JOSEP 190312
Ens ha fet un dia radiant, així que l'hem anat a passar a Cambrils per celebrar el sant Josep, el sant de ma mare Josefina. Hem donat una volteta pel passeig per acabar dinant a Cal Maset; molt recomanable per cert! De primer hem triat amanida d'endivies, amanida tèbia i sopa de peix i pebrots del piquillo. I de segon parrillada de peix. Estava boníssim!
Després hem matat la tarda ben asseguts darrere d'un vidre que ens protegia de la miqueta de brisa que bufava. Hem estat de conya!






Amb tot tanquem un dels caps de setmana llargs de l'any. Cansat però content d'haver fet tot el que he fet! Iblama