APARTATS

27 de febr. 2019

COMPETICIÓ: Copa del Rei. Semifinals. BARÇA 4 - MADRID 1.

RESULTAT: BARÇA 4 (Malcom, Suàrez 2 i p.p) – MADRID 1.


A l’anada el Barça va fer un ridícul espantós. El Madrid realment semblava el Barça i el secret és ben evident: controlar el mig del camp. Com sempre, nosaltres vam sortir amb els tres clàssics a mig del camp i ens van passar la mà per la cara. De fet ens en podrien haver fet un sac. L’empat final és un bon resultat. Els blancs van causar una molt bona impressió. Cada pilota que agafaven era una transició ràpida sense quasi oposició i és que com dic, on naltros n’hi tenien tres, ells n’acumulaven quatre i cinc puntualment amb les ajudes de Marcelo i Vàzquez. Un nou desencert d’aquest ‘Tontín’ Valverde. Com ja he dit altres vegades de què els serveix tanta llibreta i tants estudis? L’altre handicap va ser la baixa de Messi. És evident que aquest home és el catalitzador de l’equip. Si ell hi és serveix, a part d’atemorir més el rival, permet enganxar millor el mig del camp i la davantera. Tenim molt mala peça al teler. Tot i que, com he dit, és un bon resultat per nosaltres -vist lo vist- la realitat és que és un bon resultat per ells. De totes maneres aquest Barça és molt imprevisible! Veurem però les sensacions és que el Madrid sembla que arribi a aquests fase de la temporada creixent, mentre que el Barça sembla perdut en una boira esfereïdora.


A la tornada hem tingut els ingredients dels grans partits: respecte mutu, sort, efectivitat i molta seriositat. Cent partits de Valverde i plantejament ‘amarrategui’ a la primera part. Hem sabut patir i hem tingut la sort necessària, amb un Ter Steguen colossal i gran feinada d’equip de Sergi Roberto i Dembelé tapant les bandes. Pel meu gust hem jugat massa enrere. Un trist xut a porta. Quedava el millor però! Ja al segon temps, hem fet un pas endavant i en la primera jugada franca que ha tingut Dembelé ha habilitat Suàrez (0-1). Segona gambada ara per la dreta (0-2). Finalment, Suàrez ha fet el tercer gol a l’estil Panenca de penal. Quinze minuts bojos i al carrer. La gent ja n’hi s’ha esperat a acabar el partit per abandonar el camp. Eliminats de la copa els blancs i sisena final consecutiva del Barça en la final de Copa, sigui dit sense massa brillantor però amb gran efectivitat.

24 de febr. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:25). SEVILLA 2 - BARÇA 4

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 25.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. SEVILLA 2 - BARÇA 4 (Messi 3 i Suàrez 1).


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per una banda per l’entrevista concedida a Sandro Rossell de la mà del Jordi Basté. Ell, malgrat el privament de llibertat, ja fa 641 dies, segueix ferm en les seves conviccions: diu que no va fer res de res. Per altra part, notar que l’equip no va acabar de fer els deures contra el Lió i que caldrà resoldre-ho a casa. Tot i la incertesa de l’eliminatòria crec que passarem i clarament. Vam demostrar ser millor que el rival!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 50è hat trick de Messi i 25è gol en la lliga. Impressionant! En la celebració del segon gol Messi s’ha aixecat en braços de Dembelé emulant, no sabem si conscient o inconscientment, la celebració de Pelé. 36 gols contra el Sevilla. Tela!
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb matisos. Ter (indefens i salvador). Defensa: Alba (més defensiu a la primera i alliberat a la segona), Piqué (letal), Umtiti (bona tornada; li falta ritme) i Semedo (massa rígid). Mig: Busi (faltat de contundència), Vidal (ben posat però alentint el joc), Raki (partidàs). Davant: Messi (estel·lar), Suàrez (digne) i Coutinho (aprovat).
Partit amb dues parts molt marcades. Una primera part amb un Barça més justet, més travat amb el 4-3-3 i una segona part amb un Barça més alegre i perillós amb un 4-3-2-1, allargant les bandes i endarrerint Messi. La paraula que ha utilitzat el crack argentí és que l’equip ha fruït. Aquesta ocasió si que els canvis en tots els sentits han estat claus per la reacció.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Avui si que no hi ha color: Messi. Tal com ha dit molt esportivament d’ell Ben Yedder: ‘hay un jugador de otro planeta’. Provablement sense ell haurien guanyat.
-‘ERES MUY MALO’. Entre Vidal i Semedo. Realment han estat els més fluixos. Després de la mitja part Valverde els va canviar.
-L’INDULTAT. Indulto Rakitic. Ha fet un senyor partidàs contra el seu ex equip. Se l’ha vist molt motivat.
7. EL RIVAL. Machín s’ha plantat al camp amb un 4-4-1-1 amb profunditat i arribada. Sense fer una gran primera part ens n’ha fet 2. A la segona part però el cansament i no haver sabut donar resposta a la revolució de Valverde els ha anat empetitint per acabar perdent el partit.
8. LA MOVIOLA. Mateu Lahoz. A part del seu arbitratge típicament desquiciant amb allò del ‘sigan, sigan’ va birlar dos penals al Barça; una a Demebelé i l’altre a Suàres. Podent revisar el Var no ho va fer.
9. LA VEU DEL SOCI. És desencoratjador. En menys d’una setmana hem vist les dues cares del Barça. La d’un Barça capaç de fer un partit lamentable el cap de setmana passat però guanyar, la d’un Barça superioríssim contra el Lió però incapaç de fer-li un gol i la música celestial de la segona part contra el Sevilla amb el millor del món fent gala de la seva immensitat.
10. A LA CAVERNA. El Barça es manté primer sumant 57 punts en les 25 jornades que s’han jugat. La victòria d’ahir va ser molt important. Segon roman l’Atlético a 7 punts (50), tercer és el Madrid amb 48 punts després d’una victòria polèmica contra el Llevant (dos penals rigorosos ai més no). Quart hi tenim el Getafe amb 39 punts i cinquè el Sevilla amb 37.





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 18-240219

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Més justificada que mai. L’home que feia aquest petó icònic John Mendonsa ha mort als 95 anys. La foto es va fer l’any 1945 just coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial. En la imatge veiem un noi vestit de mariner que fa un petó a una infermera a Times Square. Eren temps de joia!



QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem celebrat el carnaval al poble. La canalla i la gent ha anat fet cap a la plaça del poble encara en obres, la majoria disfressats, alguns no, però amb ganes de gresca. La Xaranga La Capona ha anat animant l’espera, quan pel carrer del Baix ha pujat el Carnestoltes preparat per donar el cop d’Estat avui que és 23f. Acte seguit, s’ha donat cos al pregó del carnaval de la mà d’un treballadíssim Nicolàs Maduro. Aquí ha rebut tothom tu! N’hi ha hagut per a tothom, els d’aquí i els d’allà. Acabat el parlament -que no ha deixat indiferent- ha començat la rua pels carrers de la vila amb l’animació i la música dels nostres amics músics. Moltes ganes de gresca, cantar i llençar confetti gentilesa de l’Ajuntament. De tornada a la plaça hem fet la dansa final i hem calat foc al ninot als peus de l’església. Unes quantes cançons més, amb coreografies de ball incloses, per sentir i notar un dels moments més intensos de la vesprada amb el ‘Paquito Xocolatero’. Comiat amb el de nou de moda ‘Passiu bé i fins l’any que bé’. Foto de final de rua i cap al Casal a fer uns beures abans de sopar. A tocar les 22h han obert les portes de la sala del Ball. Hem pres posicions i hem sopat plegats. L’abundant sopar l’ha organitzat la família del bar Casal. Un plat replet d’embotit amb ensaladilla al mig, patates i olives per picar enmig de la taula. A mig sopar, s’han repartit les paperetes perquè la gent votés les millors disfresses. Amb el sopar esllanguint-se hem procedit a l’entrega de premis. Totes les nenes i els nenes han rebut una bossa de xuxes. El millor femení ha estat per la Lolita i el millor masculí pe Maduro-Enric Muntané. Ambdós han rebut gràcies al Centre cultural un formatge del gentilesa del Marcel i una ampolla de vi. El premi al millor grup l’han rebut els del grup dels ‘Pallassos del Joglar’. El premi un formatge gran i una senyora ampolla de vi per fer un bon aperitiu. Amb tot entregat, ha arribat el moment del relax i la sobretaula. Cafès, copes i a xerrar una estona. Ben passada la mitja nit la música va agafar el protagonisme. El karaoke donà uns moments de glòria inoblidables! I així entre cants, crits i balls se’ns feren les 5h de la matinada! Un carnaval més al sac i una festa més al poble. Gràcies al Centre cultural per l’organització i a l’Ajuntament, el Bar Casal, la Xaranga La Capona per la col•laboració i a totes i tots per la vostra imprescindible presència.

EL PERSONATGE. Jean Claude Junker. L’home ens ha deixat unes quantes tardes de glòria més enllà de la seva ‘parole, parole’ com a polític que és. Imatges, paraules i anècdotes que el fan ser tot un personatge més enllà de ser president de la Comissió europea. Tothom està pendent d’ell quan surt a l’esfera pública. En la darrera aparició en una trobada amb la Teresa May, va aparèixer amb una tireta gegant a la cara. L’home, després d’una justificació rocambolesca, va fer riure a tothom en dir que no havia estat a causa d’una esgarrapada de la líder britànica. Un temps enrere, el vam veure que no s’aguantava dret i que l’havien d’acompanyar entre dues persones en una cimera de l’Otan. Aquest líder del PP europeu realment sembla no ser-hi tot o sembla propassar-se amb l’ampolla. Cada vegada que se’l veu en públic espanta, sense anar més lluny es llança a les cares dels líders mundials per petonejar-los quan els rep. Tot un personatge més digne d’un vodevil que no pas per ocupar el càrrec que ocupa.

L’EFEMÈRIDE. Recordar el 23F, més que res per dues coses. Primera, per la comparació vomitiva que molts han fet entre el cop d’Estat de Tejero i la declaració d’independència de Puigdemont. Res és com ens ho van pintar ni com ens ho han pintat. Com més va, més clar veig que el 23F va ser una operació de blanquejament de la figura del borbó emèrit, tot i que clar es pot dir amb perspectiva. En el moment que succeïa la gent es va esverar! De la mateixa manera, després de no acceptar la comparació que fan entre el que va fer Tejero i Puigdemont, dir que la declaració d’independència no va ser més una declaració política i res més que això. No va tenir cap valor jurídic perquè no va aparèixer al DOG. Per celebrar-ho ens hem disfressat de g.c i de 23f.

LA METEO/ESPAI TERRA. Ostres tu! Nova setmana monòtona i avorrida. Super lluna plena al cel i gebrades de matinada, però temperatures dignes de maig. Núvols en sectors del prelitoral enganyadors, ja que de pluja res. Si, de nit fred, però de dia pujada del caloret arreu. I de cara al final de la setmana temps d’estiu i tot tu! Si és que ja no caldria ni que sortissin els temps a fer l’espai. Osti tu! En el temps de divendres a la nit fins i tot van fer sortir el puto Biri biri en una foto a la lluna i un avió que s’encasta contra la neu perquè no pot frenar pel gel. No saben que posar per omplir. Avorriment!

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Clar que si dona és una gran notícia: ‘Inés Arrimadas será la número uno por Barcelona en la lista de Ciudadanos a las elecciones generales del 28 de abril’ (LaSexta). Per fi ens la traurem del sobre a Catalunya. Mira que n’ha fet de mal a casa nostra repartint merda a tort i a dret. M’agradaria saber que ha aportat a Catalunya. Bé si: merda! I si, també ho reconec, va guanyar les darreres eleccions a casa nostra a costa d’ensorrar el PP. L’electorat espanyolista va entendre que l’única manera de fer ombra l’independentisme era donant el vot a C’s. Ara, votants de C’s feu una reflexió i dieu-me -com dic- què ens han aportat aquests gentussa de la mà d’aquesta senyora? Mentides, enarbolar la bandera d’Espanya, crispació i violentació de tot el que és català de socarrel. Han vingut aquí a carregar-se les nostres institucions, la nostra llengua... el nostre país, per aixecar-hi el seu ‘cortijo’ castellano-andalús amb les seves lleis i les seves maneres. Ha passat el vostre moment ‘taronjaes amargues’. Ara, com que veieu que us estan prenent terreny entre Vox i el PP, voleu un revulsiu perquè l’hòstia no sigui tan forta. No sabeu la que us espera! No nego que la senyora no tingui un mimetisme que li dóna una força especial, però si us plau, no la mireu, escolteu-la. Escolteu el que us volen vendre i veureu que no hi ha res de bo en aquesta gent. Abans ha volgut fer un nou servei ridícul a la pàtria anant fins a Waterloo a fer un acte de protesta a la casa de Puigdemont. El qual en un gest que l’honora, simplement ha deixat oberta la porta de la casa, mentre els del‘comando arrimadas’ muntaven el show. Fins mai més!

QUE N’APRENGUIN! Gestos que dignifiquen la gent i els polítics. En el 80è aniversari de la mort de Machado i l’exili espanyol per la guerra civil, Pedro Sànchez ha anat a visitar les tombes a l’exili d’Azaña i Machado i les platges d’Argelés, on ha demanat perdó pel que va ocórrer. Està bé que hi hagi anat a retre’ls-hi homenatge i demani perdó. Però és que tot plegat no deix de ser una gran contradicció a la vegada ja que en el seu mandat ha permès que hi segueixi havent presos polítics i exiliats. Un nombrós grup de catalans del nord l’ha rebut amb una bona pitada atenent l’immobilisme del polític vers la causa catalana i el fet que Espanya, tal com anys enrere té gent exiliada per les seves idees. Igualment, en la inauguració del Mobile a Barcelona, una bona gentada ha rebut amb soroll el Borbó. Aquí costarà perdonar les declaracions que ha fet i fa en contra dels catalans indepes i l’aval de la repressió que hi va haver a casa nostra. En la recepció d’acollida ni el President Torra ni l’alcaldessa Colau hi han assistit en senyal de protesta.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Feia dies que no obria la bruta boca aquesta mòmia. Aquest dimecres ha hagut de ficar cullerada en el procés. Anar a declarar no, però a posicionar-se si i a influir en el resultat si. El PP ho fa per darrere tal com vam descobrir amb el Cosidó i el borbó ho fa per davant i de cara. I després parleu de democràcia consolidada i de separació de poders. Miserable! Ha vingut a dir que no hi ha democràcia per sobre de la llei Felip VI.  Puta mania de confondre llei i democràcia. Tal com ha piulat en Carles Puigdemont, la llei de Franco va fotre de rei a son pare, la seva llei, feta a la seva mida. Deixeu de manipular!

ESCLAUS DE LES DADES. Ja ha començat la campanya electoral a Espanya. Seran dos mesos de campanya insofribles amb els 3 comicis als que estem convocats. Les primeres enquestes apunten una victòria no suficient però del socialisme i un més que possible pacte de les dretes a l’andalusa. Doncs bé, en poques hores ja s’ha vist quines seran les formes i maneres de fer campanya. La irrupció de Vox sembla haver fet embogir el PP i sembla que comença a contagiar a C’s. I tot en aquest deliri d’apostar per no dir res i només apel·lar a l’emoció i a la rauxa. Totalment d’acord amb el que afirma aquesta periodista: ‘Si todos apelan a la emoción y todos prescinden de la verdad factual en sus relatos políticos, quien sufre es la democracia porque es imposible entenderse. Por eso conviene distinguir, ahora que empieza una nueva campaña, entre quienes apelan a nuestro raciocinio y quienes nos tratan como tontos dispuestos a dejarnos engañar’  (Milagros Pérez Oliva, ElPais). Caldrà estar amatents per distingir bé la ‘basura’ que ens vendran del que realment val la pena. Està clar però que la dreta veu clar que caldrà enrocar-se en el sentiment i l’emoció. Per tant, com ja hem anat veient, seguiran amb aquesta línia de posar-se amb Catalunya i col·locar en el discurs paraules i termes com ‘golpista’... i tota la patoleia de barbaritats que ni vull reproduir. Igualment, l’enemic a batre serà el socialisme, tal vegada Podemos està mig mort. No s’estaran de carregar de mala manera contra el Sànchez i els seus. La seva gran arma retreure’ls-hi el pacte amb els ‘separatas’. Tinguem llums i coneixement, siguem raonables i fem un cordo sanitari ben potent per aïllar aquesta xacra.

DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Villacís ocultó durante tres años una sociedad patrimonial con dos millones de euros en inmuebles’ (ABC). ‘Aaamigo’! Això sortirà als mitjans afins al Règim? Aquesta senyora de Ciudadanos, ‘el partido adalid de España’ resulta que va ocultar que formava part d’una societat amb la que va estafar més de dos milions d’euros ja que no ho va declarar. Ara, com que és candidata a l’ajuntament de Madrid, amb lo de la llei de transparència, ha sortit a la llum. Ciudadanos està net? Doncs no! No hi ha un pam de net. Per molt que vulguin fer-ho veure són fills del PP; Cañas, Villacid... No estan nets! Fixem-nos els casos en els que s’han vist implicats Cas Cañas a Catalunya, Cas Cazorla i Espartinas a Andalusia, Cas Logroño a la Rioja, Cas Enredadera d’àmbit nacional, Cas Rojo a València o Cas Soler a Múrcia. O sigui que de netedat... A seguir l’estela del PP i a ‘robar todo lo que se pueda a los españoles’.

EL PROCÉS. Fiscalia ha passat de puntetes per la violència en la declaració del Turull i s’ha centrat més en la desobediència. I és que el ridícul de la setmana passada és apoteòsic. El President Marchena ja ha demostrat que volen anar per feina i el més ràpid possible i és que les eleccions apreten. Fet que ha ocasionat quasi un solapament de declaracions. L’objectiu és accelerar perquè no els ‘pillin’ les eleccions. Això ha fet que els pobres presos hagin hagut d’estar un fart d’hores (gairebé 12 hores) amb les declaracions de manera inhumana.
El matí de dimecres ha estat el torn del Josep Rull. S’ha alarmat per la violència dels policies, la manipulació de la fiscalia i s’ha reafirmat en que no hi va haver cap despesa pel referèndum. Li han insistit en que va impedir  l’atracament dels piolins. Ha aprofitat, en les múltiples cagades dels acusadors, per reivindicar el traspàs de competències en infraestructures. Ja a la tarda Carles Mundó ha negat que fos un assessor. Amb una enteresa encomiable ha plantat cara a l’acusació i ha qüestionat les acusacions. Del torn de la Dolors Bassa vull destacar que ha tret importància a la declaració d’independència. Finalment, la Meritxell Borràs és la que s’ha vist més dubitativa i puntualment més afectada per la mort del pare. Ella i la resta s’han afanyat a dir que la declaració era política i no tenia efectes jurídics o que era un pas més per pressionar el govern espanyol a iniciar un diàleg. L’endemà ha estat el torn de Jordi Sànchez al matí. L’enteresa i la força que ha demostrat ha estat brutal. Pels anals de la història quedarà que quan li van preguntar per un mail que desconeixia -que ni va obrir- va tenir els pebrots de comparar-ho amb el suposat whassap que Cosidó del PP va enviar a Marchena on li diu que es faran petar els sobiranistes catalans per darrera, i del que el Marchena va dir que no en sabia res. Van voler basar el relat en que ell va ser el causant de la suposada violència de la convocatòria del 27S. El ‘colmo’ és que, en vistes que no quadrava res del que deien, van pretendre acusar-lo a ell de no haver retirat les masses. Després el Santi Vila li ha pres el relleu amb una declaració que ha estat força roí, en la seva línia de traïdor botifler, amb afirmacions tipus com el que va passar a Catalunya és impropi d’una societat avançada. Malgrat tot, tothom esperava una desbarrada contra els seus ex companys i no. Digne com una rata, quan va sentir que el que es deia no anava amb ell, va plegar.

Vaga general dijous. El dia ha començat amb talls a les carreteres i marxes per alentir el trànsit. Pel que fa els trens, n’ha circulat 1 de cada 3. Ha estat especialment seguida al sector d’ensenyament. A Sanitat s’ha deixat que cadascú triï. La intersindical -organitzant- ha dit que ha tingut un bon seguiment. De fet en les concentracions del migdia i a la tarda, les xifres d’assistència així ho han corroborat. Fins i tot a Girona n’han superat el rècord amb 70.000 persones. I és que la causa s’ho valia. Aquesta farsa de judici i l’empresonament està clar que han posat en escac la democràcia espanyola. De totes maneres és fàcil de detectar que hi ha un cert cansament entre la gent, fet que no vol dir en cap cas una renuncia a la República i la independència.

TIP DELS IUESEIS. ‘Trump, a los militares de Venezuela: «Desobedeced a Maduro, liberad vuestro país»’ (ABC). Caram noi! El ‘guia’ del món. Se sent legitimat ja per donar ordres als militars de Veneçuela. Segueix fotent el nas fora de casa seva quan no en té cap potestat. És increïble! Mentrestant, el Putin, lluny de cagar-se pel que li puguin dir els americans, els ha amenaçat amb apuntar-los els míssils si ells despleguen els seus míssils per Europa. Per cert; per riure i vomitar que algun desgraciat proposi Donald Trump per al Nobel.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Setmana especialment trista a la ciutat amb la desaparició i mort d’un noi de 33 anys, en Dani Cordobés, i la desaparició de moment d’una noia. La setmana que hem sabut de l’avortament d’un segrest ben a prop de casa. El món està boig!

La ciutat se segueix preguntant quin èxit té la fira. S’ha anunciat aquests setmana que l’única botiga no franquiciada ‘Trendy’ tancarà perquè no pot afrontar el lloguer que els hi fan pagar. L’altre misteri és el cinema; funciona, no funciona... un dilema. Un dilema com tota la infraestructura. Una obra colossal feta per bàsicament albergar les botiguetes del monopoli d’Inditex i franquícies cares. És un model d’èxit? Jo crec que no! Ja vaig vaticinar fa temps que lentament s’ensorraria i ho mantinc. A la llarga estic segur que s’ofegarà en el seu propi vòmit! I és que la pròpia ciutat acabarà per escopir una manera de fer diferent al que la ciutat està acostumada a viure.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Reunió molt positiva de totes les congregacions i organitzacions cristianes de Catalunya per parlar i fer front als centenars d’acusacions d’abusos fets en el si de l’església. Igualment el Papa pren cartes en l’assumpte i ha convocat una reunió al més alt nivell al Vaticà. Hi haurà víctimes representades dins de la reunió. Malgrat tot no transcendiran les veritables xifres que pel que es veu l’església amaga. Si es vol fer net es necessita la màxima transparència. De la mateixa manera que és imprescindible que els casos mai prescriguin i que puguin ser jutjats per la justícia ordinària. En el discurs de clausura ha deixat una mica en gris. La tarda de diumenge ha transcendit que si que es prendran més mesures en ferm per acabar amb la xacra de l’abús.

Ha transcendit, tot i que la cavernada no se n’ha fet massa ressò, que el Vaticà no s’oposa a l’exhumació de Franco. Damunt de la teulada de l’abat feixista i tota la colla de titelles que ballen al seu so -junt amb la família- queda la responsabilitat de treure aquest ninot d’allà dins i al mateix temps dignificar les restes dels que hi romanen enterrats. Des de la Conferencia episcopal espanyola ja han dit que només acataran una ordre judicial, no política. Se’ls hi dirà colpistes també?



17 de febr. 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 11-170219

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és pel ‘bany de masses’ que es va donar la quadrilla de C’s a Amer. A la plaça de la vila, ocupava més m2 la cara de Puigdemont dibuixada en un mural preciós que els m2 que ocupaven ells a la plaça. Són uns patètics venedors de fum!


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem anat a Barcelona el dissabte coincidint amb l’inici de l’injust judici contra els membres de la Generalitat empresonats. Hi hem anat des de Reus fins a 10 busos per reclamar diverses coses. Primera, l’alliberament immediat. Segona, l’injust i irregular processament. Tercera, l’absolució sense més. Quarta, que auto determinar-se no és cap delicte. De la plaça Espanya a plaça Universitat i més enllà ha estat un clam la gentada. La Guàrdia Urbana diuen que hi va haver 200.000 i l’organització 500.000. La veritat és que després d’anar molts anys a manifestacions crec que hi havia com a mínim la xifra de l’organització. Record constant per la pobra gent que roman presa i resta a l’exili. Està clar que malgrat tot l’independentisme segueix ferm. Agrair la participació dels Comuns. A veure si ja per sempre anem agafats de la mà en camí. Un goig doblement enorme veure el col•lectiu Àvies i Avis de Reus a la manifestació. Hi serem les vegades que calgui!

EL PERSONATGE. Clara Campoamor. Un 12 de febrer de 1919 naixia aquesta gran dona. Després de lluitar una pila d’anys pels drets de la dona, per fi l’any 1931 va aconseguir que es reconegués el vot femení, que s’exercí per primer cop a les eleccions de 1933. En aquest periple de temps, va ser diputada per les Corts a Madrid. La desgràcia va caure però sobre Espanya, esclatant el cop d’estat de Franco i la guerra civil. En vistes de com anaven les coses va decidir exiliar-se per acabar morint a Suïssa, lluny de la seva pàtria l’abril de 1972, quan el dictador encara era viu. Persones com ella haurien de ser molt més estudiades i recordades ja que si gaudim de les llibertats que avui tenim en gran part es deu a persones com ella, que hi va deixar mitja vida per aconseguir-ho.

L’EFEMÈRIDE. 100 anys de la vaga de La Canadenca. És la primera gran mobilització de l’obrerisme català; remarco català perquè mentre en la majoria de territoris espanyols seguien amb el primari, aquí feia dies que teníem desenvolupant-se la Revolució Industrial. Doncs bé, davant l’amenaça dels propietaris de fer fora part de la plantilla, els companys de la Canadenca van optar per solidaritzar-se i fer-se forts davant l’amo perquè hi hagués justícia. Així l’acció definitiva va ser contundent: van deixar sense subministrament eléctric durant 44 dies Barcelona. Al final la victòria va ser obrera. Aquestes foren les mesures acceptades: jornada laboral màxima de 8 hores, alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i readmissió dels acomiadaments. Espanya, després d'Alemanya, va convertir-se en el segon país que acceptava la jornada de vuit hores. Un exemple més que el poble és el qui mana!

LA METEO/ESPAI TERRA. Refrescada a començament de setmana i pujada de temperatures a mitjans de la mateixa. Aquesta alternança en tant poques hores, dóna fe potser que la primavera vol treure el cap. Aquí, en moltes parts del territori català -els ametllers sobretot- estan florint. Al Japó, on és quasi com un ritual, han pronosticat que la florida dels cirerers serà el dia 23 de febrer. Quin espectacle que ha de ser presenciar-ho. I és que darrerament, en els espais de meteo, davant l’avorriment al que ens té acostumats el temps, es dediquen més a buscar fets alternatius que passen al món per omplir els espais. Una de les notícies d’impacte ha estat els 6 morts a Xile en un episodi de pluja al desert més àrid del món d’Atacama.

"Joves pel clima", la revolució de la generació Z europea. Que el jovent s’impliqui amb el clima és molt important. Aquests joves entre els 15 i els 20 anys, seguint l’exemple de Greta Thunberg, volen lluitar contra el canvi climàtic. Una lliçó pels negacionistes del món.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘La germana de Gregorio Ordóñez, assassinat per ETA, acusa Casado de "banalitzar" i "frivolitzar" el terrorisme comparant-lo amb l’independentisme’ (324). Ha trasbalsat les xarxes espanyoles. Ha estat palesa infinitat de vegades l’animadversió d’aquesta senyora contra l’independentisme. Demostra la seva talla però ara plantant cara a aquest malparit del Casado al voler colar entre els espanyols la idea que a Catalunya se segueix el camí d’ETA. Els hi ha fet mal que un d’ells tingui els collons de desautoritzar aquesta vajanada, més si tenim en compte que tota la cavernada espanyolista aplaudeix a ulls clucs tot el que diguin o facin els del clan de la dreta.

El dijous també ha estat trending per moments a Espanya i Europa la declaració d’Oriol Jonqueras.

QUE N’APRENGUIN! Quina gran notícia si senyor: ‘Bancs i grans propietaris ja no podran desnonar famílies vulnerables. El Tribunal Constitucional desestima la impugnació que va fer el govern del PP de la Llei Antidesnonaments catalana’ (324). Una llei de base catalana que els peperos, només per tocar-nos els collons i per dur-nos la contrària, van impugnar. Tres anys perduts per aquesta xusma que es pensa que tot passa per treure a lluir la rojigualda al carrer. Els bancs i grans propietaris també estaran obligats a cedir temporalment als ajuntaments els pisos que tinguin buits. Més de 17.000 ara mateix a Catalunya, segons el registre de la Generalitat. A veure si d’una vegada per totes respecten el famós dret aquell que tothom té dret a una vivenda digna!

UN TIP I L’OLLA PLENA. Em cago en aquesta Europa. ‘Tajani no autoritza la conferència de Torra i Puigdemont al Parlament Europeu’ (324). Ha cedit davant les pressions del ‘facherio’, no en va és un alumne miserable de Berlusconi. A Europa es fa més cas del que puguin reclamar els fills de la rància dreta, que el dret a expressar-se al Parlament de part de Torra i Puigdemont. Hauria estat un bon moment per fer evident una denuncia al més alt estat del que ha fet i segueix fent Espanya amb Catalunya. Europa també hauria de donar veu a aquestes minories per demostrar grandesa, però no. Prefereixen girar l’esquena amb allò de ‘ja s’ho arreglaran ells’ i una vegada més, ens deixen abandonats! Com volen que hi creguem? El deliri màxim ha arribat quan el PP ha arribat a proposar que es busquessin fórmules per detenir el Puigdemont si venia. Són el que no hi ha! Si EU tingués un mínim de dignitat, només en mirar les darreres declaracions en contra de Catalunya barrejant-nos amb ETA, i totes les falsedats ja en semi campanya abocades pels  PPCS, només amb això ja n’hi hauria prou. Però no! En un gest que l’honora la vicepresidenta del Parlament europeu ha dit que la veritable raó ha estat la censura per les pressions espanyoles! Res més a dir!

ESCLAUS DE LES DADES. Les darreres dades ens donen una mostra que a vegades la tecnologia no acaba d’imposar-se en la nostra societat. Em vull referir al món del llibre. Ja fa anys que es diu que el llibre de paper desapareixerà; però noi, resisteix. Se’n fan còpies en digital i se’n comercialitza fins i tot en àudio. El tema està en que el format de paper no cedeix terreny. Creixen els altres però és molt lentament. La veritat és que els diversos governs que hi ha hagut a Espanya no han ajudat gens el sector amb uns ives impresentables del 21%.

DURUS A QUATRE PESSETES. S’han tombat els pressupostos de l’Estat. El PSOE no podrà tirar endavant els pressupostos per res més que per la seva ineptitud. Ha estat un cagat i s’ha aixecat de la taula de negociació amb Catalunya. Les cares dels ministres de Sànchez eren de comiat. I és que la Vanguardia ha anunciat que hi haurà eleccions i si; el divendres s’ha anunciat oficialment que s’han cagat a les calces finalment. Eleccions el 28 d’abril. En definitiva, la política és pacte i no hi ha res més. O pacten els uns o pacten els altres. En qualsevol cas, la sensació que em queda és que els ímputs que tenen els socialistes és que ho han fet bé i en unes eleccions poden guanyar. Vist el que hi ha al darrere, la socialista és una candidatura viable més enllà dels extrems. El dissabte, des d’Europa han arribat veus que Sànchez no ha sabut com afrontar el conflicte català per trobar una solució. En qualsevol cas, segon president d’Espanya que cau per la ineptitut vers Catalunya!

EL PROCÉS. Ha començat la vergonya de judici contra el poble de Catalunya que volia decidir el seu futur democràticament. Després de molt de temps els hem pogut veure i veure’ls junts. En termes generals se’ls veu bé. Es veuen més prims i potser una mica desmillorat el Jordi Sànchez i el Forn. No en va, han hagut d’aguantar aquesta ignomínia de la presó preventiva sense haver comès cap delicte. Els hi han fet complir la condemna abans els malparits! Doncs bé, el primer dia de judici ha transcorregut amb les defenses donant per segur que si hi ha una sentència desfavorable acabaran al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Se centraran en palesar que tot el procés és una pantomima amb invenció de proves i manipulació variada i que no s’han respectat ni els drets més bàsics. A destacar que cada defensa defensarà una mica diferent a cada defensat. Dimarts ha estat el torn dels acusadors. Clar, que diran; doncs que tot és impecable i que se’ls acusa de rebel·lió, sedició i malversació. Fiscalia, Advocacia i Vox van a una en això. Mentrestant el poble s’ha tirat al carrer en diferents concentracions i manifestacions arreu del territori i en diferents punts del territori per donar-los escalf i protestar per l’inici del judici.

El dijous ha estat el torn de l’Oriol Jonqueras i el Quim Forn. Que gran ha estat seguir fil per randa la compareixença de l’Oriol. Ha donat una veritable lliçó. Ajudat pel seu advocat, han iniciat una mena de diàleg on ha anat desmuntant una per una les falsedats que s’han dit contra ell, contra el govern i Catalunya. No han comès cap delicte amb tot el que van fer! Crec que d’aquí uns anys aquest parlament es recordarà com un dels més ben fets de la defensa d’un acusat injustament. El Quim Forn, amb un altre tot, va deixar en evidència el relat de la fiscalia, malgrat els intents de voler fer-lo caure en la trampa de la contradicció. Menys brillant que el ‘jonquerisme’ però tan o més contundent i clar.

TIP DELS IUESEIS. Els EUA han doblat l’aportació en forma d’ajuda a Veneçuela. Com es nota el que els hi interessa! Veuen petroli més que gent pobra faltada d’ajuda. Només putos interessos de merda abans de pensar en les persones. I per aconseguir el que es proposen poden ser capaços de tot. En aquest sentit, respecte al deliri de construir el mur amb Méxic, poc els importa basar-ho en notícies falses i mitges veritats. Volen declarar una mena d’emergència nacional per massa drogadictes i coses per l’estil. Així podrà esgarrapar uns milions per la seva causa delirant.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Campanya polèmica publicitària a Reus contra l’incivisme. En el cartell es veu una noia amb les mans al cap, amb unes mega lletres en les que es llegeix ‘A Reus sempre toca’. Realment és una campanya vergonyant. No trobo malament que es vulguin sancionar actituds incíviques -està molt bé- però no es poden posar totes al mateix nivell, per una banda. A part que el cartell juga amb dos temes delicats. És sexista. Amb poca delicadesa, davant de la runa que hi ha al fons de la imatge hi han posat una noia que s’escandalitza. Pel que fa al lema, dóna sensació de campanya recaptatòria més que no pas de fer justícia amb les actituds incíviques. Com passa massa sovint a la ciutat, les coses a mitges i fetes de qualsevol maners. Tot el suport a la Cup en la queixa fets per ells.

El divendres hem tingut l’honor de rebre el President Torrent a Reus. Al migdia s’ha afegit als tombs a la Mercadal amb les Àvies i els Avis per protestar contra els presos polítics.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Comunicat conjunt de la Tarraconense condemnant tots els abusos que hi hagi pogut haver. Ja era hora! Al mateix temps, han demanat perdó pel mal fet! Però desgraciadament, més casos surten de l’obscuritat i ens deixen astorats. S’han recollit més de 500.000 signatures perquè es legisli a Espanya i els casos no prescriguin i es pugui jutjar aquests desgraciats, molts d’ells encara actius.

El prior del Valle de los Caídos Santiango Cantera mireu el que ha dit: "No se llevarán a Franco. El templo es inviolable". No és un tema que preocupi molt a Espanya segons una enquesta del ‘Mundo’ (1 de cada 3 el volen fora) i si més a Catalunya, però el que ha dit aquest falangista és molt greu. Està plantant cara a tot un govern per protegir aquesta mòmia. Per higiene democràtica, ja l’haurien d’haver tret fa anys i fotre’l a un contenidor de merda. Quina barra s’ha de tenir per fer aquestes declaracions. Oblida els centenars de víctimes que segueixen executades i enterrades als vorals de les carreteres.

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:24). BARÇA 1 - VALLADOLID 0.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 24.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 1 (Messi) – VALLADOLID 0.


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana intensa a can Barça. Per una banda per la renovació de Valverde (com ja vaig comentar per mi innecessària) i el retorn d’Umtiti als entrenaments.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Els preus per un partit com aquest són una burla al simpatitzant del barça. 99 euros al gol i segona graderia 144.
Nova lesió de Veermalen. No ens podem fiar ni una temporada més d’aquest noi.
Messi suma un gol més. En total n’ha fet 21 en la lliga. De nou però ha fallat un penal. De fet l’ha aturat en Masip; un porteràs!
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb matisos. Ter (espectador). Defensa: Alba (estabornit), Piqué (líder), Veermalen (lesionat de nou) i Roberto (perdut). Mig: Busi (el millor), Vidal (ben col•locat), Aleñà (engabiat). Davant: Messi (contagiat), Prince (zero) i Demebelé (intencions, res més).
El pitjor partit del Barça en moltíssims anys, superant el tedi i l’avorriment fins i tot dels pitjors partits de l’era Valverde. Els jugadors semblaven contagiats d’una mena de síndrome d’equip perdut o de segona. No van ser capaços ni tant sols de tenir la pilota amb el criteri i el sentit al que ens tenen acostumats. Tot i així els hi podien haver fet un sac de gols. Col•lapse mental i d’idees on aquí si que l’entrenador poca cosa hi té a fer en el camp, si fora. A l’espera del retorn de la Xampions.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Busquets. L’únic que no va perdre la cara al partit. Va mantenir la posició i va permetre mantenir un mínim d’equilibri a l’equip.
-‘ERES MUY MALO’. Ostres. Premi repartit aquesta jornada entre Messi, Boateng, Dembelé, Suàrez... en fi! No sabria dir! Tristíssim!
-L’INDULTAT. Indulto Vidal per haver tallat transicions perilloses del rival.
7. EL RIVAL. Equip fet a imatge i semblança de Sergio Gonzàlez. Bon treball en defensa. Tenien clar que calia ajudar-se per les bandes i que havien d’encerclar al màxim Messi per fer-lo desquiciar. Davant a córrer i a aprofitar si en podien pescar alguna. Va arribar un moment però en el que van perdre els papers i la posició. És llavors que es tornen vulnerables! No van xutar entre els tres pals. Pinta que en Sergio pot fer grans coses! Quin porteràs en Masip!
8. LA MOVIOLA. Martínez Munuera. Va treure unes targes molt promptes al Valladolid que els van llastar una mica. Dos penals xiulats i clars. En línies generals arbitratge correcte.
9. LA VEU DEL SOCI. Buf! Vam anar a dormir calentets, la veritat. El que vam veure ahir ens ha deixat sense respiració per lamentable. Una molt mala actitud i cap mena de sensació de millora. Desesperant! Buf! Ara, tres punts sumats d’aquells que altres anys et fan perdre una lliga. Si a més hi afegim que el Madrid ha perdut al Bernabéu contra el Sevilla per 1-2... festa grossa!
10. A LA CAVERNA. Jornada de revolució a la lliga. El Barça ha guanyat de manera lamentable però ha guanyat. Sumem doncs 54 punts i quedem a 7 punts de l’Atlético de Madrid que passa al segon lloc. El Madrid cau al tercer lloc sumant 45 punts (a 9 del Barça). Sevilla i Getafe completen els llocs quart i cinquè respectivament. La premsa de Madrid dóna la lliga per perduda (jo no ho crec del tot i menys amb els enfrontaments que venen).





10 de febr. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:23). BILBAO 0 - BARÇA 0.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 23.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BILBAO 0 - BARÇA 0.

3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per l’empat contra el Madrid a la Copa. Ens van fotre un bany i punto. Res a dir! Nova mala gestió tàctica d’en Valverde i fins que no va entrar Messi poca cosa.
Tristament Arthur s’ha lesionat i això ens perjudica molt.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Quin senyor camp que té l’Atlètic. Una dada matadora. El Barça ha fet 694 passis quan habitualment en fem molts més. No s’ha connectar bé i s’ha hagut de tocar molt la pilota infructuosament. Tal com ha dit Suàrez, els hi ha faltat comunicació.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (apoteòsic). Defensa: Semedo (aprovat a banda canviada), Piqué (ben posicionat), Lenglet (corrent enrere, perdut) i Roberto (aprovat justet). Mig: Busi (massa sol), Vidal (irreconeixible), Raki (el toc). Davant: Messi (al tran tran), Suàrez (res) i Coutinho (sense xispa).
Dels partits més lamentables que he vist als de Valverde, de nou mal plantejat des del primer moment i això que Valverde presumeix de conèixer la casa. Em fot fàstig veure com una vegada i una altra cau i cau en el mateix error. Així no podem ser mai grans a Europa. L’altre dia el Madrid i avui el Bilbao; ens superen el mig camp. Messi sembla que no està al 100% i avui que podies premiar Malcom per l’altre dia, l’asseus. Dimissió ja! També s’ha de dir que l’actitud des de fora dels jugadors no ha estat la millor. A la segona part ens han pogut marcar diversos gols. Taules injustes per un equip que avui ha xutat una merda.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Ter Stegen. Ha fet tres parades dignes de videojoc. A ell li devem el punt!
-‘ERES MUY MALO’. Vidal. Ha estat irreconeixible. Fallon en el passi, mal col•locat, lent, falton i sense mirar endavant.
-L’INDULTAT. Aleña. Almenys ha aportat una certa frescor al mig.
7. EL RIVAL. Partit normalet jugat amb les seves armes. Sense complicacions al darrere amb 4-4-2 sent sovint un 5-4-1, amb Williams pescant i corrent, la màgia de Beñat i la gran categoria de Muniaín. A la contra ens han fet molt de mal i ens han guanyat amb superioritat el mig del camp. Hi posen moltes ganes. Un equip que té molt de mèrit.
8. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Partit nefast. S’ha equivocat en decisions flagrants absurdes. Ens podia haver xiulat tres penals a favor, un per mans, un altre per una entrada a Cou i un altre a Semedo. Ha permès constants interrupcions per faltes al Bilbao, que déu ni do la duresa que ha emprat. Ha permès que fessin fins a 23 faltes, interrompent el joc constantment. Dels pitjors àrbitres de primera!
9. LA VEU DEL SOCI. Estic conformat amb el punt vist lo vist. L’equip no està bé. És un equip trist, gris, previsible, sense xispa, sosso, horitzontal. Què volen? Juguem amb jugadors que no estan bé com Cou i Messi, per raons diferents.
10. A LA CAVERNA. Al capdavant ja només hi queden el Barça líder amb 51, el Madrid amb 45 i l’Atlético 44. Després mig despenjat ja ve el Sevilla amb 37 i el Getafe amb 35. Victòria del Madrid contra els de Griezman que desbanca els ‘colchoneros’ de la segona posició, en un partit amb molta polèmica arbitral, amb decisions a favor dels blancs com no donar el gol de Morata.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 04-100219

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és pels dos trens de rodalies que han col·lidit aquest divendres a la tarda a Vacarisses. Un mort i un centenar de ferits per suposadament una fallada tècnica. Com poden passar aquestes coses en ple segle XXI. En moltes coses sembla que anem enrere en comptes d’anar endavant.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET?  Un any més el poble de Colldejou ha celebrat la festa de la Clotxa i ja en van moltes edicions. En un dia esplèndid, hem preparat els focs, hem cuit la tomaca, la ceba i els alls ja ben d’hora. Ja al migdia la gent ha anat arribant. Adquisició de Tiquets i repartiment dels ingredients: pa, llonganissa i arengada, a part del que ja estava escalivat. I a buscar seient. Obrir el pa, treure-li la tupida molla, fregar-hi la tomaca i l’all, esmicolar-hi la ceba, trossejar la llonganissa i l’arengada, un bon raig d’oli, tapar el forat amb la molla i a gaudir. Vinet per refrescar, taronja de postres amb coca, licorets i cafès. I una tarda per endavant de sobretaula i ball on costa trobar-hi un final. Per cert; sorteig d’un pernil i de dos tractaments de bellesa cedits gentilment per la firma ‘Atemporal’ de Reus. Els amics de l’escola Bàsic de ball ens han traspassat la fal·lera pels ‘cha, cha, cha’, els ‘pasodobles’ i la ‘bachata’. Un any més doncs el Centre Cultural de Colldejou ha permès rememorar una tradició dels nostres avantpassats. I un any més els diners de la recaptació aniran destinats a la Marató de Tv3, en aquest cas de 2018. Per molts anys puguem seguir retrobant-nos. Gràcies a totes i a tots els que heu posat el vostre granet de sorra.

EL PERSONATGE. Un autèntic desconegut: Stewart Adams. La setmana passada es va confirmar la seva mort als 95 anys. I qui fou? Doncs l’inventor de l’Ibuprofeno. Imagina! Si ens n’ha tret de maldecaps. Doncs bé, l’home de jove investigava sobre l’artritis reumatoide. Es veu que va combinar els antiinflamatoris de l’època amb aspirina. Se’n necessitaven altes dosis. Calia fer proves! Així, un dia, l’home havia de fer una conferència i la nit abans però se n’havia anat de festa amb els seus amics i tenia una ressaca com un camió. El tio va agafar i va auto subministrar-se una dosi del que estava treballant i li va passar el maldecap. 600 grams que avui en dia són vitals per a moltes persones!

L’EFEMÈRIDE. Un 7 de febrer de 1913, naixia a Barcelona Ramon Mercader en el si d’una família burgesa. Primer però vull dir quatre coses de la seva mare. Caridad, va anar allunyant-se del seu home i de l’ambient i la fanfàrria burgesa, fins i tot va treballar per l’anarquisme per passar-los informació del seu marit i els seus negocis. La van tancar fent-la passar per boja. En sortir però, amb el seu amant i els seus 5 fills va fotre el camp a França. Allà va militar en diverses organitzacions fins que la van expulsar de França i va haver se tornar. Amb tot el Ramon havia entrat en contacte amb tot el mundillo anarquista i comunista (PCC). Participà en la revolució del 34 per la que fou empresonat. Va combatre fermament els aixecaments contra la República i va allistar-se al front d’Aragó (on coincideix amb la mare i un germà) i després a Madrid. El NKVD va reclutar la mare i ella va recomanà son fill. Van planificar llargament l’assassinat, fins i tot tenint una relació amb una noia propera a Trotski. Així arriba el dia que en solitari Mercader clavava un piolet al cap del rus i acabava amb la seva vida. Al final hagué de passar 20 anys a la presó, en part per la ingerència fracassada de la mare. Acabada la condemna va tornar a Rússia on va rebre la major distinció del KGB i on pel que es veu, amb un rellotge contaminat de poloni van acabar amb la seva vida (morí d’un càncer de pulmó, digueren).

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana primaveral amb l’anticicló entossudit damunt de nosaltres. Bon temps, sense vent -gràcies-, temperatures suaus i calma Monotonia!
El mesos de tardor van ser molt bons a nivell de pluges. Ara, en molts punts del camp, des de novembre que no hi plou; aquelles coses del clima mediterrani. Doncs bé, les darreres dades de l’embassament de Siurana constaten que aquest està al 60%.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Entrevista de Jordi Évole a Nicolàs Maduro a Caracas amb una audiència i professionalitat indiscutible. Entrevistador i entrevistat van jugar el seu paper amb un to de cordialitat que va sorprendre fins i tot l’equip, al que el propi Maduro va acompanyar en acabar a l’aeroport. En la seva línia habitual, li va preguntar tot allò que va creure convenient. Maduro va respondre a tot. Fins i tot hi va haver espai per parlar de Catalunya. Com a espectador la veritat és que es va semblar veure un Maduro ferm però decaigut. I és que probablement veu que el seu temps finalitza i que no ha acabat de fer les coses bé. Hi ha molts temes mal resolts al país i això pot portar anys arreglar-ho. Ja s’han afanyat des del ‘Mundo’ pallassos com l’Arcadi Espada a fer mofa de l’un i de l’altre. Doncs bé, la Uno no ha volgut ser menys i sense més, ha posat el micro a la boca de Guaidó, sense preguntes, ni crítica, ni res. I l’home ho ha aprofitat per deixar anar el seu discurset de campanya, també sense més, una vegada que països com Espanya l’han avalat per el responsable de la transició imposat. Una vegada més la Uno no només fa tard sinó que per avalar la decisió del Sànchez fan sortir aquest xitxarel·lo a dircursejar. El propi Maduro a deixar ben raspallat al Sànchez per boicotejar-lo a ell. Diu que serà còmplice d’un vessament de sang. Posició estranya la del president espanyol, segurament forçada més per la força de la cavernada espanyolista, la qual -en aquest món tan contradictori- no veu cop d’Estat en el que ha fet el bàndol Trump amb el titella de Guaidó al cap i si veu cop d’Estat permetre votar l’1-O a Catalunya. Si hi hagués un dit de front la gent se n’hauria d’adonar de la manipulació del que hi ha hagut a Catalunya.

QUE N’APRENGUIN! A veure si aprenem a fer les coses bé a Espanya polítics. ‘El PP pide 40 comparecencias y 91 expedientes para desnudar a Sánchez y su tesis’ (ABC). El Doctor Miguel Hernàndez Mateo (enginyer industrial) es posa les mans al cap per la multitud d’errors i inconcrecions de la tesi de Pedro Sànchez. El Senyor Doctor Hernàndez culpabilitza més la facultat Camilo José Cela i el tribunal que va supervisar la tesi perquè no van introduir les rectificacions en la tesi. Doncs bé, tota la ‘urracada’ famolenca dels que menys lliçons ‘PPoden’ donar a Espanya s’ha posat mans a l’obra per aprofitar qualsevol escletxa per llençar tota la merda que puguin. I més tenint en compte dos factors: les poques ganes d’avançar eleccions del PSOE (amb lo que falten de manera clara al que van prometre en un primer moment) i per les darreres dades que mostren un descens en intenció de vot del PP. Ostres noi, no hi ha un pam de net! I com que no hi ha treva han convocat els peperus i ciudadanos un manifestació a Madrid en contra del govern, ja que a aquest se li ha ocorregut algo tan eixelebrat com és acceptar un mediador entre la Generalitat i Espanya (tot i que la vicepresidenta Calvo, per les pressions de la cavernada, ha posat aigua al vi). A la mani diuen que hi han anat unes 45.000 persones! Gràcies Madrid, gràcies Espanya. Una cosa és la casta pseudofeixista i casposa política; l’altra és la gent del carrer.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Ostia noi, com esta la dreta. Quina setmaneta ens ha donat aquest miserable de Casado. Potser li aniria bé que li fessin un exorcisme ja que noi, si tot diu s’ho creu, ni ha per considerar-lo endemoniat o en desequilibri mental. Dimarts, en veure que el PSOE acceptava una mena de taula de diàleg amb els indepes catalans va dir això: ‘Casado asegura que Sánchez es un presidente «ilegítimo» porque está «chantajeado»’ (ABC). Li diu il·legítim perquè aposta per tenir un mediador i per parlar amb Catalunya, a part que li donen suport. Per tot, han convocat junt amb el papanates del Rivera una manifestació a Madrid per fer fora a Sànchez, a qui no es talla de titllar com a ‘colpista’, a l’alçada del 23F. El partit més corrupte d’Europa donant lliçons i convocant concentracions. El dijous deu haver esmorzat malament. Fixem-nos el que ha estat capaç de dir la falta de crítica de la premsa aborregada i immobilista: ‘Si queremos financiar las pensiones debemos pensar en cómo tener más niños y no en cómo abortarlos’ (Antena3). Doncs res; es planteja derogar la llei de l’avortament. I mireu quina altra perla sobre Catalunya, a part d’imposar un 155 dur: ‘La agenda que estamos viendo en Cataluña es la agenda de ETA, es decir la agenda del nacionalismo que se alía con la izquierda acomplejada y apaciguada pensando que algo tiene que dar a la izquierda para intentar resolver ese desequilibro de una Transición y de un advenimiento a la democracia en el que las cartas estuvieron marcadas’ (ElMundo). En el seu desequilibri mental no faltava més que relacionar-nos encara que sigui barroerament amb ETA, que això sempre crea més animadversió i dóna més vots. Si us plau; allunyeu-vos-en!

ESCLAUS DE LES DADES. Em quedo amb el número 200. Dos-cents foren els llibres que Joan Tarragó distribuí al barracó 13 de Mathausen: la biblioteca clandestina. Es veu que l’home tenia una certa habilitat en adquirir el que els nazis usurpaven al presoners quan arribaven al camp. I així adquirí fins a dos-cents llibres. Doncs bé, aquest gran personatge va permetre que els presoners poguessin llegir i així tenir d’amagat dels botxins un trosset de llibertat i pau. Els nazis mai trobar l’amagatall on els guardava. Petits gestos que dignifiquen les persones!

DURUS A QUATRE PESSETES. 10.000 euros es la xifra de diners que l’ex dibuixant de Bruguera Enric Pons havia rebut d’una donació anònima per fer-li la vida més digna i que no el desnonessin. Afortunadament al món encara hi ha persones sanes i generoses. L’Enric, automàticament en rebre-ho, va cedir-ne la meitat a la Casa de Cadis, que es una casa okupada de manera ‘autoritzada’ i que dóna aixopluc a gent necessitada, poc més d’una vintena actualment i en llista d’espera un centenar. Amb wc, cuina, menjador i sales on dormir. Entre molts altres persones, havien ajudat l’Enric. Aquesta història feia just uns dies que havia transcendit als mitjans de comunicació. Doncs bé, una de icones, el portaveu de la casa  Lagarder Danciu, ha comunicat al món la defunció de l’Enric. Recordem aquesta història ja que és una història molt bonica que cal conèixer i transmetre.

EL PROCÉS. ‘Los CDR llenan de estiércol las puertas de varios juzgados catalanes a una semana del juicio al 1-O. Los autodenominados «Comités de Defensa de la República» denuncian la «injusticia española»’ (ABC). Ni ocupar seus ni tirar fem a les portes de cap lloc, ni fent escarnis no em sembla la manera d’actuar. És donar carnassa als que volen acusar els encausats de violència. No els hi fem cap favor a una setmana del judici! Al que per cert, el fiscal de l’Audiència Nacional don Pedro Rubira ha posat més llenya al foc dient que els jutges catalans no podrien jutjar ja que són incompetents; no els considera imparcials. Tela tu! Els jutges catalans han aixecat la veu contra aquests ingerència. I pregunto jo: menys imparcialitat trobarem a Espanya que a Catalunya quan darrere del poder judicial tota l’espanyolada hi té una força enorme? Aneu a pastar fang!

Ja a les presons de Madrid ha transcendit que al Romeva li han pres la revista ‘el Jueves’. Quin retrat que esteu deixant! Tal com va apuntar el Lluís Llach en una entrevista al FAQS s’ha d’aprofitar el judici per ensenyar al món com és realment Espanya, quina separació de poders presenta i qui hi ha darrere dels organismes de poder. Molt d’acord amb el que diu. Primer; que la transició va ser incomplerta i segon; la premsa és còmplice de l’aparell de l’estat en tot el que fa.

TIP DELS IUESEIS. El de la tofa ha anunciat a bombo i platerets que Estat islàmic en una setmana serà derrotat. Una vegada més li va més ràpid la boca que el cap. Dubto que per la força i per la força de les armes es pugui acabar amb un sentiment que es duu ben endins. Preocupis de casa seva que la feina el desborda. I és que no hi ha dia en el que no hi hagi moviments estranys. El darrer aquest: ‘Jeff Bezos acusa de intento de extorsión a David Pecker, editor del ‘National Enquirer’ y amigo de Trump’ (ElPais). ‘Little Sicily’ com sempre! Ja comença a cansar i avorrir. En un discurs que va fer de la Unió tenim una de les imatges que ho il·lustren ben bé. Mentre el ros parla i deix anar bajanades a dojo, es veu com un nen gira el coll enrere i es fot a dormir davant del ‘coñazo’ de discurs.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Estic en estat de xoc des del dimecres per la tarda. Aquesta setmana han transcendit casos nous de pederàstia, tocaments, abusos i pornografia infantil que ens toquen de ben a la vora. En Joan Reig (bateria dels Pets) va destapar que durant un temps el mossèn Pere Llagostera de la parròquia havia abusat d’ells en campaments. En les diferents entrevistes que li han fet posa la pell de gallina el que explica. De campaments diu que no dormien a l’espera que en qualsevol moment el cabró vingués a toquetejar-los. Fins i tot li ha dedicat la cançó ‘Corvus’ per explicar-ho. El que ens toca més d’a prop però és el Josep Maria Font que durant molts anys fou capellà de Porrera. Durant aquell amb nosaltres es va portar bé. Només puc dir que va marxar -o va ser convidat a marxar del poble i canviar d’aires-. Pel que es veu els actes indecens els va cometre entre el 2013 i el 2015 a l’escola de Cabra del Camp, on impartia classes de religió. El cole en veure certes acritud el va fer fora. I ara s’ha destapat. El diumenge, tot i així, la família ha volgut desmentir que l’home hagi fet el que l’acusen i que el bisbat unilateralment ha publicat una carta en nom d’ell sense haver-li comunicat res.

No val com he dit sempre amb demanar perdó i arrepentir-se. Han de pagar pel que van fer. Lamentables les declaracions de l’imbècil del bisbe de Tarragona Jaume Pujol: ‘Han podido tener sus errores o faltas, pero no son tan graves como para decir que deben ser secularizados’ (LasProvincias). Així va tot malparit. Es comença banalitzant l’agressió i al final es permet tot. No teniu perdó males bèsties!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Los obispos reciben este año 268 millones del IRPF, una cifra récord. Cataluña es la comunidad con menos declarantes en favor de la Iglesia católica (18,5% frente al 33,3 de media nacional)’ (ElPais). De mi no rebran mai ni un duro tota aquesta podridura. I me n’alegro que Catalunya encapçali la llista que menys els hi dona per mantenir el seu xiringuito. I és que aquests diners no van directament a les parròquies més necessitades. Van a la Conferència Episcopal Espanyola i ells reparteixen segons els seus criteris. Així ets pots trobar esglésies que cauen i parròquies quasi abandonades, sempre a les perifèries i els pobles, i clar allà on hi ha els grans gurús de poder i els ‘amiguets’ de l’església -com tota la llopada de confraries andalusa i castellana, allà despilfarro. Després te n’assabentes que misersbles com en Rouco Varela viuen en pisos de 300 metres quadrats i amb tots els luxes. No, així no! Seré el primer a ajudar cadascuna de les parròquies dels pobles en els que visc i a les que visito, col•laboraré amb Càrites i en tota donació que es presti però no ajudaré a pagar els seus tinglados.

3 de febr. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:22). BARÇA 2 - VALÈNCIA 2.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 22.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Messi) – VALÈNCIA 2.


3. ‘EL ENTORNO’. S’ha tancat el mercat d’hivern amb el fitxatge de Todibo i la cessió de Denis (una llàstima).
Setmana de ressaca amb la remuntada del Barça a la copa contra el Sevilla. Eufòria pels aires i amb ganes de passar per damunt del Madrid. Jo la veritat és que no me’n fio ni un pel dels blancs, ja que els veig en una línia ascendent.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? S’acaba la ratxa de 8 partits seguits guanyats. Avui empat i gràcies.
Amb 21 gols Messi encapçala el Pichichi. Suma 8 jornades seguides fent gol!
Encara no 80.000 persones amb molta menys intensitat que el dimecres a la copa.
En termes generals, els números a favor del Barça en el partit han estat: possessió del 69%, efectivitat del 90% en les passades. Els equips han fet 8 i 7 xuts respectivament a porteria. Empat tècnic i just doncs podríem dir.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-3. Ter (lo mínim: correcte). Defensa: Semedo (fixat i consolidat al lateral), Piqué (el millor en defensa. Compromès!), Veermalen (de menys a més) i Roberto (invent fallat). Mig: Rakitic (massa camp per ell), Vidal (defensiu; massa sol), Aleña (el millor). Davant: Messi (la diferència), Suàrez (perdut) i Coutinho (lo millor: un xut).
Primera part llençada per la borda en el plantejament i en l’actitud. Sense ser-hi Demebelé, era més clar el fet de jugar amb dos al davant; doncs no. Seguim amb els tres al mig. Ells acumulaven fins a cinc membres puntualment i se’ns han menjat. El segon error és que l’actitud no ha estat la de dimecres. En defensa ens han superat fàcilment especialment per la banda esquerra amb la falta de coordinació entre Roberto i Veermalen. Mig camp superat. Davant, sense profunditat per les bandes hem caigut al mig massa. Ha anat molt bé xutar per descongestionar. Encara s’hauria d’haver fet més. La diferència l’ha marcat Messi. Al final, l’equip estava mort!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Aleña. Ha aportat fluïdesa i valentia al davant sobretot.
-‘ERES MUY MALO’. Roberto.  Si a la banda dreta de lateral perd a l’esquerra ja ni t’ho explico. Estem malmetent un bon migcampista per una mala planificació. Avui era un dia ideal per posar-lo de Busi. Doncs tampoc!
-L’INDULTAT. Messi. Pels gols. Per xutar el penal una altra vegada i pel golàs de xut.
7. EL RIVAL. Equipàs ben treballat per bastir aquest gran equip. 4-4-2 amb un porteràs i una defensa solvent, un mig camp potent que sap córrer per les bandes i que davant es fa incòmode de defensar. Saben córrer i muntar contraatacs letals amb dos i tres efectius. Els hi agrada el toc de la pilota i com dic, quan convé córrer, corren i de quina manera. Ajunten molt bé les línies defensives i del mig per ofegar les jugades entre línies dels rivals. Com a molts altres equips, per acabar de ser grans del tot, els hi cal un matador al davant.
8. LA MOVIOLA. Undiano Mallenco. 4 jugades conflictives a la primera part resoltes de manera estranya. Unes mans dins a l’àrea de Paulista que eren involuntàries. (encert), el primer gol del València que ve precedit d’una falta a Messi (error), el penal que els hi xiulen (si més no dubtós) i el penal que ens piten que era (encert). Partit en la línia de desencerts d’un àrbitre que sembla estar de cul contra el Barça. Tarja a Alba que per protestar. Es perdrà la propers jornada.
9. LA VEU DEL SOCI. La sensació que tinc és que amb aquests equips d’alt nivell no es poden fer bromes. Jo sortiria amb l’equip titular i quan estigués resolt llavors que vinguessin els canvis. Desprotegir l’equip amb invents del tbo com avui ens poden penalitzar molt. I no podem esperar que Messi ens acabarà resolent sempre els partits. Sobretot al darrere i al mig no podem estar cada partit fent provatures. Hem de tenir un onze titular i introduir modificacions a mesura que hi hagi problemes. Si us plau, quan veurem 5 partits seguit amb: Ter, Alba, Piqué, Lenglet, Semedo, Busi, Artur, Raki o Vidal, Dembelé o Coutinho, Messi i Suàrez. Avui la sensació que em queda amb l’empat és que és un resultat just. Primera part per ells i segona per nosaltres.
10. A LA CAVERNA. 22ena jornada que reafirma el lideratge del Barça. Sumem 50 punts. Curiós observar com en 22 jornades ja hem deixat escapar 16 punts del total de 66 que es podrien haver sumat. Segon queda l’Atlético a sis punts. Avui ha perdut contra el Betis. Quan tothom pensava que ens retallaria punts doncs resulta que encara n’hi afegim un de més. Sumen doncs 44 punts. Tercer hi tenim un animós Madrid amb 42, a vuit del Barça. Els blancs si que retallen punts al Barça, dos en concret i toquen els talons dels ‘colchoneros’. I compte; la setmana vinent derbi madrileny apassionant. Quarts hi tenim el Sevilla amb 36, que sembla desinflar-se una mica. Cinquens hi ha el Getafe amb 32 punts, empatats amb el Betis i l’Alabès. Pel que fa als equips catalans resten ben a prop de la zona de descens. A veure si aconsegueixen una bona ratxa.





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 2801-030219

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per aquest discapacitat. Doncs bé; la setmana en la que s’ha consagrat la peli ‘Campeones’, comprovem que una de les escoles especialitzades d’Alcorcon (Madrid) ha estat denunciada ja que de les sis hores lectives se’ n passen cinc fora de la classe, a l’edifici de fisioteràpia. Per tant de normalitat poca.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? La Candelera. I la pobra la veritat és que acabarà boja. Ben a tocar, en uns llocs ha plogut i ha precipitat i en uns altres ha fet bo, així que no sabem ben bé què hem de preveure. La dita diu: ‘si la Candelera plora, l’hivern és fora.  Candelera riu, l’hivern és riu’. Així doncs no podem determinar si el fred encara romandrà o si el bon temps ja és a les portes de casa nostra. Jo la veritat és que més m’estimo una mica més de fred i si no és molt demanar alguna nevadeta a cotes baixes. També hem celebrat sant Blai i tal com mana la tradició, després d'una gran calçotada extra, ens hem menjat els blaiets beneïts.

EL PERSONATGE. Un 1 de febrer de 1208 naixia Jaume I. Ja d’entrada, tal com ens explica la revista ‘Sapiens’, el seu engendrament va ser conflictiu. El rei no volia fotre’s al llit amb la seva dona per les bones. Així ella va haver de fingir que era una de les seves amants perquè la fecundés (que lleig queda dit així). La llegenda entorn al nom també és bonica d’explicar. Van encendre dotze espelmes amb el nom dels 12 apòstols i van acceptar el nom de la que tardés més a consumir-se: Jaume. L’home ja naixia ‘tocat per la divinitat’. La història li deu a ell l’eixamplament de la Corona d’Aragó cap a les illes i València. Convertí així la Corona en una de les potències més potents del Mediterrani.

L’EFEMÈRIDE. 25 anys han passat d’aquell 31 de gener fatídic de 1994 quan es va cremar el Liceu. Curiosament ha transcendit que fins i tot es feien funcions amb un equip de bombers a la vora, enmig de les funcions, degut al risc que suposava tot l’entramat del teatre. Moquetes, fusta, cartró, roba... eren materials altament inflamables. També s’ha sabut que les diferents administracions jugaven a la puta i la ramoneta per veure com ho farien. I mira! Just aquell dia, amb unes feines de soldadura, va i es cala foc. Amb el temps la sospita encara es va fer més gran. Així, destruït pel foc, ara si que hauria de ser reconstruït i des de zero. Fixa’t tu que en cinc anys tornava a estar fet i amb totes les tecnologies i modernitats pel que fa a infraestructures i materials. Capricis del destí o obra conxorxada molt ben preparada!

LA METEO/ESPAI TERRA. Gruixos de més de 30 cm de neu nova al Pirineu i nevadetes puntuals en cotes baixes a començament de setmana. Arcs de sant Martí ben boniquets que han sortit amb les pluges, tot i que el sol no ha deixat de lluir. A Reus el dilluns s’estava amb un cel radiant i plovia. Resulta que el vent traslladava les gotes més enllà dels núvols. Pel mateix vent, ‘cansino’ aquestes darreres dues setmanes, han hagut de tancar per exemple el telefèric de Montjuïc a Barcelona. I noi, miqueta de pluja per aquí i algunes calamarsades per Catalunya, amb abundant nevada al Pirineu i risc d’allaus intens. Passada la borrasqueta de tercera divisió, ventades molt violentes al camp de Tarragona. He de reconèixer que almenys amb el vent si que l’encerten.

En molts punts dels iueséis s’estan vivint unes temperatures fredes extremes com mai s’havien viscut, i amb morts i tot. Es veu que han fregat els 40 sota zero. Fins i tot ha transcendit que Tarragona enviarà 40.000 tones de sal. Doncs bé, el desgraciat del Trumf ha dit en un tuit que els fa falta una mica d’escalfament global.

Mentrestant, a Austràlia es bullen vius amb temperatures que superen la 40 de graus positius. Més mostres us calen negacionistes que estem matant el planeta?
Han declarat parc natural l’illa de Cabrera. És una gran notícia per un medi aquàtic i marí que es preservarà millor de les males praxis dels humanoides.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Dues mencions. La primera: ‘Campeones’ i ‘El reino’ triomfen als Premios Goya (elpuntavui). En una gala de les de marca de la casa, s’han entregat els premis, amb el Bonafuente en calçotets, la impressionant actuació de Rosalia, vestimenta estrambòtica i el friquisme al que ens tenen acostumats en aquests events. Dues pelis són ben significatives. La primera feta amb actors amb discapacitats té un mèrit enorme per donar un protagonisme a aquests pobra gent genial. Tal com ha reclamat en el seu discurs Jesús Vidal aquestes són les claus: "Inclusión, diversidad y visibilidad". Per cert, reconeixement per Chicho Ibañez Serrador; per molts, sempre el relacionarem amb ‘l’1, 2, 3’. Per cert, cap referència del mundillo intel·lectual del cine espanyol als presos polítics. Una omertà només trencada per la tonteria del Bonafuente i l’entrega d’uns suposats premis a Carles Puigdemont per una fingida millor peli estrangera. Tal com ha ‘denunciat’ la Pilat Eyre es van poder fotre amb Israel per defensar Palestina i no va passar res. Aquesta colla de covards i apoltronats han demostrat ser uns cagats. Ja veuríem com hauria reaccionat la cavernada espanyiloide. En la segona peli, per veure un clar reflex dels ‘teje menejes’ de la societat espanyola.

La segona menció top és pel ‘Polonia’. A part de tenir un bon shsre, el final del darrer programa va ser apoteòsic. Van aparèixer els caràcters que personalitzen les imitacions dels presos polítics. I és que amb l’inici dels judicis tornaran a tenir protagonisme.

QUE N’APRENGUIN! ‘La UE definirá a Gibraltar como “colonia” por la presión de España si hay Brexit duro’ (ElPais). Indignació comprensible a la Gran Bretanya amb aquesta denominació. I que passaria llavors amb Catalunya? També hauria de ser una colònia espanyola? Va, va, va! És un nou despropòsit d’aquesta Unió Europea patètica i lamentable. És que ni els mateixos gibraltarenys no volen saber res d’Espanya; volen deixar de ser ciutadans anglesos. Ja ho han ratificat de moltes maneres. Però la pressió espanyola segueix forta per trencar-ho, com si Espanya no tingués territoris ocupats com Ceuta, Melilla o les Canàries mateix. Ah, i per acabar no oblideu espanyols que amb el Tractat dels Pirineus vau regalar a França els territoris de la Catalunya Nord; fins a Salses, venuts! Normal doncs la indignació dels anglesos davant d’aquests amenaça patètica.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Alfonso Guerra va ser entrevistat pel Basté i certament no va deixar indiferent a ningú. Entre altres perles va dir que hi ha hagut dictadures bones i dolentes, ficant-se amb el tema de Veneçuela. I en aquest sentit va tenir la barra de dir que la dictadura de Pinochet va ser bona. Molts d’aquests segur que veuen encara amb bons ulls el va fer el F.F. A Espanya. En un tuit encentadíssim el Gabriel Rufian li ha escrit el següent: ‘Alfonso Guerra dice que la dictadura fascista de Pinochet fue eficaz. 17 años, 2.298 asesinados, 1.209 desaparecidos, 28.259 torturados y encarcelados. Eficaz matando.Ahora ten cuidado con lo que escribes que el que va a la Audiencia Nacional eres tú’. Què li passarà: res! Està clar que en aquest país hi ha dues vares de mesurar. La que si volen imputar-te, no pateixis que ja trobaran proves i la que tant se val el que facis i el que diguis perquè ets part del sistema. Mireu el que han dit malparits com el Casado amenaçant Puigdemont de mort per exemple, el puteo del rei, les clavegueres de l’Estat o la darrera; don Mariano Rajoy tenia un gasto elevat en alcohol en els seus viatges. Però no patiu; aquí no entrarà ‘Voigs’ (per Vox) ni la fiscalia per acusar ningú. I esperat perquè encara no s’ha dit tot de l’Imam de Ripoll i els atemptats de Barcelona. Mireu sinó: ‘La policia espanyola va visitar tres cops Es-Satti abans del 17-A’ (VilaWeb). Ai si s’acaba demostrant que darrere dels atemptats hi havia l’Estat!

ESCLAUS DE LES DADES. 4 fets donaré aquesta setmana que demostren per una banda la falta de respecte a les persones i el poder de l’Estat. 2003 accident del Yak 42 a Turquia, 2006 accident al metro de València, 2008 accident d’avió a Hispanair, 2013 accident de tren a Angrois. 352 víctimes en total amb les seves respectives famílies que van haver de suportar (i segueixen) la ignomínia d’una mala gestió de part de molts incompetents. Passats els anys, el poder de l’Estat i la coalició del PPSOE han blindat aquests temes exculpant tota responsabilitat política. Cap dimissió, cap cessament; res! Al contrari, encara ascensos i llocs de privilegi en empreses. Quan els representants giren l’esquena al poble malament rai!

DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Endesa va registrar 26.439 casos de frau elèctric a Catalunya el 2018 i així es van recuperar més de 289,9 milions de kWh defraudats’ (324). És una vergonya que això succeeixi. En l’informe, més enllà de les ‘enxufades’ de particulars molt més habituals del que ens pensem, s’ha descobert que també s’endollen pisos d’alt standing i gent amb poder adquisitiu alt, junt amb molts que es dediquen al cultiu de cannabis en magatzems. En el conjunt d’Espanya es compten 65.000 casos. És brutal! Jo puc comprendre que hi hagi una família apurada que opti per endollar-se per exemple al comptador d’una comunitat però mai al d’un particular. Ja està bé que haguem de pagar la festa dels altres. El tema està en que ja s’ha agafat com un hàbit i això no està bé. Ja no val només en venir i desendollar-los el tinglado ja que poc després es connectaran a un altre veí. Cal molta més mà dura especialment amb els reincidents i amb els que ho fan amb tots la cara dura tot i tenir recursos. Estic d’acord fins i tot en que per aquella gent més necessitada els hi sigui un servei mínim gratuït, però d’aquí a que ens fotin el pel de mala manera no!

 EL PROCÉS. Ying i yang. ‘Arxivada la causa contra Buch i Lloveras per promoure l’1-O entre els alcaldes’ (ElPuntAvui). Menys mal que encara queda una mica de bri al coneixement de la judicatura. Per contra: ‘El Suprem denega de nou les peticions de llibertat dels presos polítics catalans ‘ (ElPuntAvui). I segueix passant-se pel forro les peticions d’arreu de llibertat. Per si o per no, com que veuen que el carro amb el règim del 78 pot caure pel pedregal, ara s’afanen a dir que el judici als presos polítics -que començarà el dia 12 de frebrer- oferirà totes les garanties internacionals. Per això, la fiscal general de l’Estat creu que no calen observadors internacionals al judici, ja que el judici serà televisat. Per si o per no, més val que se supervisi, no fos cas que la vena dictatorial fes de les seves.
Darreres mostres de suport de la gent als presos polítics abans de ser traslladats a Madrid per ser jutjats. Ells ens van escoltar i la gent els hi ha tornat tot l’escalf del que han estat capaços, tant de dia com de nit. Ara a esperar poder-los veure i sentir en el judici de la vergonya. I que serveixi perquè tot el món se n’adoni de com les gasta Espanya; si és una democràcia plena o no. De res li servirà al Borrell vendre la pel·lícula en campanyes estranyes per vendre Espanya com una gran democràcia. Són massa els casos i són massa els dies en els que Espanya ha demostrat tot el contrari. Tornant al trasllat, denunciar la vergonya que suposa fer-ho emmanillats, en una sala petita i incòmoda i més tenint en comte que haurien de ser jutjats a Catalunya.

TIP DELS IUESEIS. En el seu deliri habitual, el Trumf va donar per trencat el pacte pel desarmament nuclear fa un temps. Doncs bé, Rússia ara trenca el mateix pacte. Quan hauríem d’anar per la destrucció de les armes i cap el desarmament, les agències internacionals apunten que això suposarà l’inici d’una nova guerra freda entre els putin’s i els trumf’s. Una lamentable notícia, certament! Així mateix, en l’altre gran front que té ara obert amb Veneçuela, el conseller de seguretat americà fins i tot ha amenaçat Maduro amb Guantànamo. Com si ells fossin els policies del món. Fins i tot, desafiant tots els mecanismes internacionals, els iueséis han començat a enviar ajuda humanitària al país. Mentrestant, el dissabte ha transcorregut entre concentracions a favor de Maduro i altres a favor de Guaidó.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Reus s’ha aixecat colpit contra la violència de gènere aquest dijous. Un malparit de 19 anys ha matat la seva parella de 17. De fet, no només l’ha apunyalat vilment sinó que abans de llençar-se pel balcó l’ha decapitat. No hi pot haver cap mena de perdó contra aquest fill de puta que ja tenia antecedents penals. No fem prou per aturar aquesta xacra; pobra Kelly, descansi en pau. Aquest dijous i durant tota la setmana he estat fent classe amb noies de la mateixa quinta. I no és d’aquests dies sol; ja fa temps que em confessen que tenen por segons per on passen i segons quines hores són. Però què estem fent? No podem permetre ni un acte de violència contra cap noia/dona més. Al més mínim símptoma hem d’apartar-nos i denunciar actituds estranyes. Es comença espiant les xarxes socials, gelosia, fent preguntes impertinents del tipus, amb qui has anat? I pot acabar-se aniquilant de cop la vida d’una persona. I també el que des de fora observem coses rares hem de dir-ho ben alt perquè la persona reaccioni i se n’aparti.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nous casos d’abusos a menors a Montserrat. Torno a dir el mateix que he dit altres vegades. S’ha de fer net d’aquesta xacra, s’ha de penalitzar, criminalitzar i excomulgar els malparits que han tingut la barra d’abusar i de propassar-se amb menors. Només així l’església podrà netejar una imatge cada dia més deteriorada. I no em vinguin amb excuses de mal pagador senyorets de Conferència episcopal espanyola que s’estan fixant massa en l’església quan, segons dieu, és on hi ha menys abusos. Però que és això monsenyors dels collons? No n’hi ha d’haver ni un d’abús, i punt! En l’homilia de diumenge, l’abat actual de Montserrat J.M. Soler ha demanat perdó pels abusos.