ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. PROTEGIU LES NOSTRES FILLES. EDUQUEU ELS VOSTRES FILLS

Des de que vaig veure aquesta frase en una xarxa social, ‘Protegiu les nostres filles. Eduqueu els vostres fills’ no me la puc treure del cap. I és que estem vivint uns moments terribles amb agressions sexuals i homòfobes de tot tipus i violacions dia per altre. Fot fredat! La justícia tampoc és que hi ajudi gaire, igual que la classe política. Com molts altres temes les agressions a les dones mai s’han resolt. Les dones -majoritàriament- en el seu dia a dia no estan el 100% segures. I en el fons de la qüestió, tal com marca la frase, és més un tema d’educació més que no pas de protecció (que també, òbviament). Les famílies cada dia contribueixen menys en l’educació dels seus fills i a les escoles i als instituts s’empra més temps a ensenyar que a educar. Al meu entendre sobren assignatures clàssiques i falten més moments per parlar de molts temes que s’ignoren per l’edat i la manca d’experiència, tals com la mort, el respecte, l’amor, la tolerància, la vida, la religió, el sexe... Si a això hi afegim que avui en dia tot és a un cop de clic per a bé i per mal, doncs problema doblat. És la generació del ‘ho vull -i ja-, clic i ho tinc’ sense límits i tot val. Només cal veure qui són els seus referents: els ‘youtubers’ i els ‘tiktokers’. Són noies i nois que ho tenen tot, independentment de l’esforç que facin i dels resultats que tinguin. Ells veuen, ells fan! De la mateixa manera que poden imitar a un youtuber o seguir els mateixos passos que una coreografia del Tik tok, són capaços d’imitar qualsevol animalada que pugui sortir en una pantalla com en un videojoc (‘liar-se a tiros’, saquejar un comerç en una manifestació...), o creure’s que el sexe real és que surt al porno. No hi ha límit. No hi ha límit ni tampoc frustració. Tot s’ha banalitzat quan era el moment de posar límits. És la mateixa fórmula: ho veig, m’agrada/m’intriga, ho imito i ho faig, com dic sense límits, sense pensar en el mal que es pugui fer, sense pensar en les conseqüències que pot tenir una decisió. Si ho ajuntem tot tenim una combinació explosiva. Per tant; mares, pares, avis, mestres, professors, polítics... dediquem-nos a educar sinó això serà pitjor que la pitjor de les plagues!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: LA FARSA DEL COP26

 

No és a nosaltres a qui ens heu de convèncer mitjans de comunicació, sinó que és a la classe política. Doncs au; ja portem uns dies que a tothora ens escalfen el cap amb tot el que podem fer per millorar el clima. I és que la majoria ho tenim molt clar i fem tot el possible per fer-ho. Per exemple amb gestos tan simples com reciclar i fer-ho bé, reduir anar en cotxe (tot i que les comunicacions amb transport públic deixen molt que desitjar), potenciar les energies renovables, escalfar-nos amb energia natural (llenya), no tirant herbicides ni insecticides a la natura, recollint la runa que trobem caminant etc Són petits gestos que sumats si els fem milions de persones poden ser molt poderosos (com deia el Capità Enciam). I crec que falta més educació medioambiental perquè la gent ho entengui i apliqui les mesures que estan al seu abast, sobretot amb la gent més gran, a qui encara els hi queda més lluny encara. El problema però crec que va molt més enllà. Són les grans empreses les que han de ser conscienciades i darrere d’elles no hi ha ningú més que la classe política que els acomboia i els ho permet tot. Tinguem en compte els vessaments que se segueixen fent impunement en rius o mars i tota la merda que llancen a l’atmosfera xemeneies com les d’una refineria de Tarragona! Mirem la catàstrofe que hi va haver recentment al Mar Menor a Múrcia matant milions de peixos, o la contaminació dels aquífers de diferents municipis del camp de Tarragona, per no anar més lluny. 

Fa molta ràbia com surten els líders del món a donar lliçons quan els seus països són els que més contaminen. És més, individus com el de la Índia han dit clarament que ells no reduiran fins el 2070. I què es produeix a l’índia o a la Xina amb mà d’obra barata i de qualsevol manera? Doncs els que es consumeix a Occident. Per tant doncs tots d’alguna manera en són culpables! Qui arribi a dos-mil nosequè es trobarà amb un món escalfat amb climes extrems i amb uns estius irrespirables, sequeres, pluges torrencials... Malparits com el Trump o el Bolsonaro en primer terme o el Putin o el Jinping no han mogut ni mouran gaires dits. Això si; molt bla, bla i moltes fotos! Tampoc és que tingui grans esperances amb el Biden, el Macron o el Johnson Una merda els hi importa la natura. A ells només parla’ls-hi de negocis. Què podem fer amb aquests mandataris? Cada dia menys confiança! Potser hauríem de començar a creure en altres maneres de fer més enllà d’ells, des del més petit, des de baix, com deia abans amb petits però poderosos gestos. Falten més Greta’s Thunberg’s i sobren molts polítics! 

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SOM IMBÈCILS!

Diumenge vaig observar atònit com després del partit Barça-Madrid uns subjectes execrables encerclaven el cotxe del Koeman, l’insultaven, l’amenaçaven i li fotien cops a la xapa del vehicle. Per la merda del futbol ens hem de posar d’aquesta manera? No entraré amb el tipus de personatges que eren però és per fer-nos reflexionar. Unes hores després a Manchester, tot i la derrota a casa del seu equip contra el Liverpool per 0-5, la gent esperava l’entrenador Solksjaer a fora del camp per demanar-li autògrafs i fer-se fotos amb ell. Increïble! Totalment condemnable in perquè ens ho fem mirar! Em sembla imperdonable que el club no hagi previst a la sortida d’entrenadors i jugadors una major seguretat amb el munt de ‘lokus’ que hi ha ‘sueltus’! És una foto més de la societat espanyol en la que vivim. Una societat en la que ens ruboritzem i censurem programes per dir que ens la xuparia la Leti, sense tenir en compte la ‘gamberreria’ i provocació dels seus presentadors del ‘BricoHeroes’. Una societat que permet que hi hagi un rei estafador, putero i profug. Una societat que segueix subvencionant fundacions franquistes i que permet que un partit d’extrema dreta a part de dir les bajanades que diu, ocupi càrrecs en molts ajuntaments. Una societat que massacra tot allò que no sigui castellà. Una societat que es carrega un diputat a la brava. Una societat violenta i agressiva capaç de permetre les violacions en grup amb ‘penetes’ de vergonya contra els agressors. Una societat que banalitza la violència i el feixisme. Una societat que permet que el poder judicial controli la vida de la gent. Una societat que permet que els cossos policials s’esbravin amb el poble català pel referèndum o per les protestes massives per injustícies. Una societat que permet les portes giratòries del govern cap a la privada. Una societat que permet que un govern com el del SOE no derogui una llei del PP del treball indigna que nomes afavoreix els empresaris. Una societat que té la barra de indignificar la vida dels que menys tenen. Això si; una societat capaç d’escridassar el Koeman mentre deixen carta blanca a l’estat perquè segueixi pixant-se a la cara de la gent amb molts temes! On són les manifestacions contra les elèctriques per les pujades inhumanes del preu de la llum quan més la necessitem? 

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: VOCACIÓ DE POLI DE TRÀNSIT!

 

És un dilluns qualsevol en hora punta! Surto del pàrquing de casa al carrer de Gornals. Enfilo Güell i Mercader i em trobo l’embús habitual de les darreres setmanes a causa de l’eliminació d’un carril que et permetia girar a l’esquerra per anar direcció Riudoms. Es crea tal embut que els cotxes fan filera i aquesta pot arribar perfectament al Vapor Vell. Sembla estrany la colla d’inútils de Reus Mobilitat que fan que la ciutat cada dia sigui més caòtica! Doncs bé; arribo a un pas de peatons i faig el gest d’aturar-me perquè pugui passar un senyor esprimatxat que duu unes ulleres de sol – a lo poli americà-. A la mà esquerra hi subjecta una bossa de la compra. La meva sorpresa és que és ell qui s’atura abans de traspassar el pas pintat a terra i amb la mà que té lliure comença a fer-me gestos ostentosos de que passi i passi ràpid. Lo bo del cas, mentre veig que fa anar els llavis i segur que diu alguna cosa que no aconsegueixo entendre, és que es gira cap al carrer del costat -Passeig Prim- i fa aturar al que puja i té preferència. Total; que em dóna pas a mi mentre atura el trànsit preferent. Encara no dono crèdit! Amb una decisió i una rapidesa inaudita deixa la bossa al terra i amb l’altra mà agraeix el meu gest. Total que passo mentre observo que el conductor de l’altre cotxe es posa un dit al front fent el gest aquell de: ‘estàs boig’ dirigit a l’improvisat poli regulador del trànsit! Vés que aquests jubilats, sovint avorrits i sense gaires motivacions igual servirien per posar una mica d’ordre al món circulatori de les ciutats! Entre polis, comentaristes de banc i avaluadors d’obres vés s saber si no podrien fer un bon paper! 

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. EL PROBLEMA DELS CICLES FORMATIUS

L’anterior conseller d’ensenyament era un inútil. El tal Bargalló va fer coses tan inútils com eliminar els exàmens de setembre, permetre que hi hagués un aprovat general l’any Covid i desvirtuar els cicles formatius. Tampoc va fer gran cosa per baixar el nombre d’alumnes per aula. Ara, el seu successor Cambray li està seguint els passos amb una imdignitat semblant, passant com sempre dels sindicats de mestres que constantment reclamen una millor organització del sistema, per exemple baixant les ratios. El darrer despropòsit no és altre que el fiasco als cicles formatius. No en teníem prou en que allò era una mena de calaix on hi anaven a parar tots aquells alumnes per seguir fent alguna cosa fins certa edat sinó que a més, enguany, no han sabut gestionar-ne l’augment de la demanda. I dius mira; al juny els va agafar amb els pixats al ventre. No van tenir prou temps. Però és que al setembre s’han trobat amb el mateix problema: un munt de joves s’han quedat sense plaça. La dada que jo tinc a les meves mans és molt significativa del que està succeint. De les 4 persones que jo tenia per fer Mòduls només ha entrat una noia a Horticultura i curiosament és l’única que venia de Bat. Dels altres tres, dos aniran a privats i el tercer farà un cicle que no té cap relació amb el que volia fer.

Senyor Cambray; faci el favor d’escoltar les persones que estan dins del sistema. Ajudi a millorar aquest sistema educatiu català que té moltes llacunes. I en el cas concret dels cicles creeu noves places i nous cursos ja perquè aquests joves, sovint amb dificultats, puguin tenir alguna cosa a la que aferrar-se per aprendre un ofici. I sobretot; no pretengueu que la gent hagi d’acudir a la privada ja que els temps que corren no són precisament gaire bons a nivell econòmic. Abans que res tingueu en compte a les persones!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: UNA LLANÇA A FAVOR DELS DOCENTS!

Ara que comença un nou curs vull recordar el paper heroic que fan els Docents. Durant 9 mesos no només ensenyen als fills dels pares sinó que els aguanten. I a més ho han de fer sovint amb unes condicions que no són les més adequades. Una classe amb més de 15 persones ja comença a ser ‘complicadeta’ de gestionar. Doncs imaginem classes de 30 o més persones; és de manicomi! Normal que no es pugui arribar a tothom! Normal que no es pugui donar una atenció més personalitzada. Però qui pensa amb els Docents? Qui emfatitza amb els Mestres? Entre tots els hem abandonat! Mentre la classe política i la societat giri la cara a l’ensenyament i l’aprenentatge estem perduts. Hem desautoritzat dues figures cabdals de la societat: els Metges i els Docents. Així com abans als pobles junt amb l’alcalde i el capellà eren les dues autoritats inqüestionables, avui en dia tot i tothom és qüestionable. S’ha perdut el respecte i aquí tothom es veu capacitat per dubtar de la professionalitat dels mateixos. I sembla que ens en comencem a adonar que ambdós són vitals. Els Metges salven vides i els Docents t’ajuden a preparar-te per la vida. El tema és que haurien de ser un complement al que els pares i la família ensenyen i acaben sent els que intenten redreçar el que els pares torcen o allà on no arriben. Doncs això; a veure si entre tots donem més suport a Mestres, professores i professors! Bona entrada de curs

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: EN CONTRA DEL CELIBAT. PER UNA ESGLÉSIA MODERNA!

 ‘Xavier Novell, exbisbe de Solsona, nova vida: té nòvia, escriu novel·la eròtica’. 

Així titulava el Nacional aquesta notícia. No cal dir que impacta. Fa unes setmanes ja va transcendir que en Xavier deixava el Bisbat per motius personals. No entraré en la seva labor com a sacerdot, tot i que no m’estaré de dir que ha estat força lamentable volent curar ‘gais’, fent exorcismes, tractant l’avortament com un genocidi i traient de l’església noies en minifaldilla.  Per tots aquests fets ha rebut sonades crítiques de la gent, de companys sacerdots o de Sor Lucia Caram, que el tracta de desequilibrat mental per les seves derives. Em centraré en el fet que ha deixat l’església. Ja se sospitava per on podien anar els trets. Doncs que és persona abans que res i que s’ha enamorat i vol viure la vida al costat de la seva enamorada. Quin mal hi ha en això? Jo crec que cap. Mentre que al Bisbat es deuen estirar els cabells ja que ha trencat el celibat (viure sense casar-se i viure en la continència sexual) molts l’aplaudim. I seria bo que l’església en prengués bona nota. I és que; quin mal hi ha en defensar el missatge de Jesús i tenir parella i fills? Ell de moment, pel que es diu a les notícies, no ha deixat el sacerdoci. Serà que vol fer uns mesura de pressió perquè l’església rectifiqui i permeti capellans amb parella o casats? L’església està massa propera a l’edat mitjana. Estic segur que el sacerdoci es pot compaginar amb una vida normal i corrent en parella. Ni en tinc cap dubte que tindria més credibilitat i tot, ja que serien persones molt més de carn i ossos i no ‘tants esperits’ ni tants ‘sacrificis’ de la carn. Admirables són les decisions que han pres el Joan Enric Reverté (Padre Jony) o en Xavier Novell (ex bisbe de Solsona). Després de deixar el sacerdoci, viuen en parella i segueixen amb la seva labor d’ajudar als altres i segur que la seva fe en Jesús no s’ha perdut. I una altra cosa dic; potser l’església solventaria dos problemes que l’estan llastant darrerament: els abusos sexuals i el fet que altres persones puguin exercir el sacerdoci. Tombant una mica per esglésies d’arreu de què ens n’adonem? Que són 4 gats i la majoria és gent gran i persones de sexe femení. Quin problema hi hauria per exemple en que una dona del mateix poble o de la mateixa diòcesi pogués oficiar una celebració eucarística? O un home, clar? Doncs, tot i que el Papa Francesc ha fet alguns passos (acceptar 120 sacerdots -casats- al convertir-se al catolicisme) no s’està per la labor  I què va passant amb els feligresos? Doncs que dia a dia, entre els missatges cada vegada més confusos, els casos de pederàstia i l’anquilosament ideològic l’església s’està buidant progressivament.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS: AL LÍMIT DE LA DELINQÜÈNCIA!

Arriba l’estiu, la calor, la piscina, la fresca dels vespres, les trobades a la plaça, les nits de cerveses a la terrassa del bar, la festa major... I amb tot arriben adolescents al poble i amb ells arriba molta alegria i molta energia i també -per desgràcia- mala educació i ganes de ‘gamberrejar’. Ja se sap que es beu i que es fuma; tota la vida s’ha fet. Alguns també acaronen les primeres experiències de sexe; fins aquí tot comprensible i normal! El que no és normal i no s’hauria de tolerar de cap manera és que hi hagi xusma que es dediqui a ‘xafar’ el poble. L’any passat es van xafar a pedrades faroles del baixar de la pista i es van fer pintades nazis a al zona dels rentadors. Un altre dia no se’ls hi va acudir més que fer una ‘cabanya’ -res anormal- i encendre un foc com a les acampades (amb el risc d’incendi que això comporta). Per cert; la runa de les barraques prové de la deixalleria d’on l’agafen amb tota impunitat. El vent ha fet que molt d’aquest material s’escampi pel trossos del voltant sobretot plàstics i materials volàtils.

Enguany s’han fet uns quants passos més. A part de llençar pedres a la pista des de dalt dels terrats dels equipaments esportius als quals escalen, han esbotzat la porta a patades d’un dels magatzems del poble. Un dia de matinada també vam observar com un individu es pixava a la porta del cotxe d’un amic. I lluny de refer la situació es va girar i va continuar ‘la feina’. De disculpa? Cap ni una! El colofó se la emportat la nova moda de merda, que no és altra que escalar la barana del parc infantil, accedir a la barana de la piscina i llençar-se allà dins de dalt de tot. Quants metres hi pot haver des de dalt? Dos, tres? A més no et pots donar impuls ja que justet t’hi caben els peus. I a més diríem que l’estat etílic és elevat. El que més m’emprenya és que els pares de les ‘prendes’ n’estan assabentats. Total impunitat i barra lliure al bandalisme! Ens omplim la boca que els pobles necessiten persones i bla, bla, bla... més val ser pocs que haver de suportar aquesta púrria! Per venir a fer això quedeu-vos a casa!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. QUAN ES PERD LA VERGONYA!

Hem passat unes bones vacances a Menorca aquest estiu de 2021, a Ciutadella. Ens hem sentit com a casa per moltes raons però sobretot per l’acolliment fora humà de la seva gent i també, més enllà de la bellesa d’aquesta terra, perquè no ens ha calgut canviar de llengua durant els 11 dies que ‘hem estat illencs’. La veritat és que ens hem quedat parats de sentir -més del que ens pensàvem- parlar menorquí als carrers, les places i els comerços. Doncs bé; arribem i dues setmanes després sentim i llegim aquestes declaracions d’aquest inútil ignorant: Casado: "En Baleares no habláis catalán, habláis mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterenc". Sentir aquestes paraules prostituïdes i malintencionades sap greu però fa més mal com el públic assistent al míting (gent de ses illes suposadament) aplaudeix ferventment. S’ha perdut la vergonya definitivament en la política espanyola i és molt trist. I no només això; com que a la majoria els han manipulat des de les escoles i des de casa per anar en contra sobretot del que fa tuf a ‘catalan’ doncs s’hi recreen i ho avalen. Com a Filòleg Hispànic que sóc em cau la cara de vergonya de sentir aquestes barbaritats i de veure que ningú alça massa la veu per contrarestar-les. Ja els hi va bé la ‘caña contra Cataluña’. És com allò de l’’a por ellos’ tant tristament recordat. Realment s’han posat al nivell d’una professora miserable que vaig tenir a la URV que afirmava que el català era una dialecte del castellà. Quant odi que ens tenen! Vull felicitar el valor de la Presidenta Francina Armengol; de les poques que ha plantat cara a la mentida i falsedat que sovint ven el PP de Casado. Per aquesta mateixa regla de tres m’agradaria saber que en dirien tota la ‘fatxada’ si algú afirmés que el mexicà, el peruà o l’andalús no són castellà. Parem aquesta barbàrie sinó tard o d’hora se’ns menjaran i ganes no els hi falten!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!

Pregó festes de Gràcia. Xiulen l’alcaldessa Colau. Jordi Cuixart agafa el micro i recrimina a la gent el gest! Com si fos una mena de pare de família diu que el que hem de fer és unir i sumar i no desunir, i anar junts. I com se sent amb el poder i l’autoritat per fer aquestes afirmacions? Perquè es creu un líder i un interlocutor de tot un poble que té per meta la independència. I ve a dir que els xiulets venen donats perquè Espanya ens vol dividits. Però que dius Jordi Cuixart? És una pixada fora de test com una catedral. La gent xiula la Colau ja que n’està fins a dalt de tot de la seva política. Ella soleta i el seu equip de govern han pres mesures que han descontentat una part de la gent i per això la xiulen. D’això se n’hi diu llibertat d’expressió, la mateixa que tu exigeixes quan vols que et respectin la teva defensa de la llibertat del poble de Catalunya. Faltaria més que a les nostres places i als nostres barris no poguéssim expressar els nostres sentiments i emocions. Jo crec sincerament que aquest dia en concret Espanya poc hi tenia a dir i a fer. Espanya ataca amb les seves armes. Espanya amb els tribunals i la seva policia en té prou per tancar -injustament tot sigui dit- els líders del Procés independentista-. Espanya no anirà a promoure els xiulets contra la Colau i després contra tu a Gràcia. No cal recórrer a Espanya per voler destruir Catalunya. Molts dels líders que van conduir l’anomenat ‘Procés’ ens van enganyar com a Xinos. I sí, han passat tot aquests temps injustament a la presó però potser algun dia haurien de rendir comptes amb el poble de Catalunya.

De les poques coses que li queda a la gent i al poble és la sobirania personal de dir i expressar el que ens doni la gana i ni tu ni ningú ens coartareu aquest dret; un dels pocs que ens queda! Per tant visca la llibertat d’expressió que només ha de tenir per límit la xenofòbia, el racisme, el masclisme, el feixisme o el nazisme i tantes altres xacres ben vives per desgràcia avui en dia. De la mateixa manera que és lícit cremar una foto del borbonot perquè estem farts de la monarquia, és lícit xiular la Colau i a qui faci falta i si convé a tu també Jordi Cuixart.

ELS PUNTS SOBRE LES IS. ADÉU MESSI!

ADÉU MESSI!

Un dia o altre havia d’arribar el dia en el que Messi s’acomiadaria del Barça. Realment les imatges de l’astre argentí plorant són corprenedores i ens que ens ha donat molt, moltíssim! I sí; ha estat el millor de la història. Als culers ens ha fet molt feliços! I per primera vegada en tot el temps que duu a Barcelona l’he vist persona en les seves declaracions. Ni ell ni el Laporta del tot no han aclarit res, l’únic que queda clar és que no seguirà en el club. Una vegada més les formes no són les més adequades. Només ha faltat que aquests darrers temps no hi ha pogut haver gent als camps per gaudir-lo amb directe. Per molt que el dia del comiat hi fos tothom, mig marxa per la porta del darrere. Es mereixia molt més. Per exemple un bon comiat, si convé una temporada anant jugant ja no només per acomiadar-se de la culerada sinó del món del futbol en general, tal com va fer l’Iniesta. Es mereixeria sortir a les espatlles de la gent, del camp i és que la seva quinta i ell han fet gran el Barça per consolidar-lo com un dels grans d’Europa. I és que aquí ho ha guanyat tot. No cal entrar en els trofeus aconseguits perquè per mi el més important és que mentre ell ha estat en forma ens ha permès somniar que tot era possible d’aconseguir. Així han arribat remuntades impossibles i èxits aplastants. Ell i els Xavi, Iniesta, Henry... ens han fet viure la màgia del futbol, com un altre dia ho feu en Ronaldinho, Romario, Maradona, Ronaldo, Rivaldo, Cruiyff o Kubala. Com un dia va dir el gran Jorge Valdano són jugadors de dibuixos animats i això a Barcelona és el que et fa escollir anar al futbol a treure’t l’abonament del Liceu. Ha estat un jugador tocat pels déus. La seva esquerra provablement serà irrepetible. I podem estar contents d’haver-la gaudit al nostre club i al nostre país.

La sensació que tinc, més enllà d’una mica de tristesa, és que en Koeman ha quedat més alliberat. Perd gol si, però guanya el fet de poder fer un sistema de joc amb onze components, cosa que amb Messi no succeïa. Amb ell al camp necessites muntar una mena d’estructura amb 9 jugadors per pal·liar les seves mancances defensives (que evidentment compensava amb golassos i màgia). Amb ell al camp calia un engranatge al seu voltant que amb els jugadors que hem tingut, no hem sabut fer bé del tot darrerament. Segur que l’edat de molts d’ells hi ha tingut molt a veure! Així han vingut derrotes humiliants davant de veritables ‘equips’ amb majúscules. Nosaltres rarament hem sabut ser un equip. Aquests darrers entrenadors mai han sabut bastir aquest equip entorn a Messi, del tot. Koeman perd Messi però guanyarà el fet de poder treballar molt millor l’equip; de crear un equip ben compensat! Veurem també com reacciona l’afició. Tinc la sensació que molts comencen a veure Laporta com el culpable de la situació i la culerada és molt histriònica. Ja em veig -si van maldades- allò de ‘Messi si, Laporta dimisión’. 

Venen temps complicats pel club. Haurem de passar uns quants anys amb el que tenim. Esperem que hi hagi una bona direcció tècnica que pugui assessorar bé i a tirar de pedrera que per això hi és. A eixugar el deute i a desprendre’ns de tots aquells jugadors que poc o res aporten. Cal fer un equip amb gent compromesa i està clar que amb mega campions de tot i amb gent d’edat massa avançada això no es podrà aconseguir. Cal saba nova i jove, i segur que molta paciència!

Dit tot això; mil gràcies Messi! Visca el Barça i Visca Catalunya! 

Ara més que mai a demostrar que som més que un club!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 24-300619

-NOTA. Amb aquesta entrada poso el punt (no sé si final o seguit) a la secció del blog ‘Els Punts sobre les ís’. Gràcies a totes i tots els que heu estat fidels seguidors i l’heu llegida. Amb ella pretenia donar a conèixer el meu estil com a opinador del dia a dia i amb tres anys crec que ho he aconseguit! 
Així que bon estiu i molta sorts amigues i amics!

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. M’ha estremit veure de nou la Merkel tremolant incontroladament. No ha estat capaç no d’agafar un got d’aigua.

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Setmana que ha anat de la ressaca de sant Joan (benvinguda sigui) a la revetlla i festa sagrada pels reusencs de sant Pere. N’hem gaudit àmpliament de gran parts d’actes, que per cert han valgut molt la pena. La ciutat de principi a final es transforma. Es respira un aire diferent! Hi ha una alegria que flota en l’aire i moltes ganes de festa. Sense cap mena de dubte n’hem gaudit tot el que hem pogut, tot i que en vull destacar dos grans moments: les Completes amb les que es treu el bust de sant Pere i els patacs finals de les tronades; quina cremada d’adrenalina. Queda clar que per un reusenc el juny és el millor més de l’any. I recordeu la nova dita que he creat: ‘quan Corpus coincideix amb sant Joan fot una calor espatarrant’. I així ha estat nano! Quina calor! A la tarda potser s’ha vist menys gent que altres anys, però a l’hora de la tronada la situació ha estat realment angoixant. Crec que serà la festa major de la història amb més ventalls a les mans.

-EL PERSONATGE. Jorge Fernàndez Díaz. Aquest miserable, això si, gran creient, ha tingut la barra d’afirmar al ‘Correo de Madrid’ que la Pilarica va ser decisiva perquè Franco guanyés la guerra civil espanyola. Amb quant ens ha ‘obsequiat’ aquest ‘bandido’ -com diria l’àvia Rosa. Un veritable malparit al servei del poder. Lo de les ‘Clavagueres de l’Estat’ amb gravacions incloses no té perdó de cap déu. Furgar en les persones com en el Junqueras per tombar-lo, inventant si convé al servei de l’Estat com amb el Tries, no pot quedar sense cap càstig. No pot ser que penalitzin tuits contra ell i ell marxi tan tranquil. I ara ens arriba amb aquesta última ‘patranya’. Que es deixin de collonades tota aquesta colla del PP. No; la virgen del Rocio no ens va ajudar a sortir de la crisi, ni la Pilarica va ajudar Franco. Deixeu de posar símbols religiosos al capdavant de les vostres merdes polítiques. El que heu de fer és resoldre-les, cosa que ni de lluny feu, ineptes.

L’EFEMÈRIDE. Vull recordar un personatge que sovint es desconeix: Salvador Allende. Doncs bé; naixia un 26 de juny de l'any 1908 a Santiago de Xile. I per què el vull recordar? Doncs perquè fou president elegit democràticament l'any 1970 i intentà desenvolupar un sistema marxista. Tres anys més tard els militars amb l’ajuda  dels EUA forjaren el cop d’estat de Pinochet. Allende, tot i que les fons oficials digueren que la seva mort fou a causa d’un suïcidi, el cert és que fou vilment assassinat pel feixisme el 1973. Tres anys de govern; tres anys a la presidència! Em quedo amb aquestes dues afirmacions que va fer i amb les que estic completament d’acord:
“La història és nostra i la fan els pobles” (el poder ha de sempre de les persones i del poble sinó malament i no dels bancs i de les elits. Utopia?)
“Ser joven y no ser revolucionario es una contradicción hasta biológica“ (aquesta l’hauria de tenir molt present el jovent aborregat, coformista i apoltronat). Calen més revolucionaris i més revolucions!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Onada de calor que ens deixa uns registres rècord a casa nostra amb temperatures infernals de més de 40 graus i un mapa en vermell en tot Catalunya per risc d’incendi extrem com no s’havia vist mai. Per desgràcia s’ha declarat un dels pitjors incendis de la història a la Torre de l’Espanyol amb més de 6000 hectàrees cremades. La causa sembla ser que ha estat la combustió de la gallinassa d’una granja. Ara, un munt de reflexions surten a la palestra entorn a la gestió dels nostres boscos. Només ens recordem de santa Bàrbara quan trona. O es legisla de manera clara i contundent o cada vegada els boscos seran més caòtics i perillosos. I mira que se’n poden treure de recursos. Per cert; on era el borbó? A Barcelona tocant-se els ous com sempre. Podia haver tingut un gran gest amb la gent de l’Ebre. Doncs no! Ha vingut aquí a inaugurar congressos, menjar i anar de putes. Per a què serveix aquest ninot?

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Han transcendit unes imatges de les ungles de la cantant Rosalia. La veritat és que, més enllà de la seva música, el que busquen els artistes és transgredir; ser diferents. La llàstima és que volen transgredir amb la seva imatge i no amb el seu talent. Per a què li cal això a aquesta noia? O per què li fa falta al Post Malone sortir als escenaris amb les dents d’or? Cap on anem? Això no sembla tenir final. Amb quines merdes ens hem de quedar xiquet!

-QUE N’APRENGUIN! Com sempre en les grans desgràcies la gent aparca polítiques i collonades i se solidaritza amb el més desgraciats. L’incendi de l’Ebre ha deixat sense bestiar un ramader de la zona. Doncs bé; diversos ramaders de Catalunya han iniciat una campanya perquè la gent permeti que el ramader recuperi els seus animals. Han promogut la campanya a les xarxes socials que ha tingut un allau de gestos solidaris. Realment em trec el barret.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. Estic perplex amb el que està passant darrerament amb ERC. No si és perquè tenen el seu líder empresonat o perquè es fruit d’una negociació amb Espanya. En qualsevol cas, és intolerable que una votació al Parlament a favor se la via unilateral sigui tombada per la seva oposició. Què està passant? A què es deu el silenci del Rufian i el toc de violí constant del Tardà? Amb això l’únic que aconseguireu és més descontentament i més frustració. Sort que la gent no falla mai i mantenim els nostres principis intactes. Estic segur que la setmana vinent a Estrasburg la gent hi anirà en massa per visualitzar el que sentim, a veure si ens fas cas d’una vegada.

-ESCLAUS DE LES DADES. Els gegants Netflix i HBO paguen menys impostos que la nacional Filmin. ‘ver para creer’ que diria aquell. En una investigació feta per l’ABC s’ha descobert aquest dilema. I es pregunten com pot ser que això passi. Doncs passa perquè ho tenen declarat en paradisos fiscals i evadeixen tot lo que poden. I què passa? Res, perquè ho fan amb la complicitat dels països i de la casta de la classe polítics. No hi ha un pam de net, nano!

-DURUS A QUATRE PESSETES. Va de casta això. El nou alcalde de Sevilla Juan Espadas, en una de les primeres mesures que ha pres com alcalde, ha apujat el seu sou i el de l’equip de govern un 33%. I per si no n’hi ha prou a l’oposició un 43%, així estaran contents i no donaran pel sac. 84.454 serà el seu salari i 52.540 el de l’oposició. Veus que bé! La terra dels PIRMIS i del caciquisme viu bé home. Tot ben lligat per tenir content a tothom!

-EL PROCÉS. Han traslladat les preses i els presos polítics a Catalunya i de nou per als homes, un càstig imperdonable; han tardat 3 dies en fer-ho. Mentrestant, el TS ha començat els tràmits per veure com es resol el tema de la suposada immunitat del Junqueras. En un entrevista a Rac1, en Rodríguez Zapatero ha dit quatre coses amb un cert interès: que va parlar amb el Junqueras, ha entonat una mena de mea culpa pel que fa a l’estatut de 2010 (el cepillado). En tercer lloc, ha fet una mena d’interpretació a favor d’un indult perquè les coses no s’enrareixin més. I finalment, ha reconegut que Puigdemont és un problema per Espanya. Mentrestant, tiren endavant el processament del president Torr per desobediència amb el tema de les pancartes no retirades. La veritat és que el que va fer el Torra em va semblar un teatrillo. Han anat fent temps per acabar el judici del procés i esperar la sentència, al temps que resol el tema dels presos, així com el tema dels exiliats. Està clar que aquesta legislatura no serà acabada en els seus 4 anys. Eleccions a la vista!

-TIP DELS IUESEIS. El pallasso ros s’ha cagat a les calces i al final aquest diumenge ha transcendit que aixeca el bloqueig a Huawei. L’excusa és que ha reiniciat les negociacions amb la Xina. La veritat és que crec que li han fet veure que el que volia fer era temerari. De fet, aquest ninot, no té una setmana tranquil·la ja que només sap atiar el foc. Ha negat les acusacions d’una escriptora que diu que va ser violada per ell com sempre d’una manera poc elegant i foteta; al·legant que no era el seu tipus. La capitana dels EUA ha dit que no anirà a la Casa blanca si guanya el Mundial. Ell, lluny de rebaixar la tensió li ha respost que primer l’ha de guanyar. Falta més gent que a la cara li canti les quaranta a aquest paio.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Molt descontent amb que el Centre de Lectura nomeni president seu l’ex alcalde Pérez, un dels tios més corruptes i personatge estrany que ha passat per Reus en els darrers anys. Uns vasos comunicants que no m’agraden. No m’agrada que amb les acusacions que té al darrere encara el premiïn amb aquest càrrec.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Curiós contemplar com mentre a Espanya la secularització cada dia es més gran, dos països per contra es mostren més catòlics. Un d’ells són els iueseis i l’altre és França. Mentre que aquí es fan jornades reivindicatives per defensar per exemple la llibertat sexual a països com el Brasil -bressol del cristianisme- o França organitzen festes al carrer multitudinàries per reivindicar la seva cristiandat i la lectura de la Bíblia. A ambdós països milers de creients en massa s’hi han mostrat a favor. Simplement que deixin que cadascú reivindiqui el que vulgui. De totes maneres jo em sento orgullós d’haver rebut una educació cristiana, tot i que com he anat dient en aquest espai no estic totalment d’acord amb algunes decisions que pren l’església.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 17-230619

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per la foguera de sant Joan. Benvingut estiu! És una festa màgica! A cremar les merdes i a ser feliços!

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? La festa del Corpus. Dijous ha estat la primera tongada a Reus. Durant tot el dia els gegants han tombat per la ciutat i s’ha donat el tret de sortida a l’ou com balla al ganzell de la Prioral. A la Mercadal, a la tarda, coca amb cireres per a tothom i ballada de gegants al bell mig de la plaça. Dissabte ha estat el torn de Colldejou. Després de dinar hem estat preparant els altars diversos. En total n’hem fet 4; un al carrer Masies entre ca la Puríssima, ca la Maria Pilar i casa del Salvador, dos al carrer de Baix, un just davant de ca la Lolita i un altre al racó de ca la Bellesa. La novetat ha estat la tauleta que s’ha fet a la plaça de l’església. Tots ells fets amb molt de cor i sentiment, rescatant vànoves de les àvies, sants de la família i amb una decoració floral acurada. A les 19h hi hagut la missa i posteriorment, amb el sol caient la processó pels carrers del poble amb el Cos de Crist sota pal•li. A cada tauleta mossèn Milio ha aturat la comitiva per beneir els altars. Solstici d’estiu! Ara si que tenim l’estiu a sobre, des d’avui la piscina romandrà oberta fins el setembre.

-EL PERSONATGE. Manuel Valls. Cada vegada que sento el seu nom em ve al cap la sèrie ‘Hotel Folti’ i el famós majordom d’origen espanyol que pobre era més tonto que una sabata. Aquest home va ser tret de França quasi a patades per la nefasta gestió que va fer. Ara ha vingut a Catalunya per posat un primer peu en política i per desgràcia ha tingut uns vots que no em sé a venir que hagi pogut treure, posat a dit per les elits sota la marca dels taronges. Ha fet alcaldessa a una Colau vinguda a menys, amb qui ja s’ha enemistat el primer dia per haver penjat el llaç dels presos polítics. Aquest pacte colacauero li ha suposat que C’s trenqui amb ell, sent criticat per ex socialistes perturbats com el Corbacho. Doncs per si no n’hi hagués prou, ara resulta que el socialisme el vol com a ministre d’exteriors espanyol substituint a un dels personatges més lamentables dels darrers temps: el Borrell. Quin ridícul! Amb el munt de persones vàlides que hi ha, mira que anar a fixar-se en aquest!

-L’EFEMÈRIDE. Un 19 de juny de 1707 Felip V ordenà a les seves tropes incendiar Xàtiva i deportar-ne la població a La Manxa. Després vindran els historiadors falsacionistes de l’unionisme a vendre’ns que aquest rei era una bellíssima persona i que vam ser els calanans i els valencians que el vam trair. Un rei francesot que ni parlava castellà que va venir a casa nostra, ens va usurpar les nostres llibertats i ens va imposar unes maneres de fer centralitzades i autoritàries. Es va passar pel forro els furs de cada territori i va arrasar per allà on passava; volia deixar petja i vaja si la va deixar. Un dels primers genocides de la història contemporània que va apostar fins i tot per les deportacions o per bombardejar la ciutat de Barcelona des del fortí que va construir dins d’ella: la Ciutadella. Un monarca d’infaust record per a catalans i valencians.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquest divendres hem dona benvinguda a l’estiu estacional. Dies de lluna plena que ens han deixat unes imatges meravelloses. Temps estable amb nits que comencen a ser una mica tropicals i és que s’han assolit temperatures de 35 graus a Lleida. Solstici d’estiu i entrada de ple a la calor; per la porta gran! Incendi a Maials que deix 30 ha cremades. Por perquè la revetlla sigui un desastre pels nostres boscos.

Curiosa dada que ha transcendit i és que a les zones rurals hi ha menys casos d’asma. La Raó? Doncs que s’està menys exposat a la pols.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. El pacte de la Colau a Barcelona, per no perdre la poltrona amb el Valls no agrada a ningú, ni als indepes ni als unionistes. La darrera de les ruptures ha vingut de la mà de C’s i Valls. Els taronges han trencat el pacte que els unia ja que consideren que s’ha venut a l’independentisme. És el ‘colmo’! Mentrestant, en una entrevista a Rac1 a la Colau li han caigut les llàgrimes i tot amb el Basté. I és que és conscient d’on s’ha fotut com dic per conservar la poltrona. No li veig cap mena de futur a aquest consistori, no crec que acabin la legislatura el trio Co-Co-Va. I és que és una evidència que aquest pacte és anti natura. Quina cagada Ada Colau. Tu soleta t’has cavat la teva pròpia tomba política.

-QUE N’APRENGUIN! El Tribunal Suprem rectifica i condemna a 15 anys de presó als fills de puta de la manada, acusant-los de violació. Ja era hora que aquest tribunal prengués alguna mesura útil en pro de la justícia vers les persones. Ara el que haurien de fer es fotre una bona sanció als inútils jutges de Navarra que no van considerar que allò fos un abús. De totes maneres falta immensa educació i respecte en el context social en que vivim. Esperem almenys que la sentència, que ja no es pot recórrer, creï uns jurisprudència clara al respecte. I esperem que d’una vegada per totes la dona sigui més respectada.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘La costa de Barcelona, la segona amb més abocaments de residus plàstics al Mediterrani. Només la supera la costa turca de Cilicia’ (324). Noi! Quina vergonya. Dels fets que foten fàstic de corroborar. Abocaments incontrolats, llençar residus a les rieres o barrancs, rius, no fer el reciclatge de manera adequada barrejant... Per sentir-nos avergonyits! I és que al final la merda que llencem l’acabem ingerint d’alguna manera o altra. Estudis ensenyen que els propis peixos que mengem estan contaminats de plàstics i residus. No fa massa que una balena que va morir duia al seu interior 40 kg de plàstic. Lamentable!

ESCLAUS DE LES DADES. 321 són els habitants de Sommarøy, l'illa noruega que vol abolir el temps. Lo fort del cas és que el sol no es pon durant 69 dies l’any. De fet el temps és tan relatiu! Som massa esclaus del temps. Potser si passéssim una mica seríem més feliços. Almenys quan no tinguem les obligacions del dia a dia hauríem d’alliberar-nos de l’esclavatge del temps.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Som esclaus dels diners per sort i per desgràcia. Aquesta notícia és per demostrar que hi ha gent digna i bona: ‘Una herència de més de 8 milions d'euros permet crear beques universitàries a Osona’ (324). És la família la Modolell-Calderó. L’altruisme és una grandiosíssima virtut. Per aplaudir que la gent pensi en els altres d’aquesta manera. El pensador Stuart Mill hauria estat content de saber-ho.

-EL PROCÉS. Per aplaudir la valentia en l’actitud del regidor de Medi d’Avià. En una entrega de premis a la bona gestió feta a la Comissió Europea, va agafar el micròfon per denunciar la situació que està vivint Catalunya. Va denunciar repressió política i social espanyola i la inacció de la UE davant els presos polítics. Si senyor; amb dos collons! Falten més gestos com aquest! Gràcies Josep Subirana!

L'advocat internacional Ben Emerson que porta la causa de la presó preventiva de Junqueras, Sànchez i Cuixart acusa el tribunal espanyol de menysprear l'ONU i d'utilitzar informacions falses. Ja que Espanya sembla entossudida a no reaccionar almenys que sigui un organisme internacional que pugui posar en escac mat a l’estat espanyol.

-TIP DELS IUESEIS. ‘Dimite el secretario de Defensa de Trump por un caso de violencia doméstica’ (ABC). Totes li ponen a aquest miserable. De fet només cal veure’l a ell per adonar-te de la misèria del personatge i el canvi fastigós que ha ocasionat als iueseis. Doncs bé, ha transcendit que Shanahan era investigat per maltractes vers la seva ex dona. Mentrestant, el magnat ha meditat presentar-se a la reelecció. A ell tot li rellisca! I per relliscada la que ja comès amb el suposat atac a l’Iran. Primer atac imminent i després resulta que no. Un nou despropòsit d’aquell pallasso amb ganes de protagonisme.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. El fiscal demana presó per a un veí de Reus que va simular un robatori per cobrar de l’asseguradora. És molt més habitual del que ens pensem. La gent ho fa massa sovint i com sempre; qui ho paga? Doncs si amics, la resta que no tenim cap culpa de res.
El dissabte una explosió a la central de Riba Roja d’Ebre ha trasbalsat el Camp. Tres ferits crítics que veurem com acaben pobres. Cap de setmana amb molts desplaçaments i accidents a la nostra demarcació, no en va és un dels destins favorits de la barcelonada.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘El Vaticano abre la puerta a la ordenación de hombres casados en zonas aisladas’ (ElPaís). Doncs és un pas noi! Ja era hora! O això o a tancar la porta de les esglésies. I és que no hi ha res escrit al respecte, per quina raó no pot ser així. Què no som persones igual? Què no podem predicar el bé igual? Si repassem la vida de Jesús i el seu dia a dia està ple de persones de tots els sexes i totes les edats a les que ell dóna la confiança. Tu pots sentir que pots voler comunicar el missatge de Jesús i punt, sense distincions de gènere, condició sexual, ni sexe. L’església som tots! O ens posem al cap això o com dic l’església en molts llocs, té els dies comptats.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 10-160619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per Buenos Aires sense llum, que junt amb Montevideo s’han quedat a les fosques per un error en el subministrament.

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem tornat a Siurana per passar el cap de setmana i celebrar el meu 43è aniversari. El divendres hem pujat de Reus amb plugeta de fang i hem dinat al Restaurant del Recó de Cornudella. Arran de l’esllavissada hem hagut de passar per l’accés habilitat lateral. Ja a Siurana hem tornat a Casa Font; un lloc excepcional. Al vespret tomet per la vila que sempre et reserva imatges noves per descobrir. Posta brutal amb lluna quasi plena inclosa. Amb el dia ja al llimb, que de gust ha vingut fer unes cervesetes al Pedrís del carrer amb l’únic so audible dels ocells perseguint-se pel cel. Dissabte hem fet una majestuosa caminada circular baixant per la ruta de la trona fins al riu Siurana on ens hem remullat els peus. D’allà hem vorejat el morral i hem accedit de nou a la muntanya. Dinaret a base de brasa i a descansar una estoneta.

-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ens ha deixat la Laura Aimerich; l’eterna guitarrista de Lluís Llach. No podem separar aquests dos personatges. L’èxit del cantant ve tenint sempre al costat la Laura, aquella noia asseguda que tocava la guitarra -a part d’altres instruments-. En un dels concerts més memorables d’en Llach, el del Camp Nou, pel que es veu el cantant li va entregar una composició en la que ella feia un solo en la cançó. Ella no sabia que era un tema dedicat a la seva persona. Comença a cantar el Lluís i encara avui posa la pell de gallina el cant a l’amistat i l’amor que sentia per la seva companya Laura. Arriba el moment del solo i ella es desfà en llàgrimes i no pot acabar la cançó. El Camp Nou, amb una ovació que silencia fins i tot la melodia, els homenatja sentidament. Rescateu la imatge; corprèn! Descansi en pau!

-L’EFEMÈRIDE. 11/06/1873 Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal) és nomenat president de la Primera República Espanyola, substituint el també català Estanislau Figueras. El seu mandat només durarà 5 setmanes. I és que si; a Espanya hi hagut dues Repúbliques. La segona, la més llarga i que va finalitzar abruptament amb el cop d’Estat de Franco, va anar de 1932 a 1939. Per cert; per molt que s’entestin a dir el contrari, Franco mai va ser cap d’estat del 36 al 39. Doncs bé, hi va haver un intent encara més efímer l’any 1873. Va anar de l’11 de febrer de 1873, fins el 29 desembre de 1874 (11 mesos mal comptats). Va començar amb l’abdicació d’Amadeu de Savoia (el rei escollit per Prim, a qui assassinaren) i va finalitzar amb un pronunciament, el del general Martínez Campos, que representava l’inici de la Restauració borbònica. Així doncs, aquesta República efímera va tenir fins a 5 presidents, dos dels quals foren catalans: Estanislao Figueras i F. Pi i Maragall.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana ben colorejada amb neu al Pirineu, calor, fred... mare meva! Hem desbordat la natura! Ja no sap com reaccionar! Imprevisible cada dia que passa! La calor i la xafogor s’han deixat notar de valent a casa nostra. En canvi, de nou la pluja ha passat de llarg. La secada és molt gran i el risc d’incendi persisteix ben viu. Així que ja podem anar amb compte per evitar incendis absurds i irresponsables com el del Perelló.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. És del que més s’ha parlat durant el cap de setmana, i tot i que em pesa ha estat la notícia més viral del capde. Em refereixo a les noces de la Pilar Rubio i Sergio Ramos. No parlaré de les noces en si ja que el tio, tot i que ahir anava més decent que ella, em fot un fàstic tremendo. Vull aprofitar l’ocasió per denunciar precisament el món del futbol ja que cada dia és més fastigós. No és pot tolerar les aberracions de sous que cobren els futbolistes. Hem d’exigir una regulació justa en el món del futbol. No pot ser que la gent cobri uns sous de merda i aquests paios cobrin sous estratosfèrics! Regulació justa ja!

QUE N’APRENGUIN! Presa de possessió dels ajuntaments amb grans canvis de darrera hora. La gran sorpresa ha estat que l’alcaldia romangui en mans de la Colau amb els vots del Valls. Aquest miserable francès col•locat a dit per les elits econòmiques europees, menyspreat fins i tot a França, ha negat la salutació al president Torra en la recepció al nou ajuntament, a la qual no han deixat anar al Quim Forn, que si ha pogut assistir a la constitució de l’ajuntament i que ha estat rebut amb gran alegria a la plaça de sant Jaume. Aquesta a alegria s’ha convertit en bronca contra la Colau, el Collboni i el Valls. El pacte de la Colau el trobo tan lamentable que em venen ganes de vomitar. Tantes lliçons en contra de les elits de poder i va i pacta amb una de les més fastigoses per conservar l’alcaldia. És una venuda; amb aquest gest acaba d’enterrar la seva pròpia tomba política. De fet, preveig una legislatura problemàtica ja que no s’aguanta per enlloc. No em cap al cap! Sorpresa també a Badalona, on l’Albiol no serà alcalde per la generositat de la Dolors Sabaté. Canvis a Tarragona i Lleida on els alcaldes seran indepes, igual que a Girona. Tres de les 4 capitals seran independentistes doncs. Igual que a Reus, una de les ciutats més grans del país, on governaran els partits per la República. Al final, amb el recompte quadrat ens quedem a les portes del 50% per uns 50.000 vots. A seguir en la lluita!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou una altra ocurrència del ninot del Borrell. Ara se li ha acudit que coincidint amb l’arribada del vaixell Elcano a Slevik-Holstein (lloc on van absoldre a Puigdemont), els espanyols que ho vulguin podran jurar la bandera espanyola. Quin gran patriotisme si senyor! M’emociono només de pensar-hi (ironia). Nou ridícul internacional d’aquesta Espanya caduca i envellida!

-ESCLAUS DE LES DADES. 1001 víctimes de violència domèstica. És una vergonya que se segueixin assassinant dones amb aquesta impunitat. No es fa prou. No fem prou per preveure aquests maleïts atacs d’aquests monstres malparits. Al contrari; encara se’ls hi dona cova amb penes curtes i reinsercions amb les que poc hi crec. Després de cometre crims com aquest no hi ha perdó ni reinserció que valgui. En record a totes les dones que han patit atacs d’aquesta mena i sobretot per les per desgràcia ja no hi són. El meu petit reconeixement!

-DURUS A QUATRE PESSETES. 100.000 euros és la fastigosa xifra que pagarà Andalusia per combatre la immersió lingüística a València i Catalunya. Ho van prometre a la xusma de Vox per entrar a Andalusia i ara ho hauran de complir. És la comunitat amb més analfabetisme i amb més atur d’Espanya i amb un nivell més baix en els estudis, però en comptes de destinar uns diners a pal·liar aquests problemes, doncs no. Pura demagògia i venda de fum. Andalusia està sent el que es podria donar a tot Espanya si aquest tripartit s’ajunta i governa.

-EL PROCÉS. Darrera setmana del Judici del Procés. I començo pel final; judici vist per sentència. Els acusats han tingut la darrera paraula i la veritat és que encara estic amb la pell de gallina. Allà s’ha vist que són persones com qualsevol de nosaltres i que darrera hi ha una família que està patint. Han estat moments molt emotius realment. Veure el Turull o fins i tot l’advocat Jordi Pina amb les llàgrimes als ulls corprèn. Abans però els advocats de les defenses ens han presentat els seus escrits finals. En ells s’han encarregat una per una de desmuntar les mentides que les acusacions han volgut llençar sobre ells. Pocs cosa s’aguanta dels que els acusen; màxim la desobediència! Ni rebel•lió ni sedició han pogut ser demostrats, però els mantenen en presó. Aquí però el gran pecat però -que només ha desmantellat la Marina Roig- és que s’ha posat en escac la unitat d’Espanya. La resta poc importa. Ningú pot posar en dubte la unitat inviolable d’Espanya; per a molts el més sagrat de tot!

Em quedo amb el plaer d’haver vist a ple rendiment en Xavier Melero, en Jordi Pina i en Van der Eynde; per mi els millors. Ha estat impressionant poder seguir el judici de tan a la vora. Hem pogut ser testimonis directes de la vergonya pastelera de la mala preparació de les acusacions, de la preparació de declaracions tal com es van preparar abans de molts testimonis de l’acusació i de la descoordinació i desorientació de la policia espanyola. Ha quedat clar que molta gent menteix i ja és irreparable. Tant de bo els deixin en llibertat de manera immediata. Només així hi pot haver un nou punt de partida. La gent, de nou, en solidaritat amb les persones que jutgen, ha sortit al carrer dels pobles i ciutats de Catalunya per reclamar l’absolució i la llibertat immediata dels presos.

-TIP DELS IUESEIS. ‘El hermano de Kim Jong Un, asesinado en 2017, era informante de la CIA’ (ElMundo). Pel que es veu és una font anònima però el tema revesteix una gravetat enorme ja que el germà d’un dels líders més controvertits del món resulta que era un agent a sou pels iueseis i a més va ser assassinat. Un fet semblant al que va passar amb el Bin Laden. El tio pel que es veu va ser agent rus i americà. Mare meva! Quins ‘lios’ que hi ha al món. Cada vegada veig més clar que el que veiem pels mitjans, al darrere hi ha molt més del que ens pensem i ni ens imaginem. I en aquest món de la cloaca val tot!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Primer incendi important de la temporada. Ha estat al Perelló i pel que es veu ha estat a causa d’una crema agrícola mal controlada. El resultat: 200 hectàrees cremades. No es lamenten víctimes afortunadament però el mal ja està fet. Tolerància zero amb aquestes actituds.

Content amb el nou ajuntament que és constituirà a la ciutat amb Junts, ERC i Ara.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘El Papa riñe a sus embajadores por criticarle por la espalda’ (ElPaís). S’ha enfadat i té raó en una cosa: que ho facin d’esquena; les coses s’han de fer de cara. Altrament, crec que la crítica a la cúria vaticana, tot i que aquest Papa ha fet molt per canviar, és de justícia criticar aquest món tan desequilibrat entre la gent que no té res i el ‘despilfarro’ del Vaticà.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 03-090619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. M’ha encantat veure el Borbó fent que no amb el cap (enutjat i contrariat) perquè les coses no li sortien com volia. I és que la juganera bandera espanyola s’ha quedat enredada en el dia de les forces armades a Sevilla.

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Ahir es va finalitzar un projecte faraònic: l’arribada de l’aigua al Castell-monestir d’Escornalbou. Amb la gent que integra els pobles de la Baronia hem participat d’aquest acte al recinte. Després d’unes paraules del Mecenes Eduard Toda als alcaldes i autoritats, s’ha donat per començada la jornada. A continuació ha vingut la part més protocol·lària amb els discursos de les autoritats, entre les quals ha destacat Josep Poblet, que ens ha vingut a dit que es culminaven molts anys d’idees i projectes. Llavors s’ha fet entrega dels càntirs buits als alcaldes i s’ha procedit a fer brollar aigua de la font per primera vegada; una aigua fresquíssima per cert. I primers traguets ben reeixits. Acte seguit, a la plaça de la Baronia, les colles geganteres dels diversos municipis han tocat i ballat conjuntament al so de les gralles i els timbals. I entre elles els nostres estimats gegants de Colldejou: la Iaia, l’Oriola i l’Espantall. Havent ballat una estoneta i amb la fresqueta fent acte de presència, ens hem traslladat al claustre, on hem pogut gaudir d’un bon pica pica i d’una bona fideuà, amb beguda fresquets, és clar! I mentre el dia doncs anava caient, sentir-te privilegiat de poder gaudir de les vistes del nostre camp de Tarragona, el mar Mediterrani i les muntanyes més estimades del nostre entorn. A ben segur que l’arribada de l’aigua ajudarà a dinamitzar el territori.

-EL PERSONATGE. Rafael Nadal ha aconseguit guanyar el seu 12 Roland Garros. El noi, per molts ja quasi una desferra, ha demostrat una i una vegada que és un esportista com la copa d’un pi. Lluny d’ensorrar-se ha anat superant lesions i ha acceptat la derrota com una part més de la seva carrera, sabent que algun dia, com avui, la victòria tornaria a ser la protagonista en la seva vida. Als 33 anys, torna a guanyar un dels 4 tornejos amb més prestigi del món del tennis, així que felicitats i a seguir amb l’exemple. Com que el veig un tipus honest estic segur que el dia que notarà que el cos ja no vol tanta brega, ell mateix anunciarà el final de la seva carrera esportiva d’elit.

-L’EFEMÈRIDE. Un 2 de juny de 1537, el papa Pau III publica la bula "Sublimis Deus" on es decreta que els indígenes americans són éssers humans vertaders, dotats d'ànima. ‘pa cagarse’ que diria aquell. Un gest que com sempre arriba tard i que igualment molta gent es va passar pel forro. Mai s’ha fet net del tot en temes de mal tracte i vexació a unes persones que per ser d’una raça diferent eren tractats com esclaus. S’ha parlat molt del negres africans però poc dels indígenes americans, els quals des de l’arribada de Colom a Amèrica foren tractats com esclaus amb la llei a la mà o sota llei. Fins i tot els propis americans quan parlen d’esclavitud els hi ve al cap Àfrica; obvien que els seus avantpassats foren tractats igual o pitjor. I en tot això l’església sempre hi sol posar la cullerada tard. En aquest cas, el mal a tota aquella pobra gent ja estava fet.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb tranquil·litat anticiclònica al Mediterrani. Massa pau! Les faves i els pèsols de secà que tenia a l’hort de Porrera se n’han ressentit. Dues collites i mitja de moment i ja estan extenuades amb la calor que fot. I és que ha plogut menys de lo normal aquesta primavera. La notícia ha estat el pas del front Miquel fregant el Cantàbric amb vents de 120 km i pluja intensa. El més semblant a un cicló atlàntic ben a prop de casa.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La mort de Chicho Ibáñez Serrador ha commocionat el món de la tv espanyola. Les xarxes han bullit recordant diverses facetes en les que aquest ‘monstre’ televisiu va desenvolupar-se. Pels que vam néixer a finals dels 70, quan res estava massificat i només veiem la Uno, per sempre recordarem el programa ‘Un, dos, tres’, presentat per la Kemp. Dels pocs programes que es feien a la tv de l’època i de la poca cosa que veiem per la tv, algunes encara en bnw. Ja no només valia la pena el concurs sinó per les actuacions, algunes molt cutres, icòniques de personatges arquitípics com el Duo Sacapuntas, el Bigote Arroced o l’Arevalo. Quatre secretàries sensuals, punt d’erotisme i humor ben calculat i sense desmesura. D’ell per sempre em quedaré amb aquest programa que feia que tota la família estigués pendent de la caixa tonta. Diuen que es feren pics de 23.000.000 d’espectadors veient-ho a la vegada.

-QUE N’APRENGUIN! A veure si n’aprenen els alliçonadors de democràcia que Espanya no és una democràcia plena. Ningú es creia que seria tan fàcil treure el dictador del Valle, més que res perquè els neofeixistes espanyols no volen que es tregui; ‘pa qué?’ El Trifachito, en comptes de mostrar-s’hi ferm, al contrari, ha mostrat els seus dubtes entorn a la conveniència de fer-ho, amb allò del ‘ya está bien donde está’. Doncs no senyors. No podem tenir en una tomba d’estat a un dictador i més havent-hi milers de morts allà mateix al Valle i mentre hi hagi morts a les cunetes. Ara clar, l’estat és el que és! Per això una de les seves potes, el poder judicial, en paralitza l’exhumació. Vergonyós!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou el Borrell dels collons ha tornat a tenir una actitud mesquina. Ha destituït el cònsol d’Edimburg per ‘extralimitar-se’ al parlar d’assumptes d’un altre estat! El pecat: dir que Espanya no vetaria un ingrés d’Escòcia a la UE. En canvi, el cònsol espanyol de Munic ha comparat l’independentisme català amb el nazisme en una conferència a Ausburg, davant la sorpresa dels assistents. Aquí ni el govern espanyol ni el mitja merda del Borrell han tingut la humanitat mínima per destituir aquest impresentable. Quina pena de diplomàcia és aquesta diplomàcia espanyola que no vetlla pels seus conciutadans catalans! Què ha aportat de nou el govern de Sànchez diferent del de Rajoy? Catalans que els heu votat: obriu els ulls! Per acabar la setmana, en l’aniversari de la Carmen Calvo ha estat tendència el careto de mala gana i impresentable davant la resta de companys.

-ESCLAUS DE LES DADES. La irrupció de la intel•ligència artificial ens farà canviar fins i tot l’educació a les escoles. Pel que es veu ja no serà tan important fer exàmens on vomitar els coneixements. Al que es tendirà és a posar a prova els coneixements que es tinguin amb programes i fins i tot videojocs que posaran a prova alumnes i professors. S’anirà més per mostrar habilitats que no pas el ‘parole parole’. No sé on anirem a parar però no crec que aquesta sigui una gran solució que s’apliqui de manera generalitzada i sistèmica. Jo crec que seria millor atendre persones més que tanta merda artificial.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Tot el suport a la gent que s’ha llençat al carrer per reclamar que les persones que no hagin cotitzar el 100% però hagin treballat 40 anys o més puguin cobrar la pensió íntegrament. Ja és prou complicat arribar a aquestes edats que a més els hi fan aquesta putada. No hi ha dret. No poden jugar amb els diners d’unes persones que s’han passat més de mitja vida treballant. No és just en cap societat! No serem mai una democràcia plena fins que aquests temes quedin resolts a favor de persona, mai a favor de l’estat ni de les elits de mando/govern. De fet tots ens hauríem de llençar al carrer i donar suport a AsJubi40 i la Marea pensionista. Ajudant en tota reivindicació social estem ajudant a ser millor societat.

-EL PROCÉS. Judici. Setmana en la que l’acusació s’ha refermat en les acusacions contra els presos polítics catalans. Així com durant el judici han mostrat moltes debilitats i fins i tot han fregat el ridícul, en aquesta fase reconec que han donat la sensació que es combinaven bé en les demandes, optant per estratègies paral•leles. Les defenses, molt més ben preparades i més a una han seguit donant més la imatge d’unitat a l’hora de demanar l’absolució dels acusats. En qualsevol cas, l’ambient està enrarit ja que se sospita que tot està a punt perquè l’estat condemni els polítics catalans. Compte però perquè la societat catalana està a l’expectativa del que passa. El judici marcarà un abans i un després en la història d’Espanya.

-TIP DELS IUESEIS. De les poques coses dignes que ha fet darrerament: venir a Europa per commemorar el 75è aniversari del desembarcament de Normandia. El Trump, junt amb els altres líders mundials implicats en la 2a Guerra Mundial, han retut un sentit homenatge als herois que van aconseguir alliberar el món de la barbàrie nazi, dels quals encara en queden uns 300 de vius. Però el que es rumoreja és que ha vingut aquí essencialment per menjar-li el cap a la May per quan el Regne Unit sigui fora de la UE pactar un acord comercial en exclusiva. Potser no se n’ha assabentat que la May plega!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Segons un estudi de l’URV, la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba que es desprenen en rentar-se. I on va a parar tot això? Doncs al mar, als sediments del litoral i la sorra de les platges. En total, es correspon quasi al 60% de les restes que s’han trobat. Potser valdria la pena que d’una vegada per totes ens plantegem i/o exigim que les fibres siguin el 100% naturals i biodegradables, sinó aquí tenim una altra forma de degradar de mala manera el ja de per si maltractat medi.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Una parroquia de Bilbao convertida en un bazar chino’ (ElPaís). El mateix bisbe de Bilbao n’ha fet una interpretació ben vàlida; diu que sobren parròquies a Bilbao atès que el nombre de feligresos i creients ha baixat molt en els darrers anys. En aquests lapse de temps es veu que han tancat 4 locals que no poden assumir la despesa de mantenir una parròquia. Doncs bé, reubicats els materials de valor, les sales són llogades a altres inquilins. Es produeix la imatge xocant que allà on hi havia hagut una església ara hi hagi un basar xinès ja a ple rendiment. Una imatge ben viva de la decadència que està vivint l’església catòlica i que sembla no tenir aturador.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 2705-020619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és pel creuer que ha topat amb un barco turístic més petit a Venècia. La ciutat, farta de creuers, ha protestat perquè es segueixi deixant circular grans vaixells per dins dels canals.

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Eleccions. Per segona vegada consecutiva, he repetit en la Mesa electoral 02 002 A de l’Institut Baix Camp de Reus i realment l’experiència, tot i el cansament i l’estrès que suposa, ha estat positiva. Essencialment perquè el recompte és més senzill que al Senat. 14 hores aproximadament de feina mal pagada, com no podia ser d’una altra manera, en aquest país.
Com sempre que tenim uns comicis m’agradaria analitzar-ne els resultats de manera general i de manera més local.

ELECCIONS EUROPEES
Es pensen que ens silenciaran però no podran. El poble de Catalunya i molta gent més enllà de les nostres fronteres (38.262) han volgut que el president Puigdemont entri a Europa i doni a conèixer de més a prop el que és l’Estat Espanyol. La gent també ha ajudat a què el vicepresident Jonqueras acabi essent eurodiputat, traient dos parlamentaris més. En total doncs, 5 parlamentaris indepes donaran veu al nostre poble per veure si d’una vegada per totes el món se n’adona del tracte que Espanya ens dispensa. Per primera vegada el vot independentista supera el 50% (1.719.916 versus. 1.718.809).

ELECCIONS MUNCIPALS
A les 4 capitals catalanes hi ha hagut un augment de vot vers l’independentisme, tot i que veurem que passa a l’hora de formar govern. A Lleida ERC ha fet fora el PSC, a Barcelona el Maragall (ERC) ha empatat amb la Colau (Comuns), a Tarragona el Ballesteros (PSC) i el Ricomà (ERC) han empatat, a Lleida el Pueyo (ERC) ha fet sortir el Larrosa (PSC), a Girona Junts ha guanyat amb la Madrenas, quedant el Salellas (Guanyem) per darrere.
A Reus empat quasi tècnic entre el Pellicer (Junts) i la Noemí (ERC). Veurem quines majories es poden fer per governar. Lo curiós del cas és que tots es veuen vencedors. Finalment, dir que a Porrera Junts ha arrasat per davant del PSC. Això vol dir que els 7 regidors seran del mateix Junts. A Colldejou ERC obtindrà 4 dels 5 regidors de l’alcaldia per 1 de Junts.

-EL PERSONATGE. Mor amb 35 anys Jose Antonio Reyes, ex futbolista entre altres del Sevilla. Una llàstima pel futbol sevillà i espanyol. El més tràgic és que ha mort de mala manera en un accident de cotxe pel que es veu per excés de velocitat. La polèmica està servida ja que mentre uns li han retut un sentit homenatge, l’ex porter del Madrid Santi Cañizares ha escrit un tuit polèmic en el denunciava l’actitud temerària del jugador al volant i més coneixent que hi ha hagut més víctimes en l’accident.

-L’EFEMÈRIDE. Un 23 de maig del 1934 Bonnie i Clyde són abatuts a trets per agents de la policia en una carretera secundària a prop de Bienville Parish (Louisiana). Han estat dues figures meitat realitat i meitat llegenda. Pel que es veu es van jurar amor etern passés el que passés. I a què es van dedicar? Van fer una banda que es dedicava a atracar bancs, gasolineres i comerços. El poble els va veure com una mena de Robin Hood de l’època. S’ho van fer venir bé -enmig de la Gran depressió- que com que el govern passava d’ells, s’havien de buscar la vida. Per tant la gent els veia com uns lluitadors-supervivents d’un sistema fallit i corrupte. El cinema i la paraula popular els va elevar a llegenda, al convertir-los al mateix temps en una mena de Romeu i Julieta en el context del crack del 29. Aquell 23 de maig del 34 no va valer res de tot això. Els van atrapar i els van pelar com a vils delinqüents; el que eren!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana de monotonia meteorològica. De dia les temperatures s’enfilen i força, tot i que de nit encara la fresqueta es deix notar una mica. A conseqüència de les pluges de la setmana passada, van caure uns pedrots prop de Cornudella que fan que la carretera estigui tallada. Cap de setmana de platja i bon temps. Les imatges d’impacte aquesta setmana ens venen de Rumania. Una pedregada bestial ha fet que caiguessin pedres de la mida de pilotes de ping pong. Flora destrossada i desperfectes irreparables sobre la flora de la zona que demostren que la natura és imparable.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. 35a reunió del Cercle d’economia. Molt de rebombori però de què ha servit? De res! El que hauria d’haver estès un pont, el resident Sànchez, ha suat en tot moment i n’hi ha anomenat el tema català. Els mandataris catalans han reclamat als empresaris que facin tornar les empreses que van marxar de Catalunya. I mentrestant el president Sànchez Llibre ha exigit que se signi un paper conforme es renuncia a la via unilateral. Com dic, molts titular de diari o molt tremending tòpic però res d’’efectiu i necessari’.

-QUE N’APRENGUIN! Que el Borrell és una mica imbècil ja se sap. Cada vegada que l’home obre la boca sol enredar-se o directament fotre’s de peus a la galleda. De viatge a Rússia ha estat capaç d’intimidar els russos titllant-los de ‘vells enemics’. O sigui; a la seva pròpia gent catalana els hi diu que els ha de desinfectar. Als americans els hi diu que eren quatre indis per civilitzar, s’aixeca d’una entrevista on el burxen una mica i ara se’n fot a la cara dels russos. Quin personal noi! Ara el perdrem una temporada a l’haver d’anar a Europa. Aquest i la Irene Lozano -també socialista- omplen pàgines de misèria. Aquesta estúpida ha vingut a donar lliçons sobre Veneçuela dient que els que estan empresonats allà per les seves idees eren presos polítics. Els que tenim aquí no clar; ‘no tiene nada que ver’.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Ya hemos pasao’. Aquest lema miserable de l’extrema dreta espanyola per contraatacar el del ‘no pasaran’. És una viva imatge d’un símptoma fet ja realitat a tot Europa. Els partits d’extrema dreta estan lentament entrant a les institucions dels països i d’Europa. En 17 parlaments europeus hi tenen presència, en 7 donen suport al govern i en 2 manen sols. La crisi econòmica, el problema amb la immigració, la no identificació amb certs valors de la UE són tres dels elements als qui culpen del desencant i el seu augment. Fins i tot es dóna el cas que entraran al Parlament europeu euroescèptics, o sigui; gent que vol acabar amb EU. Mentre hi hagi partits com C’s o el PP que comptin amb ells per governar a Espanya, no hi ha res a fer. De fet, ells mateixos tant els taronges com els verds, durant molts anys han mamat de la teta de la mare PP. Són com pares i fills que una vegada emancipats s’entenen essencialment per una cosa: tenir el poder. I mentrestant la suposada esquerra i la resta segueixen sense fer un cordó sanitari perquè no tinguin veu ni vot. Donant-los-hi espai i normalizant-los el que estem fent és deixar-los posar en les nostres vides sense més amb tota la merda que duen a les seves motxilles.

ESCLAUS DE LES DADES. Repetim amb els iueséis de fons. 5867 són les víctimes que hi ha hagut al país per arma de foc. Les 12 darreres foren aquest passat divendres a Virgínia. Pel que es veu l’autor estava a punt de ser acomiadat. El tio va anar a comprar l’arma i les bales i va matar aquestes persones. Si no s’hi posa remei això pot acabar més malament encara. El món de les armes està desbocat als EUA.

-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Una quinzena d'entitats eviten el tancament del Gimnàs Social Sant Pau’ (324). Un gran gest solidari que permetrà que tota aquesta gent pugui seguir fent la seva rutina diària al gimnàs. Un deute de 150.000 que començarà a ser pagat, primer amb un pagament de 30.000 euros posats per 15 entitats. Gestos que dignifiquen a les persones per damunt dels negocis.

-EL PROCÉS. Judici del Procés. Setmana farcideta. Marchena ha rebutjat fer l'acarament entre Pérez de los Cobos i Ferran López que havia demanat Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn. La mateixa setmana en la que els vídeos de l’acusació no han acreditat res i en canvi els de la defensa ens han fet reviure les imatges terribles de la violència dels cossos policials contra el poble que volia votar. Constatar la mala i vergonyant preparació de la fiscalia aquesta de pandereta. No sabien ni el llocs dels vídeos que es passaven, ni els dies... res! Malgrat tot -i sense haver demostrat res- mantenen les acusacions i les penes de 25 anys. Molt significatius han estat els silencis de la sala quan es visualitzaven els vídeos amb la violència gratuïta exercida pels cossos policials. Em fa tenir una esperança.
Una setmana que ens ve a demostrar la desorientació que sent Europa amb el cas espanyol-català. Van prenent decisions que censuren el que van fer els uns i els altres. Per una banda, revés d'Estrasburg a Forcadell i Puigdemont ja que es considera que la suspensió del ple de l'1-O no vulnera la llibertat d'expressió. Punt a favor d’Espanya. Al mateix temps però s’ha dit que la gent que continua presa ha de ser alliberada de maners immediata. Punt per Catalunya. I a aquest dimecres no ha deixat entrar a Puigdemont i Comín, escollits pel poble català, al Parlament europeu, poc després que suspenguessin Romeva al Senat. Menys mal que almenys han acabat la reclusió de la Tamara Carrasco.

-TIP DELS IUESEIS. El fiscal Robert Mueller, que obrir una investigació per destapar el lligam de Rússia amb els iueseis, ha dimitit en vistes a que s’ha demostrar que el lligam no és cert, o si més no que no s’ha pogut demostrar. Com a mínim s’ha de dir que l’home ha estat raonable. L’ha suposadament cagat i plega (tot i que igual mig món no s’ho creu, jo tampoc m’ho crec). El de la tofa ha sortit radiant donant el tema per tancat i amb una clara cara de victòria i amb la seguretat d’haver reduït algú que dubtava de la seva persona. El Fiscal però diu que igual queda una escletxa oberta per poder acusar Trump, cosa que ja estat aprofitada pels rivals més propers per veure si poden reactivar l’‘impeachment’. Ell però a la seva; ara només té al cap el mur amb Mèxic. Coi de tarat!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Com en diversos ajuntaments catalans, la gent ha parlat i ha emès un dictamen. A Reus hem dit clarament que volem un pacte entre el Pellicer i la Llaurador, o el que és el mateix; un pacte de govern entre les forces independentistes per arraconar els del 155 amb un altre suport, suposo que amb el Carles Pellicer d’Alcalde per haver obtingut més vots. Amb tot Reus ha decidit que la Cup ha d’estar atenta també i li segueix donant la força suficient per fer-ho. Tant de bo hi hagués un pacte a tres bandes amb Junts i ERC. Molt content amb el fet que ni el populisme ni l’extrema dreta tindran representació al consistori.

La mateixa setmana que hem sabut que la causa contra Mariona Cuadrada ha quedat arxivada. L’acusaren els de C’s per haver-los titllat d’assassins en les concentracions contra els cossos policials que hi va haver a l’hotel Gaudí.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Per primera vegada -i és històric- el Papa ha obert les portes a la dona a un dels màxims organismes del cristianisme, el Sinode (caràcter consultiu directe al Papa). S’ha de reconèixer que és un primer pas per normalitzar la situació de la dona dins de l’església, discriminatòria com vinc denunciant des de fa molt de temps. Ja és un canvi des del Ratzinguer que els hi feia fregar l’altar de la Sagrada Família. Obrir aquest organisme fins ara exclusiu  per homes per molt consultiu que sigui és un pas que aplaudeixo. Entre elles s’hi troba una de les veus més crítiques amb el paper de la dona dins de l’església, l’espanyola María Luisa Berzosa González. A fer bona feina!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 20-260519

-DIA ELECTORAL. De nou 'la sort' ha volgut que fos de nou a la Mesa electoral 02 002 A de l'escola Baix Camp. Així que avanço l'hora de publicar l'article.

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. I més per aquesta iniciativa lloable: ‘Alumnes d'una escola de Guissona aprenen la cançó "Obriu Portes" de Txarango en llengua de signes per denunciar la indefensió dels sords’ (324). La foto va per ells, pels alumnes de 4art d’ESO, per denunciar al món la injustícia diària que pateixen les persones amb problemes auditius. S’han d’obrir més portes i més a aquells que tenen més dificultats.

-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Dia mundial de les abelles. Se celebra el 20 de maig coincidint amb el naixement del pioner de l’apicultura moderna l’eslovè Anton Jansa. La crida que hem de fer al món és especialment alarmant ja que cada dia hi ha menys exemplars entre unes coses i les altres. Animalets com el colibrí, els ratpenats, les papallones o les abelles són imprescindibles per pol•linitzar les plantes i permetre’n doncs la reproducció de les mateixes. Per tant la cadena és molt clara; si eliminem aquestes bestioles ens quedarem sense plantes. Siguem-ne més conscients. Si trobem un rusc d’abelles no l’eliminem de mala maner. Avisem un apicultor que en pugui treure profit!

-EL PERSONATGE. Eduard Punset. Ens ha deixat amb 82 anys després d’una llarga malaltia. Jo era dels apassionats que seguia aquelles entrevistes que feia a científics al programa ‘Redes’ de la 2. Aquest home és d’aquells que veies que vivia el que feia, que gaudia amb el que feia. Era atractivament didàctic. Més al gran públic hi va arribar del la mà del Buenafuente en una entrevista i sobretot per un ‘Convidat’ de l’Albert Om. Allà li va obrir les portes de casa seva. Vam descobrir que era una persona de carn i ossos que volia transcendir, amb un poder intel•lectual enorme, tot i saber que algun dia la mort el vindria a buscar.

-L’EFEMÈRIDE. Un 21 de maig de 1932, Amèlia Earthart es convertia en la primera dóna que travessava l’Atlàntic del Canadà a Irlanda. A més el mèrit fou fer-ho sola, com destaquen les cròniques de l’època. Avui 87 anys després hauríem d’estar parlant de la igualtat d’oportunitats de les que haurien de tenir vers l’home però no. Denunciar una vegada més la manca d’oportunitats i la desigualtat que pateixen les dones vers els home. No pot ser que en el segle XXI per fer el mateix es cobri diferent. Hem d’exigir  igualtat d’una vegada!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb monotonia meteorològica fins el divendres, amb un dijous digne de juny amb pics de calor al migdia sufocants. El divendres els ruixats s’han estès, deixant uns registres amb una trentena de litres ben repartits per les nostres comarques. Mentre TV3 ha parlat de ruixats esporàdics, TVE va pronosticar pluges constants i de nou l’han clavat. Després de nou vent, ambient net i a la calor de nou!

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘Me considero democrático pero tengo muy claro que con Franco no existiria bazofia como Podemos. Serían otros más en las cunetas, (tuit de Carlos Herrera). Aquest desgraciat no només s’atreveix a dir això sinó que en una entrevista al diari el Mundo ha afirmat el següent: ‘hay que perder el miedo a que te llamen facha’. Imbècils com l’Albert Boadella han sortit a les xarxes a donar-li suport. Per sort la xarxa és molt àmplia i es compten per majoria els que han criticat d’alguna manera o altra el que diu aquest desequilibrat. Però és que en la mateixa entrevista, com no podia ser d’una altra manera, ha sortit Catalunya. En la línia de José Borrell (PSOE) ha dit que per a Catalunya ell té una solució: "Hay solución para Cataluña, pero será lenta, lo que se tarde en exterminar el virus". Borrell deia que s’havia de desinfectar però és que aquest malparit parla directament d’exterminar’. I després ens diuen supremacistes als catalans. Si hi hagués un bri de coneixement aquest desgraciat no hauria de tornar a agafar un micròfon. On és aquí la fiscalia advertint-lo? On és la classe política espanyola tocant-li el crostó. Espanya segueix fent una mala olor que costarà molt de purificar. Catalunya ben units anem fent el nostre camí i deixem-los enrere a aquests impresentables!

-QUE N’APRENGUIN! De Teresa May. Va arribar a la presidència dels britànics i defensava la no sortida de la UE. Però el poble britànic va parlar a les urnes i va decidir sobiranament que volia sortir de la UE. De manera que ella va fer el possible per respectar el mandat del poble. Va treballar per assolir un pacte de sortida de la UE però no se’n va sortir. La causa essencial va ser el boicot que des de dins del seu propi partit i de la resta li van fer girant-li l’esquena. Teresa May doncs ha fracassat en el seu intent i ha fet el més sensat que podia fer: presentar la seva dimissió que es farà efectiva el proper 7 de juny. Ja m’agradaria a mi que tota la casposa i apoltronada classe política espanyola en prengués nota i dimitís i més sabent tota la merda que duen a les seves motxilles. Només a mode de recordatori: el PP és el partit més corrupte d’Europa i segueix donant lliçons.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. 200 persones fent fila per pujar col•lapsen el cim de l’Everest. La imatge és tan impactant com vergonyosa. Una filera llarguíssima de gent esperant poder accedir al cim. Balanç final del dia: a part del col•lapse, una contaminació irreparable, dos morts als que se n’hi han afegit dos més el cap de setmana. Al campament base més proper fins a 800 persones esperen el moment de poder accedir al cim. Ja n’hi ha prou de tonteries. Que en tanquin l’accés fins que la gent deixi de tenir aquests deliris. Ha fet molt de mal la televisió. Qualsevol tonto es pensa que és un ironman i que pot accedir a qualsevol lloc del món. Sembla que si no fas fites d’aquest estil acabaràs sent un xitxarel•lo. Més humans és el que hem de ser, més persones!

-ESCLAUS DE LES DADES. 30 són els anys que Àngeles Pérez de 78 duu ajudant els presos que surten de permís i no tenen res ni ningú a qui acudir. Lloable! No té en compte el que hagin pogut fer malament sinó que en el fons són persones i agraeixen la presència d’una altra persona al seu costat, almenys escoltant-te! Com ja he dit en nombroses ocasions falta que abans que res siguem més humans i més persones. Només així la societat anirà  millor. No ens falten alliçonadors i comentaristes de postal, ens falta un tracte més humà, conèixer-nos, apreciar-nos i estimar-nos, acceptar-nos i posar-nos en lloc de l’altre.

-DURUS A QUATRE PESSETES. El món del futbol no deix de generar una dinerada de la hòstia. La final de la Copa de Rei, que es fa a Sevilla, al Benito Villamarín (camp del Betis), suposarà uns ingressos de 22 milions d’euros per la ciutat. Igualment, Madrid, que acollirà la final de la Xampions (estadi Metropolitano, Atlético, recaptarà 62,5 milions d’euros. Places hoteleres esgotades, turisme i ganes de festa. I és que acollir 60.000 espectadors Sevilla i 90.000 el Wanda és un privilegi.

-EL PROCÉS. El que s’ha hagut de veure i sentir aquesta setmana amb la constitució del Congrés i el Senat és una vergonya. Els presos polítics només els han deixat sortir de la presó per anar a prendre possessió, custodiats com si fossin delinqüents comuns (tal com ha afirmat una pallassa de Vox), sense poder parlar amb els membres del propi partit, sense atendre els mitjans de comunicació, sense deixar-los menjar ni un trist entrepà, sense poder sortir de l’hemicicle. Quan encara no hi ha sentència ja se’ls ha tractat com a culpables, com si fossin terroristes. Menys mal que el Suprem ha tirat la patata calents de nou a la política perquè es voti si se’ls permet participar o no. Decisió que acabarà camuflant-se de decisió política. Els del trifachito ja s’han cuidat de tractar-los com a delinqüents comuns i de dir que s’han d’inhabilitar i que han vingut a destruir Espanya des de dins. El que no volen reconèixer és que han estat escollits lliurement pel poble català perquè els representin/defensin. El que els dol és que aquest serà un gran altaveu per denunciar davant d’Espanya el mal que l’estat ha fet a Catalunya. El que els dol és que temem que a Europa passarà el mateix i els surtin podran tenir un altaveu democràtic per denunciar les anomalies espanyoles.

La imatge i el so de la constitució del Congrés va ser penosa. Els de Vox i altres van fer tot el soroll que van poder per no deixar sentir el que deien els congressistes catalans escollits. La presidenta els hi va cridar l’atenció però res en comparació amb la cara de boig i passat de droga i desafiant del Rivera al pas dels presos polítics. Al final del ple, va gosar demanar la paraula, com el nen de la classe tontet que reclama l’atenció de la senyo. La nova presidenta del Congrés la Meritxell Batet el va deixar pentinat. Impresentable actitud de Vox i el Rivera retro alimentant-se entre ells. Segur que hi haurà unes sessions penoses!

Al final s’han suspès les actes dels parlamentaris presos. Ja es veia venir. Campanya feta perquè el Jonqueras i l’imdependentisme acabin sortint a Europa. Tot allò que suposi desmantellar Puigdemont sembla que ho duran a terme. De totes maneres, una vergonya més al descobert d’aquest país que censura abans els presos polítics que tot un govern corrupte -com el del PP-. No patiu però; no ens aturaran!

-TIP DELS IUESEIS. N’estan tan farts del Trump que fins i tot la Nancy Pelosi ha deixat entreveure que l’estat de salut del president no és el més millor per estar al capdavant d’un estat tan potent. Al que ell ha respost que ella és una boja, literalment i que ja fa temps que l’estava vigilant. És ben evident que als demòcrates un ‘impeachement’ o destitució del president els hi aniria molt bé. I és que de cada tres decisions que pren dues són errònies o si més no polèmiques. I ell no s’esvera per res ja; és massa frívol. Amb el tema de Huawei, l’escàndol que han muntat és per llogar-hi cadires. Milers de milions d’usuaris al món es quedaran sense poder actualitzar les aplicacions pel deliri comercial de boicot que ha iniciat contra mitja humanitat. I com sempre qui en sortirà més perjudicat? Tal com ho ha asseverat el FMI: els consumidors.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Tres notícies m’han cridat l’atenció aquesta setmana vinculades amb la ciutat de Reus. La primera que el divendres s’han activat els protocols per una maleta sospitosa a l’estació de Reus que ha resultat estar extraviada. La segona és que els Mossos han expedientat el ‘mosset’ que va denunciar el mecànic de Reus per negar-se-li a reparar el vehicle de la seva dona, una PN. El Jordi Perelló es va negar a reparar-li el cotxe com a protest per la repressió de l’1 octubre. I la tercera que està relacionada amb l’hospital sant Joan. Han hagut de tancar de tancar l’aigua sanitària per un brot de legionel•la. Ostres! És que cada vegada que surt l’hospital és per parlar-ne negativament!

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nova ofensiva d’Aragó contra Catalunya. L’església aragonesa, des del bisbat de Barbastre, ha iniciat un nou litigi amb el bisbat de Lleida per arrabassar un fart d’obres; fins a 111. Jo no dubto de la seva procedència, el que em fot fàstic és que els aragonesos deixessin perdre’s un patrimoni per no preocupar-se’n i que des de Catalunya, el rescatessin i restauressin amb els nostres diners. I ara que la feina està fets volen venir a prendre’ns-ho tot per gaudir-ho ells. En els documents hi consta que es venen les peces per poder-ne comprar de noves i restaurar les velles instal•lacions. No en vam tenir prou amb la vergonya de Sixena que ara n’haurem de viure una de nova. Per acabar les declaracions d’aquest paio que és el bisbet de Basbastre: ‘que son 111 obras para Cataluña que tiene muchísimas?’.