APARTATS

28 de gen. 2016

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016.



1) COMPETICIÓ. Copa del rei 1/4.
2) MARCADOR I GOLEJADORS: Bilbao-Barça: 1-2 (Munir i Neymar)i 3-1 (Suàrez, Piqué i Neymar).




3) TV O RÀDIO. Entre la tv i la tdp ràdio les segones parts.
4) EL TITULAR DE PREMSA. A les semifinals amb no massa brillantor però justament.
4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. Set victòries seguides i 25 duels invictes superant el Barça de Rijkaard.
5) ELS JUGADORS.
-EL MILLOR: Neymar.
-EL PITJOR: Veermalen.
-L’INDULTAT: entre Munir i Piqué.
6) L’ENTRENADOR: a la anada les coses li van sortir bé. Es va poder fer un partit molt seriós i va tensionar els jugadors perquè competissin i estiguessin a l’alçada. En canvi a la tornada l’equip es va veure perdut durant tota la primera part novament amb la introducció de gent nova, especialment a la primera part. Una llàstima que en la tornada no tornés a tenir el regal de ser titular.
7) ELS ÀRBITRES. En línies generals no van saber aturar la violència amb la que el rival va tractar els judadors del Barça, a més en el partit de tornada hauria d’haver expulsat un jugadors per banda i no ho va fer. Els criteris mentre no s’igualin i tothom els apliqui igual sense interpretacions no se’n sortirem.
8) ELS EQUIPS.
-EL RIVAL.  És evident que és un gran rival per competir. La llàstima és que la setmana passada el Barça els va anular a casa seva i en la tornada només van aguantar mitja part. És evident que tenen un model de joc clar i establert molt a l’anglesa. Recorda vells Liverpools d’altres èpoques. Defensa dura amb dues línies de quatre homes. Mig camp sense contemplacions però amb classe i davant un pivot que baixa pilotes i dóna temps i velocitat amb incorporacions per banda. És un equip que juga mentre les forces aguantin. Té molt mèrit!
-EL BARÇA.
-VIRTUTS. Sobretot en el partit d’anada. Vam fer un partit molt complert amb la “pàjara” de darrera hora solament com a llast a una bona actuació. Amb la pilota els vam fer anar reculant i amb la pressió els vam forçar a cometre errors que ens van permetre fer dos gols. A casa només salvem la segona part del partit, on amb vam veure un Barça més Barça. En la primera part ells ens van superar clarament.
-DEFECTES. Per errades puntuals com la d’Àlves vam permetre que ells tinguessin opcions a la tornada. I a Barcelona els hi vam regalar la primera part en un conjunt de despropòsits indigne, que podien haver donat lloc una situació més penosa de la que va ser. Línies massa separades, manca de pivot al mig per aportar llum i no arribada de pilotes als de dalt.
-DUBTES. Messi sembla una mica perdut en aquest equip. Ens hem de posar al cap que no podem fer massa canvis especialment en defensa. Masche al mig és un desastre.
9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Doncs res amics! Mentre vosaltres discutiu si us emporteu a Neymar pagant els 200 millons, Neymar continua fent gols pel Barça sent decisiu. El jugador és nostre i sembla que està a gust. Per molt que feu pressió hem après la lliçó de Figo. Els dirigents que tenim tenen una coherència que no teníem abans. I sobretot que no trobarem jugadors que aportin la màgia que aporta Neymar per molt que ens paguin una bona morterada. Més val una bona renovació i callar el tema. Divendres sabrem els rivals de les semifinals de la Copa. Si... tot el que vulgueu! La copa està devaluada... bla, bla, bla però allà estem!
10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. El proper diumenge ens juguem gran part de les aspiracions a la Lliga. Els de Simeone venen de caure eliminats a casa contra el Celta en copa. Hem d’aprendre molt bé la lliçó del que va fer el Celta per aturar-los. Són un equip molt ben compensat i competitiu. Si no anem en compte i s’avancen al marcador ens pot costar molt ja que tenen una boníssima defensa. 3-2

25 de gen. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS.SETMANA DEL 240116




Una setmana de replantejament de conceptes. La societat està una mica malalta... o força! Se m’ha posat la pell de gallina de sentir les declaracions en primera persona de la Montserrat Gonzàlez, la dona que va matar la regidora del PP Isabel Carrasco. Amb una sang freda enorme va declarar que no li sabia greu el que va fer i que hi tornaria. La raó que va donar és que la regidora assetjava la seva filla. Terrible! I és que la setmana s’ha anat complicant. Aquest dissabte a la nit un noi ha estat apunyalat a Barcelona. Què poc valorem la vida? Tant que costa de donar-la i quan te n’assabentes d’aquestes desgràcies, de com una persona es pot carregar una altra fa fredat. Te n’acabes adonant que estem oberts a qualsevol circumstància i que no podem fer res per aturar el destí cruel. I és que el terme justícia és tan relatiu. Estem a abocats a pensar que no hi ha justícia o que és lenta. Que quan una persona ha comès alguna falta greu el millor és prendre’s la justícia per la pròpia mà. 

En un altre ordre de coses, però seguint amb un altre tipus d’injustícia, s’ha jutjat l’assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid. Els feixistes que hi van entrar per agredir els assistents, fer crides i llençar consignes contra Catalunya, i mostrar-se defensors d‘idees totalitàries ràncies, amb banderes de Falange i símbols franquistes, resulta que declaren que van entrar per defensar la integritat i la unió d’Espanya i que no van agredir a ningú, que simplement van apartar la gent per passar. Indignant! Tenen una barra! I és que, sentint determinades declaracions de mitjans de comunicació com la Cope, la 13 tv, Interconomia... veus ben clar quina és la visió que tenen dels catalans. I qui és qui odia a qui! Ens tracten de ni més ni menys de ser uns tarats que hem seguit encegats les consignes del gran gurú Mas. Ens han begut l’enteniment des de ben petits, manipulant la història i influint les nostres ments. Però és que lluny de donar-nos la mà i seduir-nos per quedar-nos en uns Espanya que reconegui la nostra nacionalitat i pensaments diferents, encara ens insulten de mala manera amb tot tipus de falsedats i mentides. Ja m’està bé que vegin com, incrèduls, que el Rajoy no tingui suports per fer govern. Mentrestant, l’esquerra sembla que va encarant un possible acord per promoure un govern nou d’esquerres sense l’estela d’aquests impresentables.

Així i tot, el FMI ha millorat les previsions de creixement d’Espanya. Bones notícies, en una setmana marcada per dos contrastos: per una banda diuen que Seat farà la millor producció des de 2014 i l’altre que Flix veu com un munt de persones es quedaran al carrer ja que Ercros tancarà l’empresa el 2017. Amb què hem de quedar-nos doncs? Creixement o estancament? Una vegada més tapen el que volen. Ara mateix... hem vist un munt de cues aquesta setmana a la delegació de justícia del govern per demanar l’informe de penals que s’exigirà a partir d’ara per treballar amb nens i evitar pederastes en el sector. Doncs no... que costava sortir abans que es fessin cues i informar correctament a la població. Doncs no, han calgut nits de vetlla i llargues cues per fer reaccionar l’administració perquè fessin un comunicat i informessin que l’informe de moment no calia. Les vergonyes han quedat al descobert! Estem sotmesos a maniobres i moviments que no s’entenen. Com la que ha fet l’ex alcalde de Girona Puigdemont amb el nomenament del nou alcalde Albert Ballesta. Era el número 19è de la llista i ha passat a ser el primer fent que els tenia per davant haguessin de renunciar al càrrec. Moviments de sota mà que no agraden als comuns dels mortals!

Sort que aquesta setmana s’ha animat una mica amb la trucada que van fer des de Flaix fm al Senyor Rajoy, fent-se passar pel president Puigdemont. Aquests trucada m’ha fet reflexionar del que es teixeix entre bambalines. Potser els polítics fora de càmera i fora del públic són persones i així es demostra. Es va veure un Rajoy més humà i no tant dèspota, afable, amable i comprensiu... El més curiós però afirmar que aquesta setmana tenia l’agenda molt buida. Clar com que veu que no serà president... Tot i així l’atenció també la centrar la Inés Arrimadas en una mena de paranoia persecutòria en relació amb el tracte a les dones. Resulta que arran de les imitacions que fan d’ella al Polònia de Tv3 o al programa Versió de Rac1, s’ha sentit molesta ja que considera que ha tingut un tracte vexatori i sexista –diu- pel fet que els imitadors volen fer creure que l’Arrimadas no pren cap decisió sense que el seu cap Rivera no l’autoritzi. Ha volgut fer veure que això no és ironia fina sinó sexisme pel fet que el cap és home i ella dona. Com volent dir que ella és incapaç de prendre les decisions per ella mateixa. Un error Arrimadas! A part que no tens ni idea de la ironia i humor amb el que tracten els personatges que imiten, una vegada més dones una informació manipulada que només te la compren els que combreguen a la teva parròquia. Cap d’aquests dos programes són sexistes, al contrari que hi ha una mena de paritat entre actors dones i homes i ambdós són uns professionals del que fan. El que et cou potser és que el que d’alguna manera denuncien igual és veritat? El que si t’has cregut potser és el que ens ha volgut vendre Antena 3: els viatges ocults de l’Anna Gabriel, membres d’Eta i Podem a Veneçuela. Mira tu, que els propis presentadors de la notícia no les tenien totes. Aneu a vendre fum a una altra banda va!

Set dies que a nivell internacional no han donat massa de si però que ens deixen algunes perles com amb les que ens han obsequiat tristament la Sara Payli i el Donald Trump. Aquest darrer és la imatge més rància i fastigosa dels EUA. És un estil Bush: dèspota, maxista, sexista, racista... té tots els ingredients per ser anomenat inútil de l’any. I és que no hi ha setmana que no digui alguna imbecilitat. Recentment ha dit que ell mataria algú a la cinquena avinguda i que el seguirien votant. És una vergonya sentir imbècils com aquest individu. Encara em venen imatges al cap els tres burros de les Açores: l’Aznar, el Bush i Blair. Es creien els amos del món! Amb capacitat de crear guerres allà on no hi havia més que gent que sobrevivia a un món de merda. Ens van enfrontar al món àrab per la seva inutilitat i ara possiblement Europa en segueix pagant les conseqüències... i les seguirem pagant! Com hi pot haver personatges ignorants i absolutament catetos com aquestos? I si existeixen, com hi pot haver gent que els voti?

Un final cap de setmana en el que una tempesta de neu i temporal coneguda com a Jonàs ha deixat colgat de neu els EUA, amb gruixos històrics a Whasington i Nova York de més de 70 cm. Impressionant! Un símptoma més potser que la terra està malalta?

Més a prop hem vist com han trobat 655 plantes en un xalet de Vilafortuny o com el senyor Alcalde de Reus prenia possessió al Senat. Pecata minuta amb dues protestes que s’han endegat ben a la vora. La primera dels pobles del voltant de la futura Pedrera de l’Argentera. Cada dia són més les veus que n’estan en contra. Sembla ser que els permisos han caducat i de moment la pedrera queda paralitzada. És evident que intenció de l’alcalde del municipi és tirar els tràmits endavant ja que considera que és viable. El cert és però que des de Defenterra i molts altres alcaldes dels municipis dels voltants estan mostrant el seu enuig amb el projecte. En comptes de potenciar un espai natural impressionant com és el que hi ha als voltants de les Serres de Llaberia, la Mola i Escornalbou, ens entestem a destruir-ne el paisatge. Quina vergonya! L’altre protesta que s’està preparant és la del proper 07 de febrer a les terres de l’Ebre en contra del pla hidrològic en el que volen assumir-nos els peperos. No us en sortireu!

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016.



1) COMPETICIÓ. Lliga Espanyola.
2) MARCADOR I GOLEJADORS: Màlaga 1 – Barça 2 (Munir i Messi).


 3) TV O RÀDIO. Tv a casa.
4) EL TITULAR DE PREMSA. Victòria que dóna campionats!
4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. Igualem els 24 partits invictes de Rijkaard./ Un seguidor del Màlaga, en acabar el partit s’ha llençat damunt de Messi per demanar-li la samarreta. Ell no només li ha donat sinó que ha fet veure als de seguretat que no calia que actuessin amb tanta agressivitat per apartat el nano que ha saltat al camp.
5) ELS JUGADORS.
-EL MILLOR: Rakitic.
-EL PITJOR: Veermalen.
-L’INDULTAT: Messi.
6) L’ENTRENADOR: avisat. No es poden fer tants invents a la vegada. Fer algun canvi per línia mira, encara; però canviar totes les línies no ja que perdem la nostra essència i ens tornem vulnerables. Sort que hem marcat aviat i això els ha descol·locat una mica en ambdues parts. I sort que a la segona part hem fet canvis per revertir la situació. Luis Enrique les proves amb gaseosa!
7) L’ÀRBITRE. Notable! I ja és molt dir. En les jugades conflictives sempre ha estat a sobre i ha vist clar el que succeïa. Molt bona puntuació. L’única pega –que cap tv ha aclarit de moment- és si Luis Suàrez en el gol arrencava en fora de joc.
8) ELS EQUIPS.
-EL RIVAL. Ha aguantat mitja part amb el nivell de pressió i intensitat de la primera. És un equip força contrastat i competitiu. Li manca punx al davant. En defensa són contundents i al mig volen tocar-la, tenen talent per fer-ho. La pega com dic, sembla davant.
-EL BARÇA.
-VIRTUTS. Fer gols al començament de cada part. Col·locar a la segona part un membre més a mig camp per contrastar la superioritat d’ells pel mig. Així hem acabat jugant amb una mena de 4-4-2 o fins i tot 4-5-1, amb Messi un pel més enrere i Suàrez en punta. Amb Rakitic el mig s’ha vist compensat.
-DEFECTES. La sortida de la pilota i la manca d’ajudes de mig camp. En defensa ha faltat entesa i contundència en la primera part. Al mig toc i paciència
-DUBTES. Tenim recanvis però no són de garanties i menys posant-los junts. Jo crec que Bartra aporta més que Veermalen.
9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Doncs mira! El Barça amb un partit menys acaba la jornada líder igualat amb l’Atlético que ha empatat i a quatre punts del Real Madrid que també ha empatat. D’aquí que la victòria d’ahir encara sàpiga més a glòria. No oblidar que el Madrid ha marcat en fora de joc.
10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. Tenim la tornada de Copa contra el Bilbao. Portem un bon avantatge. Ells han de venir a guanyar i això ens pot donar més espais per on poder fer mal. Veurem amb quines intencions venen, si a lluitar o a veure-les venir. No ens podem confiar ja que davant tenen tres bons jugadors. Tot i això crec que passarem i guanyarem: 2-1.

18 de gen. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES IS 170116



Quina setmana més intensa! A Catalunya, al mateix temps que l’anticicló s’allunyava de Catalunya i podíem fer servir una roba d’hivern, el Parlament de Catalunya investia Carles Puigdemont com a 130è President. En el seu jurament va prometre complir el seu deure vers els ciutadans de Catalunya. Si Senyor Miguel Ángel Rodriguez (ex portaveu del govern del PP), Catalunya ja ha tingut cent trenta presidents. Solament va quedar sense representació gràcies a la intervenció de 1714 i fins a la restauració de la Generalitat. Les Espanyes segueixen sense entendre res del que succeeix a Catalunya. Demostreu la vostra ignorància i baixesa. Pau Casals ja ho va testimoniar en el discurs que va fer davant l’Onu l’any 1971, reconeixent que les institucions catalanes eren de les més velles d’Europa. Sentir determinades declaracions de gent teòricament formada -que en teoria informa- posa la pell de gallina. Però res més allunyat del que va succeir amb el Rei. La màxima autoritat d’aquesta caduca Espanya s’ha negat a felicitar per la investidura a Catalunya i els representants democràticament escollits. Tal com va predir el figuerenc Alexandre Deulofeu Espanya es desintegrarà com a Estat l’any 2029. I és que els temps canvien i si no es vol actualitzar una Constitució caduca com la Espanyola de 1978, es buscarà una sortida. En definitiva, aquest és el camí que ha iniciat Catalunya; el de la independència com a solució als problemes sobretot de finançament que tenim. Volem no haver de dependre de ningú. Demanar la independència és buscar solucions. El que crema les Espanyes és que ja es veien gola avall que a Catalunya s’aniria a noves eleccions el mes de març. Doncs no! Tal com va dir en Puigdemont, Catalunya ja té resolt el govern, cosa que Espanya no. Catalunya sempre ha tingut esperit pactista, però i Espanya el té? Aviat ho veurem si ara opten per una aliança amb tres o quatre partits o tenim noves eleccions. El que s’ha posat de manifest és el nerviosisme del PP en veure que el PSOE sembla no estar per la labor d’un PPSOE. Apassionant! Però com aquell qui no vol, i de sota mà, han aprovat un nou trasvassament de l’Ebre, sense tenir en compte l’opinió del territori. Una mostra més del feixisme amb el que s’actua des del PP; en funcions això sí!

A Espanya hi ha hagut diverses notícies on sucar-hi pa. La primera “l’escena” novedosa de veure nadons a l’hemicicle en el nomenament de Patxi López com a president. Les manques de respecte cap a la gent de Podemos en relació al seu aspecte i olor corporal. La Cèlia Villalobos, el Jiménez Losantos i gent de la cadena Episcopal els han tractat de guarros i lletjos. Lamentable! La segona, la notificació per part d’ERC que no assistirà a la recepció que fa el Rei als grups parlamentaris. I en aquest “aquelarre” –com diria la caverna-, en tercer lloc, ens hem trobat que el PSOE ha cedit escons a favor d’ERC. Aquest fet ha permès veure de nou l’animadversió contra Catalunya. Han faltat cametes als presidents d’Extremadura i Andalusia per desacreditar la decisió. No serà –dic jo- que les relacions es volen calmar o destensar per deixar entreobert un futur pacte de govern, abstencions etc per investir Pedro Sànchez? 

La gran notícia ha estat la dimissió de Duran i Lleida. A veure si us n’adoneu d’una vegada que feu nosa i que no teniu un lloc en aquesta Catalunya. Com més aviat ho admeteu més aviat menys mal us fareu. I tants canvis fins i tot ha suposat canvis en un dels programes més vistos de Tv3. Marxa el president Mas i també marxa en Bruno Oro 10 anys després de fent-lo. La setmana vinent nou actor. Plega Duran però seguirà el personatge. Gran Polònia! Ja m’agradaria a mi veure aquest nivell de crítica a l’altra banda dels Monegros i més just aquesta setmana, coincidint amb el judici del cas Noos, on hem hagut de veure asseguts en el banc dels acusats membres de la casa Real com són la Infanta Cristina i l’Urdangarín. Ens hem quedat de pasta de moniato veient com el que hauria d’acusar resulta que defensa la Infanta. Va, va, va! Quina vergonya! Ha quedat ben palès que “Hacienda no somos todos”; n’hi ha que n’estan exonerats. Un nova mostra de la indecència d’aquest “tinglado” dit Monarquia Parlamentària. I seguint amb el tema de judicis, hem descobert que en Bàrcenas segueix mantenint que hi havia un compte B i que si parla la pot “liar parda”. A veure si ja ho fa d’una vegada ja que quan abans millor es pugui netejar aquesta “casta Pepil” millor. I és que em fa l’efecte que aquí des del més tonto al de major rang, tots han mamat de la mamella. Volen donar moltes lliçons de corrupció quan són ells els principals emmerdats fins les orelles. I el més trist; la gent encara té la indecència de votar-los. Queda clar que a Espanya i a Catalunya encara hi ha molta gent curta de gambals.

El món segueix amb una dinàmica desconcertant. Estat Islàmic segueix segrestant i matant persones defensant la seva causa, mentre que Mr. Obama, cofoi, afirma que el món és més segur ja que assegura haver desactivat el programa nuclear iraní. Igualment, la setmana ha estat marcada per les oscil·lacions de la Xina a nivell borsari, la davallada del petroli –altrament agraïda pels usuaris- i un creixement moderat de les economies. Fins i tot, Moodys ha rebaixat el perill d’invertir a Catalunya. Una disbauxa que es veu més embrutida al saber que hi ha països europeus que volen comissar les pertinences dels refugiats per finançar la seva acollida. Una vergonya més, tristament coincident amb l’aparició d’una nova edició crítica de Mein Kamf de Hitler. Capritxosa i patètica coincidència! Ostres... Set dies que també passaran a la història per haver tornar a detectar un rebrot d’ebola i sobretot per la mort a França d’una persona que se sotmetia a provar nous medicaments.

En un ordre més proper de coses, hem vist la imputació de l’alcalde de Tarragona per tràfic d’influències. Al mateix temps que molts reusencs es pregunten on és l’alcalde de la nostra ciutat. En Pellicer sembla que se l’hagi tragat la terra després de Nadal. Tant que es va deixar veure abans, noi! Clar... ara com que serà senador!!!! Alguna cosa deu estar passant quan la junta en bloc de la Unió de botiguers ha dimitit. 

En la setmana dels Barbuts –la més freda curiosament de l’any- Porrera ha preparat la diada de sant Antoni –protector dels animals- i arreu de molts pobles del nostre entorn s’han començat a fer les desfilades dels tres tombs. A Falset concretament, s’ha fet l’encamisada. A Porrera, a Reus i a Colldejou s’han beneit els animalets per recordar precisament el paper protector dels animals.

El món de la música s’ha vist trasbalsat per la mort prematura de David Bowie. Portava 18 mesos lluitant contra un càncer que se l’ha emportat. Massa cantants i artistes que no arriben a la jubilació. Tot i que no massa sant de la meva devoció s’ha de reconèixer el mèrit de la seva carrera. Ha estat un etern provocador en aquest món inestable i canviant que li va tocar viure. Massa transgressió potser! Una icona que deix una veu i una música que es recordaran per sempre en la història de la música.

Quasi bé coincidint amb el final de la sanció del Barça pel tema dels fitxatges de nens massa joves, el Madrid i l’Atlético reben la mateixa sanció. Tant que se n’havien enfotut Roncero i companyia... doncs mira! Mai pots enriure-te’n de les desgràcies dels altres. Queda clar que alguna cosa passa en el món del futbol. La reflexió ha d’anar molt més enllà. En què s’ha convertit el món del futbol? En un mercadeig de persones? En un negoci sense sentiments? Mal anem! Jo entenc el futbol com un esport i un esport col·lectiu. Mitjançant el qual es poden inculcar uns valors educatius per fer millors persones. Queda clar que com més va, més importància té el valor en borsa dels clubs i si s’és important mediàticament o no i es venen samarretes a l’altra part de món. Com sempre les teles han fet molt de mal i els drets de tv han donat uns milions als clubs més grans que els hi ha fet perdre el nord en molts casos. En qualsevol cas, els dos equips de la capital a complir la sanció imposada i a donar valor a la cantera que per això està. El Barça en aquests dos anys ha fet una bona gestió i ha estat el millor. Veurem com reaccionen ells.