Ha estat un cap de setmana atípic per dues raons bàsicament: la primera
perquè ha fet un temps més normal per un mes primaveral i segona perquè no ha
estat un pont aprofitable al cent per cent ja que un dels dies de festa era en
dissabte. En qualsevol cas fer un canvi d’aires sempre es positiu i la
desconnexió encara més. Hauríem de tenir una manera de poder desconnectar més
sovint.
L’elecció del lloc va ser força improvisada la veritat. A l’hora de comptar
els dies vam veure que útils eren tres; al final, a l’estar força a prop de
casa, han estat quatre. En aquest sentit, vam escollir un acollidor apartament
a Casa Anna al mateix poble de Beseit. Ben situat, ben comunicat, ben calentet,
de bon aparcar... molt recomanable. Especialment a les nits, quan érem a casa
ha vingut molt de gust ser-hi i arraulir-se al sofà mentre les nits avançaven.
LA RUTA
215 CAMINATA PEL PARRISSAL, VALDERROBRES, CALACEIT, ESTELES FUNERÀRIES.
061215 PANTANO PENA, EL SALT DE LA PORTELLADA, RÀFELS, PEÑARROYA DE
TASTAVINS, ROQUES DE MASMUT, SANTUARI DE LA VERGE DE LA FONT, FONTDESPATLA,
QUERETES I LA SEVA ESTACIÓ EN LA VIA VERDA.
071215 LA FRESNEDA, TORRE DEL COMPTE, VALJUNQUERA, MAELLA.
081215 BESEIT
QUÈ FA DIFERENT EL MATARRAÑA?
1)LA NATURA.
RUTA DEL PARRISSAL. Estàs dins de la natura. La Ruta fins al Parrissal cal
fer-la. Ascendeixes per un congost que va tancant-se tot remuntant el riu
Matarraña fins al seu naixement. En els llocs més difícils unes passarel·les t’ajuden
a creuar el riu. En alguns trams els aiguats del passat novembre se les han
emportat i cal que improvisis una mica; fins i tot pot ser que et mullis els
peus lleugerament. El camí alterna zones de bosc, ascensos entre roques i zones
d’aigua. No s’hi pot anar de qualsevol manera però tampoc cal una preparació
especial. El tram total són uns 8 quilòmetres (anada i tornada) i el pots fer
tranquil·lament. Et vas trobant amb tolls d’aigües cristal·lines
impressionants. Ve molt de gust asseure’t una estona en un dels grans roquerals
i sentir només la remor de l’aigua com s’escola pels racons més inversemblants.
Quan alces els ulls unes espatarrants parets s’aixequen davant teu. Al final el
congost acaba tancant-se definitivament. Acabes arribant ben a la vora d’on
neix el riu Matarraña. En temps de pluges una cascada salta en aquesta zona.
PANTANO DE LA PENA. Des de Beseit surt una pista que voreja el Pantano. Hi
vam anar a primera hora del matí. La quietud de les aigües aclarides en blaus i
barrejades en l’aiguabarreig en grocs dels primers rajos de sol, donen a l’entorn
un component únic. A la vora del pantano, s’hi aixequen arbres centenaris que
en les seves sinuoses formes –alguns d’ells ja calavèriques- donen un cert
patetisme especialment a la banda de ponent, on encara la llum li és esquiva.
EL SALT DE LA PORTELLADA. Hi pots arribar ben a la vora en cotxe. És un
altre dels regals amb els que la natura ens obsequia. El riu Tastavins a tocar
de la Portellada de sobte cau en un salt d’uns vint metres d’alçada. Al seu
davant es roques per on l’aigua ha anat transcorrent s’han moldejat en unes
formes sinuoses increïbles. A sota pots ficar-se quasi bé dins del salt en una
mena d’immens circ en semicercle. Allà observes com de nou l’aigua, després del
salt, torna a ajuntar-se per seguir el seu curs avall. A l’interior de la gran
roca salten a la vista centenars de pedres que en forma de fita els viatgers
han anat col·locant a l’aixopluc de l’aigua per recordar el seu pas. Entre ells
em quedo amb un relat que vaig trobar per internet. Un senyor ara ja vell
explicava que havia tornat a aquest indret després d’haver marxat feia una pila
d’anys del poble. En el seu record la mare junt amb altres dones del poble quan
venien a rentar la roba al salt i l’estenien pels arbres del voltant, mentre la
canalla ho celebrava jugant pels voltants. Uns panells expliquen que per
setmana santa es ve a menjar “el rollo” o la mona en aquest indret únic.
ROQUES DE MASMUT. Nosaltres hi vam anar des de Peñarroya de Tastavins.
Puges per una pista forestal i pots arribar fins al mirador. Nosaltres vam
optar per pujar fins al peu de les roques. El cert és que l’espectacle que la
natura ens ofereix mereixeria fins i tot pagar. Des de terra s’aixequen unes roques
d’uns cent metres d’alçada fins assolir els 1050 metres en total de roca
vermellosa calcària, semblant a les roques de Montserrat. Te les miris per on
te les miris són imponents. S’aixequen al cel com flautes desbocades en un
ordre quasi perfecte. En un territori ple de farigoles i de paisatge
evidentment mediterrani el regal de les roques de Masmut és impagable. I més si
en una de les seves parets t’hi trobes uns escaladors a quasi tres quarts de
fer el cim. Observar aquelles formiguetes pujant per aquelles enormes parets es
fa pensar en la misèria que som els humans en relació a la grandesa de la
natura en general. Val la pena anar-hi a la tarda ja que el sol les il·lumina
de ple. Si t’hi estàs una estona acabes essent testimoni de com l’ombra del
vespres se les engoleix per deixar pas a la nit, sota una juganera ombra de les
va tapant de baix cap dalt; es com si la mateixa mare gaia els hi digués: -“té
un tapo amb el meu mantell de cara a la nit”-.
2)ELS POBLES i ELS POBLETS. Cinc són els nuclis més importants de la zona
que veurem en primer terme. En qualsevol cas tots ells, grans i petits, tenen
uns denominadors comuns que els fan identificables com a pobles del Matarraña.
Eren recintes emmurallats inexpugnables aixecats aprofitant el desnivell del
terreny i ben a la vora dels rius de la zona: Matarraña, Algars, Tastavins,
Ulldemò i Pena. Tenen uns portals determinats per entrar al seu interior. Al ser
zones una mica fredes els carrers eren estrets. Tenen uns ajuntaments d’estil
renaixenista amb les seves arcades apuntades i fetes en carreus imponents. Les
esglésies s’aixequen impressionants amb campanar i amb estil barroc a les seves
portes d’entrada, amb columnes ondulants. Al voltant s’hi aixequen edificis-palau
que eren ocupats per les famílies benestants. Estructures robustes amb arcades
que daten del segle XVIII i escaig, amb finestres de l’època, amb molta fusta i
encarades de cara al sol.
VALDERROBRES. És la capital. La vista si vens des de Beseit és
impressionant ja que veus com el poble va aixecant-se fins arribar a la seva
culminació a la part alta amb el castell i l’església de santa Maria la Major
amb la seva nau única i la portalada d’entrada. Els seus carrerons conflueixen
en pendent o amb escales fins aquesta part alta. Des de dalt la vista per
damunt de les teulades amb el riu al fons captiva. I als peus del riu una de
les imatges amb el poble al fons i el pont vell de vella amb els seus forats
ben vius, que dona accés a la vil·la, justament a la plaça d’Espanya, on l’ajuntament
s’aixeca altiu damunt dels arcs apuntats.
LA FRESNEDA. A uns 11 quilòmetres de la capital mereix una visita. Cal
accedir pel carrer major i resseguir el carrer porxat que s’aixeca paral·lel
perquè estiguis a aixopluc de les inclemències metereològiques. Al final del
carrer hi trobes la plaça de l’Ajuntament amb les seves gàrgoles i la presó ben
conservada. Al bell mig de la plaça ja hi ha l’arbre de Nadal a punt per a les
festes. D’allà puges per carrerons fins accedir a l’apartada església de nostra
Senyora de les Neus. La vista des de dalt és única. Als nostres peus s’aixeca
tot el terme ple d’oliveres amb els Ports al fons. Si vols pots continuar més
amunt fins accedir a la zona del vell castell. I si vols veure una bona
perspectiva del poble, la pots obtenir des de l’ermita.
CALACEIT. És el primer poble que et trobes quan vens de Catalunya. Arribis
per on arribis sobta l’altíssim campanar que sobresurt imponent. I és que l’església
de l’Assumpció és immensa, amb el campanar i la seva portalada lateral barroca.
L’ajuntament del segle XVII, seguint l’estil renaixentista dels edificis
consistorials de la zona, junt amb els palaus i edificis de la plaça major tots
els porxats, donen exemple en una de les places més boniques dels voltants; on
per cert només s’hi podia accedir per fer-hi càrrega i descàrrega. Antigament
era el lloc més important de la vila. Tot es decidia aquí. A sota hi havia les
sitges, on els habitants en forma de tribut hi col·locaven el cereal. Per
entrar al casc antic, portalades encara conservades i la torre que va ser part
de la muralla i avui és habitada.
BESEIT. És el poble des del que hem totes sortides i per sempre quedarà a
la nostra retina. S’aixeca damunt d’un turó que voreja els rius Ulldemò i
Matarraña, enmig com en una mena d’illa. Sortint de casa Anna (on estàvem
allotjats), el primer que trobem és l’ermita de santa Anna, on sota les seves
arcades encara avui s’hi reuneixen els més vells de la zona. Després ve l’impressionant
pont alt i d’un sol ull que s’alça damunt del Matarraña, on per cert en aquesta
zona descriu un bonic meandre i un millor salt. Darrere les antigues indústries
papereres, sota el testimoni mut de la xemeneia ara ja apagada. Antigament s’aprofitava
la força de l’aigua en aquest sector. És precisament una mica més amunt, abans
d’entrar al poble on hi trobes els salts de la Tosca. D’allà mateix accedeixes
al recinte històric per diversos portals, tot depenent d’on vulguis anar, si a
la part alta o a la baixa; ambdós valen la pena. Molts d’aquests portals són
també altars dedicats a santes i sants. En qualsevol cas, aniràs a parar al
centre neuràlgic del poble: la plaça de l’església que té el palau de l’ajuntament
davant mateix. A la part de sota les
porxades apuntades que servien de lloc de reunió de la gent del poble.
ELS POBLETS.
RÀFELS. Més cap a l’interior descobreixes aquest indret.
Potser l’arquitectura és una mica diferent. Tot i que encara hi ha arcades
apuntades, són majoria els llocs d’aixopluc fets amb pilars, més semblant a
Castella. L’únic poble on vam trobar l’església oberta. I és que feien missa.
En total hi havia cinc persones en una església grandiosa com aquesta
consagrada a sant Rafel. I al seu entorn els carrers que s’entrellaçaven
sinuosos també fins a l’altra punta on hi havia el castell. Per cert; ens va
sorprendre com una família tenia d’animal de companyia un porc semblar. Fins i
tot jugava amb un gos!
FONTDESPALDA. Hi vam arribar amb el sol ponent-se. A part del preciós palau
a tocar de l’església de sant Salvador, el que ens va sobtar més van ser les
esteles funeràries medievals que s’aixecaren al cementiri de la localitat.
Estan fetes en pedra i acaben en forma arrodonida. En aquesta rodona hi pots
trobar diversos símbols com creus, estrelles... Molts semblants les havíem vist
quan vam estar Hilariak, terra basca.
TORRE DEL COMPTE. Amb una boira que gelava l’ànima vam arribar-nos-hi. Val
la pena passar per la casa consistorial, veure les gàrgoles de la part alta i
tombar de manera circular resseguint la vella església per veure el pas estret
que es va deixar vers les cases que s’hi van aixecar al voltant, totes elles
amb la seva porta d’entrada majestuosa amb pedra i la seva data de construcció
ficada en un escut. Als seus voltants centenaris olivers encara segueixen
produint unes olives boníssimes.
QUERETES. És un poble que venint des de la carretera enganya. Sembla petit
però va allargassant-se avall. Des de l’església ressegueixes els carrers fins
accedir a la plaça del poble on estaven acabant de muntar sota una intensa
boira l’arbre de Nadal.
3)GASTRONOMIA. Bon menjar i bon beure si senyor. És una terra d’olives en
tots els seus formats, tot i que la típica és la que ja s’anomena d’Aragó i de
Teruel. Es més gran que l’arbequina i és molt gustosa. De vi em quedo amb el de
Lledó. I de menjar... Quins records em quedaran. El cocido que em van servir a
Peñarroya de Tastavins o el saltejat de bolets i els peus de porc de
Valljunquera.
4)PAU I TRANQUIL·LITAT. Realment són indrets on el temps transcorre amb uns
altres tempos. Val la pena adaptar-se al temps solar i deixar esllanguir el dia
entre els sorolls dels pins, la remor de l’aigua o el silenci de la boira. Va
bé per fer una bona cura d’estrés i de monotonia. Veus que hi ha una altra
manera de viure. Val la pena deixar el mòbil sense cobertura i dedicar-te a
llegir i que la nit t’engoli en les seves hores.
5)BONA GENT, BONES COMUNICACIONS, A PROP I PARLEN CATALÀ. De fet et sents
com a casa, pel tracte de la gent perquè
parlen la nostra llengua. Em va sorprendre enormement que se sentia parlar més
català que castellà. Les comunicacions per carretera estan molt bé. Com sempre
les millors carreteres aquelles secundàries i si tens l’oportunitat de perdre’t
per camins... i res que en poc més d’una hora ets a casa.
