APARTATS

31 de març 2014

RAL·LI PACHA 290314




A les 15 hores els motors d’aquests explosius cotxes van començar a rugir a prop del poble. Es donava per començat el Ral·li Pacha- La Pineda 2014. El cotxes van passar pels peus de Colldejou en el tram que va des de Mont-roig fins a Pradell. Com sempre en aquests certàmens els primers cotxes són els que més valen la pena; res a envejar als del Campionat del Món.


La classificació oficial del Ral·li va ser la següent:
1ºJ. MARIA MEMBRADO JORDI VILAMALLA Porsche 911 GT3 ESCUDERIA GIRONELLA 42’56″7
2ºALBERT ORRIOLS MANEL MUÑOZ Porsche 911 GT3 ESCUDERIA OSONA +28″5
3ºMARC AGUSTI CESAR GRAU Peugeot 206 XS 110 ESC. BAIX EMPORDA +2’21″4
4ºJORDI MEDINA JOAQUIM NOGUE Mitsubishi Evo VIIIESC. LA SELVA +2’26″9
5ºCARLES DURAN ALBERT CARDO Renault Clio Sport ESC. COSTA DAURADA +3’01″9


Està molt bé que s’organitzin ral·lis però crec que l’organització, a part de tapar les entrades dels camins amb cintes i no deixar passar per algues zones com l’entrada al poble per la Zona de la pista i els Aires, s’haurien de preocupar més de garantir deixar les coses com abans les havien trobat. Aquest el resultat que van deixar alguns i algunes que van estar a l’entrar al poble veient el pas dels cotxes.



Amb un temporal de vent de llevant insuportable, just abans de començar la cursa pel camí vell de Colldejou una família va fer cap al poble. L’insòlit del cas és que viatjaven amb dos ruquets la mar de simpàtics. El ral·li no els va permetre poder seguir el seu camí amb destí a Tivissa. Van haver de fer nit al poble. La imatge que es va poder observar, durant una bona estona entre tram i tram de la cursa, la van protagonitzar les dues bestioles pasturant al voltant dels oliverets recent esporgats dels bancals de la barana. Semblava ben bé que havíem reculat una cinquantena d’anys.



Enmig el Bar Casal del poble es va omplir amb la gent de sempre i altres forasters que venien amb el ral·li, per presenciar el derbi entre l’Espanyol i el Barça. Es dóna el cas que el Barça-Madrid de la primera volta va coincidir també amb una gentada al bar ja que es corria una de les etapes del Ral·li Catalunya.
 A les 18 hores es va iniciar el segon passi del ral·li, amb una ventolera cada vegada més forta. Els primers cotxes no els hi va caler però els que pujaren més endavant van haver d’encendre els llums ja que el dia finalitzava.


TROS. MOTOR 280314 i HORTS. CRESTALLS 290314



TROS. ARRANJANT ELS AVELLANERS, HERBA I MOTOR 280414
El dia es va aixecar ben gris i feia força fresca i més a tocar a la vora del riu. Aquest divendres em vaig dedicar a la zona del Comellà (part final). Els avellaners ja tenen força verd a les seves rametes. Els pobres tenen un munt de rames trencades o fetes malbé. Em sembla que els hi va molt bé alliberar-los d’aquests llasts i tirar-los-hi terra a la soca. Mentrestant, va la mar de bé a la voreta anar acumulant les rames i les fulles sobrants i fer una foguereta controlada. Em va ajudar a recuperar la calentor i al mateix temps poder eliminar més ràpidament les restes de la poda. Les branques més dobles però les “pelo” (els hi trec les rametes sortints dels costats) i em serveixen per fixar els vells marges migs caiguts. Faig una mena d’estaques verticals i les clavo al terra verticalment. Llavors hi col·loco transversalment les rames més grans i dobles. Al damunt hi poso pedres ben grans i a sobre hi superposo terra fent una bassa al voltant de l’avellaner. És una manera que la terra es torni a solidificar, contenir les avellanes i permetre que el terreny no tingui massa pendent. Mentrestant, mon pare anava passant el líquid de l’herba.
A l’hora de dinar ho vam fer dins del mas. Llangonissa amb fesols ben calentets! I a la tarda, sense temps per perdre ens vam posar a fer funcionar el motoret. Ho vam deixar ben preparat tot. Arribava l’hora de la veritat. Vam connectar els tubs, vam enfonsar la boia a dins de la mina, vam encebar bé el motoret amb aigua, vam omplir el dipòsit de gasolina i si, després de diversos intents fallats, l’aigua va sortir pel tub per ser remuntada fins al bidó de més avall. Quin xorro més maco! Llavors vam acabar de buidar la mina i la vam netejar bé. Quina obra d’enginyeria. Aplaudeixo la pobra gent que la va dissenyar. És impressionant. Quan ets dins la sensació es ben estranya; sembla que estiguis dins d’un nínxol. En aquell silenci sents com la paret del fons bufa i poc a poc va filtrant aigua. 






Pot semblar freak però realment sento una felicitat enorme. He viscut un moment que esperava des de feia molts anys i ho he pogut viure amb mon pare al costat. Sense ell el mas i el tros serien una altra història... o potser ja no serien! Gràcies!

HORTS. AVANÇAR EN ELS CRESTALLS 290314
Amb el temps aguantant-se justet vam poder acabar la part final del terreny fent els dos últims crestalls del final. Ara només quedarà arranjar els dos del començament. Aquests darrers dies entre el fred i el vent de llevant les pobres faves s’han vist perjudicades. Algunes flors s’han ennegrit i moltes plantes s’han trencat, així que vam fer-hi al voltant un petit tancat amb canyes perquè les plantes no vagin de banda a banda amb el vent.


30 de març 2014

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga espanyola.
MARCADOR: Espanyol - Barça 1 (Messi).
TÒPIC/TÍPIC.  Tres punts importantíssims!
EN VERD. Em costa de dir. Potser Busquets a l’equilibrar el mig camp.
EN VERMELL. Les ocasions fallades.
EL DE NEGRE: força bé. Hi ha un possible penal de Masche a la primera part que no va xiular. El penal del Barça està ben xiulat i l’expulsió de Casilla també. La gran majoria de faltes que va cometre l’Espanyol eren patades a l’alçada del genoll. Hauria d’haver estat més contundent en les decisions.
LA CONTRA. Partit trabadíssim. Vam fer uns primers vint minuts força bons, amb combinacions, jugades ràpides i creant ocasions clares però no vam saber marcar. Poc a poc vam anar frenant-nos nosaltres mateixos amb una estratègia crec que incorrecta que consisteix a suplir l’absència d’Iniesta fent recular Messi a mig camp. Així Neymar i Pedro quedaven com a homes més avançats. I ambdós són jugadors per córrer i per anar a l’espai. Sense espais els hi costa. Tant costa posar Sergi Roberto? Una vegada més cagada! I és més; a què esperen a fer els canvis? Van arribar faltant un quart d’hora per acabar el partit. Ja em diran quina és aquesta estratègia. A la primera que va tenir Messi enfront de l’àrea ja la va “liar”. Per fer-s’ho mirar! I un altre tema d’estratègia. Com poden permetre que els dos laterals pugin tan alegrement a l’atac? Es que moltes vegades ens trobem defensant amb Masche i Piqué. És una cosa ben elemental; si puja un l’altre no. En fi!
A LA CAVERNA. Tot continua igual. Els dos de Madrid han guanyat però pot ser que en sortim més reforçats l’Atlètico i nosaltres ja que jugàvem fora.
Us heu passat tota la setmana parlant dels àrbitres i de Casillas i no heu tingut la dignitat d’analitzar els errors i les mancances del vostre equip. No oblideu que el Barça va ser capaç de fer-vos 4 gols a casa. Ara passeu-vos tota la setmana parlant de penal injust a favor del Barça a camp de l’Espanyol. Sou uns contaminadors!
LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO

27 de març 2014

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LA CUINERA DE COIA VALLS 26/03/14




El passat dimecres ens vam reunir a la Llibreria reusenca Aracely amb en Xulio Ricardo Trigo i la Coia Valls. Ben envoltats de llibres i d’olor a paper la propietària ens va donar la benvinguda presentant l’acte. Llavors en Xulio ens va fer una petita introducció de la Coia i del llibre que ens venia a presentar, acompanyat d’un audiovisual. Cal recordar que aquest és el quart llibre que presenta la Coia Valls. Primer va treure la Princesa de Jade el 2010, després el 2012 elMercader  (guanyadora del Premi Néstor Lujan de novel·la històrica) i finalment el 2013 les Torres del Cel. Ara tocava presentar doncs la darrera publicació: la Cuinera.
Quan la Coia parla, t’emmetzina. Et fa entrar en una mena d’òrbita de seducció i et fa trobar en el que explica. La Cuinera va ser presentada com un conjunt de sensacions i emocions d’una noia la Constança que deix Lima per anar a trobar els seus avis a Catalunya. Amb ella hi viatgen les receptes que sempre ha sentit i que sempre ha fet. Aquest llibre és una dedicatòria a les dones que en aquelles èpoques –segle XIX- tenien un rol ben diferent al que ara tenen. En aquell moment van poder començar a trencar els vells tabús de la societat masclista per ser elles mateixes. No en va, en les primeres pàgines té un record per una de les dones emprenedores que darrerament té més força en la cuina catalana i mundial, la Carme Ruscalleda.
En acabar van brindar plegats i a qui ho va voler va signar i dedicar el seu exemplar de la Cuinera.
El proper dia 12 d’Abril a Tarragona estan preparant una festa de benvinguda a la Cuinera en la que hi haurà una fusió de música escenificació i lectura. Serà la presentació oficial de la Cuinera. És molt recomanable!













Esperem que sigui un èxit pel proper sant Jordi. Molta sort!