APARTATS

31 de des. 2009

PASSEJANT PELS CARRERS DE BARCELONA 301209



Quan entres per la Diagonal sents com una màgia que s'apodera de tu. Primer pel neguiteig, d'haver de posar-te al ritme de la resta de cotxes que circulen per una gran ciutat; i segon, per l'emoció que sempre tens de descobrir coses noves en aquesta gran ciutat.









Vam aconseguir aparcar a la Rambla de Catalunya; un carrer amb molta vida. Al bell mig del passeig hi ha actualment una exposició a l'aire lliure d'escultures d'August Rodin. En destaca el Pensador. És un escultor molt bast en els seus gestos i expressions i potser per això les seves figures encara impacten més. Més avall hi havia altres escultures i al final, una sorpresa: un galet de Nadal gegant!





Vam fer cap a la Plaça Catalunya. Estava ple de gent. Malgrat tot es podia passejar bé. Les llums enceses de les fonts et permeten agafar unes visions de les escultures que les presideixen envejables. Al fons els llumets dels Grans Magatzems atraïen el més incrèdul. Al Passeig de Gràcia hi ha unes llums que representen -em sembla- làmpares de menjador. Els edificis il'luminats del passeig li donen un toc preciós.










Vam baixar pel Portal de l'Àngel; espectacular. Un dels millors sinó el millor, junt amb els de la Diagonal! Et dóna una sensació de profunditat...



Així vam fer cap a l'esplanada de la Catedral. Sempre em ve de gust donar un tomet per aquests carrerons i observar un dels edificis religiosos més impressionants del nostre entorn. Aviat estaran enllestides les obres de l'agulla i encara en podrem gaudir més.

Respirant història i per moments com teletransportat vers anys de l'antiguetat, vam fer cap a un dels recintes de culte de les cel'lebracions culés -dels anys noranta-, la Plaça de Sant Jaume.
















Allà -per poc- encara vam poder veure el pessebre i els edificis, en els quals s'hi projectaven missatges nadalencs. Trobo que el pessebre cada any és el mateix. S'ho podrien currar una mica més... tot i que fa un any els van robar el nen Jesús!

Ens vam aturar en una Pizzeria italiana autèntica, nen; i ens vam jalar com "jabalins" unes porcions de pizza al roquefort i una altra de bacó. Impressionant! El millor de la setmana! Jejejeje L'amanida va passar desapercebuda!
Després de sopar vam acabar de donar el tomet per la Plaça del Rei, fent cap a les Rambles, on no vaig poder estar-me de fer una fotografia en el nucli cel'lebracional culé actual: la Font de Canaletes. Mentre altres van a la Meca, jo, de tant en tant, primer pujo a Montserrat però tard o d'hora també passo per la Font per tocar-la i desitjar-li sort!


De totes maneres com bon reusenc, quan veig el meu campanar a l'entrar a la ciutat s'em torna a eixamplar el cor. Com a casa no hi ha res! Iblama

30 de des. 2009

SOPAR FINAL D'AMICS DE REUS A CAL MARTI 291209

TEXT: Iblama FOTOS: J.M.M (Cofrare del Còmic)

Com un vellet em passaria hores i hores assegut a la balconada històrica mirant la gent com passeja al seu ritme per la Plaça Prim.




Ahir a la nit vam anar a sopar a Cal Martí. Un pis ubicat en una situació envejable i immillorable.
És el darrer sopar que plegat fem abans que s'acabi l'any. El de tota la colla el vam fer a cal Javi. El d'ahir era més una excusa per veure'ns abans de la verbena. I de pas sopar!
El sopar va ser prou complert. De primer ens vam jalar unes envidies amb tonyina a la blanquiana, amb espàrrecs i olives. De segon una magnífica pizza Terradelles; bé, dues! Jejejej






El menjar va anar acompanyat d'un bon vi de Somontano. Com sempre l'estimat DavRam va portar-se el tradicional túper contra menjars golafrils i carnívoides. Ell es va menjar un puré i carn de cavall. No sap el que es perd!





En pic vam haver ens vam pulir una ampolla de Crema Catalana exquisita. Després ja vam començar a fer barreges vomitives amb coca-cola.
Era l'hora de la Play. Aquesta vegada els equips foren els següents: Javi-Cofrare del còmic i David-Isaac. No hi va haver massa color. En David i jo vam deleitar els presents amb segles golejades per més de cinc gols de diferència. I això que canviaven d'equips. L'únic que ens va fer una mica d'ombra va ser el Chelsea.
Ahir el Senyor Martí -cosa sorprenent- ens va fer una sessió fotogràfica maxi. Ens va fotgrafiar de totes maneres. Del dret i de l'inrevès. I vam sortir en tot tipus de postures. Jejeje Quin fotògraf! Per un dia vaig descansar!
Doncs res! A esperar que el 2010 sigui tant interessant com el 2009; almenys en el terreny futbolero! Salute! Iblama

28 de des. 2009

CAP DE SETMANA DE NADAL 26 i 271209

DINAR DE SANT ESTEVE 261209


Tot i que les circumstàncies no eren les més alegres, al final vam poder dinar al Pis Nou. De primer, després del corresponent aperitiu, vam assaborir una crema de pastanaga feta de la mà de la Xell Gaya, amb un toquet especial sobretot en el brou. De segon va fer llomillet amb patata i ceba. Va quedar molt finet! A l'hora del torró, en pocs segons, van desaparèixer tal com van arribar les neules de xocolata de la Cristina. S'ha de reconèixer que el que les va inventar és un geni. Tot plegat ben acompanyadet amb cava, clar! Un altre dels descorbiments de la història junt amb el vi!




Entre revetlles i malsons, al final, després de dinar més d'un vaixell va embarracar al sofà de casa. Cristina! tenies rao! em vaig fer una mica el boig però al final vaig fer la foto del milió! jejeje Veieu la parelleta de "jubilats" com va fer nonon! Quina estampa! Jejejejijijijijijooojjjujuuj!

PESSEBRE VIVENT A PORRERA 271209


Primer de tot reivindicar el paper voluntariós de la gent de Porrera i altra gent que va participar activament en el muntatge del Pessebre. Aquesta gent és que la que fa de Porrera un gran poble i és que estan en totes i sempre. Un reconeixement cap a Ells en majúscula. Sense aquesta gent voluntariosa el poble queda sumit en la més absoluta mediocritat. I ja no és només pel fet d'estar allà posant passant fred, es pensar on anirà cada representació, és organitzar, és muntar i es desmuntar quan ja tothom ja ha marxat i és haver d'aguantar certes crítiques, potser a vegades constructives, però a vegades gratuites.
De cor; FELICITATS!


Enguany el Pessebre el van ubicar a la zona de la Barceloneta i el riu. Els diners de la recaptació pel Pessebre aniran destinats a la Fundació La Muntanyeta.



A la Barceloneta hi havia l'entrada feta amb rames de palmera. En pic entraves a banda i banda del carrer unes torxes t'indicaven una mica el camí que havies de seguir. A mà esquerra hi havia uns baixos habilitats per donar informació de la Fundació La Muntanyeta. A ma dreta hi havia el forn, amb uns pans que feien la mar de goig i una mena de pastors-fumadors de catximba. Llavors tiraves carrer avall. Al fons hi quedava el Mercat amb un toral de cinc botigues on hi podies adquirir des de objectes de regal, verdura i fruita a objectes fets per la gent del poble, com per exemple un pou -fet manualment- per posar al Pessebre. Era un dels llocs amb més afluència de públic.


Davant, entraves en un passadís llarg -obert del sostre- que et coduia a al jardi o patí d'una de les cases. En un primer pla hi havia el naixement, amb un espectacular Sant Josep-Carles, molt ben caracteritzat. Seguies camí avall i arribaves en una mena de plaçoleta (patí) on hi havia una dues senyores; una que tocava el piano i l'altra que cantava bellament nadales. Al fons els tres Reis d'Orient repartien caramels als nens -i als no tant nens-.






Tornem a la zona del Mercat. Des d'allà la vista era la mar d'idi'lica. Si miraves a l'esquerra veies el riuet Cortiella com baixava bastant animadet i com al seu voltant hi havia tot un seguit de representacions. Hi havia pastors, ruquets, gallines, porcs... però una de les coses més espectaculars era la mena de gàbia per pescar que hi havia muntada i els dos pontets sobre el riu. Fins i tot podies veure un petit hortet amb unes cols gegantines.




A la part dreta, dins els antics abeuradors, s'hi va habilitar la cafeteria-bar. Dins quedava una mica més recollit i no senties tant el fred. Hi podies prendre cafès, te, llet i tot tipus de pastes.








Davant dels pastors s'hi aixecava l'àngel; Déu ni do el fred que va aguantar. La vista des de la zona del pub era preciosa. Veies tota l'extensió del pessebre amb l'àngel, a dalt de Sant Antoni il'luminat i al fons el Pont Vell. Igualment al fins arribar a la plaça de la Guineu hi havia quatre escenificacions més. Primer hi havia l'infern, després una botiga de terrissa, unes senyores que venien gra i una entrada habilitada per fer orelletes de sucre. Per cert! Són boníssimes!



I res! Al final vam acabar a la Cafeteria gelats per recuperar una mica les forces. Ens vam prendre un cafetó calent i vam menjar una mica de coc ràpid, ens vam fer unes fotilles amb gent de la colla i quan ja marxàvem, de sobte, quan ja tot s'havia acabat -com si fos una aparició- va apareixer el Senyor Martí, Comte de la Plaça Prim. Aiiiiiii, siiii!




Un any més un èxit el Pessebre Vivent de Porrera. Només animar-vos perquè pugui seguir fent-se. Ànims i fins l'any proper si Déu vol. Ah! Alerta! I bon any 2010 a tothom! Salute! Iblama