APARTATS

28 de nov. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. XAMPIONS (J:5). PSV 1 - BARÇA 2.

1. COMPETICIÓ. Xampions. Jornada 5.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  PSV 1 - BARÇA 2 (Messi i Piqué).


3. ‘EL ENTORNO’. Dilluns hem sabut de la multa que han imposat a Piqué per conduir sense punts en el carnet. Molt mala imatge i més sent la segona vegada que ha de pagar unes multes que als comuns dels mortals ens deixarien cargolats.
Llista interminable de lesionats. A banda de Roberto i Rafinha han caigut Arthur i Suàrez, que arrossega un genoll malmès. Serà un impàs per veure si podem confiar en la banqueta que tenim.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Tornem a anar de groc incomprensiblement i per a més inri ens han fet canviar la indumentària del Ter, el qual ha sortit amb una combinació certament estrambòtica.
El camp m’ha semblat que estava en un estat lamentable per ser un partit de Xampions, fet que ha ocasionat moltes errades en el passi.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Ter (clau i fallon a la vegada). Defensa: Alba (exigit en defensa), Piqué (superat), Lenglet (empetitit) i Semedo (el millor en defensa). Mig: Busi (clau), Raki (organitzat), Vidal (lluitador) i Cou (màgia). Davantera per Messi (decisiu) i Demebelé (una de cal i dos d’arena).
Hem plantejat un partit que només hem dominat quan hem tingut la pilota als peus; és la millor manera que tenim de defensar-nos. Quan ells l’han tingut hem navegat força desordenadament darrera d’ella, creant-los uns espais pels que s’han colat molt bé, tot i no tenir sort de cara al gol. Amb tot, Cou s’ha anat obrint massa a la banda, fet pel que Messi ha hagut de tirar enrere la posició per ajudar el mig. Han estat els millors moments. Combinacions de l’argentí amb Dembelé amb una enorme verticalitat. Així ha arribat el gol que ha obert la llauna i ha ensorrat una mica els ratllats. Per aplaudir també la jugada d’estratègia que ha suposat el gol de Piqué. Al final hem acabat amb un 4-3-3 amb Malcom i Dembelé a les bandes corrent endavant. Llàstima que ha canviat el francès i no els hem pogut veure massa estona junts. Per fi hem vist Denis.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. M’ha agradat la feina que ha fet Vidal de regulador al mig. Aporta una contundència massa sovint escassa.
-‘ERES MUY MALO’. Entre Piqué i Lenglet. Han estat superats per dalt i per baix.
-L’INDULTAT. Messi pel golàs que ha fet.
7. EL RIVAL. Equip amb caràcter que avui ha merescut molt més. No ha tingut sort de cara a porteria. No esquiven la pilota i solen combinar bé al davant. Fan una bona pressió i arriben en tromba a dalt. Tenen un cert adn Barça que els hi ha inculcat el Van Bommel. De Jong és un jugadoràs. A tenir en compte!
8. LA MOVIOLA. Pavel Královec. Perfecte. Desapercebut.
9. LA VEU DEL SOCI. Ens classifiquem definitivament com a primers amb 13 punts. Com era d’esperar hem estat els millors del grup. Totenham i Inter lluitaran per la segona plaça.
Malgrat tot però seguim sent víctimes d’una irregularitat en el joc alarmant. Avui el resultat ha estat completament injust. El PSV mereixia molt més. Hem tingut molta sort però hem estat força efectius. S’ha notat molt l’absència reguladora d’Arthur. Seguim sense donar símptomes de regularitat. Malgrat tot però som capaços de tot.
10. A LA CAVERNA. Classificats com a primers amb 13 punts en aquest paripé de la lligueta de la Xampions. Segueixo pensant que és una estafa! El millor de la competició arribarà amb les eliminatòries.





25 de nov. 2018

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 19-251118

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.


El descarrilament del tren a Vacarisses ha deixa un mort, 44 ferits lleus i 86 il·lesos. La causa sembla ser que ha estat una esllavissada. La pregunta que ens hem de fer és: No s’hauria d’invertir més en rodalies? Per què no ho diu això en seu parlamentària senyora Arrimadas, a part de vendre la carnassa que soleu vendre?

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 20-N. El feixistes commemoren la mort de Franco. Aquest malparit va morir al llit, tranquil•lament i va rebre tots els honors en fer-ho. Tant bo en aquells darrers dies patís com un cabró. Patís per les vides que entre ell i la manada de gossos que el seguia van truncar. Aquest dia hauria de ser per recordar la dignitat amb que les víctimes van morir tirotejades. Lo trist és que és en dies així és quan te n’adones que Espanya no ha fet una transició, com tampoc s’ha fet justícia. Misses en el seu honor i església plena, ‘cares al sol’ i desgraciats que demanaran que el beatifiquin. Paper galdós de l’església.

EL PERSONATGE. Manuel Marchena. El que havia estat posat a dit pel PPSOE per ser president del TC, saltant-se la lògica habitual en aquests casos que és que el president sigui escollit pels vocals, ha presentat la seva renúncia. Uns hi veuen un acte de dignitat després que es filtressin uns whatsapps en els que Ignacio Cosidó del PP deia que ja ho arreglarien de sota mà tot quan fos president tot i no ser majoria. Els del PP ho veuen com una deslleialtat del PSOE. I els indepes ho veuen com una estratègia perquè sigui ell el jutge més conservador que jutjarà l’independentisme. En qualsevol cas, paper galdós de nou d’un poder judicial espanyol cada dia pitjor. Curiós que tot vingui després de la vaga sense precedents feta el dimarts per jutges i fiscals. Què reclamaven? Demanen que millorin les condicions laborals, s’incrementi de salari i es modernitzi el funcionament de l'administració de Justícia amb l'augment de les plantilles.

L’EFEMÈRIDE. Aquesta setmana que alguns han tingut encara la barra avui d’exaltar la figura de Franco, em vull quedar amb una efemèride que demostra que hi ha gent bona arreu i que a ben segur que molta gent desconeix. El 24 de novembre de 1958 moria Cecil de Chelwood; un desconegut. Doncs bé aquest senyor junt amb altres personatges importants i no tant il•lustres americans i britànics van col·laborar altruísticament en el projecte de Langdon-Davies de salvar els nens víctimes de la Guerra Civil. L’efecte crida va fer que famosos de l’època ajudessin econòmicament aquesta causa, com s’apunta a ‘Sapiens’. Tals com: Ingrid Bergman, Frank Sinatra, Groucho Marx, Peter Ustinov, Raymon Burr, Harry Belafonte, Gary Cooper o Benjamín Britten. Els seus diners van ser emprats per condicionar un espai digne a la colònia Torre Anglaterra de Puigcerdà, on els nens, fugint de la barbàrie feixista, eren acollits.

METEO/ESPAI TERRA. Com era d’espera, massa aviat van anar en fer la predicció a TV3. El Sr. Molina, un personatge molt proper al show i l’espectacle, ens va posar la mel als llavis que hi hauria nevades en cotes baixes. Doncs bé la nevada ha estat al centre i al nord d’Europa. Així mateix previsions una mica aproximades! Com més va, més costa fer una previsió acurada. Per exemple la tarda del dimarts hem patit tronades, llamps i pluja al camp de Tarragona prelitoral. Una previsió que al migdia a casa nostra hi posava sol i núvols i plugims febles. Assistim atònits com els embassaments estan que ja desaigüen en general, tot esperant noves tandes de pluja. Contents hem d’estar amb l’augment de capacitat dels embassaments de Riudecanyes, Siurana i Ulldecona.

Divendres si que els aplaudeixo ja que l’han encertat de ple. Ha plogut tot el matí fins quasi la posta del sol. Una pluja que cau damunt d’una terra mulladíssima com feia anys que no es veia. Les temperatures així mateix s’han desplomat força. Dissabte sol ben agraït que junt amb el vent han ajudat a eixugar una mica la mullena. Als llocs menys ventosos, boira.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Han rebentat les xarxes les cruentes sessions parlamentàries al Parlament espanyol. Primer amb una rèplica per aplaudir llargament del Joan Tardà a aquest malparidet del Rivera. Li ha dit a la cara que era un feixista, fart que ens diguin colpistes als catalans. De fet el molt merdes, mentre es passa el dia criticant les ‘maneres de fer polítiques’ de l’independentisme, en una entrevista a la SER, ha dit que ell no era analista polític i que per tant no analitzava si VOX era extrema dreta. Clar que no ho analitza ja que són la mateixa merda feixista que la púrria de C’s. El segon gran moment foyU amb el Gabriel Rufian plantant cara al ministre Borrell. La presidenta, en una actitud totalment errònia, el va expulsar de l’hemicicle i aquí va arribar el tercer gran moment. En solidaritat els diputats d’ERC van abandonar la sala. El Borrell els esperava dret i desafiant. Allà diu que el van escopir. Les múltiples càmeres han demostrat que és mentida i que s’ho va inventar aquest indigne ministre. No sé a que espera el Sànchez a fotre’l fora. No n’ha tingut prou amb tot els ridículs i vergonyes que ha fet passar a Espanya vetant xerrades a Europa, amb Gibraltar i ara amb aquesta mentida? Molt significatiu és que tots la xusma PPC’s l’ha defensat com si fossin ‘hooligans’ embogits. La viva imatge d’aquesta Espanya tan negra.

QUE N’APRENGUIN! Apreneu-ne, els que penseu que els ‘socialistas’ són diferents. La setmana en la que a Catalunya hi ha hagut un mort a les nostres vies en l’accident de Vacarisses, surt el Sànchez i diu que invertirà 6000 milions d’euros a Madrid. Per cagar-s’hi! Si hagués volgut tenir un mínim de decència, vens a Barcelona i anuncies que per fi acabaràs amb el dèficit en rodalies a Catalunya. Aquests són els veritables gestos que s’esperen. Si ens hi fixem però bones paraules, menys crispació però al final els mateixos gestos: manipular el poder judicial, centralisme inversionari i a defensar el Gibraltar espanyol. Que per cert; respecte a aquest tema ens han volgut vendre que Espanya ha posat els punts sobre les ís a la UE i a la Gran Bretanya, quan en realitat els qui tenen realment la paella pel mànec són els britànics. Curiós que la premsa britànica i la caverna espanyola coincideixin a dir que la vencedora de tot plegat és la May.

UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Cada català malbarata 35 quilos de menjar a l'any’ (324). És una dada patètica! Llençar menjar des de la faceta que sigui, des d’un súper a una persona és injustificable i més tenint en compte els milions de persones que arreu del món moren desnodrides. Cada vegada que fem un gest de malbaratar menjar ens haurien de fotre un cop al cap. I els primers culpables són els governs amb totes aquestes campanyes de caducitat orientativa que només fan que fer desconfiar en aquell producte quan la data passa. Hi ha molt mala informació. Per aquesta norma molts grans centres comercials retiren productes i els llencen a les escombraries. L’altra xacra desinformativa que cal combatre és pensar que els únics productes bons que surten de l’horta són els que brillen i resplendeixen. Sovint aquests són productes de més baixa qualitat. Els hi passen un l’abrillantador i au, a ser venuts. Avui justament Barcelona ha fet un dinar per a 1000 comensals amb productes refusats just per demostrar que no s’està actuant bé.

ESCLAUS DE LES DADES. Una alumna meva m’explicava aquest dijous una mala experiència que va tenir el cap de setmana passat. En un pub de Reus un home -que podria ser el seu pare- la va intimidar acostant-se-li -sense conèixer-la de res- i li va començar a tocar els cabells de forma estranya. En la protesta activista feminista de Femen, en una manifestació de falange, 3 noies duien escrit al tors: ‘fascismo legal, vergüenza nacional’. Doncs bé, un dels líders de l’associació feixista va aprofitar per tocar un pit d’una activista. No es pot passar per alt ni un segon més aquesta xacra. Aquest dia 25 de novembre tot el suport en el Dia internacional contra la Violència de Gènere. No pot ser que aquest 2018 acabi amb 400 dones agredides. No pot ser que surti a més d’una dona agredida sexualment al dia segons l’Hospital Clínic de Barcelona. A finals d’octubre ja rondaven les 351 agressions. El 62% són menors de 25 anys, de les quals 12 eren menors d’edat. En l’estudi es calcula que el factor químic de submissió era en una de cada quatre. No s’està fent el suficient per acabar amb aquesta ignonímia.

DURUS A QUATRE PESSETES. Manuel Valls, que ha hagut de fotre el camp per cames de França i que vol ser el nou alcalde de Barcelona, en una entrevista a l’Ara ha estat preguntat per veure si sabia el preu d’un bitllet del metro o del bus i de la T-10. El tio no en té ni puta idea. Com a gran demagog i manipulador ha tingut la barra de dir que ell no entrava en aquella discussió perquè no era important. Quina farsa de personatge. La viva imatge de l’elitisme burgès al que li fot una merda el que hagi de fer el comú dels mortals en el dia a dia. Tant de bo Barcelona es pugui deslliurar d’aquest mort de gana que no té ja on caure. Al nivell del ‘gran’ Zapatero que no sabia que valia un cafè. Noi, potser tots plegats haurien d’aprofundir en llegir bé Sòcrates. Només dir un apunt. Ell considerava que els governants havien de ser els més ben preparats i els que més raonaven i aquests només eren uns pocs. Per cagar-s’hi!

EL PROCÉS. El TSJC arxiva la causa contra Turull i la seva dona per la cessió de patrimoni abans de l'1-O. Era de justícia mínima sinó la indecència hauria superat els límits de la indignitat.

Identificat l’agent de la patada voladora. Amb aquest desgraciat no hauria de tornar a exercir. Quina vergonya de personal. I encara tenen la puta barra de venir als carrers de Barcelona a manifestar-se perquè els hi apugin el sou i els hi equiparin amb la resta de cossos.

Quin mèrit té que l’independentisme no només que es mantingui sinó que aconsegueixi pujar. Segons l’últim CEO. A la pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent? SÍ 47,2% NO 43,2% NS 6,6% NC 3%. No cal dir massa cosa més!

‘El congrés nacional del Partit Comunista Francès (PCF) ha aprovat una esmena a favor dels líders independentistes catalans empresonats, amb el 92% del suport dels congressistes. La formació també ha ofert als presos un lloc a la llista de les eleccions europees del 26 de maig que ve’ (ElMón.cat). Veure per creure. Ve més solidaritat de fora que de dins. Aquí moltes paraules i intent de gestos però noi, pocs gestos reals d’aquells que podrien ser una mica més propers com el PSC o els Comuns.

TIP DELS IUESEIS. Ivanka Trump va utilitzar el correu personal per parlar de qüestions d’Estat de la Casa Blanca. Pel mateix, el Trump va demanar presó fins i tot per la Hillary Clinton. Noi; com canvien les coses quan ets a una banda o a l’altra. Quan no els hi convé miren cap una altra banda i espavil. És immoral!

Un home es va posar a disparar dins d’un hospital de Chicago provocant 4 morts. El que ja he dit altres vegades. Allà, al país de les oportunitats –cada dia més escasses i escollides- qualsevol tarat que tingui arma pot provocar una massacre. Però com que no volen canviar aquesta llei de les armes, doncs au.

Un jutge paralitza la limitació d’entrada de migrants als EUA. Menys mal que el poder judicial funciona a Amèrica. Almenys la justícia podrà plantar cara a aquest ésser execrable.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Els que d’alguna manera o altra hem hagut de pagar religiosament els 8 euros per dia del pàrquing de l’Hospital sant Joan Reus, és una alegria saber que faran un aparcaments en superfície per 2 euros al dia. Ja era hora. Si de per si estar en un hospital ja és penós només ens faltava que ens buidessin les butxaques d’aquesta manera.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Un nord-americà de 26 anys volia portar "el regne de Jesús" a l'illa de Sentinel del Nord, on els indígenes han viscut sempre sense contacte amb l'exterior’ (324). Pel que es veu l’han pelat. Mira noi, em sap greu la teva mort, si; però ja em diràs qui et demanava anar a tocar els ous a una gent que vivia en pau i tranquil·litat a casa seva? En comptes d’adaptar-se a les noves realitats i als nous reptes que la societat té dia a dia, l’església segueix obsessionada en evangelitzar i fer arribar el missatge de Déu a quanta més gent millor. Abans d’anar a molestar, estaria bé que us preocupéssiu del vostre voltant i preguntar-vos perquè les esglésies cada dia estan més buides. Jo et donaré la resposta: perquè el missatge que voleu donar ha quedat obsolet. Aquesta hauria de ser la vostra veritable missió.

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:14). ATLÉTICO 1 - BARÇA 1.


1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 14.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  ATLÉTICO MADRID 1 – BARÇA 1 (Dembelé).


3. ‘EL ENTORNO’. Una nova aturada per seleccions que ens ha donat la no classificació d’Espanya per aquesta nova patxanga de la federació. I com a regal la lesió de Rakitic. Ja em direu! A mitja setmana s’ha posat damunt de la taula la renovació de Denis Suàrez. El club sembla que el declara transferible i ell diu que es vol quedar. Crec que és una llàstima. És un jugador amb adn Barça i aquest ‘peix bullit’ del Valverde però no li dóna minuts. Prefereix abans Rafinha, que per cert també s’ha insinuat que potser té ofertes per marxar. Després també s’ha fet bullir l’olla amb Vidal i l’interès de part del Milà. Crec que és un jugador imprescindible en aquest Barça de mig camp sense defenses. Ell sol aportar un equilibri interessant.
Curiós veure Piqué i Messi de vacances en comptes d’estar concentrats amb els seus països, al mateix temps que queia la roja i el seu capità era acusat de dopatge.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Samarreta groga utilitzada pel Barça en el partit. Noves lesions; de Roberto que de nou trunca una recuperació del jugador reusenc i Rafinha, que amb el creuat es perdrà la resta de la temporada. Qui sap si ha jugat els darrers minuts amb el Barça.
Impressionant el Metropolitano i impressionant el paper que juga Simeone des de la banqueta amb els jugadors i amb el públic esperonant-lo als minuts finals.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Ter (cagat). Defensa: Alba (infructuós), Piqué (líder), Umtiti (nerviós) i Semedo (bon partit). Mig: Arthur (manegador), Busi (trencador), Roberto (sense temps) i Vidal (equilibrant). Davant: Suàrez (perdut) i Messi (desapercebut).
Partit dels nostres al ‘tran tran’. Ben plantejat amb el sistema de quatre al mig per contenir millor. A la mitja part però, vist el plantejament de sempre dels ‘colchoneros’, posar extrems hauria estat clau per desbordar banda en l’u contra u, vist que no hi havia espais. Pobre bagatge ofensiu amb només 2 xuts a porta, possessió del 70% infructuosa i poques pilotes perdudes. Falta un pla b per aquestes situacions.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Dembelé. Pel gol i per persistir, malgrat tot.
-‘ERES MUY MALO’. Suàrez. No va aportar res a l’equip.
-L’INDULTAT. Piqué. Es va multiplicar en defensa. Molt bé al tall i en l’anticipació.
7. EL RIVAL. Potser una mica més mesurat que altres vegades. Més aculat i a esperar l’ocasió per muntar una contra o rematar l’irrematable. Poc bagatge per un equip que crec que té suficient equip i plantilla per plantar cara al Barça. Si fos de la seva afició em sentiria ‘petit’ amb el plantejament ultradefensiu que va presentar. Griezman i Costa estaren de ‘floreros’ en el partit. Rebien a mig del camp i allà no poden ser decisius. En defensa impecables. Gran treball col•lectiu!
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano va passar per alt algunes targes merescudes als atléticos. Va fer us correcte de VAR en no assenyalar unes mans involuntàries de Vidal dins de l’àrea. És un àrbitre dialogant, tot i que segons com, la mà li va massa de pressa a buscar les targes. Pega: assenyalar malament la distància de la barrera.
9. LA VEU DEL SOCI. No en tenim prou amb anar al Metropolitano i empatar quasi amb la botzina. De totes maneres els dos punts perduts es poden perdre. El que no pot ser és perdre tots els punts que ens hem deixat a casa.
Ahir l’equip va donar major solvència en defensa i mig, però ens va mancar profunditat i desbordament. Ja va sent hora de canviar algun partit a Suàrez i donar entrada a extrems nats com Malcom i Dembelé per assistir Messi al mig. Falta trobar estratègies que puguin fer ballar el cap els rivals en cas de partit travat. I per cert; què feia Rafinha marcant Costa el gol?
10. A LA CAVERNA. El Barça perd el liderat en favor del Sevilla que suma 26 punt, seguit dels blaugranes amb 25, Atlético 24, Alabès 23, Espanyol 21 i Real Madrid 20. Per cert; els Blancs van fotre el ridícul contra l’Eibar. Van perdre per 3-0, sent protagonista del partit el lateral cedit pel Barça Cocurella. La pregunta és: per què no li hem donat una oportunitat?
En un altre ordre de coses, en el derbi català el Girona s’ha imposat a can Pericu per 1-3. Admirable la victòria!





18 de nov. 2018

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 12-181118

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Un any ha hagut de passar perquè localitzessin el submarí argentí que havia desaparegut en aigües de l’Atlàntic amb 44 tripulants a bord. Tanta tecnologia i fixem-nos el que ha costat fer aquesta feina. Un any de calvari per aquestes famílies.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Doncs mira; he anat al rovelló. De fet no és aquest cap de setmana que hi he anat. Des primers d’octubre de fet que en mengen setmana darrere setmana. I quina ha estat la clau? Doncs seguir les pistes que la natura m’ha anat donant. Primers les obagues de les vessants sud, amb cotes altes, i finalment les solanes i obagues de la vessant més nord i a totes les cotes. Cal dir però que ja duem dues setmanes que se’n troben per tot arreu. I és que el temps ha acompanyat i molt. Les pluges que van anar caient a l’estiu han ajudat a deixar un terreny perfecte per la sortida. Dies de sol tardorà, temperatures suaus i noves tongades d’aigua han fet de la brotada un excepció. Un regal que m’ha fet la natura per cuidar-la i protegir-la durant tot l’any. Així que només em queda que agrair de tot cor: gràcies Natura, gràcies Univers, gràcies Déu meu!

EL PERSONATGE. Un 18 de novembre de 1878, naixia Iósif Vissariónovich Dzhugashvili: "Stalin". Vull recordar aquest dictador comunista, més que res per denunciar que tota dictadura ,-vingui d’on vingui- és execrable. Mort Lenin, es va fer l’amo del país imposant una sistema totalitari de 1929 a 1953. Va carregar-se tot bri de llibertat i democràcia. Es va crear un pensament únic i es va carregar tot aquell que se sospités que era contrari al mateix. Així primer va acabar amb els del seu propi partit, després l’oposició i finalment tot aquell que fos sospitós sota el se criteri. Va promoure una ferotge col·lectivització de l’agricultura i va crear camps de treball forçat on enviava la gent de la que volia desprendre’s. Tot el que no va invertir en el poble ho va fer en fer créixer industrialment l’URSS, per acabar-la convertint en una gran superpotència al nivell dels EUA. Ambdós, junt amb les potències aliades, acabarien vencent el nazisme en la Segona Guerra Mundial. Es calcula que entre la guerra i l’extermini es va carregar 10 milions de persones. Amb la Revolució Russa es van voler desfer del tsar i van caure a les urpes d’un dictador fanàtic i miserable. Prenguem-ne nota perquè no pugui repetir-se!

L’EFEMÈRIDE. El 18 de novembre de 1938, els últims soldats republicans travessaven l’Ebre. Darrere hi quedaven 115 dies de cruenta batalla i uns 30.000 morts. La Guerra Civil arribava al seu final. La República acabaria sent vençuda per la barbàrie feixista amb la complicitat d’Europa i el món. Pels que hem tingut avis que van haver de viure-ho, no ho podem passar per alt. Cada vegada que sento o veig que un desgraciat enarbola Franco i aquella època, no puc més que recordar l’avi i la por que tenia encara al cos als 90. En reconeixement a totes les persones que van donar la vida d’alguna manera per defensar la llibertat i la República, per ells el meu petit homenatge.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana essencialment tranquil·la i amb temperatures més elevades del que és normal per l’època. El dijous de nou tempestes i pluja que han deixat acumulacions d’aigua importants a l’Empordà i en altres llocs puntuals de Catalunya i València sobretot. A casa nostra es va pronosticar que plouria dijous i resulta que divendres també va ploure i molt als voltants de Falset i Porrera i a tocar de l’extrem del Baix Camp. Aiguats i tot tipus de problemes a la zona de Girona entre dissabte i diumenge. Al sud d’Espanya i a les Canàries el temporal ha estat bestial.

Ja dimecres a la nit s’han atrevit a pronosticar que la setmana vinent serà mogudeta. M’estranya perquè darrerament les previsions se solen fer a dos dies màxim i un la majoria. Arriscar-se amb la setmana vinent potser és una mica temerari. Sol fer-ho molt el Molina. Hi posa aquella salsa per enganxar la gent. L’endemà mateix en Dani Ramírez va voler ser molt més prudent. Veurem!

Encara hem vist atònits com els incendis d’Amèrica segueixen desbocats afectant poblacions sense donar treva. Ha de ser duríssim. Ja porten més de mil morts.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Han fet bullir la xarxa les mobilitzacions a França en contra de la pujada del preu dels carburants. A la zona de Perpinyà, el caos ha estat enorme per les concentracions del col•lectiu ‘armilles grogues’. No s’han estat de res i han  tallat l’autopista que enllaça amb Espanya. En definitiva, han paralitzat tot un país de nord a sud i d’est a oest per cridar de manera conjunta contra una mesura que creuen injusta. Prenguem-ne nota a Espanya i a Catalunya. A l’Estat perquè no ha entrat cap jutjat a judicialitzar una protesta lliure. A Catalunya perquè veiem que si estem units per la mateixa causa podem ser molt forts. I ja hem vist quina pot ser la principal via de pressió. Ports, aeroports, trens, fronteres... Fixem-nos en la meca de les  revolucions!

QUE N’APRENGUIN! ‘Sin Kosovo no hay evento deportivo en España’ van dir des del Comitè Olímpic Internacional. Després del ridícul del ministeri d’Exteriors encapçalat pel Borrell, ha hagut de sortir el govern espanyol de Sànchez per dir que no hi haurà cap problema i que Kosovo podrà competir sota la seva bandera i el seu himne. I és que l’amenaça era molt clara i per exemple deixava a l’estacada la candidatura dels jocs d’hivern de Barcelona-Pirineus. Ja va sent hora de plantejar-se un cessament d’aquest ninot de ministre que només fa el ridícul. Un tio que milita al PSOE però que tranquil•lament podria ser del PP. Després de tota la pressió encara ha tingut la barra de dir que no estava encara del tot clar. Les velles maneres de fer d’aquelles Espanyes que es pensen que són els amos del món i són els altres els que s’han d’adaptar al que ells dictin, tot i quedar ben evident que no tenen ni una gota de raó. Quan mig món ha reconegut Kosovo aquí segueixen entestats en no fer-ho. I per què? Doncs ja que al darrere de tot plegat hi ha Catalunya, que en un futur es pot trobar com Kosovo. Això si; ara a fer bullir l'olla a les eleccions andaluses. En comptes de centrar-se en aquella comunitat només tenen a la boca Catalunya.

UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Ellos se lo guisan y ellos se lo comen’. Doncs si amics. Hem tornat a assistir a una reobertura de la Restauració. Els dos partits decimonònics espanyols han tornat a fer de l’estat el que ells volen, clar; amb la supervisió del borbobot. Davant del ridícul que va fer el TS han canviat tota la cúpula -fent veure que es renoven- per col•locar a altres magistrats de la seva influència. Qui pot creure en aquesta justícia? Qui pot creure en aquest estat? No aporten ni un bri de llum i s’asseguren que el que no poden arreglar des de la política ho arreglaran des dels jutjats. I la gent poc a poc va adonant-se -tot i que massa lentament- que no es un tema només dels presos polítics catalans presos i exiliats o del CDR. Ho és amb la comèdia de les hipoteques, el cas d’Alsasua, l’Otegui, l’Atutxa, Valtonyc, titellaires, actors com Willy Toledo...

ESCLAUS DE LES DADES. 18.000 urgències per consum excessiu d'alcohol. Les dades són esgarrifoses: fins a 50 atesos al dia pel SEM. Hi ha drogues il•legals i legals, i aquesta n’és una i està a l’abast de tothom; també del jovent. Em fa molta pena veure en festes canalla complement etilitzada. Hi ha molts adults que només acostar-se l’alè delata que ha estat consumint i en hores de treball i feina. No sé com es permet que la gent pugui esmorzar i es pugui fotre tres o quatre birres o una ampolla de vi i després es posi a treballar, o el que es intolerable a anar em bici o conduir un vehicle. Les imatges d’un conductor totalment mamat fent cap a dalt d’una rotonda enmig de la nit o jovent amb comes etílics en certàmens com Barraques de Reus ens ha d’alertar que no fem alguna cosa bé. I no val allò de venc només alcohol als majors d’edat, ja que sovint, els majors fan de ‘camells’ dels menors per treure les begudes de gasolineres i ‘paquis’. S’ha de fer molt més!

DURUS A QUATRE PESSETES. El 75% dels diners de les campanyes electorals del PP era amb negre i que tots els secretaris ho sabien. Ho ha reconegut Pablo Crespo en la comissió sobre el finançament irregular del PP. I encara rient! I el Mpuntorajoy a casa anant vivint tocant-se els ous i el PP donant lliçons de netedat des de plataformes de merda com la ‘faes’. A part de comissions d’investigació haurien de ser tots jutjats per haver-se finançat irregularment. Ah clar, però com que no duu el segell d’‘independentista’ això es tolerat per aquesta España peperil i pseudofranquista, només en peu de guerra per combatre, amb la justícia sota el teu control, tot el que faci tuf a processime. És aberrant comprovar que no es fa tot el necessari per perseguir tota aquesta purria! On són els de ‘vox’ o ‘manos limpias’ aquí personant-se com acusació particular? A no clar que estan enfeinats a ajudar a crear més mentides com les que han dit els miserables policies que van carregar l’1oct. Tenen la barra de dir que la sang era fictícia i que la violència la va exercir la gent contra ells. O també, els defensors de la pàtria, estan preocupats en fer delegacions de la fundació del feixista a Barcelona.

EL PROCÉS. TV3, amb l'entrevista a l’Arrimadas fa un 6,7% de share i 178.000 espectadors. La gent va fer circular de fer boicot i només va ser vista pels seus palmeros. Em quedo amb el moment en el que el Sanchis li diu i li demostra a la cara que són uns mentiders i manipuladors, arran d’unes pintades falsament atorgades a l’independentisme.

Alejandro Fernàndez nou líder PP català. Molt ben triat per cert. És el tio més indicat, per patètic i fastigós, per ocupar aquest càrrec. Ja l’hem hagut de ‘patir’ per Tarragona, ara l’haurem de suportar al Parlament. Tota la vida recordaré el discurs indigne que va fer aquell 27 d’octubre al Parlament. Quina gran aportació d’impresentables i inútils. La Dolors Montserrat i ell; ‘vaya dos’. Gran nivell! Me’l crec capaç del pitjor aquest paio. Curiosament, ja li ha aparegut el cotxe ple de pintades i amb les rodes punxades. No serà una altra de les seves estratagemes: entrar de víctima per obtenir més vots?

Els CDR llencen fem davant dels jutjats de Granollers, Figueres i Gandesa per denunciar que la justícia espanyola és una merda i Arran reivindica l’autoria d’unes pintades prop de la casa del Llarena. És el que li queda al poble davant la falta de transparència de la justícia espanyola. Ningú escolta el poble en les seves reclames i així acaba anant tot. Que els presos polítics estiguin a la presó és una injustícia majúscula. Això és el que els ha de preocupar. Per cert; algú ha demanat perdó per la violència emprada dels policies que van venir a pegar-nos i gasejar-nos l’1 d’octubre? Algú del trio del 155 ha demanat perdó a la Mireia Boya per les pintades feixistes i amenaces al inquilins. Doncs tampoc cal demanar perdó per les pintades. Au! De totes maneres crec que la imatge dels independentistes és millor que no es vegi tacada per cap bri de violència.
Arran de les multes imposades als que van permetre la consulta del 9N les entitats sobiranistes es van posar a treballar per aconseguir diners. Doncs bé, La Caixa de Solidaritat de l’Assemblea i Òmnium ja ha recollit més de 300.000 euros. Admirable la capacitat de compromís de la gent!

Comencen les declaracions dels policies que van venir a reprimir-nos violentament l’1 d’Octubre. Per si no en vam tenir prou amb les garrotades que ens van fotre, han tingut la barra encara de dir barbaritats com les següents. La sang podria haver estat preparada o que no havien vist mai una gent tan ‘violenta’ en una manifestació (referint-se a la gent que protegia les escoles). En concret diuen que mai s’havien enfrontat a una massa tan hostil i carregada d’odi. Al mateix temps, dir que ja s’han cuidat de blindar el/els caps que van donar l’ordre de carregar. Segur que dins dels cossos policials hi ha bona gent, però espero que aquests maleïts que van picar a la cara de les persones, van tirar boles de goma, van tirar escales avall persones, van estirar dels cabells, van tirar per terra gent gran paguin el mal que van fer.

TIP DELS IUESEIS. Per si no n’hi hagués hagut prou amb desafiar a mig món, ara toca el torn d’Europa. Cert és que els discursos de Macron no han estat masses mans esteses. Ara la reacció en forma de tuit del Trump no s’ha fet esperar. Ja el cap de setmana passat va fotre el camp abans d’hora de la cimera. Doncs aquests setmana ha deixat de volta i mitja França insinuant que menys donar lliçons ja que són còmplices del nazisme al no combatre’l. Tot bé essencialment perquè el francès ha proposat la formació d’un exèrcit europeu més enllà de l’OTAN. Els iueséis ho han entès com un desafiament a ells; semblant al de la premsa. Amb tot el de la tofa groga ha rebut un revés dels jutjats. La Casa Blanca ha hagut de restituir temporalment l'acreditació de premsa al corresponsal de la CNN Jim Acosta.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. l'Institut Baix Camp de Reus rep la medalla de plata en la certificació en excel·lència EFQM que valora la qualitat dels centres. Felicitats! És el primer de l’Estat en fer-ho a Catalunya i a Espanya. Un orgull!

‘El Port de Tarragona acull 57 creuers i 98.126 passatgers durant la temporada 2018’ (Reusdigital). És una gran notícia també. Tant de bo les administracions donessin la importància que es mereix el Camp amb el port de Tarragona i l’aeroport de Reus. Seria de justícia que es reconegués la rellevància de la zona donant major sortida a aquestes instal·lacions i donar força a operadors perquè enllacessin Europa des d’aquí. Ens queixem del centralisme d’Espanya però massa sovint Catalunya només té ulls per Barcelona i la resta ens quedem amb un pam de nas. Corredor mediterrani, potenciació del port i l’aeroport ja!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. En esglésies evangèliques del Regne Unit ha corregut la brama que la homosexualitat es pot ‘curar’. ‘La sexualitat és al teu cap. Es cosa del diable’. En una escena d’amagat que han gravat ‘ITVNews’ en una església de Kent, es veu com un suposat sacerdot fa una mena d’exorcisme per ‘sanar’ la persona ‘contaminada’ per l’homosexualitat. Mirant el vídeo et cauen els ous a terra, ja que són capaços de comparar l’homosexualitat amb propaganda nazi. Automàticament aquesta púrria de personal s’hauria de desvincular de l’església.


11 de nov. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019


1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 12.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 3 (Messi 2 i Vidal) - BETIS 4.


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la polèmica que hi ha hagut amb Dembelé. El noi va cometre una indisciplina injustificada i Valverde, com si anéssim sobrats de jugadors, l’ha deixat fora de la convocatòria. Una pena vist la qualitat que té. Al vestuari sabran de què se l’acusa. Millor que no transcendeixi.
La gent ha vingut molt animada al camp. Més de 83.000 espectadors i amb ganes de cridar independència i fer onejar les estelades. Però noi, la primera part ens ha deixat sense paraules. I no han ajudat massa les imatges a les escales a la sortida del vestuari asseguts Messi i Suàrez amb la mirada perduda. A la segona part ha molat molt comprovar aquelles pujades i baixades d’adrenalina segons els ímputs que l’equip donava.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Millor jugador d’Octubre: Suàrez. En absència de Messi ha donat la cara i de quina manera. Ben premiat! El Barça no encaixava 4 gols des del 2003 i el Betis no guanyava al Barcelona des de la temporada 1997-1998. Celebració amarga del 50è partit de Valverde amb el Barça i retorn de Messi a la titularitat després de la lesió al braç.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (errat). Defensa: Alba (avui només atac), Piqué (líder), Lenglet (tallant) i Roberto (superat). Mig: Arthur (perdut), Busi (imprecís), Raki (tens, en extrem). Davant: Messi (aprovat), Suàrez (infructuós) i Malcom (espurnes).
Continuïtat de Malcom. Premi pel bon partit de Milà, tot i que s’ha anat perdent amb el que se li exigia en defensa. Intercanvis de posició entre Arthur i Busi però poca fluïdesa del Barça amb la pilota. La sensació és que Arthur més enrere dóna major joc. Poca connexió amb els jugadors del mig camp i els de dalt. Ens ha costat recuperar les posicions en els contractats que ens han fet. Ens han superat en l’u contra u totalment. Una primera part desesperant, amb un bon inici i una pèrdua de nord desquiciant. No han arribat solucions des de la banqueta fins a la mitja part, quan era ben evident que ens estaven fotent un bany al mig del camp. Segona part més compensada sobretot amb l’entrada de Vidal, ganes i a per totes. Tot i no millorar massa l’empenta quasi que ens dóna l’empat (que hauria estat injust). Cada vegada que aixecàvem el cap ens remataven.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Vidal. Ha donat un equilibri de força imprescindible al camp i a més ha fet el segon gol. Imprescindible per a un doble pivot.
-‘ERES MUY MALO’. Partit nefast de Roberto. Denuncio una vegada més que no es defensa i això es nota molt quan marca sobretot amb extrems desequilibrants.
-L’INDULTAT. Messi. Tornada amb regularitat a l’equip i amb dos gols. Es nota però que no fa la feina que pot fer un perfil més de mig camp. Amb ell al camp crec que ens hauríem de plantejar un 4-4-2 per compensar millor l’equip.
7. EL RIVAL. Primera part de manual Cruiyff perfecta. Sistema de 3-4-1-2 molt ben compensat, amb dos extrems oberts. Marcatge a l’home; u contra u a tot el camp. Molta precisió en les passades i sortida al contraatac amb tres jugadors i la incorporació dels del mig demolidor. La clau com sempre és centre del camp. Han merescut guanyar o es per felicitar-los ferventment ja que ho han fet vistosament. Realment tenen un entrenador escola Barça; seria un bon entrenador pel nostre equip Quique Setién.
8. LA MOVIOLA. Mateu Lahoz. Ha necessitat dues vegades el VAR donant un penal i gol al Barça. En línies generals ha fet un bon arbitratge, amb les seves merdes; a vegades converses absurdament llargues amb els jugadors i en sec targetes per protestar. Ha expulsat bé a Rakitic.
9. LA VEU DEL SOCI. No podem estar tranquils noi. Una de cal i una d’arena. No hi ha manera d’encadenar una ratxa fiable per dir: noi, tenim equip. No ens en fiem! Encaixem gols amb una facilitat que esparvera. Ja ens han marcat 18 gols en 13 partits. A mi que em perdonin però pretendre jugar amb dos defenses reals és massa arriscat. Necessitem un tercer defensa fiable; un Abidal. Així com necessitem un entrenador digne per aquest equip. Valverde no està demostrant ser digne per entrenar aquest equip tal com marquen els cànons del Barça. O juguem amb el sistema amb el que ell se sent més còmode o fora. No podem jugar ‘a la Barça’ amb els jugadors que tenim.
10. A LA CAVERNA. El Barça roman líder tot i que s’escurcen les diferències. Sumem 24 punts i ens segueixen amb 23 Sevilla, Atlético i Alabès. 5è queda l’Espanyol amb 21 punts. Seguim fent-nos una idea de la duresa d’aquesta temporada. A partir d’aquí el Madrid queda amb 20 punts després de dues victòries seguides amb Solari. Nova aturada per la merda de les seleccions.





ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 05-111118


UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.


Aquesta imatge pertany a l’arsenal d’armes que van trobar a casa d’aquest malparit feixista de Terrassa que volia atemptar contra el president Pedro Sànchez. Per aplaudir la denúncia que una persona va fer als Mossos, així com el bon treball d’aquests.

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Commemoració a París del centenari de l’armistici que suposava el final de la primera guerra mundial. A part dels actes en els que hi han participat els mandataris dels països que s’hi van veure implicats, ha tingut molta força veure la signatura, igual en un vagó de tren, de la pau entre Alemanya i França, entre la Merkel i el Macron. De tota la trista commemoració pels milers de morts i víctimes de tota mena que va suposar, em quedo amb la reflexió següent: caldria fer molt més per garantir la pau entre els pobles. Si mai hi vas, val la pena acostar-se a Ypres, un dels escenaris finals de la guerra. Et deixen astorats els memorials i cementiris de les víctimes que hi van deixar la vida. Turonets suaus a la bella Bèlgica plena de milers de creus per recordar el que mai s’ha de tornar a repetir.

EL PERSONATGE. José Manuel Villarejo. He esperat uns dies més per parlar d’aquest personatge, per cert; més digne d’una novel•la negra que no pas de realitat. Però com ja diu la dita: ‘la realitat supera la ficció’. Una peça clau que ens permetrà entendre la cara B d’un estat espanyol corrupte i mafiós. El tio va ser comissari de la policia de la que té la distinció al ‘Orden y mérito policial’; semblant a les condecoracions al botxí ‘Billy el niño’. Doncs bé, aquest paio, s’ha descobert que feia uns treballets extra de sota mà pels qui els ho demanessin. El ‘pajaro’ devia tenir un poder molt gran ja que en les gravacions hi surten des de la Corinna (barjaula del rei emèrit), al Garzon, la Gurtel, Dolores Delgado o la De Cospedal. Els del PP i PSOE ben retratats. I el paio, que de tonto no tenia ni un pèl, va anar gravant totes les converses que el podien comprometre per si en un futur l’apunyalaven per l’esquena i el deixaven caure com una rata. I així va ser; denunciat, jutjat i a la presó. Llavors ell està esbombant les gravacions que va anar fent per destruir l’estat que l’ha deixat abandonat. De moment ja s’ha carregat a la De Cospedal, a la que han fet renunciar al Senat. Però estic segur que hi ha converses que no ens deixaran indiferents. Estic segur que aquest paio es pot carregar l’Estat si vol!

L’EFEMÈRIDE.  El 07 de novembre de 1867 va néixer la científica Maria Salomea Skłodowska-Curie, més coneguda com a Marie Curie. Per ella el meu petit homenatge i no és en va, ja que va ser la primera dona en rebre el Premi Nobel en física i química. Fou pionera en els primers temps de l'estudi de la radioactivitat. De fet va ser la primera a usar el terme "radioactivitat". El 1898, juntament amb Pierre Curie, van descobrir 2 nous elements químics, el poloni (Po) i el radi (Ra). Va morir arran de l’excessiva exposició al Radi. Es veu que en duia tubets a les butxaques per fer les seves comprovacions. Segons el portal ‘The Christian Science Monitor’ caldrà que passin 1500 anys abans no marxi la radioactivitat de les pertinences de la Nobel. Fins i tot el seu taüt esta folrat amb plom perquè no se’n desprengui radiació. A de ella li devem que ens puguem fer la prova del Raig X; uns rajos que permeten travessar la pell humana i veure que hi ha al darrere. Gràcies! Si vas a París visita obligada és anar al Panteó. Allà hi està enterrada.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb dos fronts de segona divisió que han travessat el territori i al cap de setmana la repetida previsió s’ha acomplert: estiuet de sant Martí. Pluges la matinada de dijous a divendres aamb rieres, rierols i barrancs baixant ufanosos com feia temps que no es veia. Ha fet un bon ‘finde’ amb pujadeta de les temperatures i bon temps. Brotada de rovellons!
Hem quedat astorats veient les imatges de devastació a Sicília. Com si hagués passat un gegant enmig de boscos impenetrables i ho hagués arrasat tot. Amb la vegetació arrencada han vingut les esllavissades de terra, pedres i aigua. Com si fos lava d’un volcà baixant muntanya avall. La setmana que ens n’hem assabentat que moltes ciutats en l’arc mediterrani estan assentades damunt de llocs inundables. Això vol dir que en casos de pluges fortes o persistents aquestes zones poden patir greus conseqüències. Jo no sé com hi pot haver mandataris que permetin aquestes barbaritats!
De nou dues imatges al món esfereïdores que confirmen com està canviant el clima. La primera és dels devastadors incendis de Califòrnia que han arrasat boscos i urbanitzacions senceres. Dades que espanten: 9 morts i 150.000 desallotjats. I l’altra és de Petra on hi ha hagut unes monumentals inundacions. Fins a 4 metres han arribat les aigües i ja es compten per 9 els que hi han deixat la vida. Donald Trump; en comptes de culpar els demòcrates de mala gestió, reconeix el canvi i posat a treballar per paliar-ho.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Dani Mateo va fer un gag a l’’Intermedio’ en el que es mocava amb la bandera d’Espanya. Ha rebut tot tipus d’insults i d’amenaces i fins i tot patrocinadors del programa n’han retirat el patrocini, tals com ‘Clínica Baviera’, ‘NEUW Denim’ o ‘Alvaro Moreno. Apuntat!  A l’’Està passant’ del Toni Soler, en solidaritat, es van mocar amb la bandera de Catalunya. El colofó l’ha posat el ‘Polònia’ amb una mocada massiva de tots els mandataris mundials amb les seves respectives banderes. Fins i tot el Riera de la Cup amb l’estelada. Noi, si primer no ens fotem de nosaltres mateixos com volem tenir amplitud de mànigues per fotre-se’n del que ens envolta? Aquesta societat espanyola en molts temes és certament caduca. Penalitza i escandalitza més mocar-se amb el drapot que representa el país, que no pas veure manifestants feixistes pels carrers lloant al líder franquista i aixecant el braç. A veure si d’un vegada per totes hi ha llibertat d’expressió i des de la Injustícia espanyola es deix de donar cobertura a aquestes denúncies.

QUE N’APRENGUIN! En un gest que no se ben bé com definir, el Tribunal Constitucional acaba de confirmar que tenim Pedro Sànchez per a estona; almenys per aquesta mena de legislatura via moció de censura. Quan el TS havia decidit de manera vergonyant que els impostos de les hipoteques els pagaríem els ciutadans, surt el ‘gran salvador’ (ironia) i diu que canviaran la llei perquè ho paguin els bancs. En qualsevol cas els bancs no hi perdran mai. Si els ho fan pagar ells, ells ho gravaran d’alguna manera o altra sobre la gent. Aquí hi veig una estratègia molt ben estudiada. L’estat i el poder econòmic prefereix que al govern hi hagi sigui el més proper a uns mena de centre polític, més moderat i menys holigan fent-se càrrec de la política. Bona gent espanyola i d’arreu o fotem una revolució entre tots per acabar amb totes les elits d’aquest poder econòmic corrupte des de la política als jutjats o no hi ha res a fer. Tenen la paella pel mànec. Tot el suport als que us veu manifestat.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb el conseller Bargalló d’ensenyament. Em vull fer ressò, en aquest àmbit de l’educació d’una notícia molt negativa. Trauran els exàmens de recuperació de setembre. Un altre despropòsit d’aquest inútil de conseller Bargalló. Fotran els exàmens la darrera setmana de Juny. Què no veuen que els alumnes van saturats llavors? Qui ha pensat en l’alumne? Ningú! Fer setembre també anava molt bé per no perdre el ritme durant l’estiu. Penseu amb el cul. Preneu decisions sense escoltar els docents i així us va. Lamentable! I per rematar-ho, la ministra espanyola burgesa Celaa aquest dissabte ho ha acabat ‘d’arreglar’ tot dient que un alumne es podrà treure el BAT amb un suspens. Si el govern del PP va deixar una Espanya plena de ninis i jovent perdut, cateto i ignorant, que escassament sabien llegir i escriure, ara bé el govern dels grans salvadors de la pàtria a regalar el BAT. Setmana negra per a l’ensenyament. No m’estranya que els docents acabin farts d’un sistema que no els té per res!

ESCLAUS DE LES DADES. Segons informa ‘Nueva Tribuna’, Espanya és el país de la UE que té els salaris més baixos i que més precarietat laboral tenen els treballadors en el període 2010-2015. Aquest és un dels llegats de merda que ens deix el govern elitista de Rajoy. Què han aportat? Doncs això precarietat laboral amb contractes de merda, uns salaris de merda i més gent vivint al llindar de la pobresa. Això si: un augment de la riquesa dels rics. En la Espanya de Rajoy n’han tingut prou amb anar despistant amb el tema del procés català per perpetrar el seu gran espoli a la classe treballadora. Ara torneu-los a votar!
DURUS A QUATRE PESSETES. Catalunya inverteix menys en educació que la resta d'Espanya i d'Europa. La Fundació Bofill i la Unesco asseguren que Catalunya necessita, com a mínim, 1.500 milions d'euros anuals més per a educació’. Doncs molt malament! Tot i que s’ha de dir que els nivells en ensenyament són dels millors. Si volem una societat forta i ben preparada cal invertir molt més en educació i ensenyament. Mai seran uns diners llençats si s’inverteixen aquí. Al contrari; potser així evitaríem que gent amb bona preparació hagués de marxar a l’estranger per trobar llocs de treball i sous dignes.

EL PROCÉS. La burda discussió ha vingut arran de les manipulacions dels de sempre. Els PPC’s han acusat falsament que a les presons els presos tenen privilegis. Ells mateixos els han convidat a anar-hi per comprovar-ho. La miserable de l’Arrimadas i el patètic de l’Albiol han quedat ben retratats amb l’oferiment. Han dit que no volen anar als xiringuitos de l’independentisme. Rara avis per uns desgraciats que un dia van ser companys dels avui presos. De nou, a la càmera catalana han deixat anar el seu discurs maleducat dirigit a catetos i ignorants, menyspreant fins i tot el Síndic. L’endemà la falta de respecte ha anat dirigida cap al Ruben Wagensberg de part del Carrizosa. En una crida nazi l’ha interpel·lat a trobar-se al carrer. El president Torrent ha hagut de cridar-los l’atenció. Allà mateix, el president Torra ha corroborat que no donaran suport als pressupostos del PSOE i que trenquen relacions amb el govern. Que taronges i blaus són miserables ja se sap. El que més greu m’ha sabut és comprovar el cinisme de l’Iceta. La seva intervenció al faristol aquesta vegada ha estat poc més que una pixada fora de test.  Sembla que vingui a riure-se’n a la cara.
Dissabte ha vingut la xusma del jusapol a manifestar-se a casa nostra per reclamar diuen equiparació salarial. Ja em diran que els hi pot arreglar el govern de la Generalitat? Per què no van a Madrid? Doncs perquè els hi surt més a compte venir a provocar aquí. En contra em mostro de la contramanifestació dels CDR. Al feixisme ni cas, total han estat poc més de 1000.

TIP DELS IUESEIS. Eleccions de mig mandat als iueseis. La gent ha castigat Trump que manté el Senat però perd el control a la Cambra de representants. Ha estat crític amb la premsa, sobretot amb el periodista de la CNN, a qui ha tractat com una bèstia. Aquest tarat ha fet dimitir el fiscal Jeff Sessions, acusat d’anar en contra seva. Pel que es veu el fiscal havia furgat massa en la trama russa. Ja al cap de setmana, han transcendit imatges de la trobada amb el Macron. El molt miserable ni li ha donat la mà. De camí ha ordenat que a les fronteres no deixin passar més migrants, al temps que no deixava passar una oportunitat nova de criticar els demòcrates pels incendis de Califòrnia. No té ni humanitat en aquests moments.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. 1 any de les concentracions de les Àvies i Avis per la Llibertat a Reus. Té un mèrit immens i més tenint l’edat que tenen per ser més a prop de la desgràcia d’haver viscut la dictadura. Cada vegada que sento un jove dient que passa de tot, penso amb aquesta gent gran activa i viva i em cau la cars de vergonya pel contrast. Tot el suport!
Tres fets que m’han cridat l’atenció. L’atracament a Mont-roig d’una sucursal de la Caixa, el divendres. Poc botí i espant monumental pels clients i agressió a un treballador. Ves tu que hi devien buscar aquests desgraciats. La caiguda d’un llamp al campanar de l’església de Riudoms i que ha quedat malmès. I la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aleixar, per un forat de 4,5 milions d’euros. Per això n’han detingut la responsable. No et pots fiar de res ni de ningú.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Pedro Ramos Lominchar assumeix 130 anys de pena. Reconeix que va abusar de dos menors i els hi demana perdó. Tot es va destapar quan el 2006 el van descobrir a l’interior d’una tenda de campanya, anant de campaments, amb el penis fora. La pena efectiva no passarà dels 17 anys de reclusió. No hi ha perdó ni pena que pugui pagar el que va fer aquest miserable. De fet uns part de l’església està embogida. Fixeu-vos que ha dit l’arquebisbe de Chiapas: ‘Es más grave que una mujer aborte que un sacerdote abuse de un menor’. I dic una part perquè a ben segur que hi ha bones maneres i bona gent. Un exemple, en un altre ordre de casos, n’és l’església argentina. Segons informa ‘el País’ ha renunciat al diner públic per a finançar-se. A veure si en segueix algú l’exemple.

7 de nov. 2018

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. XAMPIONS (J:4). INTER 1 - BARÇA 1.

1. COMPETICIÓ. Xampions. Jornada 4.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. INTER 1 – BARÇA 1 (Malcom).


3. ‘EL ENTORNO’. Inici de setmana marcat per la recuperació de Messi i la renovació d’Alba. Evidentment que se’l troba en falta a l’argentí, però no cal perdre el seny. El Barça sense ell també ha guanyat. Així també es dóna protagonisme a altres jugadors com Malcom. Pel que fa a Alba, plasmar que està en el seu millor moment de forma des de que és al Barça. Evidentment cal renovar-lo ja que és un dels millors laterals esquerre del món i el tenim a la nostra plantilla.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ?  Hem tornat a una de les meques del futbol: San Siro/Giussepe Meazza i ho hem fet com ho requereixen les grans ocasions; fent un partidàs. I ho hem fet estrenant l’equipació rosada; no m’agrada massa la veritat! Triar per triar, podríem anar de groc reinvindicatiu!
A nivell estadístic les dades demostren el gran partit del Barça. 26 xuts amb 8 a porta, possessió del 65% i precisió brutal del 89%. I primer gol de Malcom.  Ens assegurem la classificació. 15 anys seguits sent a els vuitens de la Xampions.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (espectador). Defensa: Alba (imparable), Piqué (puntal), Lenglet (badant) i Roberto (falta de contundència en defensa). Mig: Arthur (motor), Busi (fregant la perfecció), Raki (equilibrant). Davant: Cou (crack), Suàrez (constant però sense marcar fora) i Demebelé (ying-yang).
Partidàs del Barça en la seva línia europea. Amb els tres de davant exigint gol, els vam fer recular i superar en tot moment recuperant pilotes amunt, tenint a Busi ben endavant tallant els focs abans del mig i Arthur més per la sortida de la pilota. Gran actitud i llàstima de resultat. Mereixíem no només guanyar sinó golejar, però així és el futbol. Així que cap retret!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Li vull donar a Malcom per sortir ahir i fer un golàs. La celebració realment posa la pell de gallina. A veure si Valverde li dóna una nova oportunitat el cap de setmana. Cal aprofitar la ratxa.
-‘ERES MUY MALO’. Per dir algú Lenglet i la seguretat irregular que dóna la defensa.
-L’INDULTAT. Coutinho. Així si! Jo crec que la clau no obstant és caure més al mig. Falta contundència davant!
7. EL RIVAL. Lamentable. Els hi hem fotut un bany a l’anada i a la tornada. No fan justícia al gran nom del club. Massa premi ahir. Un xut a porta i un gol. Un gran molt lluny de ser referència a Europa. Mala coordinació entre línies cosa que feia que el Barça trobés molts espais. L’únic salvable la precisió en les passades i algun jugador interessant Icardi o Nainggolan.
8. LA MOVIOLA. Szymon Marciniak. Males referències pel barcelonisme ja que li havia xiulat els partits contra el PSG i la Juve. Ahir bé!
9. LA VEU DEL SOCI. Veiem impotentment com hi ha un Barça de dues cares. Anar al ‘tran tran’ a la Lliga i el Barça a per totes de la Xampions. I clar, això dóna una inseguretat a l’aficionat ja que no sap que ha de pensar. Tampoc hem vist partits amb una exigència màxima, així que no podem ser plenament conscients de què és capaç l’equip enguany. Només sabem que si seguíssim mantenint les maneres d’ahir, costaria molt guanyar-nos.
10. A LA CAVERNA. Classificats ja, i sent els primers a fer-ho, ara cal aconseguir ser els primers de grup i assolir la fita per la porta gran i sense ser batuts. O ens exigim al màxim o caurem en aquella autocomplaença que ens fa vencibles.





4 de nov. 2018

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 2910-041118

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. S’ha mort la nena l’Amal Hussein amb 7 anys desnodrida, a 6 quilòmetres d’un hospital, en un dels camps de refugiats del Iemen. La imatge colpeix. No tenim perdó d’haver-ho permès. Es calcula que 14 milions de persones necessiten ajuda humanitària urgent.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Pont de Tot sants. Res de jalogüín ni punyetes! Ni –‘truco’ ni ‘trato’ ni collonades d’aquestes. Reivindico les nostres tradicions i les nostres maneres de fer. I ben bonic que és celebrar la Castanyada amb la castanyera ben a prop, a poder ser escalfant-nos amb un bon foc, sopant bé i menjant castanyes, panellets i boniatos. Una bona mistela, ratafia o vi ranci i a allargar la nit.

EL PERSONATGE. Vull recordar un dels poetes que més m’ha impactat en literatura espanyola: Miguel Hernàndez. Just aquesta setmana ha fet 108 anys del seu naixement (1910-1942).
Per molt que es digui, crec que encaixa millor amb la Generación del 27 al costat de poetes com Federico Garcia Lorca.
«Por las calles voy dejando
algo que voy recogiendo:
pedazos de vida mía
venidos desde muy lejos.
Voy alado a la agonía
arrastrándome me veo
en el umbral, en el fundo
latente de nacimiento».
Va morir amb 31 anys. El van condemnar a mort per haver format part del bàndol republicà; per ser ‘rojo’. Li van commutar la pena per 30 anys de presó. Allà va emmalaltir. Va agafar tuberculosi i al final que va morir a la flor de la vida. Diuen que els ulls li van quedar oberts i no van aconseguir tancar-los. Vicente Aleixandre li va dedicar aquest poema (fragment inicial):
No lo sé. Fue sin música.
Tus grandes ojos azules
abiertos se quedaron bajo el vacío ignorante,
cielo de losa oscura,
masa total que lenta desciende y te aboveda,
cuerpo tú solo, inmenso,
único hoy en la Tierra,
que contigo apretado por los soles escapa.
Lorca vilment assassinat i llençat a una cuneta. Machado exiliat i mort. Hernàndez es va quedar, va complir la pena que li van imposar i va morir vilment malalt. Heus aquí l’herència de la barbàrie del franquisme. No es pot oblidar ni perdonar mai això! Cada vegada que algun malparit aixeca el braç per enaltir aquesta època se’ls hi hauria de buidar el cor. Prou enaltiment del franquisme. Legisleu ja d’una vegada per penar aquests desgraciats.

L’EFEMÈRIDE. 1 de novembre de 1478 la butlla 'Exigit sincerae devotionis' autoritza l'establiment del tribunal de la Inquisició a Castella i d'Aragó. Quina gran vergonya! Si hem recordar el Imperio per la xacra de l’espoli i ocupació d’Amèrica o el tribunal d’assassins de la Inquisició anem arriats. Dues de les grans vergonyes de les que ningú se’n pot sentir orgullós. Els milers de persones que entre els uns i els altres es van carregar. I el més lamentable; sota l’auspici i dictamen de l’església i el vist i plau del poder. Són temes que s’haurien d’ensenyar ben profundament a la canalla perquè se sàpiga ben bé que no s’ha de fer. Doncs bé; aquest tribunal va acabar amb la vida arbitràriament de milers de persones amb judicis sense cap justícia pel sol fet de fer coses suposadament en contra de l’església. L’any 2004 el Papa Joan Pau II va demanar perdó per les atrocitats que es van cometre en nom de Déu. Cosa que l’església filo feixista espanyola no ha fet explícitament.

LA METEO/ESPAI TERRA. El temps darrerament ens dóna moviment. Setmana amb un temporal de vents fortíssims a casa nostra dilluns i dimarts. Dimecres aigua a dojo i temperatures en la línia baixa. Al Pirineu ha nevat amb sorprenents gruixos a les parts altes. Lo fotut és que el temporal s’ha traslladat a Itàlia provocant inundacions i destrosses. Segons les dades en diferents punts de Catalunya les millors dades des de fa 24 anys. La imatge impactant ha estat veure la plaça de sant Marc de Venècia inundada amb 1,5 metres d’aigua. Els vents han superat els 180 km/h. Al sud de Sicília ja es compten per 12 les víctimes mortals pels forts aiguats. Terrible! Previsions acomplertes amb algunes imprecisions! Estacions d’esquí obertes al Pirineu i previsions sorprenents de neu per mig any.
Califòrnia està en alerta. Un guèiser s’està movent i pot provocar un desastre a la falla de sant Andrés. Es calcula que en deu anys de mesuraments s’ha mogut fins a 780 metres. El tema està que ara estan en risc vies de tren i carreteres però es tem que pugui anar més enllà. Algú dubta que la terra és ben viva?

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Com que a les Espanyes només la Sexta hi ja donat la rellevància que té, jo ho tractaré en aquest apartat. Sens dubte és la notícia de setmana. S’ha fet públic el que demana la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en relació amb les penes per la gent del Procés. Els uns i els altres s’han cobert de glòria demanant fins a 30 anys de presó per a Oriol Jonqueras a qui consideren el ‘cabecilla’ de la ‘trama’. Per cert, cap referència a Puigdemont (fet que ha denunciat el Cuevillas perquè deix en ridícul la justícia espanyola). 17 anys per a la Carme Forcadell, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, 16 anys per a la majoria dels consellers, entre els quals Turull o Rull i 11 per a Josep Lluís Trapero. Mínima discrepància amb l’Advocacia en les penes. Pel contrari, els feixistes de VOX quadrupliquen les penes. Més enllà de tot això, llegides una mica les acusacions, que per cert han fet embogir les xarxes, són vergonyoses. Es basen en tot un seguit de mentides que és inversemblant que es puguin creure. Dir que la gent va exercir la violència, que van llençar la gent contra les institucions, que van pegar-ferir més policies que no pas manifestants, que el govern va mentir amb els ferits, que va malversar (quan el Montoro va dir que no)... és tant lamentable! Tal com va dir l’Ameer (advocat de la Clara Ponsatí), Franco estaria molt content amb el que està passant a Espanya.

QUE N’APRENGUIN! Nova Caledònia, que és una colònia francesa, vota avui en referèndum si se separen de França o no. El més important ja no és només el resultat -que evidentment ho és- sinó que ells, lliurement, decidiran a qui volen pertànyer: si ser sobirans per si sols o romandre lligats a França. Jo entenc que això és el Dret a l’autodeterminació dels pobles independentment de quin sigui el seu estatus organitzatiu, comunitat, autonomia, colònia... Cadascú lliurement que decideixi el seu futur si és que se’n sent la necessitat. Allà no hi aniran els francesos amb porres a pegar-los, ni empresonaran tots aquells que aposten per un referèndum. Alguns poden dir que la diferència entre Nova Caledònia i Catalunya és que ells són un colònia i nosaltres no; pura demagògia! Jo crec en el lliure determini dels pobles. De la mateixa manera que una persona decideix el que vol fer i ser en el futur, els pobles poden fer-ho igual. El que és cert és que allà on s’omplen la boca de ser un exemple de democràcia al món, no són els més indicats per donar exemples quan en realitat hi ha molts tics de ser hereus del franquisme.

UN TIP I L’OLLA PLENA. En una conversa que s’ha fet pública, María Dolores de Cospedal hauria encarregat a l’ex comissari Villarejo "treballs puntuals" sobre la Gürtel el 2009. Les clavegueres de l’estat ben amunt. Una prova més de la guerra que d’amagat feia el govern del PP. Fernandez Díaz, De Cospedal són alguns dels noms de treballets demanats de sota mà a aquest miserable per seguir tenint-ho ‘todo atado y bien atado’. On és el Casado donant explicacions? Per higiene democràtica aquesta miserable hauria d’haver dimitit o ser cessada. No creuré en la regeneració democràtica d’Espanya fins que no es faci net de tota aquesta escòria; són la viva imatge de les corrupeteles i els tràfics d’influències del franquisme.

ESCLAUS DE LES DADES. Investigadors de la Universitat de Berkeley han aconseguit demostrar que una mateixa cèl•lula solar pot produir dues classes d’energies renovables: hidrogen (combustible d’hidrogen a partir d’aigua) i electricitat. I tot gràcies al nou dispositiu HEPV (cèl·lula fotoelèctrica y voltaica híbrida). Ara el que mancaria, segons l’agència EFE, és que poguessin assolir la potència necessària suficient. Pel que es veu, es produeix una millora del 6% al 20% en la generació d’energia solar. Pot ser una veritable revolució!

DURUS A QUATRE PESSETES. Segons un informe del banc UBS publicat a ‘The Guardian’ corrobora que en el 2017 els multimilionaris van guanyar més calers que en qualsevol moment de la història. Així és el món; la injustícia d’aquest món capitalista i cruel. Això només es pot parar amb una revolució. Mentre el poder es mesuri pels calers no hi ha res a fer. Sempre hi haurà desigualtats, perquè volen que n’hi hagi. El seu xiringuito només és sostenible amb el treball de la majoria, mentre ells viuen del ‘cuento’. El que hem de fer és revoltar-nos per tenir igualtat d’una vegada i si convé acabar amb tots aquests lobbies de poder que manega la banca. Els més grans malparits de la història; d’ells depèn tot i no ho podem permetre! Primer les persones!

EL PROCÉS. Setmana de presentació de La Crida. Per molt que ens diguin nosaltres hem d’anar fent la nostra via. S’ha volgut que sigui fet amb diner privat per evitar futurs maldecaps. En pocs dies s’han superat fàcilment els 25.000 afiliats. De totes maneres, això no amaga que la gent que va donar la cara i l’esquena volia un pas més en ferm en pro de la República. El que passa és que la gent té uns paciència infinita, i tot el que es pugui acabar fent val i s’accepta, sempre i quan es visualitzin dos conceptes al final: la lluita per l’alliberament dels presos polítics, la denúncia a Europa de com les gasta l’Estat espanyol i l’acostament a la República.

TIP DELS IUESEIS. El ros ha agafat el protagonisme de la campanya electoral, de per si ‘pastelera’ i ‘cansina’, quan al 2016 ell mateix havia criticat l’Obama per haver fet el mateix (ell mateix es delata). En un esclat de populisme barat i fastigós, ha anunciat que enviarà 15.000 soldats a la frontera. Ha amenaçat amb que si els hi llencen pedres podran disparar. Cada vegada més gent no el pot veure! Realment és patètic! Gran part de la pagesia se li ha posat en contra per les mesures proteccionistes que han frenat les exportacions i com ells molts treballadors del sector han dit que li han perdut la confiança. Per paliar les pèrdues ha dit que els hi donaran 8 dollars, quan es calcula que en necessitarien una quarantena. En aquests escala anti Trump s’hi han anat afegint molts personatges també públics. La darrera ha estat Barbra Streisand, que ha publicat un disc en el que inclou una cançó on el critica.

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Aquest cap de setmana passat hem sabut que els comandos tabarnianos han despenjat la banderola de ‘llibertat presos polítics’ i el llaç del balcó de l’Ajuntament de Reus dues vegades. Per tant han tingut la barra de violentar l’edifici públic amb escales i despenjar el que l’Ajuntament va penjar, per després a més posar-ho a les xarxes. I jo pregunto: això no és punible? A l’edifici de l’Ajuntament de nou el llaç la pancarta hi llueixen a la part més alta. No ens derrotaran!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Govern espanyol i Vaticà han quedat per parlar i acordar que les restes de Franco no siguin enterrades a la catedral de l’Almudena de Madrid. El problema és que la representant espanyola ha dit una cosa i el del Vaticà una altra. La Calvo ha dit que hi ha acord i l’altre ha dit que no. Paper galdós el que han jugat els dos. Els espanyols que amb la tonteria estan fotent el ridícul deixant que es pugui plantejar que vagi a Madrid segons el designi familiar. I els vaticans que com no s’impliquin seran còmplices de tenir enterrat un feixista sanguinari en una de les seves catedrals. Quina falta de previsió senyors socialistes. Amb tants assessors que teniu, a ningú se li va ocórrer això? A no clar, la culpa potser també és de l’independentisme!


CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:11). RAYO 2 - BARÇA 3.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 11.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  RAYO 2 - BARÇA 3 (Suàrez 2 i Dembelé).


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana que hem viscut entre la setmana de la ressaca del 5-1 en el clàssic i el partit lamentable de Copa del Borbó jugat contra el Lleó. Amb lo primer -com sempre- excés d’eufòria. Amb el segon, gran decepció per no poder treure massa conclusions ni de jugadors ni d’estratègia. El millor: el gol marcat a les acaballes. A conseqüència d’això ja hi ha dos jugadors que semblen condemnats a l’ostracisme: Denis i Malcom. Malcom era un meló per obrir pel que hem pagat una animalada per no jugar però el que passa amb el Denis és incomprensible, ja que és un jugador de toc i amb adn Barça i crec que molt millor que Rafinha.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Homenatge a tota una carrera de part del futbol i del Rayo al seu encarregat del material Isi. 30 anys al servei del club.
5é gol consecutiu de Suàrez que el situa com a Pichichi de l’equip amb 7 gols junt amb Messi. Passa a ser el 5è golejador del Barça en la història amb 159 gols per darrere de Messi, César, Kubala i Samitier.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Entre el 4-3-3 i el 4-4-2. Ter (decisiu). Defensa: Alba (immens), Piqué (fent d’Alexanco), Lenglet (desorientat) Roberto (‘fallon’). Mig: Busi (perdut), Arthur (sense incidència), Rakitic (irreconeixible) i Rafinha (zero). Davant: Cou (fugint de protagonisme) i Suàrez (total).
Aquesta vegada res a dir a l’entrenador. Va treure el millor equip possible avui i vam fer uns bons 35 minuts, fins el gol d’ells; tot i que massa conformistes jugant als passis laterals a la Rijkaard. A partir d’allà. Mitja part, cap reacció, a viure del ‘cuento’ i ens donen la volta al marcador. Superats en intensitat, força i ganes. Bona reacció de l’entrenador, canvis i fruits al final en forma de remuntada. La clau de nou el reforçament del mig. Aquesta vegada amb el múscul de Vidal i prescindint del toc. Pilota a l’olla de Roberto i Dembelé i a caçar amb Piqué de davanter centre molestant i Suárez a l’aguait.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Suàrez. Dos partits i 5 gols i un pal. S’ha ficat l’equip a l’esquena clarament en absència de Messi.
-‘ERES MUY MALO’. Coutinho sembla perdut en aquests moments. No troba el seu espai a l’extrem i no agafa responsabilitats.
-L’INDULTAT. Alba. Partit completíssim en defensa però sobretot en atac. Les seves pujades han estat letals. Després l’han tapat millor.
7. EL RIVAL. 4-1-4-1. Sistema una mica estrany però que si el segueixen treballant -i amb ganes- poden acabar salvant-se del descens. Tenen gent amb un cert talent i força, no desmereixen la pilota i no són ni de bon tros els menys golejadors de la lliga. Falta encadenar una bona ratxa. Ahir, sense cap mena de dubte, no mereixien perdre!
8. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Impecable. Curiosament el darrer partit que va xiular al Rayo va acabar en 2-3 contra el Madrid el 2016. No va caler VAR.
9. LA VEU DEL SOCI. Aquest cap de setmana el soci, després de l’eufòria del dissabte passat, ha baixat del cel per tornar a veure aquest Barça de peix bullit de Valverde. Dimecres a la copa vam patir literalment per vèncer la Cultural. No es poden permetre certes actituds. Van fallar moltíssim! I ahir una segona tassa d’aquest caldo imbevible al que ens tenen acostumats Valverde uns dies i altres l’equio. Falta un líder al camp que s’imposi i esperoni l’equip sinó caiem en l’autocomplaença i qualsevol rival, per molt mal classificat que estigui, ens pot passat la mà per la cara. Al final però esclat d’eufòria amb el golàs de Dembelé i el gol de Suàrez amb la botzina.
10. A LA CAVERNA. Amb tot, ens distanciem una mica més dels immediats perseguidors. Deixem Atlético, Sevilla i Alabés a 4 punts. Veurem que passa en el partit del dilluns de l’Espanyol; màxim es poden posar a tres punts  De la mateixa manera, mantenim el Madrid de Vinicius i Solari a 7 punts, patint per guanyar a un molt ben muntat Valladolid. La veritat és que en aquesta setmana per un culer, després de la maneta als blancs, hem xalat amb els programes de la caverna esbudellant el club. Pel que sembla ningú vol ser entrenador del Madrid. Zidane va veure molt clar el final de cicle blanc i abans que l’arrossegués a ell i tot va plegar quedant com un déu i empantanegant un futur d’una plantilla amb talent però amb una competitivitat i un compromís dubtosos.