8-10-21 Reus-Peratallada.
Quasi tres hores ens ha costat arribar a Peratallada, enmig de l’operació de sortida del pont del Pilar. I és que a la zona de Sant Cugat, Bellaterra i la Roca ens hem trobat força aturades! Res en comparació però amb les que hi havia cara sud.
Just a tocar del poble hem tingut una experiència religiosa. Ens hem trobat de cara amb un ramat d’ovelles immens que ens ha tallat el pas uns 10 minuts. Ha estat curiós notar com bellugaven el cotxe. Bé, hem tingut una mica d’ensurt, si!
A Peratallada ens ha rebut la família Maspere a la portalada de casa seva, sota dels majestuosos arcs de la plaça de les voltes. Ens han entregat les claus i ens hem fet nostre l’apartament.
Desfetes les maletes hem volgut deixar-nos engolir en el silenci de la nit en aquesta meravellosa vila medieval. En acabat, hem sopar gambes, salpicon i cava al menjador de la casa que durant tres dies serà casa nostra.
9-10-21 Empordanet I.
Tom Peratallada. Provablement sigui la vila més maca de l’Empordanet, per això la vam triar. És una mena de compendi d’arquitectura medieval en tota regla. Carrerons estrets, arcs, torres de defensa, un castell immens, finestrals medievals, portalades a les cases, muralla... És un recinte emmurallat imponent que denota encara la importància que va tenir segles enrere.
La millor manera de visitar-lo és fent la primera parada a l’església de Sant Esteve curiosament als afores de la vila. És una església del segle XII imponent pel que fa a la façana i romànica a l’interior, és a dir amb poca llum. De l’exterior en destaca el rosetó i la finalització de la mateixa en una majestuosa espadanya amb 4 fornícules i 2 campanes a la part central.
Seguint en línia recta pots entrar a la vila pel Portal de la Verge, on encara hi pots veure ben bé com devia ser la muralla originària. Des d’allà enfiles el carrer de la Roca que et portarà a un dels altres llocs més bells; l’arc que hi ha amb l’encreuament amb el carrer Hospital. Si seguim avall passarem per un altre arc i acabarem arribant a la plaça de les Voltes. Tirant de nou amunt a través d’un altre arc accedeixes a la plaça del Castell, on s’hi aixeca el castell privat gòtic. Es bonic pujar pel carrer del Forn sepentejant per arribar a una altra de les icones de Peratallada: la torre del l’Homenatge. A l’esquerra t’hi queda la torre del rellotge. Una de les vistes més boniques de la torre la obtenim des del carrer de Jaume II. Des d’allà pots tombar per baixar per la Plaça dels Esquiladors i tornar al centre per l’Arc vell o baixant pel carrer Major.
Vulpellac. Té un dels espais interiors de la vila vella més bonics de tots els poblets de la zona. Coincideix amb l’espai que ocupen l’església dedicada a dos sants Basilissa i Julià i a tocar el castell avui privat. Aquest espai roman emmurallat i hi pots accedir per la torre de la plaça Llarga.
Canapost. Aquest és d’aquells raconets que descobreixes perdent-te amb el cotxe. Em quedo sobretot amb l’entorn de l’església preromànica de sant Esteve que data del segle VIII. No només impacta veure el campanar amb la base romànica a l’estil llomabard sinó que impacten les sepultures que hi ha al darrere picades al terra antropomorfes (amb forma de persona) d’època medieval. Fins a 85 se’n comptabilitzen.
Ullastret. El recinte medieval més antic queda emmurallat al centre de la vila. Encara es pot veure la muralla que envoltava la vila closa. Al seu interior dos punts criden l’atenció. L’església de sant Pere i la torre de la presó. Extramurs la plaça de la llotja és un espai interessant.
Dinar Can Quel. Amanida de fesols de Santa Pau amb bacallà i Espàrrecs a la brasa de primers. I de segons Pollastre rostit i Entrecotte. De postres gelat amb xocolata i recuit de la casa amb mel.
Palau-sator. Hi havíem passat moltes vegades a la vora però mai hi havíem entrat. Talment mires la vista aèria del poble i sembla un caragol. Hi accedeixes per la torre de les hores pel Portal i el carrer Major, un carrer totalment recte i pla. La vila es va enfilant i recargolant-se al voltant del majestuós castell que hi ha just al mig de la cargolada. Una circumferència que tracen les cases i els carrers quasi perfecta.
La Bisbal. És la capital i així es demostra. Val la pena inicialment donar una volta pel carrer on hi ha la majoria de botigues en les que s’hi venen tot tipus de ceràmiques. Val molt la pena. La ciutat s’aixeca a tocar del riu Daró, de manera que cal observar bé el pont medieval que el creua. Del seu interior en vull destacat la imponent església de Santa Maria. Perdre’s per l’interior dels carrers vells és força interessant ja que se n’ha conservat en part l’essència medieval amb arcs i façanes antigues. L’altre punt d’interès el trobem en la plaça i el castell de la Bisbal, en una barreja d’Edat mitjana i Renaixement molt interessant.
Peratallada. Volteta i Vermut a la Vermuteria.
Ja de nit, després de sopar, m’he perdut sol en el silenci dels carrers per fer fotos tranquil de la vila.
10-10-21 Empordanet II.
Corçà. Arribes a la vila i et trobes l’imponent campanar i l’imponent església dedicada a Sant Julià i Santa Basilissa, surten entre mig dels preciosos plataners immensos que s’aixequen -ben esporgats de fa anys cap al cel-. Des d’allà t’endinses per un lateral de l’església per un carreró estret que comunica amb d’altres sinuosos i mai rectes, serpentejant pel nucli antic. Portals antics, arcs i finestrones amb encant que mai t’abandonen.
Púbol. Des de Corçà hem agafat una carreterona interior encisadora que va pujant i baixant pels turonets ara la tardor descansant. Just a l’arribar a Púbol des de dalt, es fa ben evident la lletra del Llach ‘País Petit’ on diu que des del teu poble pots veure el campanar veí. Al fons, el campanar gegantí de La Pera s’aixeca altiu darrere del de Púbol.
No cal dir que és imprescindible entrar a la casa de Gala i Dalí (hi vam entrar fa dos anys). Baixant des de dalt entres cap a l’esquerra i et trobes l’església gòtica de Sant Pere de Púbol. L’exterior mostra clares referències a l’estil gòtic en la portalada i la rosassa. De l’interior, el retaule llueix al fons del recinte. Cal baixar des dalt a la part alta fins a la zona dels vells abeuradors i observar l’estil en les construccions amb tocs ja renaixentistes.
La Pera. Hi hem arribat des de la part baixa i hem anat ascendint fins arribar a la plaça de la vila a la impressionant església de Sant Isidor i el seu campanar escalant al cel. És d’admirar no només l’alçada del campanar sinó també els finestrals de mig punt que s’obren a la part alta de la façana principal. A destacar la plaça del frontó en el lateral esquerre.
Padrinyà. Tirant una mica més amunt hi ha el llogarret esmentat. Només dir que l’entorn és un tros de paradís on trobar-hi pau i silenci, sobretot si fas cap a l’església romànica de sant Andreu. L’entorn i l’enclavatge la fan única, sobretot en temps de tardor on fa dies que els camps estan llaurats i surt una floració blanca que il•lumina els paisatges.
Madremanya. Hi hem accedit des la part alta i hem anat baixant resseguint els seus carrerons, tot passant per l’arc que dóna accés a les escales de la monumental església de Sant Esteve. La vista des de la carretera de Monells és impactant, ja que veus com el poble va aixecant-se resseguint un turó.
Monells. Provablement sigui el resum perfecte dels pobles de l’Empordanet, almenys pel que fa a la fama. I és que la peli ‘8 pelis catalanes’ rodada aquí va posar la vila de moda. Vull destacar tres punts: la Plaça de Jaume I (amb els porxos i la majoria de bars i restaurants), la plaça de l’Oli (i el seu entorn d’arcs i voltes) i el carrer Vilanova amb les cases adossades amb finestres, portes i essència medieval. Als afores hi ha l’església dedicada a Sant Genís.
Hem triat per dinar Ca l’Arcadi i la veritat és que prou bé. De primers amanida de formatge de cabra i timbal d’escalivada amb anxoves. De segons pollastre i botifarra amb patates. Agrair que ens hagin agafat sense reserva prèvia i és que la gentada que es veu per tot arreu es exagerada.
Sant Martí Vell. Val la pena arribar-hi per la part baixa des del barranc. Des de la carretera veus la bellesa creixent muntanya amunt de la vila, culminada dalt de tot amb l’església de sant Martí i el seu campanar acabat en punxa. És un poblet que té un encant especial i és digne de la Provença. Els seus carrerons empedrats estan perfectament ambientats en l’entorn. Cases impecablement treballades i acabades d’origen medieval. Res hi desentona; ni les heures que assalten els murs colonitzant fins el darrer dels racons.
Santuari dels Àngels. Val la pena arribar-s’hi per les vistes de les Gavarres per un costat i de la zona de l’Estartit i les Medes per l’altre. El conjunt arquitectònic en si no té cap encant. Serpenteges per una carretera preciosa enmig del bosc ple d’alzines sureres i arbossos.
Cruïlles. A la part alta s’hi aixequen l’església dedicada a santa Eulàlia i la torre de 22 metres feta amb carreus i pedres de riu. Pel que diu la llegenda el fer posar-hi pedres de riu per acabar-la va costar la vida dels que hi van treballar ja que el senyor feudal de la zona volia només carreus.
Fonteta. Val la pena donar un tomet al voltant de santa Maria, l’església parroquial i descobrir el lloc on hi havia la font que dóna nom a la vila.
11-10-21 Empordanet III
Sant Climent de Peralta. El darrer dia ha estat el de millor temps. Els núvols s’han apartat i ha fet calor i tot. La primera parada l’hem fet en aquest llogarret la mar de bonic a tocar de l’esglesiola i les edificacions que hi ha a l’altra banda de la carretera anant en direcció a Pals. Antigament es veu que hi havia hagut monjos. Les velles edificacions es van abandonar al XVIII i es va construir aquesta nova església que avui llueix enmig del pla avui llaurat.
Pals. És una de les icones de l’Empordanet junt amb Monells i Peratallada. El fet és que és de les tres la vila més aixecada i més visible des de lluny. Aquest cop hem fet cap a la plaça Major. Des d’allà ens hem endinsat pel portal de la Vila amb l’embruix que té la vila carrer Major amunt fins a la plaça de l’església. Allà s’hi aixeca el bonic temple dedicat a sant Pere. De fons a la dreta hi veus una de les icones de vila vella: la torre de les hores. És molt bonic també donar una volta per l’altra vessant tot travessant el parc arqueològic arran de la vella muralla. El recinte en tot moment respira aires de grandesa i és que als seus carrers i a les seves places hi ha un munt d’història al darrere. Val molt la pena perdre-s’hi sobretot a primeres hores del dia quan la gentada encara no ha arribat.
Torrent. És un centre de població a tocar de Pals tornant cap a Peratallada. En destacaria el castell a primera fila amb trossos del que sembla va ser l’antiga murada. Val la pena entrar-hi per portal més i observar les majestuoses cases amb heura a les seves façanes. Ja intramurs hi aixecaren l’església dedicada a sant Vicenç.
Església de Santa Sussanna. Quasi a tocar de Peratallada hi ha aquest preciós espai. A part d’uns majestuosos masos fortificats a banda i banda hi trobem l’esglesiola romànica de santa Sussanna, amb el seu absis i l’espadanya amb dues fornícules i sengles campanes.
D’allà hem tornat a Peratallada per donar el darrer tomet pels seus encantadors carrers, fer el vermut i el dinar, dinar, fer la migdiada, carregar el cotxe, acomiadar-nos de la casa i la gent que ens ha acollit i tornar cap a casa. Un cap de setmana que ens ha anat molt bé!
