24 de gen. 2020

CAP DE SETMANA DE SANT ANTONI A VILAFAMÉS (CASTELLÓ) 17-190120


170119 DIVENDRES
Hem sortit de Reus sobre les 17h i en poc més de dues hores ja érem a Vilafamés. El nostre objectiu: celebrar el 43è aniversari de la Xell, sense desvetllar-li el lloc d’estada ni el que faríem. Ella es pensava que aniríem a Prades! L’he ben enredada! Després d’un munt anys fotent-nos els calers, hem baixat fins a València sense ni un peatge!
La vila ens ha rebut impecable, en una nit estrellada i sense massa fred. A la plaça de la Font, ens ha vingut a buscar el Ximo que ens ha conduït fins a la Coveta, a tocar de l’Ajuntament. Per dos dies ha estat casa nostra. Molt recomanable, tot i que hi ha coses a millorar com la calefacció i el sofà. Desfeta la maleta, encesa la calefacció -un xic escassa- i plena la nevera, hem anat a donar un tomet per la impressionant vila. És una preciositat! No en va està en la llista dels pobles més bonics d’Espanya. Així hem fet gana! De menú caldet i assortiment d’embotits, formatge i patés, amb una bona amanida. De postres, hem bufat les espelmes del 43è aniversari de la Xell, mentre ho regàvem amb el nostre cava favorit. Abans d’anar a dormir he repassat uns quants temes musicals de tota la vida a través de youtube! Que sa que és saber que al voltant no hi ha ningú i pots ser una mica el rei de la nit! Quina cremada d’adrenalina!








180120 DISSABTE
Ens hem llevat força aviat. Ben esmorzats hem recorregut els carrers de Vilafamés en busca d’un bon forn i hem trobat el forn Galindo; quin pa nano! Pa de mig de pagès boníssim! Mentrestant, en diferents zones del poble ja s’estaven preparant per la vesprada arremolinant argelagues per ser cremades en la fosca per celebrar la festa de sant Antoni.




A les 12h, hem fet cap a la botigueta de les bodegues Mayo Garcia. Primer, ens han ensenyat de lluny les seves vinyes, prop d’on amb la guerra civil s’hi instal•là un camp d’aviació. Després hem passat al celler, on ens han explicat tot el procés d’elaboració i fermentació del vi. Al fons, el vell celler picat a la roca no ens ha deixat indiferents. A continuació hem pujat a la planta de dalt on ens han ofert una cata de cava, un blanc i dos negres Magnanimus, a l’habitacle on hi havia viscut la família antigament i on amb gran encert, han sabut conservar-hi diversos estris antics. De retorn a la botiga, ens han deixat provar també un licor de rovellons dolç! Tindrem un gran record de vosaltres!








Hem fet el vermutet, mentre el dinar el preparàvem. Amanida d’endívies amb alvocat i formatge i pollastre. Una estona de relax a l’apartament, fins que la Xaranga ens ha tret la son de les orelles! Ens recordaven que la festa de sant Antoni era ben a punt! I així ha estat! Després de pujar fins el castell, ham baixar fins al carrer de sant Antoni.








Els veïns estaven acabant amb els preparatius de la festa. Passades les 19h ha començat la celebració. Una nena a dalt de cavall i amb la imatge del sant a la mà ha encapçalat la comitiva. Just davant de la imatge del sant li ha resat una oració, mentre uns encarregats atiaven el foc amb argelagues. A cada cavaller que passava se li entregava un rollo de pa i matafaluga que guardaven un darrere de l’altre al braç. D’allà ho hem tornat a veure a l’ermitona de sant Ramon i finalment a la plaça de la Font, el punt més gran. Ha estat el moment més màgic ja que els cavalls han donat diversos tombs al voltant de la foguera.











Aquesta cerimònia es coneix com la ‘Matxà’. Mentre la gent s’espera es reparteixen diversos aliments i begudes com altramusos o cacaus i vi dolç. La festa acabat amb l’entrega del rollo per a tots els assistents, després que alguns ‘abuelus’ es tornessin una mica ‘locus’ a l’hora de fer la cua.
Nit italiana per sopar. Raviolis de ricotta amb salsa de bolets i pizza tres formatges. I a dormir!
190120 DIUMENGE
El dia s’ha aixecat humit, amb pluja i baixada de les temperatures. Així que poc a l’ exterior hem pogut fer. Hem optat per visitar el magnífic Museu d’Art Contemporani. Ens ha sorprès no només perquè han sabut conservar les estances del vell palau sinó perquè hi ha obres d’autors interessantíssims com Miró i d’altres que et sorprenen gratament.








Repassades sales i obres, hem fins a l’església de l’Assumpció per assistir a la missa en honor a sant Antoni, que presidia l’altar junt amb un rollo típic. De nou, a l’acabar, se n’ha repartit entre tots els assistents.







Dinaret, fer les maletes i entre la pluja i la neu ben a la vora ens hem acomiadat de Vilafamés. Ha estat un gran cap de setmana! Portarem aquest poble i la seva gent al cor!

8 de gen. 2020

NADAL 2019


El tió de Colldejou

Que em surt de dir del Nadal? Doncs mira; lo millor ha estat poder compartir estones i taula amb les persones que estimo, des de la família més propera als millors amics. La resta... la veritat; que m’ha fet sentir sentiments contraposats. És una festa per la canalla i per aquells que així s’hi senten i jo no m’hi sento. Tot i que m’emociona veure com els més petits gaudeixen amb el tio o els reis. No és lo mateix viure-ho amb 43 i sense fills que sent un nen o tenint-ne! Suposo que se’m comprendrà!

Pessebre de Reus

Hem fet els reglamentaris pessebres al poble i a casa i l’arbre i les garlandes i hem posat els llums... però no és el mateix!

Pessebre Colldejou
Pessebres Fina i Francesc


Enguany, no sé per quina raó, he sentit una distància del Nadal que mai no havia sentit. Al segon dia ja ho hauria desmuntat tot, m’hauria reclòs al poble i ni hauria sortit de casa; només perquè la natura m’acollís entre els seus braços. De fet, un dels millors moments ha estat el fet de trobar rovellons pel terme i cuinar-los i menjar-nos-els en ple Nadal.


També poder dedicar-me a fer tasques que durant l’any no puc fer amb traquil•litat: bricolatge, tallar llenya, llegir, escriure...

La lectura del Nadal

Capçal per un llit de Porrera

Avellanes torrades
Fent llenya

En definitiva ‘hivernar’ a la vora del foc. Lo millor veure com del dia hem saltat a la nit amb pau.

L'estufeta de Lo Corral

L’altre maldecap ha estat el tema dels regals, tot i que reconec que aquest any ha estat un dels millors ja que tenia feta la feina ben aviat. I encara sort que se m’acudeix escollir presents que posen a la carta dels reis. Almenys això després et compensa l’alegria de veure contenta la canalla. Enguany no he notat ‘desagraïment’ i això recomforta!

Patges a Cambrils

La veritat és que hi he posat ganes però noi, m’ha costat sentir l’esperit nadalenc. A part del pessebre, per exemple escrivint amb il•lusió i amb temps Cartes de Nadal. Ara que em sincero; m’hauria agradat que més enllà del whassap de rigor, algun familiar i algun fillol hagués trucat el padrí per Nadal. El mateix amb certs amics d’aquí i d’allà. Recuperar certa amistat... Res! Del meu caràcter he tingut dies de yang (més aviat girat) i noi, ha estat una mica dur, sobretot perquè acabo veient fantasmes on potser no n’hi ha o potser els que hi ha els exagero i això em mata.

Ambient emboirat

Han estat dies intensos, no obstant i en certa manera sobreeixidors.
Sopar amb els amics de Reus abans de festes el dia 21.


Dinars previs familiar de Nadal a l'ermita de Paret Delgada amb els pares i amb la dona a L'Urgellès de les Borges (22 i 23).



El 24 a Colldejou a casa dels tiets i cosins de la Xell vam celebrar la nit de nadal.


El 25, al Batan, dinar de Nadal amb els pares. Quina sopa de galets que fa la mare!



El 26 dinar amb les dues famílies al poble dinar espectacular gràcies a la Xell.




El 28 i el 29 hem viscut dos dels moments més especials. El primer per fer cagar el tió i veure una peli a Colldejou que em va acabar d’ensorrar del tot, fent-me reviure aquells moments que amb tanta nostàlgia recordo amb els avis i els pares quan era petit.




El segon amb la vint-i-cinquena edició del pessebre vivent de Porrera a la zona dels rentadors, destinada a recaptar diners per Sant Joan de Déu.






El 31 vam acomiadar l’any a Colldejou i vam començar-lo a Reus fent cagar el tió.







Els Reis per primera vegada els vam rebre a Riudoms. Quina arribada més maca! Ho recomano ferventment! Sense agobios, ni corredisses.







Sopar a la Bella Itàlia de la nit de Reis i revetlla al Despestaferro.



I l'endemà generositat per a tothom de part de ses Majestats!


Les festes les vam tancar a casa de la Rosa i el Joan (que a més celebrava l'aniversari) amb tota la família al complert.




I res! Que amb ganes de treure-ho tot definitivament i tornar a l’estimada normalitat, a la feina, al dia a dia a Reus.


M’encanta la feina, m’encanta la rutina!