APARTATS

27 de febr. 2013

PARTICIPACIÓ A RELATS CONJUNTS: ruïnes





Aquesta és la meva participació del que em suggereix aquesta foto a Relats Conjunts




Una carta amb les inicials al darrere V.B.G havia estat deixada davant de la porta de la vella casa d’en Magí. A l’arribar de treballar, cansat i amb poques ganes de res més que fer foc i escalfar-s’hi ben a la vora, va agafar la carta i se la va posar a la butxaca de la desgastada armilla. Va agafar uns troncs i va encendre una llar de foc que li va reconfortar l’esperit. Va anar a la cuina, va preparar un tupí hi va posar aigua i va agafar unes rametes de farigola. Hi va posar sal i dos ulls d’all. El va posar ben a la vora del foc perquè s’escalfés; seria el seu sopar. Amb el tupí ben tapat, es va asseure a la cadira de vímet on abans sempre s’hi  asseia la seva enyorada padrina Maria. Es va treure la carta de la butxaca i va veure que hi havia les inicials de la seva estimada Violant. Amb nervis la va obrir sense respectar el  sobre. El citava l’endemà a primera hora a l’antic monestir de san Antoni. A partir d’aquell moment la imaginació del noi va enlairar-se pels núvols. Va començar a fantasiejar en compartir la vida amb aquella noia. Segur que el volia veure en un lloc amagat per acceptar la seva proposta. Per uns instants va ser feliç, va desfer-se de les obligacions i dels maldecaps que li havia donat la vida fins llavors.
L’endemà, a trenc d’alba va llevar-se nerviós, amb la incertesa del que aquella bonica noia li diria. Una hora abans ja es va posar de camí de les ruïnes del vell recinte. En arribar va comprovar astorat que ella ja hi era.
-No t’acostis!- li va dir ella.
-Però... La sorpresa del noi va ser enorme.
-T’he citat aquí per dir-te un secret Magí i no pel que et penses. A partir d’aquell moment els ulls de la Violant es van negar de llàgrimes. Va agafar un paper que duia en una cistelleta i li va donar al Magi
L’astorament del noi va anar en augment i de la sorpresa es va passar a la ràbia.
-No pot ser- va dir. –És impossible!-.
Enmig de sanglots incontrolats ella li va dir: -no és impossible Magí!-.
-Te n’adones del que hem fet. Te n’adones del pecat que hem comès. Déu no ens perdonarà i morirem apestats-.
-Però jo t’estimo Violant. I no hi cap barrera que ens pugui impedir el nostre amor.
-Calla, desgraciat, calla!- Va dir ella picant-se amb les mans al pit.
En Magi en mig de la desesperació del moment va fer un gest per acostar-se a Violant.
-Atura els teus peus Magi. No t’acostis. Aquesta serà la darrera vegada que ens veurem. El nostre amor es pecaminós. No sé si mai em podré perdonar el que he fet i el que he sentit. Oblida’t de mi! Demà marxo del poble i no ens tornarem a veure mai més.  He de trobar la manera que Déu em perdoni i estant aquí entre esperits pecaminosos no ho aconseguiré mai.
Del darrere d’una de les velles parets mig caigudes en sortí una ombra. Era la mare de la Violant. La va agafar a ella pels braços i la va enretirar de la seva presència.
Tot escopint al terra davant dels peus del noi va dir-li: -Ets un indigne com ton pare!-. La mare amb la ràbia als ulls li va bramar agafant la seva filla pels braços. –Oblidat per sempre de la teva germana! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2012-2013




COPA DEL REI
ANADA
RESULTAT:  Madrid 1 – Barça 1 (Cesc)
TITULAR. El Barça perdona a un Madrid de fuetades.
LA MÀGIA L’HA POSAT: Iniesta.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA:  Pedro.
L’ÀRBITRE: pobre. Perquè no ha sabut deixat amb 10 els blancs. Podia haver expulsat Cristiano i Carvalho com a mínim i ja ho veuríem amb l’entrada damunt de Cesc que va fer Essien. Malament: perquè no ha sabut aplicar bé les lleis de l’avantatge ni els fores de joc.
EN VINT PARAULES. El Madrid ha sortit pressionant molt amunt i això ha dificultat la sortida de pilota del Barça. Fins que Messi ha baixat a mig camp junt amb Iniesta per reforçar el toc de pilota, deixant davant Pedro com a referent. Llavors ens hem fet amb la possessió a tocar del 65%, tot i que al davant hi hem arribat amb pocs efectius. A la segona part hem sabut ajuntar millor les línies, hem fet el gol i hem pogut sentenciar els blancs. No hem sabut treure’ls del partit i com no podia ser d’una altra manera, a pilota aturada, ens han fet el gol de l’empat. Pel que s’ha vist qualsevol resultat que no doni la victòria al Barça crec que ha estat injust.
QUÈ DIR ALS DE PUNTO PELOTA I ALS JUGADORS DEL MADRID COM CALLEJON? Podeu ompli-vos la boca de merda amb les vostres acusacions sobre el Messi, que si diu això que si diu allò, però ell al camp és una persona neta, no com molts dels jugadors del Madrid que ens molts  moments semblen criminals: ja no cal anomenar el boig calb portuguès que juga de central i que ha ballat literalment damunt dels seus rivals clavant-los-hi els tacs, Carvalho, Cristiano, Essien, Ramos... Llarga tela. Les imatges són les que són. Ens podreu guanyar o no, podreu tenir el sistema que volgueu però si actueu com delinqüents se us ha de parar els peus. Justícia d’una vegada per totes! I per si no n’hi hagués prou a sobre us queixeu dels àrbitres que ens afavoreixen. Calleu i jugueu!



TORNADA
RESULTAT: Barça 1 (Alba) – Madrid 3.
TITULAR. Bon partit del Madrid i cap a casa. Mes negre culer!
LA MÀGIA L’HA POSAT: el Madrid.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA:  jo.
L’ÀRBITRE:  Res a dir. Tot i que encara hi ha algun desgraciat que continua “ballant” damunt dels jugadors rivals i queda impune.
EN VINT PARAULES.  Res, doncs que en els partits decisius caiem en els mateixos errors i no trobem solucions. Se’ns tanquen i optem a caure al centre en un embut. Ens regalen les bandes i no les aprofitem ja que ningú se la juga per banda; tant costa posar extrems? Fem anar  Messi enrere i no veiem que l’ofeguem i perdem pistonada. Ens fem més lents encara amb Cesc i ens pensem que ell ens farà els gols. No som contundents en cap punt del camp i no tenim cap jugador contundent capaç de tallar un contraatac. No xutem de fora d’àrea. Amb una passada a l’espai ens trenquem la línia defensiva i hem de córrer endarrere. Ens perdem en llargues possessions que no ens condueixen enlloc. I per postres fem els canvis tard. Als vint minuts havia d’haver posat Villa de davanter centre i treure Cesc, obrir Pedro i Messi a les bandes. I a l’hora de jugar-nos-la donar entrada a Tello. Vols més justificacions? Ara em cago amb totes les tonteries que vam fallar a l'anada!
QUÈ DIR ALS DE PUNTO PELOTA? Felicitar als madridistes! Primer de tot sóc esportista! Avui fareu sang! Au doncs, que us aprofiti! Iblama

25 de febr. 2013

CALÇOTADA A CAL MARC 240212



CALÇOTADA A CAL MARC 240212




















Ens hem llevat amb un dia esplèndid per ser gaudit. Hem fet cap en aquesta mena de petit paradís que és la casa-granja-hort d’en Marc –molt ben acompanyat per la Cris, tot sigui dit-. Després de passar revista a la immensa família d’animals que té (cabres, un vietnamita malhumorat, cabretes, oques, gallines, gossos...) hem procedit –quin privilegi- a arrencar els calçots de la seva pròpia terra. Els hem pelat, una mica els hem tallat, hem fet foc i amb flama viva els hem cuit. Aprofitant una mica d’impàs del fort vent i amb el solet que ens acaronava, ens hem cruspit els calçots i hem assaborit plaentment la sala de romesco rumbera. Amb la panxa mig plena hem procedit a coure, seguint les instruccions dels xefs Ernest i Marc, la llangonissa, la carn de corder, les baldanes i les patates. Al vent vent més enfurismat hem decidit menjar-nos la carn ben calentets dins de la casa. Quin plaer! Hem sucat pa... Buufff! Ah i postres coca amb xocolata, pastís a la Helloquitiana i brownie a la colldejouenca; Montebrione i xec... L’hem fet petar bé si! Hem arreglat el món mentre el dia s’esllanguia per la finestrona de ponent. Un gran dia, amb gent collonuda! Gràcies! Iblama

CONCERT MIQUEL ABRAS I CESK FREIXAS A VALLS 230213









Per si el dia no havia estat prou intens, encara vam animar-nos a anar al Teatre Principal de Valls –molt coquetó per cert-  per assistir al primer Concert de nosaltres i el món que ens van oferir conjuntament en Miquel Abras i en Cesk Freixas. Al llarg de quasi bé dues hores i en format acústic ens van fer un concert la mar de gratificant dividit en tres parts. En la primera, van presentar conjuntament sobretot la cançó L’empordà se’ns crema (Impressionant!). En una segona part vam poder assistir a les arrels dels dos músics. Miquel Abras va oferir-nos el País Petit d’en Llach i en Cesk Freixas Al Vent de Raimon. Finalment, en una tercera part vam poder gaudir amb els grans èxits d’ambdós: per exemple Crida de l’Abras i la petita Rambla del Poble Sec d’en Freixas. Davant de la insistència de la gent van tornar a sortir per segona vegada i van improvisar a les escales mateixes de l’escenari una versió sense micros de l’Empordà se’ns crema



Un concert molt aconsellable que de moment no està programat en cap altre poble o ciutat del nostre voltant. Programa gira Miquel i Cesc! Iblama