Divendres 231009Només entrar al poble, replet de cotxes a banda i banda, te n'adonaves que alguna cosa passava; en concret la Festa de Sant Rafel. La Festa que tal com recorden els més grans era la important antigament, ja que la majoria de colldejouencs tenia la collita al sac i ben lligada. Avui en dia, després d'uns moments de dubte, la festa s'ha revitalitzat i ha agafat força. I s'ha de dir; tot gràcies al jovent que està al capdavant!
A la sala del ball no hi cabia ni una agulla més. Hi havia taules fins i tot dalt de l'escenari. Érem a tocar de 190 persones disposades a gaudir del sopar popular, del Bingo i de la Disco Mòbil. I si; vam sopar pa amb tomàquet, embotit variat, coca en recapte, patates, olives, vi, aigua i refrescs, galetes de postres i cafè. El nervis anaven en augment i és que la gent tenia ganes de Bingo. Així que van preparar la taula i es van posar a cantar números, mentre l'ambient al Casal, entre l'emoció, el fum i les primeres copes, s'anava emboirant. Es van cantar primeres línies i Bingos mentre arribaven els primers crits de "tongo"-.
Als voltant de la dues vam muntar la disco mòbil anant alternant els punxadors: Iblama, Dani, Marina, Nuri... És d'aquells moments que voldries que no s'acabés mai. Parles, beus, rius, cantes, beus, caus, et llances, fumen, beus, ens fem fotos, cauen gots per terra... En fi! que es fa de dia i llavors veus que t'has passat sis o set hores de festa. Evidentment, no te n'adones fins l'endemà al matí, quan et pesa el cap, les cames, els cabells!
Dissabte 241009
I és que l'endemà havia de ser un dia intens. A les 12:30h va inciar-se la Missa en honor a Sant Rafel. La van oficiar tres capellans, l'actual, el senyor Alexis, un amic seu i el capellà que hi havia fins ara al poble; el senyor Xavier. Presidia l'altar la nova imatge de Sant Rafel al qual se li van cantar els seus Goigs! Després es va procedir a fer la processó amb la nova imatge pels carreres del poble. La corrua de gent era força important. Feia patxoca! El Miquel Àngel, el Josep, el Rafel i el Jesús en van ser els primers portadors. Després de la processó es va tornar a l'església on es va benerar i adorar la imatge del Sant.
I és que l'endemà havia de ser un dia intens. A les 12:30h va inciar-se la Missa en honor a Sant Rafel. La van oficiar tres capellans, l'actual, el senyor Alexis, un amic seu i el capellà que hi havia fins ara al poble; el senyor Xavier. Presidia l'altar la nova imatge de Sant Rafel al qual se li van cantar els seus Goigs! Després es va procedir a fer la processó amb la nova imatge pels carreres del poble. La corrua de gent era força important. Feia patxoca! El Miquel Àngel, el Josep, el Rafel i el Jesús en van ser els primers portadors. Després de la processó es va tornar a l'església on es va benerar i adorar la imatge del Sant.
Arribava el torn dels Gegants. El dia era esplèndit. Feia caloreta! Els gegants van anar ballant al so de les notes dels Grallers de la Mola. Quan hi són tots la música es torna celestial. Toquen de conya! Mentre ballaven podies fer el vermut a la mateixa plaça de l'Abadia. L'AVA va obsequiar el poble amb un vermut popular. Malgrat que la gent de moment va preferir esperar a l'ombra, al final tothom va anar passant per davant de les taules on hi havia beguda de tot tipus, patates, olives, tall, quicos... Un èxit! Un moment més en el que la gent aprofita per acostar-se els uns als altres! Un petit acte que fa molta festa!
Llavors tothom va anar a dinar. Molts dinars familiars vam omplir les llars colldejouenques. Al Corral vam dinar amb els respectius pares i els "cunyaus"! Després de dinar una bona becaina va ser ben agraïda!
A les vuit del vespre la gent es dirigí cap al Casal esperant l'inici del Ball de Tarda. Com no podia ser d'altra manera la sala feia molt goig. El conjunt Malambo's ens va oferir una primera part amb música més sentida -de sempre- i una segona part més moguda. Qui més qui menys va ballar, botar o escoltar les melodies que ens oferiren. Així va arribar l'hora de sopar, i tot i que algunes cases tenien el foc encès, s'ha de reconèixer que el temps era boníssim! Nosaltres vam anar a sopar a L'Hípica unes llesques de pa torrat amb embotit variat i postres. La vista aquella nit clara era espectacular. A la banda de Llaberia es veien les estrelles. A la banda del mar es veia el poble i al fons el Cap Salou.
Llavors tothom va anar a dinar. Molts dinars familiars vam omplir les llars colldejouenques. Al Corral vam dinar amb els respectius pares i els "cunyaus"! Després de dinar una bona becaina va ser ben agraïda!
A les vuit del vespre la gent es dirigí cap al Casal esperant l'inici del Ball de Tarda. Com no podia ser d'altra manera la sala feia molt goig. El conjunt Malambo's ens va oferir una primera part amb música més sentida -de sempre- i una segona part més moguda. Qui més qui menys va ballar, botar o escoltar les melodies que ens oferiren. Així va arribar l'hora de sopar, i tot i que algunes cases tenien el foc encès, s'ha de reconèixer que el temps era boníssim! Nosaltres vam anar a sopar a L'Hípica unes llesques de pa torrat amb embotit variat i postres. La vista aquella nit clara era espectacular. A la banda de Llaberia es veien les estrelles. A la banda del mar es veia el poble i al fons el Cap Salou.
Sense massa temps per poder descansar va començar el ball de nit que entre el canvi d'hora i tota la pesca es va allargar fins a les quatre. Només faltava aquesta una hora més de festa! jejeje. Després els i les Dj's locals ens van oferir música fins a les tantes.
Diumenge 251009El dia es va llevar fresquet i enteranyinat per alguns núvols prims que donaven a l'entorn un toc màgic. Vam poder obervar com els arbres de sota de la Mola i de la Serra de Llaberia han iniciat el procés d'enrogiment de les seves fulles i enguany, no sabem ben bé per què, encara es nota més.
Al frontó van muntar el infables pels nens. De fons no podies obviar els sorolls dels motors de les motos que pujaven per l'antic camí de Colldejou per enllaçar amb un altre dels trams de la cursa. Vull fer una petita crítica! I és que aquesta gent per gaudir no se n'adona -o bé els importa poc- que per allà on passen destrossen els camins. Si aquesta activitat posteriorment no suposa res pels municipis per on passa no li trobo el sentit.
La festa ja arribava a la seva fi. A les cinc i mitja vam anar a veure l'Obra de Teatre La Iguana. A vegades les companyies de teatre presenten unes obres que no s'entenen massa bé què busquen. Tot i així el Teatre estava plè! Sort que després el Barça ens va fer treure la son de les orelles golejant al Saragossa per 6 a 1.
Doncs res! una Festa més! Ara ja només queda començar a pensar en la festa de l'any proper de Sant Llorenç!
Fumats i fumades Felicitats!
1 comentari:
Una passada, les fotos nocturnes. Ja veig que us ho vau passar bé!
Publica un comentari a l'entrada