PASSEJANT PELS CARRERS DE BARCELONA 301209

Quan entres per la Diagonal sents com una màgia que s'apodera de tu. Primer pel neguiteig, d'haver de posar-te al ritme de la resta de cotxes que circulen per una gran ciutat; i segon, per l'emoció que sempre tens de descobrir coses noves en aquesta gran ciutat.

Vam aconseguir aparcar a la Rambla de Catalunya; un carrer amb molta vida. Al bell mig del passeig hi ha actualment una exposició a l'aire lliure d'escultures d'August Rodin. En destaca el Pensador. És un escultor molt bast en els seus gestos i expressions i potser per això les seves figures encara impacten més. Més avall hi havia altres escultures i al final, una sorpresa: un galet de Nadal gegant!

Vam fer cap a la Plaça Catalunya. Estava ple de gent. Malgrat tot es podia passejar bé. Les llums enceses de les fonts et permeten agafar unes visions de les escultures que les presideixen envejables. Al fons els llumets dels Grans Magatzems atraïen el més incrèdul. Al Passeig de Gràcia hi ha unes llums que representen -em sembla- làmpares de menjador. Els edificis il'luminats del passeig li donen un toc preciós.

Vam baixar pel Portal de l'Àngel; espectacular. Un dels millors sinó el millor, junt amb els de la Diagonal! Et dóna una sensació de profunditat...

Així vam fer cap a l'esplanada de la Catedral. Sempre em ve de gust donar un tomet per aquests carrerons i observar un dels edificis religiosos més impressionants del nostre entorn. Aviat estaran enllestides les obres de l'agulla i encara en podrem gaudir més.

Respirant història i per moments com teletransportat vers anys de l'antiguetat, vam fer cap a un dels recintes de culte de les cel'lebracions culés -dels anys noranta-, la Plaça de Sant Jaume.

Allà -per poc- encara vam poder veure el pessebre i els edificis, en els quals s'hi projectaven missatges nadalencs. Trobo que el pessebre cada any és el mateix. S'ho podrien currar una mica més... tot i que fa un any els van robar el nen Jesús!

Ens vam aturar en una Pizzeria italiana autèntica, nen; i ens vam jalar com "jabalins" unes porcions de pizza al roquefort i una altra de bacó. Impressionant! El millor de la setmana! Jejejeje L'amanida va passar desapercebuda!
Després de sopar vam acabar de donar el tomet per la Plaça del Rei, fent cap a les Rambles, on no vaig poder estar-me de fer una fotografia en el nucli cel'lebracional culé actual: la Font de Canaletes. Mentre altres van a la Meca, jo, de tant en tant, primer pujo a Montserrat però tard o d'hora també passo per la Font per tocar-la i desitjar-li sort!

De totes maneres com bon reusenc, quan veig el meu campanar a l'entrar a la ciutat s'em torna a eixamplar el cor. Com a casa no hi ha res! Iblama