Sevilla 2 - Barça 3 (Messi, Bojan i Pedro)
Les imatges del partit de l'infart
Si si! Partit de l'infart! Estàvem en un bar a Montalbán (Terol), en un terreny desconegut; en un bar en el que es podien veure els dos partits més decisius de l'any. A la part alta els afeccionats de Madrid primer patien i després acabaven gaudint amb la golejada blanca. A baix, al fons 8 valents seguidors del Barça -entre els quals hi érem nosaltres- vam patir -com a bons culés- fins al final. Evidentment, aquesta imatge pertany al final del partit!
Mai a la vida havia estat tant nerviós per un partit. Entre el sol que m'havia tocat i la tensió estava a punt d'esclatar!
El partit va començar i ja des del primer moment el nostre equip es va posar el mono de treball per fer una dels treballs més bons de la temporada. Aquesta lliga la recordarem pels tres grans partits que el Barça ha fet fora de casa: Bernabeu, Madrigal i Sevilla.
(0-1) Messi va obrir el marcador culminant una passada formidable de Maxwel (potser en el seu millor partit fins ara aquí). El següent a marcar va ser Bojan finalitzant una nova passada del mestre Xavi (0-2). Reconec que mai havia sentit una excitació tant gran al marcar un gol el Barça. La ràbia era cotinguda per respecte a la resta del bar. Quedaven muts el Pizjuan, el Bernabeu i el bar de Montalban. Fins i tot vam fallar ocasions claríssimes que ens haurien permès una diferència més gran en el marcador.
La segona part va continuar amb el domini aplastant culé. Vam fallar oportunitats de tots els colors. Menys mal que Pedro amb un fort xut de fora l'àrea va fer el tercer (0-3). Els crits a la sala llavors ja van ser més evidents. La tensió semblava tota alliberada però noi. Va tocar patir; cagun! Quan ja estàvem pensant en com faríem la festa va i el Sevilla, malgrat haver-los expulsat un jugador, ens va fer dos gols en 5 minuts desatrosos. Mentrestant l'apissonadora blanca cmençava a fer gols al Bilbao. Estàvem contra les cordes. Jo encara em vaig posar més nerviós i els darrers 20 minuts van ser infernals. Al final però vam aconseguir aguantar el marcador i guanyar el partit. Ara queda guanyar al Valladolid i si ho fem tornarem a ser campions. Queda encara un escull!
Ahir un dels millors Xavi. Menció especial per Maxwuel i Valdés; em van agradar força.
Tal com vaig expressar ahir, el millor que podia passar és que Barça i Madrid guanyessin els sues respectius partits. I ara a esperadar la passió castellana del Valladolid.
Avui aquesta nit el Barça de Bàsquet ens ha donat una nova alegria i una llicó com a club. L'equip de bàsquet ha guanyat a l'Olimpiacos per 86-68 i s'ha proclamat el millor equip d'Europa. La lliçó ve de part dels membres de la plantilla del primer equip de futbol. Xavi, Busi, Puyi, Piqué i Bojan han sigut afeccionats del bàsquet donant suport a l'equip. Com a seguidor culé és un detall que s'agraeix sentir-lo a la tv i a la ràdio.
Un cap de setmana per ser eternament feliç! Gràcies Barça! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada