Vam sortir puntualment a les 15:15 de Reus, després d'haver fet un cafetó i haver posat gasolina. La primera parada va ser Móra. Allà vam aprofitar per fer uns entrepans. A mig camí entre Móra i Gandesa va començar a ploure, de totes maneres vam poder visitar el celler dissenyat per Cèsar Martinell. Senzillament; és impressionant veure les voltes que aguanten l'estructura. A la sortida vam entrar a la botiga que hi ha a l'exterior per comprar vi de la Terra Alta i uns carquinyolis amb xocolata que no van ni arribar al cotxe.
La pluja no ens va deixar al llarg del camí, així que vam decidir tirar fins a Montalban. Una vegada vam ser al nucli va fer una paradeta al bar jove que hi ha per fer unes cervesetes i sopar seguidament al Bar del costat uns entrepans de panceta i llom que seran recordats al llarg de la història.
Ja de nit vam fer cap a Peñarroyas. Com sempre no se sentia ni una ànima. Bé, si: el sorroll incessant de l'aigua del riu Martín que passa ben a tocar de les cases del poble. Després d'uns instants de deliberació cadascú va triar la seva habitació personal i sense entretenir-nos més vam jugar al pro fins quasi bé les cinc de la matinada
El millor de la nit va ser el ressopó. Vam coure uns talls de pavo a la paella amb julivert i pa bimbo i formatge. Mmmm! Quan ja ens adormíem al menjador vam optar per anar a dormir, no sense abans fotre una mica més de gresca amb les bombetes i l'haver d'anar acotxats perquè els sotres no són alts. Feia un fred que pelava. Fins i tot a la zona del Maestrat (per Cantavieja) van veure neu. Increïble!
DISSABTE 080210
L'endemà ens vam llevar d'hora i ens vam dirigir a Montalban a fer una quiniela i comprar tabac els fumadors. Llavors vam decidir que aniríem a Ejulve; un poble amb molta fama amb el pernil salat i semblants. Havent donat un tomb pel casc antic vam comprar diferents classes de pernils i la carn per dinar junt amb el pa. Vam compar un pa típic que es diu "pan chafao".
De tornada vam poder veure de ben a prop voltors. Segons sembla es veu que a la zona hi ha com una mena de reserva natural d'aquests ocells. Quan érem a tocar de Peñarroyas vaig poder seguir-ne sigilosament un que no em va veure. M'hi vaig acostar força; fins a uns 5 metres. Llavors la bèstia, al sentir-se intimidada, va aixecar l'elegant vol que té.
Ja al poble, vam anar a l'àrea de lleure i vam coure la carn a la brasa: llom, pollastre, panxeta... Mare meva, estava boníssim! Tot acompanyat per un bon allioli i banyat amb vi de la Terra Alta.
El tercer tram el vam concloure fent un cafetó al bar del poble on vam poder fer petar la xerrada amb el "Santiaguico".
El quart tram el vam desenvolupar al bar del poble on uns vam veure el Barça per una banda i els altres com guanyava el Madrid. I tots contents! Ambdós vam guanyar! Què més volíem!
I d'aquesta manera, amb el cor, bategant a sac, vam acabar la nit tornant cap al poble. Vam fer unes partides però vam anar a dormir d'hora. Estàvem força cansats
DIUMENGE 090510
Ens vam llevar una mica més tard i és que el cansament ja era més evident. Tot i així vam anar a donar un tomet la mar d'agradable pel congost que fa el riu Martín. És una passejadeta curta però gratificant. El riu ara fa molt de goig degut a les pluges dels darrers temps. De camí fins i tot vam poder veure a les parts altes voltors als seus nius. Quines bèsties més maques!
Quan vam tornar a casa vam recollir i ens vam acomiadar de Peñarroyas. De nou vam tornar al Bar Milian on vam fer un menú de comiat amb tapes de peix variades.
Al voltant de les 17h ens vam posar en ruta per tornar cap a casa. Malgrat tot encara vam tenir temps d'aturar-nos a Calanda per veure la plaça on fan la rompida i l'església del Pilar, on diuen que un senyor gràcies a la intercessió divina se li va restituir una cama amputada.
A Alcañiz per no faltar a la tradició, ens vam aturar al Senante a fer un cafetó. D'allí fins a Reus ja no vam aturar-nos més. De camí vam treure tot tipus de temes. La qüestió era fer més amena la tornada a casa, després d'uns dies plegats al poble del David, mentre l'estimat Martí, seguint amb la línia de tota l'acampada repetia i repetia la cançó l'Home gos dels Amics de les Arts.
Malgrat que la gent canvia, i les coses ja no són com abans, un cap de setmana més per portar al cor! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada