SI, SI, SI!!! LA LLIGA JA ÉS AQUÍÏÏÏ!

Si, si, si! Després d'una llarga "agonia" -positiva és clar-. Per fi -i justament- hem pogut celebrar la Lliga. La clau va ser contra el Sevilla i al Madrigal i al Bernabeu. Allà vam erigir les bases d'aquesta vintena lliga culé. La desena en els darrers anys. I a més ho hen pogut gaudir en grup; en família. Vam quedar en un bar del Centre -no cal fer propaganda perquè tampoc "s'enrotlla" gaire- una hora abans del partit. Els bars ja començaven a estar plens i la gent tenia ganes de gresca, de festa. Qui més qui menys anava amb la seva bufanda o amb la seva samarreta. Els més supersticiosos -entre els que m'incloc- vam decidir guardar els nostres "atuendus" per la celebració final.
El partit -com s'ha dit- va començar una mica boig. Els nervis van condicionar una mica el joc dels nostres jugadors però de la mateixa manera que anaven caient cerveses a la taula, els gols van anar caient i l'eufòria es va anar apoderant de la sala. Certament, l'ambient, sempre que es guanya, és molt bonic; el problema és quan es perd. Llavors a la gent li queda una cara... Diumenge era un dia reservat a la victòria culé.
Un cop es va haver acabat el partit com una professó vam anar tirant cap el Prim. Ja hi començava a haver algun que altre sonat sense samarreta tirant coets i intentat pujar al Prim. Nosaltre per la gentilesa del Martí vam poder gaudir de l'espectacle com un senyors des de l'atalaia del seu pis, bevent un bon vinet i assaborint unes patates i unes olivetes, mentre a la tele ja sortien els jugadors a peu de camp dient les primeres ximpleries. Allà mateix vam fer-nos fotos fins a l'extenuitat per deixar constància del nostre gaudi culé, sempre amb un ull posat a la plaça, esperant la gamberrada de torn o la bogeria de cada any. I si, alguns atrevits van gosar escalar l'estàtua del pobre Prim -si n'ha vist de bogeries- per penjar-li una bufanda del Barça al Cap. Després una pilota va fer les delícies dels assitents. L'objectiu era anar xutant-la per damunt dels caps de la gentada, fins fer-la arribar a la balconada del Círcol de privilegiats reusensc; que suposos que es recordaren de les mares de més d'un.
Doncs res; una altre nit ben gaudida arran d'un nou triomf de la culerada en poc més d'un any i un nou retrobament amb la família culé.
Visca el Barça i Visca el Martí! Iblama