Després d'una bona arreplanda matinal, i després d'una gratificant dutxa, em vaig asseure al sofà amb una cervesa a la mà i mentre escoltava SAU vaig recordar el munt de sensacions que em venen al cap cada vegada que pujo a Porrera. Era divendres; divendres de la Festa Major de Maig: Sant Joan de la cirereta.Poc a poc la casa es va anar omplint. Van arribar en Pau, la Judit, la Xell i mons pares! Quin sopar ens vam fumbre; un pa amb tomàquet deliciós amb bon vi, clar.
Més tard vam fer cap al pub per acabar la nit al Casal on tocava un grup de versions de música dels 70.
DISSABTE 010510
Començava així un dia durissim, per tant calia agafar forces!
Cap a les 12 hores vam començar a preparar els ingredients per poder fer les paelles. Així que mentre tallavem anàvem fent una mena d'improvitzat pica-pica.
L'arròs de conill i la de tocino ens la ves vam menjar al Casal. De postres taronja!
Puntualment els "batukus" de Premià van anar baixant de la part alta del poble fins al riu al so dels seus timbals inconfusibles. A baix els esperaven els gegants impacients. De sobte, quan la trobada estava a punt de començar, se va sentir un tro; dos! i en sec.... buffffff! el diluvi universal.
Molts van poder arribar justet al Casal. Hi va haver un altre grup que es va quedar a l'interior de cal Pepet i un tercer grup es va situar als porxos. Va caure aigua a sac! A cada raconet se sentia, al so de la pluja, com les colles improvitzaven balls i tonades.
Per fi la cosa es va calmar i vam poder fer una mica de rua! La suficient! Malgrat tot, acabes baldat!
El cercavila va ser una mica més curt del que és habitual. No fos cas que a la mare natura se li acudís obsequiar-nos amb un altre ruixat. Malgrat tot va estar força animat! Hi va haver dos moments àlgits: davant del Cafè Antic i al Carrer de la font; on es va repartir beure i menjar.
Posteriorment, les colles van anar arribant a la plaça Carretera. Allà una per una ens van anar oferint els seus balls. Al final tots plegats vam ballar una darrera peça i vam anar fent cap, al so de les canaleres que s'escorrien, al Casal. El berenar, encara que una mica més tard del previst, ens esperava: pa amb tomàquet amb embotit divers. La festa la van acabar rematant els de Cornudella amb cants esbojarrats a peu de pista.
Qui va voler es va quedar al concert-ball de tarda. Altres ens vam prendre uns moments de relax. A aquella hora entre les curses carrers amunt i avall per treure els cotxes i la rua ja començava a estar força abatut. No obstant després de canviar-nos vam fer cap de nou al Casal on vam poder seguir, mentre la gent sopava, el partit del Barça contra el Vil'lareal en pantalla gegant. Segurament hagi esta un dels partits més accidentats que he vist a la meva vida ja que no va parar de passar gent per davant del projector, els nens tapaven el canó... UIffffffffffff! Sort que vam guanyar!
La nit la vam acabar al pub!
DIUMENGE 020510 Sant Joan de la Cirereta
Com bé va remarcar el capellà de cirereta no n'hi havia ni una encara. Era un pèl massa aviat. De totes maneres a quarts de dotze, l'església es va anar omplint de porrerans per gaudir de la missa major en honor a Sant Joan. Va destacar el cor que hi havia al voltant de l'antic orgue. Els cantors van fer les delícies dels assistents. Va ser una missa diferent que es va acabar amb el Virolai cantat per tots els assistents.
Al sortir de missa, aprofitant que feia un dia esplèndit, vam anar a donar un tomb fins al toll gran passant pel pantano. Vam estar la mar de bé! És l'època de l'any més bonica per estar en contacte la natura. Hi ha tot tipus de flors i bestioletes i el riu baixa maquet.
Amb la caminadeta ens va entrar gana així que després de fer un beure aprofitant el solet a la plaça Carretera vam dinar. Ens esperaven unes excel'lents faves ofegades. Mmmmm! El millor de la festa major! Jejejeje
I res! Com tot la Festa Major també va arribar al seu final. És evident que les coses no són com abans però malgrat tot hem pogut gaudir d'uns dies de pau i tranquil'litat amb la família i alguns amics, amb nens, nebots, gegants, futbol, menjar... De totes maneres no pot obviar el que sento. Trobo a faltar molta gent que per desgràcia ja no hi són! En fi! Final amb unes gotes de melancolia! Amb aquesta major queda ja obert el bon temps! A gaudir doncs del bon temps, la caloreta, les festes d'estiu, dels gegants... Ahhhh! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada