DIVENDRES 170910 - DISSABTE 180910

TEXT I FOTOS: Iblama

DIVENDRES 170910


Els senyors del temps ja portaven dies dient que plouria i tal i no sé què! El dijous no va caure ni una gota, així que el divendres, vam decidir anar a l'avellana. Home el cel estava tapadot! Molt tapadot! Malgrat tot vam poder plegar avellanes tot el matí fins a les 14h. Llavors quan estaven a punt d'enllestir una part del comellà va fumbre quatre trons -amb els corresponents llamps- i va caure de cop un patac d'aigua que ens va batejar ben batejats! Vam arribar al mas -sort del maset- ben xops; amarats! I mira; després de canviar-nos vam dinar traquil´lament, vam menjar postres i vam fer cafetons. La tarda pintava negra! Al final les previsions es van fer realitat i la pluja i la tempesta no es va aturar fins la matinada.

A la nit vam fer cap a Cals Assamà-Llorens a Tarragona. Allà, plegats, vam poder gaudir d'un bon soparet mentre visualitzàvem el vídeo del seu enllaç i intentaven posar ordre en política i esports (Barça). De fons només veies llamps i pluja que no s'aturava. Finalment, cap a la mitja nit es va fer la pau, llavors amb la calma ens vam assabentar que en molts llocs s'havien superat els 100 litres per metre quadarat: Pratdip, Riudecanyes, l'Ametlla... No en va el Francolí baixava amb bastanta força en el seu pas per Tarraco.

DISSABTE 180910
De capital en capital!

REUS
A la tarda vam donar un tomet per centre, el qual respirava l'ambient de les grans ocasions; l'ambient de festa major. Els carrers estaven plens de gent, sobretot de nens amb ganes de veure gegants i tocar les bèsties al Prim. Nosaltres vam veure els gegants quan pujaven pel carrere Sant Joan dirrecció a la Plaça de les Oques. Cal remarcar la bellesa d'alguns d'ells.
És molt curiós la sensació que tens quan vas dins amb una colla i vius el cercavila des de dins. Quan hi vas de públic et sents una mica estrany. Quan vas dins sembla evidentment et sents molt més protagonista. De fora fins i tot et sents com si et miressin amb mala cara, com si no sabessis el que pesa un gegant, com si no sabessis que quan gira sempre hi ha un risc que pugui tocar a algú o que pugui caure fins i tot. I curiosament aquesta sensació l'he tingut masses vegades a la meva pròpia ciutat. I la veritat és que em fot bastanta ràbia! Serà que no fa anys que porto gegants de tota mena! En fi!

Després vam anar baixant fins fer cap a la Plaça Prim, on hi havia exposades les bèsties que a la nit participarien del Correfoc. En destacava especialment una mena de dimoni molt ben fet i un porc senglar immens, a part del divertit lluert de Castellvell.

La següent aturada la vam fer al Mercadal. A la mitja en punt (18:30h) es va iniciar la jornada. Els castells no van ser massa grans però van estar molt bé. S'ha de reconèixer el mèrit d'aquests súper-homes i dones que són capaços d'aixecar aquestes torres tan magnífiques. Quin mèrit!

TARRAGONA


Com la nit anterior vam acabar el dia a Tarragona. En vistes que a Reus els concerts que foten són poc més que una bírria últimament, doncs ens hem de traslladar al nostre barri marítim. El cert és que Tarraco fa molt goig. Llàstima que a l'amfiteatre no hi hagi llums!
Primer de tot vam sopar, a la plaça del fòrum, un bon entrepà de truita amb patates. Llavors vam baixar fins al Passeig de les Palmeres on hi havia muntades les barraques de la ciutat. Les coses com siguin; les de Reus són infinitament millors. N'hi ha el triple i està molt més ben muntat!

I res! A les 23:15h els Amics de les Arts van començar el concert. Qui m'havia de dir a mi que amb dues setmanes els hagi vist ja dues vegades. De fet, com més va més m'agraden. I mira que al principi, després que l'amic Martí ens taladrés tot el viatge fins a Peñarroyas (Terol), no m'acaben de fet el pes. Ara ja puc dir que sóc un fan més d'en Jean Luc, L'home que treballa fent de gos, 4-3-3... Estan molt bé! I pel que es veu als seus concerts -plaça del Rei plena ahir- s'han convertit en un referent en música en català! La llàstima és que podien haver fet el concert en un lloc més gran i amb millor sonoritat!


I res! La nit la vam acabar a la plaça de la Font amb els que diuen són els Lax'n. A mi personalement, des de que va marxar el cantant que ja no m'atrauen igual. Estan bé però no és el mateix. El que queda clar és que les cançons que els hi van donar la fama continuen essent cantadades i conegudes per la majoria.